Gràcies.
Estem en temps de retallades per totes bandes i, esclar, és natural que aquesta dinàmica afecti tot allò que depèn en major o menor mesura de les subvencions dels organismes públics.
En el camp de la Sardana, això ja fa temps que es nota, activitats que no es poden fer o altres, com alguns aplecs que han de reduir el nombre o el nivell de les cobles, per exemple.
Les circumstàncies del context en el qual ens trobem fan que tothom ho entengui i fins i tot que ho accepti amb certa resignació.
El problema arriba quan es plantegen greus gest comparatius, tal com s'ha pogut comprovar aquests últims dies a les xarxes socials.
Allò que ha indignat molta gent és la notícia que s'han suprimit les aportacions de la Generalitat i la Diputació de Girona a la campanya d'ensenyament de sardanes a les escoles d'aquelles comarques.
Es tracta d'un muntatge modèlic per la base dels plantejaments que en la darrera edició afectava centres, centres educatius i uns 8.000 alumnes.
S'entén que quan van mal dades s'eliminin primer les sardanes que altres coses diguem-ne essencials, però també és més que evident que poques escoles, hospitals o sous de mestres i metges es podrien pagar encara que se suprimessin totes les aportacions a les sardanes.
En definitiva es tracta d'allò de la xocolata d'on lloro.
El debat es torna més perillós quan el greu jo comparatiu que deia es contempla respecte a altres activitats diguem-ne culturals.
Dit d'una altra manera, amb els diners que es destinen a determinades celebracions abrilanques, inspirades en les que es fan ben lluny d'aquí,
no només es podrien pagar els cursets a totes les escoles catalanes, a més de les gironines, sinó que podrien fer feliços tots els promotors sardanistes d'arreu del país.
I novament bon dia, benvinguts a l'edició. Avui 738 de l'1, 2 i seguit.
Temps de sardanes, els bars i música para cobla a la sintonia de Tarragona Ràdio, com cada dissabte.
I des de fa un bon grapat d'anys i sempre portant-nos això, posant-nos al dia d'aquest àmbit de la cultura popular i tradicional del país.
avui amb la salutació de la Sílvia, el controlador de so, i aquí al davant del micro i el guió i presentació d'un servidor, l'Àngel.
Anem a començar aquest programa, que estarà amb vosaltres fins a la una de la tarda.
Si ens escolteu el diumenge serà fins a les onze del matí, a la repetició corresponent.
Aquest és el nostre sumari d'avui.
Aquesta és la segona setmana de descans del concurs La Sardana de l'any,
un parèntesi que separa en la primera fase, en la qual s'anaven escoltant les diferents sardanes que participen,
totes les que participen en aquesta edició d'enguany del concurs,
i a partir de la setmana minent vindrà la fase de semifinals.
En comptes de quatre, el que farem serà escoltar-ne dues cada setmana
i podreu afinar encara més la vostra tria setmana re setmana fins a arribar a determinar les deu sardanes finalistes.
D'això en parlarem també, farem un repàs a quines són aquestes sardanes semifinalistes d'enguany.
L'agenda, doncs, amb alguna coseta i de la qual volem destacar sobretot la ballada de sardanes demà al Serrallo,
enguany aquest cicle de ballades que té força èxit,
cada, diguem-ne, tardor, hivern, aquella ciutat de Tarragona s'ha vist reduïda en long nombre,
però de verna n'hi ha, de ballades, i aquesta serà amb la cobla reu jove demà al punt del migdia.
A les notícies parlarem de músics avui, de bastants músics,
perquè ara ve temps al voltant de les festes de carnaval,
de canvis, de renovacions a les plantilles de les cobles,
i algunes de les formacions amb més història, amb més tradició i més populars,
doncs, experimenten algun que altre canvi.
I potser el més sonat de tots, no és pas novetat d'ara, això ja fa setmanes i mesos fins i tot que es comenta,
és que es retira després de 28 anys com a primer tenora solista de la príncipe de l'abisbal, en Josep Gispert.
Ara la notícia és que la seva formació, els seus companys, d'aquests últims 28 anys,
li volen oferir un homenatge al qual tothom s'hi pot afegir.
Parlarem en les notícies, o també parlarem d'un altre aspecte, dels músics.
Hi ha unes jornades, s'estan celebrant aquest cap de setmana,
al Museu de la Mediterrània, a Torroella de Montgrí,
on es debaten diversos aspectes de la vida, precisament dels músics, de les cobles orquestres, tot just.
I ha estat aquests últims dies dies de traspàs de diverses personalitats
que ens deixaven l'àmbit de la música catalana.
El Jordi Barre, que veureu que alguna vinculació ha tingut amb el món de la coble,
encara que sigui molt de rebot,
però també d'una altra música que ha viscut molt intensament això de les sadanes,
com és l'intèrpret de Fiscorn i compositor Miquel Tudelà.
Tindrem també xafateries, repàs alguns textos interessants i, és clar,
molta música des d'ara i fins a la una de la tarda.
Començarem precisament parlant d'això que dimecres passat va morir els 91 anys
Jordi Barre, el cantant pioner de la nova cançó La Catalunya Nord,
i un personatge significat també per una constant defensa de la llengua catalana.
Avui començarem el programa amb una sardana d'un altre músic nord-català,
l'Olivia Marquès, que és pertanyent a la més recent generació d'instrumentistes i compositors.
Ara fa tres anys va dedicar-la, aquesta sardana, a l'equip de rugby de l'USAP,
tot un fenomen més enllà dels Pirineus,
i està inspirada en la cançó del Jordi Barre, anomenada també Els hi fotrem.
Com podeu imaginar, que és un nom que el situar-lo en el context de guanyar un partit,
doncs que els hi fotrem una pallissa, que guanyarem de molt, que serem tots superiors.
Per aquí és on va aquesta autèntica himna de l'USAP, de Perpinyà.
La interpreta, la cobla tres béns.
La interpreta, la cobla tres béns.
La interpreta, la cobla tres béns.
La interpreta, la cobla tres béns.
La interpreta, la cobla tres béns.
La interpreta, la cobla tres béns.
La interpreta, la cobla tres béns.
La interpreta, la cobla tres béns.
La interpreta, la cobla tres béns.
La interpreta, la cobla tres béns.
La interpreta, la cobla tres béns.
La interpreta, la cobla tres béns.
La interpreta, la cobla tres béns.
La interpreta, la cobla tres béns.
La interpreta, la cobla tres béns.
La interpreta, la cobla tres béns.
La interpreta, la cobla tres béns.
, la cobla tres béns.
, la cobla tres béns.
, la cobla tres béns.
.
, la cobla tres béns.
.
, la cobla tres béns.
, la cobla tres béns.
De la cobla tres béns.
, la cobla tres béns.
La coblaaren.
, la cobla tres béns.
La cobla tres béns.
, la cobla tres béns.
, la cobla tres béns.
La cobla tres béns.
La cobla tres béns.
, la cobla tres béns.
La cobla tres invents.
La cobla tres nicóns.
La cobla tres.
Fins demà!
En el sumari del programa n'hi ha una, habitualment no acostumem a fer programa, que la volem destacar, li volem donar més importància i realment la que avui us oferim és evident, serà evident que mereix ser destacada perquè aviat està dit que una entitat arribaria a celebrar 50 anys, 50 aniversari d'activitat continuada i a més a més, com és el cas, activitat remarcable dins el món de la sardana.
És la colla sardanista Rosa de Reus i en parlem amb un dels seus membres, el Joan Bové, via Telefònica. Molt bon dia.
Hola, bon dia.
Joan, aviat està dit, eh, 50 anys.
Sí, tens raó, està aviat dit, però han passat, eh, han passat.
A veure, i 50 anys, potser, no sé si a hores d'ara algú que ens escolti caldria aclarir-ho, no sou una colla sardanista actualment a l'ús, és a dir, que no aneu a concursos de colles, tot i que originàriament sí, oi?
Sí, sí, nosaltres vam ser, quan ens vam fundar, érem una colla de competició, per entendre'ns, però en el transcurs del temps vam anar veient que el que veritablement ens interessava més i ens agradava i podíem ajudar més a la sardana era en l'organització d'actes sardanistes, vull dir, ballades, concerts, trobades, a plecs, etc.
i ens vam decantar cap aquí, el que passa és que hem conservat el nom, i l'entitat, el nom de l'entitat és colla sardanista Rosarreus, però no fem competició, o sigui, no anem a ballar concursos, és una faceta que la vam tocar i després la vam abandonar.
Ara ja arriba el moment d'això, de celebrar aquests 50 anys i suposo que, bé, això d'aquell acostum que tenim els humans de voler celebrar els números rodons...
Sí, tens raó.
I uns 50, doncs, és respectàcula, com dèiem.
Sí, per nosaltres ho és, clar.
Què heu pensat?
Mira, havíem pensat moltes coses i moltes potser no es podran fer perquè els 50 anys no els podem adjornar ni avançar,
i ens ha agafat en una època que tu saps que la cultura en aquest aspecte no té els suports que hauria de tenir,
perquè estem en aquesta crisi que fa temps que ens anuncien i que veritablement l'estem patint, no?
Però, tot i així, no ens desanimem.
I hem pensat una sèrie d'actes que, d'alguna manera, no passin desapercebuts, no?
I no sé si vols que te'ls enumeri o...
Fem potser un repàs així, general.
Un repàs, un repàs general.
Si més o més, més destacat.
Sí, el més destacat és el primer que fem, serà la inauguració el dia 24, al Centre de la Imatge de Mar i Iglesias,
d'una exposició monogràfica que es diu Exposició Fotogràfica Concurs a Plec Baix Camp,
que va des del 1967 al 2010.
Hi haurà exposades unes 150 fotografies,
i això és remarcable perquè, a més a més, estan exposades més d'un mes i mig,
amb una qualitat d'exposició que val la pena tenir en compte.
Aquest serà l'inici de tota la programació del 50è aniversari.
Perdona, jo crec que és important perquè, a part de l'interès intrínsec,
és que ajunta dues que em sembla que són les principals activitats de l'entitat, oi?
La plec i la fotografia.
Correcte.
I van paral·leles en el temps i en els números,
perquè en guany farem el 45 a plec Baix Camp,
i també serà la convocatòria del 45 concurs fotogràfic a plec Baix Camp,
des del primer any que fem aquest concurs fotogràfic.
I és un concurs fotogràfic que es divideix en dues parts,
una que és, bàsicament, totes les fotografies que es poden fer a la plec,
que el tema que sigui,
i l'altra ja és a nivell de països catalans,
de danses i costums tradicionals de tots els països catalans.
Amb tot això hem aconseguit un arxiu de més de 2.000 fotografies,
amb tamany gran, no?
I s'ha fet una selecció per part del Centre de la Imatge Mas Iglesias,
d'aquest fons fotogràfic,
i n'exposarem això,
una 150 que, d'alguna manera,
mostren el camí que va des del 1967 al 2010.
I no només de la part, diguem-ne, de vestuari, etc.,
sinó també de tècniques fotogràfiques,
perquè amb el temps això ha anat canviant.
Per tant, aquest per nosaltres és un acte que volem destacar.
I amb ell obriu foc, que vindrà després.
Amb ell obriu foc.
Després veu un sopar d'aniversari,
que està obert no només als socis,
sinó als simpatitzants i a qui sigui,
a la 14 de maig.
Més endavant, fem una exposició monogràfica,
als vols de la Festa Major,
que es diu I gegants,
i serà una exposició només dedicada a gegants,
perquè en el fons tenim moltes fotografies de gegants.
Això es farà a la Biblioteca Central Xavier Morós,
al juny hi haurà els ballades de Festa Major,
al mes de juliol hi haurà un concert de coble
als Jardins de la Casa Rull,
al 18 de setembre hi haurà el 45 a pleg Baix Camp,
que també intentarem que sigui una mica més especial.
Després ja anem cap a la tardor.
A la tardor hi haurà el 19 de novembre,
al Centre Lectura,
la inauguració del 45,
exposició fotogràfica a pleg Baix Camp,
i per cloure tota aquesta sèrie d'aveniments
tenim previst el 4 de novembre
el Teatre Fortuny,
el concert de Cluenda,
amb la coble marinada
i l'espectacle La Música de Nino Rota.
Cal dir que aquest concert
el fem,
el organizem conjuntament
amb l'Associació de Concerts de Reus,
que és una altra entitat
de la qual ens som bons amics.
En resum, això és una mica el que farem.
Hi havia una altra cosa,
que aquest també està en mente,
que seria la publicació
d'un segon volum de recull fotogràfic
amb fotografies premiades
al concurs fotogràfic a pleg Baix Camp
des del 87 fins al 2010,
perquè un primer recull
el vam fer com van fer 25 anys,
però això dependrà una mica
que tinguem possibilitats econòmiques
per tirar endavant.
Però està en mente
i per poc que puguem
el tirarem endavant.
De totes maneres,
per ser que estem en plena crisi,
Déu-n'hi-do el programa
que heu preparat.
Sí, sí.
Suposo que,
vaja,
això és...
no cal enganyar-nos,
deu ser qüestió de molta feina,
d'anar a empaitar
no només institucions,
sinó empreses, no?
Sempre, sempre.
Sempre feia feina.
És que si no hi hagués feina
no ho faria.
Amb això suposo que
la gent que estem a les entitats,
no nosaltres,
qualsevol persona que estigui en una entitat,
hi estem perquè ens agrada
allò que fem, no?
i si ens agrada,
doncs hi esmarcem
el temps que calgui
i aquesta és la veritat
i moltes vegades
menys del que voldríem.
Una altra cosa
que et volia remarcar
és que això
a vegades ens passa per alt.
Enguany també s'escau
que resulta
que fem
el 100 aplecs.
Això està molt aviat dit,
però
que una entitat
hagi organitzat
100 aplecs
és una cosa a remarcar
i algú dirà
però si estem fent
el 45 aplec Baix Camp
però és que nosaltres
a part dels aplecs Baix Camp
hem fet
els aplecs de sardanes
a muntanya,
hem fet els aplecs
de sardanes a Prades
i hem fet
els aplecs d'aplecs.
Doncs bé,
sumant tots els aplecs
que hem anat fent
al llarg d'aquests 50 anys
d'història,
enguany precisament
el 45 aplec Baix Camp
serà el 100 aplec
organitzat per nosaltres.
Allò que dèiem
dels humors rodons.
Exacte, exacte.
És una etiqueta causalitat.
Que no és només
per algú no m'entengui malament,
no és una crítica
el que fa
i això de celebrar
els humors rodons
sinó que va molt bé
perquè mostra
que hi ha molta feina
i una trajectòria.
Home, d'alguna manera
és mostrar a la gent
que darrer d'una entitat
hi ha gent que treballa
i d'alguna manera
volem que també
n'estiguin contents
d'aquest treball
i una manera
de mostrar-ho
és això,
celebrant aquestes dades.
A veure,
vosaltres
em sembla que des del primer dia
heu predicat
amb l'exemple
a l'hora
dels que defenen
que pensen
que les sardanes
les entitats
no s'han de tancar
dins el món sardanista
perquè jo recordo
que fa bastants anys
organitzàveu
fins i tot recitals
de cançó
amb cantants
de primera línia
i fins a activitats
potser més modestes
però que acaben
de donar
més contingut
a la plec.
Això ho continuem fent
i som
uns bons defensors
i cada vegada
ho defensem més
perquè creiem
que la sardana
no pot anar sola
pel món.
La sardana
és part
de la cultura catalana
i la cultura catalana
està...
Hi ha moltes altres coses
per tant
si aquestes altres coses
les podem
anar germanant
doncs no quedem
tan aïllats
perquè el món sardanista
moltes vegades
és un món tancat
i això
ha fet molt de mal
i encara està fent
molt de mal.
La manera d'obrir-se
és de dir
vinga
no som els millors
vull la sardana
el Pasqual Margall
ai Pasqual Margall
perdona
el poeta Margall
va dir que la dansa
més vella
totes les danses
que es fan
i es desfan
i això és molt bonic
però les persones
que no tenen
com a dansa principal
la sardana
que poden tenir la jota
que és tan catalana
com a sardana
o qualsevol altra dansa
doncs això
no ho veuen clar
i per tant
nosaltres defensem
que estimem la sardana
que treballem per la sardana
perquè és el que ens agrada
però que no creiem
que sigui
diguem
el màxim
de la catalanitat
la sardana
és una expressió
més de la cultura catalana
a banda del convenciment
que estic segur
que teniu
en aquest sentit
suposo també
us hauran anat bé
a l'hora de vendre
el vostre producte
a l'hora d'anar
a buscar recursos
també
que aquelles persones
institucions
empreses
que hagin de col·loure
amb vosaltres
vegin que no només
va en un sector tancat
suposo que haurà estat
un bon argument
això
és un bon argument
però no sempre s'entén
perquè
és que clar
l'etiqueta sardana
moltes vegades
la gent ja no obre més els ulls
i no escolta més
i costa una mica
fer-ho entendre
però bé
nosaltres estem
per fer-ho entendre
i ho expliquem
tantes vegades
com calgui
algunes vegades
ens ha donat bon resultat
i altres vegades
no se'ns ha fet cas
però bé
això ja entra dins
de les possibilitats
d'aquestes feines
home
a vegades
per exemple
el vostre plec
durant molts anys
a Reus
no dic que fos l'única
però era gairebé
l'única activitat
de la festa major
era l'única activitat
cívica
que hi havia
activitats religioses
però com a cívica
durant molts anys
va ser l'única
que hi va haver
d'alguna manera
vau aguantar
la flama
d'aquella festa major
fins que després
s'ha revitalitzat
és així mateix
i bé
i ara hi ha
molts altres elements
i la plec
no ha quedat
com a l'emicipal
sinó que ha quedat
una cosa més
i bé
i n'estem contents
d'això
perquè és això
el que volíem
no volíem només
que la plec
fos l'únic
que hi hagués
la festa major
la plec
és una cosa més
de la festa major
i això és el que volíem
i això és el que s'està aconseguint
i com veus
a partir del 51
el futur?
doncs jo el veig
a veure
el futur és una mica
una mica incert
perquè sí que és veritat
que les entitats
algunes entitats
al darrere
no ens puja
la gent que hauria de pujar
i quan no hi ha relleu
generacional
doncs
costa una mica
tirar endavant
a nosaltres
no ens falta
en ganes de treballar
però
veurem
veurem
tampoc no
és incert
sempre el futur
però
les ganes
hi continuen sent
per tant
el 51
ha de ser
una fita més
enllà
dels 50
no ha de tirar
enrere res
doncs moltes gràcies
Joan
sens dubte
al llarg de l'any
anirem parlant
de totes i cada una
de les activitats
però ara que
precisament
esteu a punt
de començar
hem volgut tenir
aquest primer contacte
amb vosaltres
molt bé
us ho agraeixo
i que vagi molt bé
i tothom està convidat
a les activitats
que fem
molt bé
fins sempre
fins al llarg d'aquest any
i nosaltres
seguim
seguim
amb música
i
un altre músic
que ens deixava
fa poques setmanes
és en Martiri
Afon
excel·lent
instrumentista
i compositor
ja en vam parlar
en el seu moment
i vam escoltar
una de les seves
sardanes més conegudes
ara hi tornem
igualment
amb un títol
ben significatiu
nit de reis
una sardana
amb una història
al darrere
que mostra
la cara
diguem
més dura
de la vida
dels músics
professionals
el cas és que la nit
de reis
de l'any 1959
Martiri Afon
era amb la seva orquestra
els mongrins
actuant a Palamós
quan va néixer
la seva filla
Maria Teresa
un autèntic regal de reis
que va inspirar
aquesta sardana
enàlgica
i de lluïment
de tota la cobla
l'escoltem amb els mongrins
actuals
en un enregistrament
de l'any passat
i de lluïment
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!


Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!


Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!