Si vols veure la vida amb esperança,
escolta Porta a l'Esperança.
Tots els diumenges a dos quarts de deu del matí a Tarragona Ràdio.
Un programa de l'Església Protestant de Tarragona.
Porta a l'Esperança.
Obre la teva porta a l'Esperança.
La teva porta a l'Esperança.
La teva porta a l'Esperança.
Quien te ha engañado para hacerte creer
que su existencia depende de tu parecer.
Hoy no le has visto, hoy no le sientes,
hoy te han herido otra vez.
No es por vista, es por fe.
No es un sentir, no es un placer.
Un compromiso hasta el final,
es tu papel.
Y si le miras solo a Él,
comprenderás la realidad.
Que no es por vista, es por fe.
Él te sostendrá.
Ah, es por fe.
Si levantase la cabeza otra vez
Nuestro pariente el hombre de cromañón
Haría señas por hacerse entender
Para enseñarnos alguna lección
Porque al final de tanto conocimiento
Hemos caído en el error otra vez
Y solo la fe del Hijo de Dios
Nos puede hacer libres otra vez
No es por vista, es por fe
No es un sentir, no es un placer
Un compromiso hasta el final es tu papel
Y si la miras solo a Él
Comprenderás la realidad
Que no es posible
Bon dia a tots els oients que ens escolteu en aquest matí
Benvinguts al programa Porta a l'Esperança
L'únic programa de ràdio de la ciutat
Que té per objectiu fer arribar a tothom la paraula de Déu
Que és la Biblia
Com ja sabeu aquest és un programa dirigit per l'Església Protestant de Tarragona
Situat al carrer Monestir de Poblet número 7
Ens trobem als estudis de Tarragona Ràdio
Al Samuel Garcia, bon dia
Hola, bon dia Albert
Els controls tenim a la Sílvia
I jo, l'Albert Marcos, que us parla
Volem aprofitar aquest programa per comentar algunes notícies d'actualitat
Com és la recent tragèdia del tsunami del Japó
Amb les seves conseqüències
Però també volem aprofitar per comentar alguna de les pel·lícules de cartellera
Molt recents
Ja fa programes que no fèiem algun comentari
Entre altres notícies, si el temps ens ho permet
Però com sempre fem, abans d'endinsar-nos de ple a comentar aquests temes
Escoltarem aquesta cançó
As a child
You used to dream
There wasn't anything that you couldn't do
Learn to fly
On paper wings
But somebody told you dreams don't come true
Some settle for a lie and fake it
And try to keep your hearts from breaking
But you define the odds of making
What's the going through
Oh, inside of you
There's a heart full of dreams
Like the gold in a string
To be uncovered
Inside of you
Lies a soul made to shine
There's a child meant to shine
There's a child meant to shine
There's a child meant to shine
There's a child meant to shine
And discover all the wonders God can do
All the wonders God can do
Inside of you
Every day you face the fear
With the measure of faith that you need
And even now
All heaven cheers
For the miracle you're destined to be
True bravery is bought with sorrow
Life is but a gift we borrow
And all the promise of tomorrow
And all the promise of tomorrow
And all the promise of tomorrow
Waste to be revealed
Oh, inside of you
There's a heart full of dreams
Like the golden stream
To be uncovered
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Va rhoma!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Les conseqüències produïdes per la suma d'aquests terratrèmols,
d'aquestes rèpliques del tsunami, però també de l'alerta nuclear que tenen.
Jo aquesta setmana també sentia la por amb l'aigua que ja estava contaminada,
fins i tot l'aigua del mar,
persones que ja estaven notant les conseqüències de la radiació, etc.
I encara de fet no s'ha controlat aquesta amenaça nuclear
i de fet també tot el que és, ja s'està parlant,
de tot el que és la reconstrucció de les cases i de les famílies dels països
no només serà lenta, sinó que també serà molt costosa.
Llavors realment és una situació molt delicada.
Però no tant això és el que comentaves tu,
em crida molt l'atenció la reacció que ha tingut aquesta gent.
I la veritat és que enmig d'aquesta tragèdia,
com comentava abans, deixant milers de morts,
la societat japonesa crec que és un exemple de civisme per un costat.
Sandai, no sé si es pronuncia així,
però és la ciutat que ha patit més,
sobretot amb un milió d'habitants,
ha recuperat parcialment, per exemple, l'electricitat,
d'una manera bastant ràpidament.
És cert que durant molts dies han estat sense l'aigua
i sobretot poden tenir aigua no contaminada,
però hem vist que realment han estat pacients, silenciosos.
A mi hi ha una imatge que m'ha cridat molt l'atenció,
suposo que tots igual, no?
Veure com respectaven les cues.
Aquí ja ens costa respectar una cua.
quan anem a les guixetes del cinema
o anem al teatre o a vegades estàs al supermercat
i et queixes d'algú que ja veus que no estàs respectant el torn
i ja ens molestem.
Què faríem nosaltres en una situació d'aquestes
tan forta, tan penosa?
Realment tindríem aquesta paciència?
Ens respectarien el torn?
O simplement aquell instint de supervivència
de la llei del més fort i moltes coses més, no?
La veritat és que també per les dades que estan llegint
no només han estat pacients, silenciosos, espant les cues,
sinó que una dada és que no n'hi ha hagut
o pràcticament no n'hi ha hagut saquejos,
que també el que succeeix en aquests casos
és que aquí se n'aprofita tothom
i robatoris, saquejos de les tendes, de les cases, etcètera, etcètera, no?
I, a més, diu que una altra dada que m'ha cridat molt l'atenció
és que cap comerciant o transportista ha pujat els preus.
O sigui, no ha aprofitat tota aquesta tragèdia
per dir, mira, ara faré l'agost.
Com la cosa està molt malament,
ara jo aprofitaré i davant dels recursos escassos que n'hi ha
apujarà els preus.
tampoc. I jo preguntava, bueno, què ha passat?
No cal pensar a casa nostra,
però què ha passat en tants països
amb situacions molt similars
que hem vist tot això, tot el contrari.
Com s'han aprofitat de les circumstàncies, no?
I el que està clar és que
davant d'aquesta duríssima prova
que estan passant,
doncs han donat un exemple de valor
i de calma
que han comogut el món.
A mi personalment m'ha cridat molt l'atenció, no?
Perquè mentre ells, en el cor de la mateixa tragèdia,
afronten amb dignitat el sofriment i la por
què ha fet Europa davant d'aquesta situació?
I parlem de nosaltres, eh?
Ja no parlo d'altres continents.
Doncs crec que hem mostrat una mica el nostre histerisme
per les conseqüències que podem rebre nosaltres, evidentment.
crec que també hi ha hagut una falta
d'arrel polític i fins i tot humana
vers ells, no?
Crec que s'ha trigat molt a reaccionar
donant solucions
perquè al fi i a la cap
quan algú està passant per un problema
el que vol és que li doni solucions
no que comencis a dir
quina mala sort, com diuen molts, no?
Quina tragèdia
però ens quedem sense fer res, sense reaccionar
de forma ràpida, no?
Sí que després hi ha hagut comunicats
i ja s'estan enviant tota l'ajut humanitària
l'ajuda possible, no?
Però sobretot per controlar la qüestió nuclear
que és el que més interessa
i després també és cert que hi ha moltes ONGs
que estan col·laborant d'una manera real
amb totes les persones que estan sense aliments, etcètera, etcètera
i jo em preguntava
dintre d'aquesta notícia
que podríem continuar comentant, no?
Molts aspectes
però que com ja hem dit abans
tots estem ben assabentats
em preguntava
i als cristians
com reaccionem
davant d'una situació d'adversitat, no?
Quan estem passant
una situació complicada a la nostra vida
tragèdies
perquè tots
d'alguna manera
podem sentir-nos identificats
en moments de dolor
de patiment
i situacions molt complicades
cadascú les
vivim d'una manera real, no?
Però com a cristians
com funcionem
davant d'una possible adversitat?
i entre d'altres aspectes
em feia reflexionar, no?
L'adversitat
en primer lloc
crec que ens ha d'obrir els ulls
i reflexionar
sobre la necessitat
de veure què necessitem
i ens hem d'ajudar mútuament, no?
A vegades
aquesta autosuficiència
de jo puc controlar totes les coses
jo puc tirar endavant
sense l'ajuda de ningú, etcètera, etcètera
quan passem per una situació complicada
veiem que tampoc estan així
que no som ningú
que necessitem
doncs l'ajuda d'un metge
si és el cas d'una malaltia
necessitem l'ajuda dels familiars
si és que és una altra situació
etcètera, etcètera
o l'ajuda d'un país
com pot succeir
amb el Japó, no?
Crec també que l'adversitat
com a cristians
és també la forma
que Déu utilitza
per recordar-nos
que ell ens estima
i ell va donar exemple d'això
perquè es va fer home
va morir a la creu per nosaltres
va patir
fins a la mateixa mort
per què?
Per amor
per amor
a la humanitat
i així ens ho demostra
diàriament a tots
i pensem
en situacions
com deia abans
molt complicades
a vegades incomprensibles
per què m'ha de passar això a mi?
per què aquesta circumstància
només em passa a mi
i a les persones que estiguin al costat
sempre els hi va tot bé
i només jo pateixo aquestes conseqüències
però més enllà d'això
jo crec que la clau
està en veure
a través dels ulls de Déu
veure com Déu
sempre està al nostre costat
i ser conscients
que nosaltres no controlem
totes les situacions
i que per tant
necessitem
anar
a Déu
l'oportunitat que Déu ens dona
enmig d'aquestes proves
és precisament aquesta
que podem ser conscients
que depenem
no només de les persones
que ens envolten
sinó de la seva
de la seva mà
de la seva confiança
i de la seva protecció
i canvien d'un altre tema
ens agradi comentar també
la pel·lícula
que podríem dir
ha estat el gran éxit
dels últims Òscars
que és el discurs del rei
què en podem dir
d'aquest llargmetratge?
no seria una de les típiques
i tòpiques històries
de la monarquia britànica?
què et sembla?
a veure
és cert
el primer que penses
i més quan ve de Hollywood
és
ja tenim
el típic
i tòpic tema
de la família monàrquica
de
a veure el que li passarà amb ell
i l'història romàntica
que pot passar
entre els diferents personatges
etc.
jo desmitificaria
jo desmitificaria
una mica això
jo crec que estem davant
d'una pel·lícula
que
fuig
d'aquests típics
i tòpics
tot i que vinguin
de la indústria de Hollywood
és una pel·lícula
que em sembla molt interessant
evidentment
si a algun oient
li agraden les pel·lícules d'acció
que no es pria una pel·lícula d'acció
o si vols una pel·lícula romàntica
tampoc la trobaràs
però és cert que
aquesta pel·lícula anglesa
tracta d'un tema tan anglès
com és la monarquia britànica
però
crec que va més enllà
de la història
de la superació personal
i com acaba d'haver la història
i és que sempre a la monarquia
li funciona tot molt bé
i sempre triomfa
i jo vull ser com ells
com deia
la cançó aquella de l'Espè
jo vull ser rei
o sigui
és la idea que moltes vegades tens
quan surts de veure una pel·lícula d'aquestes
però
veiem aquí un personatge
concretament un rei
que s'hi troba
podríem dir d'una manera accidental
més que res perquè el seu germà
no vol accedir al tron
i llavors s'hi troba ell
o sigui
una persona en principi
que mai va voler ser rei
tot el que
potser anhelaríem altres
i veiem la monarquia
com el gran què
com el màxim exponent
al que podem aspirar
veiem com
George VI
que és
precisament el protagonista
d'aquesta pel·lícula
i històric
evidentment
mai va voler ser rei
després de l'amor del seu pare
l'autoritari
George V
el tron va passar
al seu germà
Eduard Seté
no cal que ens recordem
de tot això
perquè a vegades
ens costa
recordar els anys
però
l'important d'això
és que el seu germà
va renunciar al tron
per amor
per casar-se
amb una altra persona
ell va posar
la seva felicitat
personal
i familiar
davant d'un tron
i evidentment
això és un altre tema
jo crec que
recolzaria
totalment
Eduard Seté
o sigui
no és que estem
criticant
aquest senyor
per aquesta decisió
que va prendre
que és molt sàvia
també
dir mira
jo no vull assumir
una responsabilitat
que potser
ni estic preparat
ni tampoc
considereu
que sigui
l'objectiu
o la fita
de la meva vida
però què va passar
que això va provocar
que el germà
és a dir
George VI
es trobés
regnant
sense buscar-ho
sense voler-ho
i sense expectatives
ni voluntat
la responsabilitat
que el nou rei
s'enfronta
amb tota la seva incapacitat
i vergonya
és
oposar-se
i no estic explicant
gaire cosa
perquè això
és un tema històric
oposar-se
res menys
que Hitler
o sigui
és del mateix
moment
de la segona guerra mundial
per què
parlo de la incapacitat?
perquè hem de saber
que aquest senyor
un dels problemes
que tenia
és que era tartamut
i a més
era molt vergonyós
o sigui
li costava molt
parlar en públic
i posar-se davant de la gent
clar
això
es veu d'una manera
molt clara
sobretot a la pel·lícula
quan
el comparen
molts dels seus ciutadans
amb Hitler
que era una persona
a banda del que pensem
i que evidentment va ser
el pitjor dictador
o dels pitjors dictadors
que ha donat la història
però era una persona
molt eloquent
parlant
era una persona
que tenia
tota una oratòria
i ell
es veia
com una persona
incapacitada
clar
tenia aquest problema
i tenia molta vergonya
en aquest sentit
per tant
veiem com
ell
està afrontant
tota aquella situació
i com li costa
és cert que
tampoc la pel·lícula
entra
i seria molt interessant
que hagués entrat
però ja sé que no es pot entrar
en tot
no entra
en l'admiració
que tenia el seu germà
pel nazisme
i
recolzat
llavors
fins i tot
per Churchill
sinó que es limita
en el conflicte
personal
el que té ell
i en la seva
aquesta situació
que us he comentat
fa un moment
veiem com al costat
del monarca
està la seva fidel esposa
plena d'acte
plena d'amor
cap al seu marit
com
després
va ser
i tots la coneixem
com la futura
regna
mare
va ser ella
la mare d'Isabel II
l'actual Isabel II
la que va autoritzar
precisament
que es fes aquesta pel·lícula
si recordeu
va morir
l'any 2002
em sembla que va ser
amb 101 anys
o sigui que la dona
va viure moltíssim
i
la veritat és que
és considerada
com una persona
la dona
la dona de George VI
i la mare de l'actual
Isabel II
com una persona valenta
una persona que va animar
el seu home
que
el va esperunar
a continuar endavant
tot
i la seva mancança
aquesta tartamudesa
que teníem
però darrere
d'aquesta dama
de ferro
trobem una dona
realment sensible
que sap
estar
no només
amb la seva família
no només
cuida
de les seves dues filles
sinó que també
va ajudar
moltíssim
el seu home
a afrontar
aquestes
aquestes
pors
aquestes inseguretats
que ell va arribar a tenir
no
George VI
va ser un home
atormentat
pels seus propis dimonis
podríem dir
després de
provar tècniques
tan absurdes
com posar-se bales
dintre de la boca
per poder
intentar parlar
sense
arribar a aquest
tartamudeig
descobreix
l'extravagant teràpia
de l'Australia
Locke
que treu a la llum
realment
que el que tenia ell
no era un problema físic
sinó que era
un problema més
psicològic
que darrere
darrere d'aquella
d'aquella timidesa
que li feia
parlar d'aquella manera
tenia
realment
una situació
personal
el que diríem
avui de traumes
infantils
o a la nostra joventut
era
com ell ho treia
a través d'aquella
tartamudesa
però no era un problema físic
sinó que era un problema
molt més íntim
i personal
per tant aquesta pel·lícula
ens mostra
un home
que té un problema
que és tartamud
ens dona
ens mostra
una persona
que és dèbil
i jo em preguntava
i qui no és dèbil
en aquest món
tots tenim
alguna cosa
que ens podem
veure
identificat
amb el personatge
i amb aquest rei
concretament
i això em recorda
el que diu la Bíblia
Déu
ens utilitza
a nosaltres
enmig de les nostres
debilitats
i de fet
el respecte
diu a Primera de Corintis
el capítol 1
verset 27
que Déu
va triar
els que des del punt
de vista human
són febles
moltes vegades
a nosaltres
ens diuen
mira
tu ets una persona
dèbil
no serveixes
per res
doncs aquestes persones
a qui cataloguem
d'aquesta manera
és a Déu
qui utilitza
de moltes maneres
aquelles persones
que són menys preables
diu Primera de Corintis
i de poca importància
diu
perquè els que es creuen
importants
aquells que tenen
l'ego pujat
que van
d'arrogants pel món
s'adonin
que en realitat
no som res
que en realitat
som
igual
que nosaltres
i que tenen
les mateixes necessitats
per tant
dirà l'apòstol Pau
també
en la meva debilitat
sóc fort
realment Déu pot treballar amb mi
perquè sóc humil
perquè és una persona
que sóc capaç
de reconèixer
les meves limitacions
les meves mancances
i que per tant
moltes vegades
necessito
de les eines
que tinc al meu abast
de la gent
que tinc al meu abast
com parlàvem abans
dels japonesos
enmig d'aquesta tragèdia
i amb humilitat
reconèixer
on no podem arribar
i aquestes limitacions
de les que estem parlant
per això
en el seu discurs final
m'agrada molt
perquè el rei
fa la següent reflexió
i diu
jo vaig dir
a l'home que estava
a la porta
del nou any
dona'm llum
i podré endinsar-me
amb seguretat
en el desconegut
i ell va contestar
entra en la foscor
i posa la teva mà
sobre la mà de Déu
això serà
el millor
que podràs fer
i el més
millor
i segur que a mi
que podem seguir
perquè el poder de Déu
és major
que la nostra debilitat
ell
ens guia
enmig de la foscor
i ens guarda de tot mal
i això és el que també
des d'aquests micròfons
de Tarragona Ràdio
doncs volem continuar animant
els nostres oients
i lliurar
les seves vides
adeu
i confiar sempre en ell
i ens guarda de tot mal
i ens guarda de tot mal
i ens guarda de tot mal
i ens guarda de tot mal
i ens guarda de tot mal
i ens guarda de tot mal
i ens guarda de tot mal
i ens guarda de tot mal
i ens guarda de tot mal
i ens guarda de tot mal
i ens guarda de tot mal
Vam ser perdonats, ja tinc la resposta a l'onoració.
Em sento amb força, al costat de bé, la meva vida ha canviat.
Tinc la resposta a l'onoració.
Sentia tristesa, desesperació, no veia cap resposta, només l'obscuritat.
Vas trobar les forces per poder avançar, i ara visc alegre, em veu al meu costat.
Doncs fins aquí el programa d'avui. Moltes gràcies per haver-nos acompanyat en aquest matí de març,
i esperem que aquest programa i les cançons hagin estat del vostre interès.
Si vols contactar amb el programa de Porta l'Esperança, per qual qüestió,
pots deixar el teu missatge gravat al contestador de Porta l'Esperança,
al telèfon 977-24-2408.
També ens pots fer arribar la teua opinió envitxant un missatge de correu electrònic
a l'adreça de Porta l'Esperança, que és iglesia.iglesiadetarragona.com.
I si vols fer-nos una visita, tens dues opcions. També pots entrar a internet a la pàgina web
de www.iglesiadetarragona.com. I la segona opció és una visita personal.
Pots visitar-nos a l'Església Protestant de Tarragona, situada al carrer Monestir de Poblet, número 7.
L'horari de cultes és els diumenges a dos quarts de dotze del matí. Ja estàs convidat.
I res més per avui. Si Déu vol, ens tornarem a veure el proper diumenge.
Els estudis de Tarragona Ràdio aporten l'Esperança, un programa de ràdio que té per objectiu
fer arribar a tothom la paraula de Déu, que és la Bíblia. Que Déu es benedeixi.
Dime la vida a cambiar. Dime la resposta. Dime la resposta. Dime la resposta. Dime la resposta.
Duración. Duración. Duración. Duración. Duración. Duración.
Duración. Duración.
Duración.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.