25 anys de ràdio.
Bona tarda i bon dilluns.
Ens queden només dos dies perquè s'acabi el carnaval,
així que hem de gaudir d'aquests darrers moments,
d'aquests darrers actes.
Demà la cremada del ninot i la ninota,
així com també sabrem qui són els guanyadors del carnaval,
els que s'encarregaran de cara a l'any vinent
de ser el Carles Toltes i la concubina,
almenys de portar el seu cèquid.
Però deixem el carnaval de banda
i ens centrem en el que tenim ara mateix entre mans,
que és aquest programa que es diu 25 anys de ràdio.
Un programa que dura uns una horeta
i que tenim de dilluns a dijous.
Ja saps que cada divendres
tindrem el Factoria 2.0,
un programa de la Universitat Rovira i Virgili
que realitza empresament els estudiants de comunicació
i que es tracta d'una nova edició del taller de ràdio
que ja fa uns quants anys que hi dura.
És un magatzin adreçat al públic jove
i que inclou continguts culturals i d'oci
i que us convidem, òbviament, a escoltar, clar que sí.
Igual que durant la setmana a nosaltres,
als 25 anys de ràdio.
Avui hem triat de tots els records que tenim
podíem dir un dels moments molt bonics
i també una d'aquelles aventures inolvidables.
El centre excursionista de Tarragona
va realitzar la pujada a la Barès l'any 1997,
un 7 d'octubre.
Tarragona Ràdio va seguir dia a dia
l'experiència d'aquesta aventura a l'Himalanya.
Al final, la causa del mal temps es va haver de retirar.
Precisament serà aquest, el programa que escoltarem
dins d'aquests 25 anys de ràdio.
Un moment en el qual, dins del matí de Tarragona Ràdio,
passaven diferents convidats, familiars, companys, amics...
I connexió també fèiem amb els propis excursionistes,
un programa que dirigia en Carles Cortés.
Però abans de sentir aquest programa especial,
el que farem també és recordar-vos
que al final del programa avui saltem d'any.
Fins la setmana passada,
Joa Maria Bertran ens portava l'any 1988.
Avui, encetem el 89.
Així doncs, agafem la nostra motxilla
i ens anem a fer l'Everest,
o almenys a recordar aquell moment,
un 7 d'octubre de l'any 1997.
Seguim el matí de Tarragona Ràdio.
Ara mateix passen 6 minuts de les 11
i hem de parlar d'aquesta notícia
que gairebé tothom pressuposava que podria passar,
però ningú volia escoltar.
I és que, en definitiva,
aquests alpinistes del centre excursionista de Tarragona
que estaven a l'Everest,
ahir en una reunió van decidir que es retiraven
perquè no podien lluitar contra les inclemències del temps.
I és que a l'Everest hi ha una tempesta ara mateix
realment impressionant
i fa que no es pugui avançar més del camp base,
que és on s'han quedat ara mateix tots els alpinistes de l'expedició.
Parlarem amb diferents protagonistes,
un més directes, els altres no tan directes,
però, en definitiva, farem un repàs
del que han pogut estar aquestes hores
després de l'anunci de la retirada dels alpinistes.
Parlem avui als estudis centrals de Tarragona Ràdio
amb Quico Mata, preparador físic de l'expedició.
Quico, bon dia.
Hola, bon dia.
I amb Anna López,
la companya d'un dels alpinistes, del Javi López.
Anna, bon dia.
Bon dia.
Primer de tot, és obligatori preguntar sobre la notícia,
com se'n vau enterar,
què us va passar pel cap?
Anna.
Bueno, jo em vaig enterar ahir,
em van trucar la companya de l'Oscar Dengueda,
em va trucar i em va comentar que havia pogut parlar amb ells
i que li havien dit que es retiraven
i que demà baixaven cap a Campmandú
i que, bueno, que a mi em trucarien dissabte des que em van dur.
I la notícia, doncs, bé i malament.
Bé perquè, bueno, ja tornen a casa,
ja estaré més tranquil·la
i malament perquè s'han preparat durant dos anys,
han fet molts esforços, molta il·lusió,
gent molt preparada que podíem fer cim
i la inclemència no els ha deixat.
Quico.
Bé, jo m'he enterat aquest matí.
Jo he agafat el diari i l'higitim m'he quedat molt, molt parat.
Sí que la notícia, doncs, era potser d'esperar,
ja que grans professionals com podia ser el japonès o l'anglès aquell
es van retirar i això volia donar alguna senyal
que ells tenen experiència i que això anava molt malament
i que començava a arribar l'hivern.
Però sempre tens aquesta il·lusió que dius, bueno,
a veure si dos o tres dies s'arregla una miqueta el temps,
però la muntanya és la muntanya i no és com aquí a Tarragona,
que pot canviar el temps un dia per l'altre
i la muntanya no... molt difícil.
El titular d'avui, d'aquesta pàgina 3 del diari de Tarragona,
sap greu, és d'aquells titulars que sap greu.
Nos vamos, estamos hundidos.
Sí, et quedes parat.
Jo m'he quedat parat, parat.
M'he quedat... no saps què dir, no?
Dius, ostres, quina patada m'han donat.
Sí, no, però hundidos no.
Desilusionados, porque llevan mucho tiempo, como decía antes.
Pero hundidos no, de aquí dos años o así, vuelven a intentarlo.
y esperamos que todo el mundo que les ha apoyado les vuelva a apoyar con las mismas ganas.
Això és un tema que havien comentat.
Abans de marxar, ho havien comentat.
Escolta, si per qualsevol cosa no podem assolir-ho, ho tornarem a intentar.
Sí, bueno, en la cabeza siempre lo tienen,
pero aparte, aunque hubiesen hecho cima, son gente de montaña,
y si la hubiesen conseguido, hubiesen hecho otro, ¿no?
Hubiesen buscado esa montaña, ¿no?
Y, bueno, han tenido la mala suerte del tiempo
y yo les apoyaré si vuelven a intentarlo.
Estaré ahí con ellos, igual que todo el mundo.
Els darrers dies, suposo, sobretot per la gent que està més propera a l'expedició,
per les companyes, pels pares, pels familiars,
ha d'haver hagut ser el més difícil,
perquè estaven allà, no sabien si havien de pujar,
si havien de tornar, un moment d'aquests d'impàs
que realment, des de Tarragona, tens poques notícies,
perquè no es poden tenir moltes notícies i molt seguides,
és aquell moment d'impàs que tu no saps
el que realment els deu passar pel cap.
A veure, els pares i les madres, sobretot,
ho han passat malament, molt malament.
El que són les companyes, hi ha hagut de tot, no?
La que pensa que, bueno, que van bé ells,
i has d'aguantar i has de continuar amb ells.
I les que potser ho han passat pitjor, no?
Però, no, en general, tothom sabia el que era
i és això, són xicots de muntanya.
Llavors, tu prens una altra manera.
L'expedició portava molt de temps ja a l'Everest
i avui també hem volgut portar el Quico Matà
perquè ens expliqués en quin moment es podien trobar.
fer ja un mes i mig que estaven a l'Everest,
ja s'havien aclimatat, ja estaven treballant
en els diferents camps, havien pujat ja fins ben amunt.
La situació de l'expedició en el moment, físicament,
era idònia per poder atacar el cim si s'hagués pogut fer?
Jo penso que sí.
Jo penso...
Bueno, va haver un dia que van...
li es va faltar 100 metres per agafar el Camp 5,
7.600 i alguna cosa, eren 3 persones,
i anava tot molt bé, anava tot molt bé,
fins i tot estaven tots, tota l'expedició,
quasi tota l'expedició anava a pujar al Camp 5,
o sigui, això és molt important,
que tothom es pugui estar al Camp 5
perquè després pots anar fent relleus per muntar el 6
i després fer el 5,
perquè, va, moltes vegades aquestes expedicions
no poden pujar tots, no estan tots bé per pujar tots.
i llavors has d'esperar més temps, has de descansar més temps,
i aleshores costa més equipar el camp següent,
descansar i pujar,
però si estan tots, es poden anar rellevant
i pot haver-hi descans per tots.
I jo penso que, segons el que deien,
i el que m'arribava per notícies per telèfon,
estava molt bé, fins i tot,
els colombians portaven un mes més que ells
i ells s'havien posat a l'alçada dels colombians.
Però, clar, quan portes...
van haver de baixar pel mal temps
i també tenien planificat baixar una mica
a descansar, a recuperar-se i tornar a pujar, no?
Però quan portes molt de temps,
van estar 8 dies tancats pel mal temps,
per les borrasques i això.
Encara que ells anaven fent cims de 6.000,
des del camp base sortien a fer cada dia
alguns 6.000, per no perdre la forma.
I això vol dir que estàvem de moral molt bé
i físicament jo suposo que no estàvem malament.
Ara bé, quan ja portes molt de temps tancat,
que el mal de temps segueix,
que no es veu cap claror,
que no veus cap perspectiva
que hi pugui haver bon temps.
I tancats en una tenda
de pocs metres quadrats,
3 o 4 persones,
doncs clar,
comences a pensar moltíssimes coses.
I això,
doncs,
lima una miqueta,
una miqueta la moral.
I potser
ha anat de cap a caiguda,
de cap a caiguda
i conforme els arribava
a les perspectives de temps
i tot això
i que eren totalment negatives,
això cansa.
És el que cansa.
És el moment d'animar,
quan tornin a animar l'expedició
i donar-li tot el suport
que s'hauria de donar, no?
Home,
només has de pensar
que grans professionals
de la muntanya
van plegar molt abans que ells
i els han seguit.
I això vol dir que moralment
estaven molt bé ells,
que ells volien fer-lo
sigui com sigui,
volien fer-lo.
Però una cosa és
una frase molt realista
que donava l'altre dia
al diari Tarragona
a través de,
ho deia el Josep Maria Maixer,
a cap d'expedició,
que la muntanya,
a la veritat és així,
es llença una moneda,
és molt dura,
però una moneda.
Surt cara,
te pots quedar.
Surt creu,
vius,
i si surt de canto
pots pujar.
Això enfoca molt bé
el que és la muntanya.
Fa dos anys
que m'assembla
que ho va aconseguir
una persona només
en dos anys
per la cara nord.
I, bueno,
això és així,
és que no pots canviar-lo.
Però quan arriben aquí
se li ha donat molta moral
perquè ja suposo
que han d'estar
prou xafats.
I el que deia l'Anna,
la gent està molt
caiguda,
està molt trista,
però s'han tret
un problema de damunt.
La família tindrà
el seu fill
o el seu home
el tindran a casa,
que és el que compta.
És una feina dura,
ara.
Ara sí.
Ara quan tornin
és molt de suport
i, no sé,
intentar fer passar
aquests dies
que han tingut allà,
que, bueno,
que es sentin
un altre cop bé
a casa, animats,
i, bueno,
i tornar a anar a pensar
en la muntanya.
Sí, sí,
i animar-los.
En tornar a pujar,
tornar a anar a pensar.
Sí, sí, sí.
Doncs parlem
amb un altre
dels alpinistes
que, doncs,
l'any passat
va solir un bon cim,
que és el Xouiú.
Parlem concretament
amb Toni Tobar,
que, doncs,
segurament també
li hauria agradat
molt pujar a l'Everest,
però, lògicament,
no va poder ser.
Toni Tobar, bon dia.
Hola, bon dia, què tal?
Aquí ja pensen
que tothom,
els alpinistes,
tots els que estan allí,
ja pensen
en tornar a pujar.
Això li passa
a un alpinista pel cap,
que no pot pujar a l'Everest
i ja diu
d'aquí dos anys
ho hem de tornar a intentar?
Doncs, jo crec que sí,
que segur.
Si no, d'aquí dos anys,
d'aquí tres,
d'aquí un any i mig,
quan es pugui, segur.
I més,
quan hi has anat,
has estat allí dies,
suposo al començament,
potser van arribar a veure
tota la muntanya sencera,
després,
clar,
és la impotència aquesta
de veure que,
amb el temps,
no et deixes fer res,
no pots treballar a la muntanya,
no pots anar-la equipant,
no pots anar pujant,
no et canses
tot el que havies previst
cansar-te
i, clar,
encara tens més energies
per empipar-te, no?,
per reviar contra la muntanya,
una mica.
Toni,
quan t'has enterat
de la notícia?
Doncs,
jo ho vaig saber ahir la tarda,
m'ho van dir una mica
que em vaig trobar per Tarragona,
el vespre ho vaig veure
a la televisió,
se'n va fer ressò a TV3
i, clar,
vaig pensant molt en ells,
no?,
m'imaginava la impotència
i la ràbia que devien tenir
i, a més,
ho han esgotat tot,
han intentat fins i tot
que el govern xinès
els hi deixés més dies
per estar a la muntanya
per veure si canviava
una mica el temps
cap a finals d'octubre,
però no els han deixat
i, doncs,
han de tornar.
Alguna vegada
t'has trobat
en una situació similar?
Sí,
l'estiu,
bueno,
la tardor passada,
quan jo era al cim d'Ochoio,
l'Òscar i el company Austric
van poder pujar,
dos dies després
pujàvem al Lluís Ràfolsió
i ens vam quedar
a 200 metres del cim,
no?,
més a prop encara aquells,
però, clar,
nosaltres almenys
teníem la gracieta
que havíem pogut
arribar molt amunt,
que el mal temps
llavors ens va fer baixar,
però és que ells
ja no han pogut ni això,
no?,
senzillament el temps
els hi ha tancat la porta
i la muntanya
els ha fotut fora a patades.
I la sensació
d'un alpinista ara
quina pot ser?
Almenys els que estan
ara a l'Everest?
Home, suposo que
ara deuen tindre prou feina
amb recollir tot el camp base
i tampoc tens
molt de temps de pensar,
però quan estàs
una estona aturat
i et mires la muntanya,
espero que no la vegin
neta de núvols
i amb bon temps,
perquè, clar,
ni que ara els hi faci
bon temps
i d'aquí dos dies
han de marxar al camp base
no hi ha temps material
de pujar fins dalt
i baixar, no?
Si ara se'ls aclarís
la muntanya
i vaguessin allò
un raig de sol
il·luminar al cim,
suposo se'ls trencaria
el cor a tots.
I suposo que la feina
ara per donar els ànims
de tots els familiars.
Sí, ara animar-los una mica,
vull dir,
també els alpinistes
són prou durs una mica
per saber, doncs,
que són coses que passen, no?
Fa molta més ràbia
quan és lluny,
però almenys
hauran fet un bon viatge,
tenen la bona experiència
de poder tornar tots,
suposo que tornaran
més amics que mai
i a lo millor
ja durant el viatge
de tornada
comencen a fer plans
a veure quines dates
ens van bé tots
per anar-hi, no?
Per una altra expedició?
Sí, sí,
si no l'Everest,
doncs a algun altre cim,
però suposo que un cop
hi has estat
i t'has quedat allò
a les portes amb...
Has vist la muntanya,
has vist que
a lo millor
la podies fer,
has vist que t'has quedat allí
quan tota la resta de gent
en les altres expedicions
que havien anat marxant
s'han donat per vençuts
molt abans que ells,
doncs clar,
això també creix
una mica la moral.
Tu en els darrers dies
havies pogut parlar
amb l'expedició?
Doncs no,
no hi havia pogut parlar,
però bé,
si no era jo qui parlava
algun altre company
hi podia parlar
i sabíem una mica
com estava, no?
cap imprudència,
doncs suposàvem que no,
perquè els coneixíem
i érem tots gent responsable,
però en el fons
desitjaves, doncs,
que els hi canviés el temps,
no?
Que tinguessin allò
cinc dies de bon temps
i una mica de sol
que ja en teníem prou.
És normal que a l'Everest
hi hagi aquest temps
durant tants dies?
Doncs molt normal no ho és.
Algun any ha passat
que no hi ha pogut pujar
pràcticament ningú, no?
Hi han pujat a la primavera
i a la tardor
no han pujat ningú.
Aquest any, pel que sé,
hi ha pujat molt poca gent,
tant per la ruta
on anaven ells
bastant més difícil
a la d'Esta Nord
com per la ruta normal
i ha pujat molt poca gent
precisament per això,
pel mal temps que ha fet
i fins i tot
a d'altres cims del Xoio
és un any
que no ha triomfat massa gent.
I, per tant,
ara el que hem de fer
és anar a rebre l'expedició,
suposo,
donar-los tots els ànims
i jo no sé
si el Toni Tobar s'apuntaria.
Home, doncs, sí,
si pogués combinar-m'ho
per la feina
no em faria res
anar-los a rebre
perquè és una cosa
que et fa molta il·lusió, no?
Quan jo vaig arribar l'any passat
tornes de fora
i veus que ha vingut
una colla d'amics
encara que siguin 10
i si són 60
doncs millor
sempre fa il·lusió
i dius
bé, hi ha gent aquí
que estava patint per mi
i que es preocupava per mi
i tampoc és que pensin
que si no fas el cim
no has fet res, no?
Toni, i apuntar-se
una altra vegada
a la muntanya
i apuntar-se
a una propera expedició
a l'Everest?
Home, doncs, i tant,
ja et dic que sí
de seguida jo.
Sí, tu hi aniries
a l'Everest?
Jo hi aniria
encara que hagués de tornar
doncs de 8
que no hi tornes mai
de 8, no?
Sempre tens un munt
d'experiències
i un munt de coses
per explicar.
I l'experiència
que poden portar
què és el que es poden portar
els alpinistes de l'Everest?
Home, d'entrada
estàs molt de temps
sense televisions
ni ràdios
ni botiguetes
ni pots anar a fer un cafè
llavors, vulguis que no
en menges molt el coco
entre cometes, no?
Penses molt en qui ets
en què fas allí
en què és el que t'agrada
en la teva vida
en la gent que has deixat
enrere
i els que tens ganes
de tornar a retrobar
i això ja seria una mica
una mena d'exercicis espirituals
molt entre cometes
i a part d'això
doncs veure els paisatges
que hi ha
conèixes gent
veus aquells mons
aquells països
això també és una experiència
que no els hi treu ningú.
Doncs, Toni
jo no sé si al Quico
o l'Anna
li voleu comentar alguna cosa
al Toni
o Toni, aquí tenim l'Anna López
la companya del Javi
i el Quico Mata
no sé si els vols comentar
alguna cosa.
Home, doncs que m'avisin
quan vulguin anar-los
a rebre l'aeroport
i anirem
jo m'hauria estimat més
que em vinguessin a rebre mi
i haver-hi podert anar jo
però ja que no ha sigut així
doncs els anirem a fer
donar suport
i a animals.
No, sí que t'avisarem
i gràcies
per el recolzament.
De res, bona.
Ja sabem que tu també
volies anar.
Doncs, Toni
moltes gràcies
per atendre-ho
una vegada més
la trucada de Tarragona Ràdio
i ens veurem
a la rebuda.
Gràcies a vosaltres.
Gràcies i bon dia, Toni.
El Toni deia
o comentava
una cosa important
i és que
tens molt de temps
per pensar
de qui ets
del que fas
allà no tens botiguetes
no pots anar a fer un cafè
m'imagino que els familiars
deuen estar
en la mateixa situació
però a l'altra punta
del món gairebé.
Sí, sí
nosaltres és diferent
nosaltres
no sé
comencem a treballar
a fer coses
i penses
però hi penses
a la nit
o als moments
que no tens
una cosa a fer
a l'hora d'einar
o així, no?
que et trobes una mica sol
però ells
sí
i quan van parlar amb ells
ho notes, no?
Tenen ganes de veure't
ganes de tornar a casa
quan truques
als famílies
perquè parlin
doncs
s'alegra moltíssim
de poder parlar
amb la mare
o el que sigui
no?
Es fa molta il·lusió
és completament diferent
allà no tens
la muntanya.
I sobretot
una cosa que passa pel cap
que tornin sants
i els talvis
encara que no s'hagi assolit
l'everés
que tornin bé tots
sí, sí
a més el Quico
es preparava un altre cop
perquè aquí
uns anys
es posaran en marxa
sí, Quico?
no ho sé
ja veurem
a veure què volen fer
el que sí que és veritat
és que
jo no tinc experiència
jo no soc muntanyer
però tinc amics
i m'han parlat
i deien
que quan
venien d'una muntanya
haguéssim fet cim
o no haguéssim fet cim
no volien saber res
de muntanya
durant els primers dies
i
no volen saber
ni fins i tot
no volen saber
res dels que
estaven amb ells
a la muntanya
o sigui
el grup expedicionari
han estat tant de ratos junts
veient-se les cares
cada moment
o sigui
no pots anar
a una botigueta
com diu el Toni
o anar a prendre un cafè
no, has d'estar amb ells
i si vols prendre alguna cosa
estàs amb ells
quan arribes aquí a Tarragona
el que no vols fer
és veure una altra vegada
les mateixes cares
i no vols
veure cap muntanya
però quan li passi
jo estic segur
que quan passi una setmana
i aniran ja
bueno
Quico
què fem a entrenar
anem a entrenar
anem
bueno
hem de quedar
amb el
amb el Jacob
per anar a fer
algunes sèries
estic segur
que
els primers dies
no volen saber res
ningú de de ningú més
i estar amb la seva família
anar d'un entom
veure gent
veure coses diferents
de les que estan allà
però quan porten una setmana
aquí a Tarragona
o a la ciutat
d'on estiguin
ja es posaran en contacte
escolta'm
bueno
i l'any que ve
què farem
o sigui
és aquesta la sensació
que a mi m'han estat
dient molts muntanyers
tu creus que en dues setmanes
miraran el calendari
del 98
del 99
i tot això
sí mira
jo suposo que quan arribin aquí
ja me preguntaran
bueno
quan és la mitja marató de Tarragona
per anar a córrer
allà
per anar a preparar
és que estic segur
tu Anna creus que sí
que es miraran el calendari
ràpidament
sí sí
són gent
a l'hivern
quan comença la temporada
no paguen
que si anar a córrer
que si anar a curses d'esquí
i coses així
i jo
és el que deia el Quico
les dues primeres setmanetes
de tranquil·litat
i calma
però quan arribin
els pamfletos de curses
i de més
els primers
han de trucar-se
per anar a dalt
i fer el que calgui
i no estaran
un mes i mig
o dos mesos fora
sinó que
el cap de setmana
el cap de setmana
i gairebé que
tampoc els pots veure
sí sí
bueno
és diferent
sí que pujo jo també
ah
també puja
aprofito
aprofito
una altra persona
que ha estat en contacte
directe amb l'expedició
és el Lluís González
el cap d'esports
del diari de Tarragona
perquè
a l'Everest
estava desplaçat
un corresponsal
un enviat especial
del diari de Tarragona
el company Fermi Morera
estava allà
i ell
és el que ens passava
tota la informació
del que passava a l'Everest
des de la seva posició
amb el seu telèfon
fent moltes vegades
virgueries
perquè la connexió
era molt difícil
i s'havien de fer
molts invents
per poder connectar
amb telèfon
on ens enviava
totes les informacions
sobre l'Everest
el Lluís González
el cap d'esports
el tenim també
en directe
avui al matí
de Tarragona Ràdio
Lluís, bon dia
Hola, bon dia
Suposo que
el fet d'haver de posar
aquestes notícies
a la portada del diari
no ha agradat massa
No, efectivament
tot
ens haguessin
doncs
disfrutat
veient
amb un titular
que diguéssim
ha conquistat el cim
de tota manera
hem de ser conscients
que pujar a l'Everest
no és un passeig
ni molt menys
i que les dificultats
hi són sempre
no solament ara
el que passa és que
a més a més
en una època
és que en teoria
ha de fer un temps
acceptable
que pugui permetre
l'atac al cim
doncs no s'ha produït
i en aquests moments
doncs el que ha passat
és que el temps
no ha ajudat
a l'expedició
no és que no hagin pogut
per les seves pròpies forces
ni per la seva pròpia capacitat
sinó simplement
estar al temps
i amb aquestes baixes temperatures
un fort vent
que segons es comentava
a fer memòria
amb les comunicacions
difícils que han tingut
amb ells
perquè fins i tot
era difícil
poder parlar
perquè Alfred
congelava
el telèfon
doncs
certament han estat
les inclemències meteorològiques
les que han impedit
que ells
ataquessin el cim
perquè si el temps
hagués estat bo
de ben segur
que no estaríem parlant
d'aquest titular
de tota manera
insisteixo
no és el titular
que ens agradaria
però òbviament
això no resta
cap mèrit
al fet
que una expedició
tarragonina
hagués estat allí
per segona vegada
normalment
s'han tingut
algun representant
com ara
l'Òscar que dia
però una expedició
íntegra de Tarragona
que és la primera vegada
que es fa
doncs penso
que no hi ha estat mai
i arribar
on han arribat
i patir el que han patit
penso que no està
a l'abast de tothom
Aquesta és la feina
segurament
que ara han de
fer els mitjans
intentar donar
aquest missatge
de dir
que ells
segurament
haguessin fet el cim
de no ser pel temps
és evident
és evident
i home
avui si llegeixes
la nostra crònica
que titulem
a la pàgina 3
del dia de Tarragona
doncs veuràs
que la temperatura
és de 28 graus
sota zero
la fotografia
penso que
ja de vostra
de per si
el patiment
que han tingut
tot i està
en el camp base
és a dir
que és el mèrit
d'aquesta gent
que han passat
un fred terrible
que han estat
convivint
en unes condicions
doncs
realment terribles
terrorífiques
que ningú de nosaltres
que estem parlant
aquí tranquil·lament
amb aquest solet
i aquesta bona temperatura
que gaudim ara
d'aquest estiu
prou allongat
a les nostres comarques
doncs
s'hi podem imaginar
és molt difícil
i el que he comentat
ho sap perfectament
que és impossible
amb aquestes condicions
de fred
ja fer qualsevol cosa
estem parlant
que gairebé
just 20 km
de temps
de deixar de depositar
el material
per l'atac
a poc més de
7.000 metres
i ja va ser
molt difícil
fer-ho
després
van haver-hi
que renunciar
i van haver-hi
que recorger-se
el recorregut
pel camp base
hi ha 25 km
a més a més
de recorregut
fins del camp 3
és a dir que
Déu-n'hi-do
la feina d'aquí
si hi ha
dificultats
de passar
encara amb un temps
pujar
doncs
amb la manca d'oxigen
on cada pas
s'ha de mesurar
moltíssim
que cada gota
d'esforç
i cada respiració
s'ha de
comptar
a esta deu
per exemple
per dir
bueno
tiro un altre passet
tiro un altre passet
és que és molt difícil
tot això
i si a sobre
li sumem
totes aquestes condicions
és del tot impossible
això ja no és
per humans
és per extraterrestres
tu en els darrers dies
havies parlat amb ells
sí, òbviament
la comunicació
la van tindre l'última
el passat diumenge
quan ja s'insunava
que
pràcticament
doncs
estàvem venent
d'una esperança
d'un part meteorològic
que hauria de
servir
els xinesos
però
tot pintava molt malament
i certament
aquesta finestra
que esperaven de Montes
no s'ha produït
perquè ja feia dues setmanes
que esperaven aquesta finestra
i quan ja
les temperatures
són les que eren
35 graus
sota 0
a 7.000 metres
d'alçada
quan
el que en basa
les temperatures
ja eren de 30 sota 0
difícilment
el temps
pot canviar
una finestreta
d'un dia o dos
i que baixin
les temperatures
normals
és a dir
normals
amb aquella alçada
és a dir
almenys les òptimes
per aconseguir l'atac
penso que quan
tot això
ja es veia
a venir
d'una certa manera
tots ho intuïem
els ànims
els donàvem
a les nostres comunicacions
que teníem
al campàs
amb Fermi Morera
i també
en Josep Maria Maixer
amb el nostre contacte directe
que manteníem
però
òbviament
ells
moltes vegades
amb la veu tremolosa
pel fred
doncs ja s'explicaven
que les coses
estaven molt difícils
i que era difícil
trobar aquest eclinista
però l'esperança
no l'han tingut
no l'han perdut mai
i ells sempre han tingut
les esperances
que aquí la finestreta
doncs
de bon temps
arribés
era el somni
que no s'ha pogut arribar
potser era el somni
que culminava
l'altre somni
que era el de pujar al cinc
però penso que
després del que han fet
després de la bona reunió
que ha hagut
jo no perderia
les esperances
i ells tampoc
els han perdut segurament
de tornar a intentar-ho
perquè no sempre farà mal temps
en el sentit
que deies del temps
tu que has estat parlant
amb ells
els ha sorprès
aquest temps
que ha fet tan prolongat
tan dolent
home
els ha sorprès
sempre i quan
no ho esperaven
el que passa
que de l'Ebrés
es pot esperar tot
i bé
ells anomenaven
el temps
amb una
amb una espècie
de pertorbació
que sol passar
cada X temps
hi ha un cicle de temps
que passen
aquestes pertorbacions
sobretot
és el vent
el més dificultós
i que
va vindre precedit
d'una època
o sigui
d'una setmana
de pluges
que a dalt
era neu naturalment
que van provocar
molts allaus
recordem que va haver
un mort
a l'expedició
coroana
això va començar
ja a denotar
el mal temps
i que
difícilment
doncs
es podia aconseguir
perquè
les dificultats
que ja tenia
l'Ebrés
de per si
havia de sumar
la quantitat
de neu
de neu
que va caure
i això
era un element
que
s'assumava
a les dificultats
que ja tenia
a sobre
aquesta neu
doncs
provocava
aquests allaus
i
quan se va acabar
aquesta pertorbació
meteorològica
de força pluja
i força neu
al cim
de l'Ebrés
doncs
va vindre
la pertorbació
dels vents
fortíssims vents
vents urocanats
que es van tindre
que fins i tot
desmantellar
el camp 3
i van tindre
que córrer
a córrer cuit
a baixar
al camp base
per protegir-se
perquè eren vents
molt forts
i que a més a més
acompanyen
de baixes temperatures
ja dic
a 6.500 metres
eren 35 graus
sota zero
Déu-n'hi-do
En la vostra crònica
en la crònica
del diari de Tarragona
llegim que fins i tot
hi havia gent
que no volia deixar-ho
que encara volia seguir allí
Sí, sí
la majoria de l'expedició
el diumenge
vam parlar
tots estaven
decidits
i convençuts
que això
encara es podria fer
que malgrat que
el poc temps
que quedava
perquè s'acabés
el permís
que tenien
de les autoridades xineses
doncs
ells tenien encara
l'esperança
la moral
no l'han perdut mai
jo penso que la moral
ha estat sempre altíssima
entre els expedicions
de Tarragonins
el que passa
és que
una cosa
és el que es pretén
el que es vol
el que es somia
i altra cosa
són les prioritats reals
i ara
doncs
davant
que el mal temps
s'ha confirmat
que no haurà millores
no calia fer res més
que el que han fet
tornar cap a casa
que és el millor que ho podem fer
i sempre s'eviten riscos
innecessaris
perquè jo estic convençut
que si alguna finestreta
per poquet que es digui
que hagués estat
un anunci
de milloria de temps
encara que hagués estat un dia
segurament haguéssim intentat
amb la qual cosa
que hagués comportat
bastant de perill
afegit
no solament
al fet
que és pujar a l'Evere
sinó
a les condicions
que ja tenia la muntanya
que eren bastant
difícils
sobretot per l'acumulació
de neu
i
pel fet
que havien de pujar
per unes glaceres
que hagués estat difícil
de poder superar-les
de tota manera
estem parlant
sempre d'impressions
a córrer a cuita
amb les comunicacions
difícils que han tingut
i que
bé sempre
doncs
no són
totes les
l'espències que voldríem
per temps
i perquè
bueno
jo recordo que
l'última comunicació
amb Fermí
doncs
Fermí tenia el telèfon
entre les cames
per intentar
donar-li escalfo
perquè no es congelessin
les bateries
per poder parlar
i amb aquestes petites informacions
hem elaborat
aquesta informació
i aquesta informació
que sempre
doncs
hem intentat
que tothom
tingués a l'abast
Els passos
a partir d'ara
ens deia l'Anna
que demà
tornen cap a Katmandú
que allí estaran uns dies
i que després
tornaran ja cap a Tarragona
Bueno
en teoria demà
s'iniciarà
el que és el descens
o la tornada
cap a
diguéssim
el camí enrere
del que van iniciar
i hi hem d'anar a poc a poc
perquè hi ha una sèrie de material
que han de baixar
que s'ha de transportar
malgrat que
la majoria del material
s'ha quedat
en un dels camps avançats
a 7.140 metres
si no recordo malament
i que
doncs
aquell material es quedarà allí
perquè és impossible pujar-hi
però amb el que queda
doncs
s'haurà de baixar
i per tant
doncs
trobo
una mica
doncs
possible
l'edat que en avui
ho faríem d'estar
entre el 17 i el 18 octubre
a Tarragona
però
sempre dependrà
del temps que baixin
perquè cal recordar
que una de les causes
que també han estat determinants
han estat el malestar
que havia entre els xerpes
algun dels xerpes
ja van poder desertar
i finalment
el diumenge
ja van dir
que
deixaven estar
és a dir
que ells ja no s'arriscaven
i que per tant
ells no haguessin
atacat el cim
si s'haguessin
proposat
els tarragonins
i com això
sumat
al problema
que havia del temps
ha estat la decisió final
que també
ha ajudat
a prendre-la
és a dir
que la manca
de xerpes
també és un
hàndicap
que s'han trobat
als expedicions
a l'última hora
i que els ha
de fet
decidir ja definitivament
deixar
l'atac del cim
per tornar cap a casa
Doncs Lluís González
cap d'esports
del diari de Tarragona
gràcies també
per la comunicació
amb Tarragona Ràdio
i suposo que parlarem
ben aviat
i seguirem tenint notícies
d'aquesta expedició
a l'Everest
que ara ja serà la tornada
no seran tan bones notícies
com quan s'anaven
muntant tots els camps
però en definitiva
també volem saber
com serà la tornada
i esperem que sigui bé
Home, ara que ja ha passat
diguéssim una mica
l'incertesa
de saber si ja podien
o no podien
jo penso que també
és una bona notícia
el fet que tornin tots
i per tant jo
seria
dels que estanyen d'acord
en donar-los
una gran rebuda
tant a l'aeroport
de Barcelona
com aquí a Tarragona
penso que
el fet que es valenci
fins al darrer moment
ahir n'han tingut la moral
i les ganes de pujar
penso que això
és encomiable
i per tant
té el seu mèrit
i penso que una bona rebuda
l'an de tita
Doncs Lluís
moltes gràcies
i estarem allí
Molt bé
Gràcies i bon dia
Bon dia
Lluís González
cap d'esports
del diari de Tarragona
que ha estat gairebé
en comunicació contínua
amb els expedicionaris
Tenim també
unes declaracions
de l'alcalde de la ciutat
Joan Miquel Nadal
que feia aquest matí
a Tarragona Ràdio
quan s'ha enterat
doncs
que l'expedició de l'Everes
doncs deixava ja
la muntanya
havien de recollir
tots els camps
que tenien muntats
i tornant ja
cap a Catmandú
i posteriorment
en avió
cap a la ciutat de Tarragona
L'alcalde de la ciutat
Joan Miquel Nadal
Esperança i d'ànims
als expedicionaris
de l'Everes
Sembla que no podem
acabar d'escoltar
encara aquestes declaracions
de l'alcalde de la ciutat
mentrestant
seguim parlant amb l'Anna
que ens deia
que a partir d'ara
les notícies que tenia
que tornaven a Catmandú
i no sé si tu també
tenies prevista aquesta data
entre el 17 i el 18
de tornar a Tarragona
Jo havia pensat
que cap al cap de setmana
no aquest sinó l'altre
arribarien aquí
si tot va bé
clar perquè
ara trigaran
dos dies
gairebé
a arribar a Catmandú
que arribaran
suposo que divendres
o així
han de
han de formalitzar
el bitllet
perquè clar
tenen una altra data
l'han de canviar
l'han de
bueno
arreglar moltes coses
i si tot va bé
i ho aconsegueixen
doncs sí
cap al cap de setmana
suposo que estaran aquí
ja
estaran aquí
a casa
doncs escoltem ara sí
les declaracions
de l'alcalde de la ciutat
joan Miquel Nodal
com dèiem
amb un missatge d'ànim
i de suport cap als expedicionaris
a l'Ebrés
a la muntanya més alta del món
és un missatge d'alegria
perquè han adoptat
una actitud
prudència
que és la més important
de totes
i després
han intentat
assolir
el cim
de l'Ebrés
i ha sigut
justament
el mal temps
el que els ha impedit
seu
i això són coses
que acostumen a passar
és a dir
a la vida
no tot és
fàcil
ni tot és agradable
ni tot
sinó que
hi ha moltes vegades
situacions
que impedeixen
assumir
doncs
l'èxit
jo crec que la decisió
de tornar
com a conseqüència
del mal temps
i com a conseqüència
que la situació
d'estar allà
en una època
doncs cansa molt
les persones
és una decisió
molt apropiada
i molt correcta
els dono l'enhorabona
pel treball
que han realitzat
i sobretot
els encoratjo
que tornin
amb la tranquil·litat
d'haver intentat
una feina molt important
i que si no l'han aconseguit
ha sigut
insisteixo
com a conseqüència
del temps
fer un intent
amb aquest
i deia que
lògicament
era prudent la decisió
sí, bueno
jo sé
que
el Damiquet Nadal
està molt darrere d'ells
que ho portava el dia
sabia el que feien
com portàvem els entrenos
perquè
l'Isa Maria Méssens
d'anar informant
ens va visitar
moltes vegades
a veure què feien
com portàvem els entrenos
com portàvem el material
com l'anàvem
perquè tot això
és molt laboriós
o sigui, no és només dos anys
de pensar
sinó que
és un any molt dur
sobretot l'últim any
és molt dur
no només d'entrenament
físicament
sinó potser el més dur
de tots
és la part econòmica
la part de buscar
subvencions
de buscar diners
de buscar material
i sé que
Damiquet Nadal
estava el dia
ens preguntava
i estava molt lliure
també
que una expedició
de Tarragona
de la nostra ciutat
pogués
arribar
al fin del món
i bueno
jo sé que
amb les seves paves
se li nota que està
una miqueta
també
chafat
tristot
sí, sí
estàs tristot
i ho sent molt
ara
el més important
és
que tots estiguin
aquí a casa
que aquest any
ha sigut un any
molt dolent
pels muntanyers
i s'ha vist
que han hagut
molts fracassos
i moltes morts
cosa que
és molt trist
aquest any
ha sigut molt trist
per a la meva
i sobretot aquí a Tarragona
que no han pogut
aconseguir
la dret
però tenia molta raó
a l'alcalde
que
donarà experiència
donarà
què s'ha de fer
com s'ha de comportar
una persona
perquè aquí
hi havia
em sembla que
hi havia 3 o 4 persones
que havien aconseguit
un 8.000
3 em sembla
3
la resta
eren muntanyers
havien pujat muntanyes
però no havien aconseguit
8.000
i el comportament
que han tingut
ha sigut excel·lent
excel·lent
i sobretot
ho sabrem
quan arribin tots aquí
i que ens expliquin
de lliure veu
el que ha passat
com ha anat tot
i sabem moltes més coses
perquè ara moltes vegades
estem suposant
coses
i ho sabrem
la vostra feina
que quan arribin aquí
preguntar-los
perquè tothom
li començarà a preguntar
jo suposo que ens enterarem
ben bé
de lo que és allò
lo dur que deu ser
estar allà
perquè moltes vegades
anem a la muntanya
anem a la muntanya
aquí al costat
anem a prades
i diem
és que la muntanya
ha canviat el temps
molt
no t'ho pots esperar
i estem a 1.000 metres
o 2.000
però ara imagineu
4 vegades això
deu ser increïble
deu ser
sí, sí, increïble
doncs aleshores sabem de
4 vegades això
deu ser increïble
deu ser
sí, sí, increïble
doncs aleshores sabem
de primera mà
què és allò
com se viu
i bueno
si tenen o no tenen ganes
que jo suposo que sí
d'intentar un altre vegades
doncs els alpinistes
no sabem
si tenen ganes
o no tenen ganes
suposo que
per la presenta
no serà
del centre excursionista
de Tarragona
que m'imagino que
els tornarà a animar
perquè tornin a fer
aquests intents
i perquè puguin assolir
aquesta expedició
tarragonina
exclusivament
doncs
la muntanya més alta
del món
Marc Aguilar
presidenta del centre excursionista
de Tarragona
bon dia
hola bon dia
suposo que també
una mica de decepció
com deia l'Anna
al principi de l'entrevista
doncs te queda
després de veure
que s'han de retirar
els alpinistes
bueno
una mica sí
una mica sí
però el que compta
és que torni tot
per mi el més important
és això
està clar que tornen tots
l'expedició no ha pogut ser
quant has enterat
Marga
jo em vaig afrontar
ahir
per les notícies
que definitivament
el Josep Maria
comunicava
via telefònic
en directe
que
que feien allà
esperant
tant de temps
si el temps meteorològic
no canviava
i a favor
crec que és una decisió dura
per tot un equip
que s'està d'entrenar
i preparant
tot el treball
que suposa
una expedició
d'aquest tipus
durant dos anys
sobretot l'últim any
ja és esforç físic
el que havien de fer
i la decisió
està en ell
ja li pot de desflar
una mica
però jo crec
que és el més acertat
Llegiem a la crònica del diari
en les últimes línies
que per ells no serà
que ho tornaran a intentar
la presidenta els animarà?
Jo
i tant
i tant
i tant
sobretot
a veure
per una entitat
de Tarragona
que tots els membres
són de la mateixa entitat
i així
és una cosa bastant important
llavors bueno
si tenen ganes de tornar
i tant
que els animarem
una llàstima
que l'aniversari
no s'hagi pogut complir
amb aquest haveré
bueno
però l'intent de fer
aquesta activitat
ja ha servit
llavors
jo el que considero
és que
és bastant
bastant
important
per Tarragona
i per la nostra entitat
que s'hagi
portat a terme
una expedició
d'aquest tipus
a conquerir
el cim
del món
del món
més alt
llavors
si no ho han pogut
a conquerir
doncs bueno
una altra vegada
s'hi ha
i si no queden
més ganes
doncs bueno
el millor
per l'any que ve
no s'hi ha
però s'hi ha
més en van
o sigui
l'important
és que tenim
una sèrie
d'alpinistes
que es dediquen
a fer expedicions
d'aquest tipus
suposo que és aviat
però el centre excursionista
de Tarragona
prepararà alguna cosa
suposo els alpinistes
home sobretot
la rebuda
la rebuda
al Prat
a Barcelona
a Barcelona i a Tarragona
sí
jo he de parlar
jo he de parlar
encara amb algun
familiar
més directe
expedicionari
perquè no he parlat
de ningú
l'últim
jo he parlat
el divendres
passat
amb la Montse Brut
que és la dona
Jura Maria Maixer
que és la que m'ha tingut
una mica informada
això a via directa
a part de llegir
el que ja és el diari
però la via telefònica
que feia la dona
del corresponsal
que tenim allà
del diari
era com a més
més directa
i més real
llavors bueno
en principi
si em diuen
quan han de tornar
i tal
es prepararà
la benvinguda
el que passa
que bueno
no sé re
encara no sé re
l'únic que sé
és que ahir
per la nit
vaig durar les notícies
al TV3
i a tot esport
i a comarques
i així que ho han dit
que bueno
la decisió
que s'havien tornat
tirat enrere
i havien desistit
però no sé
ni quan tornaran
ni quan tindran
el billet preparat
per tornar
ni re
això pot ser
l'ana
que està aquí
ho sap millor
per part del
Javerot
però no ho sé
i posteriorment
quan hi hagin arribat
s'hagi fet la rebuda
no sé si una setmana després
dues setmanes després
està previst
fer-los-hi algun acte
sí
m'imagino que sí
a veure
intentaríem fer l'acte
abans
abans de fer
l'acte del 25 aniversari
no
per no
o sigui
faríem dues festes
una per l'expedició
el que passa
que no sé
no sé
anirà una mica just
a veure
la festa de l'acte
del 25 aniversari
que és quan realment
complim els 25 anys
es fa el 12 de dezembe
que en guany
no sé com caurà
ha de coincidir en un dijous
llavors
a veure
el 12 de desembre
cau en divendres
o sigui
el millor
seria l'acte
es faria el 18
però si els expedicionaris
tenen ganes
de ser a banda
depèn de l'estat
de l'estat d'ells
no
a part per celebrar
la festa
i tal
si no
s'adaventaria una mica
feria una festa
pels expedicionaris
i després
la festa
del 25 aniversari
que és el dezembre
i més o menys
no ens podries avançar
que podria ser
no
no ho saps
no t'ho dic
no t'ho puc dir
perquè m'has agafat
així
i m'ho improvisat
això ho hem de parlar
a veure
ahir es va decidir
que renunciaven
i això
ho he de comunicar
jo avui al centre
Marga
suposo que
el fet
que s'hagin retirat
doncs ens ho fet
com dèiem
abans que decepciona
però ara
la missió
dels familiars
dels mitjars
de comunicació
i de tots en general
una mica
és animar l'expedició
donar aquests ànims
i aquest suport
des del punt de vista
que no s'ha pogut
assolir el CIM
i tant i tant
jo estic molt contenta
que tornin
que tornin a Tarragona
sí sí sí
encara amb el CIM
o sense el CIM
m'entens
bueno
si l'haguéssim fet al CIM
doncs bé
si no el porten a la butxaca
com era el que van desigir tots
doncs mala sort
ja us farà un altre any
però jo el que crec
que és més encertat
és que veure
que aquells vens
que bufen allà dalt
i tenir que pujar
a jugar-te-la
per què
no?
el tema del temps
ha fet molt de mals
home i tant
és que no és el mateix
un temps
que com comentava ara
el Javi
aquí al preparador
no sé si és ell
el Pico
ho he trucat aquí a la feina
i no sé si era ell o no
el Pico
el Pico
val
llavors que
que bueno
que el temps allà
quan te varia
no és el mateix
que et pot variar aquí al Pirineu
bueno
els alts i al Pirineu
ja et pots fer una mica de mal
però no és el mal
que et fa allà
a l'Himalaya
llavors mira
la qüestió és que
han decidit
tornar
i la decisió
l'han pres
en un moment
encertat
doncs
Marc Aguilar
també presidenta
del Centre Excursionista
de Tarragona
gràcies per atendre
la trucada
de Tarragona Ràdio
i també ens veurem
a la rebuda
a rebre els alpinistes
molt bé
gràcies i bon dia
adéu-s'hi
doncs la Marc Aguilar
doncs era una altra
de les convidades
en aquest matí
al matí de Tarragona Ràdio
intentarem fer una última
comunicació amb el regidor
d'esport de l'Ajuntament
de Tarragona
amb Tófol Solitxero
també perquè ens expliqui
la seva visió
i com ha seguit
les notícies
d'aquesta
doncs aquesta renúncia
per dir-ho així
i per dir-ho d'alguna manera
a fer l'intent
a l'Everes
a causa d'aquests
problemes
climatològics
jo no sé si
hi ha un altre tema
que segurament és difícil
i és que
s'han invertit
molts diners
en aquesta expedició
els alpinistes
han invertit
molts diners
sabem de bones fonts
que molta gent
ha posat diners
de la seva butxaca
per intentar fer
aquesta pujada
aquest també serà
un aspecte difícil
ara Anna
sí
i no
no sé
penso que el van posar
per
per fer
alguna cosa
que volíem fer
i bueno
ara
es torna a treballar
i els diners
que han posat
els han posat
perquè sé que
si ho tornessin a fer
i tinguessin
que posar calés
ho tornadien a fer
llavors
penso que és una cosa
que van assumir
abans de marxar
i no passa res
no crec que passi res
no li dono més
sí que és una llàstima
perquè són molts calés
en general
entre
diguéssim
equip
que han aconseguit
menjar
diners
bueno
els esponsos
etcètera
és un comun de coses
però
funciona així
no
no pots fer diners
no
podíem llegir també
la crònica del diari
que ara intentaran vendre
alguna de les coses
que els hi ha quedat
a la muntanya
que ells ja no faran servir
per intentar recuperar diners
sí sí
és una cosa que normalment fan
les coses que saben que no necessiten
o que no fan servir
normalment les venen allà
o aquí
quan tornen
normalment allà
intenten vendre moltes coses
per tot de diners
Quico
bueno
això de diners
és la seva il·lusió
i inverteixen
poden sortir guanyant
o poden sortir perdent
el que és veritat
és que si fas un cim
si perds diners
podes fer el cim
no
també si fas el cim
tens més sortida
al vendre
per exemple
l'expedició
l'expedició
quan arriben aquí
hi ha entitats
que col·laboren
en quant
vinc a informar
com ha sigut
la vida de l'edre
com ha sigut el cim
després hi ha
uns diners
recobres indirectament
si no fas el cim
aquesta sortida
no surt tan bé
encara que hi haurà gent
que demanarà informació
aquesta és una manera
de recobrar una miqueta
el forat que tenen
perquè l'expedició
ja es va dir
per la premsa
que sortia
per uns 20 milions
de facetes
que havien moltes empreses
que han col·laborat
ja sigui
aportació de diners
com ja sigui
aportació de menjars
vestuaris
no te puc dir
ara
quines són
perquè és una llista molt llarga
que han volgut col·laborar
dient d'aquí Tarragona
empreses de Tarragona
empreses que no són de Tarragona
però que són de la muntanya
i volien col·laborar
i han col·laborat
però amb tot això
va haver un forat
un forat una miqueta gran
que han tingut que demanar
l'hipoteca a cadascú d'ells
i han posat una miqueta diners
no només aquests diners
sinó els diners
que deixes de guanyar
per demanar un permís
a la feina
dels meus diners
que tenen vacances
però l'altre mes
no són vacances
són una excedència
que també
que també no
no està remunerada
i també són diners
no és que has pagat
sinó que deixes de guanyar
o sigui
això s'acumula
i és una miqueta dur
perquè quan vinguin aquí
s'ha d'haver a veure
amb aquesta realitat
de posar aquests diners
anant posant cada mes
no sé si que han demanat
s'han demanat uns diners
i tothom
però bueno
la il·lusió
era aquesta
i tu inverteixes
tu te compres
qualsevol cosa
perquè t'agrada
i la compres
i no és una inversió
moltes vegades
perquè cada vegada
perds diners
un cotxe
però és la teva il·lusió
de tenir aquesta cosa
la il·lusió d'ells
és posar el cim
i bueno
aquesta il·lusió
han invertit sobre això
no és que hagi sortit malament
perquè ells han arribat allà
han pujat
han tingut
el que deia el Toni
han tingut una experiència
és que aquestes experiències
no se les treurà ningú
i ara el que faran
és el que dius tu al diari
aniran venent les coses
que aquests diners
li es faran falta
com dèiem
tenint comunicació directa
amb el regidor d'esports
de l'Ajuntament de Tarragona
Tòfol Solitxero
Tòfol bon dia
hola molt bon dia
també suposo
que entre ahir el vespre
i avui
t'has entrat a la notícia
sí
lamentablement
aquest matí
ara aixecar-me
i el digís diari
segur el primer
que hi he pogut digir
el que passa
és que ahir
m'havien insinunat
alguna cosa
a la darrera hora
de la nit
i
el que si ho sento
ho lamento molt
que s'hagi anat
en orris
aquesta expedició
o el fet de fer el cim
no l'expedició
en la seva globalitat
però penso que
el més important
són ells
l'expedició
Tòfol
suposo que des de l'Ajuntament
hem sentit
a l'alcalde de Tarragona
aquest missatge
de suport
d'ànim
i de dir que
segurament el més important
és que tornin
exacte
ja s'ha de dir
inicialment
abans de sortir
o de partir
cap a
aquesta aventura
que el més important
era tornar
a casa
i ara
des de Tarragona
jo només segur
que intentaré parlar
amb Maixer
el senyor Maixer
intentaré parlar
al llarg del dia d'avui
però ja també
des d'aquí
vull donar-li ànim
perquè recuperin
el més temporal
i tornin a casa
el més aviat possible
i les millors condicions possibles
Com dèiem
amb la Marques Guilard
potser és aviat
però l'Ajuntament
té previst fer
algun tipus d'homenatge
a algun acte
als expedicionaris
és aviat
és aviat encara
però imagino
que l'homenatge
el tindran
conjuntament
amb el seu club
quan tinguem
algú
de la previsió
que es pugui fer
doncs ja els avisaríem
a vostès
perquè també estiguin
assabentats
de l'homenatge
que pugui fer
aquesta expedició
a Tarragona
a la veritat
S'ha de fer un crit
a la gent de Tarragona
als tarragonins
per anar a rebre
aquests alpinistes
Sí, un crit
també és com
es mereixen
i rebre'ls
com es mereixen
com a herois
perquè ho són
i aleshores
el crit
ha de ser un ànim
i tots ja un
anem a cap a Barcelona
o
al arribar a Tarragona
rebre'ls
i donar-los molta moral
i molts ànims
perquè han fet
ho han intentat fer
una cosa
que està a l'abast
de molt poca gent
Doncs Tòfol Soletxero
se'ns llença
el temps a sobre
gairebé que no tenim
temps de parlar
amb el regidor
després de l'Ajuntament
de Tarragona
agraïm també
la comunicació
amb Tarragona Ràdio
i suposo que també
ens veurem
a la rebuda
dels alpinistes
Allí us trobarem
Gràcies i bon dia Tòfol
Gràcies i bon dia a vostès
Doncs amb el Tòfol
ja acabem
aquesta hora
gairebé que hem estat parlant
el que voldria fer
és llegir
quatre missatges
que des del web
de Tinet
s'han enviat cap als alpinistes
i ho havien dit
que moltes nits
estaven davant de l'ordinador
tots els alpinistes
llegint
aquests missatges
que els enviava la gent
Doncs ahir mateix
vam anar a buscar
algun d'aquests missatges
i en llegiré quatre
són molt ràpids
sobretot un que segurament
serà molt especial
Un d'ells diu
He vist la impressionant fotografia
del camp base avançat
L'he posat com a fons
a l'escritori
del meu ordinador
a la feina
perquè d'alguna manera
en la imatge
vingui al record
de la vostra presència
allí
tan amunt del món
Un altre diu
Jo no puc imaginar
el vostre patir
nerviosisme
però sé
que el que feu
és important
tot un símbol
per Catalunya
endavant i ànims
pensem en vosaltres
Un altre dels missatges
tant si aconseguiu
arribar com si no
penseu en lo important
que ha sigut
experimentar
les experiències
sentir els sentiments
i viure
el viscut
ànim
Teniu
molts cors
bategant
per vosaltres
I finalment
un missatge
que segurament
els alpinistes
de l'expedició
l'everés
agrairan
més que mai
És en castellà
Muchachos
no se desanimen
por no haber llegado
a la cima
del monte
l'everés
Todos estamos
con ustedes
y los acompañamos
de corazón
Colòmbia
los espera
con los brazos
abiertos
Un missatge
de l'expedició
de Colòmbia
que també es va
haver de retirar
fa unes setmanes
Quico Mata
preparador físic
de l'expedició
l'everés
Gràcies per venir avui aquí
per explicar les sensacions
i explicar l'ho viscut
i també ens veurem
a la rebuda
Gràcies a vosaltres
25 anys de ràdio
Magnífic aquest document sonor
que acabem de recordar
11 d'octubre
de 1997
quan el centre excursionista
de Tarragona
va realitzar
la pujada
a l'everés
no ho van poder ser
Van haver de rendir-se
davant de la muntanya
i sobretot
davant de les inclemències
meteorològiques
i és que clar
no és el mateix
una tempesta
aquí a la ciutat
que a milers de metres
d'alçada
però des d'aquí
el nostre
més sentit homenatge
a aquests aventurers
de la muntanya
perquè segurament
que allà
es van deixar
moltes il·lusions
molta feina
moltes d'aquelles coses
que ells com a excursionistes
hi posen
sentit
passió
i que moltes vegades
tens a causes
alienes
a la seva voluntat
ens han de dir prou
però nosaltres
no diem prou
encara ens queden uns minuts
i hem d'aprofitar
el nostre temps
per saludar
jo a Maria Bertran
que ja el tenim més
que preparat
amb la música
per començar
dels Rockset
i és que ens anem
a l'any 1989
25 anys de ràdio
25 anys de música
molt bona tarda
aquests són els 25 anys
de música
aquesta setmana
dedicada
atenció
a l'any 1989
i en aquell any
va haver
l'eclusió
d'aquest grup
suec
els Rockset
que ens portaven
el seu èxit
més gran
el Teluk
es got the look
a heavenly bomb
cos heaven's got a number
when she's spinning me around
kissing is a color
a loving is a wild dog
she's got the look
she's got the look
she's got the look
she's got the look
what in the world
can make a brown-eyed girl
turn blue
when everything
I'll ever do
I do for you
and I go
La, la, la, la, la, she's got the look
Fire in the eyes, naked to the two-bone as a lover's disguise
Banging on the head drum, shaking like a mad whore
She's got the look
Swaying through the band, moving like a hammer
She's a miracle man, loving is the ocean
Kissing is the wet sand, she's got the look
She's got the look
She's got the look
She's got the look
She's got the look
What in the world can make a brown-eyed girl turn blue
When everything I'll ever do, I do for you
And I go, la, la, la, la, la, she's got the look
Lookin' like a man, hitin' like a hammer
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
I anem ara per una cosa nacional, un grup que es deien Los Mosquitos, potser no us sonarà com a nom de grup, però sí que la cançó El Mago de las Finanzas us resultarà familiar si aquell any 1989 escoltàveu Terragona Ràdio, llavors Ràdio Fòrum.

Fins demà!


Fins demà!
És la cançó El Mago de las Finanzas de Los Mosquitos. Llavors aquell any 1989 una cançó enganxosa com ells mateixos, com Los Mosquitos.
Estàvem a punt d'acabar la dècada i entrant als 90 i llavors sorgien un munt de grups catalans.
El Sopa de Cabra és un exemple dels molts que escoltarem durant aquests dies, en aquests 25 anys de ràdio.
Ara, amb el primer llarga durada de Sopa de Cabra, us deixo amb luca i jats.
La teva cara és un tros de cel, pluja forta cau del teu cabell, les paraules no valen res, silenci es penjat sobre les parets.
Les paroles no estan enceses, buscó que esborra totes les promeses, la terra vella invàlida busca, s'enjola i calenta el peu de la porta.
I tu, rius, no és broma que estiguem vius.
I tu, sents algú dictar els meus pensaments.
Et veig i ja no puc esperar res.
No, no, vull creure que jo sigui el boig mirant.
Música
Deformant-nos els cossos
Música
Potser demà
Música
L'horitzó serà més clar
Música
Aguantaré molt fred
I esperarem fins que el bon temps tornarà
Aguantarem el fred
I esperarem fins que un dels dos pugui parlar
No diguis res, em trobo malament
Música
I on no vulguis que et vés a sobre meu
T'escolto i ara no t'entenc
Música
Música
Però tu saps que tot ho arregla el temps
Música
Música
Música
Música
Música
Música
Música
Música
Potser demà
Tornaran a brillar
Música
Aguantarem el fred i esperarem fins que el bon temps tornarà.
Aguantarem el fred i esperarem fins que un dos no es pugui pas.
Aguantarem el fred i esperarem fins que un dos no es pugui pas.