25 anys de ràdio.
Bona tarda, bon dimecres i feliç 1 de juny.
Comencem aquest mes amb bon rotllo, bona trempera.
Ja que dius, vinga, ja que hem d'estar per aquí,
almenys que la gent que n'escolti dir
Ai, quin goig és això de poder sentir la ràdio
i que bé que ens ho passem,
recordant amb aquests 25 anys de ràdio la de coses.
Familiars, amics, etcètera, etcètera.
La gent que haurà passat per aquí, ja ho sap.
25 anys donen molt, eh? Ja t'ho puc assegurar.
I per fer la tria encara més ens ho posen complicat,
perquè hi ha tantes coses que algunes vegades ens perdem pel camí.
Però no, no, aquest camí en el dia d'avui,
igual que ahir està ben traçat.
Tarragona Ràdio, ahir va fer el primer pas,
podríem dir, per recordar el cinquè aniversari
del nomenament com a Tarragona Patrimoni de la Humanitat,
i avui és el nostre segon passet.
Avui recordarem també un altre dels programes especials
que es van fer des del matí de Tarragona Ràdio,
en directe a la plaça del Rei,
un programa en el qual vam convidar,
prou a banda, la directora del Museu Nacional Arqueològic,
el president de la Reial Societat Arqueològica de Tarragona,
i també el director del Museu d'Història de Tarragona,
perquè ens parlessin de com s'estava vivint
aquells cinc anys de Tarragona Patrimoni de la Humanitat.
I també, igual que vam fer ahir,
escoltarem avui un reportatge de Jordi Sorinyat,
dedicat aquest cop a les escoles,
per conèixer amb els propis alumnes
la nostra Tarragona més romana.
Doncs això és el que ens ocuparà en aquesta hora de programa
que et convidem a escoltar,
que et convidem a que et quedis aquí amb nosaltres,
a recordar dins d'aquests 25 anys de ràdio
un altre d'aquells moments inolvidables.
Ai, no se me pot passar
de presentar el nostre company Joa Maria Bertran.
25 anys de ràdio, 25 anys de música,
continuarem l'any 1991,
el tram final del programa.
Però nosaltres també posem música.
Mira, ara és el cop de...
Mira, és el moment de sentir el Michael Bublé
amb aquest I haven't met you, miss you.
A veure, a veure, espera, tornem, tornem, tornem, tornem, tornem.
Doncs ara és el moment de sentir el Michael Bublé.
I haven't met you, hit?
Escoltem-lo, a veure com ho diu.
Bona tarda, benvinguts.
Bona tarda, benvinguts.
I've broken my heart so many times I stopped keeping track.
Talked myself in, I talked myself out.
I get all worked up, then I let myself down.
I tried so very hard not to lose it.
I came up with a million excuses.
I thought, I thought of every possibility.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
viscuts per la ciutat.
Va costar molt, eh?
Va costar molt, va costar molt.
Jo recordo campanyes, a banda de tot el tema
que fessin institucionalment els polítics,
els representants, tota la feina
que van fer els tècnics, perquè, clar,
allà s'havien de presentar unes memòries,
uns treballs científics importantíssims,
les campanyes ciutadanes, les recollides
de firmes, els llibres d'adhesió.
El Rafael Gabriel això ho recorda molt bé, segur,
la quantitat de campanyes i iniciatives
ciutadanes que va haver-hi.
Sí, però és que, escolta, si no
si no tinguis que meritar
no tindria gràcia
un premi d'aquests, no?
O sigui, una distinció d'aquest tipus,
s'han de guanyar les coses, no?
No, i a més és molt important
que el
recolzament ciutadà
va ser molt important per la candidatura,
perquè quan vas fora
te'n dones compte que hi ha
molts monuments declarats patrimoni
mundial que estan amb ciutats
que els seus ciutadans
pràcticament ni els coneixen
o viuen d'esquenes amb aquests monuments.
I Tarragona jo crec que va tindre el gran encert
des d'un primer moment
d'intentar vincular la ciutat
als monuments i al patrimoni.
I això ha sigut una via de doble,
d'anada i tornada.
És a dir, això ha generat
a la ciutat un apreci per fer aquest patrimoni
i al mateix temps un suport
cara a la restauració d'aquest patrimoni
i en molts casos també una apreció
perquè aquest patrimoni restauri,
s'adacui i estigui com tothom voldria que estés,
però a més també és un suport
per les institucions i per la ciutat
que jo crec que avui en dia té un producte
d'un alt nivell per poder desenvolupar
l'estructura econòmica d'aquesta ciutat
fora del que és l'àmbit de la indústria
que és potser el sector punter de la ciutat
però com més diversificació hi hagi
més recursos a nivell potencial
que de desenvolupament urbà a la ciutat.
Pilar, com us recordes?
Allò no eres directora del museu
però Déu-n'hi-do estaves immersa en el patrimoni també.
Jo no vaig participar en aquella taula rodona
que tu comentaves,
ni en les declaracions,
el que sí que fa molts anys
que estic treballant per el patrimoni de Tarragona
i el que sí que recordo,
no són només aquests cinc anys,
jo recordo quan vaig arribar a Tarragona
i això ho explico moltes vegades,
quan s'explica l'evolució que ha fet
el patrimoni de la ciutat
a nivell de coneixement
tant per part de la ciutadania
com per part exterior,
que quan es parlava de món romà
a nivell d'Hispània
l'aqueduct era el de Segovia,
el teatre era el de Mèrida
i Itàlica, Frona...
Això en els llibres em refereixo,
hi havia, no un menysteniment,
però sí un desconeixement
del potencial de Tarragona
com a primer capital de la Hispania Quiterior,
primer assentament romà en la península.
hi havia un cert desconeixement,
jo també crec que per una manca
encara d'un coneixement científic a fons,
jo crec que en aquests 20 i escaig d'anys
que jo porto aquí a Tarragona
hi ha hagut una evolució molt important
en aquest sentit.
Primer amb un coneixement científic
molt acurat del que és la Tarragona romana
i després també per una aposta en valor
i sobretot també per una difusió d'aquest patrimoni
i això jo crec que s'ha notat en aquests 20 anys
i en aquests 5 anys jo diria
que el fet de ser reconegut aquest patrimoni
com a patrimoni de la humanitat
és importantíssim,
però que és un punt de partida,
no és un punt d'arribada,
sinó que és un punt de partida.
El que ha de fer és precisament
esperonar a tenir els projectes
molt més clarificats,
a tenir uns projectes més coherents
i sobretot a dues coses fonamentals,
que són recursos i infraestructures,
que jo crec que són les dues coses fonamentals
perquè aquest patrimoni es converteixi
en un bé per la ciutat,
com deia el Lluís,
un bé no només a nivell històric i patrimonial,
que jo crec que sí,
sinó un bé global,
és a dir,
pel desenvolupament equilibrat de la ciutat.
Seria impensable,
jo penso pensar en la Tarragona del futur,
sinó un desenvolupament de l'aspecte patrimonial
que realment col·laborés
a que aquesta ciutat es converteixi
en una ciutat exemplar en aquest sentit.
Jo crec que encara ens faltan moltes coses,
jo soc crítica en aquest sentit,
en el sentit que penso
que encara tenim molta feina per fer
i que el 2000 va ser un punt de partida
i no un punt d'arribada
que hem d'anar clarificant
i hem d'anar solventant en temes concrets,
jo crec que...
Sí,
i a més també destacar un fet
que és que els treballs,
a veure,
nosaltres ens centrem a l'any 2000
perquè és l'any del reconeixement,
però darrere hi ha molta gent
que ha treballat durant molts anys
per valoritzar,
per reivindicar aquest patrimoni.
Tenim el cas de la Real Societat Arqueològica,
però jo me'n recordo als anys 80
els treballs del Teodor Hauschill a la muralla,
que va ser el primer impuls,
potser, exterior,
de vindre i treballar
sobre els monuments de la ciutat
i de donar una valorització
als monuments de la ciutat,
o els treballs a Sencelles,
de l'Institut Alemany de Madrid,
o pensem com estava el cirque
a començaments dels 80
i com està ara,
tots els treballs que es van efectuar
durant els anys 80, els anys 90,
és a dir,
ja hi havia una base
sobre la qual se va partir
i vam arribar a fa 5 anys a un punt,
i és el que deia la Pilar Sada,
un punt de partida,
un punt de reflexió
i un punt d'impuls
que ha de servir
per equilibrar la ciutat.
és que el que deia la Pilar,
ha de tenir present una cosa,
em sembla que he comentat alguna vegada
que tinc una postal de l'any 1901,
un senyor, un barceloní,
que ve per aquí i diu,
són les 10 del dematí,
ja estic a l'hotel,
ja ho he vist tot.
o sigui,
a veure,
el procés de descoberta
i potenciació
del nostre patrimoni
que hi ha hagut
en aquest darrer segle
ha sigut
una cosa tremenda.
Tinc el present
que era una època
en què les muralles
només eren accessibles
pels militars,
només era visible
la presó
que no t'hi podies acostar gaire
perquè et podien pagar un tiro,
o sigui,
el teatre desconegut,
l'amfiteatre desconegut,
el foro local desconegut,
tot el que s'ha posat en valor
aquí a la part alta
del foro també desconegut,
el circ,
doncs alguna vegada
feien algun concert
a les voltes de Sant Hermenegil,
que ni idea,
o sigui,
no hi havia,
hi havia molt poca cosa a la vista,
o sigui,
que no és estrany
que no es considerés,
a part d'aquesta,
clar,
també potser
la resta de l'estat
doncs sempre
doncs s'ha volgut
donar molta preferència
doncs a lo que hi havia
en altres llocs,
o sigui,
de rebre en aquest aspecte
ha sigut una mica
doncs menys valorada,
no?
O sigui,
s'ha fet molt,
ara,
el que passa
és que,
sí,
l'any 2000 per nosaltres
és un punt d'inflexió,
és el punt que ha de marcar
doncs la diferència
a l'anterior,
o sigui,
d'alguna manera
hem de deixar
de pensar
en una sèrie
de monuments,
en 13 monuments,
i hem de començar
a parlar en un conjunt
i això vol dir portar
com deia la Pilar abans
també,
una política activa
de planejament
i planificació.
Això se'n recorda
en vostès,
perdó,
que quan va haver tot el...
Jo recordo,
és que ho recordo
aquell dia
que es van a plegar
moltíssimes persones
que treballen
al patrimoni
institucionalment,
políticament també,
però tècnicament
que és importantíssim
escoltar els tècnics
en aquest i en altres àmbits
i es parlava
de crear un consorci,
una entitat
que aglutinés tothom,
vull dir que no se tenia
en principi,
i ho recordo,
ningú tenia molt clar,
molt clar
com s'havia de treballar
tot el conjunt,
com diu el Rafael Gabriel,
del patrimoni de Tarracó.
Perquè no parlem
en Tarragona ciutat només,
parlem d'Altafulla,
parlem de Constantí,
és a dir,
que estem parlant
d'un conjunt de...
Jo crec que
per afrontar
qualsevol tema
d'aquesta categoria
jo crec que hi ha
tres temes
que són fonamentals,
un és la recerca,
és a dir,
un bon coneixement
del que estàs treballant,
jo penso que això
és una de les coses
que s'ha de potenciar més,
un bon coneixement,
jo crec que en els 20 últims anys
això,
doncs hi ha hagut realment
una millora,
jo diria,
substancial
i a més a més
important i reconeguda
exteriorment,
és a dir,
Tarragona ara
el seu patrimoni romà
està en publicacions
molt solvents
i jo crec que
s'ha fet
un gran avanç
en aquest sentit.
Després hi ha
una altra cosa fonamental
que és el tema
de les infraestructures,
és a dir,
infraestructures potents
que aglutinin això
i una altra
són els recursos.
Evidentment,
això es pot fer
de moltes maneres
i hi ha moltes figures
que es poden escollir
i el que penso
fonamentalment
és que aquest patrimoni
depèn,
en aquests moments
de tres administracions,
una és l'administració municipal,
una altra és l'administració autonòmica,
la Generalitat
i una altra és l'Estat
perquè no hem d'oblidar
que l'Estat també
té una responsabilitat
sobre aquest patrimoni.
i el Museu Nacional d'Arqueològic de Tarragona,
del qual depenen molts equipaments,
doncs té dos fonamentals,
que és el Museu Arqueològic
pròpiament dit
i la Necropolis Paleocristiana,
que són encara de titularitat estatal
i, per tant,
té una responsabilitat
sobre aquest patrimoni.
Es pot fer de moltes maneres,
però tots són diners públics
i jo el que entenc
és que hi ha d'haver
una complementarietat
i, sobretot,
hi ha d'haver un objectiu comú,
és a dir,
hi ha d'haver un projecte
que no sigui
redundant
o reduplicant
dels recursos
que es posa
tant a nivell de la recerca
com a nivell de la presentació
com a nivell de la difusió,
sinó que ha de ser complementari
i per això és importantíssim
els acords
i, evidentment,
les línies de treball,
que jo crec que són complementaris.
Però, a vegades,
aquesta manca d'entesa
entre les tres administracions
han anat amb perjudici
del desenvolupament
de determinades accions patrimonials,
no?
Sí, sí.
Això és un fet evident
i ningú pot negar.
El problema sempre
d'aquests consorcis
és el mateix,
que tothom vol manar
i tothom, doncs,
mira d'esquivar el bult
un bel moment
de portar recursos,
no?
És una cosa
que s'ha de pensar molt bé,
vull dir,
ja tenim experiències
en el passat
una mica desagradables
al respecte, no?
O sigui,
que s'ha de pensar
amb molta discreció,
amb molta prudència
i intentar fer les coses
ben fetes.
A partir del que hi ha,
és a dir,
valora el que hi ha.
Jo penso que,
surtosament,
a Tarragona,
per exemple,
i no és perquè
sigui la institució
que represento,
però, surtosament,
tenim un museu
que és el més antic de Catalunya
en la seva especialitat,
té més de 150 anys,
és un dels museus
més reconeguts
a nivell estatal
i jo no diria
que no només a nivell estatal
sinó també a nivell europeu
sobre tema de món romà
i, per tant,
jo crec que
quan es tenen infraestructures
el que s'ha de fer
és potenciar
aquestes infraestructures
i, sobretot,
dotar-les dels recursos
que són necessaris
i articular
un projecte comú.
Jo penso que això,
vaja,
penso que és
el més assenyat,
encara que diuen
que el sentit comú
és el menys comú
dels sentits, no?,
però jo penso que seria
una mica el més assenyat, no?,
potenciar
les infraestructures
que tenim ara
dotant-les
d'aquell lloc
que es necessita
i articulant
un discurs comú,
que jo penso
que no és complicat
si es tenen realment
les directrius
molt clares
de cap a on s'ha d'anar, no?,
jo penso que és fàcil.
I en paral·lel amb això
hi ha una altra cosa
que, està clar,
lògicament
el teu és el museu, no?,
amb el que tots
hi participem,
lògicament.
Però també
el que és vital
des del nostre punt de vista
és que d'una vegada
per totes
es faci
el Pla Especial
de Protecció Arqueològica
que ve manat
per la llei catalana
del patrimoni,
la llei del patrimoni
cultural català
i que s'hauria d'haver fet
ja,
aquesta llei
és de l'any 1994,
o sigui que portem
11 anys
diguem d'alguna manera
perduts.
Està clar,
això és vital
perquè és aquí
on se fixen
tots els objectius
finals
i les prioritats
i pots començar
a planificar
i a muntar.
Per nosaltres
fins que no es comenci
o no es determini
aquesta eina de treball
no anirem bé,
o sigui,
el que no podem fer,
o sigui,
a veure,
ara em recordàvem
fa poc
que sí que s'han fet
moltes coses
quan hi ha avui
i resultat
una mica crític,
no?
Bueno, sí,
s'han fet coses,
però a veure,
el que són
les actuacions puntuals
ja no ens valen,
o sigui,
el que s'ha de fer
és una acció
conjuntada,
organitzada,
pensada,
amb una hipòtesi
de futur
i un futur molt llunyà,
perquè els recursos
que hi ha,
malauradament,
són pocs
enfront
de la magnitud
del valor potencial
d'aquesta ciutat,
d'aquest jaciment
arqueològic
i patrimonial
i monumental,
no?
Aleshores,
escolta,
les coses
s'han de programar
en molt de temps,
de manera que aconseguim
aquest efecte
que no hi hagi
despeses,
doncs, diguem,
inútils
o contraproduents
a vegades
o que es donen
de bufetades
o que una cosa
que tothom
se'n volen cuidar
i llavors resulta
que no se'n cuida ningú,
tot això
s'ha d'organitzar,
s'ha de vertebrar.
I per nosaltres...
Jo crec que el marc legal
és fonamental,
és a dir,
has de tenir una legislació
que et recolzi
i que, sobretot,
articuli aquestes coses.
Però tan fonamental
com això
és també després
l'aplicació
d'aquest marc legal.
És a dir,
perquè, per exemple,
a Tarragona
tots sabem
que hi ha,
en relació
al patrimoni arqueològic,
una legislació
molt concreta
a nivell, per exemple,
d'evolució urbanística
i de...
I en canvi,
sabem també,
perquè, bueno,
vosaltres heu sigut molt crítics
a vegades a la premsa,
però han sortit a vegades,
s'han fet accions
que han sigut
contraproduents precisament
en la conservació
d'aquest patrimoni
i que han sentat
a vegades
precedents molt negatius
per la posterioritat.
I, per tant,
jo crec
que la legislació
és bàsica,
però fonamentalment
és tenir clar
què és el que es vol
del patrimoni
i quin paper
ha de tenir
en l'evolució
global de la ciutat.
Jo crec que és...
A la determinació
dels objectius,
no?
És bàsic, no?
I el com
i el quina manera.
Perquè un dels problemes,
doncs,
precisament,
que hi ha amb això
i ja tornem...
És amb l'aspecte aquest
que tothom mira
de ronçar
i que pagui l'altra
administració.
Entens?
I, bueno,
està clar.
I l'un per l'altre,
doncs,
les coses es perden
o es minusvaloren
o es deixen de costat.
És això el que no hauria de ser.
I això,
insistim,
si hi hagués
un plan fet
i uns objectius
determinats.
A veure,
amb molta elasticitat,
perquè això és una cosa que,
encara que parlem
de coses molt antigues...
És molt dinàmic.
És molt dinàmic.
És molt dinàmic.
més a canvi,
és clar.
Exactament,
o sigui,
que amb totes les garanties
i salvaguardes
i tot el que vulguis,
però que hi hagués
aquesta determinació
d'objectius.
Jo,
en aquest sentit,
estic bastant
esperançada.
Jo soc,
dic sempre,
un optimista realista,
però estic bastant
esperançada
darrerament,
perquè veig,
per exemple,
que dues administracions,
que són les que
també competen
ara a mi
com a responsable
del Museu Nacional
d'Arqueològica de Tarragona,
però que són
el Ministeri
i la Generalitat,
ara el passat mes de juliol,
van presentar
la proposta
d'inversions
que tenen
pel patrimoni
arqueològic
i el patrimoni
romà
de Tarragona.
I jo penso que això,
a veure,
sentint
que és un inici,
però aquests
gairebé
8 milions d'euros,
penso que
són uns diners
fonamentals
per començar
a tirar endavant
tota una sèrie
de projectes
que jo diria
que fa molts anys
que s'arrosseguen
i que s'han d'acabar
de definir,
però que són bàsics
posar els diners
sobre la taula
i un calendari,
que són les dues coses
fonamentals,
i projectes concrets,
no a vegades
grans idees
o només idees,
que moltes vegades
tots som conscient
que apareixen
a la premsa
i als mitjans
de comunicació
grans propostes,
però que després
a vegades
no queden en res,
sinó concretar-les
amb uns projectes
concrets
i amb un pressupost
al darrere,
amb unes inversions
que realment
puguin fer-los efectius.
Jo estic esperançada
perquè ja s'han començat
a treballar,
perquè ja s'han posat
un calendari
i jo penso
que aquests 8 milions
gairebé d'euros
que es posaran
en aquesta primera fase
ens han de donar
una mica
el tret de sortida
perquè ja això
sigui irreversible,
és a dir,
que a partir d'aquí
vagin arribant realment
les inversions
encaminades
cap a on s'ha d'anar,
que és que realment
per posar
el patrimoni de Tarragona
al seu lloc.
també ets tan optimista
com la Pilar,
Lluís?
Jo també soc optimista
de mena.
Optimista realista, eh?
Ull.
Optimista de mena.
A veure,
entenc que
totes les administracions
hem de fer un esforç
i hem de fer un esforç
per treballar conjuntament
més del que treballem
i per optimitzar
els recursos
que cada administració
tenim.
Des de l'Ajuntament,
ja abans
de la declaració
i no entro ja
amb si m'anaven uns
o m'anaven uns altres,
es va fer una aposta
important,
és a dir,
les excavacions del CIR
van començar
el 87-88
per obra de l'Ajuntament
i va haver un TEDA
que es va crear
des de l'Ajuntament
i hi ha hagut recursos,
hi ha hagut molts monuments
que sota gestió municipal
s'han arreglat
gràcies als recursos
de l'Ajuntament.
és a dir,
crec que
des d'aquest punt de vista
hi ha molt
que fer,
hi ha molt
que encara
queda per fer,
però també crec
que
si
s'aporta davant
una optimització
d'aquests recursos
per part de Generalitat,
per part de l'Estat
i per part de l'Ajuntament,
doncs,
el resultat
dintre de
3, 4, 5,
8 anys
serà molt millor
del que avui en dia tenim.
En parlarem pel des de l'aniversari.
Sí, perquè
jo crec que
ja
la declaració
va ser un canvi de xip
i ha de ser
un canvi de xip
per a tothom,
un canvi de xip
pels polítics,
un canvi de xip
pels tècnics,
un canvi de xip
per a la ciutadania
i un canvi de xip
pel sector comercial
de la ciutat,
que potser també
ha estat una mica
tancat
amb la pròpia dinàmica
de la ciutat
i que ara
veu un potencial
o
hauria de veure
un potencial
per
desenvolupament econòmic
de la ciutat,
que és un potencial
que ara estem començant
a
visualitzar,
però que
té
una capacitat
de creixement
jo crec
que immensa,
perquè és el que ens quedarà,
és a dir,
en realitat,
la indústria,
sabem que hi és ara,
però no podem
sàpiguer si dintre de 40
o dintre de 50 anys
hi serà aquesta indústria
o hi haurà una altra indústria,
però el patrimoni,
si som capaços
de preservar-lo,
lluitar per ell
i mantenir-lo com s'ha de mantenir,
estarà avui
dintre de 20 anys,
dintre de 50
i dintre de 100
i és el gran potencial
de la ciutat
des del meu punt de vista.
Jo penso que això
ho entén la gent,
el que potser falta una cosa
perquè estem parlant molt
de les administracions
i les administracions
i les administracions
però a veure,
a les administracions
en definitiva
el que hi ha
són els polítics
que les governen
o que les relleixen
i el primer que fa falta
és que aquests polítics,
aquesta classe política
agafi consciència
precisament de tot això.
i per què han de ser ells
en definitiva
qui han de fer
aquesta munió d'esforços?
Escolta, vull dir,
els tècnics
teniu les vostres limitacions,
o sigui,
escolta,
jugueu les cartes
que us donen
d'alguna manera,
podeu pressionar internament
i el que sigui,
però sí,
en principi
no hi ha una voluntat política
conjugada
de tirar tot això endavant
d'una vegada per totes
i prendre aquesta consciència
i fer-ho malament.
També soc optimista,
jo deia per això
que l'important
és tenir els projectes,
és a dir,
tenir els projectes fets
perquè és la nostra obligació,
com a tècnics
el que hem de fer són propostes
i això és la nostra obligació
i és el que hem de fer,
però després
que això vingui acompanyat
per un reconeixement
de cadascú
de les seves administracions,
evidentment,
a nivell pressupostari
i a nivell de calendari,
és a dir,
perquè si això no existeix,
si això no es col·loca en pressupost,
el Museu Arqueològic
ha estat dues vegades
en pressupost
de l'Estat
per fer-se
i cap de les dues vegades
s'ha reeixit això,
és a dir,
si no hi ha
un projecte,
un projecte que s'accepti,
un pressupost
i després
un calendari concret
en què es digui,
no, no,
és que això es farà
perquè hem arribat a un acord
i es farà d'aquesta manera,
és que ja podem estar fent
tots els projectes que vulguem,
que no es portaran a terme.
Potser l'últim exemple també
que hem tingut
és el del pont del diable,
que això en podries parlar
tot una mica,
que era una cosa
que en teoria
hi havia consignacions
i coses de les coses
i en sé que ha passat
d'un ministeri
a un altre
i al final
s'ha diluït,
no,
o sigui,
escolta'm...
Aquestes coses són les que
sigui la que sigui
l'administració
que la ciutadania
es queda una mica perplexa,
no,
si al cap i a la fi
els diners són els que
venen dels impostos.
Hi ha una cosa
que tots han de tenir molt clar,
que el primer
que es necessita
és el bé de la ciutat
i en aquest sentit
podríem dir-nos
el bé de la ciutat,
el bé del país,
el bé de la nació,
com ni vulguis dir,
però escolta'm,
deixem-nos
de jocs
de cartes
que ara jo mano aquí
i ara tu manes allà,
sinó que
anem
tots a un
i si
insisteixo,
el més important
per mi
és que hi hagi
aquesta
voluntat política
de tirar endavant
tot això,
a més ja s'arreglarà,
si no en 5 anys
es faran 10
o en 20
o en 30,
m'entens?
L'exemple aquest que explicava...
Però està clar,
si està tot...
O sigui,
si ja està tot
planejat
i tal,
escolta'm,
les coses ja són més fàcils,
no?
Que un any pots
es fa una cosa
que no es pot,
doncs escolta's
esperar el següent.
Això és de lògica.
A veure,
aquí primordialment
no ens olvidem
que
el que és
la despesa pública,
el més important
són les actuacions
socials,
o sigui,
educació
i sanitat
i això
em sembla que
estem tots
absolutament d'acord
i això
potser ha de portar
tota la prioritat
però,
a més d'això,
escolta'm,
doncs es poden anar
distraient
o aplicant,
ja et dic,
amb criteris elàstics
i una mica
en funció
de les disponibilitats,
un any més,
un any menys,
però el que és important
és que hi hagi
una sistemàtica
i una voluntat
de seguir un camí.
Sí,
no,
és sobretot
un subjectiu,
jo per això comentava
que era optimista
en relació,
per exemple,
a aquestes inversions
però no només
amb aquestes inversions,
comentaves que no només
s'implicava a Tarragona
sinó que estava implicant
amb altres municipis,
Altafulla,
Constantí,
Roda de Barà,
vull dir que són altres municipis
també que hi col·laboren,
és a dir,
l'administració local,
l'administració autonòmica,
l'administració de l'Estat,
que són tres responsabilitats.
Per exemple,
jo he de dir també
que amb el tema
de la Villa Romana dels Mons,
per exemple,
aquest estiu
es va signar
un conveni
amb l'Ajuntament
d'Altafulla
per un valor
de 600.000 euros
per aplicar
i que ja ho estem aplicant,
és a dir,
que ja hi ha
el pla director,
hi ha un nou
avantprojecte
de nou centre
d'interpretació,
bé, doncs jo crec
que en aquestes infraestructures,
és a dir,
amb accions
que realment
millonin el patrimoni
en quant al seu coneixement,
hem fet unes excavacions
de més de deu mesos,
en quant a la seva conservació,
perquè jo penso
que és bàsic
si no conservem el patrimoni,
per molt que després
fem accions
de difusió,
el bàsic
és conservar-ho,
vull dir que això és bàsic,
i després de dotar-ho
d'infraestructures
que serveixin
per a la societat d'avui,
és a dir,
infraestructures
que ens permetin
realment
fer,
des de tot punt de vista,
una difusió
d'aquest patrimoni.
Jo penso
que són una mica
les línies
que hem de seguir
posant-se d'acord
totes les administracions,
i evidentment
a darrere de les administracions
hi ha els polítics,
jo parlo d'administracions
perquè em sembla
que m'és igual
el color que tinguin,
el que m'interessa
és que funcionin
com crec
que ens hem d'exigir
a les institucions
que són públiques
que també que funcionem,
jo crec que és una mica això.
Hi hagi una voluntat
també integradora
perquè parlem
una altra vegada més
de totes les administracions,
però bueno,
on està la societat civil?
La societat civil
també hi ha d'estar
amb tot això,
hi ha de participar,
perquè en definitiva
el que deia el Lluís
al començament
que precisament
una de les coses
que van ser més determinants
amb aquesta obtenció
de la declaració
de patrimoni mundial
va ser el recolzament
de tota la societat civil.
De totes maneres,
abans de la declaració
de Tarracó,
això ho sabem tots,
hi havia moltíssimes persones
d'aquesta ciutat,
nascudes en aquesta ciutat
que probablement
no havien visitat mai
cap element
del nostre patrimoni.
Després de la declaració
de Tarracó
i després a través
de tot un seguit
d'activitats
de difusió cultural,
des de Tarracó Viva
fins a moltes altres iniciatives,
des del museu,
els tallers,
aquesta manera
tan didàctica
i pedagògica
de fer entrar
el que era el patrimoni,
molta gent va descobrir
el patrimoni
de la seva ciutat,
no els visitants,
la gent que vivim aquí
ho vam descobrir.
Vull dir que des d'aquest punt
de vista
la societat
ha estat molt receptiva
a estimar
i a tirar endavant.
Ja pràcticament
per acabar,
ja sigui des del punt
de vista
de divulgació
material,
científic,
o quins diríeu vosaltres
que al llarg
d'aquests cinc anys
han estat allò
de dir,
home,
això era imprescindible,
això s'ha fet bé
i allò que dius,
home,
amb cinc anys
això també es podia haver fet.
una de freda
i una altra de calenta.
Jo,
en aquest sentit,
penso que
encara s'ha de formalitzar
el gran projecte,
és a dir,
jo crec que aquests cinc anys
han servit
segurament
per conscienciar
que el patrimoni
de Tarragona
és molt important,
que realment
s'ha de fer
un projecte global
i un projecte
que realment
sigui pel futur,
no per avui
inaugurem una cosa
o demà
inaugurem una altra
o fem aquest petit apanyo aquí
i aquesta petita reforma allà,
sinó un projecte global
i jo crec que
hem de materialitzar
aquest projecte encara,
és a dir,
hem de crear
coses que amb altres ciutats
ja s'han creat
que són
unes grans infraestructures,
no unes grans,
unes infraestructures
útils
perquè generin
tot aquest projecte global
i després intervencions concretes
a cada un dels monuments.
Jo penso que encara està
una mica
per crear.
L'entorn,
perquè l'altre dia
parlàvem del fòrum
tota la zona del carrer Cervà
entès tot plegat
explicaven que
està previst
de fer accions
al voltant
i ficar una mica
aquella zona
que realment està...
Jo crec que han faltat
inversions
però també ha faltat
i és el meu punt de vista
una decisió
conjunta
de tirar endavant
un gran projecte
per Tarragona
i pel seu patrimoni
i s'han perdut
algunes oportunitats
molt importants
en quant
a la conservació
i a la recuperació
de patrimoni
que en aquell moment
es plantejava
parlo del tema
per exemple
d'Eroski
o parlo del tema
del Peri Jaume I
de Bacalera
que han sigut dos punts
jo diria que
no resols
com s'havien d'haver
resolt
i que això també
ha influenciat
possiblement
que l'engranatge
de tot aquest gran projecte
s'hagi retardat més.
Jo penso que estem
en un bon punt
de partida
per saber
el que hem de fer
amb el patrimoni
de Tarragona
però que encara està
una mica
per quallar
totes aquestes coses.
I què hem fet de bo?
Què hem fet de bo?
Home, jo crec
que hem fet de bo
posar el patrimoni
de Tarragona
en un punt
de coneixement
que jo crec
que això és molt important
crec que és bàsic
perquè es valori
és a dir
el que no es coneix
no es valora
i jo penso
que això és fonamental
en la nostra societat
i més en una societat
que estem
amb què ens arriba
i ens bombardeixen
amb quantitat
d'informacions
penso que el patrimoni
de Tarragona
actualment
és un patrimoni
conegut
és un patrimoni
jo diria que
molt valorat
i possiblement
molt valorat
fora de la nostra ciutat
cosa que a vegades
ens sorprèn
però és veritat
que és un patrimoni
molt valorat
i molt reclamat
és a dir
molt reclamat
en el sentit
que la gent
s'interessa molt per ell
però jo crec
que encara
li faltan
inversions
i infraestructures
Rafael
Jo diria que
coincidim plenament
i resumint
en poques paraules
et diria
que el més positiu
sigui
la gran difusió
que hi ha hagut
i amb l'aspecte
de mancança
diríem
la falta
de planificació
global
aquest plantejament
d'aquesta
parla
de la Pilar
Jo estic
completament d'acord
amb ells
és a dir
el mateix
jo crec que
falta
acabar
de quallar
un projecte
global
entre totes
les administracions
i destacar
sobretot
jo crec que
és important
la feina
que s'ha fet
des del Museu Nacional
Arqueològic
i des del Museu d'Història
en recolzament
moltes vegades
de la Real Societat Arqueològica
per difondre aquest patrimoni
per apropar aquest patrimoni
i apropar-lo
a dos nivells
a nivell de ciutadania
que
com molt bé deies
fa uns anys
la ciutadania
vivia d'esquena
d'aquest patrimoni
i avui en dia
hi viu
i el coneix
abans
trobava ciutadans
pel càrrec
que parlaven
del circ
i es referien
a l'amfiteatre
ara tothom
va molt
encara
encara
a vegades
però
ja es comença
a saber
què és el circ
i què és l'amfiteatre
i després
el reconeixement
que cada vegada
es té
més a nivell científic
com deia la Pilar
en articles
sobre terra
que apareixen
avui en dia
a les revistes
més prestigioses
de tot el món
però també
a nivell
de carrer
perquè jo crec
que
iniciatives
com
Tarracoviva
han ajudat
molt
a apropar
el visitant
de l'estat
i el visitant
de fora
i els museus
que venen
per exemple
en l'encontre
de museus
de Tarracoviva
conèixer
i projectar
la imatge
de Tarragona
com un punt
arqueològic
de referència
al qual
tenia en compte
molts aspectes
que fins ara
no s'havien tingut
en compte
jo crec que això
és important
i és important
que ara
la projecció
de la ciutat
i la creació
d'una infraestructura
que és el que deia
la Pilar Sada
que ara potser
tenim les bases
per poder
d'una vegada
per totes
rellançar
aquest projecte global
doncs eren
reflexions
gairebé obligades
en un dia
com el d'avui
i en persones
que treballen
que treballen
dia rere dia
amb el patrimoni
que a banda
de la seva professionalitat
no hi ha dubte
que està també
la seva estimació
i és que un dia
com avui
se'ns permet
posar-nos un pèl
sentimentals
només faltaria
moltíssimes gràcies
per acompanyar-nos
de veritat
que com sempre
ha estat un plaer
Lluís Pinyol
director del Museu d'Història
Pilar Sada
directora del Museu Nacional
Arqueològic
Rafael Gabriel
president de la
Reial Societat Arqueològica
Tarraconense
moltes gràcies
i felicitat
per la part que us toca
igualment
25 anys de ràdio
I aquí continuem
a la sintonia
de Tarragona Ràdio
en aquest viatge
en el temps
recordant el cinquè
aniversari
de Tarragona
Patrimoni
de la Humanitat
Ahir vam sentir
un reportatge
dedicat
a la ciutat
Patrimoni
de la Humanitat
de la mà
del Jordi Sorinyac
Avui també
en Jordi Sorinyac
hem recuperat
un reportatge
dedicat
a les escoles
per conèixer
de primera mà
com celebraven
d'alguna manera
a través
de les seves aules
a través
de l'alumnat
que Tarragona
fos Patrimoni
de la Humanitat
si la nostra història
podríem dir
és més important
per ells
a partir d'aquell moment
Els alumnes
la nostra
Tarragona Romana
un reportatge
de Jordi Sorinyac
Dimecres 23 de novembre
quarts a 10 del matí
al portal del Roser
van arribant
els diferents grups
que participen
a la visita
de Tarragona Moderna
un itinerari
que el Museu d'Història
ofereix
a les diferents
escoles de la ciutat
Els nostres nens
protagonistes
són alumnes
de quarta primària
de la Salle de Tarragona
el recorregut
comença
a la mateixa muralla
D'aquesta gran
gran muralla
avui solament
en queda
un petit tram
que el tenim
just al davant
Mireu
aquesta muralla
que avui conservem
fa uns 1.100 metres
comença
al principi
d'aquest carrer
la via de l'imperi
i dona el torn
a tot el casc antic
fent la forma
d'una gran U
Les bromes
amb el cas
de nens i nenes
de nou anys
són gairebé inevitables
era previsible
que el que menys
els interessés
de la falsa braga
fos la seva funció defensiva
Aquesta paret
aquesta contra muralla
antigament era
molt més llarga
i té un nom
molt divertit
s'anomena
falsa braga
Ui ui ui
però
aquesta falsa braga
no té res a veure
amb les calcetes
No, no, no
se diu braga
en sentit
de protecció
Les cares
dels nens
però
canvien
completament
quan es parlen
del costat
fosc
de la muralla
de ben segur
que no sabien
que hi ha
una torre
coneguda
com el fortí negre
I aquest fortí
que sobresurt per allà
es diu
fortí negre
Per què
se diu negre?
Doncs perquè
té un passat
una miqueta
obscur
A partir d'aquell moment
cada vegada
que a la ciutat
hi havia execucions
de presoners
m'enteneu?
Sí?
Aquí
s'aixecava
una bandera
d'aquest color
i així
indicaven
a la resta
de la població
de Tarragona
que algun dia
algun presoner
condemnat a mort
moriria
Normalment
els nens
tenen l'oportunitat
de veure de més a prop
la muralla
El passeig arqueològic
però continua tancat
a causa de l'esfondrament
d'una part de la muralla
i això obliga
a modificar la visita
La següent parada
és doncs
la plaça del Pallol
Durant uns minuts
la Irene, la guia
recorda la funció
del portat del Roser
i l'anticús
de la volta del Pallol
han estat atents
han estat atents
els nens
Com es diu
aquesta plaça?
Plaça del Pallol
Molt bé
i això de què ve?
De què ve?
Del blat
Del blat
Molt bé
On s'ha guardat aquest blat?
Aquí
Aquí
Aquí
Això no és l'Ajuntament
de Tarragona
però aquí
Aquí s'ha guardat
I qui manava
sobre aquest blat?
Aquí
Aquí
Perfecte
El grup
s'atança
al carrer Cavallers
i s'atura
la casa Castellarnau
un edifici gòtic
originàriament
del segle XV
però que ha patit
moltes remodelacions
Aquesta casa
la casa Castellarnau
ja existia
abans
que els Castellarnau
la compressin
però van ser ells
els que realment
la van fer créixer
i la van enriquir
i la van decorar
tal com després
nosaltres
bé, veurem
L'espectacular pati
meravella
a la majoria de nens
i encara els fascina més
tot el sistema
de passadissos
més o menys segrets
que hi havia a la casa
Aquí
hi ha aquesta porta
que si l'obríssim
donaria a un passadís
bastant llarg
i trobaríem
una altra porta
a l'altre extrem
Aquella porta
donava
antigament
el carrer
de les portes falses
el carrer
que avui s'anomena
carrer Ferrer
Què és això
de les portes falses?
Doncs mireu
antigament
en aquest carrer
a la part posterior
hi havia
una sèrie
de portes
que tenien
totes aquestes cases
així alineades
que servien
per fugir
per escapar
per sortir
Eren portes de servei
m'explico?
Per exemple
si venia un cobrador
a portar
un rebut
una factura
el que sigui
per qualsevol moriu
no interessava pagar-la
doncs sempre podien
tenir el recurs
de sortir
per aquesta porta
que veieu aquí
de sobte
però
canvia el guia
de la muralla
la Irene
és substituïda
per un personatge
que baixa
de les escales
guarnit
amb una roba
força passada
de moda
el castell d'Arnau
ui
què és això?
jo sóc el senyor
de Castellà-Arnau
qui sou vosaltres?
el carolus
no?
un altre
el meu avi
era el carolus
el carles
jo sóc el
senyor
Josep Antoni
de Castellà-Arnau
qui sou vosaltres?
el nen de la salle de Tarragona
el nen de la salle de Tarragona
de Tarragona?
sí
el nen de la salle de Tarragona
de la salle?
sí
m'han dit que venien uns estudiants
que volien aprendre
coses d'història
no sé si sou vosaltres
sí
va pugeu
que us ensenyaré
la casa
el senyor
Castellà-Arnau
no té cap problema
en ensenyar la casa
als més petits
però això sí
demana respecte
coses de la noblesa
sabeu qui soc jo?
no
qui?
no
el senyor
de Castellà
el senyor
de Castellà-Arnau
és que l'altre dia
n'hi viuen que em deia
ets el Castellà-Arnau
no
jo vaig pagar un títol
vaig pagar una vegada el títol
que va costar molts diners
i des de llavors
ja soc el senyor
de Castellà-Arnau
o sigui que si algú
em vol dir alguna cosa
m'ha de dir
senyor de Castellà-Arnau
tal, tal, tal
eh?
ho heu entès bé oi?
sí
sí
això de la noblesa
però ja se sap
que en moltes ocasions
es tracta
a més de façana
que no pas d'una altra cosa
i la glòria
és efímera
per què els Castellà-Arnau
ho han perdut tot
i es va haver de vendre la casa?
a la sala de jocs
damunt d'una taula de billar
el senyor Castellà-Arnau
confessa
molt a contracor
la ludopatia familiar
els Castellà-Arnau
van perdre
moltes
molts
molts diners
i van perdre
moltes coses
perquè un dels meus nets
nets i bisnets
van començar a jugar
a les cartes
i a jugar als daus
i ho van perdre tot
tot
inclús
van perdre
els mobles
ara
aquests mobles
no són els que hi havien
me'ls han anat portant
però abans
hi havia uns de més macos
encara era més maco
la casa
però es va perdre
inclús
un dia
amb un veí del costat
jugant als daus
va perdre
les escales
de baix
les vaig fer fer jo
unes escales ben macos
doncs les van perdre
i les va perdre
un veí del costat
que es diu Ixar
i ara
les escales
que vaig fer jo
estan a casa
d'aquest senyor Ixar
com podeu comprendre
jo no hi vaig
a aquesta casa
perquè no les vull ni veure
que hi ha més escales
el senyor Castellà-Arnau
ha ensenya
tots els racons
a casa seva
on brilla
un mobiliari magnífic
de l'estil
Isabel Segona
el braser
la biblioteca
la sala de festes
o el menjador
són alguns
dels racons
més atractius
la visita però
s'acaba
amb un regal
d'última hora
si es porteu bé
ens porteu bé
us tocarem
li direm
a la Sara
que ens toqui
ens toqui
una pisca
i és que el senyor Castellà-Arnau
compta amb la companyia
de la Sara
una jove
amb qui comparteix
estones de música
Estravich
és el compositor triat
per fer gaudir els nens
Sembla mentida
com el so
d'un violí
i d'una flauta
pot fer mantenir
en silenci
uns nens de 9 anys
durant gairebé
un minut i mig
amb el record
de la cançó
i amb un bitllet
d'una rifa
de l'any 1799
els nens marxen
contents
i il·lusionats
de la casa Castellà-Arnau
algun incrèdul
va preguntar
fins i tot
amb veu baixa
a la seva professora
si aquell guia
d'excepció
que els havia acompanyat
era el senyor
Castellà-Arnau
de la veritat
25 anys de ràdio
i després de la nostra història romana
el que toca escoltar
és la història musical
25 anys de ràdio
25 anys de música
que arriba Joan Maria Bertran
amb una força
amb una energia
jo no sé què té l'any 1991
però que ens està tornant lelos
perquè ens agrada
això de recordar
bones cançons
bons temes
i sobretot
pel que ens recorden
tantes coses
ens venen a la memòria
vinga anem amb ell
Joan Maria Bertran
25 anys de ràdio
el que et deia
25 anys
de música
molt bona tarda
i tornem a ser aquí
en aquests 25 anys
de ràdio
25 anys de música
seguint aquesta setmana
l'any 1991
i començant avui
amb Los Secretos
la cançó
i no amanece
el sol
en medianoche
entro por la ventana
i con la luz
de un coche
se iluminó
tu cara
la lluvia
que mojaba
tus calles
tan lloradas
quisiera que limpiara
también
tu alma
y no amanece
y no amanece
y no amanece
la luz del sol gritaba
tu nombre tan lejana
tus párpados
tus párpados trataban
de no oír la llamada
y no amanece
y no amanece
en tu cara
y no amanece
de tu espalda
y no amanece
en casa
y no amanece
la vida
y no amanece
la luz del sol
de tu lugar
y no amanece
el sueño
el hume
El brillo de la calle, también te recordaba.
Pero al coger tu mano, lo despertabas.
Y no amanece en tu cara, y no amanece en tu espada, y no amanece en tu casa, y no amanece en tu cara.
Y no amanece en tu espada, y no amanece en tu espada.
Aquest duet format pels germans Urquijo i que s'anomenaven Los Secretos i que sorgien amb molta força a la dècada dels 90.
La cançó va arribar a sonar fins i tot.
El perfil conductor d'aquesta setmana en els 25 anys de Ràdio 25 Anys de Música.
I teníem un altre duet, en aquest cas em penso que no eren germans.
Es deien Àlex i Cristina, i si em permeteu la llicència, perquè no eren precisament de l'any 1991,
però sí que el van treure, penso que el 1989.
Però aquesta cançó va arribar a sonar fins i tot aquell any 1991.
I per això la recordem.
És l'agochaz, xas i aparezco a tu lado.
Àlex i Cristina.
No soy más que tú, tu fantasía Tantas veces soñaste que se hizo realidad
Pero lo que tú, tú no sabías Es que los sueños no se pueden dominar
Cuando crees que me ves cruzar la pared
Agochaz, se aparezco a tu lado
Quieres ir tras de mí, pobrecito de ti
No me puedes atrapar
Y yo soy capaz de entrar en tus sueños
De volar por el cielo, caminar sobre el mar
Y de pronto hacerme de carne y hueso
Para que tú me puedas acariciar
Cuando crees que me ves cruzar la pared
Agochaz, se aparezco a tu lado
Quieres ir tras de mí, pobrecito de ti
No me puedes atrapar
Si tal vez, tú traes alguna invitada
Si se pone pesada y no te deja en paz
Una mano helada sobre la espalda
Un par de trucos y no vuelve más
La espalda
Que estuviera ideal
Con estas todas estas hearingas
Que hayas seguidé
Mathias
Estén
Gacha
Como tú, tú
Mi
Risas
Filiz
Es
C star
Cu instructions
.
El
Ya
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
per bocats abraçats.
Oh, oh, oh, de la ment no se m'esborra.
Oh, oh, oh, no puc creure que s'ha acabat.
Que s'ha acabat.
Oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh.
Oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh.
Però ara aquell llum lentament ja ha passat, ja no plou i el cel gris sembla que s'ha escapat.
I un gran amor no pot morir-se així, el que s'és de ma mare m'ha semblat sentir.
Oh, oh, oh, els cossos enllis de la sorra.
Oh, oh, oh, provocants abraçats.
Oh, oh, oh, de la meri no se m'esborra.
Oh, oh, oh, no puc creure que s'ha acabat.
Que s'ha acabat.
Que s'ha acabat.
Que s'ha acabat.
Oh, oh, oh, oh, oh.