Fins demà!
Benvinguts una setmana més, avui 1 d'abril de l'any 2011, setena temporada del No minguis amb històries,
el programa de divulgació històrica que des del 96.7 de l'AFM, Tarragona Ràdio, t'acompanya cada dissabte, no, cada divendres, a les 10 del vespre.
És molt avançat, eh?
Ah, perquè tenim poc temps, a les 10 del vespre, cada divendres i també diferit els diumenges.
Manel Magí, bona tarda, bona nit, i pilotant aquesta fantàstica nau, la Sílvia García.
Avui tenim un programa ben carregat i molt interessant.
Saps què? M'ho saltem sumar i anem directament per feina.
Bé, bàsicament és dir, una efemèride, entrevista a l'Arcadi Oliveres i curiositats. Anem per feina.
Tal dia com avui, ja se diu 1 d'abril, però l'any 1939 finalitzava la Guerra Civil Espanyola.
Jordi, segur que et sonen aquelles paraules de...
En el dia d'avui, cautivo desarmado de l'Ejército Rojo han alcanzado las tropas nacionales sus últimos objetivos militares.
Que era mentira, no ho explicarem.
La guerra ha terminado, firmat per Franco, Burgos, 1 d'abril de l'any 1939.
Teòricament aquell dia va acabar la Guerra Civil.
Les tropes republicanes que quedaven se'n van rendir sense oferir resistència.
Tot això sembla ser que al llarg d'aquell mes d'abril encara van haver-hi combats,
perquè les tropes de Franco no van poder arribar en dos o tres dies a tots els llocs que encara controlaven els republicans.
Per tant, la guerra, extraoficialment, se va allargar unes setmanes més.
72 anys després de la seva fi, van ser uns esdeveniments que van deixar moltes ferides obertes,
algunes de les quals encara hi continuen.
No en vinguis amb històries, el monogràfic.
Avui parlarem de la crisi, d'esta crisi en la qual estem immersos des de ja fa uns quants anys.
I per parlar d'aquest tema tenim amb nosaltres una persona que ens pot explicar moltíssimes coses sobre aquest assumpte.
Es tracta de l'Arcadi Oliveres, doctor en Ciències Econòmiques i professor del Departament d'Economia Aplicada de l'Autònoma de Barcelona.
president entre altres entitats de Justícia i Pau i autor d'un innombrable número de publicacions, de llibres,
entre els que destaquen, per exemple, Un altre món de l'any 2006, Aturem la crisi, publicat ara fa un any,
o, per exemple, En quin munt ho vivim, publicat també per Icària fa un parell d'anys.
A més de tot això, segurament l'Arcadi pot ser considerat com tot un gurú dels antisistema, dels altres mundistes,
en definitiva, de totes aquelles persones que pensen que un món millor és possible.
Arcadi, benvingut al No em vinguis amb històries.
Moltes gràcies per la invitació i a la vostra disposició.
La primera pregunta. El Manel comentava que, bueno, bàsicament parlem de crisi, però de quina crisi?
Crec que inclús el teu darrer llibre aquest, Aturem la crisi, ja ho dius, que vivim en múltiples crisis, no?
Sí. A veure, suposo que parlem d'aquesta crisi industrial, financera, d'ocupació que estem vivint,
però el que és evident és que aquesta crisi, tot i a ser molt important, tot i a afectar-nos a molts,
no és ni de lluny la pitjor crisi que es viu en el planeta.
Jo penso que s'hauria de posar davant d'aquesta a dues, que potser no siguin l'objecte d'avui,
però que són importants, que per una banda són la crisi alimentària,
aquesta és la que més vides humanes emporta cada dia,
i per altra banda també la crisi ecològica, diguem-ne energètica,
de la manera que vulguem, el futur del planeta s'ha d'assegurar i més aviat l'estem destruint.
Aquestes dues crisis, per descomptat, tenen més importància que la que ara tractarem,
però les podem tractar en una altra ocasió.
O sigui que ens trobem en una situació més greu, per exemple, que la crisi de l'any 29,
on se tractava d'una crisi bàsicament econòmica, o almenys d'ecologia fa 80 anys no es parlava com ara,
o la situació no era tan greu, no? La situació, per tant, és més profunda del que pogués semblar, no?
És molt profunda, però per contra jo diria que potser pot ser un pèl més esperançadora,
perquè és tan, tan el desastre, de tal dimensió el que estem vivint,
que això ens obliga a reflexionar sobre una cosa en la qual segurament no es va reflexionar l'any 29.
L'any 29 el que es pretén era sortir de la crisi, recuperar el creixement,
intentar donar benestar a la gent.
Avui en dia penso que hem de canviar el sistema,
completament el sistema capitalista,
s'ha demostrat inviable, s'ha demostrat destructor del planeta,
s'ha demostrat generador de molta fam,
i penso que aquesta crisi no ens ha de portar a recuperar-los de la crisi,
ens ha de portar a canviar completament el paradigma i el model econòmic que hem de seguir.
Però, de totes maneres, si sents parlar als polítics,
sembla ser que l'únic que els interessa és això,
sortir de la crisi i no mirar una miqueta els errors que han hagut
o posar en dubte el sistema, no?
Simplement és sortir de la crisi, no et parlen de res més, no?
Clar, clar, clar, perquè això és que suposament pensen que els hi dona vots
i si ara hi hagi un camí d'optar per sortir de la crisi,
hem d'optar pel decreixement,
que és el que haurien de fer moralment tots els que vivim en els països del nord,
deixar de consumir perquè el planeta es pugui mantenir,
això no ens dirà a ningú,
perquè diran que actuen contra dels interessos de la població
i que no els votaran.
Però, d'acordament, hauríem d'anar pensant que això és l'únic camí viable
i encara que no porti vots, que sé que és difícil,
doncs l'hem de començar a introduir d'una manera pedagògica a la gent,
com potser esteu fent ara vosaltres mateixos.
Com bé deies fa un moment,
els mercats han d'estar al servei de la societat i no al revés,
com ha estat fent segurament el sistema capitalista,
un sistema molt gulafre,
amb moltes ganes de consum irresponsable
i que s'hauria de pensar d'una altra forma.
Però a l'hora de buscar culpables d'aquesta crisi financera,
d'ocupació econòmica, etcètera, etcètera,
sempre es diu que la culpa és del sistema, dels mercats.
Però quins són els veritables responsables, en el fons?
Bé, els mercats tenen noms i noms de gent que els administra.
I fa un cert temps una senyora que avui en dia,
que és la presidenta del Consell Econòmic i Social de Nacions Unides,
dèiem unes declaracions d'una manera molt clara
que aquests senyors, que són els responsables dels mercats,
que els veiem a Wall Street,
i en el qual fins i tot els va anar a veure el senyor Sabatero,
abans que endegués aquest pla d'estalvi,
doncs aquest senyor, segons aquesta senyora de Nacions Unides,
no haurien de tenir altre destí que la presó.
Són uns veritables delinqüents,
en el qual els polítics els van seguint com uns perfectes titilles,
i això s'hauria de revisar.
I aquestes persones que maneguen els mercats
i que causen aquests desastres,
les van tenir reunides entre Tarragona i Barcelona,
doncs a Sitges, ara fa uns quants mesos,
amb un hotel de luxe,
fins i tot presidits pel senyor Sabatero
i per la reina Sofia.
Aquests són els veritables responsables de l'egrició,
i s'ha de dir.
T'ho volia fer una pregunta.
Se parla actualment...
Ara estem de ple en aquesta crisi
i les opcions que es trien per sortir-ne
no van molt més enllà
o no es mira canviar el sistema ni res,
però se prenen mesures importants,
com per exemple retallades molt fortes.
Tu què en penses de tot això?
Doncs que fins ara,
aquests que s'han reunit a nivell mundial
i que s'anomenen la gent del G20,
amb el suposat propòsit de resoldre la crisi,
han tingut una única i exclusiva finalitat,
que era salvar els bancs i els banquers,
i gens ni mica salvar l'opinió pública,
salvar el ciutadà.
Al contrari,
el que han intentat és insistir
perquè aquest ciutadà
carregui damunt de les seves espatlles
una crisi de la qual no en té cap responsabilitat.
I això és inacceptable,
perquè els ciutadans haurien de ser alimentats
per una feina com cal,
per una pensió justa,
per uns serveis socials,
que tots estan disminuint
per pagar en aquells banquers,
en aquells financers,
que sense dubte són delinqüents,
i a hores d'ara,
com ha passat per exemple en el cas d'Islàndia,
haurien d'estar la majoria d'ells
empresonats.
Però resulta que avui en dia
el sistema judicial
no persegueix aquesta gent,
amb una mesura que el sistema judicial
és depenent del govern,
el govern, per altra banda,
més aviat aprecia aquesta gent,
o els intenta,
si més no tractar bé,
i per tant no s'estableix cap tipus de justícia.
Sí, ja que parles ara d'Islàndia,
era la meva següent pregunta,
perquè Islàndia és l'únic país
que ha perseguit penalment
els responsables de la crisi
i també no ha sortit
el rescat dels justbancs,
els ha deixat enfonsar, no?
Clar,
això és el que s'ha de fer,
deixar-los enfonsar,
no en els ciutadans
que hi tenen compte corrent,
però per això hi ha,
per exemple,
en el nostre cas,
el Banc d'Espanya,
que està disposat
a garantir fins a 100.000 euros
per cada un dels salviadors
o per cada un dels contocorrentistes.
A partir d'aquí,
doncs, home,
ja hem de suposar
que la gent té bastanta disponibilitat
i pot tirar endavant
i els bancs que s'enfonsin,
que s'enfonsin radicalment.
Pensem, per exemple,
que Espanya,
només amb una sola institució,
que és la Caja de Castell de la Manxa,
ja li han promès,
encara li han donat 3.500 milions d'euros
i ja han promès 5 o 6.000 més,
el qual no es portarà gairebé 9.000 milions,
que és el 90% del pla sapatero
de tot l'hi posar a baixes.
Això per què?
Doncs això senzillament
per satisfet les aparències
d'una caixa
que s'ha comportat pèssimament malament.
Per què s'ha comportat malament?
Doncs primer,
perquè els seus directius,
en lloc de donar crèdits
als clients,
els donaven els mateixos
i els tornaven.
Segon,
perquè es van embarcar
amb la construcció
d'un aeroport de Ciutat Real
en el qual a terra
un avió cada dia
i és completament ruïnós.
Qui eren els responsables?
Doncs, per una banda,
un senyor
que s'hi van tenir arran molt poc,
que resulta que és senador del PSOE,
i, per altra banda,
un senyor
que no recordo ni tan sols el nom que té
però que és marit
d'una senyora bastant coneguda
que es diu Valores de Cospedal.
Per tant,
els responsables del Partit Popular,
els responsables del PSOE,
en aquest cas,
doncs,
prenen els diners a tots
i això és evident
que no pot anar d'aquesta manera.
Sí, sí.
Seria buscar els diferents graus
també de responsabilitat
a diferents nivells,
ja sigui bancs,
governs,
organismes internacionals,
etcètera, no?
Perquè després,
a mi em ve al cap
el nom del senyor Madoff,
bueno,
senyor,
si se li pot dir Madoff,
ai,
si se li pot dir senyor,
perdó,
aquest senyor està a la presó
però bàsicament també
perquè les persones
que va estar fa
segurament
doncs tenen un cert poder econòmic.
Si haguessin estat
llatinoamericans,
negres a Harlem,
del Bronx
o de qualsevol altre
lloc dels Estats Units,
segurament no hi seria, no?
Clar,
i el senyor Madoff
va fer una estafa colossal
amb aquest sistema piramidal
i va anar a parar a la presó,
d'això no hi ha cap tipus
de dubte
i penso que van fer
de col·locar-li.
De totes maneres,
el senyor Madoff,
jo diria que
per una estafa cara
no recordo quan era,
potser era de 25,
30 mil milions de dòlars,
no sé quants anys
ha carregat de presó.
Un altre senyor
que resulta que també
ha fet una estafa
fins i tot més gran
que el senyor Madoff
ha rebut una pena
molt més petita
i aquest senyor
que és un senyor
que es diu
Jeffrey Skilling,
que dirigia
una empresa nord-americana
que es deia
Enron
i que l'agafa
bastants anys,
aquest senyor ha tingut
per una estafa
molt més gran
una pena molt més petita
però resulta que
aquest senyor
que té per una estafa més gran
una pena més petita
té dos íntims a dir
que surt de ben bé
de les pel·lícules,
una es diu
Jòs Lluís Parra,
l'altra es diu
Jòs Lluís Fill
i penso que això
també s'ha de tenir present.
Déu-n'hi-do.
Escolta, Arcadi,
abans has renomenat
el decreixement.
M'ho es pot fer
cinc cèntims?
Perquè estem molt acostumats
a parlar
o a sentir sempre
que hem de créixer,
hem de créixer econòmicament,
el creixement
com una cosa bàsica.
Què és exactament
el decreixement
o la teoria
del decreixement?
Bé, no hi ha cap raó
perquè nosaltres
hem de seguir creixent
perquè seguir creixent vol dir
malbaratar constantment
els recursos del planeta.
I jo posaria un exemple
que penso que és entenedor.
Els que estudien temes
d'ecologia
han dit que
durant molts anys
la humanitat
ha anat malbaratant
aquest planeta,
hem anat consumint aigua,
consumint minerals,
destruint la capa d'ozó,
tallant fusta dels boscos,
fent moltes coses més.
I tot això,
doncs,
fins a l'any 1986,
encara que nosaltres
féssim una destrucció,
el planeta
tenia un sistema
de renovació
que acabava netejant l'aigua,
purificant l'aigua,
reconstruint la capa d'ozó,
fent créixer
la fusta dels boscos
i ens en anàvem sortint.
Però,
des d'aquest any 86
fins a l'actualitat,
allò que els humans
anem menjant
del planeta
és més
que el que el planeta
és capaç
de reproduir.
I, per tant,
doncs,
a partir d'aquí
resulta que
nosaltres ara
ja no tenim dret
a seguir consumint més
perquè el planeta
ja no hi arriba.
l'última
dada
de la que disposo
és que l'últim any
que s'ha publicat,
que eren les dades referides
a l'any 2009,
tot allò que el planeta
va reproduir
no era el que els humans
havien consumit el 2008,
era el que els humans
havien consumit
de l'1 de gener
al 23 de setembre,
data molt assenyalada,
de Tarragona
perquè penso
que s'entretenca.
Doncs,
de l'1 de gener
al 23 de setembre
havien conduït
de l'any 2008,
havien consumit
tot allò que el planeta
reproduiria
durant l'any 2009.
I què vàrem fer
del 24 de setembre
al 31 de desembre?
Senzillament
viure de córrer.
Viure a costa
de futures generacions
que es trobaran
amb menys recursos,
amb menys aig,
amb menys minerals,
amb menys fusta,
amb menys capa d'usó
pel dia de demà
i nosaltres
no podem moralment
continuar així,
de cap manera,
perquè a més,
aquest desgast del planeta
no l'ha fet
tota la humanitat,
l'hem fet
els 900 milions
de privilegiats
que vivim
en allò que se'n diu
el primer món.
Mentre que els altres
5.800 milions
d'habitants del planeta,
aquest resulta
que en prou feina
s'aporten el 25%
del consum.
I encara resulta
que ens apareixen polítics,
ens apareixen economistes,
ens apareixen empresaris
que diuen
que han de recuperar
el creixement.
És literalment impossible
o suposant que ho fem,
estem fent una malifeta
tant en els països del sur
com en les futures generacions.
De créixer no vol dir
viure pitjor
i a més és evident
que no tota la vida
de créixer en la mateixa dimensió.
En el nord hem de créixer
i en el sud hem de créixer
però el decreixement
no ens farà viure pitjor.
Jo recordo que ara fa
penso que és un parell d'anys,
potser m'estic equivocant,
aquí a Catalunya
hi ha una sequera important.
Sí, el 2008.
El 2008.
Ens van dir aleshores
que calia reduir
el nostre consum.
No sé quines eren
les xifres
de les comarques de Tarragona
però la ciutat de Barcelona
us puc assegurar
que en qüestió
de tres setmanes
es va passar
d'un consum
de 200 litres d'aigua
per qualsevol dia
a un consum
de 109 litres d'aigua
per qualsevol dia.
Això és de creixement
i en aquesta direcció
hem d'anar
i la població
no va viure pitjor
d'aquella manera.
Sí, sí,
seria amb una patjada ecològica
cada vegada més gran
l'única solució
és un consum més responsable.
Totalment així.
Però llavors
s'haurien de canviar
moltes coses
perquè tot està encaminat
en contra.
Vull dir,
el consum
de la tele,
tot m'està
bombardejant contínuament
perquè consumis més
perquè la roda
vagi girant.
O sigui,
aquí hi ha molta feina
per fer.
Molta,
molta de sensibilització
i jo diria,
i em sap greu
per exemple dir-ho
perquè sí que ara
a Tarragona
hi ha un xin
que ha estat il·lusionada
amb l'aparició
d'una botiga impresentable
que sigui el corte inglès
que l'únic que fa constantment
és incitar
que la gent consumeixi
i abans de Nadal
va treure un llibret
que s'incluïen
els dominicals
de tots els diaris,
un llibret que tenia
si no ho equivoco
unes 150 pàgines
de paper setinat
amb el qual
amb l'únic que feien
era incitar-nos en el consum
a una gent
que a l'altra banda
no podia comprar
perquè estava
amb unes dificultats
d'atur
amb unes dificultats
de manca de pensió.
Això és impresentable,
és completament impresentable
i s'ha de dir
i s'ha de dir
tantes vegades com calgui.
Sí, sí.
I a veure,
les relacions
de qualsevol persona
amb l'economia
es basen bàsicament
en el treball
i el consum
que acabem de tractar
així també
de forma molt ràpida,
els impostos
i l'estalvi, no?
A nivell de treball
quines possibles solucions
hi hauria
per sortir de la crisi
perquè amb una reducció
de la jornada laboral,
bueno,
ahir vam veure
el programa Singulars
que també en parlaves
d'això
i, bueno,
l'atur té solució,
no té solució?
Bé,
jo crec que només en té una
que és aquesta
que està apuntant ara
el repartiment
de la jornada laboral
entre tots.
Ja estic parlant
de solució general,
que en diguem
que una població determinada
ens arriba una fàbrica
i genera mitjans de treball
benvinguda, sí.
Però, en tot cas,
a nivell global,
per exemple,
l'estat espanyol
o fins i tot a Catalunya
o repartim entre tots
la feina existent
o no farem res de res.
Però és que això
és una obvietat
que ha vingut marcada
al llarg de tota
la revolució industrial.
No hi ha feina
per tanta gent
i, per tant,
doncs l'hem de repartir
de la manera
que es pugui repartir
més bé
i això em penso
que ho vaig dir-ho
també ahir
i ens ho va demostrar
França un senyor
primer ministre
que es deia
l'Ionel Jospenc
que en qüestió
de molt pocs dies
va treure un decret
pel qual la jornada laboral
que és normalment
de 40 hores
o almenys així
era França
en aquell moment
passava a convertir-se
en una jornada
de 35 hores
i s'ha acabat
i només en qüestió
de dos o tres mesos
crec que l'atur
a França
va baixar
en aquell moment
gairebé
amb un milió de persones
que per altra
era un atur
molt més petit
que el que tenim ara
en aquí.
Això es pot fer?
Esclar que es pot fer.
Algum dirà
home, sí,
però és clar,
jo abans
i treballava 40 hores
teníem ingressos de 40
i si ara treballes 35 hores
teníem ingressos de 35.
Tampoc és casat
que n'hena així
perquè les 5 hores
que tu deixes de treballar
les has cedit
a un aturat
i aquest aturat
és possible
que tingués
una assegurança d'atur
amb la qual
tu acabaràs cobrant
les 35 hores
que treballes
i la 5 que li has cedit
en aquell aturat
i aquella la cobraràs
com a aturat.
Per tant,
vol dir que en cobraràs
35 completes
i 4 o 5
doncs
a un sou més baix
el qual significa
que al final
l'acabaràs cobrant
jo què sé,
38, 38 i mitja.
però què més vols tu
si tens la segona
de la feina
cobrar-la 38 i mitja
i aquell 40 cap
que també passi
a cobrar-la 38 i mitja.
Això es pot fer
també per part
de les empreses cooperatives
i moltes cooperatives
han actuat
en aquesta direcció
més que no pas
les societats anònimes
i les societats limitades.
Aquestes,
el que s'ha de fer
és repartir el treball
i en cas,
com s'han fet
moltes empreses
ho ha fet ara
per exemple
recentment
aquesta cooperativa
Eroski
doncs
rebaixar el sou
apretar-se una mica
el cintró
ho va fer
ja fa bastants anys
l'opció
els hi va sortir
bastant bé
després van poder
ampliar en cos
el nombre de personal
ara han tornat
a tenir dificultats
però s'ha d'actuar
d'aquesta manera
ens hem de repartir
entre tots el treball
ens hem de repartir
entre tots el sou
i si no fem això
no hi ha cap tipus
de justícia
i n'hi haurà uns
que acumularan
la xifra de dur
uns altres
que quedaran sense pensions
augmentaran la pobresa
i altres
com s'ha demostrat
augmenten considerablement
la riquesa
i els diferencials
entre la cinquena part
més rica
i la cinquena part
més fora de la població
augmenta dia a dia
i en canvi
els senyors feliços
que estan a dalt de tot
es preocupen
completament de nosaltres
Sí
el treball, consum
i els impostos
amb els impostos
què podem fer?
perquè si alguns
estan descontents
que els seus governs
inverteixin
amb els impostos
després
ajuden a despeses militars
que si es va
i es salva els bancs
que si es redueix
per una altra banda
també
tot el que és
la solidaritat del benestar
l'educació
la sanitat
etcètera
la solució quina seria?
En primer lloc
això del tema aquest
té dues facetes
dels ingressos
i dels despeses
jo diria que
des del punt de vista
els ingressos
el que s'ha de fer
amb els impostos
és pagar-los
i exigir sobretot
en aquells que més han de pagar
que en paguin més
perquè molts d'ells
cometen frau fiscal
i altres fins i tot
sense cometre frau fiscal
resulta que tenen
uns privilegis
d'inversions molt desgrabades
amb els quals
al final no aporten
res a la comunitat
per tant
primer què s'ha de fer
fer pagar els impostos
sobretot de la gent
que més capacitats
adquisitives té
i en segon lloc
doncs que tothom
fins i tot aquells
que estan a l'economia submergida
també haurien de pagar
els seus impostos
això pel que fa
a la faceta dels ingressos
pel que fa
a la faceta de les despeses
doncs evidentment
s'ha de donar prioritat
a qualsevol tipus
de despesa
social
sigui amb pensions
sigui amb sanitat
sigui amb educació
sigui amb habitatge
sigui amb moltes facetes
en què s'han de perfeccionar
els serveis públics
perquè hi ha molta gent
que pateix
i després
per descomptat
eliminar aquelles despeses
que no tenen cap sentit
que són completament irracionals
començant
per la més racional
de totes
que és la despesa militar
però també
altres despeses
de caràcter luxós
i sobretot
el que vosaltres apuntàveu
amb molta raó
que és tot aquest
ajut incompensat
als bancs
que no s'hauria d'haver donat mai
Sí, sí
i tornant als bancs
com a últim punt
l'estalvi
més o menys
a veure
tots
un dels factors
de la crisi
financera
econòmica
etcètera
és l'especulació
però tots més o menys
som còmplices
d'aquesta especulació
suposo
en el moment
que deixem diners
a un banc
i no sabem
què fa
amb aquests diners
a aquest banc
i tant
per això es comença
ara a parlar
amb bon criari
de la banca ètica
que és una banca
que per principi
no pot esportar mai
i que nosaltres
hauríem de diner
a l'arri conduint
els nostres estalvis
però després
també hi ha una altra cosa
que penso que és molt important
és clar
que aquestes alçades
de vegades
és difícil
de tirar enrere
però hauríem d'evitar
de totes
totes
la nostra participació
en fons de pensions
la nostra entrada
en qualsevol
fons de pensions
ens fa
perder-los al 100%
i posaré un exemple
el mes de març
de l'any passat
es va produir
una fortíssima
nevada a Catalunya
que tots recordarem
i que va afectar
d'una manera
especialment intensa
a les comarques
la gent que vivia
a les comarques gironines
especialment
algunes més afectades
un total de 90.000 persones
es queixava
perquè Endesa
no els donava electricitat
i tenien
els restaurants
els ferrofífics buits
i les calefaccions
tancades
etcètera
molt bé
doncs
Endesa era el culpable
esclar
Endesa no fa les inversions
que s'han de fer
per preveure
aquests moments
de dificultat
però el més curiós
era això
el més curiós
és que els 90.000 gironins
que en aquell moment
en tota la roda al món
es queixaven
almenys
segons alguna estimació
que vaig fer
5 o 6.000
eren al mateix temps
accionistes d'Endesa
de l'empresa
que es tractava llum
i contra la qual
protestaven
perquè eren
accionistes d'Endesa
doncs senzillament
perquè havien invertit
en fons de funcions
que participen a l'Endesa
no en diran vostès
que això no és una paradoxa
absoluta
ser accionista
d'aquesta empresa
que es tractava llum
i contra la qual
doncs tu protestes
total, totalment
escolta
una pregunta també
Arcadi
canviant
una mica radicalment
de tema
és que
m'agradaria saber
què que opines
de tot
l'assumpte de Wikileaks
que han anat remenant
tants documents
i tal
què et sembla?
bé
la veritat és que
no l'he seguit
massa massa
podria dir dues coses
que no opino
primer
que em sembla
que és molt bona cosa
que aquests secrets
d'Estat
doncs
es facin públics
l'Estat
hauria de tenir
de molt pocs
de secrets
i tot l'altre
són veritables
tonteries
i per tant
és bo que es publiquin
i tinc l'impression
que aquest senyor Assange
i sobretot
aquell pobre soldat
que ara està
patint
les conseqüències
doncs
han fet
molt bé
per altra cosa
jo penso que això
ens demostra
que moltes vegades
aquells documents
que alguns consideren
secrets
doncs
són veritables
tonteries
i que
l'únic que volen fer
en ocasions
és manipular la informació
perquè quedem tots
doncs
completament confosos
i per tant
jo penso que és bo
que es publiqui
i després
que tampoc
això que s'ha publicat
que feia sobretot
referència
al Departament
d'Estat
a Nord-America
tampoc
és una cosa
de tanta
tanta embargadura
la que ha seguit
i estic convençut
que hi haurien
altres documents
que hauria de tenir
que ser el Pentàgono
o la CIA
o així
que serien bastant
més suspensiosos
que el Departament d'Estat
que de vegades
diuen tonteries
jo que sé
que si la senyora
aquí o se li va al metge
o no va al metge
que ho faci com vulgui
i coses
per l'estil
per acabar
perquè se'n s'acaba
el temps
hem pensat
un petit joc
de rol
si poguessis triar
que també és un mal tràngol
entre ser director
del Fons Monetari Internacional
ministre d'Economia
de l'Estat espanyol
o conseller d'Economia
de la Generalitat
tenint en compte
que segurament
ells tampoc són els que manen
a nivell mundial
en l'economia
quines mesures
es podria
triar en un dels tres
àmbits
quines mesures
o receptes
duries a terme
per aturar la crisi
home
a nivell internacional
jo penso que la cosa
és bastant senzilla
el primer que s'hauria de fer
és tirar endavant
aquella proposta
que ja va fer
un Premi Nobel d'Economia
que es deia James Tobin
sobretot
s'hauria d'aplicar
una taxa
que evités
l'especulació financiera
i que ningú
ha volgut aplicar fins ara
i l'única persona
que ho ha proposat
l'any passat
que era el senyor
Gordon Brown
el primer ministre
de la Gran Bretanya
en aquell moment
quan ho va proposar
li va saltar al damunt
el ministre de l'Economia
del senyor Barack Obama
per fer-li que n'hi he pensat
de cap manera
estem parlant
perdona
d'una taxa molt reduïda
és un per mil
crec
un per mil
i que seria perfectament
aplicable a tots els països
que passa que no ho volen fer
i per què no ho volen fer
doncs l'únic d'altres coses
perquè aquest ministre d'Economia
com tots els ministres
d'Economia
nord-americans
representen interessos
financers
i una bona part d'ells
no el cas concret
d'aquest senyor
però d'altres
que han governat
els Estats Units
no eren altra cosa
que altíssims càrrecs directius
d'una banca nord-americana
que es diu
Goldman Sachs
que és la banca
més espopuladora del món
per tant
aquí el director
de la Força Organització
hauria de posar ordre
en aquest sentit
i pel que fa
doncs
al ministre espanyol
d'Economia
jo penso
que una cosa
que hauria de fer
és retornar
el tema
del que parlàvem
fa una estona
que és a dir
ingressos i despeses
de l'Estat
conduint-los adequadament
augmentant els ingressos
augmentant la fiscalitat
i reduint les despeses
que no tenen cap tipus de sentit
finalment
pel que fa
al conseller d'Economia
de Catalunya
jo li demanaria
que insistís
per tal d'aconseguir
a Madrid
allò que es diu
doncs
el concert
econòmic
que és a dir
que els impostos
fossin administrats
per Catalunya
i cobrats
per Catalunya
no pas
amb la intenció
de no ajudar
les altres autonomies
que jo penso
que normalment
estem obligats
a ajudar-los
però ajudar-los
per voluntat pròpia
no perquè ens ho mani
a Madrid
en cap moment
si fessin aquestes feines
ja tindríem
una cosa de guanyat
molt bé
moltes gràcies
Arcadi
te podrem veure
aquí a Tarragona
el dia 13 d'abril
exacte
el dia 13 d'abril
farem una conferència
amb els companys
de setem
a la setem
en un principi
a dos quarts de set
del 13 d'abril
doncs moltes gràcies
doncs bé
moltes gràcies
per haver-nos atès
Arcadi
de res
vosaltres
ha estat un plaer
i res més
estarà propera
doncs a la vostra disposició
i fins a una altra ocasió
que em vulgueu
molt de gust
adeu
no em vinguis amb històries
curiositats
aquesta setmana
no em vinguis amb històries
ens hem interessat
per l'origen
d'una expressió
l'expressió
valdre un ull
de la cara
però
el que hem trobat
doncs està relacionat
amb l'expressió
però en castellà
costar un ojo
de la cara
sembla ser que
quan el conqueridor espanyol
Diego de Almagro
es va presentar
davant de l'emperador
Carles I
va comentar
entre plors
i ben trist
que
el negocio
de defender
los intereses
de la corona
le había costado
un ojo
de la cara
i és que
per a ell
per a Diego
de Almagro
era literalment així
durant una expedició
que va organitzar
en Francisco Pizarro
per fer-se
amb els territoris
de part del Panamà
el conqueridor
va perdre un ull
a conseqüència
d'una fletxa
disparada
per una indígena
quan intentaven assaltar
el fortí
de Cacique
de les Piedres
això era
al voltant de setembre
de l'any 1524
quedant
sense un ull
tuerto
per la resta
de la seva vida
el descobridor
de Xile
va donar tanta importància
a aquest fet
que ben aviat
la frase es va difundir
entre els soldats
els soldats
els colonitzadors
els conqueridors
que hi havia
territori americà
per designar
una feina
una tasca
perillosa
o alguna cosa
molt complexa
mantenint
sembla ser
aquest mateix significat
fins avui en dia
valdre un ull del cara
avui fa 100 anys
a Tarragona
i farem una mullada
així ràpid
el que portava la premsa
fa 100 anys
recordem
diari de Tarragona
1 d'abril
de l'any 1911
diu
la Sociedat d'Atracció
de Forasteros
de Falset
tenen el gusto
de participar
desde las columnas
de este periódico
que todas las sociedades
así de esta ciudad
como de fuera
las cuales proyecten
hacer excursiones
en el verano
visiten la villa
de Falset
en donde encontrarán
puntos deliciosos
para las mismas
entre ellas
a la Font Fumularca
y al delicioso
y pintoresco
Barranco de Languera
en donde existen
diversas fuentes
de agua
muy fresca
además
como dijimos
hay en dicha villa
muy buenas fondas
lo mismo que decimos
para las sociedades
indicamos
para todas las familias
que quieren pasar
el verano
en la mencionada villa

de 3 o 4 entrevistes
que fem
durant cada temporada
avui ha tocat una
amb l'Arcadi Oliveras
ha estat un plaer
la veritat
i la setmana que ve
molt més
crec que tornem
en futbol o no
no hi ha futbol
no ho sé
la veritat
és possible
doncs a dir
Manel
la Silvia ens diu
adeu
adeu
adeu
Institute's
.
.
.
.
.
.