25 anys de ràdio.
No avançar-te res perquè m'agradaria que el descubrissis.
Són gent molt jove, gent que està estudiant Comunicació
a la Universitat Rovira i Virgili
i que, gràcies a aquest programa de demà,
segurament que experimentarà en el que és això de fer ràdio.
Xica, escolta'ns, t'ho recomano de tot cor.
I espero que t'agradi i que t'enganxi,
que et quedis una miqueta més amb nosaltres.
Avui el nostre programa ha estrellat el 27 de febrer del 2007.
Els micròfons de Tarragona Ràdio,
concretament la Unitat Mòbil i Infraestructura,
es traslladaven a la part alta,
concretament a la plaça d'Escoixador
a la Universitat Rovira i Virgili.
Feia pocs dies, l'any 2007,
que s'havia inaugurat el nou centre cívic de la part alta
i nosaltres volíem estar allà,
amb diferents protagonistes que passarien pels nostres micròfons.
En dues parts escoltarem aquest especial
del matí de Tarragona Ràdio
d'un 27 de febrer de 2007.
Al final del programa, com sempre,
Joa Maria Bertran ens repassarà l'any 1988
i avui, és el dubte, com si fos divendres,
acabarà avui el 88
o continuarà la setmana vinent?
Us deixem en interrogant.
El que sí que sabem
és que donem pas ja directament a aquest especial
que, com us dèiem,
ho fèiem amb l'excusa de la inauguració recent
del nou centre cívic de la part alta
i també per tractar d'altres situacions
que en aquell moment s'estaven vivint
en aquest peculiar lloc,
en aquest fantàstic lloc de la nostra ciutat.
Ens alladem, com us dèiem,
a un 27 de febrer de 2007.
Escoltem des dels micròfons de Tarragona Ràdio
a Jordi Sorinyac.
Doncs, efectivament, estem aquí instal·lats
just davant de l'antic escorxador,
just davant de l'edifici que llotja
des de ja fa uns anys el rectorat
de la Universitat de Rovira i Virgili.
A sota nostra hi tenim el pàrquing soterrat,
el pàrquing de Jaume I,
un equipament que s'inaugurarà,
està previst d'aquí pocs mesos.
I, vaja, a escassos metres tenim
el nou centre cívic de la part alta,
aquest equipament que ells va inaugurar
aquest diumenge al migdia.
Parlarem d'aquests equipaments,
parlarem també de diferents qüestions d'actualitat
que afecten la part alta,
i per parlar d'aquestes coses,
d'una banda, tenim dos convidats.
Saludem, en primer lloc,
el portaveu de l'equip de govern,
el senyor Joan Aregio.
Senyor Aregio, hola, molt bon dia.
Hola, bon dia.
També ens acompanya el president
de l'Associació de Veïns de la Part Alta,
el senyor Francesc Díez.
Senyor Díez, benvingut.
Bon dia a tothom.
Els agrada com ha quedat aquesta plaça, senyor Díez?
Jo hi tinc problemes.
No és un problema de dir
m'agrada la plaça,
els bancs estan molt bé,
els llums també.
El problema és que s'ha perdut una oportunitat
que des de baix es pogués veure,
des de baix em refereixo al carrer inferior,
es pogués veure ja
el que és aquesta obra arquitectònica,
que és del Josep Maria Pujol,
dels finals ja del modernisme,
i que té verdaderia importància
i està molt ben restaurada,
i, bé, has de pujar aquí dalt
per poder-ho veure.
Però, bé, què farem?
Abans, en el temps de la tertúlia,
no sé si un tertulí
també feia en referència
a aquesta qüestió, senyor Reggio,
què em pensa, de fet,
que, per exemple,
des de l'Església de Senyorens,
aquestes crítiques que diuen
que s'ha malgastat una oportunitat
per poder, doncs,
contemplar més àmpliament
aquest monument, aquest edifici?
Bé, home,
jo respecto a totes les opinions estètiques,
i especialment les estètiques, no?
A mi personalment m'agrada,
m'agrada com ha quedat la plaça,
m'agrada com ha quedat l'entorn,
i jo crec, a més, per l'altre costat,
crec que tenim dret com a ciutadans
i com a generació,
fins i tot, si vol vostè,
a intervenir damunt de les coses
i a modificar-les si creiem
que s'obtenen guanys, no?
I jo considero
que també era necessari
fer un aparcament a la part alta,
per l'altre costat,
també la part alta
és conegut que té
la possibilitat d'espais que té, no?
I, per tant, em sembla
que s'ha trobat una solució
que, evidentment,
és molt millor que la que tenia abans,
és molt millor, fins i tot,
que la que podia en un moment determinat
haver-se plantejat,
que era la construcció
en un lateral d'aquesta plaça
d'algun equipament
destinat a la universitat.
Per tant, home,
jo el que convido la gent
és que vingui i ovegui, no?
I a partir d'aquí, insisteixo,
soc molt respectuós
amb les opinions estètiques de tothom.
Diumenge al migdia
es va inaugurar, com dèiem oficialment,
al Centre Cívic,
aquest equipament
d'uns 500 metres quadrats
amb diferents naus,
amb diferents sales
al seu interior,
un equipament que entrarà
en funcionament
al llarg dels propers dies.
Va ser una inauguració
en què l'associació de veïns,
senyor Díez,
doncs, va fer sentir
la seva protesta.
No els agrada?
No, no, a veure,
no hi varen participar,
evidentment,
i tampoc,
a veure,
ens sembla bé.
A nosaltres ens sembla
que tenim el mateix dret
que pot tindre
qualsevol ciutadà,
de qualsevol barri,
amb tindre un edifici digne
i amb determinada prestància.
Aleshores,
tindre una cosa soterrada
com a centre cívic
no ens satisfà.
Aquesta és la realitat.
A banda dels problemes
que hi puguin haver,
de ventilació,
renovacions d'aire
o manca de ventilació directa
a l'exterior,
d'evacuació, etcètera,
que això,
suposo que quan es posin,
quan se'ls doni la llicència
que se'n diu
de...
la llicència d'establiment,
suposo que es deurà resoldre
quan l'Ajuntament faci això,
faci aquest tràmit,
que suposo que el deurà fer
igual com en qualsevol altre
establiment privat.
Vostès diumenge repartien
uns trítics
en què parlaven
de l'associació
de centres cívics soterrats
amb un to marcadament irònic
i també reclamaven,
van fer pública
normalment la seva reclamació
que aquest equipament
es podria
o s'hauria d'haver traslladat
a la zona de l'antic mercat del fòrum.
Sí, és que nosaltres
reivindiquem
recuperar l'antic mercat del fòrum
com a element
que ja va ser centre cívic.
Aleshores,
allò és un edifici
que ho podem ocupar.
En aquests moments
està ocupat
per l'Institut de Recerca
de l'Arqueologia Clàssica,
que és una instal·lació
importantíssima,
no ho dubto,
però que d'una manera
o altra,
quan el museu
que es diu
que anirà cap a la Tabacalera
marxi cap allà,
suposem que aquest centre
també anirà
cap a la Tabacalera,
i aleshores seria
un moment
de poder-ho recuperar.
Això ja va ser un centre cívic
i fora bo
que tornés a ser-ho.
Senyor Ege,
és un búnquer,
no és un búnquer
aquest centre cívic
actual de la Part Alta,
és la millor ubicació?
Miri,
tornaria a estar
amb el que estàvem parlant.
A veure,
l'Ajuntament no ha fet res més
que complir
un compromís
que tenia firmat
amb l'associació de veïns
de la Part Alta,
que era la construcció
del centre cívic
i la construcció aquí.
No podem estar,
nosaltres,
com a administració,
no podem estar
contínuament
canviant de criteri
en funció
de les opinions
dels que venen després
dels que hi havia abans,
sobretot quan les coses,
a més a més,
estan a mig fer.
Una altra cosa
de la que diu
el senyor Díaz
és una altra història,
és a dir,
plantejaments de futur,
els plantejaments de futur
poden ser
molts i variats,
perquè tots els espais
poden tindre
una utilització
determinada
i bona
i positiva
i sempre poden servir
per alguna cosa.
El que passa
és que també és cert
que, per exemple,
el plantejament
que fa ell,
que és un plantejament
que pot ser
perfectament estudiat,
és un plantejament
que és un plantejament
a mig termini,
no?
I a mig termini,
doncs,
bé,
doncs,
vol dir una sèrie d'anys
i nosaltres teníem
uns compromisos
signats
amb l'associació de veïns
i el que hem fet
ha sigut
complir-los
i per l'altre costat,
doncs,
em sembla que
quan s'entra dintre
i es diambula
per dins
o es transita per dins,
es veu que l'espai
jo crec que té
unes característiques
força positives.
Amb els metres quadrats,
doncs,
això que són
500 metres quadrats,
ara no sabria dir exactament
a l'antic mercat
quants metres quadrats
són de planta,
però,
vaja,
no tinc la sensació
que siguin
molts més,
una altra cosa
és que sigui
una estructura
d'edifici diferent
i tal,
que és evident
que és una estructura
d'edifici diferent,
però insisteixo,
en el cas,
el que està parlant
en ells a mig termini
i nosaltres creiem
que,
i així també
ho va creure
l'associació de veïns
en el seu moment,
que es podia
fer una obra
ara
i aprofitar-la ara
i aquest és el motiu
pel que ho han fet.
Per a què servirà
aquest centre cívic?
A veure,
jo volia fer una aclaració
amb això,
per part,
a banda de la greuja
que s'ho posa
pels veïns,
vull dir,
no tindre
un edifici
de la mateixa
categoria
o dignitat
que tenen
la resta de barris
que es fan,
que jo no estic dient
que en 500 metres quadrats
n'hi hagi poc,
n'hi hagi molt
en falti o en sobri,
és com els poses
aquells 500 metres quadrats
i els poses soterrats
i els poses
en un edifici
d'una determinada prestància
com tots els altres barris
tenen.
És que, a més a més,
tota aquesta instal·lació
ara de pàrquing
obliga i força
amb una cosa,
que és que
el desig nostre
és que fos
solament per avianants
la part alta
i en aquests moments
aquí hi haurà
doncs 500 vehicles
quan això funcioni
que hauran d'entrar
pel portal de Sant Antoni
i hauran de sortir
pel portal del Roser.
Això ja és inevitable
per la pàrquing
sinó
això és inevitable.
Per tant,
trenca tots els esquemes
que normalment
tots els centres històrics
tenen,
que són zones d'avianants
i amb circulació restringida
pels veïns
del propi barri
i per ambulàncies,
etcètera,
tots els serveis
d'urgències
que hi puguin haver
per descomptat.
Això ja trenca
aquesta dinàmica,
no?
I clar,
al trencar aquesta dinàmica
llavors ja
hi ha la circulació
perquè la part alta
és molt difícil
de tot això
de controlar-ho.
Aquest és un problema
que nosaltres veiem.
si aquest pàrquing
s'hagués adaptant
més en el terreny,
seguint la pendent
del terreny
amb un escalonat
però seguint més
la pendent
del terreny,
no portant-lo fins al final
i aleshores fer
tota una tramada
d'escales.
I a més a més
s'hagués trobat
una solució
per passar
per sota muralla
que crec que es va mirar
però se'ls va dir
que no,
els arqueòlegs
o qui sigui,
s'hagués trobat
una solució
des del passeig d'excès
i s'entrada
i sortida
des del passeig
de Corroja
no hi havia cap inconvenient,
estava bé,
vull dir,
es complien dos condicions,
no forçàvem la circulació
per dintre de la part alta
i a més a més
vull dir,
ho adaptàvem més
en el terreny,
no fèiem un impacte,
no provocavem un impacte,
oi?
Bueno,
això no ha sigut així,
aquesta és la queixa,
no perquè hi hagi
un pàrquing,
el que condiciona
aquest pàrquing
ha condicionat
dues coses,
una,
les alçades
per buscar
el màxim número
de rendiment
de places,
que s'ha pujat a l'alçada
i dos,
obliga la circulació.
quan està...
A veure,
perdón,
hi ha pel canvi
de terció
que diuen,
estava parlant
del centre cívic,
si tornem a parlar...
És que també he parlat
del centre cívic.
No, ja, ja, ja,
però és que jo
he volgut aclarir
també les conseqüències
del pàrquing.
Sí,
però les conseqüències
del pàrquing,
senyor Díaz,
primer de tot,
i per mi,
i principal,
i a més sap
que per sort
no ha sigut
amb vostè sol,
sinó amb vostè
i amb altres persones
de la seva junta.
Jo li he fet
les meves reflexions
sobre la circulació
a la part alta
i li he fet
les meves reflexions
de que ningú,
ni els veïns tampoc,
ningú,
ni els veïns tampoc,
ni vostès tampoc,
avui per avui,
estan
amb la...
amb la mentalitat,
amb la mentalitat
del que vostè està proposant.
Perquè jo també he defensat
moltes vegades
que no s'ha d'inventar res,
quan hi ha coses
en altres llocs
que funcionen,
el que s'ha de fer
és copiar.
I se sap molt perfectament
quin és el tractament
de les parts altes,
dels casc antics
en molts llocs d'Europa,
en molts llocs d'Espanya,
digui-li
com vostè vulgui.
Avui per avui,
aquesta mentalitat,
i crec,
insisteixo,
com que jo ho hem parlat
vostè i jo,
amb la presència
d'altres persones,
hem estat tots d'acord
amb que aquesta mentalitat
hi hem d'arribar
de mica en mica,
perquè
em dono la sensació
que és la creença
majoritària
de la gent d'aquí
de la part alta.
Dit això,
insisteixo,
home,
tot es pot veure
l'ampolla mig buida,
tot es pot veure
l'ampolla mig plena.
Jo crec que
aquest és un equipament
important
i que pot tindre
la seva utilitat
en l'entorn
i una utilitat
molt important.
Avui,
jutjar-lo,
home,
crec que és una mica
arriscat,
entre altres coses,
perquè no hem vist
encara el seu funcionament.
Però això és com també,
vostè sap que sobre el tema
aquest de l'aparcament
i totes aquestes coses
ho hem comentat
moltes vegades
perquè és una preocupació
que lògicament
tenen els veïns
i de la circulació
també
i que és evident
que també té l'Ajuntament.
Però també és cert
que la part alta
és de les zones
que té més pàrquings
que l'envolten.
Que l'envolten.
Més pàrquings que l'envolten.
Però també és cert
que aquests pàrquings
de sang gairebé plens
ja només per a residents
sinó també per la gran quantitat
de turistes i visitants
que hi venen.
Sí, però escolti vostè,
si té tota la raó
féssim més pàrquings
que l'envolten
també estaríem plens.
Els pàrquings
sempre estan plens
i a més tu pots envoltar
una zona de pàrquings
fins al límit,
el límit que et dóna
el terreny per fer-ho.
Encara hi ha possibilitats.
Sí, escolti,
hi ha possibilitats.
Vostè sap que es va proposar
fer un pàrquing
al passeig de Sant Antoni.
Potser s'ha de tornar
a considerar,
s'ha de veure les possibilitats.
I vol dir que ho hem de reconsiderar
i deuen haver-hi també
canvis d'opinió
al voltant d'això.
No, a veure, el passeig de Sant Antoni
perquè en el seu moment
amb això, eh,
vull dir,
primer va quedar desert,
és evident que va quedar desert.
Això és el que anava a dir.
Punt número 1 i principal.
Però hi van haver-hi forces polítiques
que van votar en contra.
O no?
Sí, sí, pot ser.
Ah, potser s'ha de reconsiderar.
Jo no dic que no,
però també estarà d'acord amb mi
amb que el terreny
que en aquests moments
ens va quedant
per seguir dotant d'equipaments
d'aquestes característiques
al tombant de la paralta
se'ns va acabant.
Però se'ns va acabant.
Deixi'ns posar,
tancar una mica
aquest capítol
sobre el pàrquing.
Ja tindrem temps
quan s'inauguri
de parlar
de les possibles problemàtiques
si és que es produeixen o no.
Només per concretar,
vostès diumenge
comentaven que
la data prevista
per la inauguració
podria ser finalment
després de molts retards
a mitjans del mes d'abril.
Podria ser aquesta data
finalment, senyor Reggio?
Podria ser, sí.
No és descabellat
pensant-ho, sí.
Hi haurà un aspecte bo
quan s'inauguri
si és que aconseguim
que s'acabi
el caos de circulació
que hi ha per la part alta.
Doncs...
Serà, diríem,
el més bo que hi pot haver,
ens pot passar.
Esperem que
durant la primavera
quan s'inauguri
aquest equipament
veurem com canvia
la circulació
realment complicada
a la zona
de la part alta.
Canviem d'equació,
si us sembla,
parlem de la llei
de Barris.
Finalment,
l'Ajuntament
després d'un procés
no exemp de polèmica
una altra vegada
doncs va escollir
que presentaria
la candidatura
de la part alta
en aquesta nova convocatòria
a la llei de Barris
i ara des de l'Associació
de Veïns Senyor Diez
s'ha obert un procés
participatiu
perquè tots els veïns
del barri
doncs hi diguin la seva
i aportin el màxim
nombre d'idees possible,
no?
Com funciona aquest procés?
Sí, està en un procés
ara obert
i ja es va obrir
una oficina
de 5 a 7 de la tarda
per agafar
propostes
que es puguin fer
els veïns
o les associacions
o qui vulgui.
això està obert
i estarà obert
fins al 16 de març
que és el dia
que es tancaria
l'empresa que ho té
tancaria les propostes
perquè aleshores
ja ha de començar
a treballar
amb la confecció
de debò
amb tota la informació
que haurà tingut
la part de diagnosi
i la part de propostes.
Faltarà després
la valoració del tema
o quins temes
hi poden entrar
en base sobretot
a les puntuacions
perquè hem d'anar
allò que es diu
de cara a barraca.
O sigui,
aconseguir
el màxim
de punts possibles
perquè a la primera
de canvi
el pla de barris
ens el donin
ens el faci
nostra
la Generalitat.
Quina espera
en vostès
de la llei de barris
si és que finalment
la Generalitat
els la concedeix?
Amb la llei de barris
nosaltres hem de reconèixer
el gir
que va fer
l'Ajuntament
i això ho valorem
i ho valorem
evidentment
positivament.
Semblava
que ho tindríem
molt difícil
i hi ha
un punt d'entrada
per part de l'Ajuntament
però en cert moment
l'Ajuntament valora
les possibilitats
i se'm va adonar
que la part alta
tenia possibilitats
de poder sortir.
Estava millor
en puntuació
per tant
això és positiu
100%.
A partir d'aquí
què farem?
Què hi veiem?
Bé,
nosaltres hi veiem
que la part alta
tindrà una injecció
molt grossa
d'inversió
que en realitat
és el que li faria falta.
És una cosa
que jo faig
dic si a camp clar
estan pressupostats
els treballs
amb 15 milions d'euros
i aleshores
es desenvoluparà
amb 5 anys
4 més 1
que s'ha demanat
de pròrrogues
5 anys
vol dir que hi haurà
una inversió
de 3 milions d'euros
a l'any.
Imagini's vostè
3 milions d'euros
a l'any
aquí
a la part alta
el que pot suposar
això
aquesta injecció
durant 5 anys
si és que tinguéssim
un pressupost
com el de
ens sortís
un pressupost
de necessitats
i la Generalitat
ens ho acceptés
evidentment.
Ara fem anar
una mica
el compte de la letxera
i el compte de la letxera
passarà el que passi.
Però bueno
de moment
tenim la llibertat
de fer-ho.
Què n'espera
l'Ajuntament
senyor Reggio
d'aquesta convocatòria
de la llei de barris?
A veure primer
que
el que s'espera
evidentment
és que
es pot doblar
l'esforç inversor
de l'Ajuntament
pot ser doblat
perquè
la Generalitat
hi posa
la mateixa quantitat
de diners
que hi puguis posar tu.
Per tant
això pot ser
una injecció
a la de desenvolupar
projectes
importants.
Jo discrepo
només d'una cosa
amb la que ha dit
el senyor Díaz.
Jo crec que l'Ajuntament
potser no s'ha sapigut
explicar prou bé
que també és una possibilitat.
jo crec que l'Ajuntament
no ha fet cap
jo no tinc la sensació
per el que ja he viscut
que l'Ajuntament
hagi fet cap giro especial.
L'Ajuntament
sempre va dir
que fins que no sortís
la convocatòria
era molt difícil
fer una valoració
i quan va sortir
la convocatòria
vam fer una valoració
de dues coses
que teníem damunt
de la taula.
També vull deixar
peles una cosa
és molt possible
que si la part alta
l'haguessin presentat
l'any passat
o l'altre
no hagués entrat.
On la part alta
en aquest estudi previ
ha tret 41 punts
el casc antic de Tortosa
en va treure 63
el barri del Calma de Reus
en va treure 50 i pico.
S'estan parlant
d'aquella via zona
que estava molt pitjor
que la part alta.
De deteriorament.
De deteriorament.
On la part alta
ha tret la puntuació
que tret, llocs d'aquests
ho dic perquè són propers
i el casc antic de Valls
em va treure
no sé quants també
bastants més
que la part alta.
Per tant,
en aquests moments
hem tingut
primer
hem fet la valoració
dels dos llocs
que teníem damunt
de la taula
però després
hem tingut un altre
de llonses
que és que ja
es porten
3 anys de llei de barri
si no recordo malament
i n'han entrat
30 i pico.
Clar, això ja en descarta
30 i pico
que evidentment
tindrien més punts
que la part alta.
Per tant,
home, jo crec que això
també és important
que l'han d'explicar
perquè si no...
I per què l'han presentat
aquest any
no la van presentar
l'any passat
o per què no la van presentar
el primer any
entre moltes altres coses
perquè jo crec que també
hi ha una certa tendència
a dir que la part alta
està de determinada manera
quan objectivament
jo crec que n'està
d'una altra.
També vull dir una cosa
la part alta
en el tema
de la llei de barris
el que no entra
a la llei de barris
és els reclavitatges.
No, no, això està clar
perquè les bases
ho determinen així.
Sí, sí, està claríssim
però crec que és bo
dir-ho
perquè crec que un dels factors
del deteriorament
d'alguns carrers
i d'algunes zones
de la part alta
són més els propis habitatges
que la situació
diríem
de l'espai públic.
Evidentment,
el senyor Francesc Díaz
que en sap molt
d'aquestes coses
sap que una cosa
va molt lligada a l'altra
que la recuperació
moltes vegades
de l'espai públic
comporta
a mig termini
la lenta
però recuperació
de la part privada.
La plaça de la Font
és un exemple.
La plaça de la Font
és un exemple
però també estarà vostè
d'acord amb mi
en què hi ha
molta deixades
per part de propietaris
o potser
propietats complexes
des del punt de vista
de nombre de propietaris
i tal
hi ha molta deixades
en el tema dels habitatges
i aquí també voldria deixar clar
que és un tema
en què la llei de barris
no hi entrarà
ara això sí
de manera indirecta
pot afavorir
com ha passat
en altres llocs
de la Bar Alta
on la plaça del Fòrum
plaça de la Font
a la plaça del Rei
pot ajudar
a que
després d'aquesta inversió pública
comenci lentament
a aparèixer
la inversió privada
però crec que també
s'ha de deixar clar
perquè ningú es faci
potser cap d'ells
que no toquen.
Sí
a veure
ja estic d'acord
ara
parlem del primer
nosaltres vam veure
aquesta impressió
i per tant
el barri
es va posicionar
a favor
que es fes
el pla de barris
d'entrar
en el pla de barris
i vam treure
aquesta situació
quan vam llegir
a la premsa
la primera de canvi
abans que es convoqués
perquè la part alta
pogués entrar
a la llei de barris
s'havia de modificar
s'havia de modificar la llei
s'havia de canviar la llei
i això ho va dir
el senyor Espósito
evidentment
suposo
aleshores
li recullo
el que vostè diu
la senyor Espósito
ho podria dir
ella per si
doncs sense representar
més coses
com també va dir
que al carrer Major
hi havia molta llum
i que el sistema
de transports públics
estava perfecte
i que això
no ens donava res
permeti'm
permeti'm una cosa
també vostè va dir
que ja teníem presa
la decisió
i que no sabia la part alta
sí clar
escolti'm una cosa
jo crec
escolti'm una cosa
és que tal com venien les coses
és que venia per aquí
bueno
aquesta pot ser
la seva sensació
que jo no l'he discutit
jo la seva sensació
el que li dic
és que l'Ajuntament
més d'una vegada
i més de dos
va dir
escolti
quan surti la convocatòria
valorarem
i això també es va dir
per carta
que es va dirigir vostès
també ho vaig dir
jo personalment
a vostès
la primera vegada
que ens van veure
escolti
ho valorarem
i també els hi vaig dir
el per què
jo personalment
aquesta vegada
jo personalment
l'any passat
i l'anterior
havia defensat
que no es podia presentar
la part alta
perquè sabia perfectament
amb els
diríem
amb els contrincats
que podia tenir
la part alta
i després els números
que els hi vaig donar
de tots els casc antics
que van entrar
a la llei de barris
els hi vaig donar a vostès
el verem de números
era molt difícil
que entés la part alta
perquè la part alta
no competeix
només amb els barris
de Tarragona
quan ho presentem
la Generalitat
competirà
amb llocs de tot Catalunya
i ja està
i era una mica el tema
és que jo no vull
conflicte de coses
que han passat
i ha passat
i ja està
jo ja he dit
jo us proposo
no reprendre
una política
que ja s'acomenta
d'empliments
el més important
és que ara
el procés
de participació
ciutadana
siguem entre tots
de fer-ho
el millor possible
els projectes
que presentem
siguin atractius
i puntuin
però no només
siguin atractius
perquè la Generalitat
ens doni llocs
sinó siguin atractius
per la part alta
perquè tinguin funcionalitat
i serveixin
per la zona
jo els proposo
per acabar
aquests minuts
de conversa
perquè el temps
se'ns està tirant
a sobre
i també volem parlar
amb alguns dels veïns
del carrer Comte
que ja ens acompanyen
en aquesta plaça
de l'Escorxador
quan passen
cinc minuts
de dos quarts
parlem del pla d'actuació
que van signar
l'Associació de Veïns
i l'Ajuntament
ara fa un any
aproximadament
un pla
que actuava
en diferents matèries
com trànsit
seguretat
neteja
quin balanç
en fa un any després
de la seva entrada
en vigor
des de l'Associació de Veïns
això va signar
l'anterior
junta
el novembre
del 2005
posava una sèrie
de coses
molt interessants
sobretot
s'espendia molt
amb la circulació
a la part alta
amb el carnet
o amb la targeta
aquesta de resident
i a més a més
anem a dir
expectava
que hi hauria
una parella
de guàrdia urbans
matí i tarda
a la part alta
fixa
a semblança
dels bobis
anglesos
a semblança
diríem
que fora
potser
un dels primers
assajos
que es faria
d'un model
de polsia
o de guàrdia urbana
que fora bo
qui fos
i aleshores
hi havia
un altre tema
que aquest ha sigut
llàstima
perquè el notem
a faltar
ara
que era
el tedi
o sigui
que era
el compromís
de realitzar
tot un estudi
de tots els edificis
o immobles
era un xaqueig
era passar una ITUV
de tots els edificis
amb la qual
agafaves informació
de si estaven ocupats
o no estaven ocupats
si eren habitables
o no eren habitables
quanta gent hi vivia
quines característiques
tenia aquesta gent
si les instal·lacions
eren correctes
o no eren correctes
etc.
Això fins ara
no s'ha fet
potser perquè també
l'oficina local
de l'habitatge
encara no s'ha posat
no s'ha posat
en funcionament
i era
l'element
que havia de cuidar
i fer el seguiment
del tedi
i clar
això no s'ha pogut fer
però bueno
vull dir
això ho notem a faltar ara
perquè ara ens donaria
molt de suport
en moltes coses
no?
quan per exemple
sapiguem els habitatges
que no estan plens
el que passa
perquè no estan plens
si les cases estan molt malament
no estan molt malament
no perquè es pugui treure diners
per les cases
o sigui
a veure
per les cases
només es pot treure
si tenen més
quatre o més plantes
i tenen la possibilitat
de posar un ascensor
aleshores
sí que el pla de barris
ho preveu
aquestes
ho preveu
aquestes accions
com preveu accions
de si no tenen encara
dotació d'aigua potable
que se'ls faci arribar
o que la dotació d'aigua potable
per exemple
sigui
dintre dels paràmetres
d'això
de sostenibilitat
que aquest element
de sostenibilitat
és un element
també
que premia
d'una manera o altra
en punts
el pla de barris
el decret
senyor Reggio
com es valora
des de l'Ajuntament
a l'acompliment
d'aquests acords?
Els acords
eren amplis
imagina't si eren amplis
que fins i tot
hi havia el centre cívic d'aquí
però
jo el que
en aquests moments
diríem
tinc més la banya
ficada
perquè crec que és molt important
és que puguem
començar
ràpidament
les obres
que són aquí baix
precisament aquí
a baix
a les escales
les obres
de l'oficina local
de l'habitatge
bàsicament
perquè aquesta oficina
tal com estava plantejada
pretén ser una mica
l'oficina única
única
de matèria
d'habitatge
de tot tipus
de qüestions
entre l'Ajuntament
i també la Generalitat
amb la que tenim
una sèrie de
però formes de conveni
perquè totes les gestions
es puguin fer des d'aquí
i evidentment
una de les tasques
que tindrà encomanada
l'oficina local
de l'habitatge
és fer
aquesta sonificació
de la part alta
i començar a treballar
persones
des del punt de vista
de tot allò
que tingui a veure
amb els interiors
dels habitatges
jo crec
que
ens ha quedat deserta
la primera adjudicació
de les obres
però espero que ara
puguem fer allò
un procediment negociat
i per tant
puguem fer
començar les obres
amb molta rapidesa
les altres coses
de les que es parlava
home
jo crec que
lentament
ha anat
millorant
jo crec que ha millorat
per exemple
la neteja
en la zona
jo crec que ha millorat
ha millorat
l'aparcament
almenys
és la sensació
que jo tinc
en alguns determinats carrers
també és veritat
que els divendres
i els dissabtes
sobretot
la part alta
diríem
té molta pressió
té molta pressió
de visitants
això és una evidència
i aquí suposo
que en el seu moment
jugarà un paper
fonamental
aquest aparcament
on estem
però després
a veure
com amb tot
el balanç
de les coses
a nosaltres
també ens agradaria
anar més de pressa
del que anem
les obres
algunes de les obres
que hi havien compromeses
s'estan fent
en aquests moments
en alguns carrers
ara s'hi iniciaran
altres
com és el carrer
de l'Escó
que si no recordo malament
que és el que tocava
aquest any
i Talavera
i bé
doncs
a tots ens agradaria
diríem
que la vareta màgica
fessis així
i es produeixin
els resultats
en l'acte
però
la part alta
com tots els llocs
és una part viva
on viu gent
on a vegades
tampoc es pot anar
diríem
perquè ens entenguem allò
posant multes
indiscriminadament
s'ha d'anar
intentant també
fer entendre
a la gent
i moltes vegades
amb els que venen
de fora de la part alta
no amb els que viuen
a la part alta
s'ha de fer entendre
a la gent
que és en benefici
de tots
que el seu comportament
amb vehicles
amb aparcaments
amb deixar les coses
a vegades al cotxe
a qualsevol lloc
o a qualsevol racó
doncs els hauria de fer entendre
que això
no va en benefici
de ningú
jo he vist
les estadístiques
de la Guàrdia Urbana
tots aquests mesos
jo sé que han tingut
diríem
bastanta més madura
de la que tenien
aquí a la part alta
ara
al final
la millor fórmula
de totes
no seria
que la Guàrdia Urbana
tingués que tindre madura
sinó que la gent
entengués
que el seu comportament
cívic
en tots els aspectes
és en benefici
de tots
aquesta seria
la fórmula màgica
ho hem de deixar aquí
mancant 5 minuts
per 3 quarts
d'onze
senyor Francesc Díez
president de l'associació
de veïns de la part alta
moltes gràcies
per acompanyar-nos
han quedat
clares
crec quines són
les opinions
de la seva entitat
respecte a diferents
qüestions d'actualitat
que afecten
al seu barri
el senyor Reggio
no l'acomiadem
perquè es quedarà aquí
uns minuts
tots conversant
amb els veïns
del carrer Comte
per acompanyar-nos
la marea
me aleja
siempre
al atardecer
la luna
me llama
y se pone
el sol
te he vuelto
a perder
y paso
la noche
buscándote
en el
fondo
del mar
te busco
en la playa
por más
sé que
aparecerá
solo
tengo
que hacer
un castillo
de arena
bajo tus pies
a veces
te siento
al tumbarme
al sol
y sigues
mis huellas
cuando me voy
merece
la pena
buscarte
merece
la pena
esperar
en la tempura
5
que sea
cuando ve
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Feia pocs dies s'havia inaugurat el nou centre cívic de la part alta i nosaltres trapejaven precisament aquest escenari tan peculiar.
Continuem dins del matí de Tarragona Ràdio recordant aquell programa de la mà de Jordi Sorinyac.
Continuem endavant des de la plaça de l'Escorxador aquests minuts que avui des de matí de Tarragona Ràdio hem volgut dedicar especialment a la part alta.
Hem conversat fa uns incens sobre la inauguració del centre cívic, sobre la inauguració del pàrquing soterrat, sobre la llei de barri, sobre el grau de compliment dels acords assignats ara fa poc més.
D'un any per ara volem recordar-nos d'una afremèrida perquè aquests dies, aquest mes de febrer, es compleixen dos anys del que es va batejar com els fets del carrer Comte.
Aquests problemes, el trencament d'una cloaca, d'una claveguera que va desembocar amb el desallotjament de 35 veïns d'aquest carrer de la part alta, just darrere de la plaça del Pallol.
Hem convidat avui alguns d'aquests veïns que ens acompanyen, es manté en la conversa el portaveu de l'equip de govern, la senyora Régio.
Saludem el president de l'associació d'afectats, el senyor Xavier Luja. Xavier, bon dia, bon hora.
Hola, bon dia.
L'altre dels veïns és en Gabriel Coy. Gabriel, bon dia, bon hora.
Hola, bon dia.
I d'aquí uns dies ens saludarem també la Carme Miret, que també ens acompanya.
Xavier, hem passat dos anys, més de dos anys, ara estàvem mirant el recull de premsa.
a inici de febrer va ser quan els mitjans de comunicació es van fer resoldre el trencament d'aquesta claveguera.
I dos anys després, la majoria dels problemes estan solucionats, però encara els veïns del carrer Comte teniu molèsties
i encara hi ha coses que queden per resoldre, no?
Bé, exactament. L'efemèrides es compleix històricament el dia 3. És la gran data, no?
Sí, han estat dos anys intensos, dos anys de preocupació, i tot i que la major part dels problemes s'han arranjat,
ja pràcticament podríem tancar el tema, encara queden coses.
Encara queden coses i, a veure, no voldria tirar floretes a l'Ajuntament, però en aquest cas la culpa de l'Ajuntament no és.
O potser sí, no ho sé. És la casa dels llogaters. Ahir em vaig acabar d'informar per tenir-ho més segur.
la casa dels llogaters, que en el seu moment van ser desallotjats com part de les 35 famílies,
van haver de continuar pagant els lloguers, van tenir problemes en què se'ls tornessin els lloguers.
Amb alguns els hi ha vençut el contracte de lloguer i no els hi han renovat,
no els hi han retornat els lloguers pagats, encara estan en el procés de no renovar contractes.
En concret, ara hi ha uns baixos que se'ls acaba el contracte aquest mes i han de marxar.
Estan arreglant la casa, alguns diuen que ho fan bastant a consciència,
altres diuen que tenen molts dubtes, jo no ho sé,
perquè és que realment, com que és una propietat privada, no hi podem entrar.
No sé si els baixants famosos que s'havien de canviar ho han fet, no ho sabem.
L'escala que es veu que ho deixen per l'últim, que és l'element comú que s'havia d'arreglar,
no sé si ho faran, però diuen que possiblement que ho faran.
Aquesta és la situació.
Els lloguers que han marxat per finalització de contracte i que no se'ls hi han renovat,
no els hi han retornat els diners.
Els que hi viuen sembla que sé que sí que els hi han retornat.
O sigui, una sèrie d'històries que realment allò va començar amb el peu
i ha continuat amb el peu i l'acabament serà, evidentment, dolent.
Aquest és un dels problemes principals, dels problemes que tenen aquestes famílies?
Sí, diguem-ne que és un greuja, a veure, és un greuja.
Llastimós que precisament qui menys podríem dir que tindria que treure'n de tot això
és la qui més ha tret.
O sigui, perquè jo no sé per quines circumstàncies,
però resulta que s'ha pogut arreglar la casa sense cap penúria,
o sigui, ha anat fent el seu aire, ara hi ha paletes, ara no hi ha paletes,
amb el que això comporta de molèsties.
O sigui, són els ulls que han sortit pràcticament de rosetes.
Un altre dels problemes o de les situacions que encara queden per resoldre,
senyor Reggio, hi ha el cas d'un veí que va presentar un contenciós davant de l'Ajuntament,
es tracta del Bernardo Mató, i que ella encara no viu a casa seva,
viu en un pis habilitat per l'Ajuntament.
Com està la situació d'aquest veí, senyor Reggio?
Bueno, ell té uns acords amb el propietari majoritari de la finc on ell vivia,
quan se construeixi, que ja s'ha tirat els pisos a terra,
doncs quan li construeixin li donaran un pis,
i mentrestant, de manera, si no recordo malament, gratuïta,
l'Ajuntament li té sedit un pis municipal, per cert, nou.
I, vaja, jo diria que l'altre dia el vaig veure de vista, per entendre'ns,
jo diria que està bé, el senyor Bernardo Mató, almenys,
després d'una relació difícil i complexa,
no hem tornat a tindre coneixement que tingui cap altre problema,
insisteixo, que la seva relació com a propietari
amb l'altre propietari majoritari de l'edifici,
que em sembla que a més a més també estan entesos,
per tant, serà una qüestió que es construeixi l'habitatge,
i quan se li construeixi l'habitatge,
ell ens tornarà el pis que li tenim deixat,
i ell se'n dirà a viure el pis que li toca.
Per què s'han pintat els pilons que es van habilitar al carrer,
senyor Alúge, vaja, si entren vostès pel carrer Cavallers,
girant la cap a l'esquerra, veuen la perspectiva del carrer Comte,
és un dels carrers més pinturers, podríem dir-ho d'aquesta manera,
de la part d'altre, agraït per la vista, bonic.
Per això era bonic, no?
Sí, a veure, això va ser un tema mig festiu,
mig reivindicatiu, mig de tot.
O sigui, després que vam passar tants tràngols al carrer,
després que el carrer fos tan desgraciat,
potser calia una mica d'alegria,
i vam apuntar-nos a una idea que ja s'havia practicat a Nova York,
exactament amb el del Colpareid, famós.
Nosaltres ho vam rebatejar amb pilonpareid,
perquè, a veure, teníem uns pilons,
diguem-ne que alguns estàvem bastant pintats,
però bàsicament eren monòtons lletjos i, o sigui, antistètics, no?
O sigui, això nosaltres sempre ho hem dit i ho hem reclamat.
O sigui, nosaltres volíem els pilons no perquè fessin bonic,
sinó per evitar-nos un gran problema, un greu problema,
no per res més.
O sigui, a nosaltres ens hauria agradat molt el carrer sense pilons.
Però ja que...
Recorrem que els pilons es van instal·lar en el carrer
per habilitar que, en cas d'urgència,
poguessin entrar els vehicles, com per exemple els bombers,
perquè a més a més de la desgràcia que van patir,
pocs mesos després van patir un incendi,
i van tenir un seguit de complicacions.
Vaig, a veure, la prova evident
que els bombers no hi podien entrar
per culpa dels cotxes mal aparcats.
Bé, teníem els pilons,
teníem en conseqüència l'antiestètica,
doncs, bé, era qüestió de fer-ho una mica més estètic.
Com? Doncs pintant-los.
Evidentment no estan tots pintats.
O sigui, ens fa falta...
És que aquell carrer és un carrer una mica especial.
O sigui, és un carrer que,
malauradament, s'ha de dividir en dues parts.
hi ha la part de l'entrada i la part del final.
És com el Bronx, això.
Sí, perquè, clar, aquí li dius,
vés a pintar l'últim píl·lot de dalt de dot de la plaça Sant Miquel.
Diu, no, allí no hi vaig, que em fa por.
O sigui, que sortiran aquells i m'estomaquaran.
No està exagerant una mica?
Sí, els som de cedent o els sortirem?
No, no, a veure, el component friqui de la part de dalt.
A veure, sí, això ens ho prenem una mica de riure,
però no, de fet, no fa riure.
De fet, és un problema, també.
O sigui, la gent que se concentra allà amb els cotxes
són els que en el seu moment aparcaven allà al carrer
i els hi servia per fer negocis,
negocis de...
O sigui, negocis que poden fer ells.
O sigui, allò...
Farina i coses d'aquestes.
Deixem-ho.
I ara ho segueixen fent.
Sembla ser que han obert sucursals,
per exemple, la plaça Dames i Vells
i els quatre cantons del carrer Major,
i van fent.
O sigui, a veure, ells estan amb el seu negoci,
però a nosaltres realment ens molesta
o d'aquesta qüestió, perquè molta gent,
i ho he comprovat,
no vol passar pel carrer,
perquè, clar, al final veu aquell gran merder allà,
un munt de cotxes i gent pol·lulant per allà
amb cares estranyes,
diu, ostres, aquí m'atraquen.
O pitjor.
Bé, doncs això.
És un altre problema.
Abans hem parlat de problemes de la part alta,
aquest en seria un altre.
Ens queden pocs minuts, els podríem aprofitar bé.
Senyor Ejo, els problemes, els fets del carrer Comte
van treure la llum,
doncs que l'asset d'algunes zones de clavegrama
a la part alta,
doncs segurament no era el més adequat.
Aquests problemes van servir,
van tenir la seva conseqüència positiva
per adonar-se'n i per posar-se fil a l'agulla
en aquest capítol, no, senyor Ejo?
Sí, el que passa és que jo seguiré defensant,
encara que sigui l'únic que ho faci,
que tots els problemes del carrer Comte
no eren de la claveguera.
igual que tots els problemes de la part alta
no és de les seves clavegueres.
Es va demostrar, hi ha fotos, hi ha informes,
que molts habitatges no tenien pràcticament
ni la connexió feta amb la claveguera.
En som els dos baixants.
I abocaven l'aigua directament on te'ls hi semblava.
I aquest és un tema que a mi ningú m'ha demostrat
que sigui el contrari
i jo ho seguiré reivindicant.
No per res, perquè insisteixo,
tot el tema està passat
i a més a més jo personalment
doncs m'en sento relativament satisfet
i m'ha quedat, que per mi també és el principal en aquesta vida,
m'ha quedat una molt bona relació
amb molta gent del carrer del Comte
i insisteixo que a vegades això és més important
que altres coses en aquest món.
Però nosaltres en aquests moments estem canviant clavegueres,
hem canviat altres clavegueres.
que no eren només les del carrer del Comte,
després del carrer del Comte, si no m'equivoco,
hem anat al carrer Talavera,
després hem anat a la baixada del Roser,
hem anat canviant clavegueres
i tenim un programa d'anar canviant clavegueres
que ho anem fent.
Però insisteixo, jo crec que també caldria en el seu moment
que molts propietaris de la part alta,
moltes propietats,
algunes de les que parla el senyor Lluia,
diríem de les del fondo del carrer del Comte,
molts propietaris s'en donessin compte
que tenir una propietat no és només tenir una cosa
que va augmentant de valor o no sé què,
sinó que també origina unes responsabilitats.
I a vegades et dona la sensació,
per motius diversos,
a vegades a la part alta és molt fàcil trobar temes d'herències,
és molt fàcil trobar propietats multipartides,
són moltes coses.
Segur que totes elles aneu entint de la seva explicació,
però a vegades també tenen compte que hi ha en alguns aspectes d'aquests
molta deixadesa i aquesta deixadesa influencia en tot.
També influencia, si un no ha revisat les seves baixants des de fa 50 anys,
doncs també influencia segurament que en aquests moments no té baixant ni té res.
30 segons.
Sí, jo estic d'acord amb el senyor Eregio
i abans hi he nomenat una casa de llogaters al carrer Comte
que era bastant responsable d'aquest aspecte,
però també vull recordar que també era responsable
o podria ser responsable
un pati que hi ha immens,
que forma part de Cal Agapito,
que a més a més és propietari de l'Ajuntament
i allí no s'hi ha fet res.
De totes maneres,
dono la rola al senyor Eregio,
hi ha moltes cases abandonades,
moltes cases que estan,
em sembla que volguen especular,
però no saben els propietaris
que realment hi ha una cosa més que l'especular,
sinó que hi ha una responsabilitat
i aquesta responsabilitat s'ha de portar
amb totes les conseqüències.
Ja per acabar,
Gabriel,
que no havíem tingut l'oportunitat de dir-te,
en 30 segons perquè el temps és el que és,
dos anys després,
com valores?
Què recordes de tots aquests esdeveniments?
Bueno, al principi ho van passar malament,
no?
Ho van passar malament,
però com totes les coses en aquesta vida surten més.
Jo he vist els meus veïns més recolzats,
amb més força,
no se'n recuperarà força bé,
i a part dir-se el que ha comentat el Joan Eregio,
hem fet una mica de caliu,
de vida,
d'amistats,
que si es va començar molt malament,
i bueno,
i s'ha acabat, hem fet.
Aquests dos anys han servit per humanament
conèixer-nos
i arribar a un bon termini,
i bueno,
i se va acabar bé.
Aún así n'hi ha aquests problemes,
que ho va comentar el meu company,
Xavier Lluya,
de los inquilins.
Però amb tots els altres,
estem força...
força agraïts,
i bueno,
quan el bé s'acaba,
ve queda, no?
Doncs amb aquesta frase ens quedem.
Tot és bo allò que acaba bé.
Senyor Colla,
senyor Eregio,
moltes gràcies per acompanyar-nos avui
en aquests minuts especials
que hem dedicat des d'aquí,
des del carrer,
des de la plaça de l'Escorxador,
des d'aquest nou equipament
de la part alta,
i de ben segur que en tornarem a parlar.
Moltes gràcies.
25 anys de ràdio.
I deixem la part alta de Tarragona
per tornar cap aquí,
cap als nostres estudis de l'emissora,
metafòricament parlant, eh?
Que això era l'any 2007,
aquest especial que avui hem pogut sentir
de la mà del nostre company Jordi Sorinyac,
i estàvem allà,
a la part alta.
Ara, el Joan Maria,
ens porta, com sempre,
tres temes de l'any 1988.
Serà avui,
el darrer dia d'aquest any 1988,
la setmana vinent,
ens atarem el 89,
o desvellem tot seguit,
25 anys de música.
Joan Maria Bertran.
Estem acabant aquesta setmana
el repàs a l'any 1988.
Una de les cançons
i un dels grups que recuperem
és aquest Semana,
amb la cançó Bendita seas.
Acepta-me
como soy
de quien pudiera ser perfecto.
Quiero ser tu gran amigo
y amarte solo a ti
Si voy a estar siempre contigo
y amarte solo a ti
seré más tierno y más galante.
Bendita seas tú,
solo tú,
entre las mujeres.
Bendita seas tú,
solo tú.
Bendita seas tú,
bendita seas tú,
solo tú.
Bendita seas tú,
solo tú.
Entre las mujeres,
bendita seas tú,
Bendita seas tú,
bendita seas tú,
solo tú.
¿Puedo aceptar el reto?
No, no, no, no, no, no, no.
Y de entrar en el juego
seré yo
quien escriba el reglamento
No hará falta pegamento
Si es unido a ti
Para estar unidos siempre
Si es unido a ti
Al calor del instrumento
Al calor de tu vientre
Bendita seas tú,
solo tú,
entre las mujeres
Bendita seas tú,
solo tú.
Bendita seas tú,
Bendita seas tú,
solo tú,
entre las mujeres
Bendita seas tú,
solo tú.
Bendita seas tú.
És la música de Semenap,
un grup de música pop estatal
molt actiu a la dècada dels 80
i enquadrat en el moviment
anomenat Movida Viguesa.
Vida Viguesa.
Solo tú,
entre las mujeres
Amb la veu d'Alberto Começanya
Solo tú.
I que es va crear l'any 1985
i que va tenir una durada
Bendita seas tú.
Que no va arribar als 4 anys.
L'any 1989 ja es va dissoldre
aquest grup, el Semenap.
Avui recordem una de les seves cançons,
Bendita seas,
d'aquest any 1988.
Bendita seas tú,
solo tú.
I deixem Semenap amb Bendita seas
i anem a escoltar un èxit de l'Hèctor Vila
de l'any 1988.
Amb la llarga durada
sense fronteres es donava a conèixer
justament amb aquesta cançó.
En els ulls tant de vinyo,
els colors d'una tarda,
a les riberes d'Egipte,
als oasis d'Araia.
A llunyà viatger,
de camins a ple sol.
Si busques la part del silenci interior,
i parlem d'experiències,
en terres estralles,
i de rutes polsoses,
de caravanes.
I dels pobles del sud,
pobles càlids i blancs,
ens diuen que el temps s'atura
per no despertar els viatgers.
Hem d'anar lluny
i travessar tots els horitzons.
Sense cadenes,
sense fronteres,
som habitants del món.
Hem d'anar lluny
i travessar tots els horitzons.
Sense cadenes,
sense fronteres,
som habitants del món.
En els ulls t'endevino,
els colors d'una tarda,
a les riberes d'Egipte,
o als oasis d'Araia.
enllunyat,
viatger,
de camins a ple sol.
Si busques la part del silenci interior,
viatger.
d'anar lluny.
Hem d'anar lluny
i travessar tots els horitzons.
Sense cadenes,
sense fronteres,
som habitants del món.
Hem d'anar lluny
i travessar tots els horitzons.
Sense cadenes,
sense fronteres,
som habitants del món.
a tots els horitzons.
Sense cadenes,
sense fronteres,
som habitants del món.
Hem d'anar lluny
i travessar tots els horitzons.
Sense cadenes,
sense fronteres,
som habitants del món.
L'Hector Vila,
un dels que va obrir camí
a la dècada dels 80
pel que fa als cantautors catalans.
Juntament amb Santi Vandrell,
Maria Josep Vilarroia i molts altres.
Seguim amb la vena catalana
i anem a escoltar ara un grup.
Un grup que ens arribava de Vic
i que l'any 1988
treien un disc anomenat
No puc deixar de fumar
i justament el que donava nom
en aquesta cançó
amb la que acabarem aquest repàs
l'any 1988
amb aquests 25 anys de ràdio,
25 anys de música.
A l'any que ve,
ja canviarem d'any,
anirem a l'any 1989
amb tota l'eclusió
dels grups catalans.
Així que no us ho perdeu,
seguim en aquesta sintonia del 96.7
de la freqüència modulada
amb aquests 25 anys de música.
Música
Música
Música
Música
Música
Música
Música
Música
Música
Música
Música

Música
Música
Música
Música
Música
Música
Música
Música
Música