El campanar
Un programa de la delegació diocesana de mitjans de comunicació social de l'Arcabisbat de Tarragona.
Amics i amigues del campanar, rebin una cordial benvinguda a una nova edició d'aquestes emissions que prepara el Departament diocesà de mitjans de comunicació social de l'Arcabisbat de Tarragona.
Com sempre, rebin la factuosa salutació d'en Santi Grimau, que té cura de la part tècnica i de la que els parla Montse Sabater.
Aquesta setmana arribem al diumenge setè de durant l'any, 20 de febrer al calendari.
L'Evangeli d'aquest diumenge és de Sant Mateu.
El text és a continuació del que s'anomena sermó de la muntanya.
Jesús avui ens diu unes coses molt difícils de fer, però que a ell hi dona molta importància.
Ja sabeu que Jesús, quan ens diu què hem de fer per ser deixebles seus,
no ens ho diu mai de manera que si no ho fem perfectament ja no podem ser deixebles seus,
sinó que ens diu sempre qui vulgui ser deixeble meu que em segueixi.
Jesús no diu qui no fa bé del tot ja no és deixeble meu,
sinó que diu és deixeble meu qui s'esforça en seguir-me,
qui fa tot el que pot fer per fer-ho.
Encara que no ho faci bé del tot, però ho vol fer.
Jesús tampoc no diu, tots ho heu de fer igual si no ja no sou deixebles meus,
sinó que diu que cadascú s'esforci a fer-ho a la seva manera, tal com ell ho pot fer.
Per això, encara que el que Jesús diu sigui difícil,
no ens hem de desanimar pensant.
Com que és tan difícil, més val no posar-s'hi.
Això de ser deixebles de Jesús només ho poden ser uns quants.
Jesús diu tot el contrari,
que cadascú s'esforci en fer-ho tant com pugui i a la seva manera,
i que ningú no es pensi que ho fa bé del tot,
perquè només Déu ho pot fer bé del tot.
Nosaltres sabem que tot això ens costarà molt,
però sabem que si ho volem fer, Jesús ens hi ajudarà.
Per això, cada diumenge, ens reunim per celebrar l'Eucaristia
i preguem i compreguem per tenir la força de Jesús.
Els quatre béns
Un comentari de Monsenyor Jaume Pujol Balcells,
arcabisbe metropolità de Tarragona i primat.
Déu vos guard.
En les passades dates nadalenques
i en els començaments d'aquest any 2011,
en països tan allunyats els uns dels altres,
com l'Iraq, Nigèria, Egipte i les Filipines,
s'han produït gravíssims atacs contra les comunitats cristianes,
a vegades a les esglésies mateixes i durant la missa,
i en altres ocasions atacant les seves cases.
No es pot parlar propiament de guerres de religió,
sinó d'accions terroristes
en què grups radicals tracten d'eliminar el cristianisme de les seves terres.
Tant si es tracta d'al-Qaeda
com de formacions fonamentalistes
inspirades en les seves accions,
la veritat és que ja fa temps
que han iniciat accions per enviar a l'exili
les minories no musulmanes.
Volen que el concepte de país àrab i país musulman
siguin idèctics, de manera que necessiten expulsar
catòlics, cristians, cooptes i protestants d'aquestes nacions.
Davant d'aquesta realitat,
Benet XVI ha deplorat aquests atacs
i ha demanat als governs un esforç
perquè es respecti la vida i la llibertat religiosa
de totes les persones.
Els cristians compartim amb els musulmans
la creença en un Déu únic
i tenim molts valors comuns
començant per la importància de la pregària,
el disuni, els pellegrinatges
i tantes pràctiques religioses
presidides pel do de la pau entre tots.
Sabem distinguir entre els veritables musulmans
i aquells que utilitzen les seves creences
per atacar persones d'altres religions.
Ho sabem perquè, lamentablement,
també en la història del cristianisme
hi ha hagut persecucions per motius religiosos.
Per això no inculpem ningú
excepte els autors mateixos dels actes terroristes
i alhora els perdonem de cor.
La història del martiri cristià
és tan antiga com la mateixa església.
Sant Pere, el primer papa,
va ser executat a Roma
i amb ell Sant Pau
i molts dels primers cristians.
A Tarragona hem recordat recentment
el martiri de Sant Fructuós i els seus diaques
l'any 259 de la nostra era
i la vista de l'amfitriatre
ens recordi constantment aquesta història.
Des de llavors fins ara
han estat innombrables
els màrtirs de la fe.
Per això no ens ha de portar al conformisme
de no defensar els nostres drets.
Hem d'apel·lar als governs
perquè garanteixin la vida de totes les persones,
sigui quina sigui la religió
i la dels seus llocs de culte.
Al mateix temps,
preguem perquè s'acabin les lluites
que sota pretext religiós
són simples assassinats
que clamen la justícia divina.
Davant d'aquests atacs,
ni la venjança ni la incomprensió
no seran mai la resposta.
Ha de ser l'amor
que neix del cor de Cris
que ens cridi a construir junts
un món de pau i d'amor.
Adéu-siau.
El proper dissabte, 26 de febrer,
hi haurà l'itinerari
de formació cristiana d'adults,
temes de formació cristiana per a laics
seguint l'itinerari de formació d'adults
proposat per la Conferència Episcopal Espanyola.
El Santuari Monestir de la Serra de Montblanc,
a les 10 del matí,
organitza el Seminari Laical Diocesà.
Amics, parlem-ne.
Un cop d'ull a la vida
pel pare Esteve Sala, Francisca.
Pau i bé, amigues i amics.
Sant Pau, en una de les seves cartes,
diu que de Déu no se'n riu ningú.
Avui en dia, en què l'ambient general
passa de Déu,
almenys així ho sembla,
en el nostre ambient occidental,
semblaria que aquesta frase està fora de lloc.
Com pot ser
que Sant Pau digui que de Déu no se'n riu ningú?
Una part important del món passa de Déu.
Especialment es dona aquest fenomen
en els països més rics i cultes.
no tothom.
En els països rics i cultes
hi ha força gent creient i bona,
però s'ha de reconèixer que predomina un ambient
laïcista i bastant anti tot el que sigui religiós.
Déu ho veu tot
i Déu ho sap tot, com diu la paraula de Déu.
Déu podria actuar ràpid i llançar sofre i tempesta,
però Déu és amor.
Déu calla.
Déu espera.
Ens diu el Salm
que per a ell mil anys són com un dia.
La vida és dura
i el ser humà
moltes vegades nedem en l'autosuficiència,
el materialisme i el desamor.
I ell, Déu, segueix esperant
perquè sap millor que nosaltres
lo poca cosa que som.
Ell espera
perquè sap a on ens conduirà
tota aquesta mena de visió superficial de la vida tan extesa,
d'aquest egoisme i narcisisme tan fort
que ens fa viure actualment.
Quan recollim el que estem sembrant,
ens la pegarem.
N'estic convençut.
Cada vegada
hi haurà més suïcidis,
a títol d'exemple.
Cada vegada
hi haurà més persones
amb problemes de drogues,
amb problemes d'alcoholisme
i amb problemes de desamor.
I cada vegada
tindrem més problemes d'agressivitat
i de violència.
Per què?
Perquè el ser humà,
quan perd la noció de Déu,
queda a mercè
del propi ser humà.
Per això,
Déu sap esperar,
com deia la mare Teresa de Calcuta,
i ell
que aparentment sembla
que no s'entera de la història,
espera
amb aquella grandesa
que sols ell pot tenir.
Actua directament,
però actua a vegades indirectament,
perquè
vol ajudar el ser humà
sense forçar situacions,
acompanyant el ser humà
poc a poc
vers Déu.
Pau i bé,
amigues i amics.
També, pel dissabte dia 26,
hi ha un nou espai vocacional
per a joves
a partir de 16 anys.
Unes convivències
vocacionals lúdiques
per tal que els joves,
que de manera distesa,
es puguin plantejar
la seva vocació.
El format serà
a través de rutes a peu,
descobertes
de realitats diocesanes,
però més informació
i inscripcions
cal adreçar-se
a la plana web
de l'ejot.cat
barra acompanyament.
Però l'actitud
dels seus companys
era ferma i decidida.
A casa nostra,
ben segur que el mossèn
hauria de fer el morgó
a la realitat missionera.
Tarragona missionera.
Una finestra
a la realitat missionera,
oberta des de la delegació
diocesana de missions
i cooperació
entre les esglésies.
Déu vos guard.
Signe d'esperança
enmig del dolor
i malgrat les dificultats
és la reconstrucció
del col·legi
Joan Pau II,
que regenten
les filles
de la caritat
a Iti.
malgrat l'epidèmia
del còlera
que segueix
provocant víctimes
a Iti,
la reconstrucció
del país
segueix
lentament,
especialment
en el que fa referència
als centres
escolars.
Doncs,
el 80%
dels centres
escolars
de la regió
de Puerto Príncipe
foren destruïts
pel violent
teletrèmol
del 12 de gener
de l'any passat.
En aquest sentit,
les germanes
de la caritat
en les tres comunitats
de Puerto Príncipe
i Gonalves,
a més dels serveis
habituals
que presten
els nens
i els malalts,
estan
incansablement
al servei
d'aquesta població
tan provada.
Una
a les seves
tasques
prioritàries
és que els nens
puguin anar
de nou
a l'escola.
La reconstrucció
de l'escola
Joan Pau II
ha esdevingut
per a les filles
de la caritat
de Puerto Príncipe
una prioritat.
Es tracta
de trobar
com més aviat
millor
una escola
per a més
de 800 alumnes.
La reobertura
de l'escola
es feu ja
al mes d'abril,
però amb unes
estructures
provisionals
i deficitàries,
doncs l'edifici
greument
malmès
fou enderrocat.
El nou projecte
de l'escola
ja avança.
Es tracta
d'una construcció
amb fusta
que resisteixi
els moviments
sísmics
i els ciclons.
Degut a la situació
en què es troba
el país,
el projecte
ha estat confiat
a una empresa
francesa,
en col·laboració
amb tota una xarxa
de persones
que han posat
els seus coneixements,
el seu temps
i el seu diner
en favor
d'aquesta causa.
Els elements
prefabricats,
com també
el material
necessari
per a de vuit classes,
un menjador
i despatxos,
mobiliari
escolar,
llibres,
material informàtic,
aliments,
arribaren
a destir
el dia 5 de desembre.
Fent un salt
i estrenent
la mirada
al Camerun,
evoquem un goig,
l'encontre
que es tingué
durant el mes
de desembre,
concretament
allà on té
la capital.
Fou un seminari
de cària continental
sobre la postural
bíblica,
sota el lema
Verbum Domini
i la postural
bíblica
a l'Àfrica,
avaluació
i perspectives
de futur.
Aneu,
feu deixebles
meus
de totes
les nacions.
Com a base,
tingueren l'exhortació
del Papa
Benet XVI,
publicada fa poc
amb el títol
de Verbum Domini,
Paraula del Senyor,
un compromís
que prengueren
for la difusió
dels documents
Dei Verbum,
Paraula de Déu
del Concili,
Verbum Domini
i Església
in Àfrica
del Papa.
També
una àmplia promoció
del mètode
basat
en l'elecció divina
per tot el continent
a través de seminaris
i trobades
formatives.
Adéu-siau.
Fa dues setmanes
us anunciàrem
que el nostre company,
en Josep Sabater,
entrevistà
a la religiosa
dènia
quixer
Maria Cipriano
Lancerio,
juntament
a d'altres dos membres
d'aquesta comunitat
quixer
de Guatemala
encapçalats
pel Paratxamar.
Ara és el moment
d'oferir Bousla.
Hoi nos visitan
en nostres estudios
tres beneficiarios
de las becas
del Comité de Solidaridad
Óscar Romero,
acompanyados
por el padre
Francesc Chamar,
ben conocido
en la diócesis
de Tarragona.
Los tres miembros
desta agrupación,
destes beneficiarios
de las becas
del Comité Óscar Romero,
están en la diócesis
para explicar
su problemática,
las sus vivencias
personales
y sociales
en Guatemala.
Concretamente,
se trata
de la hermana Maruca
de la Congregación
de la Sagrada Familia
de Bélgica.
Benvenida.
Muchas gracias,
muy buenos días.
Reciban un saludo
de parte de Guatemala,
especialmente
de Santa Cruz del Quiché.
Nos acompaña
también Noé.
Hola.
¿Qué tal?
Muy buenos días.
Y también María Emérita.
Buenos días,
nosotros venimos
del país de Guatemala.
Concretamente,
hermana Maruca,
nos gustaría
que nos explicara
¿cuáles son sus vivencias,
últimas vivencias
que han vivido
en Guatemala?
Con mucho gusto
puedo compartir
con ustedes
esta vivencia
que ha sido
vivencias difíciles
por la exclusión,
la marginación
y la pobreza
que sufre
la población maya
y campesina
de Guatemala,
especialmente
de las áreas
marginales,
de los pueblos
que son más alejados
de todas las posibilidades
que tienen
las personas
más pudientes
de la sociedad.
Concretamente,
nos vamos a situar
geográficamente
para explicar
a nuestros oyentes
que pertenecen
a la cultura maya
y a la etnia
quiché
y concretamente
proceden
de la población
de Santa Cruz del Quiché.
¿Cuál es la realidad
en su población?
La realidad
de Santa Cruz del Quiché.
Bueno,
Santa Cruz del Quiché
es el departamento
que más fue azotado
por la guerra
de más de 36 años,
por la dictadura
de Ríos Montt.
En ese tiempo,
muchas personas
salieron al refugio,
por ejemplo,
a México,
pero una parte
de esa población
subieron a las montañas
para defender la vida.
y ahí es donde
yo tuve la oportunidad
de acompañar
por nombramiento
de parte
del señor obispo
de nuestra diócesis
en donde escogieron
un equipo
y ese equipo
tenía que ser acompañado
por un sacerdote
y cuatro religiosas
y pidieron
que fuera
alguien
que hable
el idioma
de las personas
que viven allá
y entonces
yo fui elegida
por hablar
el idioma
quiché
y sacapulteco
para poder
convivir
y comunicarse
fácilmente
con la gente
de esa población.
¿Cuál es la posición
de la Iglesia
en esta problemática
social
que está viviendo
Guatemala?
La posición
de la Iglesia
pues gracias
que ha ido
cambiando
actualmente
ya hay más
compromiso
social,
¿verdad?
Ya hay más
sacerdotes,
religiosos,
laicos
que profesamos
la fe cristiana
hay un compromiso
ya no solo
nos quedamos
con las predicaciones
y no solo
quedarnos
con las devociones
sino que vamos
a un compromiso
de acompañamiento
de ver
cómo solucionamos
los problemas
sociales
de nuestra gente.
Ustedes
han recibido
becas
de la organización
del comité
Óscar Romero
han estudiado
magisterio
Noé
¿cuál ha sido
tu experiencia?
Bueno,
mi experiencia
es muy grande
porque la verdad
esta colaboración
de la solidaridad
de Óscar Romero
nos ha ayudado
y beneficiado
para terminar
nuestros estudios
ya que
en nuestro país
estudiar
es lo que anhela
muchos jóvenes
ya que no se cuenta
con posibilidades
económicas
allá se tiene
que vivir
desde muy pequeño
al trabajo
obligatorio
porque no hay ingresos
para los alimentos
entonces
nosotros
nos dedicamos
más a trabajar
que a estudiar
y ya desde niño
también
más a las mujeres
las personas
ya mayores
las marginan
las dejan
casi olvidadas
a las niñas
Sí, concretamente
María Emérita
¿y cuál es entonces
también tu posición
tu situación?
Pues la verdad
es de que
mi historia
ha sido muy difícil
porque a pesar de todo
pues me ha costado
salir
en mis estudios
porque tenía que estar
con mis hermanos
¿verdad?
ya que mi papá
y mi mamá
pues fallecieron
quedé muy pequeña
y tuve que ver yo
cómo salir adelante
pues gracias a Dios
encontré a personas
que me ayudaran
y logré salir adelante
pues cursé
toda la primaria
el básico
y hasta el diversificado
pues llegué a graduarme
Y a partir de ahora
podrás encontrar trabajo
y situarte
más socialmente
con tranquilidad
o sea
con los estudios
que has tenido ahora
puedes situarte
Pues la verdad
es de que
¿Cuál es tu futuro?
¿Tu perspectiva?
En Guatemala
pues es un poquito
difícil encontrar trabajos
porque
hay muchos maestros
que se graduaron
el año pasado
tratan de meter
papelería
y son pocos
los elegidos
a adaptar un trabajo
pues
he pensado
encontrar otro trabajo
que no sea de maestra
pero trabajar
y poder continuar
o poder ayudar
a otra persona
Porque eres joven todavía
entonces tienes
mucho tiempo por delante
Hermana Maruca
¿Cómo fue
el asesinato
del obispo Gerardi?
¿Nos puede hablar
un poco
de este suceso?
Bueno
fue muy triste
para el pueblo
de Guatemala
para el país
de Guatemala
porque nuestro
obispo
es muy querido
él fue obispo
de Santa Cruz
del Quiché
en donde
lo conocimos
de cerca
y mis hermanas
de la congregación
de la Sagrada Familia
del Met
que es de origen
belga
estuvieron muy
de cerca
de nuestro obispo
con Monseñor Gerardi
yo todavía
estaba empezando
la vida religiosa
pero al escuchar
de mis hermanas
hablan muy bien
de Monseñor Gerardi
era un hombre
que realmente
se identificaba
como el pueblo
maya
con el pueblo
pobre
y él caminaba
se enlodaba
y él
dejaba
su casa
dejaba
su vida
fácil
para meterse
en la vida
de la gente
entonces
él ha marcado
un camino
para todos nosotros
para muchos campesinos
Monseñor Gerardi
fue uno
también
como un campesino
entre ellos
y de hecho
pues él confiaba
mucho
en la gente
en el pueblo
les daba también
participación
él no quería
hacerlo todo
él
sino que
ayudaba
motivaba
para que
los laicos
pudieran también
comprometerse
dentro de la iglesia
y siempre
él
al hablar
en sus homilías
trataba de hablar
por la paz
la justicia
la igualdad
igualdad
de derechos
que ya
no hubiera
marginación
exclusión
ni racismo
y eso es lo que
ha caído mal
tal vez
para una parte
de la sociedad
que no les gusta
que el pueblo
maya
que el pueblo
campesino
se supere
y por eso
por esas razones
han asesinado
a Monseñor Gerardi
en el garaje
de su
de su
residencia
paz
justicia
igualdad
es lo que deseamos
para Guatemala
la población
maya
de la nación
Guatemala
hermana
Maruca
noé
María
María
Mérita
Padre
Padre
Jan Mar
muchas gracias
por su
estancia
en Tarragona
gracias
gracias
gracias a ustedes
también
L'Evangeli
de que se
de que se
diumenge
de
durante
l'any
com
hem dit
abans
és
segons
Samateu
concretament
el capítol
5
versets
del 38
al 48
després
de la dramatització
de la perícopa
a càrrec
de l'Associació
Bíblica
de Catalunya
el seu president
mossèn Joan Magí
els oferirà
el seu comentari
de les lectures
de la missa
dominical
ja sabeu
que es va dir
ull per ull
i dent per dent
doncs jo us dic
no us hi torneu
contra el qui us fa mal
si algú et pega
a la galta dreta
para-li també
l'altre
el qui et vulgui
posar un plet
per quedar-se
el teu vestit
dona-li també
el mantell
si algú t'obliga
a portar una càrrega
durant un quilòmetre
acompanya'l
dos quilòmetres
dona qui et demana
no et desentenguis
del qui et vol
manllevar
ja sabeu
que es va dir
estima els altres
però no estimis
els enemics
doncs jo us dic
estimeu els vostres enemics
pregueu
pels qui us persegueixen
així sereu fills
del vostre pare
del cel
que fa sortir
el sol
sobre bons i dolents
i fa ploure
sobre justos
i injustos
perquè
si estimeu
els qui us estimen
quina recompensa
mereixeu
no fan el mateix
els publicans
i si només
saludeu
els vostres germans
què feu
d'extraordinari
no fan el mateix
els pagans
sigueu perfectes
com ho és
el vostre pare celestial
la bona nova
comentari sobre les lectures
dominicals
a càrrec de mossèn
Joan Magí
el dia 20 de febrer
ens trobem
el diumenge
setè
després
de durar
l'any
volem la comunió
amb l'amistat
de Déu
ens diu el papa
Benet XVI
l'església
confessa
incessantment
davant
totes les generacions
que ell
amb la seva presència
i manifestació
amb les seves
paraules i obres
signes i miracles
sobretot
amb la seva mort
i resurrecció
gloriosa
amb l'esviament
de l'esperit
de la veritat
porta a plenitud
tota la revelació
de tots
és conegut
el gran impuls
que la constitució
dogmàtica
Dei Verbum
ha donat
a la revalorització
de la paraula
de Déu
en la vida
de l'església
a la reflexió
teològica
sobre la revelació
divina
i l'estudi
de la sagrada
escritura
En els darrers 40 anys
el magisteri eclesial
s'ha pronunciat
en moltes ocasions
sobre aquestes matèries
Amb la celebració
d'aquest sínode
l'església
conscient
de la continuïtat
del seu camí
sota la guia
de l'esperit sant
s'ha sentit
cridada
a aprofundir
novament
sobre el tema
de la paraula divina
ja sigui
per a verificar
la posada
en pràctica
de les indicacions
conciliars
com per a fer front
els nous desafiaments
que l'actualitat
planteja els creients
en Crist
Doncs bé
el Levític
ens fa recordar
El Senyor ens diu
sigueu sants
perquè jo
el Senyor
el vostre Déu
sóc sant
i Sant Pau
ens diu
No sabeu
que sou temple
de Déu
i que l'esperit
de Déu
habita en vosaltres
Si algú
si algú
destrueix
el temple
de Déu
Déu
el destruirà
a ell
perquè el temple
de Déu
és sagrat
i aquest temple
sou vosaltres
i Jesús
ens diu
No us hi torneu
contra el que us fa mal
si algú et pega
a la galta dreta
para-li
també l'altre
també ens diu
Estimeu els vostres
enemics
pregueu
pels que us persegueixen
així sereu fills
del vostre
Pare del Cel
que fa sortir el sol
sobre bons i dolents
i fa ploure
sobre justos
i injustos
Sigueu perfectes
com ho és
el vostre Pare
Celestial
Per tant
per a ser sants
i formar part
del poble de Déu
hem d'estimar
els altres
amb la mateixa intensitat
amb què ens estimem
nosaltres mateixos
No ens oblidem
dels sabors
del Senyor
que ens perdona
i ens estima
com a fills
i tenim a Déu
tan a prop
que evita en nosaltres
i som el seu temple
on evita
l'Esperit Sant
La perfecció
doncs consisteix
en estimar
fins i tot
els que no ens estimen
i buscar la pau
sense caure mai
amb la temptació
de la violència
I això és tot per avui
Els nostres companys
del Departament
ja han tornat
del seu viatge
pelegrinatge a Turquia
tot explicant-nos
quantitat d'experiències
que en emissions successives
els hi anirem
narrant i radiant
Gràcies per la seva atenció
i fins la propera emissió
a la mateixa hora
que ha començat
la d'avui
i naturalment
en el mateix punt del dial
el de la seva emissora preferida
Els desitgem
feliç setmana a tothom
Fins la propera emissora
G FX
GOK
GOK
GOK