El disc Rovellat, amb Joan Maria Bertran.
Bé, molt bona tarda. Avui és dissabte, 14 de maig del 2011.
Ara mateix són dos quarts de dues de la tarda
i fins al punt horari de les dues estareu escoltant aquest disc
Rovellat, com cada setmana, mitja horeta,
per recuperar un disc de vinil dels que tenim els nostres estudis
a Tarragona Ràdio, ara mateix a l'Avinguda Roma número 5,
primer primera, i que recuperem per commemorar aquells anys,
aquells 80 i els anys 90, en els que va començar Tarragona Ràdio,
llavors Radio Fòrum al seu camí.
Recuperem aquests discs de vinils, concretament avui en farem un
de l'any 1991.
Abans de desvetllar de qui serà, molts ja ho sabeu,
degut a la palca promocional que hem anat passant al llarg de la setmana,
però us hem de dir que ens pots trobar a la nostra pàgina al Facebook,
a facebook.com barra disc Rovellat.
Rovellat, allí us podeu afegir al nostre grup i seguir doncs la setmana a setmana
i també fer les vostres suggerències de què és el que voleu que recuperem,
quin disc voleu recuperar de l'oblit de la dècada dels 80 i 90
i que tinguem en disc de vinil.
Podeu fer les vostres suggerències, recordeu a la nostra pàgina del Facebook,
facebook.com barra disc Rovellat.
També ens podeu trobar a tots els programes que portem fins ara
amb tots els grups que hem estat escoltant al llarg de la setmana
a través de la nostra pàgina web, tarragonaradio.cat,
allà hi ha la secció del disc Rovellat,
i allí podeu escoltar, reescoltar, tots els programes que portem fins ara.
Avui us dèiem que anàvem a l'any 1991 i per als que no ho sapigueu
escoltarem un disc que es diu Calla i Balla i que és dels Pets.
Avui anirem rapidíssim perquè tenim moltes ganes d'escoltar
el màxim de cançons possibles d'aquest gran grup tarragoní, els Pets.
Així que comencem des del Calla i Balla, ens arriba tot un himne a Tarragona.
Tarragona, Masburrona. Comencem.
Tarragona, Masburrona, Constantia em fa patir.
Tarragona, Masburrona, Constantia em fa patir.
Tarragona, Masburrona.
Tarragona, Masburrona. Comencem.
Tarragona, Masburrona, Muscantia em fa patir.
Tarragona, Masburrona.
Tarragona, Masburrona.
Tarragona, Masburrona.
Anava cap a casa després d'haver pencat.
Hi havia un cotxe a les fosques, hi havia un cotxe aparcat.
Si no fos perquè cada dia me'l trobo sempre allà.
Diria que és una parella fotent-se o becallà.
Però no ho és, no ho és, ningú no em vol fer cas
quan els dic que hi ha lliça i ens enllocs que s'estan sotant.
D'Aragona m'escorrona, Constantia em fa patir.
D'Aragona m'escorrona, Constantia em fa patir.
És un dia de la feina i volia fer un segaló.
Vaig trobar la meva penya, em vaig veure el meu racó.
Gairebé eren les dues i el Miguel volia aixapar.
La nit era molt tranquil·la, quan de sobte algú va trucar.
I ja el sé, i ja el sé, i pot venir a molestar.
Vaig crinxar aviat que els uniformats tenien ganes de serau.
Tarragona m'escorrona, Constantia em fa patir.
Tarragona m'escorrona, Constantia em fa patir.
Tarragona m'escorrona, Constantia em fa patir.
Tarragona m'escorrona, Constantia em fa patir.
Pont del diable, carrers de la part alta,
frec un llibre, t'hi ha congit.
A l'obrir la porta, cortines que es mouen,
quan arribes a les 6.
Camp de mar, patroquímica, turistes imaginant.
Al molí de l'horta, avançar les fortes,
els pagesos mai contents.
Les moreres brutes, repitxen les putes.
xeringues per tot arreu.
Esquerres i dretes, velles pentidetes,
van a missa de veu.
Imperial terracos, baixant i alcerratio.
Molta gent en teu paret,
a la fresca xerrat,
segons al davant,
de la plaça del castell.
El tocant, la cova,
colla vella, colla jove.
La titana es venenant,
treballant a baixar,
el després en faixer.
tot a fora va tornar.
Tu caixant un bocó,
lenta ve la pudor,
travessa la ciutat.
Mentre la rutina,
voltament patina,
aquest poble abandonat.
Tarragona masborrona,
buscant-me el papagri.
Van començar amb l'etiqueta del rock agrícola,
però com veieu, en aquesta cançó,
el Tarragona masborrona,
fins i tot es van arribar a llançar amb el rap,
el rap tarragoní,
Amb els pets i aquest Tarragona masborrona,
la primera cançó que podíem trobar a la cara A,
a la cara A d'aquest disc,
el Calla i Balla,
recordem-ho de l'any 1991,
i que era el seu segon llarga durada,
una llarga durada que els va portar,
doncs, com a consolidació,
dins del panorama del rock català.
Primer havien fet els pets,
dins de l'any 1989,
i la Maqueta, l'any 1985.
D'aquest Calla i Balla,
escoltem la següent cançó,
El Sacabat.
és una història d'amor
amb un final inesperat.
Un núvol passa,
els carrers s'han enfosquit,
i fot un rap com els de quan era petit,
darrere els vidres jo m'ho miro a rotir,
la mare sent Roberto Carlos,
tot fent el llit.
ara jo flipo amb aquell gat blau i trist,
i moro d'enyorança perquè no ets aquí.
la pluja m'ha portat records d'aquell estiu,
que van passar junts en el teu pis de Cambril.
la mare mai va creure que només fóssim amics,
ella ens protegia de la llengua dels païs,
perquè si eres a casa,
em veia tan feliç,
no ho entenia per on portia sempre un fill.
que s'ha acabat.
va aparèixer envoltada de misteri,
quan el primer moment tot va semblar normal.
borrachera,
borrachera,
que es controla el maïs i ricalles,
quan demà jo em ressaca,
i ella amb ella se'n va anar.
i ella amb ella se'n va anar.
Però ara aquell núvol,
lentament ja ha passat,
ja no plou i el cel gris,
sembla que s'ha escampat.
i un gran amor,
no pot morir-se així,
el que has fet de ma mare,
m'ha semblat sentir.
el que has fet de ma mare,
el que has fet de ma mare,
m'ha semblat sentir.
que s'ha acabat,
que s'ha acabat.
que s'ha acabat.
que s'ha acabat.
que s'ha acabat.
que s'ha acabat.
que s'ha acabat.
que s'ha acabat.
Però ara aquell núvol,
lentament ja ha passat,
ja no plou i el cel gris,
sembla que s'ha escampat.
i un gran amor,
no pot morir-se així,
el que has fet de ma mare,
m'ha semblat sentir.
oi oi oi oi,
els pressupostos en vista la sorra.
oi oi oi,
provancats abressats.
oi oi oi,
de la mei no se m'esborra.
oi oi oi,
no pot creure que s'ha acabat.
Una gran cançó aquesta,
dels pets.
S'ha acabat.
Encara perdura.
Ara encara s'escolta en ple segle XXI,
però recordem,
Recordem, va néixer l'any 1991, una cançó que va composar Joan Reig,
el S'ha Acabat, i que adornava també aquesta llarga durada al Calla i Balla,
amb cançons com la que acabem d'escoltar, el Tarragona Masburrona,
i les que acabarem d'escoltar avui dins del disc Rovellat.
Els pets, per cert, em dediquen el Lluís Gabaldà, el Joan Reig, el Ramon Vidal,
que també estava a les Guitarres i Veus, el Falín Càceres i les Llufes,
l'Anna Belga-Baldà i la Núria Llaras.
Un altre èxit d'aquell any 1991, a l'Està plovent.
Està plovent i no tinc cap pressa.
Està plovent i no tinc cap sol.
No tinc paraigües,
però m'és igual.
Està plovent, però em vull mullar.
Està plovent, però em vull mullar.
Bova,descula.
Depot, suis đ X la gran quantitat.
Està plovent i no tinc paigües,
em vull mullar-ho per Teamốt.
La meva ment necessita aigua fresca i el pensament vull refrigerar.
No tinc paraigües, però m'és igual, està plovent, però em vull mullar.
No em doneu solucions, no mull raons, només problemes d'emocions.
Sento l'olor a terra mullada, és el millor per refrescar el cap.
No tinc paraigües, però m'és igual, està plovent, però vull mullar.
Està plovent, però em vull mullar.
El disc Robeyat, la música dels 80 i 90 en vinil.
I avui recordant aquest disc de l'any 1991 dels Pets, Calla i Balla.
Ens saltem una cançó d'aquest disc perquè no tindrem temps amb mitja hora que tenim de programa per escoltar-les totes.
Així que ens saltem la cançó que ve a continuació, que és la de No en tinc ganes, també escrita per el Lluís Gabaldà.
I anem directament a la darrera, la que tanca la cara A d'aquest disc.
Dins de cada cotxe hi ha un animal.
És el que sembla, ara és Mr. Hype.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Bé!
Fins demà!
I com més et coneixo, molt més m'agrada el teu gos.
Allò que sent no canvia cada dia i quan estimes de debò.
Com més et coneixo, molt més m'agrada el teu gos.
Allò que sent no canvia cada dia i quan estimes de debò.
Oh, oh, quan estimes de debò
Oh, oh, quan estimes de debò
Ara penso quan tot va començar
Em mirava estar amb uns carruc
Cada cop que et seies al meu costat
Semblava que perdies el punt
Ara tot ha canviat
Tot a casa els teus amics
Sortia amb una massa tens
Però el que es veu està molt malbé
I com més se't conèixen
Molt més m'agrada el teu bo
I el que sent no canvia cada dia
I quan estimes de debò
Oh, oh, oh, com més se't conèixen
Molt més m'agrada el teu bo
I el que sent no canvia cada dia
I quan estimes de debò
Oh, oh, oh, quan estimes de debò
Oh, oh, oh, quan estimes de debò
Una altra de les bones cançons
En el que ens va obsequiar aquest disc
El calla i balla 1991
Aquest grup tarragoní
Els pets que bé
Encara continuen al capdavant
Dins de la seva carrera musical
Van començar fent la seva primera maqueta
L'any 1985
i aquest any passat, el 2010, van treure el disc Fràgil.
Han quedat llargadurades com el Fruits Secs, Brut Natural,
Vine a la Festa, El Bon Dia, El Sol, El Respira, El Mala Cara,
a l'agost, això és espectacle, l'any 2006,
serà un DVD documental més un directe,
Com Anar al Cel i Tornar de l'any 2007
i com us deia aquest Fràgil de l'any 2010.
I nosaltres, com a la Cara A, fem un petit salt,
ens saltem la cançó No soc un forat
i anem amb un altre èxit,
que també va ser molt cantat per al jovent d'aquella època,
Els mosquits a l'aixeta.
L'agostí no era pas un noi massa espoja rat,
el que passa és que mai no es menjava ni un torrat,
era tímid calvo i li cantava l'alè,
i a més no tenia carnet.
Un bon dia a casa veient l'Àngel Casa Show,
s'està posat com una moto i va dir ja n'hi ha prou,
va sortir de casa que el subtex net sí calé,
i en una hora estava satisfet.
Fusquits a l'aixeta,
això passa per no pujar la bregueta,
fusquits a l'aixeta,
què faràs, què faràs?
Quan demà de bon matí, quan volia pixar,
va notar que els paixos no paraven de picar,
volien anar al metge, però li feia tall,
sis mesos més tard el tall i van frellar baix.
La moral d'aquesta història es fa sent desgrinar,
bolla tant com vulguis, però abans has de demanar,
certificat mèdic i una revisió,
i per estigui de cas per se't condon.
Fusquits a l'aixeta,
això passa per no pujar la bregueta,
fusquits a l'aixeta,
què faràs, què faràs?
La veritat és que totes les cançons d'aquest disc
que estem repassant avui dels pets
van arribar a sonar a la ràdio per aquelles èpoques,
i és que totes tenien alguna cosa que oferir-nos,
no era tan sols un llarg de durada
on podíem destacar dos o tres cançons,
no, no, ben bé les deu de les que consta
aquesta llarga durada
eren interessants i es podien escoltar.
Mosquits a l'aixeta,
els perills de mantenir relacions sexuals
sense precaució vist pels pets.
Nosaltres seguim endavant,
el temps se'ns acaba
i volem veure quina era la visió
que tenien els pets del seu poble,
de Constantí.
En aquest llarg de durada
ho explicaven amb aquesta cançó,
Constantí,
molta merda i poc vi.
Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya
i Geològic de Catalunya
Aquí les mobilitzacions brillen per la seva essència.
I no és cap ple de billets.
És mort o ruptat consciència.
Així les noves generacions es podran estar veïts.
Per haver-nos vist tot el món de colorins o malparés.
Arris, burquitxem veus, podeu estar collodides.
Aquí arriba Constantí, el de més.
El de més són tonteries.
El de més són tonteries.
La visió de Constantí que tenien aleshores els pets,
molta merda i poc vi.
Juntament amb Tarragona Masburrona, una de les cançons que van sonar més,
una de les moltes cançons que van sonar més d'aquesta llarga durada.
Molta merda i poc vi.
Ja ens agradaria acabar-la d'escoltar,
però haurem de fer un petit sacrifici
perquè també volem escoltar i volem arribar al punt horari de les dues de la tarda.
La darrera cançó, la que tanca aquest disc,
la cara cool, segons deien els pets,
perquè tenien la cara A del disc
i després l'altra l'anomenaven el cool del disc.
La darrera cançó era aquesta,
Vine a la Festa.
Amb ella ens acomiadem.
Recordar-vos que això és el disc Rovellat
que ens podreu trobar,
i podeu trobar aquest programa a la nostra pàgina web,
tarragonaradio.cat,
dins del disc Rovellat aquest
i tots els programes que portem fins ara mateix.
Amics i amigues,
fins la setmana que ve,
que ens esperarà un altre disc Rovellat.
Quin serà?
Doncs estar pendents de Tarragona Ràdio.
Ho sabrem al llarg d'aquesta setmana que ve.
Amics i amigues,
molt bona tarda.
Seguim amb la companyia de Tarragona Ràdio.
Serà una gran festa,
amb música guai,
Barbini Ramones,
mi heavy billet.
Oh,
oh,
oh,
Vine a la festa.
Oh,
oh,
oh,
Vine a la festa.
Si quan la festa ja s'acabi,
tothom hagi de marxar,
hagi de marxar,
ens tira l'amo de la casa,
que l'ajudem a netejar.
que l'ajudem a netejar.
No!
cu à l'ajudem a netejar,
posenà brou,
ogni paella no.
Si noi plourerà,
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!