25 anys de ràdio.
Molt bona tarda, sigueu tots benvinguts a aquests 25 anys de ràdio
que començem ara i fins al punt de les 7 de la tarda.
Un espai que ens ajudarà a tots a recordar i celebrar
els 25 anys de funcionament d'aquesta casa, Tarragona Ràdio.
Us recordo que us trobeu al 96.7 FM
i també ens podreu sentir via internet a www.tarragonaradio.cat
Avui els nostres records viatgen en tren,
ja que recordarem l'entrevista dels 150 anys del tren Tarragona Reus.
També parlarem i escoltarem l'entrevista que vàrem fer a Carme Casas,
una de les membres de Dones del 36.
També en aquest programa ens farem ressò dels 100 anys de la SAIE,
un aniversari que es va celebrar a l'octubre del 2006.
Nosaltres recordarem que l'Associació d'Antics Alumnes de la SAIE
va proposar per aquest motiu del centenari
que la Generalitat otorgui al col·legi la Creu de Sant Jordi.
I abans de tancar el programa,
i de la mà de Joa Maria Bertran,
el disc de vinil es farà el seu raconet,
un espai que ens portarà
les músiques d'aquella època,
25 anys de música.
Tot això comença a partir d'ara mateix
i, com us dèiem, fins a les 7 de la tarda.
Ens acompanyeu?
I spend my nights down on the wall
in unlimited ways
by the church downtown
where Sally prays
Come down sometime
We'll share a rustic out of corn
And listen to the radio
I love you, I love you
It says
Where did your heart go?
Did you believe
in the rain
or down in Mexico?
I dream
Did you leave
in the rain
down in Mexico?
Where did your heart go?
Did you believe
in the rain
or down in Mexico?
No.
You cried but I don't know.
I've heard it on the floor.
There it goes again.
The slammer of the door.
Sometimes the river calls me.
And the night it calls my flame.
Says put your troubles down beside me.
Things have always been the same.
Oh.
Oh.
Oh.
Yeah.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Prins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
La Vaporosa, una màquina de vapor, era una de les estrelles, com dèiem,
aquesta celebració havia d'estar exposada durant tota aquesta setmana
a la sessió de trens i dissabte havia de protagonitzar un primer viatge
des de Tarragona fins a Reus, no?
Efectivament, era una de les tres, diríem, estrelles o perles
d'aquest certamen que es farà entre dissabte i diumenge.
La Vaporosa havia de sortir el diumenge des de Tarragona a les 10.15
per creuar-se, després d'aproximadament, entre 30, això ens ho dirà
l'historiador de la commemoració, en Tomàs, després de quasi 35 anys
de no creuar màquines de vapor, a Vilaseca s'haguessin creuat
dues màquines de vapor. Malauradament, haig de dir i haig de reconèixer
públicament que no ha sigut culpa de l'exèrcit, l'exèrcit ens consta,
hem estat en contacte amb ells contínuament, que han fet el possible
i l'impossible per poder bellugar aquesta màquina.
Però torno a repetir, el segle XX, a l'Espanya d'Europa,
ha sigut durant cinc dies impossible, impossible que algú autoritzés
a viatjar aquesta màquina quan ja la teníem preparada i en condicions
perquè els tècnics i els mecànics així ens ho han afirmat.
Hi ha coses que 150 anys després, sembla que efectivament no canvien.
Les celebracions, però, continuen d'en peus.
La Vaporosa era una de les estrelles i els actes, però aquesta setmana,
de fet ja hi ha alguns actes amb escolars que s'estan duent a terme
aquest cap de setmana, però aquest cap de setmana continuen d'en peus.
Sí, a veure, t'haig de dir, primer, que et trem giurà per discutir-ho
de si després de 150 anys els programes continuen.
Jo et diria que els programes a Renfe, a DIF i a tot el que és el món ferroviari
s'han agraujat.
Efectivament, els actes continuaran, això ens ha obligat a fer una reestructuració
i totes aquelles persones, en principi premsa i convidats,
que estaven pensats que anessin el dissabte amb la Vaporosa a fer aquest viatge,
se'ls convidarà, se'ls passarà a baixar amb el tren de les autoritats
el dissabte, el diumenge, el dematí, davant del tren del centenari.
I llavors les altres activitats que s'estan portant a terme aquesta setmana,
els trens escolars, els meus companys aquí present acabaran d'informar-se.
Doncs expliquem això, passem, fem punt i seguit, ens oblidem d'aquest mal tràngol,
d'aquests problemes amb aquesta màquina.
Vicente, per exemple, em sembla que és qui està controlant tot allò relatiu
a aquests viatges dels escolars.
Què fan exactament aquests nens de les comarques de Tarragona, Vicente?
Exactament, ayer hi van 120 nens a Vilanova.
Hoy han anat 198, mañana van 227 y el viernes 266.
Són nens de col·legis d'aquí que se'n van cap al Museu del Ferrocarril de Vilanova.
Són nens de los colegios de Tarragona y Reus.
Y entonces continúan a Vilanova, hacen allí toda la mañana,
hacen unos dibujos, se entretienen, ven todas las máquinas, ven todo lo que es el museo,
y luego continúan a Tarragona con sus profesores,
y nosotros que los estábamos acompañando con todos los trenes.
Tomàs, ara comentàvem aquest problema amb aquesta màquina de tren,
però com dèiem, les celebracions continuen
i continuen havent-hi actes importants
i que als ciutadans li poden ser molt i molt interessants.
Jo li diria que ara els actes estan així, que hi ha molta eufòria.
Hi ha gent que no et para de preguntar aquí i allà.
A nosaltres ens agradaria que hagués hagut la vaporosa, no?
I encara, en fi, no ho sé, potser una esperança.
Però en realitat hi ha molta animació.
Heu de pensar que venen gent amb tren especial,
venen un tren de Bilbao, venen els de Barcelona.
Això, el dissabte, vull dir, el diumenge aquí, estarem de gom a gom.
Perquè Tarragona, no hem de recordar, ha estat una població ferroviària.
Hem de recordar que al dipòsit treballaven més de 3.000 persones, no?
I l'enclau que té Tarragona, formalitament, amb tota la modèstia,
és un punt clau en el ferrocarril actual.
Ara parlarem d'aquesta importància històrica del punt de Tarragona,
però abans m'agradaria que l'Andreu ens expliqués exactament
què és el que passarà aquí el diumenge amb aquesta altra màquina de vapor.
Bé, el diumenge hi ha previst fer els actes commemoratius del 150 aniversari.
Surten d'arreus, sortirà d'arreus a les 11.45,
la composició formada per la màquina garrafeta
amb quatre vagons luquis del Museu de Vilanova.
De quina època podríem situar la màquina i els vagons per ubicar els ullents?
L'època, si mal, me rectificarà en Tomàs,
l'època de la màquina és del 1930 i escatx,
i els vagons, doncs, dels anys 50.
El Tomàs ens dona la benedicció.
Amb el permís del mestre, continuem, Andreu.
Permís del mestre.
Molt bé, aquest tren sortirà, com he dit, a les 11.45 des d'arreus,
portarà les autoritats d'arreus,
pararà a Vilaseca, recollirà les autoritats de Vilaseca
i, a continuació, arribarà a Tarragona
i, mitja hora més tard, o sigui, a les 12.15,
arrencarà des d'arreus el tren del centenari,
que portarà aproximadament una sis centena de persones vestides d'època
i faran el trajecte, parant a Vilaseca, recollint les persones de Vilaseca
i arribarà aproximadament sobre les 12.10-12.20
a l'estació de Tarragona, on se faran una sèrie de discursos
i s'inaugurarà una petita placa commemorativa de l'esdeveniment.
Diumenge, per tant, Tomàs, s'intentarà a reproduir
amb la màxima fidelitat possible com podia ser
aquell primer viatge fa 150 anys.
Hi havia moltes diferències, estem a l'estació de trens,
ara veiem, hem vist algun d'aquests convois més moderns,
d'alguns d'aquests arcos, hi havia moltes diferències
entre els viatges en trens de fa 150 anys als d'ara.
Les estacions eren molt sorolloses, hi havia la campana,
que havia de tocar abans de sortir el tren,
el xulet de la màquina, que quan arrencava ho havia de donar,
també hi havia el jefe d'estació, que amb un xulet
i la banderina aixecat deia perquè marxés el tren,
però a més a més de tot aquestes coses de soroll que hi havia dintre,
hi havia allò que totes les coses adien de viva voz,
per exemple, el que venia gaciosos, el que tenia entrepans,
els que tenia, quan l'article ho havia de fer, de viva voz.
I, en fi, les estacions eren molt sorolloses, ara és molt silenciós,
tot és automàtic, quasi la part humana no intervé per res,
des que el viatger agafa el bitllet fins que puja el màquina,
tot és automàtic, és aquesta la gran diferència.
Però a la gent de Tarragona els agradarà perquè,
com ha dit l'Andreu, hi ha actes institucionals,
a Reus hi ha un acte institucional que parla l'alcalde,
els que vestigen d'allò, i s'espera que també hi hagi
o bé una xeranga o alguna cosa que ho animi.
I a Tarragona, jo vaig viure l'any 1981,
el que va ser Tarragona aquell dia,
que vam fer el 125 aniversari, va ser una festa per noviable.
I aquesta porta camí per superar-la,
perquè amb molta euforia la gent ho veiem al del carrer.
Els primers que sentim tot això que no ve, que passa allò,
som els que ho hem organitzat,
perquè hem volgut donar el do de petjo
que la gent ha dit, ole, que és a l'ero,
tenen les dues associacions.
Quant de temps podia tardar aquell primer trajecte?
Amb quant de temps es cobria aquell primer trajecte fa 150 anys?
Sí, ho feien amb 30 minuts.
En 30 minuts.
Una cosa curiosa, 18 era fins a Vilaseca,
i 12 fins a Reus.
30 minuts.
Avui aquest recorregut es fa amb 13 minuts.
30 minuts abans i avui amb 12 minuts.
Hi ha coses...
El Vicente ha estat maquinista durant molts anys,
el Vicente ha estat testimoni d'excepció en primera persona
de molts d'aquests canvis, no?
Home, pues sí, ya nos, esto se nota mucho
cuando íbamos con la máquina de vapor,
que yo las he conducido y estoy actualizado para llevarlas como natural,
y hoy la eléctrica y la diésel pues ha superado todo esto,
en velocidad y en seguridad.
Som molt més modernes, molt més segures,
però perden molt del seu encant.
Quan veiem una màquina de vapor,
doncs vaja, tots una mica ens brillen una mica els ulls,
ens entra una mica d'enveja,
però, clar, s'ha guanyat moltíssim en comoditat i seguretat.
s'ha de trobar el punt perfecte entre aquests dos punts.
Sí, en esto estamos de acuerdo,
pero lo que es el encanto del tren
es el característico ruido de la máquina de vapor,
consumo correspondiente por el carbón y todo,
pues todos los sitios pues esperaba con los brazos abiertos.
Y hoy pasan los trenes como si no fuera nada,
aunque es mucho más seguro, más veloz,
y es una cosa que hay que reconocer
que los tiempos cambian y para mejorar.
Entonces, en aquellos tiempos, pues,
éramos todos uno,
y hoy estamos todos separados.
Antes que vamos a comer a un sitio
donde teníamos unas paradas,
unas reservas que se llamaban,
y todos los compañeros comíamos allí,
los jefes de estación, el guardaferro,
todos, éramos todos uno.
Y hoy, naturalmente, eso se ha perdido
porque es una cosa que cada uno va a lo suyo.
Somos más materialistas
y eso pues nos ha dolido mucho
lo que hemos trabajado en vapor.
Es lo que más echamos de menos.
La historia del ferrocarril
está íntimament lligada
a l'evolución de la locomotora de vapor.
Sense cap mena de dubte,
la locomotora de vapor
va ser l'element determinant
per al progés
y la facilitat dels pobles.
La locomotora de vapor
en sí va ser la clau,
la que va dividir, diguéssim,
passar de lo que era anar
amb tartana i carro
a anar a una velocitat
de 40 o 50 kilómetros.
En fi, l'estrella de tot el ferrocarril,
quan la màquina de vapor va desaparèixer,
el ferrocarril va perdre tot el seu alcant.
Ja per acabar, Tomàs,
perquè s'aproxina perillosament
al punt de la una del migdia,
valdria la pena remarcar
la importància que va tenir
pel sector econòmic de la ciutat
l'arribada del ferrocarril
fa 150 anys.
Sí, primer van disposar els viatges,
després van ser les mercaderies.
Per tenir una idea,
va ser al prop de Santa Tecla,
la festa major que ha passat.
Aquella època tothom va voler pujar
al ferrocarril per dir
que he anat en tren.
Era una cosa...
Tant va ser que hi va haver
a prop de 7.000 persones
que es van transportar en tren
aquests dies de la festa major de Santa Tecla
del 17 de setembre de 1856.
Imagini-se, 7.000 persones,
heu-n'hi-do quin tràfeg.
Andreu, tot preparat per diumenge,
amb el punt aquest de dissabte,
però l'altra màquina arriba
i diumenge tots aquests ciutadans
que vulguin contemplar
com era aquell viatge d'època
i com és aquesta màquina de vapor dels anys 30,
doncs també en tenen l'oportunitat, no?
Repartit entre Tarragona i Reus,
doncs, vaja, coses interessants per veure.
Espero que sí.
Jo penso que la gent quedarà satisfeta.
Malauradament no tinguem
la tercera perla d'aquests actes.
I només recordar-vos
que el divendres 16
es farà la presentació del DVD
que s'ha fet
sobre el recorregut d'aquesta línia
que es titula
15 quilòmetres d'història.
Es farà la presentació a la premsa
i estarà a la venda
en diverses botigues.
Igual així com s'ha fet
una botella de cava
commemorativa de l'esdeveniment.
I bé, només recordar-vos també
que hi ha exposicions obertes
a la Canonja.
Es va inaugurar l'exposició
el dissabte passat
que aquest divendres
s'inaugura l'exposició
a Vilaseca
a les 8 de la tarda
i que el dissabte
s'inaugura l'exposició
a Reus
a la Fira de Reus.
Andreu, Vicente, Tomàs,
moltes gràcies a tots tres.
Felicitats per la feina feta
i esperem que aquest cap de setmana
sigui tot un èxit.
Fins la propera.
Moltes gràcies a Valtos i Encantats.
Esperem veure's el tren el diumenge.
De ben segur ho farem així.
Doncs tot preparat
amb aquest petit inconvenient,
vaja, més que petit inconvenient,
significatiu.
Ens quedarem amb les ganes
de veure la vaporosa,
però vaja,
diumenge al migdia
la gent podrà rememorar
com va ser aquell primer viatge
entre Tarragona i Reus
en 30 minuts.
Déu-n'hi-do,
poc temps,
en 30 minuts,
aquell primer viatge
entre Tarragona i Vilaseca i Reus.
A Lisboa en tren de lujo
yo viajaba
y a mi lado
muy galante
un portugués
al momento
un gran amor
me declaraba
con mayor velocidad
que nos llevaba
aquel express
al compás
del Chacachá,
del Chacachá
del tren
que gustó da viajar
cuando se va en estrés
pues parece que el amor
con su dulzón va y ven
produce más calor
que el Chacachá del tren.
Al regreso
de la tierra
de los fados
muy atento
y muy cumplido
el revisor
el billete
me picó
muy turinado
declarándome
que estaba
muertecito
por mi amor
al compás
del Chacachá
del Chacachá
del tren
que gustó da viajar
cuando se va
al exprés
pues parece que el amor
con su dulzón va y ven
produce más calor
que el Chacachá del tren.
A Lisboa
en tren de lupo
yo viajaba
y a mi lado
muy galante
un portugués
al momento
un gran amor
me declaraba
con mayor velocidad
que nos llevaba
que el exprés
al compás
del Chacachá
del Chacachá del tren
que gustó da viajar
cuando se va en exprés
pues parece que el amor
con su dulzón va y ven
produce más calor
que el Chacachá del tren.
Al compás
del Chacachá
del Chacachá del tren
que gustó da viajar
cuando se va en exprés
pues parece que el amor
con su dulzón va y ven
produce más calor
que Chacachá del tren
25 anys de ràdio
Deixem aquest viatge
en el qual començàvem
avui el programa
aquests 150 anys
en el tren Tarragona Reus
i a l'Andana
ens trobem
a l'única dona de Tarragona
que formava part
llavors
de l'associació
Dones del 36
ella era
Carme Casas
visitava els estudis
de Tarragona Ràdio
per explicar-nos
què és el que significava
aquesta associació
una associació
que volia explicar
quin va ser
el paper de la dona
al instaurar-se
a la república
durant la guerra
i també
en els 40 anys
de dictadura
conversava amb ella
Ricard Laoz
Senyora Casas
bon dia
Bon dia
S'autodissolen
com a associació?
Ens autodissolem
com a associació
però
no és
no és que
avui m'hi lleven
perquè els anys
no passen en mal
i aquelles dones
que teníem
80 anys
o 70 i escaig
d'anys
som ja
de 80 per amunt
ja no
n'hi han fallat
moltes
s'han mort
han mort companyes
l'Enriqueta Gallinat
la
Victoria Carrasco
tenim molt malalta
la
Anuela Rodríguez
tenim molt malalta
la Laia Berenguer
ha mort
també
una altra
una altra
companya
la
la Rosa Cremont
és clar
ja
ens estem
quedant
en quadro
vostè
de fet
és una
de les més joves
no?
jo soc
la més jove
perquè
Trini Gallego
en té
93
la Marisalbo
en té
86
i la
és igual
la Josefina Piquet
que és la nostra nena
la que tenia
5 anys
3 anys
quan li va estallar
la guerra
que és la que parla
de la seva infància
doncs
aquesta gent
de ser tant i pico
Carme
Casas
com dèiem
és l'única
dona d'aquí de Tarragona
que ha format part
i forma part
d'aquesta associació
han estat
durant gairebé
10 anys
fent què?
quin és
el principal objectiu
de l'associació?
doncs mira
el principal
el principal objectiu
de l'associació
va ser
perquè veien
senzillament
que es parlava
molt en veu baixa
però
només es parlava
dels homes
els homes
la presó
dels homes
les condemnes
a mort
les persecucions
les seves estades
en comissaria
els camps
de concentració
però
no es parlava
gens
de lo que
havia sigut
la lluita
de les dones
perquè
hi ha un dit
que diu
que detrás
d'un hombre
important
sempre
hi ha una mujer
jo
dic
senzillament
que
els homes
de partits
d'associacions
de tot
si no haguessin
tingut
el suport
de les dones
doncs
no
haguessin
pogut
portar a terme
la resistència
que es va portar a terme
contra el règim franquista
i durant aquest temps
el que han fet
és explicar justament
la situació
i el paper
de les dones
i nosaltres
hem volgut
ressaltar
i fer
sapiguer
a la gent
i donar
ànimos
a aquelles dones
que encara ara
callen
tenint moltes coses
que explicar
de
què va ser
quin va ser
el paper
de la dona
després
de
a l'instaurar-se
la república
durant la guerra
i després
durant
els 40 anys
de dictadura
ja han aconseguit
aquests objectius
pues sí
s'ha editat
un llibre
bueno
és un llibre
que és
el nostre balanç
de treball
perquè nosaltres
vam començar
per presentar-se
al concurs
que fa
l'Ajuntament
de Barcelona
cada any
el dia 8 de març
que es concedeix
el Premi
Maria Aurelia Camall
i nosaltres
reunides
les dones
amb la nostra
gran amiga
Lluventura
doncs
vam fer el mateix
vam pensar
en presentar
un
programa
de treball
i per què
el presentàvem
presentàvem
un programa
dient
qui érem
que havíem fet
i com
pensàvem
divulgar-lo
dirigint-se
a les escoles
a les universitats
als instituts
a les associacions
culturals
a tots
aquells
que tinguessin
un interès
per conèixer
què és
el que havien
sigut
i què havien
fet les dones
i això
va tindre
molt bona
acollida
jo recordo
quan se va
presentar
l'associació
al Pati
Llimona
doncs
hi havia
una gran afluència
d'historiadors
de professors
i d'alumnes
i això
van en augment
van anar
de seguida
ens van ploure
les sol·licituds
de participació
en xerrades
en diferents
llocs
de tot Catalunya
jo el que lamento
que Tarragona
m'he trobat sola
i
malgrat que
jo m'he donat
a conèixer
aquí Tarragona
no he trobat
unes dones
que m'haguessin
i sé que existeixen
perquè he llegit
el llibre
de les oblates
i sé que hi ha
moltes dones
tarragonines
que van passar
per aquests moments
i haguessin
pogut fer
una aportació
del seu
de les seves
trajectòria
del seu treball
i de les seves inquietuds
per divulgar-los
és a dir
s'ha trobat sola
vostè?
en part
m'he trobat sola
a Tarragona
perquè porto
Tarragona i Lleida
m'he estès
per la província
de Tarragona
i part
de Lleida
i l'han convidat
a molts instituts
a molts col·legis
d'aquí de Tarragona?
molts
per cert
un dels col·legis
que ens va invitar
ha sigut
les Teresianes
de totes
aquestes xerrades
de les visites
als col·legis
i als instituts
a vostè
a nivell personal
senyora Casas
quina imatge
li queda
de tota aquesta experiència?
doncs
em queda la imatge
que hi ha una joventut
que no és tan insensible
com ens volem
fer creure
hi ha una joventut
que té una gran preocupació
i que és
ha sigut molt valuosa
les intervencions
que han tingut
després
de concloure
la xerrada
i que s'han preocupat
per moltes coses
tant a l'institut
d'aquí Martí Franqués
com a l'altre institut
com se diu
que hi ha la
la carretera de Saló
el complex educatiu
l'antiga universitat laboral
l'antiga universitat laboral
a la universitat
de Tarragona
hem participat
durant diversos cursos
amb les classes
de la professora
Coral Quadrada
i hem participat
van participar
quan se van fer
unes jornades
sobre el franquisme
a la universitat laboral
oi a la universitat
i vaig participar
també
quan Tarragona
es va portar
la veu
dels exilats
en l'any
99
me sembla
quan es va fer
el congrés
de l'exil
dels 60 anys d'exili
o que el va organitzar
la universitat
de
el Manuel Aznar
de la filologia
de la universitat
de Barcelona
o sigui
que he tingut bastantes
i penso
que
me coneixen
molta gent
perquè he tingut
participació
en premsa
en xerrades
per la ràdio
i m'agradaria
trobar
alguna senyora
alguna companya
d'aquí
de Tarragona
i li consta
a vostè
que hi ha alguna dona
viva encara
d'aquella època
doncs jo
no ho sé
perquè no
no tinc
les seves adreces
no he pogut
localitzar
i m'interessaria
seria molt interessant
per mi
i per ella
també
sapiguer
que
un grup
de dones
hem fet
els possibles
perquè la lluita
de la dona
i les inquietuds
de la dona
tireixin endavant
aquesta tasca
i aquesta feina
de divulgació
d'anar
als instituts
als col·legis
vostè a nivell personal
la vol mantenir
si la conviden
encara que
l'associació
com a tal
es dissolgui
sí
això no es pot parar
jo
el que vull
és fer-ho
mentre tingui
el cap
en serenitat
i poder recordar
i poder parlar
perquè ens retirem
perquè no volem
arribar a ser
decrèpites
a presentar-se
davant d'una joventut
no
ens hem de presentar
en la integritat
que tenim
actualment
perquè la joventut
pugui
tindre una lleió
més clara
se'n recorda
d'alguna pregunta
d'alguna inquietud
que els joves
dels instituts
o dels col·legis
li hagin fet
i que a vostè
li hagi sorprès
durant aquests
anys d'experiència
oi
doncs n'hi ha moltes
perquè
pregunten
per exemple
a les dones
que van marxar
al front
pregunten
a les dones
que van estar
a la rereguarda
omplint els llocs
que deixaven
buits
els homes
quan s'anaven
al front
i t'han fet
moltes preguntes
sobre
els tractes
de comissaria
el que va representar
la presó
han tingut
moltes inguïtuds
en saber
com era
la vida
de les dones
perquè
quan se'ls explica
perquè s'ha de començar
explicant
pels nostres coneixements
que tenim
de la república
com la dona
va ser
rescatada
d'aquells
segles
d'emarginació
que va viure
i quan va vindre
la república
com va ser
la dona
la que es va trobar
en primer lloc
de
de
de
de la
de la
de l'interès
del govern
republicà
per col·locar
la dona
al lloc
que li
corresponia
considerant-la
ja dintre
de la
constitució
amb
el mateix
ple d'igualtat
a l'home
és a dir
va deixar
de ser
ciutadana
i ciutadana
anònima
i esclavitzada
dintre de quatre parets
per ser una dona lliure
se li va reconèixer
el dret
al matrimoni
civil
se li va reconèixer
el dret
al divorci
se li va
reconèixer
l'oportunitat
amb peu d'igualtat
d'entrar a les universitats
en tots els ambients
la prova és que
la república
va ser la que va obrir
tota una sèrie
d'escoles
que no havien existit
a Espanya
una d'elles
va ser
l'escola d'infermeria
anexa a les facultats
de medicina
es van obrir
quantitat d'escoles
destinades a les dones
que sí
que dones feministes
han dit
o es va fer un treball
per coses
pròpies de dones
és que s'havia de començar
per una cosa així
perquè després
la dona
quan ja s'ha vist
amb capacitats
iguales
a les d'un home
lluita avui
per aconseguir
amb peu d'igualtat
els mateixos puestos
els mateixos salaris
que té un home
però si no
se l'haguessin
primerament
preparat
per accedir
no ho hauria tingut
han estat moltes coses
durant aquests anys
d'experiència
explicant
en aquests anys
s'ha format
l'associació
de dones
del 36
s'ha recuperat
moltes coses relacionades
amb la república
amb la guerra
amb la guerra civil
la memòria històrica
el que coneixem
com la memòria històrica
fins i tot això
de la memòria històrica
s'ha portat
a nivell polític
a la llei
que s'està tramitant
i que està
al Congrés dels Diputats
la llei impulsada
pel govern central
pel govern socialista
què li sembla a vostè
aquesta proposta
de llei
de la memòria històrica?
miri
si hi havia
una gran il·lusió
i existeix
i a més
és de necessitat
és de necessitat
recuperar
la memòria històrica
i no hem de recuperar
la memòria històrica
no volem recuperar
la memòria històrica
amb un afany
de revanchisme
de venjança
d'obrir ferides velles
no
les ferides
les ferides
estan obertes
ara
ara
perquè
s'ha fet
un mal treball
marginant
només
fent
la recuperació
de la memòria
d'una banda
no senyor
la recuperació
de la memòria
dels vencedors
la va fer
el franquisme
tan pront
es va instar
a l'Espanya
recuperar
la memòria
d'aquesta gent
recuperar els seus judicis
recuperar
donar-los
el lloc
que li corresponia
començant
per treure'ls
de les foses
i que la família
els pogués
tindre
al seu abast
per honorar-los
quan vulgués
els ha honorat
s'ha recuperat
aquesta memòria
donant
donant
a les famílies
assassint
a les famílies
donant
puestos
a les viudes
perquè guanyessin
la vida
com era
els estancs
les loteries
tota una sèrie
de coses
donant facilitats
als fills
perquè tinguessin
beques
perquè tinguessin
coses
per poder estudiar
mentre que
als altres
ha sigut
un silenci total
i un silenci
en despreci
per tant
s'havia creat
moltes expectatives
que la llei
compleix
per vostè
no
no
s'ha desigualit
aquesta llei
perquè des del moment
que uns judicis
que estaven fets
per militars
que no tenien
ni categoria
de jutges
ni eren abogats
ni eren res
aquests
eren jutges
fantasmes
per justificar
una sèrie
d'assassinats
perquè eren
que és el que van ser
els afusellaments
d'aquella època
i per tant
no voler
anul·lar
els judicis
que van portar
tanta gent
al pelotó
d'execució
és fer
un ultratge
i un despreci
a aquella gent
que va morir
per la seva fidelitat
a la república
i pels seus ideals
i això
s'ha de restituir
i no és anar
a buscar
sorolls
sinó
és dignificar
una persona
que havia estat
menysprellada
no estem donant
la raó
a Xile
a Argentina
que encara ara
busquen gent
dels que van actuar
en aquella època
de repressió
de l'Argentina
de la triple A
i de totes aquelles coses
no s'ha buscat
i no són abogats espanyols
els que porten
a terme aquestes causes
doncs
per què el nostre país
que va ser
del país
que van copiar
perquè els desapareguts
els assassinats
secuestros
els segrets d'infants
és que a Espanya
no hi ha hagut
segrets d'infants
no se n'ha parlat
perquè quan
amb una mare
li prenien
el seu fill
perquè no la consideraven
capaça
per poder-lo
crear
per poder-lo educar
o amb uns avis
els hi prenien
els nets
i això
jo conec famílies
i els hi prenien
els nets
perquè ells
no estaven capacitat
per formar-los
i els entraven
a les
a les
com se diu
a les beneficències
o als tutelars
i van donar
una llei
que qualsevol funcionari
podia canviar
els cognoms
el nom
i els cognoms
d'un nen
o d'una nena
això no s'ha de denunciar
aquestes criatures
van desapareixer
moltes criatures
el meu pare
mestre
va passar a França
en cent i pico
de criatures
perquè era director
d'una colònia infantil
aquestes criatures
al cap de poc temps
ens van veure obligats
a entregar-les
a les autoritats franceses
que les van entregar
a les autoritats espanyoles
quines garanties
sí
nosaltres a la colònia
van posar-les
a les criatures
unes xapes
grans
amb el seu nom
i la direcció
dels seus pares
el nom d'ells
el nom dels pares
i la direcció dels pares
però
tots aquells nens
van estar retornats
quan ara sabem
que es van adoptar
moltes criatures
i que n'han desaparegut
moltes
queda clara
queda clara
la seva posició
davant d'aquesta
llei
de la memòria històrica
senyora Carme Casas
hem d'acabar aquí
però hem de recordar
això que l'associació
de dones del 36
s'autodissol
en un acte
que es farà el proper dia
18 de gener
a Barcelona
però que Carme Casas
i les altres components
i Carme Casas
com a tarragonina
ho volem destacar
està disposada
a continuar fent
aquesta feina
de divulgació
d'explicació
com l'han fet
durant els últims anys
en els instituts
i en les escoles
així que
el seu nom
continua vinculat
a això
a la recuperació
d'aquesta memòria
històrica
i és que jo vull senzillament
que quedi clar
i fent constància
del treball
de les dones
que les dones
no van lluitar
pel feminisme
a partir de l'any 77
les dones
van lluitar
des de la república
i des d'abans
de la república
ja lluitaven
per ser considerades
persones
i dones
de capacitat
i d'esforç
senyor Carme Casas
moltes gràcies
per venir aquest matí
en directe
a Terraona Ràdio
i que
en fi
que vagi molt bé
aquesta tasca
de divulgació
que està fent
des de fa
molt de temps
moltes gràcies
i enhorabona
gràcies a vosaltres
adeu-se'hi
bon dia
bon dia
yo adivino
el parpadeo
de las luces
que a lo lejos
van marcando
mi retorno
son las mismas
que alumbraron
con sus pálidos reflejos
ondas horas
de dolor
i aunque no quise
el regreso
siempre se vuelve
al primer amor
la fiesta calle
donde Alejo dijo
tuya es mi vida
tuyo es mi querer
bajo el burlón
mirar de las estrellas
que con indiferencia
hoy me ven
volver
volver
con la frente
marchita
de las nieves
del tiempo
platearon
mi cielo
sentir
que es un soplo
la vida
que veinte años
de nada
que febril
la mirada
errante
en la sombra
que bufa
y que nombra
con el alma
aferrada
a un dulce
recuerdo
que lloro
otra vez
a un dulce
que se va a un dulce
que se va a un dulce
i continueu
amb l'ostre caminar
als 25 anys
de ràdio
ens queda
la darrera
de les passigades
de història
abans de passar
i escoltar
Joan Maria Bertran
que encara continua
investigant
l'any 1984
dir-vos que
a l'octubre
del 2006
la SAIE
va fer
100 anys
que s'instal·la
a Tarragona
la feina
dels germans
de les escoles
cristianes
a través del
centre educatiu
va ser
i ha estat
un referent
a la ciutat
l'associació
d'antics alumnes
de la SAIE
va proposar
amb motiu
d'aquest centenari
que la Generalitat
atorgués
al col·legi
la creu
de Sant Jordi
Ricard Laot
parlava
amb Josep Maria Prats
un dels components
de l'associació
Josep Maria
bon dia
bon dia
i felicitat ja
perquè en fi
estem al 2006
que és l'any del centenari
és l'any del centenari
comença l'octubre
però bueno
és l'any
estem en ple centenari
abans d'arribar
a l'octubre
començareu ja
a preparar
algun tipus
d'activitat
sí
el mes d'abril
coincidint
amb que
l'agrupació
d'associacions
de Setmana Santa
va proposar
que fos
el superior general
nostre
que fes
el pregó
de la Setmana Santa
de Tarragona
enguany
i el superior
va acceptar
llavors atès
que tindrem
tres dies
el superior general
aquí a la ciutat
de Tarragona
doncs hem preparat
una sèrie d'actes
primer lògicament
lligat amb la Setmana Santa
però després
serà ell
qui presidirà
l'entrega de premis
de la Copa
del Rei de Taekwondo
acompanyat de membres
de la Casa Real
que encara estan
per definir
que també celebrarem
aquí a la ciutat
i al nostre col·legi
i després
una exposició
que volem organitzar
d'homenatge
a l'escultor
Lluís Maria Somells
que creiem
que és un escultor
de la ciutat
oblidat
que al col·legi
en tenim
un grup escultori
que és
en honor a Sant Joan
de la Salle
i llavors aprofitaríem
també per fer
l'homenatge
merescut
a l'escultor
de la ciutat
Començareu
doncs les activitats
de celebració
amb la Setmana Santa
que suposa
per la Salle
ser d'alguna manera
els protagonistes
del pregó
de la Setmana Santa
que se'ns dubte
és un dels actes
més importants
d'aquesta celebració
terragonina
Per nosaltres
és testimoniar
la nostra presència
en la Setmana Santa
La Salle
té dos passos
el de l'oració
a l'or
i el vetlleu
i pregueu
La Salle
és una de les confradies
que té més presència
a la processó
del Sant Enterrament
del Divendre Sant
La Salle
organitza
el Via Crucis
el Dilluns Sant
La Salle
a més a més
organitza
el sermó
de les set paraules
a l'ermita
de Sant Magí
del Portal del Carro
Llavors
ens és reafirmar
aquesta presència
d'una confradia
la nostra
que ja és cinquantenària
en els carrers
de la ciutat
el divendres
Hi haurà
aquesta celebració
al voltant
de la Setmana Santa
hi haurà
aquesta copa
de Taewondo
i a partir d'aquí
a partir d'aquesta
activitat esportiva
que comentàvem
quines altres coses
penseu fer?
La comissió
del centenari
està treballant
en una sèrie d'actes
que aniran
des de l'octubre
del 2006
a l'octubre
del 2007
actes molt diversos
culturals
educatius
evidentment
sobretot educatius
perquè nosaltres
som un centre
d'ensenyament
i actes
en els quals
volem que la salle
s'incardini
a la ciutat de Tarragona
i a la vegada
la ciutat de Tarragona
participi també
de la festa
és a dir
proposarem
des d'un sopar
multitudinari
amb tots els antics alumnes
que nosaltres
calculem
que són gairebé
40.000
els que hi han passat
per les nostres aules
hi haurà
un concert
de gala
al Palau de Congressos
i hi haurà
diverses exposicions
de records
de les alians
i de presència
de fotografies
de pel·lícules
dels anys 50 i 60
d'orles
de tota la història
contemporània
del col·legi
homenatge
als germans Martins
que van ser
executats
l'any 36
actes diversos
coincidint
justament
amb aquest centenari
com dèiem
amb la presentació
de l'entrevista
l'associació
d'antics alumnes
vol proposar
que el govern
atorgui
al col·legi
la creu
de Sant Jordi
com ho faran
des de l'associació?
L'associació
d'antics alumnes
va adreçar-se
a totes
les entitats
tarragonines
exposant
la idea
que
volien
sugerir
al govern
de Catalunya
que donés
la creu
de Sant Jordi
a la comunitat
de germans
de la Salla
la institució
dels germans
de les escoles
cristianes
pràcticament
ara estan
recollint
la resposta
a les entitats
ciutadanes
de Tarragona
és una resposta
altament positiva
tenen
resposta
a mi em sembla
pràcticament
unànima
i quan tinguin
fet el dossier
el presentaran
al govern
de la Generalitat
i el govern
decidirà
si atorga
la creu
de Sant Jordi
i els germans
per altra banda
l'Ajuntament
de Tarragona
ja ha aprovat
la concessió
de la medalla
d'or
de la ciutat
de la institució
què suposaria
tenir
rebre
la creu
de Sant Jordi
que és la màxima
distinció
del govern
de Catalunya
un reconeixement
a una tasca
i un reconeixement
a una trajectòria
i a un estil
de fer escola
pensem
en la Tarragona
de fa 100 anys
els germans
no van començar
ni ho són
ni ho pretens ser
per estil
de fer escola
no van començar
per fer
una escola elitista
l'escola de la Salla
s'ha caracteritzat
per estar al servei
dels pobres
ells van arribar aquí
van obrir un patronat
de l'obrer
per educar gratuïtament
a la classe treballadora
després el col·legi
ha anat evolucionant
i s'ha obert
a la ciutat
els anys 50
la Salla
va obrir
l'escola de Torreforta
per apropar-se
al barri
i també
per donar escola
en aquelles fornades
de gent
que venia
d'altres llocs
del territori espanyol
i ara
la Salla
està a la zona educacional
de Tarragona
oberta al barri
de Sant Pere i Sant Pà
oberta també
a la ciutat
i per tant
al costat de la ciutat
un estil
de fer escola
ha dit
quin és aquest estil
com definiria
l'estil
de fer escola
de la Salla
un estil
en el qual
els nostres alumnes
amb el referent
que som
una escola
de l'Església
els eduquem
en els valors
de la solidaritat
de l'humanisme
d'inspiració cristiana
i lògicament
els volem educar
i ho intentem
en aquest repte
que tenim ara
que és la cultura
de l'esforç
i l'exigència
que és important
que els nostres joves
estiguin oberts
al segle XXI
que és un segle
ple de reptes
però que afrontin
aquests reptes
des de la cultura
de l'esforç
que és una cultura
que a vegades
tenim oblidat
Comentava abans
que calculen
que uns 40.000 alumnes
s'han passat
per les aules
ara mateix
quants alumnes
hi ha a la sèrie?
1.350
en ensenyament
des de P3
fins a segon
de batxillerat
i uns 200 alumnes
en ensenyament
universitari
per tant
ara ens movem
amb els 1.500 alumnes
com definiria
ara el director
del col·legi
aquest moment
aquest 2006
que coincideix
doncs això
amb el centenari
tenint en compte
la perspectiva històrica
que ens dona
el pas dels anys
La perspectiva històrica
és un referent
lògicament
la història
et serveix
per
fundar
per aprofundir
les teves essències
però ara
ens serveix
per projectar
el futur
nosaltres
l'any 2006
el tenim
com un any
de projecció
de futur
volem renovar
l'escola
estem renovant
tenim una sèrie
de projectes
engegats
a fi
efecte
que volem
col·locar
la salla
a ple segle XXI
nosaltres
arrenquem
d'un model
d'escola
molt atractiu
que era el dels anys 70
amb uns edificis
adaptats
a les necessitats
dels anys 70
però ara creiem
que necessitem
un toc
de modernitat
que ens ho permet
fer el centenari
Què estan fent
parlant una miqueta
d'aquestes obres
de millora
del centre
m'estem adaptant
als espais
és a dir
ara
nosaltres
no som una escola
convencional
és una escola
que té 7 edificis
amb una residència
inclòs dintre
i a més a més
amb un poli esportiu
i piscina
i 5 edificis
destinats
a l'ensenyament
doncs ara
aquests edificis
els estem començant
a remodelar
volem fer un
pervolari
que tingui
des de 0
anys
P5
un pervolari
modern
i totalment
adaptat
a les noves
necessitats
volem
aprofundir
i treballar
en tots uns
un equip
de laboratoris
també modernes
serveis
d'informàtica
també adaptats
aprofitant
que nosaltres
tenim
estudis
d'enginyeria
superior
al nostre centre
doncs tenir uns
equips
informàtics
que estiguin
a perspectiva
d'aquest segle XXI
això des del punt de vista
d'infraestructura
servirà per afrontar
justament
el futur més immediat
aquest segle XXI
des de la perspectiva
dels valors
que projecta
el col·legi
com afronta
justament
en fi
el nou segle
en definitiva
en els valors
nosaltres
aquí sí que
ens rematem
a la història
perquè la història
és una gran consellera
i nosaltres
la nostra tradició
sempre ha estat
una tradició
d'avantguarda
la Salla en el seu moment
va ser pioner
en el món de l'ensenyament
i creiem
que hem d'aprofundir
les dues essències nostres
que són
educant els alumnes
en el valor
de la responsabilitat
la responsabilitat
i la solidaritat
d'inspiració cristiana
i per altra banda
això es fa
des d'aquest
mirar a l'altre
amb els teus propis
els ulls
però entenent
que l'altre
és com si fossis tu
i això
es fa donant
partim de la base
a baix
que per ser lliures
s'ha de tenir cultura
nosaltres volem
fer joves lliures
capaços de decidir ells
i per ser
els protagonistes
d'aquesta llibertat
han de ser capaços
de tenir una formació sòlida
una formació sòlida
malauradament
només es fa
per sort també
des de l'exigència
deia també
el senyor Prats
abans
que aquest 2006
a motiu del centenari
del col·legi
ha de ser un any
de projecció
de projecció
i de contacte
amb la ciutat
tot i així
val la pena reconèixer
que en fi
la Salla
és tota una referència
i molt coneguda més
en l'àmbit
de Tarragona
no?
Sí
però la Salla
el fet d'anar
a la zona educacional
sembla que hagi quedat
una mica
d'esquena
a la ciutat
de Tarragona
nosaltres ara creiem
que precisament
el fet que la zona educacional
ara faci de zona educacional
i hi hagi
els estudis universitaris
allà
i tot aquell
sector
de la salada
s'hagi dinamitzat
tant
ara és el moment
d'entendre
que també som ciutat
i de tornar-nos
a implicar
en la ciutat
de Tarragona
pensem
per exemple
amb el que deia abans
que el patronat
de l'obrer
la Salla Torrefort
la presència
de la Salla
el Metropol
ha estat una presència
emblemàtica
durant 50 anys
i no s'entendria
el Teatre Metropol
sense parlar
de les fornades
de joves
les salians
que des de l'escenari
han interpretat
obres de teatre
tot això
és el que nosaltres
volem impulsar
i volem recuperar
serà una molt bona oportunitat
en fi
totes les activitats
que es faran
ja en els propers mesos
coincidint
amb aquest centenari
de l'arribada
de Tarragona
dels germans
a les escoles cristianes
que van fundar
que van muntar
aquí la Salla
que són ja
100 anys de vida
i que se celebraran
concretament
el pròxim mes d'octubre
tot un seguit
d'activitats
i tota una proposta
molt interessant
i molt important
de l'associació
d'antics alumnes
de la Salla
la proposta
de portar
al govern de Catalunya
el fet
que atorgui
el col·legi
de la Salla
de Tarragona
la creu
de Sant Jordi
en fi
de totes les activitats
i del centenari
en tindrem
l'oportunitat
de parlar
els propers mesos
però avui
ens volíem quedar
ja
amb aquesta proposta
perquè la creu
de Sant Jordi
es pugui atorgar
per part de la Generalitat
al col·legi
ben aviat
Josep Maria Prats
director del centre
moltes gràcies
felicitats
un altre cop
gràcies a vosaltres
i em tornem a parlar
ben aviat
quan vulgueu
gràcies
bon dia
el nostre programa
arriba ja
a la seva fi
donem les gràcies
al Joan Maria Bertran
també als nostres protagonistes
que han passat
en aquesta hora
de programa
demà prometem
que tornem
a partir de les 6
i fins a les 7
amb un altre trosset
de memòria
d'aquests 25 anys
de ràdio
gràcies per escoltar-nos
ha estat un plaer
us ha parlat
Sílvia García
gràcies de nou
bona tarda
i fins demà
i després de repassar
aquests dos pècics
d'història
de la nostra història
ens anem a la música
25 anys de música
amb Joan Maria Bertran
És el senyor
Kenny Loggins
amb aquesta cançó
un èxit dels anys 80
anomenat
Footloose
que va formar part
de la banda sonora
original
de la pel·lícula
del mateix nom
Footloose
i que també
és un dels records
que ens queda
d'aquest any
1984
que estem repassant
justament
aquesta setmana
I've been working
so hard
I'm punching
my car
80
4
4
4
tell me
what a guy
I've got this feeling
that the time
is just holding me down
I'll leave the ceiling
or else I'll tear up this time
in theosi
la
in the city
ho
in the mii
Presidente
va com
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!


Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!