logo

Arxiu/ARXIU 2011/PROGRAMES 2011/


Transcribed podcasts: 344
Time transcribed: 10d 5h 51m 40s

Unknown channel type

This graph shows how many times the word ______ has been mentioned throughout the history of the program.

El Campanar
Un programa de la Delegació Diocesana de Mitjans de Comunicació Social de l'Arcabisbat de Tarragona.
Amics i amigues del Campanar, una cordial benvinguda a una nova edició d'aquestes emissions
que prepara el Departament Diocesana de Mitjans de Comunicació Social de l'Arcabisbat de Tarragona.
Com sempre, rebin la factuosa salutació d'en Santi Grimau, que té cura de la part tècnica i de la qual els parla Montse Sabater.
Aquesta setmana arribem al quart diumenge de Pasqua, 15 de maig. L'Evangeli d'aquest diumenge és segon Sant Joan.
El text evangèlic d'aquest diumenge pertany als textos clàssics de Joan,
en els quals Jesús proclama solemnament aspectes fonamentals de la seva persona i de la seva missió.
I això ho fa per mitjà de símbols carregats de sentit.
Us ho dic amb tota veritat.
Jo sóc la porta.
Els qui escoltaven Jesús pensaven, ja entenem, així com les ovelles no poden entrar a la pleta si no passen per la porta,
nosaltres no podrem entrar al regne de Déu si no ens unim a Jesús.
I és ben bé això el que Jesús vol dir.
Només tindrem vida eterna, només estarem amb Déu, si ens unim a Jesús, si caminem amb Jesús,
com vèiem diumenge passat, si fem el que Jesús diu.
Ell és la porta per entrar a Déu.
Fora de Jesús no tenim manera de comunicar amb Déu.
Jesús és una porta que sempre està oberta.
Quan passem per la porta, què és Jesús?
Passem per la porta quan estimem els germans, quan ajudem, quan consolem, quan diem la veritat.
La pleta o el corral tenen una porta per on hi entren les ovelles.
Si no passen per la porta, les ovelles no poden entrar i es queden fora.
Això passa no solament en una pleta, sinó en tot.
La porta és per on s'entra en un lloc.
Si no passa per la porta, no es pot entrar.
Els quatre vents.
Un comentari de Monsenyor Jaume Pujol Balcells, arcabisbe metropolità de Tarragona i primat.
Déu vos guard.
Cada diumenge del mes de maig es representa a Salomó, un poble de la província de Tarragona,
al Vall del Sant Cris, seguint una alloable tradició que date de 1840,
quan el va compondre Marc Fuster.
Els que hagin assistit a una d'aquestes funcions que tenen lloc a l'interior de l'església parroquial
des de 1972, no oblidaran la bellesa i el fons d'aquesta representació popular.
L'espectacle religiós participa en la seva forma d'alguns valls que es fan en honor de sants patrons,
com el de Santa Margarida a la Riera de Gallà, per citar-ne un.
És també un típic ball parlat, dels quals n'hi ha moltes mostres en la cultura catalana.
I també és autosacramental, ja que té un fons dramàtic que està dirícit a excelsar Cris a la creu.
La peculiaritat en aquest cas és que el protagonista no és un sant, sinó un antic mercader del poble
que va amb vaixell a Alger a la recerca de cereals per apaliar una gran fam de la seva comarca.
Allí, després de diverses peripècies, compra a un musulmà a preu del seu pes en plata un crucifix,
que portarà al seu poble i serà objecte de molta veneració.
Aquest mercader de Salomó va existir, es deia Josep Nîm.
Al temps, n'ha engrandit la legenda i l'espectacle sacre l'ha convertit en personatge central del drama.
Aquest tipus de representacions teatrals populars dels misteris de la fe,
com les diverses passions o la de l'assumpció de la Mare de Déu que es representa a la selva del camp a l'agost,
tenen una gran riquesa artística que per la seva antiguitat ha anat enriquint-se en successives generacions
i a voltes de manera una mica innocent però no desproveïda de teologia recollint un sentiment espiritual molt profund.
En el cas de Salomó, el ball va estrectament unit a la devoció a la imatge del Sant Cris,
que es venera en una capella lateral de l'Església.
Si el drama es remunta a mitjans del cicle XIX,
de la devoció al Cris ja hi ha testimoni escrit en 1552,
fa ja més de quatre cicles.
El poble va construir la capella que l'albergue entre 1708 i 1715,
precisament enmig d'una guerra.
Recordem els fets de l'11 de setembre de 1714,
que va afectar molt greument Catalunya.
Animo la bona gent de Salomó que any rere any es prepari per a representar aquest ball de Sant Cris,
que continuï fent-lo amb l'entrega i professionalitat de sempre.
I els que no l'hagin vist encara,
que acudeixin a aquesta experiència aprofitant aquests diumenges de maig
i una vegada al temple que es deixin portar pel misteri d'aquest Cris redemptor nostre,
que és el centre d'aquest antic drama.
Adéu-siau.
Comencem detallant els actes de l'agenda d'aquesta propera setmana.
Aquest dilluns, 16 de maig,
hi haurà la jornada de formació permanent del clergat.
La conferència sobre els caràcters principals d'una espiritualitat presbiteral
viscuda en el nostre temps
anirà a càrrec de Monsenyor Juan María Oriarte,
bisbe mèrit de Sant Sebastià,
a la Casa Diocesana d'Exercicis de la Selva del Camp,
a dos quarts d'onze del matí.
El mateix dilluns, dia 16, una altra conferència sobre la missió edifica
a càrrec de Monsenyor Lluís Solé Fa, bisbe de Trujillo, a Honduras,
a la Sala d'Actes de la Parròquia de Sant Joan Baptista de Tarragona,
a les 9 del vespre.
Els dies 10 i 11 de maig s'ha desenvolupat al Santuari del Loreto de Tarragona
la reunió número 198 de la Conferència Episcopal Tarraconense,
sota la presidència de Monsenyor Jaume Pujol Balcells,
arcabisbe metropolità de Tarragona,
i amb l'assistència de tots els bisbes residencials amb seu a Catalunya,
a excepció per motius de salut del senyor cardenal arcabisbe de Barcelona
i de tots els bisbes auxiliars.
Monsenyor Joan Enric Vives, arcabisbe, bisbe d'Urgell
i secretari general de la Conferència Episcopal Tarraconense,
ens fa un resum dels temes tractats en aquesta reunió.
En aquests dies s'ha presentat la nova edició del catecisme que hi haurà,
ben aviat, perquè el catecisme de l'Església Catòlica l'any que ve
es compleixen els 20 anys de la seva promulgació pel papa Beat Joan Baur II,
i en fem una nova edició en català, una nova reedició, que és edició,
així com també una nova edició del compendi, del catecisme,
perquè és molt demanat, s'ha de dir fos molt,
i encara una nova síntesi que es dirà l'essencial de la vida cristiana,
i que això és una cosa més recent, així com també ja puc anunciar
que s'està preparant la traducció catalana del llucat
i que serà el catecisme pels joves a les Jornades Mundials de la Joventut de Madrid
del proper mes d'agost.
Els temes que han ocupat, sobretot, la reflexió més central d'aquesta reunió de la Tarraconense
han estat les visites de tres dimensions, o secretariats, importants.
Un ha estat el Mijac, el Moviment Infantil i Jovenil d'Acció Catòlica.
El seu treball, el que estan fent, és una realitat embrionària, petita, potser,
però significativa i important, és l'acció catòlica a nivell dels nens i joves adolescents.
I, per tant, aquests monitors, com també els centres que hi són dins d'aquest moviment,
són un element molt fecunt perquè els nois preguin les seves pròpies responsabilitats
en aquest moviment evangelitzador.
Els bisbes han rebut informació per part del conciliari diocesà i del president del moviment,
i això també ens ha un pler de joia de constatar el bon treball que ells van fent.
Igualment han vingut els membres del secretariat interdiocesà per a l'ensenyament de la religió catòlica,
el CIRC, que agrupa tots els delegats diocesans d'ensenyament de les deu diòcesis amb seu a Catalunya.
Ells han vingut, mossèn Norbert Miracle, mossèn Ramon Corts i el senyor Pere Miqueló,
per informar llargament i complimentadament els bisbes en aquest moment que està passant,
que s'està vivint per part de l'ensenyament de la religió catòlica a les escoles públiques
i també a les concertades i de matriu cristiana catòlica.
I, per tant, també hem pogut veure les estadístiques que anem mantenint.
Es va fent un bon treball.
No és fàcil.
Luitem contra molts elements, però des d'aquí mateix animem els bisbes,
a tots els pares i mares, com també els joves,
que s'hi matriculin, que és important l'ensenyament de la religió catòlica
perquè complementa, sense ser-ho, la catequesi
i, alhora, tot el treball d'ensenyament, d'aportació que les famílies, les parròquies,
la catequesi ja va fent.
Per tant, ens sembla molt important incidir de nou
en que, a l'hora de les matriculacions,
els pares i mares reflexionin aquest punt tan important.
Però, realment, les delegacions no acaben aquí.
Hi ha també la formació de mestres, la formació de professors de religió.
tot el que és el moviment, potser petit, però significatiu,
de mestres catòlics a l'interior de l'escola pública,
que també és molt rellevant per la dificultat que també hi té
i per la importància del treball evangelitzador que s'hi va fer.
També durant aquests dies, aquí al Santuari de la Mare Déu de Loreto,
de Tarragona, han vingut els que porten endavant,
presidits per mossèn Naspleda de Girona,
el que anomenem Catalònia Sacra,
aquesta marca d'uns elements de turisme religiós
que posa en relleu i posa en valor el patrimoni catòlic,
catequètic, tot el que és artístic,
de les nostres deu diòcesis.
I això ara serà una pàgina web.
S'han fet els estudis pertinents en col·laboració
amb la Facultat de Turisme de la Universitat de Girona,
subvencionats per la Generalitat de Catalunya,
i volem tirar endavant tot aquest treball,
tota aquesta feina que ja s'ha fet
i que volem tenir una continuïtat en endavant.
Tocat a altres temes, no?
En les nostres reunions sempre hi ha molts temes del dia a dia,
de l'acció dels bisbes, del nostre servei,
de les delegacions que cadascú acompanyarà,
d'aquests sectors pastorals que els bisbes acompanyaran.
I d'aquesta manera, doncs, hem tingut unes jornades
que han estat molt profitoses i ja hem quedat
que les properes reunions seran a mitjà en juliol,
a la Vall d'Aran, al Bisbat d'Urgell.
Tarragona missionera.
Una finestra a la realitat missionera,
oberta des de la Delegació Diocesana de Missions
i cooperació entre les esglésies.
Déu vos guard.
Encara sentint molt propera a la darrera jornada missionera del Clargat Nadiu
i tot mirant els països de missió,
ens adonem que l'obra de Sant Pere Apòstol
ajuda a 16.975 seminaristes a les missions d'Àfrica,
1.332 novicis i 2.082 novícies.
A les missions de l'Àsia, ajuda a 7.720 seminaristes,
1.648 novicis i 3.167 novícies.
Tot anant recorrent els diversos indrets de l'Església missionera,
ens trobarem amb Amèrica,
on són ajudats 777 seminaristes majors.
A Europa reben ajut 170 seminaristes i 24 novícies.
I a Oceania, 481 seminaristes,
41 novicis i 41 novícies.
Si en el nostre recorregut ens plantem a la República Democràtica del Congo,
ens trobem que el seminari de Boma,
que va obrir el 1977,
acull joves de Boma i de Quinsato i Matadi,
a més de seminaristes procedents de la veïna República del Congo i d'Angola.
Aquest seminari va rebent ajuda de les obres mencionals pontifícies
per a la reconstrucció i ampliació,
a l'atenció del nombre creixent de seminaristes.
L'edifici del seminari,
deteriorat pel pas dels anys
i dels esdeveniments viscuts al país,
està dedicat a l'Avea Enghidi,
conegut sacerdot del clergat local,
en procés de beatificació pel seu testimoni sacerdotal.
Les moltes vocacions en aquest gran país de l'Àfrica,
els seminaristes grans són 1.553.
Expressen la vitalitat d'una església que ja és africana.
Fixem ara la nostra mirada
al Seminari Internacional de Sant Lluís Beltrán, a Bogotà, a Colòmbia.
Aquesta institució acull seminaristes
dels més de deu territoris de missió de Colòmbia.
Es tracta de vicariats apostòlics de l'interior,
com Iníridà,
o de la costa sud del Pacífic, com Guapi.
Aquest seminari missioner,
atès per formadors i sacerdots de la diòcesi colombiana
de Sant Somriu Negre,
es va crear el 1959.
L'obra de Sant Pere Apòstol
no ha deixat de donar-li suport des de les llavors.
Són nombrosos els sacerdots
que s'han format a Sant Lluís Beltrán,
inclòsos cinc bisbes.
Avui, més de 80 joves
es formen en aquesta institució
per al servei,
no només dels vicariats apostòlics de Colòmbia,
sinó també per a algunes diòcesis,
sobretot de la part central del país.
Amb una actitud agraïda,
Lluís Eduardo Guzmán,
sacerdot de Soacha, Colòmbia,
diu
En cada pregària,
a cada Eucaristia,
tindré present aquells homes i dones
que en la distància
van ajudar i a recolzar
amb el seu ajut i pregària
aquestes vocacions.
Adeu-siau.
Pel dijous 19 de maig,
dintre del cicle Conferències Arxiprestals,
Monsenyor Jaume Pujol,
arcabisbe metropolità de Tarragona i Primat,
dictarà la darrera
de les conferències arxiprestals del curs.
Tractarà sobre
el relativisme moral d'avui
i serà una reflexió
al voltant de la situació social
d'avui en relació a la moral,
l'ètica
i la relaxació social
d'avui en relació a la moral,
l'ètica
i la relaxació dels valors cristians
sota un pretest
tot si val.
A la sala d'actes
de la parròquia
de Cris-Rei de Reus,
a les vuit de la tarda.
Organitza
l'Arxiprestat de Reus.
L'Evangeli d'aquest quart diumenge de Pasqua
és segon Sant Joan,
capítol 10,
versets de l'1 al 10.
Després de la dramatització
de la perícopa
a càrrec de l'Associació Bíblica de Catalunya,
el seu president,
mossèn Joan Magí,
els oferirà el seu comentari
de les lectures de la missa dominical.
Us ho ben asseguro.
El qui no entra per la porta
al corral de les ovelles,
sinó que salta per un altre indret,
és un lladre i un bandoler.
El qui entra per la porta
és el pastor de les ovelles.
A ell, el guarda li obre la porta
i les ovelles escolten la seva veu.
Crida les que són seves,
cada una pel seu nom,
i les fa sortir.
Quan les té totes a fora,
camina al seu davant
i elles els segueixen
perquè reconeixen la seva veu.
Però si és un estrany,
en comptes de seguir-lo,
en fugen
perquè no reconeixen la veu dels estranys.
Jesús els va proposar
aquesta comparació,
però ells no van entendre
de què els parlava.
Per això Jesús continuà.
Us ho ben asseguro.
Jo sóc la porta de les ovelles.
Tots els que han vingut
abans de mi
eren lladres i bandolers,
però les ovelles
no se'ls escoltaven.
Jo sóc la porta.
Els que hi entrin per mi
se salvaran,
podran entrar i sortir lliurement
i trobaran pastoratges.
El lladre només ve per robar,
matar i fer destrossa.
Jo he vingut
perquè les ovelles
tinguin vida
i en tinguin a destí.
La Bona Nova
Comentaris sobre les lectures dominicals
a càrrec de mossèn Joan Magí
El dia 15 de maig
celebrem
el quart diumenge de Pasqua.
Ens convé anar a la pleta
i trobar-nos amb els seguidors de Jesús.
Entrem-hi per la porta,
amb ganes d'escoltar-lo,
de participar en comunió
a la seva taula,
de cantar per alegrar-nos
i animar-nos
amb els presents,
en el cos,
en l'esperit
i en el Pare.
Què podem fer?
Esborrem els pecats,
els insults,
les indiferències,
els desànims.
Ajudem-nos a sentir-nos-hi bé.
Preguem
i organitzem-nos
en l'acció del bé
de cara als altres.
Ens diu el Papa Benet XVI.
A més,
la paraula
predicada pels apòstols,
obeint el manament
de Jesús ressuscitat,
aneu per tot el món
i anuncieu la Bona Nova
de l'Evangeli
i tota la Grècia,
és paraula de Déu.
Per tant,
la paraula de Déu
es transmet
en la tradició
viva de l'Església.
La Sagrada Escriptura,
l'Antic i el Nou Testament,
és la paraula de Déu
testificada
i inspirada divinament.
Tot això
ens ajuda
a entendre
per què l'Església
es venera tant
la Sagrada Escriptura,
encara que la fe cristiana
no és una religió
del llibre.
El cristianisme
és la religió
de la paraula de Déu,
no d'una paraula
escrita i muda,
sinó
del verb encarnat
i viu.
Això ho diu
en el verb undomini
número 7.
Sant Pere
ens recorda
que la promesa
del do
de l'Esperit Sant
és per a nosaltres
i per a tothom
qui escolti l'Evangeli.
Cal que ens convertim
i proclamem
la conversió.
Deixar
i ensenyar
deixar
els diferents
mètodes
de crucifixió
i posar-nos
al costat
dels crucificats,
viure
i ajudar
a viure
el baptisme
de la nova vida
en el nom
del Pare,
del Fill
i de l'Esperit Sant
que és
la vida
de l'amor
en comunió.
Cantant el Salm
veureu ben clar
que Jesús
és el Senyor,
és el pastor
esbussat
per Moïsès
i David
profetitzat
per Assequiel
ens pot conduir
perquè sap
el camí
és el camí
ens dona
la font
d'aigua viva
amb el do
de l'Esperit Sant
amb ell
no hi ha por
de la fosca
perquè és
la llum
ens para
a taula
i ens fa
lliure
amb ell.
Sant Pere
en recorda
que Déu
és vida
crea vida
està a favor
de la vida
ningú
es pot
prendre
la vida
que tenim
en mans
de Déu
Jesús
ens ensenya
que l'esforç
constant
per obrar
el bé
ni que comporti
sofriment
és el que
hem insertat
Jesús
treu
el pecat
del món
els insults
els atacs
no es treuen
tornant-los
allà
d'on han vingut
senó
suprimint-los
amb el perdó
esborrant-los
si convé
amb la pròpia
sang
amb l'Evangeli
d'avui
recordem
que hi ha
una pleta
hi ha
una porta
hi ha
un pastor
ens convé
conèixer
les tres coses
i la més
important
és conèixer
la veu
del pastor
comunicar-nos
aquesta veu
familiaritzar-nos
amb aquesta veu
és l'invitació
que ens fa Jesús
per aconseguir
la llibertat
trobar sempre
l'aliment necessari
no deixar mai
el camí
de la salvació
el proper dissabte
dia 21
dintre del curs
Trobar-se en la fe
que organitza
l'Institut Superior
de Ciència Religiosa
Sant Fructuós
mossèn Jaume
Gené Nolla
parlarà sobre el tema
la resurrecció
i la vida eterna
a la parròquia
de Cris Rey
de Reus
de les 11 del matí
a la 1 del migdia
i a la parròquia
de Sant Joan de Valls
de les 4
a les 6
de la tarda
Qui tingui oïdes
que escolti
un comentari
de mossèn Ricard Cabré
Bons amics
El dimarts
dia 17
celebrem
el Dia Mundial
de les Telecomunicacions
És un bon dia
per fer balanç
de la influència
que aquestes
exerceixen
sobre nosaltres
i la importància
que avui tenen
en el món
Hem de venir
al Senyor
per les avantatges
que reporta
per la humanitat
l'augment
de les telecomunicacions
Avui
no ens podrien
pas prescindir
Ens apropen
als esdeveniments
Podem saber
gairebé
el moment
el que passa
a l'indret
més llunyà
de la Terra
i ens fan experimentar
des de casa
els sofriments
les angoixes
i els èxits
de la humanitat
Abans
no en sabíem
res
del que passava
a la Xina
o a Haití
o a Nord-Amèrica
És una porta oberta
a la solidaritat
i a la comunió
Els cristians
sabem que res
ens és alier
del que passa
en el món
i gràcies
als mitjans
de comunicació
podem sintonitzar
espiritualment
amb els èxits
i fracassos
als diferents països
Quan hi ha
una emergència
els països
s'hi aboquen
Avui saben
que poden comptar
amb l'ajuda internacional
perquè la reacció
sol ser immediata
El món
s'ha fet petit
Els mitjans
de comunicació
travessen
totes les fronteres
i superen
totes les distàncies
Avui
no tenim excusa
El que abans
eren conjectures
avui són evidències
Bona part del món
es mor de gana
i de misèria
Aquesta efemèride
és una bona oportunitat
per agrir
a tots els reporters
i periodistes
que ens posen
al corrent
dels esdeveniments
mundials
a vegades
fins i tot
en perill
de la pròpia vida
L'any passat
un bon nombre
de periodistes
fons segrestats
empresonats
i fins i tot
assassinats
Encara hi ha gent
que no vol
que se sàpiga
la veritat
de les coses
hi ha països
que viuen
en la mentida
i els periodistes
evidentment
fan nosa
Per altra banda
si bé és veritat
que els mitjans
de comunicació
signifiquen
un progrés notable
per a la humanitat
també cal dir
que no els podem
rebre
acríticament
en passant-nos
tot el que ens diguin
No tot és net
i sense adonar-nos
ens podem contagiar
per la fascinació
que exerceixen
sobre nosaltres
Hem de lamentar
a la vegada
que no s'aprofitin
més aquests mitjans
per crear una consciència
més clara
sobre el nostre compromís
de lluitar
per un món nou
No ens podem deixar
temptar
per la incitació
constant al consum
o per la superficialitat
i la buidor
de molts programes
que en lloc
d'enriquir la persona
l'adormen
i l'ensopeixen
Els mitjans
de comunicació
són certament
el baròmetre
de la temperatura social
Són un bon exponent
dels valors
que es cotitzen
en el mercat
de les idees
És una llàstima
que no s'aprofitin
més els mitjans
de comunicació
sobretot els més moderns
per infondre
un esperit nou
al nostre món
i ens generar
noves esperances
Si el Facebook
fos un país
diu Maria Gomes
en la revista
del cooperador Paulino
seria el tercer
del món
amb 500 milions
d'usuaris
que avui dia
té la xarxa virtual
El mes d'octubre
per passat
es van reunir
a Roma
més de 200
entre periodistes
directors de mitjans
de comunicació
bisbes
professors
i experts
convocats
pel Pontifici
Consell
per les Comunicacions
Socials
Es va parlar
molt
de la necessitat
de potenciar
els nous mitjans
de comunicació
dins l'Església
per fer arribar
el missatge
a Salvador
a un nombre
cada vegada
més gran
d'oients
és un clima
excel·lent
per trametre
la bona
nova
i establir
comunicació
directa
amb infinitat
de persones
que cerquen
respostes
noves
als grans
interrogants
que planteja
la realitat
actual
cal combatre
per tots
els mitjans
possibles
l'alfabetisme
religiós
proposant
descaradament
tota la força
trasbalsadora
del missatge
cristià
per la persona
i per la societat
sembla que cada vegada
són més
les experiències
que es fan
en aquest sentit
mai l'Església
havia pogut
disposar
d'uns mitjans
tan potents
per fer arribar
la seva veu
a creients
i a no creients
l'Església
universal
va prenent
consciència
d'aquesta possibilitat
i cada vegada
són més
les diòcesis
que van establir
les seves vebs
a Catalunya
totes les diòcesis
estan connectades
cal descobrir
la manera
de fer més eficaces
i atraients
aquestes comunicacions
Benet XVI
ha estat el primer papa
que ha usat
el sistema SMS
de telefonia mòbil
per comunicar-se
amb milers de joves
avui es calcula
que hi ha
35.000 usuaris
subscrits
a
xt3.com
Christos
Crist
en el tercer mil·lenni
ja és hora
de desvetllar-nos
i aprofitar
els mitjans
que la tècnica
posa al nostre abast
per a fer arribar
amb tota la seva força
el missatge evangèlic
a tothom
moltes gràcies
per la vostra atenció
us esperem de nou
el proper diumenge
gràcies
de nou
i això és tot per avui
gràcies per la seva atenció
i fins la propera emissió
a la mateixa hora
en què ha començat
la d'avui
i naturalment
en el mateix punt
del diàl
de la seva emissora
els desitgem
feliç setmana a tothom
geni
l' anlat