El campanar
Un programa de la Delegació Diocesana de Mitjans de Comunicació Social
de l'Arcabisbat de Tarragona
Amics i amigues del campanar
una cordial benvinguda a una nova edició
d'aquestes emissions que prepara
el Departament Diocesà de Mitjans de Comunicació Social
de l'Arcabisbat de Tarragona
Com sempre, rebin la factuosa salutació
d'en Santi Grimau
que té cura de la part tècnica
i de la que els parla Montse Sabater
Aquesta setmana
arribem al quart diumenge de Quaresma
3 d'abril
L'Evangeli d'aquest diumenge és segon Sant Joan
Aquest text
és molt similar en l'estil
al text del diumenge passat
donat que és del mateix evangelista
i obeeix a una mateixa metodologia catequètica
parteix d'un fet
i el narra de manera
que es destaca la proclamació
d'un aspecte del regne
En aquest cas, però,
s'inclou un miracle
en el sentit que Joan dona
els miracles com a signes
de la presència operant
del regne en Jesús
presència i acció
de la qual
s'encopsa
tot el sentit
per la fe
Joan
ens explica
tota aquesta divertida història
perquè entenguem
que és Jesús
el que ens fa conèixer
de veritat Déu
ens dona
la llum de Déu
els fariseus
i les autoritats
es pensaven
que eren ells
qui coneixien Déu
i es pensaven
que per estar amb Déu
s'havien de complir
les lleis
que ells havien fet
Joan ens diu
que per conèixer Déu
i fer el que Déu
realment vol
hem d'estar amb Jesús
i seguir-lo
Jesús
va obrir els ulls
del sec
perquè entenguem
que ell ens obre
els ulls de l'esperit
per conèixer Déu
Pare
Joan ens diu
que el sec
ho era de naixement
perquè ens vol fer entendre
que la llum de Déu
no la tenim gens
per nosaltres mateixos
ens la dona
tota ell
Joan ens diu
que Jesús
li va guarir
la ceguesa
però el sec
va bé
d'anar a rentar-se
la font de Siloé
Jesús
li va donar la vista
però el sec
va bé
de col·laborar
Déu ens la dona
del tot
la llum de la vida
però nosaltres
ens hem d'esforçar
a escoltar
i seguir millor Jesús
els quatre vents
un comentari
de Monsenyor
Jaume Pujol Balcells
arcabisbe
metropolità
de Tarragona
i primat
Déu vos guard
durant el seu pontificat
Joan Pau II
va fer
483
canonitzacions
i 1.345
beatificacions
amb aquests números
molt superiors
als de qualsevol
altre papa anterior
volia oferir al món
molts models
de santetat
perquè no es pensi
que es tracti
d'una cosa
inabastable
l'1 de maig
l'1 de maig
la plaça
de Sant Pere
quedarà plena
de gom a gom
de fidels
quan Benet XVI
proclami
Joan Pau II
beat
afegint el seu nom
a la llarga llista
de models
que ofereix l'Església
per a nosaltres
és un exemple
molt proper
ja que hem pogut
veure'l
i potser
parlar-li
en el meu cas
en el seu últim
any de vida
va estampar
la seva signatura
ja amb mà
tremolosa
el meu nomenament
com a arquivisbe
de Tarragona
cada cop
que vaig tenir
la sort
d'estar amb ell
em va envair
la impressió
de trobar-me
amb un home sant
i això
és el que
va permetre
obrir el procés
de glorificació
ja finalitzat
al marge d'això
era un gegant
de la nostra època
i això
era reconegut
pels qui observaven
la seva personalitat
i la seva influència
en els esdeveniments
mundials
Gorbatschow
va comentar
Jaruzelski
després d'una entrevista
amb el papa
és un gran home
és propietari
d'una gran saviesa
i bondat
malgrat l'atemptat
del qual va ser víctima
l'any 1981
i de les xacres
de la seva salut
que el van portar
a ingressar diverses vegades
a l'hospital
la seva activitat
va ser enorme
els escrits
que va publicar
durant el seu pontificat
equivalen
en extensió
a 20 vegades
la Bíblia
els seus viatges
van ser
incessants
com els de Sant Pau
però amb els avantatges
dels temps moderns
146
van ser
els països estrangers
i 104
van transcorre
a l'interior d'Itàlia
amb bon humor
corria
un acudit
pel Vaticà
quina és la diferència
entre Déu
i Joan Pau II
que Déu és a tot arreu
i Joan Pau II
ja hi ha estat
com a primer papa
no italià
no italià
des de Adrià
el 1523
va portar a l'Església
la seva mentalitat
i la seva mentalitat
d'eslau
i la seva experiència
de polonès
nació ocupada
al segle XX
pel nazisme
i després
per la ideologia
del comunisme
dues grans dictadures
que van marcar
el seu caràcter
de resistent
avui ningú no dubte
ja de la seva contribució
decisiva
en la llibertat
dels països
de l'est d'Europa
i la seva mediació
per a resoldre
conflictes
en altres parts
del món
precolzava
la seva acció
en la pregària
de tal manera
que era
un veritable místic
en un propi article
em proposa
destacar
aquesta faceta
menys coneguda
de la seva personalitat
que és la que
compte
efectes
de la beatificació
que aviat
tindrem al goig
de celebrar
tots els que
vam ser testimonis
de la seva vida
extraordinària
adéu-siau
el dilluns
4 d'abril
s'impartirà
una conferència
amb el títol
Viure el diumenge
el dia del senyor
per Monsenyor
Sebastià
Taltavull Anglada
Bisbe Auxiliar
de Barcelona
a les 9 del vespre
a la sala d'actes
de l'Església
parroquial
de Sant Joan
Baptista
de Tarragona
dintre dels actes
organitzats
amb motiu
de la propera
dedicació
d'aquesta església
pel divendres
8 d'abril
com és costum
hi ha un altre
dels sopars
col·loqui
de Justícia
i Pau
en aquesta ocasió
el tema
a tractar serà
Déu
Ciència
i Univers
a càrrec
del doctor
David Jou
Miravent
catedràtic
de Física
de la Universitat
Autònoma
de Barcelona
de Barcelona
i Poeta
a dos quarts
de nou
del vespre
al restaurant
MR
al carrer
Francolí
59
de Torreforta
cal confirmar
l'assistència
al telèfon
977
21
23
03
El nostre company
en Josep Sabater
ens oferirà
una conversa
mantinguda
amb el pare
Pere Cardona
Caputxí
que ens parla
de la vida consagrada
de la qual
n'és el seu delegat
diossassà
Endavant!
Avui parlarem
de la vida consagrada
a l'Arxidiòcesi
de Tarragona
i per parlar
d'aquest tema
ens acompanya
avui als estudis
el pare
Pere Cardona
Caputxí
i delegat
diossassà
de la vida consagrada
a l'Arxidiòcesi
Tarragonina
En primer lloc
benvingut
pare Pere
Gràcies
En primer lloc
com deia
quina és la situació
actual
de la vida consagrada
a la nostra
Arxidiòcesi?
Mira
us ho puc respondre
de dues maneres
primer
amb les xifres
i les xifres
sempre són fredes
i de les quals
se'n poden fer
o deduir
valoracions
poc fiables
i a vegades
interessades
i ho dic perquè
no hem d'oblidar
que la vida consagrada
és un do
que Déu
ha fet
a l'Església
però ja que m'ho preguntes
començaré
pel nombre
total
de religiosos
i religioses
anem a les xifres
a l'Església
de Tarragona
hi ha 10
congregacions masculines
amb un total
de 104 membres
38 són sacerdots
i 66 són germans
ja sabeu
que hi ha congregacions
en les quals
els seus membres
no són sacerdots
com per exemple
la Salle
els maristes
o franciscans
de Creu Blanca
també comptem
amb un monestir
masculí de vida
contemplativa
que tothom sap
que és
el de Poblet
en quant
a la vida
femenina
hi ha 5
monestirs
contemplatius
i 19
congregacions
de vida apostòlica
amb un total
de 430
religioses
aquest nombre
cal afegir-hi
4 ermitanes
i 2 germanes
de l'associació
de família
llum
i vida
ah
si em preguntes
també
per l'edat
dels religiosos
i religioses
et diré
que és alta
globalment
passen
de la
seixantena
60 i tant
anys
el nombre
de membres
de les comunitats
varia
però cal tenir
present
que entre
les comunitats
femenines
a la nostra
tradició
d'iòssaci
hi ha
algunes
que tenen
un bon nombre
de germanes
com per exemple
les carmelites
de la Caritat
Badruna
amb un total
de 74
les carmelites
missioneres
teresianes
les del
Pare Palau
amb 92 germanes
i també
les germanes
de la Consolació
de Reus
amb 55
però és clar
aquest nombre
que pot semblar
tan alt
cal afegir-hi
o cal dir
que també
aquestes comunitats
tenen
infermeries
i tenen
germanes
grans
que necessiten
ser ateses
i per tant
en molts casos
també
el poc nombre
de germanes
i l'edat
ha obligat
a reduir
les presències
i reduir
una presència
religiosa
en una església
d'un local
és molt dolorós
i és dolorós
perquè es perd
la riquesa
d'un carisma
i d'una presència
profètica
a l'església
local
com s'ha de remuntar
aquesta situació
quin és el capaç
de seguir
a partir d'ara
mira
jo no vull fugir
d'estudi
dient que
aquesta qüestió
que és certa
i que és real
que hi ha una manca
de vocacions
al nostre país
a Catalunya
i en general
a Espanya
hi ha una sequera
també
també
hi ha un envelliment
real
de les comunitats
i el futur
de moltes comunitats
és un interrogant
però
això que et dic
en poques paraules
és una qüestió
que està
molt pensada
molt treballada
i evidentment
seria
molt benitós
per part meva
que en un moment
digués
mira
la solució
és aquesta
jo es pot dir
que sobre la qüestió
si està
i sobre
la qüestió
doncs
de les noves vocacions
a la vida consagrada
també
o el cert
i això
és un consol
perquè a vegades
diu
oh sí
és un consol
més enllà
de les nostres fronteres
hi ha una nova
vitalitat vocacional
jo ho puc dir
perquè nosaltres
els caputxins
en tenim experiència
i ara
a la nostra província
perquè puguem
remuntar presències
on no hi eren
tenim 5 germans
hi ha 4
són sacerdots
i un no
de la província de Sardenya
doncs
que estan ja
amb nosaltres
des de fa 3 anys
fins que puguin ser
enviats
a comunitats
i això
és important
torno a la pregunta
sobre quins camins
crec que hauria d'anar
per resoldre
la manca de vocacions
mira
respondré
amb unes paraules
del pare
Màxim Muñoz
que és el actual
provincial dels claretians
i actual president
de la Unió de Religiosos
de Catalunya
de l'URC
i en una entrevista
que li van fer
i que està publicada
ell va dir
el que falten
són vocacions
al cristianisme
jo em penso
que no cal
cap comentari
sinó
pensar
aquesta resposta
no?
també afegiria
que nosaltres
els religiosos
en aquest món
laïcitzat
hem de fer
i sentir el gust
pel desig de Déu
mira
tota la nostra vida
ha de testificar
que hem trobat
l'única cosa necessària
i que gràcies
a aquesta única
cosa necessària
nosaltres vivim
vivim d'ella
i vivim
per a ella
darrerament
ha sorgit
una nova congregació
femenina
que sembla
que vol ser
posar-se al dia
en aquesta
desitjable remuntada
de religiosos
com veu
aquesta creació
de noves comunitats?
bé
a l'Església
hi ha noves formes
de vida religiosa
certament
que han sortit
però m'imagino
que et deus referir
al fenomen
d'alerma
al fenomen
d'alerma
exactament
bé
mira
jo et respondré
també sembla
que fujo
d'estudi
amb una frase
dels fets dels apòstols
si és obra de Déu
això s'aguantarà
i si no
se n'anirà en orris
esclar
aquí
hi ha la qüestió
hi ha moltes qüestions
però dius
sempre
és l'interrogant
i això
és un punt de vista personal
i per tant
doncs
si em preguntes
jo em mullaré
esclar
unes persones
que han fet
una opció
uns vots
per una determinada
forma de vida
esclar
de la nit al matí
canvien
això
suposo
que era pensat
treballat
suposo
que no ha estat
a la babalà
suposo
que hi ha hagut
consells
la cosa
és així
és una pregunta
que ens fem molts
sí
ara
que
és un fenomen
en sentit positiu
que és un fenomen
d'atracció
cert
però jo em plantejo
aquest fenomen
tan junt
en un lloc
no faria
molt més bé
mantenint
el mateix carisma
i en altres llocs
perquè la vida religiosa
és això
és l'anunci
però també és presència
i també és missió
i perquè no n'hi ha prou
portar un hàbit de texans
no
no n'hi ha prou
no no no no
és evident
no
vull dir
això
mira
això
aquesta tela
tan
tan vasta
hi ha les germanetes
del cotolengu
ja fa molts anys
que la porten així
vull dir
però a mi el que em sembla
a mi la cosa
sempre el plantejament
és aquest
un carisma
contemplatiu
passar
una vida
apostòlica
jo no dic que sí
perquè
ara
jo conec bastant bé
la història
de les congregacions religioses
de l'evolució
perquè era un objecte
de la meva tesi doctoral
, concretament
doncs
l'evolució
i les fundacions
a Catalunya
durant el segle XIX
i aquesta divisió
la veus
la veus
i que evolucionen
i que canvien
però esclar
que això de contemplativa
passis a vida apostòlica
això ja és una altra cosa
i veurem
veurem
per a Pere Cardona
delegat disforçat
a vida consegrada
de l'Arxidioci de Tarragona
moltes gràcies
a tu
vosaltres
l'Evangeli
d'aquest quart diumenge
de Quaresma
és segons Sant Joan
capítol 9
versets
de l'1 al 41
després
de la dramatització
de la perícopa
càrrec
de l'Associació Bíblica
de Catalunya
el seu president
mossèn Joan Magí
els oferirà
el seu comentari
de les lectures
de la missa dominical
Jesús
tot passant
veia un home
que era sec
de naixement
els seus deixebles
li van preguntar
Rabí
qui va pecar
perquè nascés sec
ell
o els seus pares
Jesús
respongué
no ha estat
per cap pecat
ni d'ell
ni dels seus pares
sinó
perquè es manifestin
en ell
les obres de Déu
mentre és de dia
nosaltres
hem de fer
les obres
del qui m'ha enviat
però ara
s'acosta la nit
quan ningú
no pot treballar
mentre sóc
el món
sóc la llum
del món
dit això
escopia terra
va fer fang
amb la saliva
el va estendre
sobre els ulls
del sec
i li digué
vés a rentar-te
a la piscina
de Silué
que vol dir
enviat
ell hi va anar
s'hi rentar
i tornar veient-hi
els veïns
i els qui sempre
l'havien vist
captant
comentaven
aquest
no és el
qui s'asseia
a demanar caritat
uns deien
sí que és ell
altres contestaven
no és pas ell
és un
que s'hi assemble
ell
digué
sóc jo mateix
llavors
li preguntaren
doncs
com és
que se t'han
obert
els ulls
ell
respongué
aquell home
que es diu
que es diu jesús
ha fet fang
me l'ha estès
sobre els ulls
i m'ha dit
ves a Silué
i renta-t'hi
jo hi he anat
m'he rentat
i ara hi veig
li digueren
on és aquest home
respongué
respongué
no ho sé
dugeren els fariseus
el qui abans
era sec
el dia que jesús
havia fet fang
i li havia obert
els ulls
era dissabte
també els fariseus
li van preguntar
com havia arribat
a veure-hi
ell
el respongué
m'ha posat fang
sobre els ulls
m'he rentat
i ara hi veig
alguns dels fariseus
començaren a dir
aquest home
que no guarda
el repòs
del dissabte
no pot venir
de Déu
però altres
replicaven
com és possible
que un pecador
faci uns senyals
tan prodigiosos
i estaven
dividits
entre ells
llavors
es tornaren
a adreçar
al sec
i li digueren
i tu què en dius
del qui t'ha obert
els ulls
ell respongué
que és un profeta
els jueus
no es van creure
que aquell home
hagués estat sec
i hagués arribat
a veure-hi
per això
van cridar
els pares
del qui ara hi veia
i els van interrogar
és aquest
el vostre fill
el qui
segons vosaltres
va néixer sec
doncs com és
que ara hi veu
els seus pares
respongueren
nosaltres sabem
que aquest és el nostre fill
i que va néixer sec
però com és
que ara hi veu
i qui li ha obert
els ulls
nosaltres no ho sabem
pregunteu a ell
que ja és prou gran
per a poder donar raó
de si mateix
els seus pares
van respondre així
perquè tenien por
dels jueus
que llavors
ja havien acordat
expulsar
de la sinagoga
tothom
qui confessés
que Jesús
era el Maciès
per a la sinagoga
per a la sinagoga
els seus pares
els seus pares van dir
que ja era prou gran
i que l'interroguessin
a ell mateix
llavors van cridar
per segona vegada
l'home
que havia estat sec
i li digueren
dona glòria a Déu
reconeixent allò
que nosaltres
ja sabem
aquest home
és un pecador
ell contestar
si és un pecador
no ho sé
però sé una cosa
jo era sec
i ara hi veig
ells insistiren
digues què t'ha fet
com t'ha obert els ulls
ell
els respongué
ja us ho he dit
i no me n'heu fet cas
per què voleu sentir-ho
una altra vegada
o és que també vosaltres
us voleu fer
deixebles seus
ells el van insultar
i li digueren
deixebles seu
ho deus ser tu
nosaltres som
deixebles de Moisés
i de Moisés
sabem que Déu
li va parlar
però aquest
no sabem d'on és
l'home els contestar
justament això
és el que em sorprèn
ell a mi
m'ha obert els ulls
i vosaltres
no sabeu d'on és
tots sabem
que Déu
no escolta els pecadors
però sí que escolta
els qui el veneren
i compleixen
la seva voluntat
mai no s'havia sentit
a dir que ningú
obrís els ulls
d'un sec de naixement
si aquest no vingués
de Déu
no hauria pogut fer res
ells li van replicar
tot tu vas néixer
amb pecat
i ens vols
donar lliçons
i el van treure fora
Jesús va sentir
a dir que l'havien
tret fora
i quan el trobar
li digué
creus en el fill
de l'home
ell
ell li va respondre
i qui és senyor
perquè hi pugui creure
li diu Jesús
ja l'has vist
és el qui et parla
ell va afirmar
i crec senyor
i el va adorar
llavors Jesús afegir
jo he vingut
en aquest món
per fer un judici
perquè els qui no hi veuen
hi vegin
i els qui hi veuen
es tornin secs
ho van sentir
alguns dels fariseus
que eren amb ell
i li digueren
és que nosaltres
també som secs
Jesús els contesta
si fóssiu secs
no tindríeu pecat
però
com que dieu
que hi veieu
el vostre pecat
persisteix
La Bona Nova
Comentaris sobre les lectures
dominicals
a càrrec de
mossèn Joan Magí
Dia 3 d'abril
diumenge 4 de Quaresma
La paraula ens il·lumina
Fem aquests comentaris
per fidelitat
a la missió
d'evangelitzar
que té l'Església
Ens diu
el Papa Benet XVI
Joan
a qui la tradició
assenyala
com el deceble
a qui Jesús
estimava
va treure
de la seva
experiència personal
de trobament
i seguiment
de Crist
una certesa interior
Jesús
és la saviesa
de Déu encarnada
la seva
paraula
eterna
que s'ha fet
home
mortal
que aquell
que ho veia
i cregué
ens ajudi
també nosaltres
a reclinar
el nostre cap
sobre el pit
de Crist
del qual
van brullar
sang i aigua
símbol
dels sacraments
de l'Església
seguint
l'exemple
de l'apòstol
Joan
i d'altres
autors
inspirats
deixem-nos
guiar
per l'Esperit
Sant
per estimar
cada vegada
més
la paraula
de Déu
el llibre
de Samuel
ens diu
que val allò
que Déu
veu
no el que
veu
l'home
a no ser
que l'home
busqui
veure
el que Déu
ha posat
en cadascú
de nosaltres
si ens posem
a taula
prescindint
dels convidats
del Senyor
no hi haurà
culte
autèntic
i agradable
David
era el marrec
de la família
Samuel sap
que no hi ha marrecs
sinó criatures
de Déu
Samuel
va aprendre
a escoltar Déu
està obert
a la paraula
de Déu
i per això
pot descobrir
el que ha de fer
el Senyor
és el bon pastor
Moigès
és pastor
i Déu el crida
conduir un poble
vers la llibertat
amb la vara
mostra els resultats
de la falsa saviesa
ídols i plagues
i el camí
de la llibertat
amb la riquesa
de les fonts de Déu
Aliança
i Oret
David
és pastor
i Déu
el fa un gi
per aportar el poble
pels camins
de l'esperança
messiànica
amb la vara
i la fona
a part els gegants
armats
que malmeten
l'aigua fresca
i l'herba verda
Jesús
és el bon pastor
que dona
la vida
per les ovelles
meditem
les paraules
de pau
la llum
és fèrtil
la tenebre
és estèril
la llum
surt de la vida
i la vida
està en la paraula
per això
som llum
perquè tenim vida
en el Senyor
ajudem-nos
a viure
desperts
amb aquesta llum
comuniquem-nos
la paraula
que Déu
ens dona
amb la vida
la seva vida
no ens tanquem
a ningú
perquè
per creació
ningú
està fora
de la vida
de Déu
Jesús
ha curat un sec
però
ha fet fang
Jesús
mostra
amb la llum
que dona el sec
que té vida
i per tant
que és paraula
la vida
i la llum
venen de Déu
s'obrim els ulls
ho sabrem veure
sempre
per què
li retreuen
que ha fet fang
en dissabte
perquè donen
massa importància
a la seva interpretació
de la llei
la veuen tan segura
la seva interpretació
que s'arriben a tancar
en ells mateixos
i es queden
fora de la llum
veritable
la seva seguretat
els encega
i ni tan sols
se'n donen
compte
pel dissabte
dia nou
hi ha tot un seguit
d'actes
comencem pel primer
a la sala d'actes
de l'església parroquial
de Sant Joan Baptista
de Tarragona
amb motiu
de la seva propera
dedicació
tindrà lloc
el reces
quaresmal
guiat pel pare
Sabrià Pifarré
monjo de Montserrat
de les 10 del matí
a la 1 del migdia
en segon lloc
la jornada
diossassana
de Tarragona
missionera
amb el lema
donant vida
a la parròquia
de Sant Joan Baptista
del Callà
a les 10 del matí
convoquen
l'arxiprestat
del tarragonès
llevant
i la delegació
diossassana
de missions
per a més informació
a consultar
el bloc
de Tarragona
missionera
l'acte quart
és una nova sessió
del curs
Trobar-se en la fe
en aquesta ocasió
el tema serà
el clam dels pobres
i la justícia social
a càrrec
de la senyora
Mercè Porta Martínez
organitza
l'Institut Superior
de Ciència Religiosa
Sant Fructuós
a la parròquia
de Cris-Rei
de Reus
de les 11 del matí
a la 1 del migdia
i a la parròquia
de Sant Joan
de Valls
de les 4 de la tarda
a les 6 de la tarda
com a últim acte
per a aquest dia
es compleix
la cinquena jornada
de mestres
i professors
de religió catòlica
al Monestir
de Montserrat
organitzen
el Secretariat
Interdiu-Sassà
per a l'ensenyament
de la religió
a Catalunya
i la Fundació
Escola Cristiana
de Catalunya
Qui tingui oïdes
que escolti
un comentari
de mossèn Ricard Cabré
Bons amics
s'apropen
les eleccions
municipals
aviat veurem
les parets plenes
de cares noves
o velles
que es presenten
com a salvadors
de la pàtria
certament cal reconèixer
el valor
dels que es dediquen
a la cosa pública
saben molt bé
que seran ben vistos
per uns quants
i bitoperats
possiblement per molts
no és fàcil
ser bon governant
i en circumstàncies
de crisi
encara menys
el que volen
els polítics
i és normal
que sigui així
és quedar bé
ser ben acceptats
pel poble
poder comploure
els que els han votat
i els que no els han votat
estan escollits
per al servei
no pas d'una selecció
sinó de tot el poble
jo els demanaria
per tant
als polítics
quatre coses
d'acord amb el que
insinua la doctrina social
de l'Església
primer
que siguin conscients
que es deuen
a tot el poble
que estiguin oberts
a escoltar
i a valorar
les reivindicacions
dels uns i dels altres
que no marginen
a l'oposició
sistemàticament
en castellà
deien
de l'enemigo
el consejo
que no es deixin
endur
per influències
i menys encara
per prebendes
que no prenguin
les decisions
en pla electoralista
mirant per damunt
de tot
de guanyar vots
per a poder-se
estabilitzar
en el poder
els polítics
se'ls demana
que siguin honrats
i competents
no tothom
és apte
per a la política
cal ser
molt intel·ligent
i molt honrat
per saber
quines decisions
han de prendre
a vegades
ha desgrat
de molts
fins i tot
els més propers
cercar molt més
allò
que és convenient
per al poble
que allò
que convé
a l'elit
que m'ha votat
segon
si el polític
és el responsable
de la vida social
i política
de tot el poble
cal que tinguin
en compte
en primer lloc
els més pobres
els que menys
possibilitats
tenen
d'obrir-se
pas
en un món
en crisi
en una família
el primer
és el malalt
en la societat
el primer
en l'ordre
d'intencions
hauria de ser
el marginat
aquell que no compta
que no té
on agafar-se
per sobreviure
encara que no pugui
comptar amb el seu vot
els pobres
no poden quedar
en últim terme
que la problemàtica
social
privi
per damunt
d'altres interessos
més espectaculars
i prestigiosos
la vida
de les persones
està per damunt
d'altres activitats
subduàries
que tenen
i donen
més prestigi
amics
moltes gràcies
per la vostra atenció
fins un altre dia
si adeu plau
i això és tot per avui
gràcies
per la seva atenció
i fins la propera emissió
a la mateixa hora
en què ha començat
la d'avui
i naturalment
en el mateix punt
del diàl
de la seva emissora
els desitgem
feliç setmana a tothom
de la seva emissora
a la seva emissora