25 anys de ràdio.
Bona tarda i benvinguts a aquest programa que es diu 25 anys de ràdio.
Ensetem la setmana i també el mes.
Avui és dia 2 de maig de 2011.
Què tal?
Com ha provat el cap de setmana?
Esperem que ve i que sigui una forta embranzida
perquè tota aquesta setmana se'ns passi, si pot ser, volant.
I perquè això sigui, nosaltres volem posar la nostra graneta de sorra.
Avui, dintre de les entrevistes que escoltarem,
ja t'ha dit que dedicades totes a la música,
ens hem anat directament cap a l'any 2001.
L'any 2001 vam convidar via telefònica el Josep Tió,
un dels components de Sopa de Cabra.
I el per què?
Doncs perquè a Barcelona, a la Rat Mataf,
es faria l'any 2001 el que deien en aquells moments
el darrer concert com a Sopa de Cabra.
Al Sopa de Cabra es dividien,
sortirien cantautors com el propi Gerard Quintana,
com el propi Josep Tió, que parlàvem amb ell,
però en aquell moment Sopa de Cabra
es disolia en el temps.
I parlant de temps, enguany,
el dia 9 i 10 de setembre a Barcelona,
es tornarem a sentir.
I amb aquesta excusa, avui recordarem aquesta entrevista amb el Josep Tió.
En aquell moment era una notícia trista,
però avui la recordem només com una anècdota.
i també avui escoltarem una entrevista que vam fer l'any 2001,
un 18 de maig,
en el qual vam convidar els gossos.
Ells presentaven un nou treball escogràfic,
que no et direm quin és,
i els convidaven aquí, doncs mira,
per passar una estona amb ells,
perquè ens comentessin els concerts,
el que es fa normalment amb els grups.
però o sorpresa o que bo portaven les guitarres.
I a més estaven els quatre components dels gossos,
que ara és molt complicat de tenir-los,
però en aquell moment era factible.
I això és el que escoltarem avui,
aquella entrevista que vam fer el 2001
amb concert inclòs dels gossos en directe
pels micròfons de Tarragona Ràdio.
Què et sembla?
Bé, no?
Avui una jornada boníssima
i que entrem directament amb la música dels Sopa de Cabra.
Bona tarda, benvinguts a 25 anys de ràdio.
Camins que ara s'esvaeixen
Camins que hem de fer sols
Camins vora les estrelles
Camins, ara no hi són
Van deixar-ho tot
el cor encès pel món
Per les parets de la mort
S'obre la pell
Eren dos ocells de foc
Sembrant tempestes
Ara som dos fills del sol
En aquest desert
Mai no és massa tard
Per tornar a començar
Per sortir
Per sortir a buscar
Per sortir a buscar
Per sortir a buscar
Per sortir a buscar
Per sortir a buscar
Per sortir a buscar
Mins, que ja són nous.
Doncs, com us dèiem, ens ajudem a l'any 2001.
Convidàvem via telefònica a Josep Tió,
un dels components de Sopa de Cabra.
De primer encetàvem una mica l'entrevista,
recordant tots els concerts que tindríem per aquell moment,
a part d'altres sorpreses que hi sortirien.
Així anava l'entrevista amb Sopa de Cabra el 2001.
Arriban dates especials pel Sopa de Cabra.
El dia 20, l'actuació a Mislata.
El dia 24 i 25 d'octubre, l'enregistrament del videoclip
Els teus somnis, cançó que sortirà de cara a Nadal.
El dia 26 d'octubre, el progó de Fires de Girona.
El 27, a l'Estadi Olímpic de Montjuïc,
dins de la Festa del Súper.
El 27 també a Menorca.
El 29, a l'Esplai.
El 2 de novembre, a Manlleu.
El 3 de novembre, a la Fires de Girona.
I el 8 de novembre, podem dir, una de les actuacions més especials,
a la sala Razmatach de Barcelona.
La darrera de les actuacions del Sopa de Cabra.
I per parlar-nos precisament de tot això i de moltes coses més,
via telefònic que tenim el Josep Tió, amb un dels seus components.
Josep, bona tarda.
Hola, bona tarda.
Què tal?
Molt bé.
Dir-lo així de carrerilla sembla molt fàcil, eh?
Ah que sí?
Doncs mira, ja ha acabat.
No, per Déu-n'hi veu, fa impressió també.
I tant, i tant que fa impressió.
A més, a més, són moltes coses que ja heu viscut
i les que encara us queden, eh?
Sí, de fet, el Cap de Sant ha passat ben començar aquest últim mes
i ja va començar a tenir regús de despedida,
va ser l'última actuació a Mallorca.
Sí.
I va tenir molt de regús de despedida.
Era molt conscient que era l'última vegada que Sopa de Cabra tocava allà
i que molta gent d'allà ens podia veure.
i va ser la primera gran despedida a Sopa de Cabra.
És que, clar, jo no sé si quan fas, com deies tu ara,
vau estar a Palma de Mallorca, ara heu d'anar a Menorca,
tocarà a casa vostra Girona, estareu a l'estadi olímpic
amb la festa del súper.
Tot això és, cada vegada, no sé si us heu replantejat en algun moment,
des del moment que vau dir que Sopa de Cabra d'alguna manera
ho deixàveu córrer durant...
No se sap el temps de dir, ei, no, no, no, tireu-me enrere,
que això està bé, no, no, que era broma.
Va ser una baixada de tensió en un moment donat.
Us ha passat o no?
No, de fet em sembla que som molt dussuts o molt conseqüents
i en tot cas, el que de vegades algú diu
vols dir que no l'estem cagant?
Però no, no ens hem replantejat de moment.
Ara, deixant-ho, deixant-ho, no?
Sí, sí, sí.
No, no, ho tenim molt clar.
I això, si en el futur ens torna a picar, ja hi tornem,
sempre hi tenim temps.
I tant, la porta oberta sempre la tenia,
i a més a més jo crec que els fans del Sopa de Cabra
el dia que diguéssiu, ei, que aquí estem,
ells també estaran allà, eh?
Esperant que vingueu de nou.
El dia 8 de novembre comentava jo que serà el dia més especial
d'aquesta gira perquè és l'última actuació,
és la darrera, ja no n'hi ha més.
A més a més ho enregistrareu en directe
i crec que, no sé si serà l'últim gran regal
per aquests fans del Sopa de Cabra,
aquesta actuació,
i després potser el disc que pot arribar a sortir.
O per ells, tal com ens diuen,
el gran regal seria que no ens ho deixéssim,
perquè...
és allò que diuen, vale, vale,
però ja està bé, no?
Diuen, ja està bé,
això que ens esteu fent no es fa.
Veus, m'ho imaginava.
El gran regal per ell seria aquest,
o sigui, l'altre toca sempre al sis
em va poca cosa.
I aquest possible disc en directe, sí.
Bé, de fet, nosaltres moltes anys ho tenim,
perquè també sembla allò estar
traient suc, no?,
de Sopa de Cabra,
fins l'última gota, allò,
ara s'ha de fer un concert i també...
Nosaltres aquesta idea no ens ha de ser massa,
la discogràfica al final ens ha convençut,
però no és pas el que ens ha traut.
El que pensàveu fer?
No, no ens ha traut massa.
Nosaltres donàvem ja per tancat tot això.
El que passa és que, mira,
el grup no soc jo, som tots,
i entre tots s'ha decidit que es faria endavant.
A més, també es sortirà o es traurà un 10 ED
de cara a l'hivern del 2002,
arran precisament d'aquesta actuació,
recordem el dia 8 de novembre,
a Rat Mataz.
Això sí que és una...
Que també és una cosa que jo crec que també s'agraeix,
encara que el que m'hi diguis, Josep,
per part dels fans que us han comentat,
jo crec que tenir-vos a casa en un raconet
també s'agraeix.
Sí, després quan ho puguin treure
als seus fills i als seus nets.
Mira que li agradava al teu avi.
Veus?
Mira com eren aquests.
I tenen unes grenyes al principi, ton avi.
Estava aquí al públic.
Jo ja és aquí, eh?
Clar, per això t'ho dic.
Tot això, vosaltres potser no sou tan conscients, no?
Sí.
Però clar, vosaltres sou a sobre l'escenari.
Bé, clar, és un altre punt de vista.
Es viu d'una altra manera, clar.
He sigut fan de gent
i alguna vegada aquí ningú l'oportunitat
d'estar a prop d'algun d'aquests intèrpretes.
Allò em quedava una mica cagat,
no pensava que era com estar davant d'un 10.
I després veus de l'altre costat i penses,
no, tothom és normal,
tota la gent és normal
i el que vol és ser normal, no?
Però bueno, suposo que és el que toca.
Quan algú t'agrada molt el que està fent,
doncs el poses allà sobre algun d'altar
i li tens una admiració especial.
I tant.
De vegades no t'en dones compte
que generes aquest sentiment entre la gent.
Ah, ah.
Mira, gràcies a aquests sentiments
nosaltres podem fer aquesta música
que els agrada,
o sigui que és una mica...
Nosaltres donem
i ells també ens donen molt.
És una cosa que és recíproca, no?
Sí.
Totalment recíproca.
El dia 24 i 25 d'octubre,
o sigui, d'aquí a la setmana vinent,
sembla com si fos d'aquí a 4 anys,
però no, no,
la setmana vinent enregistrereu
al videoclip de la cançó
que sortirà de cara a Nadal,
que és Els teus somnis.
Parlem una miqueta.
Com s'ha plantejat
l'enregistrament d'aquest videoclip?
Doncs ara quedaré fatal
perquè no en tinc ni idea.
Gràcies, Josep.
És que a més a més,
a mi el que em mosqueja
és que no m'han explicat res.
I això a vegades és perillós,
perquè a més tu trobes allà,
potser em fan vestir de,
jo què sé,
de Mickey Mouse.
No, home, no ho crec, no.
A mi no m'han explicat res.
És una cosa que pots trobar,
que l'altra vegada,
l'últim vídeo aquest,
el de camins,
que vam estar allà al Delta de l'Ebre
i un dia que feia un vent impressionant,
ben pesat fred,
ben menys de sorra.
I allò que quan sortíem d'allà
dèiem,
esperem que el últim vídeo
no sigui a dins d'una piscina
o a buixis
perquè ens neguem amb robò.
I el fet és que no ens hagin explicat res,
o sigui...
Encara és pitjor.
Si vas dir, escolta'm, escolta'm,
no vols dir que ens ho estarem preparant
alguna de grossa?
Doncs la veritat que no en tinc idea.
Ostres, doncs.
Crec que no convendria
si el 24 i el 25
us han de posar dins d'una piscina
que sigui coberta,
sisplau,
que tingui una temperatura
que sigui bastant alta,
la temperatura de l'aigua,
que no ho bulli,
però que estigui calenteta,
almenys perquè els vostres somnis,
ja que la cançó es diu
els teus somnis,
siguin del tot tranquils, no?
de cara a aquella mateixa nit.
Pensem-ho, eh?
Pensem-ho.
Ostres.
No tinguin preparada cap sople d'aquesta.
Home, però si pensant que és Nadal
segurament que es posaran
boletes de neu
i coses d'aquestes, no?
La veritat,
la veritat és que
és un gran misteri.
És un gran misteri.
Si això de que no t'hagin dit res,
encara fa moscajar una mica.
Però ja ho veurem.
Home, espero que serà molt maco això, sí.
Jo, Josep,
jo de tu,
ara mateix,
quan pengem la...
jo que acabem l'entrevista,
truca directament a la discogràfica,
a veure,
explicau-me de cap a peus
què passarà amb el videoclip.
Puc enviar...
Muntar parrabos al mig.
No, perquè sempre,
si tens algun germà bassor,
sempre el pots enviar amb ell.
Doncs era una opció,
que n'havíem parlat d'aquest vídeo,
de fer-ho.
Sí?
De portar, sí, sí.
L'havíem parlat,
perquè ens fèiem mandra.
Sí?
Escolta,
per què no posem un doble de cada un?
A més,
jo tinc un germà que toca la guitarra
i que no fa força a mi.
Ah, ah.
En Joan també té el seu germà
i tots allò...
Gerard posarà un nebot
o alguna cosa així.
Sí, sí, sí.
Algun familiar.
Sí, sí,
doncs ho havíem dit, eh?
Ostres!
Home, però que no sigui per mandra,
que sigui per una altra cosa,
sisplau.
Sí, bueno, home,
també ha de ser curiós.
Ah, d'acord, d'acord.
Jo deia,
dic, ostres,
com ho dires tu,
per mandra,
que vagin ells,
que vagin,
que facin...
Jo crec que si s'han assabent tant,
no ho sé si voldran anar, eh?
Clar,
et diuen,
fan fer un vídeo,
pot fer molta il·lusió,
però a mi em sembla
que és de les coses més pesades
que hi ha en el món.
O sigui,
jo les enumeraria,
no sé en quin ordre,
però l'Emili,
fer guàrdies de l'Emili,
això pels que ho hagin fet...
Això és terrorífic, eh?
Sí.
El cine,
la televisió
i els vídeos.
Són les coses més horribles
d'hores i hores
i hores i hores i hores
i hores.
Sovint,
de no fer res.
Sí, sí, sí.
Però estar allà
i llavors,
quan està tot preparat
anar a fer cinc minuts d'algú
i després tornar a passar
hores i hores i hores
sense fer res.
Xa.
Les coses més pesades,
o sigui,
m'hi perd el temps d'aquesta manera.
Bueno,
em perd el temps
no pugué fer res.
No tenia res a fer,
allò,
res.
És una de les coses
que més em desespera.
Déu-n'hi-do.
Home,
gràcies a Déu
que no has posat la ràdio per aquí.
Algunes vegades
ho fem esperar el telèfon,
però normalment són dos minuts,
com a molt, eh?
No, no,
a mi la ràdio m'encanta.
I anem ràpid, eh?
Anem ràpid,
i a corra, corra.
És el mitjà
que més m'encanta.
A la tele m'ho...
Que bona persona,
el Josep.
No, no,
va en sèrie.
Ara t'he de fer jo,
a la pilota.
Si hagués de fer algo,
ho faria a ràdio.
A la tele,
a mi,
les càmeres
me distreuen.
Josep,
llàstima que estiguis tan lluny, eh?
Ah.
Saps?
Perquè ara jo et diria,
doncs vinga,
té a la ràdio,
a la tarda,
que tu vulguis.
Però, clar,
fer uns viatges...
No.
Esperem més endavant,
doncs,
que pugui venir algun dia
a presentar alguna cosa
i així.
Doncs no t'ha dit que no.
Com?
Que no t'ha dit que no.
Aquell dia que...
Llavors et deixaré allà,
com si fos el teu programa de ràdio
i m'ho presentes tu.
Ah, vale.
Bueno, no sé si tant,
però no sé si llavors
la gent apagaria el...
O sigui,
si seria prou bo
com per mantenir la...
Jo crec que sí, eh?
La gent,
però que és un mitjà
que m'entusiasma, segur.
Què ho faries?
En plan de jockey
o en plan relax?
En plan més tranquil?
Com seria?
El teu terrenar?
De fet,
el que m'agrada és això,
xerrar.
Ah, molt bé.
Xerrar a la ràdio,
és molt maco.
Doncs mira,
ho farem.
No ho he provat mai,
això de posar música.
I quan faig de jockey,
no sé,
a vegades tinc la sensació
que la gent...
O sigui,
jo en una festa,
d'així,
d'amics i així,
que no acaben d'entendre
el que poso.
Això és de la llogedat.
Però, clar,
ells han deixat de comprar-se discos
fa molt de temps.
i jo els hi poso
els Ramones
o no els hi agrada res.
Ostres.
Sí, sí.
A mi,
jo es van quedar
amb l'Hotel Califòrnia
i els hi parla a comptar.
Sí,
doncs por ahí.
Que no se sap mai, eh?
Que no se sap mai.
O sigui,
ara el poc que poden escoltar de nou
serà pels seus fills,
això està clar.
Per què veig?
Clar,
m'he anat comprant música
i els hi poso coses
i, ostres,
me quedo bé.
I se l'han al·lucidat.
I els seus fills allà
partint-se,
en plan ballant i tal
i que guai,
i ells allà indiferents,
que està posant,
que està posant.
Bé,
el que els graus dels fills
tampoc no és el que jo posaria.
No, no,
però jo dic per la nova tongada
de Ramones,
que ara molta gent
que està de redescobrint
a Ramones
a través d'aquests
alguns recopilatoris,
aquestes noves febres
que hi surten.
És molt divertits,
la veritat.
M'ho imagino.
Que va estar molt bé.
Parlem del dia 29,
el dia 29 d'octubre
es farà una actuació
molt especial d'àmbit privat,
ho hem de comentar,
que no hi haurà entrades
a la venda
de l'Espai de Barcelona,
abans ho dèiem a l'Agenda,
i que serà molt especial
perquè serà en un format acústic
on hi haurà una sèrie
d'acompanyaments,
a més a més,
arranjaments de càrrec
de l'Eduard Font
i del mestre Toni Xuclà,
que déu-n'hi-do, no?
Bé, sí, sí.
Doncs,
de cara és això
que ens vol fer gravar
discolàfic,
ja ens aprofitem
que tenim aquest concert
per contacte
amb una cadena
privada de ràdio.
Digueu-me,
amb la SER.
Amb la SER.
Companys i amics.
I, bueno,
de fet,
és privat,
però em sembla que la gent
no pot anar
amb invitacions
de la mateixa emissora,
llavors podrem-nos un peig
o no sé què faran,
però, bueno.
Ah, molt bé.
I vam dir,
doncs,
aprofitem
i fem gastar
les pèls
a la discogràfica,
posem
una descripció
de cordes
de vuit persones
i així
interpretem temes
que hi ha
arrenjament de corda
en els discos,
però que no els podem tocar
bé en directe
amb corda
i aprofitem
la qüestió
per arrenjar-ne
sis més.
i és una mica
el format
d'aquest concert.
De fet,
tocarem poques cançons més,
o sigui,
vuit amb corda,
les quals hi ha
el,
com es diu,
quan es faci fosc
de l'últim disc
i el
Cau al sol
del nou,
que és aquest,
és l'arranjament
d'Antoni Txoclals,
a més,
són tots
de l'Eduard Font
i després tocarem
alguna cançó més,
però vaja,
el pes fort
del concert
serà aquest.
I hem dit,
mira,
ja que ens podem permetre
l'opció un dia
de fer-ho,
doncs,
ho fem.
I tant.
Així no ens quedarà
per fer això,
posar una secció
de corda
en un escenari
i tocar amb ella.
No,
però serà al·lucinant,
eh?
Jo m'imagino,
jo m'imagino allà,
fins i tot,
els propis sopa de cabra
amb els pèls de punta,
eh?
És que la corda,
mira,
nosaltres no estem
gaire acostumats
a sentir música clàssica
i anar a concert i així,
però jo a l'estudi de gravació,
quan em poso davant
de la corda
i es posen a tocar,
realment,
fa posar els pèls de punta,
això dels arcs
fregant cordes
és impresionant,
això és el natural,
sentir-los d'orella viva
és una de les coses
més impresionants que hi ha.
A més a més,
també la persona que ho toca,
clar,
com ho sent d'una manera,
sembla que formi part,
precisament,
del seu propi instrument.
Vosaltres amb la guitarra
i això també ho noteu,
però potser es viu
d'una altra manera,
no?
Home,
i tant,
és un instrument acústic
i...
i a més a més és això,
el tipus d'això que té...
Exacte.
És molt,
com molt humà.
Sobretot la part intermitja,
les violes i els dinonxels
són molt i molt humans.
Els violins ja és una mica més celestial,
no?
I tant.
La tessitura que tenen,
o femenina també,
perquè a nivell de tessitura
els homes ens ho sentim
més a prop que els altres.
Però sí,
sí,
és molt imprescindible
la corda.
I en aquest cas concret
tindrem una sèrie de gent
que em sembla que estan
a l'Orquestra Ciutat de Barcelona.
Oh, molt bé,
Déu-n'hi-do també vosaltres,
eh?
A l'hora de triar-ne.
Bé,
mira,
molt bé.
Ens han dirigit cap una persona
i ell és el que s'ha pogut
de buscar la gent,
però em sembla que són tots
des de l'orquestra
i vaja,
tinc ganes,
mira,
la setmana que ve
fem un assajament
i ja tinc ganes de sentir-ho
perquè tampoc no he sentit
la meitat dels arranjaments,
no ho he sentit.
Sí.
A veure quines sorpreses
me'n prepara l'Aduart.
No,
ja veig,
ja veig que el Josep
va de sorpresa en sorpresa,
eh?
Sí.
Josep,
de veritat,
agafa't,
no sé com tens el cor,
si el tens fort,
però agafa't per si les mosques,
ho dic de primer al videoclip,
a veure on es fiquen.
Després això que és allò
de com,
clar,
és una cosa potser
que comentàvem
irrepetible
de pell, no?
Sí.
Una cosa tan especial
com està potser
a l'espai de Barcelona.
De fet,
serà primer
l'assaig amb la corda,
la primera sorpresa
serà l'assaig amb la corda
dimarts tinent.
Certo.
I,
i clar,
l'Aduart fa els arranjaments
amb tota la bona fe del món,
però a vegades
de dir,
escolta,
això que hem fet aquí,
això més val que ho canviem,
aviam com podrien fer-ho.
O sigui que sí que hi haurà sorpreses,
però,
bé,
estan bé les sorpreses
quan són precisament això
amb un assaig,
així és quan,
és el moment
de que hi ha sorpreses grates
i ingrates, no?
Llavors,
quan arriba el concert
doncs estigui tot
al punt.
Exacte,
tot més que preparat, no?
Per això estan els assaigos,
gràcies a Déu,
que si hagués d'anar
directament cap a l'actuació,
més d'un descobriríem
d'altres coses,
nosaltres, crec, eh?
Ui, tant,
nosaltres aportem tres dies
en aquestes cançons
i en algun assaig,
jo dic,
aquesta confia.
Ui,
sí, sí, sí,
era molt, molt...
te'n recordes de la cançó
i de la lletra?
Com feia això?
La lletra en general
encara ha de venir,
se me vindrà demà,
se ja,
ja,
ja riurem també.
Ja ho veureu, ja.
Veig que tot un,
de paperams al terra.
Com?
Dic que beuré
tot de paperams al terra.
No,
no?
Gerard, no,
només ho he fet alguna vegada
amb alguna cançó nova.
Ah, d'acord.
Però cançons antigues
o que ja havia fet una repassada,
ja no...
Més que cervell,
té un ordinador, no?
Ho dic en el sentit
de memoritzar
i de tenir-lo tot més o menys fresc.
Sí, suposo que és una virtut
que s'ha de tenir
perquè jo no...
no he cantat mai
tot un repertori
i la veritat
que ha de ser complicat, eh?
Bueno,
es veu que hi ha
molts de cantants
que s'equivoquen molt, eh?
I clar.
En Manolo García
té fam, eh,
d'equivocar-se
amb les lletres
i, per exemple,
en Baradagí de Glaux
els aporta a terra.
Ja porta per sistema
les lletres a terra.
i va passant full.
Bé, però...
Saps una cosa
que comentàvem abans, Josep?
Esteu a sobre l'escenari
i s'ho perdona tot.
Sí, no,
i l'important no és
si portes un paper o no.
I tant, i tant.
I el que transmets, o sigui.
Exacte.
Per això t'ho dic
que una vegada
sobre l'escenari
que es perdona a tots
perquè la gent
està tan entregada
que si dieu un adeu
per un hola
crec que no passarà res, eh?
Al contrari.
Doncs, Josep,
que ens veiem
si pot ser ben aviat
per aquí
pels estudis
de Tarragona Ràdio
que crec que no serà
amb el nom
de Sopa de Cabra
o potser sí.
Bé, la porta
la deixem oberta.
Sí.
Diu, sí.
Ho diu amb la boca petita.
Però que vagi
tots aquests concerts
que comentàvem
el videoclip
i tot això
que vagi tot molt
però que molt rebé
i que esperem
ben aviat
rebre
aquí a casa nostra
aquesta edició
del disc
que hem registrat
a Rat Mataf 1
el dia 8 de novembre
i poder fer un petit especial
perquè tota la gent
de Tarragona
la gent que va anar
a veure-us
a la plaça de Braus
de la nostra ciutat
conjuntament amb els
Lacs en Bustó
recordin
i tornin a viure
aquell concert
com si estiguessin
de nou allà
a la plaça de Braus.
Molt bé.
De fet,
a mi només
s'ha de afegir
que els que vulguin venir
que es fabilin
perquè queden poques entrades
pel concert
de Rat Mataf
i que el futur
de moment
per mi
és una incertesa
però esperem
que sigui ple
d'alegries
i emocions
com fins ara.
I tant,
esperem que sigui així.
Josep, gràcies.
Molt bé, a vosaltres.
Bona tarda.
Adéu-siau.
Adéu-siau.
Adéu-siau.
No te'n vagis mai
i si et va bé
seguirem caminant
tots dos junts
sempre endavant.
N'hi ha que viuen la tempesta
no dormen mai en pau
N'hi ha que babades s'aixeten
buscant la llibertat
als carrers i per les vies
als camps i a les ciutats
el teu cor i per la vida
la roda irà girant
Si et va bé
tu i jo
sense enganys
Si et va bé
no te'n vagis mai
Si et va bé
seguirem junts
lluitant
tots dos
siguin sempre canviant
S'emvassatja les paraules, els extrems s'estan tocant,
ara ja no hi ha distàncies, avui tots són iguals.
No escoltis els que et diguin que tot és negre o blanc,
fes cas dels que t'expliquin que tot pot ser veritat.
No hi ha ningú que no sàpiga dir quin és el millor camí.
No hi ha ningú que estigui segur, només tu pots decidir si vols seguir amb mi.
25 anys de ràdio.
Estàvem sentint l'entrevista que fèiem en aquell moment a l'any 2001 amb el Josep Tió.
Els pocs dies ens vam assabentar i vam saber que sopa de cabra es desoldria.
I allò que vam pensar, aquesta entrevista l'hem de guardar especialment,
perquè va ser la darrera entrevista que vam fer com a tal, com a sopa de cabra encara.
No és el cas que ens ocupa ara mateix, esteu sentint ja de fons els gossos.
Ells van visitar també, no ha estat l'última vegada que han visitat i que han estat aquí amb nosaltres,
presentant-nos un treball histogràfic.
El que té de curiós és que estaven els quatre components dels gossos
i a més ens vam fer un concert en directe.
Així és com va anar l'entrevista un 18 de maig de 2001.
Quatre cares vengu-negudes per nosaltres, que són els gossos.
Gossos, bona tarda a tots quatre, benvinguts.
Bona tarda.
Quan començareu a sortir amb aquest treball discogràfic en concerts?
Ja ho hem fet en principi.
Ja ho sé? A veure, expliqueu-me.
Vam començar amb enresa el mes passat.
No fa gaire que vam estar aquí propet.
Vam estar a Falset fa 15 dies, a la Festa del Vi.
Nosaltres a la Festa, per desgràcia, la vam perdre perquè, com em passa sempre,
vam arribar tard, però vam estar aquí.
I ara vam estar, si en portem quatre o cinc actuacions, i la gira ja vam anar avançant.
Molt bé. I tan espectacular com l'anterior, o més?
És diferent.
És molt diferent.
És un concepte.
Com el disc, no?
Clar, clar, clar.
El de viatge era un lloc que podia portar-te bastant endintre, no?
Era molt reflexiu, intimista.
En canvi, aquest és una mica el plantejament, és el contrari.
És més cap a fora, diversió, frescor i ganes de marro, no?
Podríem dir que el de viatge era una mica l'hivern, dels gossos.
Podria ser.
I aquest és una mica l'estiu.
Estiu-primavera, l'allum de nou dels gossos.
Apuntem-ho, això.
Molt bona. Aquesta ens la quedarem.
El copyright, Made in.
Com l'acabava el disc, el frió i a gara, doncs possiblement era...
Llego, llego i a passó.
Que poètic està el Roger avui, eh?
El tenim poètic avui.
Apunteu-lo, eh?
Que encara et viurà alguna de les seves i encara servirà com a punt, eh?
Roger, què t'ha passat?
Això de saber que...
No, no ho dic, no ho dic.
Farem punts de llibre.
Que després tot se sap, no ho dic.
El tallat, que estava molt carregat.
Deus això, deus això.
S'ha fotut un diner, ja.
No, és que porteu també, deu-n'hi-do, quines setmanes que porteu, eh?
Heu estat a tot arreu i jo no sé si deu estar esgotats ja gairebé, no?
Home, hem fet la ruta al Bacalaó.
Home!
Visca València!
De fet, hem fet.
No hi ha arribat, però...
Vam començar per Figueres el dilluns del matí.
I, doncs, he imaginat Figueres, Girona, Blanes, Palafrugell, Palamós...
Costa Brava...
Granollers, Igualada, Lleida...
Reus ahir i avui...
I avui, perdó, i avui.
I Tarragona, ja està.
I ja comenceu a veure casa vostra.
La veritat és que avui dormirem.
Més a prop, no? Més a prop.
Dormirem en els nostres llits.
He tingut l'oportunitat de requisar, podíem dir, el CD.
Me l'he portat cap a casa, l'he obert dins de l'ordinador.
I he vist moltes coses interessants.
Expliqueu-me, expliqueu-me.
Bueno, doncs, això és una pista...
Que hi ha unes platxetes, una sèrie de coses.
És un joc d'aquests multillonses.
És multillonses.
Gràcies, Nacho.
Ens has obert la llum de la informàtica.
Història gràfica.
Multimerdi.
M'anava a sortir de la multimerdi.
Multimitja.
Total, que és una aventura gràfica d'aquelles que són uns decorats, diguéssim,
que són entre ells, hi ha el nostre estudi, el nostre local,
hi ha una masia on anem a perdre'ns.
Hi ha unes muntanyes precioses.
Tots són llocs que d'alguna manera pertanyen al nostre món univers.
Llavors, a dintre d'això vas trobant interactivitats,
com agafar una cinta a vídeo per dir alguna cosa i posar-la dintre el vídeo.
Veus? Així no, aquí no hi ha arribat.
Aquí no hi ha arribat.
Aquí no hi ha arribat.
Jo vaig agafar el CD.
Veus?
Que hi havia el CD que estava a sobre d'un bafle.
I també hi ha una cinta.
Aquest l'agafo i no sé, m'abaixa dins de l'ordinador i no sé què fer amb ell.
Perquè l'has de posar a l'ordinador.
L'has de posar dintre l'ordinador.
Ja, però m'ensenya l'estralleta aquella, la fletxeta cap a l'ordinador,
i jo li clico i no hi ha manera.
Perquè és un altre ordenador.
Perquè l'ordinador, si t'hi fixes, si busques, n'hi ha dos ordenadors.
N'hi ha un altre per allà sota.
Per allà sota n'hi ha un altre.
És una mica...
És un trapicheo impressionant.
Sí, sí, sí, feina, eh?
Esteu donant masses pistes, em sembla, que esteu donant.
Home, però ja va bé.
Llavors, a la pàgina nostra a internet, a gossos.1.net,
allà tenim tota la gent ja es barada.
I com es fa per passar aquí i tal?
I la gent es van solucionant les coses, no?
A més a més també estan els quatre figures, podíem dir, dels gossos,
que donen voltes al principi.
Que te mareges una miqueta amb el ratolí,
que no saps ben bé com agafar.
I fins al final arriba un moment que s'atura i dius
per això vol dir que has parat tu també la mà.
Perquè es va amb el moviment del ratolí.
Sí, de fet això és un software molt nou, molt nou,
que hem utilitzat a més a més és d'una persona, d'un amic nostre,
que l'ha creat ella, el software per fer això,
que de fet és un avançament d'ells.
Tenim la sort de tenir un amic que és un, com diguéssim,
un científic d'última generació, no?
I ens ha permès, ens ha deixat el seu software per fer aquest joc, no?
I la veritat és que nosaltres volíem fer una cosa així,
però tampoc ens pensàvem que quedaria tan...
No, no, ha quedat per més una passada.
No, segurament és la primera part, ja ens ho plantejarem
i anirem fent més coses perquè és una manera
que la gent també ens conegui altres coses.
A més a més, no sé si t'hi has fixat, però la música que sona...
No hi ha pogut. No haurà arribat.
No sé per què, clar, no ho puguem posar.
Però la música n'hi ha tota l'estona de banda sonora.
En tot cas, igual no tens ben posada la targeta de so.
Perquè hi ha una música tota l'estona...
Bueno, envieu-me l'informàtic cap a casa, que encara farà feina, eh?
Doncs hi ha una musiqueta que sona que és també feta per nosaltres.
O sigui, és tota una banda sonora que era per un projecte
que al final no va sortir a llum i que l'hem utilitzat pel joc.
I també és un aspecte curiós, no?, de veure com els gossos
fem música també més ambiental, més... no sé com dir-ho, no?
Molt diferent. Segurament ningú sabria que som nosaltres,
però per això suposo que és la gràcia, no?
I tant. Per cert, has dit una cosa, Nacho, molt interessant.
Vosaltres esteu en contacte amb la gent que us escriu
a través de la pàgina d'internet?
Més o menys.
Perquè m'has dit que esteu més o menys...
Veieu que la gent està esvarada pel que passa amb el CD, no?
Això pot dir que de tant en tant esteu per allà, fent de les vostres.
Penso que gairebé diàriament, com a mínim, veiem tot el que passa, no?
Tota la gent que ens escriu.
L'altra cosa és que trobem el moment com per respondre a tothom.
Clar, clar, clar, clar.
Això costa més, però...
Depèn de que estiguis un dia...
Has d'estar inspirat.
Abans, amb les voltes que esteu donant,
preparant concerts en directe,
acabant de un costat a l'altre,
i si a més m'heu d'estar tot el dia amb l'ordinador a sobre,
anant també pendents del que passa,
és molt difícil.
I a més a més, el handicap que hi ha amb tot això
és que quan entrem a l'internet,
com que hi pots trobar tantes coses,
vols entrar a gossos,
però és que te'n vas d'un lloc a l'altre
i acabes que dius
per què he engecat a l'ordinador avui?
Jo, mira, mirem a veure si tinc algun missatge
i baixem a dormir
i et despertarem el dia següent.
Exactament.
Recorda'ns a l'adreça.
A veure, qui me la recorda?
És gossos.net.
Bueno, el típic acte tpp barra barra web, web, web, web,
és gossos.net.
D'acord.
I a més, què t'ha passat a la boca, Natxa?
M'has espantat, tio.
A mi també, Juanjo,
jo me quedava aquí i dius,
ostres, què li ha passat?
Acte tpp.
I a més a més també podeu trobar moltes coses nostres
a la web d'RGB,
que és rgbmanajament.com.
M'has espantat, tio.
Arte la finestra, espero que avui tornis a passar.
Que demà a la nit, ja sé que m'ho faràs passar malament.
Mentre sopem al teu peu, comprova si avui estic valent.
Sé que t'agrada que em posi vermell.
Tu passes bé i millor quan hi ha molta gent.
Ah, Pilar.
Em passaria tot el dia fent-te pa tots.
Ah, Pilar.
Tu només vols sexe a qualsevol lloc.
T'esborres de la frase, les drogues i el rock-n'-roll.
Això m'agrada, però tu t'enfades,
si no sintonitzo els teus morons.
Oh, Pilar, no em miris d'aquesta manera,
que se'n queden petits els pantalons.
Ah, Pilar.
Em passaria tot el dia fent-te pa tots.
Ah, Pilar.
Tu només vols sexe a qualsevol lloc.
No ho apastàs amb la teva samarra d'un ron i les tos.
Satisfet, ja ho crec.
No em dones ni em demanas res més.
Sé que t'agrada que em posi vermell.
Sé que t'agrada posar-me calent.
tu passes bé i millor quan hi ha molta gent.
Ah, Pilar.
Em passaria tot el dia fent-te pa tots.
Ah, Pilar.
tu només vols sexe a qualsevol lloc.
Ah, Pilar.
Em passaria tot el dia fent-te pa tots.
Ah, Pilar.
Satisfet, tu només vols sexe.
Tu només vols sexe.
Sexe a qualsevol lloc.
Crec que hem vingut a parlar d'un...
Per això és nou treball discogràfic dels gossos,
que es diu Cares.
I no cul.
El primer senzill ja vindrà, segur que és el proper.
Espera-te, espera-te.
No sap mai, eh?
No sap mai.
El primer senzill, Pilar,
per què aquesta bonica i tradicional cançó?
Tradicional?
Ja la farem, tradicional, Oriol, perdona.
És maca.
Home, suposo perquè...
Perquè és el que deia abans,
és una mostra de lo que és aquest disc.
Perquè aquest disc és un disc que pretén ser molt dinàmic,
pretén tenir moltes cares diferents, no?
I una d'aquestes pot ser Pilar.
I Pilar és una cançó que mostra molt l'essència
dels gossos de sempre, a més a més.
És una cançó amb les quatre guitarras fetes en directe,
a més a més, perquè les vam gravar en directe,
que per això hi ha la cagada al final,
perquè l'hem fet malament, però bé.
Això no m'ho expliqui.
Però bé, que...
Que està fet volent, allò, home.
Ja, però bé.
És un regal.
És un regal.
Normalment són regals.
Aquestes coses són regals.
Home, jo penso que nosaltres sempre hem demostrat
que tenim prou morro com per fer coses bastant diverses.
I aquesta és una, perquè la vam gravar
i al final vam dir, però si té rotllo i tot,
la cagada aquesta.
No, però d'aquesta manera també demostreu que sou persones.
Que els altres, normalment, volen tot robotitzat
i tot que sigui tot perfecte.
Increïblement, no?
Vosaltres sou persones.
A vegades surt millor, d'altres vegades surt millor,
i d'altres vegades surt molt millor.
El hand-de-kept és tant que a vegades,
quan fas un error,
et surten coses que no les haguessis fet.
I que enriqueixen molt més.
Exacte, que enriqueixen.
Exacte.
Això a vegades passa.
Per això nosaltres,
el nostre mètode en aquests últims dies,
no és d'arribar a l'estudi,
i dir, mira, tenim les cançons acabades, arranjades.
Quan agrada ser jo gairebé que es noten, que espalven.
Tenim tota la cançó acabada,
però comencem a gravar
i a partir del que ens va passant,
doncs la tirem cap a una banda o cap a una altra.
Sí, sí, sí.
A veure, a veure, a veure.
Vosaltres ja teníeu previst que fos tan fresc,
que fos tan dinàmic,
o alguna, podíem dir que dintre de l'estudi,
ja han anat sorgint,
les cançons ja han anat anant una mica cap endavant,
i ja soles.
No pots planejar mai totes les coses.
Això m'ho referia.
No es pot fer, és impossible, no?
Però sí que hi havia una intenció que fos un disc,
no sé, era...
fresc, en diferència...
Sí, sí, sí.
El que deies abans, no?
El viaje es a l'hivern
i potser el que ara pertence a l'estiu, no?
Potser és que està molt bé aquesta definició, no?
O sigui, el que vols i el que surt
molts cops no és allò,
però és semblant.
La idea la teníeu,
i a partir d'aquí...
Vull dir que el disc s'ha anat muntant ell sol
dins de l'estudi
i s'ha anat fent, s'ha anat creant.
I a més, com que teníem un repertori
de 17 o 18 temes,
vull dir,
ens va donar com per poder triar, no?
Clar, clar, clar, clar.
Al final, l'únic més n'ha anat a Paradeu
i penso que...
No, que ha quedat molt bé.
Per exemple, d'entrada ens vam proposar
la idea que fos les cares, no?
Cares de diferent gent, no?
Fos un disc una mica que no fos
el típic nostre, no?
Típic, vull dir,
potser del nostre món simbòlic,
metafòric, que sempre estem parlant, no?
I potser hem anat a buscar
retratos de gent
que tenim al nostre voltant.
És veritat.
Qui són a tota aquesta gent?
Perdona'm, Nacho.
Qui són a tota aquesta gent?
Menys un, tots els altres no els he conegut.
Poden ser els protagonistes
de les històries, no?
Que hi ha aquí dintre.
O sigui, d'alguna manera,
fem extensibles que les històries
que hem explicat,
doncs els hi poden passar molta gent, no?
No són de llibre, tampoc.
Són molt reals.
Abans de descobrir el més lluny,
clar, em vaig sorprendre
a l'hora d'obrir el CD,
perquè jo quan l'obro, l'obro del tot.
I vaig veure la cara, precisament,
del Javier Álvarez.
I clar, jo em vaig buscar per aquí
i dic, oi, que està per aquí el Javier Álvarez.
I sí, sí que està per aquí.
Com va ser?
També hi ha, inclús, la seva mare,
hi ha el Jero.
De fet, el Jero és la...
Molta gent no ho coneix,
és el germà del Javier Álvarez
i és el fotògraf que fem servir
no només ells, sinó nosaltres,
per exemple, des de l'últim disc.
El que ha fet les fotos
és el germà del Javi, no?
Que és un tio que es dedica a això.
és un dels millors que hi ha a Espanya
i un artista de nassos, no?
Vull dir que hi ha comunicació
i això, el del Javier, doncs mira,
el del viatge, doncs dona els seus fruits, no?
És gràcies a que vam poder anar a Madrid a tocar, no?
I allà el vam conèixer, no?
I m'ho va dir,
bueno, pel que posa a la revista en rock,
que hem tingut l'oportunitat del llibreto,
precisament, de la rock col·lecció,
està dedicat a vosaltres
i hi ha unes paraules del Javier Álvarez
que a mi, per exemple, m'han impactat
i segurament que a vosaltres també
perquè us deixa pels núvols.
Bueno, és una persona...
Home, és bona faga, no?
És una persona.
És molt aminostra.
És molt bona persona.
La veritat és que nosaltres pensem,
si més, mínim, això d'ella.
Home, això va ser molt maco a Madrid
quan ens vam conèixer,
el fet que ell havia sentit a parlar
molt de nosaltres
a través, quasi, del Jero,
a través d'en Suso,
i quan ens va veure
va haver-hi una mena de pilotatge,
pilotatge no es feia això de...
Que bo que ets, no sé què.
Home, és un verb...
Oriol, és un verb que jo també
acostumo a utilitzar,
el pilotatge.
El pilotatge, sí, sí.
Home, nosaltres ho fem servir
més amb una paraula que deien
una pel·lícula del Tarantino,
que val més que no la diguem aquí,
però que...
Aprofita, Oriol, aprofita.
Oh, que si no el dirà
que sóc un verb.
Sí, i ens malinterpretarà.
Ens malinterpretarien, eh?
Bueno, bueno.
Se li està dient el cable
dels auriculars.
Vinga.
És de nit a l'aratge
i com aquí els estels
han sortit del seu nil.
Vaig venir amb baixet
escoltat per les zones
del mar.
Quan jo era petit
somiava que un dia
seria el teu marit.
Però la sort se mancava
i no sé si podré
tornar mai.
Vull tornar al Marrakech
que l'ho fa cap al sud
i tornar-me a menjar
el teu mar.
No tinc cap més desig,
luita, ni feina, ni sostre,
segurament tu ja ho tens.
Allà d'on vinc la misèria,
on neix el meu poble
i desfondre el nostre passat.
I ara a les portes d'Europa
el meu somni s'està acabant.
i ara a les portes d'Europa
i ara al mar
s'emporta el meu poble
quan de nit
s'arpen les barques
cap a l'on.
llempre el meu poble.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Saps on anava bé, no canviaré mai.
Cada cop que tanco els ulls em sembla que sóc més lluny.
Cada cop que tanco els ulls...
Cada cop que tanco els ulls em sembla que sóc més lluny.
Cada cop que tanco els ulls...
No em parlis de felicitat.
No conec ningú molt afectat.
Que hi ha més salvatge que la civilització...
On tothom s'aixafa cares que no tenen nom.
Sóc com tothom.
Tampoc tinc nom, no.
Cada cop que tanco els ulls...
que tanco els ulls em sembla que sóc més lluny.
Cada cop que tanco els ulls...
Cada cop que tanco els ulls em sembla que sóc més lluny.
Cada cop que tanco els ulls...
Cada cop que tanco els ulls...
Quilòmetres de ciutat...
Quilòmetres de ciutat...
Quilòmetres de ciutat...
Quilòmetres de ciutat...
Quilòmetres de ciutat...
Quilòmetres de ciutat...
Quilòmetres de ciutat...
Quilòmetre de ciutat...
Quilòmetres de ciutat...
Quilòmetres de ciutat...
Quilòmetres de ciutat...
Quilòmetres de ciutat...
Cada cop que tanco els ulls, em sembla que sóc més lluny.
Cada cop que tanco els ulls, tanco els ulls i m'imagino molt més lluny.
Cada cop que tanco els ulls, tanco els ulls i m'imagino molt més lluny.
Molt més lluny.
Molt lluny.
Molt lluny.
Molt lluny.
Molt lluny.
Molt lluny.
Molt lluny.
Molt lluny.
Molt lluny.
Molt lluny.
Molt lluny.
Gràcies.
No me sortirà mai el crit de guerra aquest, eh?
Mira, ara comiadem, no?
Sí.
Hem de comidar l'entrevista, ja.
Fins demà a les 5.
Fins demà a les 5, que tornarem una altra vegada.
Jo us esperaré.
Va, estic de la tarda?
No, de veritat, moltíssimes gràcies.
Diga, Muriel.
Ens hem de veure aviat, suposo.
Espero, eh?
Al Senglar Roc, com a mínim.
Exacte.
Teatre Metropol.
Perquè quedaria molt bé.
Quatre agoses sobre l'escenari, el Teatre Metropol.
El Camp de Mar.
O per les festes majors de Santa...
De Santa Ticle.
O de Sant Magí.
Estaria molt bé, eh?
Molt bé, eh?
Una de les coses que nosaltres fa anys que perseguim, de venir a tocar a Tarragona.
Jo espero i desitjo.
Sí.
I a veure si algun d'aquests dies ho aconseguim.
Perquè en tenim moltes ganes.
Jo crec que sí, jo crec que sí.
O allà, o més llavors, allà en el Camp de Mar.
Seria...
T'imagines?
Amb la carpa.
Seria tan fantàstic.
Seria tan fantàstic.
Seria una passada, eh?
Seria tan maco que sempre penses...
Jo crec que s'ha de fer, eh?
Jo crec que s'ha de fer.
Jo crec seria tan maco que s'ha de fer.
Ho aconseguirem, em sembla.
El temps ho dirà.
El temps jo crec que ens donarà raó al final.
Exacte.
Bé, moltíssimes gràcies de veritat.
Gràcies a tu.
I fins al propera.
Que bé ho feia el Nacho, eh?
I mil d'allò ensenyament.
A veure, Nacho, com ho feies?
Perdona.
Això no sé què.
És un russinyó.
També portem un fullet aquí petit que ara dirà bon rotllo.
Mira, espera.
A veure, a veure.
Quines coses que fem, els gossos.
Sí, sí, són uns cracs, eh?
És que ens avorrim molt.
Això són les hores de la carretera.
Massa d'hores junts.
Segurament.
Gossos, família dels gossos que està per aquí rondant.
Gràcies i fins la propera.
Gràcies a tu.
Adéu-siau.
Fins ara.
25 anys de ràdio.
Que ens ho hem passat bé, eh?
Sentint aquesta entrevista també amb els gossos.
I a més, quan ens toca la música en directe,
que gairebé la podem palpar,
encara ens ho passem millor.
I parlant de música i en directe,
ja tenim amb nosaltres el Joan Maria Bertran
i continuem l'any 1990.
25 anys de ràdio, 25 anys de música.
A més.
Estem a l'any 1990 i una de les cançons que, sens dubte,
va sonar molt i molt en aquella època,
va ser aquesta de l'Aimsy Hammer.
Quintastis?
Quintastis?
Quintastis?
Quintastis?
Quintastis?
Quintastis?
Quintastis?
Quintastis?
Quintastis?
Quintastis?
Quintastis?
Quintastis?
Quintastis?
Quintastis?
Quintastis?
Quintastis?
Quintastis?
Quintastis?
Quintastis?
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Tañota!
Fins demà!
les cançons es van poder escoltar
i força aquell 1990.
Un exemple és aquesta cançó
amb la que avui ens acomiadarem.
Sau, la lluna i jo.
La lluna i jo
compartim les nits
de mort
Des d'aquí
veig el carrer
No hi ha ningú
a estar plovent
Tot en relatis
de gris
És per això
que em sento tri
Si d'acord
s'acabés
la mala sort
O si d'acord
En trobés la roda
de la fortuna
Diré la lluna
que vingui a buscar
que s'acorda
que s'acorda puctuva
que s'acorda puctuva
Diré la lluna
que vingui a buscar
que s'acorda puctuva
Diré la lluna
que vingui a buscar
que s'acorda puctuva
Diré la lluna
que digui que vingui
que em digui
on et puc trobar
un boig com jo
que s'acorda puctuva
que s'acorda puctuva
que s'acorda puctuva
Un comest de vida
que s'acorda puctuva
que s'acorda puctuva
que s'acorda puctuva
��
i que s'acorda puct 69
i que s'acorda puctuva
que s'acorda puctuva
i que s'acorda puctuva
que s'acorda puctuva
i que s'acorda puctuva
de la sequestra
Sang Del aqui
i que s'acorda puctuva
Em trobés la roda de la fortuna, diré a la lluna que vingui a buscar i sap on et puc trobar.
Diré a la lluna que vingui a buscar i sap on et puc trobar.
Diré a la lluna que vingui a buscar i sap on et puc trobar.
Diré a la lluna que vingui a buscar i sap on et puc trobar un boig com jo.
No està bé que estigui sol.
La lluna que vingui a buscar i sap on et puc trobar un boig com jo.
La lluna que vingui a buscar i sap on et puc trobar.
Vingui Dr.
Gràcies.
Gràcies.