Gràcies.
En aquest programa sovint comentem la realitat
que cada cop més la formació musical que coneixem com a cobla
participa en experiències diferents a les més habituals
en les quals els tòpics havien encasellat
la interpretació de sardanes o l'acompanyament dels bars.
Unes propostes, aquestes noves, que pràcticament abasten tots els gèneres
amb un major o menor protagonisme de la cobla, ja sigui sencera
o algun dels seus instruments característics.
També cal celebrar que les actituds negatives envers aquestes actuacions diferents
ja siguin des de dins com des de fora de la sardana
igualment són cada vegada menys apassionades i intransigents.
Això no vol dir que no hi hagi crítiques negatives, més faltaria.
Com és natural, en determinats plantejaments més agosarats
és on hi ha més probabilitats que es manifestin les crítiques a la contra.
És el cas del concert que fa poc va ferir a Barcelona la cobla Sant Jordi
conjuntament amb el músic nord-català Pascal Comelade
reinterpretant les seves obres més significatives.
Sembla, segons han pogut llegir a les cròniques
que s'hi podien distingir dos tipus de públic clarament definits.
Els que esperaven un concert de cobla més o menys tradicional
potser en maten alguna innovació
i els que ja coneixien de quin peu calça Comelade
i per tant va gaudir força del concert
però segurament no els va sorprendre res.
jo no hi vaig poder assistir i per tant no puc opinar
amb un mínim coneixement de causa
però sí que em veig amb cor de fer-hi alguna reflexió.
La crítica negativa feia referència a una suposada poca qualitat
a la manca de preparació musical
dels intèrprets que acompanyaven Comelade i ell mateix, no pas la cobla.
En aquest sentit, coneixent allò que fa habitualment
podríem debatre si els paràmetres de qualitat o de nivell
han de ser els mateixos que quan s'analitza una formació, diguem-ne, clàssica
i amb un nivell, diguem-ne, clàssic.
De moment, em quedo amb la constatació
que tots els comentaris que he llegit dels crítics habituals a la premsa
han lloat l'experiència.
Potser han estat enlloarnats,
però el cert és que la mateixa cobla Sant Jordi, ciutat de Barcelona,
que de fet és qui va promoure la ballada
i aquí ningú discuteix la competència musical
i alguns fins i tot defensen decidits
que són a hores d'ara la millor formació cubilística,
fins i tot ells en parlant amb entusiasme en el seu blog.
I ells sí que en mereixen força crèdit.
Molt bon dia.
Ui, que m'he cansat, si en sabeu.
L'entrada triomfau.
Tornem-hi, va.
No sigues res.
Molt bon dia a tothom.
Molt bon dia.
Benvinguts a l'un de seguit.
Potser que marxi.
Ah, per favor, sisplau.
Acompanya'ns amb la Sílvia,
el contralbassó,
la Maria Rosa.
L'Àngel.
Disposats, mira, a fer l'un de seguit sardanes
esbargues i música per a cobla.
L'edició número 745
i amb moltes coses, i bones, no?
Hi ha de tot, però jo crec que predominen,
sí, efectivament, predominen les bones.
Ara anem a fer un ràpid resum,
un sumari, índex, digueu-li com vulgueu.
Tindrem nova eliminatòria de semifinals
de la sardana de l'any,
que per cert ja hi ha novetats,
a part dels resultats d'aquestes eliminatòries.
Igual que l'any passat,
tant d'èxit la final
que caldrà fer sessió doble.
Ja en parlarem després.
L'agenda, doncs, hi ha de ple
la temporada de plecs
i aquí a les comarques tarragonines
demà diumenge, el 28è plec del Montsià,
Sant Carles de la Ràpita, per exemple.
Però aviat, aviat, començaran les ballades
sobretot al voltant de la Diada Sant Jordi.
De moment, aquí a Tarragona,
la primera, diumenge vinent, dia 17,
al Pla de l'Actadral,
una ballada ja tradicional,
el diumenge de Rams.
A les notícies parlarem de coses de fa temps,
de coses de futur,
o de coses d'estricta actualitat.
De vegades cal mirar enrere
i, per exemple, una entitat,
una associació que reivindica un autor
que surt a molts el son el nom,
el son sobretot la seva sardana més coneguda,
el Cabellana Murat, de Joan Manent,
però sembla que la seva obra,
el gruix de la seva obra,
és força desconeguda
i val la pena reivindicar-la.
Aquesta setmana vinent
serà la setmana de la cloenda
dels cursets de les sardanes d'escoles
aquí a Tarragona,
que, si segueix amb la mateixa dinàmica
dels últims anys,
serà tot un èxit,
altra vegada amb aquella audició,
l'auditori d'aquesta Tarragona,
després la ballada, la Rambla, etcètera, etcètera.
Volem quina vinculació hi pot haver
entre sardanes i rugbi.
Això deu estar passant en aquests moments,
si es compleixen les previsions.
En parlarem, després,
també a les notícies.
D'això hi ha de moltes més coses.
Com dèiem,
anirem desenvolupant al llarg del programa
amb altres músiques a part de la sardana de l'any
i fins que arribi l'una de la tarda.
Comencem amb la sardana de l'any.
I aquesta setmana
arriba el torn de la setena eliminatòria
de semifinals del concurs
de la sardana de l'any.
Poc a poc, entre tots,
anem decidint quines són les deu sardanes finalistes
d'aquest concurs que promou
la Federació Sardanista de Catalunya
i una xarxa de 32 emissores
d'arreu de Catalunya,
inclosa a Tarragona Ràdio.
La primera sardana, anem-hi directament ja,
és el millor tresor de Joan Lázaro
que interpreta la cobla
la principal del Llobregat.
i una xarxa de la sardana, anem-hi directament ja,
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
!
Fins demà!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
있�
I era la segona i última sardana d'aquesta setmana de moment, 50 anys de Jaum Oliver.
A partir d'ara ja podeu votar per mitjà del web de la Federació Sardànista de Catalunya fet.serAT.car
i cercant l'apartat corresponent o amb T stronger ràdio, per carta a L'Avinguda de Roma, número 5B PrimerPis o amb un correu electrònic a l'adreça 1-2 i seguit arroba gmail.com.
Recordeu, a més, indicar quina és la sardana per la qual podreu votar,
fer el mateix amb les vostres dades personals,
el nom, cognoms, telèfon de contacte i el DNI.
Deixem la sardana de l'any, la setmana vinent,
nova eliminatòria de semifinals.
Ara obrim la nostra agenda d'activitats.
Escolta'm.
Pants, pants.
Pants, pants.
Pants, pants.
Pants, pants.
Una agenda que comencem com és habitual amb els plecs.
Per demà, diumenge, el 24è plec de la sardana de Sants, a Barcelona,
matí tarda al Parc de l'Espanya Industrial,
amb l'escola Salvatana, mediterrani i la principal del Llobregat,
amb concurs de colles improvisades.
El 34è plec de Breda, a matí i tarda,
l'aparcament del Cercle Abredenc, amb l'escobles,
la principal de l'abisbal, el juvení voló de Sabadell,
l'abisbal jove i la flama de Farners.
I aquí a les comarques tarragonines, el 28è plec del Montsià,
a Sant Carles, a la Ràpita, a dos quarts d'onze del matí i a dos quarts de cinc de la tarda,
a la plaça del Coc, serà amb l'escobles, ciutat de Cornellà i la principal ràpitanca.
Hi haurà dinar de Germanou, concurs de colles improvisades i baranar amb coca i cava per a tothom.
Sardanes de set tirades, són les que interpretaran els cobles, dues de les quals d'estrena.
En cas amb el temps es faria el pavelló firal.
Passem a dissabte vinent dia 16, amb el 29è plec de la Sardana de Manresa,
a la tarda, a la plaça Major, amb l'escobles, ciutat de Manresa,
juvení vola de Sabadell i marinada.
I el diumenge 17, el 47è plec de Sils, matí i tarda, a la plaça dels Esports,
amb l'escobles Tres Vents, Marinada i Mediterrània.
inclou el 12 concurs de colles improvisades.
El 20è plec de la Sardana de la Llagosta, a la tarda, al Parc Popular,
amb l'escobles Ciutat de Girona, juvení vola de Sabadell i Sant Jordi,
ciutat de Barcelona, amb concurs de colles improvisades.
I l'estrena de la Sardana Marcel Bonamic, de Joaquim Soms.
I un dels aplecs més veterans, el 71è plec del Mercat del Ram, de Vic,
a la tarda, a la plaça Major, amb l'escobles Flama de Farners i Costa Brava.
Parlem ara de ballades de Sardanes.
Per demà diumenge, a les 12 del migdia, a Covelles,
a la plaça de Vila, amb la cobla Maricel.
Mitja hora més tard, Calafell, amb la cobla La Principal de Tarragona.
Diumenge vinent, dia 17, a dos quarts de 12 del migdia,
aquí a Tarragona, al pla de la Catedral, amb la cobla Reu Jove,
a la tradicional ballada del diumenge de Rams.
I a les 12 del migdia, també del diumenge 17, a Roda de Barà,
i a parar la cobla La Principal de Tarragona.
Pel que fa a colles sardanesistes, demà diumenge, a les 12 del migdia,
a Igualada, al pati del col·legi Escolapis, al 42è,
concurs territorial comarques barcelonines i colles lliures,
amb la cobla Bell Puig-Cobla.
I a la tarda, a dos quarts de sis, també a Igualada,
per a l'escola de música individual de Reveses,
amb la mateixa cobla que al matí, la Bell Puig-Cobla.
I referent als concerts, dir-vos que demà diumenge,
a les 7 de la tarda, a Reus, a l'Auditori Antoni Gaudí,
situat al Tecnoparc, amb la cobla Reu Jove,
hi haurà el primer cicle, La Música de Casa.
El nou Auditori Antoni Gaudí ha estat inaugurat recentment
i està ubicat al nou palau de fires i congressos de Reus,
dins el complex del Tecnoparc.
Compta amb una capacitat de 750 butaques
i el programa que ha preparat la cobla Reu Jove
és un ràpid repàs a la història de la sardana i la cobla
des dels orígens, amb la sardana curta,
el ball vuitcentistes de finals del segle XIX,
les sardanes de concert de totes les èpoques,
la música arranjada per a cobla
i la música tradicional i popular.
I hem situat en l'apartat d'activitats diverses
un parell d'actuacions que podrien ser
segons com concert i ballada,
realment ho seran, però val la pena remarcar-ho a part.
Divendres vinent, dia 15,
a partir de dos quarts de deu del matí,
aquí a Tarragona,
festa de col·lenda dels cursets de sardanes a les escoles.
Començarà primer auditori de Catalunya Caixa
amb un concert didàctic
en el qual s'interpretarà aquest programa.
Sardana curta número 8,
de Narcís Frigola,
amb la qual es presentarà el Flaviol,
el cant dels ocells de Pep Ventura,
en presentació de la tenora.
Cuando vuelve a tolado,
un bolero,
per tal de mostrar les diverses possibilitats de la cobla,
un bolero de Maria Greber,
arranjat per Bernat Castillejo.
En Tomàtic i els seus amics,
de Daniel Gasulla,
Can Can,
adaptació per a cobla de l'obra d'Offenbach,
Chart de Quira,
arranjament de Geroni Velasco,
de tres cançons de Shakira.
Mira, van actualitzant.
Sí, sí, eh?
Escolta'm, déu-n'hi-do.
i marxa a Radeschi,
arranjament per a cobla de l'obra de Johan Strauss.
Ja, bonos a tots els nens i nenes,
tots els nois que han seguit aquests cursets a les escoles,
passaran cap a la Rambla Nova,
allà al migdia faran una ballada,
una petita ballada,
un galop de presentació,
i es ballaran dues sardanes,
50 plecs de caldes,
de Miquel Tudela,
i fins aviat,
de Martí Fontclara.
I tornem a la música.
Les Cobles Contemporània i Juvenívola de Gramunt
presenten avui dissabte, a les 6 de la tarda,
a la plaça del Mercadal de Gramunt,
el seu disc conjunt,
Fent Amics 2,
del qual n'hem parlat en anteriors programes
i fins i tot n'hem escoltat alguna peça.
Un enregistrament que inclou 11 sardanes,
una de les quals interpretada de manera conjunta
per les dues formacions,
Mans unides, de Jeroni Velasco,
que precisament escoltàvem dissabte passat.
Si ara fa un any la Contemporània
va compartir experiències musicals
amb la cobla Tres Vents de la Catalunya Nord,
en guany té com a companys de viatge discogràfic
la formació de l'Urgell.
La col·laboració la presenten
com una conseqüència lògica
de les bones relacions entre les dues cobles,
ja que han coincidit en diverses actuacions
amb resultats molt positius,
diuen, per a les dues formacions.
La presentació d'avui anirà càrrec
d'en Sebastià Gràcia,
conegut sardanista i cronista
del món de la Sardana a les Terres de Ponent.
El propi Gràcia és l'autor del text
que acompanya el disc
en què lloa la força d'aquests joves músics
i els encoratja a seguir.
L'editor del disc és Pick Up
i a més de Jeroni Velasco
hi ha obres de Joan Joret Blai,
Daniel Gasulla, Esteve Molero,
Maria Marcia Navarro, Xavier Pagès,
Josep Prenafeta, Carles Ralla,
Agustí Sarra Tacó i Jesús Ventura.
A més del paper que hi fa la cobla contemporània,
però conegut per tothom,
remarquem l'alt nivell
que mostra la cobla jovenibola de Gramuns.
Ens dubta una formació
integrada per gent jove però molt preparada
que podem qualificar d'emergent.
De fet, en el disc assumeix
obres de força compromís
com la que us proposem escoltar avui
que signa el seu actual director, Esteve Molero.
És La teva llum,
el tercer moviment de l'obra música
per a un llibre de Guillem Viladot
dedicada a Dolors Ricard
i encarregada per la cobla jovenibola de Gramuns
per a l'espectacle Els sons ancestrals
del Mediterrània i el Mar Negre
que l'any passat van oferir conjuntament
amb el grup Veus del Mar Negre de Bulgària.
i encarregada per a l'espectacle
i encarregada per a l'espectacle
i encarregada per a l'espectacle
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Seguim amb l'1, 2 i seguit, Targona Ràdio, Sardanes, Esbars, Música per a Cobla, com cada dissabte al misdia.


Fins demà!


Fins demà!
Fins demà!



Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!


Fins demà!
Fins demà!



Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
...
...
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
...
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
...
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Martínez y Comín.
Música
Música
Música
Música
Música
Música
Música
Música
Música
Música
Música
I amb aquesta música, ja ho sabem tots, arriben les xafarderies. Està claríssim. Hi han de ser coses?
Hi ha de tot, hi ha de teures. Va, a veure.
Primer, aquí podria ser una miqueta aquella que agafem textos de diaris, de llibres, de revistes, però bé, a vegades ja sabeu que les coses es barreja, els conceptes. Bé, ho trobem al diari de Girona i és una nova constatació d'allò que no sé si a vegades la gent és prou conscient, que de la música, viure només de la música, doncs això és molt difícil, molt complicat, no? Passa una miqueta que, imagino,
a les distància.
Hi ha molts músics.
Hi havia molts pagès, hi havia una miqueta de tot, molts fosters, jo he conegut també, que són molestat músics, però clar, els temps canvien. I molts, doncs, el que fan és buscar-se la vida, no? I molts munten negocis i a vegades amb força inventiva.
Ara, al diari de Girona, llegíem avui mateix, ahir, ahir divendres, una notícia, que es deia que uns quants músics de cert renom, dins de les cobres d'orquestes gironines,
doncs havien muntat, entre ells, una botiga musical a l'Avisbal, el Jordi Carreras, instrumentista tenora de la Copa de los Mongrins,
per exemple, la Pilar Claparols, que ella no és músic, però sí que és l'esposa del Jordi Ruscada, un músic ja jubilat, però de la Copa de los Mongrins,
però també per als seguidors de les bones cobres, doncs el coneixen força.
I això m'ho recorda que hi ha altres...
Com ens has dit de què és la...?
De música, de botiga musical.
Ah, has dit-ho la botiga.
Tota mena de serveis.
Clar, podies ser cosa una cosa.
Sobretot que ells van en vista, els joves estudiants de música, que són els que, d'entrada, cal cultivar de Carreau Futur, sobretot.
Són els que gasten, no només han de comprar els instruments, ja, d'entrada, sinó que, a més a més, els consumibles, podríem dir-ne, que requereixen.
I hi podríem posar molts casos, doncs, que s'ha buscat alternatives, i una de les que m'ha cridat més l'atenció és el senyor Jordi Baumala,
compositor, instrumentista, ha estat instrumentista de tible, de tenora, de contraballs, darrerament de contraballs.
Aquest és un negoci muntat que es diu Cal Músic, i que al web...
Cal Músic?
Cal Músic.
És així, amb aquest aire casual, diguéssim.
Si no aviades, Cal Músic, després dic, no, no, Cal Músic.
Que diu, segons el web, diu, ofereix neteja, manteniment i reparsió d'instruments de ben i fusta i ben metall, de la mà,
diu en Joan Jordi Baumala, famós compositor, interpret de música pre-cobla.
Aquests casos són, és una mena de serveis, que això, clar, els que no viuen dins el mundillo,
doncs, potser una vegada no hi caos, però un músic, la seva eina de treball, requereix un manteniment.
En bona part se'l pot fer un mateix, però de vegades convé comptar un bon professional,
i sembla que no és fàcil trobar.
Segur que no.
Deixem que faci aquests tipus de serveis, sobretot amb instruments tan específics com són els de la cobla,
tot i que crec que ell no treballa només amb els instruments de cobla.
I potser el més curiós de tots, ja l'hem comentat alguna vegada, és el Xavier Lozano,
instrumentista de Tible, actualment no està en cap cobla, fix, però és més mediàtic.
El podeu veure al programa, no me la puc treure del cap, que era aquell xicot que feia música amb qual sop molt bena d'eina,
tres tu i tot allò que li venia a la mà, i fer les seves versions.
A temps enrere feia un programa també explicant coses de música per als petits, dins del Club Super3.
I és un molt bon músic i que fa això, té aquesta habilitat, té aquesta inventiva també,
que li permet, doncs, imagino que guanyar-se la vida amb aquesta alternativa, diguéssim, al paper del músic típic tòpic.
I també ho heu comentat alguna vegada que és un dels músics de cobla que acompanyava l'elèctrica d'arma,
sempre que era inclòs els instruments de cobla.
I parlant d'espavilar-se, una cobla amb molta història al darrere, la principal de Caçà,
sembla que darrerament s'estan espavilant, per una banda, en el sentit de rejuvenir la seva formació,
músics preparats, etcètera, però també a l'hora de donar a conèixer la seva tasca, la seva feina,
tot celebrant el centenari, ja he dit que és una cobla amb molta història al darrere,
van enregistrar fa poc un disc amb sardanes que ells consideren que havien estat prou representatives d'aquesta història de la cobla.
Ara sembla que, a més a més d'oferir-lo en CD, ofereixen en format digital a través d'internet.
Allí ho podeu escoltar a les peces, però també els podeu comprar per internet.
Això que és tan habitual en general, aquestes ofertes,
potser dits de la cobla encara falta desenvolupar-ho molt
i cal dir que són d'alguna manera una miqueta, una miqueta pioners.
No dic que siguin els primers a fer-ho, però sí que han posat de valent la gent de la principal de Caçà.
Evidentment també tenen web, pàgina de Facebook, Twitter, etcètera, etcètera.
I més gent que s'espavila, la gent de les colles, ja tocava.
No només es procura fer les coses ben fetes, cada colla assajant, preparant-se per anar a la competició,
els que organitzen concursos, organitzant-los cada vegada millor.
Almenys és el que la Unió de Colles Sardanistes intenta, procura,
alguna vegada hem comentat, buscar uns mínims de qualitat pels concursos bàsics,
cosa que a vegades és una mica polèmica.
Però no és això del que volem parlar avui, sinó que també sabeu que ho vam anunciar en el seu moment,
fa poc, fa uns 15 dies, es va organitzar que van dir un clínic.
Ho va organitzar a la colla Sabadell, tot i que va tenir lloc a Ripollet, els dies 2 i 3 d'abril,
i es tracta d'una sèrie de, diguem-ne de, no va dir curset, però això són dos dies,
una sèrie de classes.
Ponències o què?
Sí, que ho farien gent de colles, bàsicament, però que en tenien d'aquella matèria.
La representació tarragonina la portaven, inicialment sortia el programa l'Alfred Abad,
però després, a l'Orobaritat, hi van implicar també, a més això és el que veiem aquí, la Maria Gils,
i també la Griselda Fos, de la colla Toc de Dansa,
i aquesta és la part curiosa que ho he de dir, perquè suposo que això ha cridat una mica l'atenció,
a vegades alguns concursos que han anat a ballar la colla Toc de Dansa,
perquè abans de ballar el concurs, els heu vist fent una sèrie d'estiraments, fent tai-chi, vaja allí.
Ah, sí, sí, sí.
A veure, els assajos, moltes collos fan, però ells allí, amb tota la tranquil·litat, abans del concurs.
Allí, davant de tothom.
Sí, sí.
I això que les altres colles cridava l'atenció.
Clar, al principi havien de dir què fan, no?
Havia algú que reia, però sí, bé els dins darrere, perquè al final són campions de Catalunya.
Exacte, no diria que els va bé, cadascú.
I bé, al final van incloure aquesta matèria, aquesta disciplina, diguem-ho així, no només parlant de punts lliures i d'altres coses que interessa la dinàmica de les colles,
sinó també aquesta possibilitat que s'ofereix per perfeccionar la manera de funcionar els assajos d'aquestes colles.
I sembla que, a part d'això, la resta de temes, el conjunt va tenir, va produir satisfacció, diguem-ho així, tant els que hi van participar,
com s'ha pogut veure, s'ha pogut hostar, a més a més els organitzadors.
I déu-n'hi-do la participació, perquè crec que una quarantena de persones, amb un tipus d'activitat d'aquesta, no està gens molt bé.
Ah, no, no, està molt bé, i tant.
Crec que jo ho veig.
Sí, sí.
Així doncs, a veure si es repeteix en properes edicions.
I després d'aquestes xafarderies, que sí que han sigut xocoses.
Ho veus? Com sí que t'ho he dit jo?
Va, que s'ho veiem.
I tu, ah, ja ho veiem.
Sí, ho han sigut.
Doncs tornem a la música.
A tots el proper concurs, a mirar la gent del toc, abans ha fet títol.
Però això, sí, segur.
Doncs va, som-hi, tornem a la música.
I és que la gent de les colles...
No em deixes tornar a la música.
Diguem-ne, van venir les idees.
Quan començàvem a ballar, oi, Rosa, si tu t'haguessin dit que a vegades te canviaries al mig del carrer...
Ah, buah!
Això, les colles...
Després d'allò, ja ha fet així, ja no és res.
Allò, ja no és res.
De fet, jo a vegades ho dic, no sé com, alguna vegada penso...
És que jo, jo sóc un artista canviant-me al carrer.
Jo i tots...
Bueno, ara jo, a veure, jo, jo, jo, però ho som o no?
Canviant-nos al carrer, xum, xum, xum, xum...
Un dia ens detindran per escàndol públic, a vegades.
No, perquè no ens veia ningú.
És que no sé com s'ho fèiem, pam, pim, pum.
I és que al principi recordo quan érem més jovenets,
que ens ficàvem dins el cotxe, recordes allò?
Ai, ai, i allí que no...
Després ja fèiem...
Els vestidors hi havia vestidors d'homes i de dones.
Encara n'hi ha, però avui en dia és molta barreja.
Sí, molta barreja.
Però a veure, que tampoc ho en dic ara al carrer, no.
Ah, o vinga, no.
Però vull dir que si es donava el cas, doncs mira, allí xum, xum, xum, en un segon i au.
Jo recordo també que vaig estar un temps sense ballar i quan vaig tornar, arribo al vestidor...
Ui, va dir que...
A veure, no és que m'escandalitzo, perquè ja tenia una edat, però vull dir...
Ja venies amb la idea de com eren les coses d'avans i...
Sí, clar, no, no, ara no.
Cal dir que no és sempre això, eh?
No, no, clar, no.
I allò és que sí que realment diuen nois cap aquí, nois cap allà, però vaja, normalment...
I això de canviar-se el carrer, una cosa, com dius, facis d'emergència,
però jo crec que s'hauria de reivindicar.
que ja s'haurien de posar més fortes que hi ha d'haver uns vestidors en condicions.
Aviam, exacte, és que no es fa per gust, tampoc, a veure, jo faig la broma
que ja, mira, artistes han fet-ho i tal, però no es fa per gust.
Evidentment t'agrada arribar a un lloc, deixar les teves coses, però clar, alguna vegada...
Que siguin prou amplis i en condicions.
Clar, clar, clar.
De vegades ens canviem el miss del carrer per evitar l'aglomeració.
Exacte, sí, sí, sí.
Quan n'hi ha.
Ara sí, ara et deixo.
Doncs vam deixar anar a la música, vinga, doncs dir-vos que l'àliga és un dels elements
imprescindibles del seguici festiu de diverses poblacions catalanes.
En el cas de Reus, des de la seva recuperació l'any 1996,
compta amb l'acompanyament musical de la Cobra Reus Jove,
que, entre altres músiques, interpreta una melodia que fóu composada per Jesús Ventura,
amb una variant per al ball solemne llarg i una altra per al ball solemne curt,
i una adaptació del toc de processó.
Ara escoltarem el ball de l'àliga de Reus en un arranjament de Galdric Santana,
d'una música de la primera veïtat del segle XVIII.
Es tracta d'un enregistrament realitzat en directe en el concert
que la Cobra Reus Joveu va oferir el passat 13 de febrer,
el Bravium Teatre de Reus.
Sona així.
Sona així.
Sona així.
Sona així.
Sona així.
Sona així.

Sona així.
Sona així.
Sona així.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.

.

.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
I l'estima se terminó que deia la serie de dibuixos animats.
Sí, sí.
Molt aviat.
Això ha passat.
Se'ns han quedat coses per dir, no?
Sempre.
Sempre hem de dir músiques, també, d'escoltar, però, bueno, tornarem dissabte vinent.
Exacte.
Nosaltres aquí.
serà dissabte vinent a les 12, en punt, a la Sintonia Termina Ràdio.
Que passeu molt bé.
Adéu.
davet ٢.
Fins demà!
Fins demà!