La luna, la luna, la luna...
A la ple ciutat de Tarragona, de diumenge passat, s'hi van estrenar quatre sardanes.
Es tracta d'un record d'estrenes a la ciutat en una sola jornada,
però possiblement sí que ho sigui, si considerem que tres d'aquestes composicions eren d'autors tarragonins.
A certes hores d'ara hi ha un bon nombre d'autors vius, fills de Tarragona,
que hi resideixen o que hi treballen els més prolífics, Alfred Abad i Rafael Guinovar,
però també el Sergi González, l'Anna Abad, el Sergi Guàs, el Joan Moliner, el Serrius i possiblement algun altre.
La majoria no són gaire coneguts i en més d'un cas molts sardanistes de la ciutat ni ho saben que existeixen aquests autors.
Però a banda que molts són gent jove i amb molta carrera per davant,
ja ho sabem que això de fer-se popular creant música no és fàcil precisament en cap ambient
i tampoc en el de la sardana.
No estaria gens malament, però, que es fes alguna acció per donar-los a conèixer,
per estimular aquesta creativitat amagada i potser continguda,
com també seria interessant intentar engrascar algun altre músic de categoria de la ciutat,
que de ver, ni n'hi ha, que encara no hagin treballat amb la cobla.
A fer-ho!
Bon dia, benvinguts.
Com cada migdia de dissabte, la cita aquí a Tarragona Ràdio és amb les sadanes,
les bars i la música per a cobla.
Amb un dosi seguit, un temps de ràdio que intenta posar-nos al dia
en l'actualitat d'aquest àmbit de la cultura popular i tradicional catalana.
Les salutacions de la Sílvia al punt de la sala
i aquí, davant del micro, un servidor, l'Àngel López.
Com sempre, primer que tot, fem un ràpid resum dels continguts del programa d'avui.
Un programa que avui també tindrà la seva secció de sardana de l'any,
però avui sense cap eliminatòria, sense sardanes ja,
perquè ja estan totes decidides les que seran finalistes d'aquí 15 dies a Granollers.
Això sí, avui ens posarem una miqueta al dia.
Quina és la situació? Quines són aquestes sardanes finalistes?
10 títols que van ser estrenats al llarg de l'any passat.
I parlant d'estrenes, estrenes encara més recents,
ja en aquest 2011 i aquí a la pleg ciutat de Tarragona,
de diumenge passat, tal com comentàvem al comentari inicial,
o unes estrenes que tenen aquesta peculiaritat,
que totes són d'autors vinculats a Tarragona
i de les quatre, tres d'autors residents aquí a la ciutat.
Parlarem, esclar, a l'agenda de moltes activitats
i potser he de destacar les que tenen lloc a les comarques tarragonines,
com la pleg de Beneixenet demà,
o les ballades entre avui i demà de la Canonja,
del Tebre, Montblanc i l'Argentera.
I en un sentit més ampli, a l'hora de seguir l'actualitat,
parlarem que Joan Amades, que és gran folclorista criticat per molts,
però tingut en compte per tots,
és accessible bona part de la seva obra per internet.
En parlarem d'això.
Però també caldrà fer referència a un tema que ens va quedar pendent
de la setmana passada, només ho vam apuntar molt breument
al concurs fotogràfic a Plec Baix Camp,
que convoca des de faig a un grapat d'anys
la colla sardanista Rosa de Reus.
Unes dades que sempre és interessant a portar dades curiós
és com l'impacte econòmic,
això és un estudi que s'ha realitzat darrerament,
sobre l'impacte econòmic de la darrera edició
de la Fira d'Espectacles d'arreu tradicional mediterrània a Manresa.
I donarem compte del resultat del concurs
de colles sardanistes de Lleida, també diumenge passat,
on la colla tarragonina, tarragonadansa,
doncs va obtenir un resultat,
va obtenir uns resultats força interessants.
Els 65 anys, poca broma,
de la colla sardanista d'ençaiers del Penedès.
Estan a punt de celebrar-ho aquest any.
I de moment ja presenten, aquesta setmana,
el logotip que presidirà totes aquestes celebracions.
Moltes més coses, més músiques,
i fins i tot xafarderies i algunes de prou interessants.
Comencem, comencem amb música,
avui que no tenim aquestes eliminatòries de la sardanada de l'any,
deixem per més endavant aquesta posada al dia d'aquest concurs.
I començarem escoltant una sardanada d'un autor ja desaparegut,
Ricard Bela de Sau.
Sabem que fou un extraordinari intèrpret de ternura,
però també creador de sardanes sempre atractives,
sobretot a les places.
Mereixen una menció a part les obligades,
de gran dificultat interpretativa,
encara que sempre ben originals.
Ara bé, potser no amb la mateixa freqüència,
que aquesta obra diguem-ne més popular,
però Bela de Sau també va saber fer,
de tant en tant sardanes més treballades,
pensades per escoltar sense perdre gairebé mai
les qualitats balladores.
La principal de l'Avisbal ens ofereix un exemple
d'aquest tipus de sardanes.
Puigses Forques, una peça poc coneguda
i dedicada a un vell indret proper a Calonja.
i dedicada a un vell indret proper a Calonja.
a Calonja.
A Calonja.
A Calonja.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!


Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
!
!
Fins demà!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!!
!
!!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
És la sardana tendresa del Rafael Quinovar, primer tenora de la Copla, la principal de Tarragona, l'estrena que es va fer diumenge passat a la pleg ciutat de Tarragona, al Parc del Francolí, malgrat el vent, malgrat la remor del públic, les veus, valia la pena tenir aquest testimoni d'aquesta estrena.
És molt interessant que suposo que ja tindrem oportunitats d'escoltar i de ballar sovint a partir d'ara.
Anem ara cap a l'agenda de l'1, 2 i seguit!
Bé, dos!
Escolten!
Bé, dos!
Bé, dos!
Bé, dos!
Bé, dos!
Bé, dos!
Bé, dos!
Bé, dos!
Bé, dos!
Bé, dos!
Bé, dos!
Bé, dos!
official Security
que si alguna cosa destaca són els Aplecs.
Possiblement sigui ara l'època de més quantitat d'Aplecs,
aquells de sardanes, plenament de sardanes Aplecs grossos, importants,
perquè ja sabem que hi ha dates, com el dia de la mona, per entendre'ns,
on hi ha molts Aplecs petitons, Aplecs en els quals una de les activitats que s'hi fan són les sardanes i ja va bé que sigui així,
però en tot cas és ara quan hi ha els aplecs aquells plenament sardanistes.
Comencem per avui mateix, avui dissabte dia 14,
el 7è aplec de Primavera de Porqueres, la tarda a la plaça de l'Ajuntament,
amb les cobles la principal de Porqueres, la principal de Banyoles.
També el 16è aplec de Molins de Rei, tarda i nit a la plaça de Can Amatller,
amb les cobles La Flama de Farners, ciutat de Terrassa i Marinada,
amb concurs de colles improvisades.
Dumenge, que és el dia gros, el 50è aplec de Figueres, matí i tarda al Parc del Bosch,
amb les cobles la ciutat de Girona, Mediterrània, Sant Jordi, ciutat de Barcelona.
El 22è aplec de Polinyà, matí i tarda als Plataners, la Creueta,
amb les cobles Jovenibola, Sabadell, Milenària i Rau Jove,
amb concurs de colles improvisades també.
El 42è aplec de Toralló, matí i tarda als Jardins de Vicenç Pujol,
amb la Flama de Farners, la Villpuigcobla i els Lluïsos de Taradell.
El 27è aplec de Sitges, matí i tarda al Jardí de l'Hord de Can Fals,
amb les cobles Maricel, Marinada, la principal de Llobregat,
amb concurs de colles improvisades cap a les terres lleidatanes,
el 28è aplec de Tàrrega, matí i tarda a la plaça del Carme,
més coneguda com el Pati, amb les cobles Tàrrega,
Jovenibola de Gremont i Marina.
I aquí a les comarques tarragonines,
el 19è aplec de Benissanet, matí i tarda,
el casal municipal amb la cobla Miranfon.
Hi haurà també, fins al programa d'actes, un dinar de Germano.
El proper cap de setmana també serà força intens pel que fa a plecs dissabte,
dissabte dia 21, el 13è plec de Barberà del Vallès,
tarda i nit, a la plaça del Milenari, la Romànica,
amb les cobles Sabadell, Marinada, Jovenibola Sabadell i Ciutat de Terrassa,
amb concurs de colles improvisades,
i la plec d'Esparreguera, tarda i nit, a la plaça del Centre,
amb l'escobles Rau Jove, Viladolesa i Contemporània,
amb concurs de colles improvisades també.
I el diumenge, que també és el dia fora del proper cap de setmana,
el 24è plec de Sant Feliu de Guíxols, matí i tarda,
al Passeig del Mar, amb l'escobles Ciutat de Girona,
la Flama Farnés, la Bisbal Jove i Foment del Montgrí.
El 23è plec de l'Eixample, Barcelona,
matí a la plaça de la Sagrada Família,
amb els cobles Maricel, Marinada i Sant Jordi, Ciutat de Barcelona.
Hi haurà també concurs de colles improvisades.
També pel diumenge, el 69è plec del Mollet del Vallès,
matí i tarda, al Parc de Can Molà,
amb l'escobles Juvení, Vola Sabadell, Milenària i Sabadell,
amb concurs de colles improvisades.
I aquí a les comarques targonines, dos aplecs,
el tercer aplec de la Vila del Morell,
a les 11 del matí i a les 5 de la tarda,
al Parc del Camí de l'Estació,
amb l'escobles la principal de Llobregat i Cossetània,
amb dinar de Germanó,
i concurs de colles improvisades a la tarda,
en casa amb el temps, al Pavelló Esportiu.
I l'altre plec és el 38è de la Ribera d'Ebre,
a Mora d'Ebre, a les 11 del matí i a les 5 de la tarda,
a l'Ermita de Sant Geroni.
Comptarà amb les cobles Vell Puig, Coble i Reu Jove.
En paella gegant,
i dir que en cas de mal temps
es faria el local municipal La Llanterna.
Passem ara a l'àmbit de les ballades de Sardanes.
Avui mateix, encara hi sou a temps,
segons des d'on ens estigueu escoltant, esclar,
perquè a la una del migdia s'anuncia una ballada a l'Argentera,
al Casal, amb la Coble, amb Miran Font.
I a la tarda, a les 6, amb un blanc,
a la plaça Major, amb la Coble, Reu Jove.
Demà diumenge, a la una del migdia,
a la Canonja, a la Raval, amb la Coble, Reus.
I a les 6 de la tarda, a Daltebre,
a la plaça de l'Ajuntament, amb la Coble, Ciutat de Reus.
I amb exhibició a càrrec de la colla veterana de Tarragona,
toc de dansa, i també de la colla sardanista de Daltebre.
L'activitat ara de colles sardanistes, concursos de colles.
Avui mateix, a dos quarts de sis de la tarda,
a Barcelona, a Can Felip, al Poblenou,
concurs individual de Reveses,
on intervindrà la Coble, Ciutat de Cornellà.
Demà diumenge, a dos quarts de dotze del matí,
a Torroella de Montgrí,
als Jardins de John Lennon,
territorial comarques gironines
i també colles lliures, amb la Coble contemporània.
Dissabte vinent, dia 21, a les 8 del vespre,
a Gramunt, a la plaça Font d'Andana,
campionat de la terra ferma i colles lliures,
amb la Coble Quatre Vents.
I el diumenge 22, a les 12 del migdia,
a Barcelona, a la plaça de la Sardana,
a la poble nou, territorial Barcelona-Ciutat,
i colles lliures.
I la participació musical de la Coble,
a la ciutat de Cornellà.
Dins l'àmbit dels esbars,
recordar allò que ja vam avançar la setmana passada,
que des d'ahir divendres fins al diumenge,
dia 15, és a dir, demà, fins demà,
tot aquí és cap de setmana,
el 28è Festival de l'antiga Corona d'Aragó,
a Castelló de la Plana,
comptarà amb la participació de formacions
procedents d'Aragó, Balears, Catalunya,
País Valencià i Castella.
La representació catalana va a càrrec
de les bars Santa Tecla, de Tarragona,
amb el grup musical Bufalodra,
que actuarà a la plaça de l'Ajuntament
i al Teatre Municipal d'Aquest allò.
Una altra, més actuacions, dues per avui,
dissabte a 2.47 de la tarda,
a Vilaseca, a la sala polivalent de l'Ajuntament.
En primer lloc, inauguració de l'exposició
35 anys de les bars d'en Saire Ramon d'Ulzina,
que estarà oberta fins al dia 26 de maig,
i ara sí, l'actuació pròpiament dita
a les 9 del vespre,
també a Vilaseca, a la plaça de Sant Antori,
a l'exhibició de dances catalanes
per aquest esbar Ramon d'Ulzina.
Demà diumenge, a les 12 del migdia,
a Salomó, a l'Església,
la representació del ball parlat del Sant Cris de Salomó.
Recordem que són localitats numerades
que es poden reservar el telèfon 977-62-90-58.
També demà, a les 6 de la tarda,
a la sala Santa Lúcia de Reus,
l'esbar de Santa Lúcia,
oferirà el repertori de celebració
dels 20 anys de l'esbar.
I a les 8 del vespre,
altra vegada a Vilaseca,
en aquest cas a la plaça de l'Església,
s'anuncia una altra actuació
del grup de dansa tradicional Ramon d'Ulzina.
de Vilaseca.
I, finalment, l'última actuació
del ball parlat del Sant Cris de Salomó
serà diumenge vinent, dia 22,
a les 12 del migdia.
Recordem, el telèfon que vam abans
per fer les reserves,
977-62-90-58.
Ei!
Anem una altra vegada a la música
i fem-ho amb l'última sardana estrenada
diumenge passat a la plaça de Tot Arragona.
Aquesta fou Víctor i Berta,
del compositor tarragoní Alfred Abad,
a qui la va dedicar dos infants de famílies
plenament sardinistes de Tarragona.
El Víctor Jordà, fill de Joan Jordà,
durant forts anys ballador
de la colla Cossetània
i ara col·laborador del que és el tarragoní
i la Berta Massanes,
fill de la Irene Jordà,
primer tiple de la cobla Cossetània.
Precisament, com és lògic,
aquesta és la cobla que la va interpretar.
Víctor i Berta, d'Alfred Abad.
i Berta, d'Alfred Abad.
i Berta, d'Alfred Abad.
i Berta, d'Alfred Abad.
i Berta, d'Alfred Abad.
i Berta, d'Alfred Abad.
I anem cap a un primer bloc de notícies
de l'1,2 i seguit d'avui.
I, en primer lloc, per a aquells
que hi agradin les dades,
direm que, segons l'estudi de percepció
i impacte econòmic de la darrera edició
de la Fira d'Espectacles de la Mediterrània
a Manresa i Comarca,
que ha elaborat la Fundació Universitària del Bages,
la Fira és notòria, coneguda i ben valorada pel públic.
Aquesta és una constatació, doncs, que, evidentment,
pot fer qualsevol que hi vagi,
però ells ja entren en detall
i diuen que el 91% de les persones
que van anar a Manresa per la Fira l'any passat
recomanarien l'experiència.
i, seguint la màxima
que, com més es coneix un esdeveniment
i més interès a més despesa es genera,
s'assenyala que, per cada euro invertit l'any passat,
se'n van generar 8 de retorn
al territori immediat de la ciutat de Manresa i comarca.
Segons l'estudi de la FUB,
els espectacles de l'edició 2010 de la Fira
van tenir un públic que se situaria
entre les 88.217
i les 107.368 persones,
poca broma,
de les quals 32.297
eren de fora de la comarca del Bages.
Això vol dir que l'impacte econòmic final total
afegeix el que tècnicament es denomina
la despesa agregada,
una quantitat obtinguda
menjançant una estimació dels visitants
a partir del diferencial de deixalles generades.
Això és ben curiós, també.
La despesa agregada s'assuma a la despesa directa
i resulta una xifra final
d'entre els 2.450.150 euros
i 2.959.018 euros,
la qual cosa suposa
aquell retorn que dèiem de 8 euros
per cada euro invertit.
És a dir, una fira,
aquesta de la Manresa,
que és lògic que sigui ben apreciada
per als manresans,
no només per allò que significa
d'una activitat prou interessant,
sinó per aquest impacte,
que de fet és allò que engoloseix
moltes ciutats a l'hora d'organitzar congressos
i qualsevol mena de festival d'aquesta mena
que realment capta molt de públic.
El Centre de Documentació de Patrimoni Etnològic
del Centre de Promoció de la Cultura Popular
i Tradicional Catalana,
el Departament de Cultura de la Generalitat,
fa accessible a partir d'ara internet
una mostra representativa
de l'obra original de Joan Amades.
El recull documental fet per l'etnòleg
i folclorista català
és un dels elements claus
per a la interpretació i l'estudi
de la cultura tradicional catalana,
principalment dels segles XIX i XX.
D'aquest recull s'ha de destacar
la variada col·lecció d'exlibris,
que es troben a moltes de les seves obres,
però realment Amades va treballar
pràcticament tots els temes
que podem encabir
dins d'aquests conceptes d'etnologia i folclore.
Es pot consultar a través
de la memòria digital de Catalunya
del Consorci de Biblioteques Universitàries de Catalunya.
Ja que parlem d'això,
de coses que estan a l'abast a la xarxa,
una notícia no tan positiva,
el web a plecvirtual.net,
que emet Sardanes per internet sense interrupció,
ha anunciat que plega.
Com a licència del servidor que està fent servir Caduqui,
s'haurà acabat aquest portal musical de Sardanes.
La raó principal és que les despeses que genera,
sobretot el manteniment d'aquest servidor,
dificulta la seva viabilitat.
Durant tres anys,
aquest web ha ofert música de Sardanes per a Cobla,
així com tot tipus d'informació sardanista.
El seu responsable, David Mola,
assegura que ha intentat recollir fons de diverses maneres,
però cap ha fructificat.
La primera mesura que va adoptar
va ser recórrer a les subvencions,
però l'import ofert era difícilment justificable,
ja que és un projecte particular
no vinculat a cap entitat ni empresa.
Després ha buscat el super econòmic
dels seus consumidors,
però la predisposició i la quantitat recaptada
han estat també insuficients, assegura.
De fet, esclar,
una cosa que es podia obtenir de manera gratuïta
després qualsevol va
i demana a la gent que col·labori.
Sigui com sigui,
la proposta ha tingut èxit
i cada mes hi ha una mitjana
de 1.700 usuaris habituals
i uns 200 esporàdics
que accedeixen a la plana web,
un total d'unes 70.000 vegades.
A més a més,
són consumidors de procedències focalitzades
a Catalunya i Andorra,
però també a Alemanya,
Estats Units i França.
De totes maneres,
aquest èxit no ha servit
per aconseguir aportacions econòmiques
suficients per mantenir el web.
La Còdia Sardanista Rosa de Reus
ha convocat la 45è edició
del seu concurs fotogràfic
a Plec Baix Camp.
Segons les bases,
i tal com és habitual,
està obert a tots els aficionats
a la fotografia
que poden presentar
en blanc i negre
i o color
no premiades
en obres
no premiades
en altres certàmens
en qualsevol format,
sobre paspartú
de 30x40 centímetres.
Es pot presentar
un nombre d'obres
i limitat de treballs,
però cada concursant
tindrà opció
a usar el premi
dins del tema
el qual opti.
Com també és tradicional,
el concurs s'organitza
en dos grans àmbits.
El primer,
anomenat a Plec Baix Camp,
per a col·leccions
de tres fotografies,
realitzades
al 45è Plec Baix Camp,
que tindrà lloc
al Santuari de Misericòrdia
de Reus
el 18 de setembre vinent.
I el segon dels àmbits,
costums tradicionals
als països catalans,
és per a col·leccions
de tres fotografies
que tractin sobre Sardana,
dansa, castells,
festes, gegants,
bestiari,
processons, etc.
En guany,
però,
s'hi afegeix un premi especial
50 aniversari
al tema Sardana,
per a una fotografia
sobre la Sardana
en qualsevol
dels seus aspectes.
Pel que fa als premis,
cada un dels temes
està dotat
amb un premi d'honor
de 180 euros i trofeu,
un primer premi
de 120 euros i trofeu,
un segon
de 60 euros i trofeu
i un excèstit amb trofeu.
El premi extraordinari
del 50 aniversari
és de 100 euros i trofeu.
Les obres es poden remetre
fins al 31 d'octubre
a la seu de l'entitat
convocant,
al carrer de les Galanes
10 primer,
apartat 324,
codi postal 43,
201 de Reus,
on es poden obtenir
les bases completes,
així com al web
de l'entitat,
que és aquest,
usuaris.net.cat
barra Rosa de Reus.
El repetim,
usuaris.net.cat
barra Rosa de Reus.
Més notícies,
però els deixem
pel proper bloc.
Ara anem a un altre
espai musical,
espai musical
que tenen propi,
en aquest cas,
aquell que anomenem
la relíquia.
I després del parèntesi
de la setmana passada,
ja que no vam tenir temps
d'oferir l'espai
de la relíquia,
tornem a situar-nos
en la primera època
del concurs
la setmana de l'any.
Seguint l'ordre cronològic,
avui ens hem de situar
a la setena final
que va tenir lloc
el dia 6 de maig
de 1978
a Girona,
única ciutat
junta amb Barcelona
que fins ara
ha repetit
aquesta experiència.
En aquella ocasió,
la cita
fou al Teatre Municipal
amb la participació
de l'Escobla
a la ciutat de Girona
i per primer cop
als Montgrins.
Entre altres
sardanes interessants,
la final va poder comptar
amb una de les primeres
composicions
de Manuel Sedarra
i Puigferrer
després d'un parèntes
en la seva carrera
com a compositor.
Va ser un celebrat retorn
a la seva sardana
al 25è plec de Banyoles
que va obtenir
dos segons exècits.
El de la sardana de l'any,
en aquella ocasió
fou per a la Núria
dels Uts Verds
de Lluís Buscarons
i el de la crítica
que guanyaria
Josep Maria Bernat
amb percebrança.
Escolta'm, doncs,
com va interpretar
la Cobra els Montgrins
als 25è plec de Banyoles
de Manuel Sedarra
i Puigferrer.
i Puigferrerrer
i Puigferrerrer
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit