Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
amb l'Escobles la Bisbal Jove, la principal de la festa,
que recordem-ho era una mena de conjunt de músics
aplegats especialment per aquesta ocasió.
Amb l'Escolla Sardanista, la Palomera de Blanes
i en 6 de Manlleu, l'Esbat Joquim Ruïra de Blanes
i el grup La Jota a la plaça, a més de grups representatius
de tota mena de manifestacions tradicionals catalanes.
I afegeixo que aquests són els participants, diguem-ne,
oficials de l'Aplec i a més a més, doncs, evidentment,
és obert a tothom i sabem i en parlarem després a les xafarderies
que hi ha presència tarragonina.
I també parlem de l'Aplec de la Farga del Mig, a Sant Llorenç de Cerdans.
Hi haurà matí, tarda i nit a la plaça de la Farga del Mig,
amb l'Escobles, tres béns i una altra no anunciada.
També avui el 22è Aplec de Belllloc d'Urgell,
a la nit a la plaça de la Creu del Terme,
amb la jovenibla de Gramunt i 11 de setembre.
I també el 15è Aplec d'Urganyà, vespre i nit,
a la plaça de les Homilies, amb l'Escobles,
la principal de Berga i Veipuig-Cobla.
A la tarda hi haurà un concurs de colles improvisades.
També el segon Aplec de Sant Llorenç de Salmetlla,
al pont d'Armentera, a les 7 de la tarda i a les 11 de la nit,
a la plaça de l'Església, amb la cobla Cossetània.
Al matí, caminada fins a Salmetlla, missa i esmorzada i germanor.
A les 9 del vespre, sopar popular.
I acabarem amb el 22è Aplec de la Metlla de Mar,
a les 6 de la tarda i a dos quarts d'11 de la nit,
al passeig marítim, amb l'Escobles, Reus Jove
i la principal de Tarragona,
amb concurs de colles improvisades a la nit
i coca i bidols per tothom.
Com veieu, un bon grapat de Aplecs per avui
i a partir de demà ja va minvant el nombre,
és allò que deia abans, hem començat el programa.
Demà hi haurà el 12è Aplec de Mollà,
tarda al Parc Municipal, amb l'Escobles Lluïsos de Tarragona,
Sant Jordi, Ciutat de Barcelona i Ciutat de Cornellà,
amb concurs de colles improvisades.
I també el 26è Aplec de Ribes de Freser,
matí i tarda a la plaça del Mercat,
amb l'Escobles Ciutat de Girona,
Juveníbula de Sabadell i Marinada.
El dissabte vinent, dia 13, Aplec Nocturn de Mer,
a la nit, a la plaça de la Vila,
amb l'Escobles La Principal de Porqueres i Osona.
I per al proper diumenge, dia 14,
el 18è Aplec d'Ocejà, matí i tarda,
a la plaça de l'Església,
amb l'Escobles La Principal de Llobregat i Milenària.
També el 41è Aplec de Portbou, matí i tarda,
a la Rambla, amb l'Escobles Genissenca,
Ciutat de Girona i Foment del Montgrí.
I el 35è Aplec de Cornudella de Montsant,
a dos quarts de set de la tarda i a les deu de la nit,
amb sopar de germanor.
Anem a les ballades sardanes,
com també us deiem abans,
moltes estan vinculades a festes majors.
N'hi ha moltíssimes de festes majors aquests dies
i segur que alguna d'aquestes ballades se'ns escapa,
però de totes maneres,
aquesta segur que és una relació força aproximada a la realitat.
Avui mateix, tarda i nit,
hi haurà sardanes a l'Aleixam,
a la plaça de la Vila, amb la cobla, Ciutat de Terrassa.
I també a dos quarts de vuit, a Sant Carles de la Ràpita,
a la plaça del Coc, amb la cobla, la principal rapidenca.
A les deu de la nit, a Cubilles,
al passeig marítim, amb la ciutat de Cornellà.
I per demà, diumenge, dia set,
a les dotze del migdia, a Rocafort de Caral,
amb la cobla, la principal de Tarragona.
A la una, a la pobla de Cèrbols, amb la cobla Reus.
També a la una, a la Faterella,
a la placeta de la Capella de la Misericòrdia,
amb la cobla, Mira en Font.
A dos quarts de dues, a Mas Llorenç,
a la terrassa del Cafè, amb la cobla Catània.
I a les set de la tarda, a la Selva del Camp,
a l'ermita de Paret del Gada,
amb la cobla, la principal de Tarragona.
També demà, a dos quarts de vuit del vespre,
al Vendrell, a la Rambla, amb la principal del Llobregat.
I tanquem a les deu de la nit, a Cambrils,
al passeig de les Palmeres, amb la cobla,
la principal del Llobregat.
Passem ara el dimecres, dia 10, a la una de migdia,
a Llorenç del Penedès, a la plaça Immaculada,
amb la cobla, la principal de l'abisbal.
I a la mateixa hora, a Botarell, a la plaça de l'Església,
amb la cobla, la principal de Tarragona.
Al vespre, a les vuit, a Vila Rodona,
a la plaça dels Arbres, amb la cobla Costa Brava,
després Sangria Popular.
I per al divendres, dia 12, a les 9,
la ja tradicional audició de Tarragona,
a la Rambla Nova, amb la cobla, la principal de Tarragona.
Us anunciem, com sempre,
les sardanes que hi tocaran
el divendres que ve.
La primera serà Boig per tu, de Miquel Tudela,
Sant Pere del Serraio, de Joan Juncà,
amb l'esperit vibrant, de Montserrat Pujolà,
a Tarragona i el Mar,
el blau, de Rafel Guinovar.
Somni, d'Emmanuel Sèder a Puigferrer,
sota el mas Ventós, de Jaume Bonaterra,
a Guizona, de Joaquim Serra,
les homilies d'Urganyà, de Josep Coll,
i festeig, de Ricard Vila de Sau.
I per al proper dissabte, dia 13,
a les 7 de la tarda, a Conit,
a la plaça de Catalunya, amb la cobla,
Rassò, a la que va, hi haurà coca i cava per tothom.
A un quart de nou del vespre,
Flix, a la plaça de l'Església, amb la cobla Miran Font.
I el diumenge, dia 14, a les 12 del migdia,
a Pinell d'Ebray, a la plaça de l'Església,
amb la cobla, tal com sona.
I aquí em sona, que, permeteu-me la broma,
que és una cobla, una agrupació així
formada expressament per aquesta...
Ocasió.
Ocasió, si no em sona.
Vaja, no m'acordo de sentit mai.
No te sona, no, aquesta cobla?
Tal com sona. Sona bé.
Sí, sí, de moment el nom promet.
Quan toquin, si sona bé, també.
Doncs ja ho saps.
Se le supone, que deien.
El diumenge que ve, a Pinell d'Ebray.
Home, mira, està bé.
A les 7 de la tarda,
seguim a Vespella de Gaià,
a la plaça del Casal, amb la cobla Reu Jova.
I a dos quarts de 8, al Vendrell,
a la Rambla, amb la cobla Maricel.
I a les 8, a Flix,
a la plaça de l'Església, amb la cobla Riella.
I acabem l'apartat d'agenda parlant d'esbars.
Per dimarts, dia 9, al migdia, a Calafell,
Calafell Parc, esbar d'ençai de Calafell.
El diumenge 14, a les 10 de la nit,
a Comarroga, a la plaça Major,
l'esbar Vila del Vendrell,
participa dins la mostra folklòrica que s'hi ha de celebrar.
I el que no us heu de perdre,
a dos quarts d'11, a Tarragona,
a la plaça de la Pagesia,
amb l'esbar Santa Tecla,
les Contanyes de Sant Magí.
No ens ho perdrem.
I el David, menys que ningú, oi, que sí?
Això mateix.
Sí.
Bé, és igual, dicem-ho.
Fa les safarderies, això.
Fa les safarderies.
Bé, anem a la música altra vegada.
Abans hem escoltat una sardana de tot un clàssic,
Josep Serra.
Ara anem a un autor actual i jove,
Josep Coll Ferrando,
encara que el seu estil no el podem comparar
al que predomina actualment en compositors
de les darreres generacions.
Amb tot, les seves sardanes molt ben rebudes
pel públic de plaça,
de plaça, sobretot,
i no en va guanyar dues de les darreres edicions
del concurs La Sardana de l'any.
La peça que escoltem és
La Goja de l'Estany,
estrenada a Banyoles l'any 2003.
Precisament, el nom fa referència a una goja,
una mena de fada pròpia
de la tradició fantàstica catalana
que apareix en el célebre poema Canigó
de Jacint Verdaguer.
La sardana la interpreta la cobla la Salvatana.
La Goliad de la abiola
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!



Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Nobles de Història i Sang
Ja veieu quins contrastos amb el nostre programa. El David fa una cara. Ens hem de situar a l'època, home.
Sí, sí, sí. Ja t'ho diré a les xafarderies.
Doncs mira, la setmana que ve, una relíquia dels anys 30.
Mare meva.
Anirem més enrere.
Però que t'he fet alguna cosa. No ho entenc.
T'anuncio que la posarà...
Ah, val, val, val.
És que te la dediqui especialment.
Val, val, val, val, val.
Bé, aquesta música, situem-nos les coses a dir on toca, és el racó de la Marta.
Noia, què? Bon dia.
Bon dia.
Què ens has preparat avui?
Bon dia, Marta.
Què has fet avui? Avui em sembla que la cosa va una miqueta diferent. A veure que ho expliqui allà.
Aquests dies, aprofitant que estic de vacances a l'escola, he fet una petita enquesta entre sardanistes de diferents edats.
Gent de colla o no, músics, etcètera.
Els he preguntat senzillament si hi havia alguna cosa que els feia ràbia de la sardana.
Ah, sí? Els mateixos sardanistes els he preguntat, això?
Interessant, eh? Això promet.
Escolta'm, però a mi no m'ho has preguntat.
Després poses cullerada, eh? A veure si, eh?
Val, val.
A vegades he sentit que alguns es queixen de fets, situacions o coses que fan altres persones i vaig pensar que estaria bé a replegar-ne unes quantes.
No de persones.
No.
No, les coses que diuen, eh?
Molt bé, molt bé. Però clar, així suposo que això serà anònim. No diràs els noms de qui t'ho ha dit, no?
No.
No, millor, millor.
A veure, a veure.
La veritat és que m'ho he pres una mica en plan de broma, però procurant que allò que em deia la gent fos veritat.
És a dir, que fossin coses que els preocupava o que els feia nosa.
A veure, què preocupa, per exemple, algú que està en una ballada de sardanes a la Rambla? Per exemple? A veure, digue'n alguna.
Que el que balla al teu costat s'arrepengi.
És un clàssic, això, eh?
No, sí. És una cosa de tota la vida, que està, té i serà.
Per això sobretot els que ens agrada ballar, diguem-ne, una mica bé, però va a surtar el...
Oh, però algunes vegades també els que ballen així a plaça, te toca algú que altre que...
Home, per llavors pots agafar-te més bé, eh?
Sí, això sí, però vaja, vaja.
Que més, que més, Marta.
Per això és molt important, així aprofito pels uïdors, pete...
Els què?
Els uïents, uïdors, o no sé com es diu, pels petits tornadans de xerinola
que han de treballar molt els braços.
Que sí, Marta? Molt, molt.
Que si no...
T'has d'acord que és mestre i alumne.
Sí, aquí entraríem ara en un davant.
Ui, que em porten una, eh?
Ah, sí, Marta, però així em callo, em callo.
Que no et deixin entrar a la rotllana.
Això també és un altre clàssic.
Sí, però vols dir que encara es fa, això?
A veure, això, que aquí podríem fer un debat immens, no?
Home, sí, jo entenc les dues parts, però també penso que si tu veus una colla assajar,
es nota clarament que estan assajant.
Clar.
I qui es vulgui posar és que dius que no ho veus.
Però la casuística és molt variada.
També hi ha gent que no estan assajant, però no els agrada que s'hi posi algú estrany.
Això és anti-sardana, això sí que...
I tant, però això ja no té res a veure amb la sardana, ja és amb la sensibilitat.
Jo, com he vist això, no puc evitar una sensació.
Com també hi ha gent encara que, com que si no entres per la dreta o per l'esquerra,
amb una ballada de plaça, escolta'm.
És igual.
El protocol, què vols que et digui?
Més, més, Marta.
Que la cobla desafini.
Home, això...
Oi, oi, oi, oi, oi.
Tal com sona.
Tal com raja.
Això vol dir que si ho diuen és que és 10 de mes cas.
No totes les cobles, desafinen ni sempre.
A veure, un mal dia el pot dir-ne tothom.
Clar, clar, clar.
Que ningú reparteixi la sardana.
Ah, això és bo.
És que som...
Jo dic, jo sé repartir, reconec, però no, sóc molt dropo.
Doncs que fa molta ràbia que estiguis ballant, ningú reparteixi.
Sí, però clar, de la mateixa manera que tu no ho fas,
doncs també els altres s'hi troben.
He d'aguantar-me, perquè si no em diran, reparteix-t'ho.
Digues, digues, Marta.
Que quan balles a un altre rotllant, empenyi la teva.
Clar.
Són la rambla que és més aviat estreta i llarga.
Però mira, això també, però això ja està bé,
perquè això vol dir que hi ha tanta gent ballant
que ens fem nos els uns i els altres, no?
Que sí, hem de mirar la part positiva.
Més coses.
Que toquin sempre les mateixes sardanes.
Va, últimament no tant, eh?
No, i a més això ja és com a molt...
Jo, la veritat que així entren altres.
No t'hi fixes.
Ara que no en sent ningú, tampoc m'hi fixo gaire.
El que sí que m'hi fixo, per exemple,
si són allò que a vegades donen la casualitat
que en una audició, per exemple,
han tocat un tostón de sardanes invallables
que dius, mare meva, que les convini una miqueta.
Però això, si repeteixen o no, no ho sé.
Potser els més puristes, els que no,
teniu grans màsters amb sardanes invallables.
Els que no se'n perden cap.
Sí, però vaja.
Aquest em sembla que el que ve ara està relacionat.
Que toquin sardanes lletges.
Sí, clar, això, el gust de cada escurit.
Exacte, el repertori, està clar que no tothom pot agradar.
Sí, jo m'he trobat en casa,
mira, a l'època meva, època de músic,
que no sé si algú descobreix,
això que vaig fer de músic,
que vaig intentar fer de músic amb una cobla.
No, que ho feies, que ho feies.
O com diuen entre dins el gremi,
diuen, aquell aguanta l'instrument.
Algú que no aguanta, aquell aguanta, no el toca.
A veure, Àngel,
que et durà l'hi protegit.
Et trobaves...
Home, no, no, home.
Deixem-ho.
Que et trobaves amb això.
Algú que et deia,
ai, quin rotllo, aquesta sardana.
Però a vegades, al costat d'aquest,
un que et diu, ai, que ta sardana m'obreixi.
És el que dèiem.
Això, els gustos.
No s'hi pot fer res.
Sí.
Més, Marta.
Que hi hagi algú que no vulgui fer la relliscada.
Bueno, això també és respectable.
I algú que no pot, a vegades.
Exacte.
I com que tampoc això no és obligat.
No sé si algú, clar, que ens pot escoltar molta gent...
Ah, t'anarà a dir, explica què és la relliscada.
Tu ho sabries explicar, Marta, què és la relliscada?
I escolta'm, i això, perdoneu, eh, que jo m'hi fico,
però això de la relliscada, aquesta paraula s'utilitza fa poc,
abans us deia la relliscada.
No?
Abans era la repetida, no?
De tota la vida.
S'ha de repetir perquè es repeteixen a l'última sardana
una tirada de coses allà.
La relliscada no m'acaba de dir.
Però la relliscada és l'acció de ballar-la,
doncs, anant de costat a costat.
Bueno.
Qui ho explica?
Sona malament, no?
Sí, la relliscada.
Més o menys ho hem dit,
que balles exigerant els moviments esquerra i dreta,
i de vegades no disbaixa.
Sí, sí.
I clar, si hi ha algú que no ho fa...
Però com a fi de festa està bé, tu.
Per qui vulgui fer-ho, és això.
El problema d'això és que si algú no ho fa...
Ja, ja, ja.
Digues, Marta, més.
Que em preguntin per què no balles.
Ah, això quan no tens ganes.
Però això passa a tot arreu,
fins quan vas amb una rebetlla,
o estàs a la discoteca per què no balles,
a tu què t'importa.
Exacte.
Segons qui t'ho diu, clar.
No, perquè hi ha gent que, doncs,
balli, escoltar, i a veure com ballen,
que amb això ja en tenen prou.
O el pillote no em diga que no tens tantes ganes.
Clar.
A tu t'ho han fet això alguna vegada,
que t'han dit, pasats, per què no balles?
Per què no tinc ganes, ara no.
Sí, sí.
L'has dit tu, que t'ha...
Te l'has inventat tu, que t'ha...
No.
Ah, val, val.
No, no, no, res.
Digues, digues.
Les sardanes de set tirades.
Clar, és un altre dels debats de temps.
Sí, sí.
Més, més.
Però també cada vegada menys.
Quan no, potser...
Encara, el que passa és que estan resignats.
Sí.
Molts dels contraris.
Perquè com que les ballades...
Els aplics no, però les ballades predominen,
les de set tirades.
Sí, potser sí.
Doncs clar, qui paga, mana, no?
Qui organitza, que és el que decideix.
Més.
Les sardanes de deu tirades.
Clar, és allò que diem.
Cada escone hi ha qui li agrada l'una i qui li agrada l'altra.
Sobre el gust.
Sí.
Però trobo que és el que dèiem.
Amb audicions està molt bé.
Les sardanes també de set tirades,
perquè tens oportunitat de ballar més.
Més sardanes.
Més sardanes.
Més varietat.
I són més cortetes, però bueno.
Al final jo crec que tothom s'ha acostumat.
I potser sí que hi ha de resignats, però...
Però si hi hauria un debat que per algun seria a part,
que serien els concursos.
Sí, sí.
Veus, els concursos sí que jo soc...
De deu.
Sí, de deu i només dues.
Perquè les de tres, primer que es fa llarg.
A la tercera sardana hi ha deus una altra sardana de ballar.
I segon, perquè amb set tirades,
segons quins concursos hi ha un cert nivell
o que ja t'estàs jugant alguna cosa,
queda curt.
Sí, sí, queda curt.
No té temps.
No, no.
Però bé.
Va, Marta, vinga, un parell més i ho deixem per avui.
Sí, però m'està agradant molt, eh, Marta.
Molt, molt.
Sí, sí.
La sardana revesses els concursos.
Un altre de ball.
Sí, sí, sí.
Potser és la manera de fer-la, de presentar-la, no ho sé.
Sí.
No ho sé.
És que jo crec que pels que ballen amb els concursos,
mira, què vols que digui?
Tampoc no motiva massa.
Potser pels que la resolen i tal, això sí,
però per la resta, i pel públic que ve a veure els concursos,
a part que no entenen res de res.
Negatiu.
Sí, sí.
Vinga, part, l'últim.
Andra, que ens estem mullant, eh, sembla que no,
però aquí no cal que em preguntis res, Marta,
perquè ja ho estic contestant a tot.
Ja ho veus.
Mira.
Els presentadors dels concursos dolents i que s'equivoquen.
Els presentadors dolents.
Escolta'm, és que amb tot això que està dient la Marta,
tenim per fer monogràfics, eh?
Mira, aquí et podem fer un calendari, ja.
Jo trobo que ha estat encertadíssim,
perquè n'hi ha cadascú de presentadors que dius,
mare meva.
Em sembla que la Marta vol dir alguna cosa.
Digues, digues.
Hi ha un presentador que, a més de dir xerinola,
diu la xerinola.
La xerinola, sí, sí.
I això, clar, li fa molta...
Home, home, si som xerinola, no?
Perquè t'han de dir xerinola.
Però no només això, no?
Sinó per...
N'hi ha que sembla que estiguin al sofà de casa seva
mirant una pel·lícula, home.
I també jo crec que la no...
Tu en tens alguna de recent apuntada allò en lletres d'or?
Sí, sí.
Però bé.
Molt bé, Marta, m'ha agradat molt, eh?
Sí?
Sí, sí.
Ara, jo el repte perquè un dia, a més a més,
vagi a fer aquestes aquestes amb una gravadora
i recollir la veu també de la gent.
Ah, doncs estaria molt bé.
Eh?
T'animes?
T'animes o què, Marta?
Sí?
Sí.
Sí.
Molt bé, molt bé.
Doncs vinga.
Gràcies, Marta.
I fins la propera,
la setmana que ve, no?
Sí.
Si no hi ha res de nou.
Tornem a la música.
David, tu mateix, vinga.
I tal com vam poder comprovar la setmana passada,
la Cobla contemporània ja ha donat a conèixer
el disc del seu nou espectacle de la sèrie Sardeshow,
aquesta vegada amb el lema de Lídics,
ja que recull grans temes del repertori operístic i de Sarsuela.
Avui, però, ja que estem en ple estiu,
recuperem el disc de fa dos anys, el Sardeshow 4,
és a dir, el primer lliurement de sardanes fetes
a partir de cançons de l'estiu.
I la sardana escollida és una que signa el trombonista Martí Fontclara,
que va batejar com entre la barbacoa i la paret.
I podreu identificar fàcilment diversos temes força coneguts.
Jo us repto que no els direm,
a veure si cadascú, com una juguesca,
a veure si els endevineu.
A veure, a veure.
N'hi ha d'alguns de bastants anys enrere
i algun de molt més recent.
Naturalment, la interpreta la cuba contemporània.
Música
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
!
Fins demà!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
demà!
És igual!
És un morrodó!
Deu ser el 25 o una cosa d'aquestes!
Sí!
Sí!
Però clar!
Diem tantes coses que al final és normal!
Doncs això!
L'any que ve el 25è!
25è!
Ah!
Doncs mira!
L'any que ve s'hi ha d'anar!
Exacte!
I s'hi ha d'anar amb el programa un dos i seguit!
No?
Per mi!
Vinga va!
Parlarem!
Parlarem!
Clar que sí!
I llavors!
Doncs això!
L'expedició a Terrona Dança va marxar dijous!
I s'estaran fins dilluns!
Aprofitant tot el cap de setmana!
Exacte!
Aprofitant tot el cap de setmana!
I molt bé!
A part que també hem de dir que a la Terrona Dança!
Perquè aquests ens toquen de ben a prop!
Déu-n'hi-do!
L'estiu!
Viatger que porten!
Viatger que porten!
I d'activitats!
Cada cap de setmana!
Perquè ara estan a Grenoble!
Però també van estar al concurs de Saret!
També van anar a Calahorra!
Perquè els van contactar per fer una exhibició en un casament!
Vull dir que ha sigut cada setmana!
Maleta!
I carretera!
Carretera!
A Calahorra!
Sí, sí!
Van quedar encantadíssims!
Avui encara els sol·licitaven pel Facebook!
Per la ballada!
Perquè els nupis no van tindre ocasió de dir-ho!
I avui encara s'hi pot trobar les gràcies!
Ah!
Doncs mira que trobin aquí un filó!
Imagina't!
Ah!
Doncs escolta'm!
Bodes, bautices comuns!
Sí!
T'assorten molts casaments!
A Calahorra!
Ja em diràs tu!
Però bé!
És una manera també d'aprofitar i un cap de setmana sortir una miqueta!
Més coses!
Escolta!
Més cosetes!
T'ha sortit així com a...
Jo a Calahorra em situava!
Al País Veí!
Una cosa!
La relíquia!
És que m'ha...
T'ha frapat això!
M'ha frapat moltíssim!
Mare meva!
A Calahorra, no?
Jo conec molta gent que a l'època tenia la seva discursa en particular!
Un munt de discurs!
Sí, sí!
Això seria un altre gran debat!
Perquè ja saps que jo sempre m'he manifestat que les sardanes cantades no m'agraden gens!
El respecte total!
Vull dir que entenc que hi hagi molta gent que els agrada!
Però és que aquesta també!
I ja no poso dubte ni la qualitat de la veu, del renom ni res!
Som de situar l'època!
Però dius oh!
Una sardana cantada!
Però jo crec que algú hauria de mirar, de trobar, actualitzar-la en aquest sentit!
Perquè hem sentit coses molt fermes, molt a vegades extraordinàriament agosarades amb coble!
Que hi ha gent que ho treballa!
Ho saps?
Parlant moltes vegades, no?
Hem barrejat la coble amb jazz, amb rock, amb les mil i una coses!
Però és una assignatura pendent de fer que quan hi ha la forma sardana i cantada fer-la, diguem-ne, més actual!
Sí!
És una assignatura pendent!
Que no quedi aquesta cosa així com a relíquia, no?
Sí, clar!
Sí, talment, no?
Home, sí que, home, s'ha fet alguna cosa amb coble i cor, però...
Incluso amb sol·listes, amb coses interessants, però amb la forma sardana!
Com a clàssic, clar!
Home, mira tu, escolta'm, és un camp també per explotar i també buscar-li, doncs, un altre color, no?
Però bé, tot és molt respectable, eh? Com t'he dit abans!
Què més cosetes? Doncs escolta'm, que estem allà, allà, allà!
Perquè és que quan sonava, les cares que es veien aquí a l'estudi...
I no només les meves, eh!
Que ja tenia el recolzament de la Sílvia, que també em mirava...
De la Sílvia, no!
De la Sílvia, la Núria!
Per favor!
Que també em mirava, que deia, mare, adéu, d'on han tret això?
O no?
Diu que sí amb el cap, diu que sí amb el cap!
Del calaix de la relinquies!
Sí, això mateix!
Escolta'm, que parlant de vacances, doncs, el dissabte passat vam fer el fi de festa,
per dir-ho d'una manera, de les colles petites de l'agrupació,
que aquest any, doncs, hem volgut fer una cosa així diferent i especial
i per ser l'últim dia d'assaig i ja tindre un petit període de vacances,
doncs, els hi vam portar, els hi vam fer una sessió de compte a comptes,
que va estar molt bé!
Compte a comptes professional!
Professional!
A càrrec, va anar a càrrec de la Radzebrian,
que és una de les comptes més populars d'aquí, Tarragona!
Ja sembla que la Marta diu que no li va agradar, eh?
Com que no, com que no!
Digues, digues!
No, ara, en sèrio!
Què, va anar bé, Marta?
Sí!
Ah, que sí?
Molt xulo!
Molt xulo!
Va estar molt bé!
I després, també, doncs, vam acabar el dia, doncs, bueno, la tarda,
a fer un berenar al Parc del Francolí,
on s'hi van anar afegint així de forma espontània tots els pares
i al final va ser una cosa molt maca i entranyable!
Em pensava que anava a dir la gent que havia passejat!
No, no, no, que al final érem, allí, com a 50 persones o 60,
vull dir que va ser molt maco!
I ara, doncs, estem ja de vacances,
preparant, això sí, les colònies, com cada any,
que les fem l'última setmaneta d'agost,
que aquest any és a cavall d'agost i setembre...
Es pot dir on, ja?
Ah, no me'n recordo!
No me'n recordo!
Ah, sí! El lloc sí!
És que ho estic tan acostumat que la gent m'ha preguntat tantes coses
de les colònies, sobretot els nens!
Sí, ens anem a puntons!
Ah, molt bé!
A puntons!
Que hi havien estat, em sembla!
Vam estar, sí, perquè a les cases que hem estat molt a gust
i ens ha agradat força, doncs, hi repetim!
I aquesta, doncs, ja hi hem estat!
I, bueno, estem preparant totes les activitats
que farem durant tota la setmana que duraran les colònies
i jo crec que, com cada any, s'ho passaran molt, però que molt bé!
De totes maneres, ja ho vam dir la setmana passada,
hi ha un parèntesi en aquestes vacances!
És a dir, que ballaran per Sant Magí, oi?
Sí!
El dia 19 d'agost, per Sant Magí, divendres que ve no l'altre,
doncs, faran una petita exhibició, les colònies petites!
Perquè Tarragona vegi, doncs, que tenim una cantera
i que tenim molta canalla, amb ganes, motivats i molt engrescats!
ballada de la Festa Major de Sant Magí!
De Sant Magí!
A les 9 del vespre, el dia 19, a la Rambla, davant del monument de la Sardana!
Em sembla que tenies algun aixafadriments, potser, sí?
Bé, tenim el tema de la Cobla Reus Jove, que ha editat com una petita,
és com una espècie de, no d'opuscle, però una espècie d'ediptic promocional
per vendre's i per ensenyar i per fer divulgació de la Cobla
i perquè la gent els contracti i vegin el què.
El màrqueting?
El màrqueting, exacte.
I hem fet, com a reclam, jo no he pogut veure el, diguéssim, l'opuscle.
Sí, és que te'l volia portar i me l'he deixat.
I sabem, bé, les coses que passen al directe, no?
Però com a reclam, doncs, hem volgut ficar o remarcar la figura d'un gran pianista
i, entre moltes altres coses, que és un gran músic, l'Albert Ginovart, no?
Amb una proposta de concert junts.
Sí, de Cobla i piano.
I que, la veritat, doncs, està molt bé perquè pot ser un bon reclam.
Perquè, a més a més, darrerament, l'Albert Ginovart s'està sentint en moltes altres ocasions.
Si això funciona, és a dir, que tenen contractes.
Una de les peces que ells proposen és la versió per a Cobla del Robsodin Blu de Gerfin.
Jo la vaig sentir al Festival Pou Casoms amb la Mediterrània i el Ginovart. És paterrana.
Ja estava pensant en l'Albert Ginovart, també, com que ha treballat i ha col·laborat estretament
a la companyia d'avui de gom.
També, això que deies tu, d'aconseguir una sardana amb veu i que no tingui aquest regust queco,
doncs, potser l'Albert Ginovart també ens podria donar un cop de mà.
de la proposta i hi ha un arranjament que ha fet ell per a Cobla de temes de Mariceu.
Hem d'anar acabant, hem d'anar acabant, tu. Això ha de tenir una hora, ara.
Sí, sí, queda curt, queda curt.
Estàvem mal acostumats.
Marxem amb música, vinga.
Fem-ho amb una sardana obligada a Fiscorn, d'Agustí Pedrico.
Es diu L'atrevit, l'interpreta a la Cobla Ciutat de Girona, amb el seu solista Jordi Estartús.
Així són el Fiscorn amb aquesta força i nosaltres...
I amb la mateixa força nosaltres s'acomiadem.
Això.
Fins la setmana que ve, vull dir.
Molt bé, esperem que sí, ja aconseguim fer el pla recuperant la Maria Rosa.
Esperem, esperem.
Gràcies per estar amb nosaltres.
Recordeu, demà repetició a partir de les 10 i altra vegada a les 12 en punt, dissabte vinent.
Molt bona setmana.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!