Gràcies.
Aquests dies diversos comentaristes de la Sardana i la Música per a Cobla, la premsa i la xarxa han coincidit en tractar i valorar positivament el fet que la Música per a Cobla,
concretament la Cobla, Sant Jordi, ciutat de Barcelona, hagi arribat a la final de la 15a edició dels Premios de la Música que atorga l'Acadèmia Espanyola de les Artes i les Ciències de la Música.
És normal que, tot i que finalment no hagi obtingut premi, no s'hi faci ressò i nosaltres també ho fem pel que significa de projecció i de reconeixement de la potencialitat d'aquesta formació musical,
només el fet que hagi arribat a aquella final.
El més curiós del cas, però, és que aquesta fita s'hagi aconseguit en l'apartat de jazz, un gènere que, com és prou sabut, no és el que tradicionalment ha tractat la Cobla,
tot i que darrerament s'hi estan fent experiències força interessants com la que ens ocupa.
Segurament el fet que la Cobla, Sant Jordi, en aquest cas, hagi treballat amb el prestigiós director, compositor i arranjador, Joan Albert Amargós, hi haurà influït.
De fet, ell ha estat un dels triomfadors de la convocatòria i encara que amb altres treballs, hi ha obtingut trofeu en 11 de les 15 edicions.
Potser sí que hauria estat més desitjable i potser més natural, per dir-ho d'alguna manera,
que aquesta nominació de la Sant Jordi l'hagués motivat a un enregistrament enquadrat en l'àmbit clàssic o en el de la música tradicional.
I de productes mereixadors d'aquesta promoció n'hi ha de sobres, però ja sabem que la Cobla és víctima de prejudicis i ignoràncies diverses.
Si la Glòria, o gairebé, l'he arribat de la mà del jazz, no només ho hem de considerar un caramelet que mai resulta marc,
sinó la constatació que l'eina musical, que és la Cobla, serveix per molt més del que segons qui es pensa.
Molt bon dia a tothom.
Molt bon dia.
Dic el que he dit.
Quina cara fas.
Així raija.
Jo ho dic, quan ha acabat, dic, he dit això.
Vinga, ja.
Així raija.
M'he quedat satisfet.
Doncs molt bon dia.
Molt bon dia.
A les 12 i res, una miqueta, i aquí estem, a la cita de cada dissabte.
Cada dissabte aquí nosaltres, l'1, 2 i seguit.
Tarragona Ràdio, l'edició 748, poca broma, de la segona època del temps de sardanes i música per a Cobla, a Tarragona Ràdio.
Salutacions a la Sílvia, control de sol, la Maria Rosa, l'Àngel, i mira, tots a punt.
I a punt de començar.
A començar.
Fem un resum de tot plegat.
Vinga.
I què passarà aquests propers vuit dies dins l'àmbit del sardanes a la música per a Cobla?
i que és obligatori, i amb molt de gust, fer-ne resolt, doncs, evidentment, aquest cap de setmana, avui ja, aquesta tarda, la proclamació d'una nova ciutat pubilla de la sardana.
És organyà, aquesta vegada, és la 51-ena ciutat pubilla de la sardana.
Però hi ha altres coses interessants que aniran apareixent al llarg del programa.
L'agenda, per exemple, temps de plegs, ja comença la temporada forta, i aquí a les comarques targonines, demà diumenge, la pleg de Mas Pujols, per exemple.
Però no només, no només a plegs, també activitats, podríem dir-ne diferents, atípiques, com un concert que tindrà lloc aquesta nit al Pla de Santa Maria,
que barrejarà, combinarà una bona cobla, cobla els mongrins, i un bon, també, grup de veneres, por bo.
Després en parlarem, per extensió, des del nostre programa concurs de colles, altres concerts, altres actuacions des bars,
i ja avançant, començant a parlar del proper cap de setmana, que aquí a Tarragona celebrarà el seu apleg, l'apleg Ciutat de Tarragona.
Diguem així, perquè no és l'únic apleg, sinó que ja sabeu que des de l'any passat hi ha l'apleg també del Serrallo.
Això i molt més, des d'ara i fins que soni, la una de la tarda. Comencem amb la sardana de l'any.
Després del parèntesi de la setmana passada, habitual per la setmana santa,
el concurs La Sardana de l'any encara ja la recta final d'aquesta 22a edició del certamen.
Avui oferim la primera eliminatòria de semifinals...
L'última, l'última.
He dit la primera.
Sí, sí.
He dit la primera.
La primera, començant per la final.
Va, doncs us oferim l'última eliminatòria de semifinals, diguem-ne normal, amb dues sardanes,
ja que després només restarà la de repesca la setmana vinent amb quatre sardanes.
I naturalment el 28 de maig la gran gala final.
L'enguanyà el Teatre Auditori de Granollers, amb la gran final a càrrec de les Cobles, Marinada i Sant Jordi, Ciutat de Barcelona.
Per cert, ja vam anunciar que per donar cap u de tothom que ho ha sol·licitat, s'han programat dues sessions.
Igual que va passar l'empassat a Perpinyà.
La primera serà a dos quarts de cinc de la tarda i la segona a les set.
Després recordarem les dades essencials d'aquella festa.
Però ara anem a escoltar la primera de les sardanes de la novena semifinal.
L'Omiquel del Guinardó, de Jordi Paulí, que interpreta la cobla Sant Jordi, Ciutat de Barcelona.
L'Omiquel del Guinardó, de Jordi Paulí, que interpreta la cobla Sant Jordi, Ciutat de Barcelona.
L'Omiquel del Guinardó, de Jordi, Ciutat de Barcelona.
L'Omiquel del Guinardó, de Jordi, Ciutat de Barcelona.
L'Omiquel del Guinardó, de Jordi, Ciutat de Barcelona.
L'Omiquel del Guinardó, de Jordi, Ciutat de Barcelona.
L'Omiquel del Guinardó.
L'Omiquel del Guinardó.
L'Omiquel del Guinardó.
L'Omiquel del Guinardó.
L'Omiquel del Guinardó.
L'Omiquel del Guinardó.
L'Omiquel del Guinardó.
L'Omiquel del Guinardó.
L'Omiquel del Guinardó.
L'Omiquel del Guinardó.
L'Omiquel del Guinardó.
L'Omiquel del Guinardó.
L'Omiquel del Guinardó.
L'Omiquel del Guinardó.
L'Omiquel del Guinardó.
L'Omiquel del Guinardó.
L'Omiquel del Guinardó.
L'Omiquel.
L'Omiquel del Guinardó.
L'Omiquel del Guinardó.
L'Omiquel del Guinardó.
anotòria mesa, però valdrà la pena recordar-lo.
La primera sardana, 50 anys fent camí,
de Joan Jordi Bomala, va obtenir
290 vots, mentre que la segona
Ginesta Florida, de Jordi León,
en tingui 354.
Classificant-se així, aquesta per a la final.
Una final que en les dues sessions
presentarà el mateix esquema. Primer s'interpretaran
les 10 peces finalistes i a la mitja
part es podrà votar. Després hi haurà
una doble estrena. Primer la sardana,
per això t'ho dic, d'Enric Ortí, i tot
seguir l'espectacle Ramon Bori, creat i dirigit
per en Jordi Paulí, amb les cobles
Marinada i Sant Jordi, Ciutat de Barcelona,
i una banda de música, Mestre Montserrat,
el grup Factoria de Bordó,
integrat per Rellez i Sacaires, i l'artista
Núria Feliu. A tres quarts de nou del vespre
es farà el lliurament de premis a l'Auditori,
on hi podran assistir els espectadors
de les dues sessions. La sardana més votada
pel públic, els dos concerts, rebrà el Premi
Popular, que també preveu un accessi.
També s'atorgarà el Premi de la Crítica
i el seu accessi triat pels col·laboradors
de les 33 emissores que difonen
les eliminatòries durant tot l'any.
Les entrades per aquesta final es poden
comprar pel teleentrada, al preu
de 22 euros, o telefonant
al 902 10 12 12.
Com ja és habitual, en aquesta segona
època del concurs, presentaran la final
la Ruth Martínez i en Josep Bages.
Escolte'm ara la segona sardana d'aquesta setmana,
Joves triunfants, de Lluís Alcalá,
que interpreta la Copla Reu Joga.
i llencaix.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!
Tirona!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
...
Fins demà!
Fins demà!
Sabadell!
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
Parlem ara dels bars.
Avui mateix, a dos quart de dotze del migdia, estava anunciada a Reus, el carrer Vidal, número nou, cantonada Carrial de Sant Pere, amb motiu del Dia Internacional de la Dansa, que el cos de dansa de les bars Reus Dansa realitzés, estava anunciat, un assaig de portes obertes, per tal de mostrar a tothom la feina que es realitzen durant l'any, en el camp de la dansa catalana escènica de la dansa.
A dos quarts de la tarda, a dos quarts de la Tarda, a les barrageu de Sant Joan, s'ha de la tarragona, a les barres de Sant Joan, les barres d'enseu de la Tarragona, a la secció infantil, serà una actuació com a col·laboració a les reformes de l'església.
I a les set de la tarda, a Tortós, al costat de l'antic escorxador, presentació de la revista Caramella, especial Va de Jota, amb la participació de grups de jota de les Terres de l'Ebre, organitzat per la Jota de la Plaça, cantem i ballem per la llengua i la cultura catalana i penxample.
Demà diumenge a les 12 del migdia a Salomó, a l'església la representació del Vall Parlat del Sant Cris de Salomó.
Amb localitats numerades i les reserves es poden fer al telèfon 977-62-90-58.
Dissabte vinent, dia 7, a les 7 de la tarda, a Tarragona, a la plaça de la Font,
festival de dansa catalana amb les barra Laurebiam de Sant Julià, Andorra,
i les barra d'en Saire de Tarragona.
Tots ells amb les seves seccions infantils i juvenils.
I l'endemà, el diumenge dia 8, al matí i al migdia, al 55è, plec dels bars d'en Saires a Montserrat,
amb actuació de diversos esbars d'arreu del país.
I pel diumenge vinent també podem anunciar, com de fet els 4 primers diumenges del mes de maig,
altra vegada, a les 12 del migdia, a Salomó, a l'església la representació del Vall Parlat del Sant Cris de Salomó.
Recordem que eren localitats numerades i, si voleu reservar-les, podeu fer-ho 977-62-90-58.
I acabem la nostra agenda d'avui parlant-vos d'un concert.
Avui mateix, a dos quarts d'onze de la nit, el Pla de Santa Maria, el centre cívic,
el espectacle Coblats, amb la Cobla, els Montgrins i el grup Porvo.
La celebració dels 25 anys fent sardanes de l'Associació Sardanista del Pla de Santa Maria.
I per aquest motiu tenim comunicació, sí, ara mateix, amb la Celi Canela,
que és una de les que està treballant, i moltíssim, perquè això surti avui, aquesta nit, rodó, rodó.
Bon dia.
Hola, bon dia.
Bon dia.
Com va tot?
Bé, doncs mira, això, com dius ultimant els detalls, perquè la nit sigui una nit esplèndida, no?
I una gran nit de celebració, sí.
Escolta'm, que ho feu perquè... Per què? Aviam, explica-ho tu.
Sí, ho fem perquè aquest any fem 25 anys de l'associació.
Una associació que es mou molt.
Déu-n'hi-do.
Tenim unes quantes coses ja puntuals durant l'any.
Sempre fem la festa de l'associació, que és ara el mes d'abril, als voltants de Sant Jordi.
Després organitzem la plec, que sempre és el segon dissabte de juliol, aquest any és el dia 9,
i una sortida de cap de setmana amb tots els socis i la gent que s'hi vulguin apuntar,
a una plec d'arreu de Catalunya, no? Aquestes són les tres coses que normalment fem...
Fixes, diguem-ne.
Sí, fixes durant l'any.
Però, clar, aquest any és especial perquè el té 25 anys.
25 anys, heu-n'hi-do.
Doncs vam dir, a veure, hem de fer alguna cosa que es noti, no?,
que portem 25 anys treballant.
Treballant.
Treballant, com tots, no?, per fer que la sardana es mantingui.
I bé, doncs vam decidir aquest concert d'aquest vespre
i estem molt il·lusionats, la veritat, perquè pensem que pot ser molt maco.
Hola, Araceli, bon dia.
Hola, bon dia.
A veure, per cert, però, de totes maneres, no sé si de sardana se'n sentirem gaire, avui.
I no ho dic com una crítica.
És perquè el que porteu, sí, és una cobla, una de les millors cobles des de sempre,
els mongrins, i un dels millors, diuen, grups de vaneres, per bo, oi?
Sí, sí.
A veure, sardanes, jo, no et sé dir el repertori tampoc,
que ells el que toquen és aquesta fusió que han fet un CD, que es diu Acoblats,
i que és, doncs, avaneres, amb la cobla, acompanyats amb la cobla,
i de sardana, jo crec que sí que n'hi ha una, almenys n'hi ha una,
i ells, el grup Port Bo, doncs, quan van sols,
normalment també en canten de sardanes totes a capel·la,
però sí, sí, també en canten.
Jo espero que sí, que alguna en faran,
o almenys per fer ressò, no?, de la nostra festa.
Sí, el nostre programa, alguna vegada hem pogut escoltar
algun tema de que es digui si sona molt bé,
amb uns arranjaments molt ben fets,
tenen bons arranjadors com en Toni Mas, o diu Poli, etcètera.
En Toni Mas ve també, eh?
Ell és el director, diguem-ne,
sí, sí, ell és el director d'aquest espectacle que porten.
Suposo que haureu, vaia, haureu de fer un esforç important,
perquè una cobla Montgrins i un grup Port Bo i els dos junts,
això deu mossegar un pressupost de ser això, oi?
Sí, el que passa és que sempre, com que dèiem,
anem fent cosetes, però el gros guardem-se per quan fem 25 anys,
sempre amb l'esperança de poder arribar als 25, no?
I vam dir, doncs aquest any vinc a la casa per la finestra.
El que passa és que sí, que teniu raó, això és una despesa bastant gran,
i, doncs, a part de la fidelitat dels socis que tenim de sempre,
doncs també s'hem apuntat aquest any al projecte
Tu ajudes de Caixa a Tarragona,
per veure si, doncs, també podem aconseguir, doncs, una mica...
Algun ajut.
Algun ajut, això mateix, no?
I, però, bueno, de totes maneres, quan que ho fem amb moltíssima il·lusió,
ja sabem que sí, que això, doncs, ho val,
i pensem que al ser un concert de categoria, doncs, també la gent respondran.
Sí, no? Perquè normalment us responen, no?
Normalment sí. Mira, tenim el que deia, no?, la fidelitat dels socis de sempre,
d'aquells que qualsevol cosa que es proposi sempre hi són, no?
I això és molt de valorar, perquè, clar, un poble com el Pla,
doncs, bueno, sí que hi ha dos mil i escaig d'habitants,
però tenim més de 200 socis,
i això, doncs, fa també que un tingui ganes de seguir,
sobretot perquè sempre els tens al costat.
I en aquests moments, sobretot, doncs, quan dius, doncs, quina sort, no?,
que hem tingut aquest suport amb tots aquests anys i venga endavant
i tot això també t'ajuda a seguir.
Però que també tineu gent perquè n'heu fet difusió.
N'hem fet difusió, sí.
I, a més, a més, sabeu què passa?
Que tant els moncrins que molt per bo són dos noms que sonen.
Sí, i que mouen, no?
I que mouen gent, sí.
I llavors, com que hi ha, bueno, entre, doncs, la propaganda que hagin pogut fer,
tant a la premsa com el boca a boca, que també tot això hi ajuda,
pensem que sí que hi haurà, que hi pot haver gent.
Però, de totes maneres, jo, deixeu-me que aprofiti de dir que la gent s'animi, eh?
Que això és una...
Qui ho senti avui, que sàpiga que aquesta nit cap al Pla.
Exactament, sí, a dos quarts d'onze, al centre cívic,
i, bé, doncs, mitjoreta abans ja obrirem i, bé, doncs, esperar això, que surti tot rodó.
Suposo que no deu ser difícil, ho dic de cara als despistats que puguin venir de fora,
deu ser gaire difícil trobar-lo al centre cívic, oi?
Al centre cívic, no, no, no.
És entrar al Pla i seguir recte com si anéssim a l'Església Romànica
i ja està, vull dir, si no, preguntant.
És el vell mig del poble, al costat de l'Ajuntament, com aquell qui diu.
Molt bé, celebreu el 25 aniversari?
Sí.
Però jo imagino que abans es durien fer sardanes, ja, al Pla.
Com va anar això?
Mira, el Pla, el que passa és que és un poble que sempre ha sigut molt sardanista.
Sempre, sempre ha agradat molt la sardana.
Jo no, no, amb els meus anys, no recordo mai una festa major sense sardanes.
I és que no pot ser, vull dir, no acaba de ser festa major si no hi ha sardanes.
I llavors, doncs, això va sorgir fa, ja, això, 25 anys,
una gent, doncs, engrescada, feien cursets de sardanes
perquè la gent aprenquessin a ballar,
i van dir, per què no fem una associació?
I doncs, mira, va ser així, eh?
Sí, sí, es van reunir, vinga, va, fem socis,
la gent es van anar apuntant.
I mira, hi van passant els anys.
Hi van passant els anys, sí, home, i esperem que molts més, no?
Clar que sí, clar que sí.
Perquè de la manera que val les coses, vull dir que val la pena lluitar.
Molt bé, Sari, desitjar que us vagi molt bé.
Moltes gràcies.
La qualitat artística està assegurada.
La gent, espero que també us respongui.
La il·lusió que tenim, també.
Molt bé, i per acabar-ho, potser, de refarmar,
escoltarem una peça del disc.
Ah, molt bé.
Mira, així hem triat l'habanera Lola, la tavernera,
amb lletra dels components de Port Vol, Carles Casanovas,
que crec que és el del bigoti.
Sí, sí.
I música de tot, un especialista en això de les habaneres,
el Josep Bastons, amb un arranjament d'en Toni Masbou.
Gràcies per ser amb nosaltres.
Gràcies a vosaltres.
Ja de negra nit, buscant eixa plu que entra a la taverna,
el vent i la pluja van malmenant dies de tardor.
marina és jove, tibat i poc, amb folar negre lligat al noi,
marra de soques, perdona vides i adola tot.
Corre, Lola, posa'm un got de vi i et cantaré una cançó.
i mentre d'hi canta una habanera amb la guitarra,
ella mou el cul, avanceix els pitxis com una rialla,
i mirant coqueta, pica l'ullet al noi de Calella,
cronxolant el cos, marcant el compàs d'aquella manera.
El teu cos m'encena, el teu cos en pot, moleteta vella,
jo t'estimaré fins la fi del temps, si tu vols ser meva.
I la vella Lola, nens al davantar,
mans a la cintura, ballant soltura pel seu amà.
Quan arriba el vespre la taberanera encisadora,
espera el galant que com cada nit l'ha d'enamorar.
Amb la llitana i un got de vi,
cantarà alegre tota la nit,
cançons de cuba, canç, de mulates i blaumerí.
Corre, Lola, posa'm un got de vi,
i et canto tota la nit.
I mentre li canta una banera amb la guitarra,
ella mou el cul, avanceix els pitxis com una rialla,
i mirant coqueta, pica l'ullet al noi de Calella,
cronxolant el cos, marcant el compàs d'aquella manera.
El teu cos m'encena, el teu cos en poc,
mulateta vella,
jo t'estimaré fins la fi del temps si tu vols ser meva.
I la vella Lola, nens al davantar,
mans a la cintura, ballant soltura pel seu amà.
mans a la cintura, ballant soltura pel seu amà.
Que la Lola, la tabernera, què t'ha semblat?
És que a mi m'agraden.
Digueu que tu me deies que no t'agraden, digueu.
Sí, no, sí, sí.
Però que no t'agraden tant.
A veure, que a mi m'agraden les maneres.
A tu vist tu n'hi ha moltes, de cantades de maneres.
Bueno, però si n'hi ha masses, al final potser cansa l'estil.
Però, home, els mongrins amb aquests arranjaments.
Jo un any vull anar allà...
A l'escala.
Exacte.
Jo un any hi seré.
L'ambient hi fa molt.
No sé quan, però jo seré.
Com si fos allà no sé on, però...
Saps allò que mai ve rodat per anar-hi, però m'agrada.
Oh, llavors fotades, perquè sempre està ple.
Sí, sí.
No, no, però estrella i primera fila.
Ja t'ho explicaré.
Anem amb matèria, que sí.
Tenim les notícies.
I aquest cap de setmana, bé, la notícia obligada a destacar
és que la vida d'Urganyà acull als actes d'anomenament
com a 51-nes ciutat-tubilla de la Cerdana.
Els actes començaran avui mateix amb una cercavida a primera hora de la tarda,
que serà l'encarregada de rebre la flama de la Cerdana
provinent de l'anterior ciutat-tubilla a l'escala.
Un cop rebuda per part de les autoritats,
es traslladarà a la plaça de les Humilies
on hi haurà diverses actuacions de bastoners i nans.
Després, una cadena humana traslladarà la flama fins a un papeter
que un cop encès donarà pas als parlaments de les autoritats
i a la proclamació oficial d'Urganyà com a ciutat-tubilla.
Es nomenaran llavors els cerdanistes d'honor
i s'escolterà el lliçó magistral
a càrrec del reconegut poeta Vicenç Llorca.
A continuació es descobrirà una placa commemorativa
i hi haurà una ballada de sardanes en el vell Puig-Cobla
durant la qual s'estrenarà la sardana del pobillatge
original de Jaume Riu.
Després d'un sopar, hi haurà un concert de sardanes
a l'església de Santa Maria.
I demà diumenge, després d'una missa i una cercavila,
hi haurà la inauguració del monument a la sardana,
aquesta vegada obra de l'escultor Josep Servilla a la plaça Major.
La lectura del missatge al món sardanista
a càrrec de Cesc Uspar,
que va ser jugador i entrenador de handball
del Futbol Club Barcelona.
Cap a l'una de la tarda es preveu l'anunci
del cartell dels Premis Sardana 2011,
els guardons que reconeixen la trajectòria rellevant
de persones, institucions i entitats.
Igualment s'anunciarà quina serà la propera ciutat
Puig-Cobla de la sardana.
A la tarda, després del dinar de Germanó,
hi haurà un concurs de colles sardanistes,
tal com han vist a l'agenda,
i una nova ballada.
Si la setmana passada parlàvem dels estudis centrats
en la sardana que han desenvolupat el japonès Tomo Hiro Ikeda
i la sueca Marie Borkloff,
ara ens arriba informació d'alguns estudis universitaris
portats a terme des de Catalunya mateix,
que també tracten d'una manera o altra la sardana.
Així, Maria Gavarrón, de la Facultat de Lletres
de la Universitat Autònoma de Barcelona,
per un treball d'antropologia va escollir una colla de sardanes
per estudiar com un grup que té un objectiu comú
que es manté al llarg del temps.
Per portar-lo a terme, va mantenir entrevistes
amb membres de la colla i observant i analitzant
l'organització interna.
Amb aquesta documentació va desenvolupar un projecte transversal
que ha durat dos cursos i ha suposat un treball final
de més de 100 pàgines, després de consultar llibres
i tractats específics d'antropologia.
D'altra banda, la Núria Costas,
de l'Escola Universitària de l'Esport i la Salut,
adscrita a la Universitat de Girona,
ha desenvolupat una anàlisi sobre les possibles solucions
al dolor i lesions pels sardanistes de les colles de competició.
Per desenvolupar el projecte,
ha fet arribar unes enquestes avalladors de diverses colles.
D'aquesta manera, amb les respostes que ha obtingut,
ha pogut valorar les lesions més comunes,
les hores destinades a l'assaig, si pateixen molèsties, etc.
A partir d'aquestes dades, ha elaborat un entrenament
que s'ajustés a les diferents variables.
El seu mètode de treball, a part de les enquestes,
ha consistit en la investigació i documentació
en articles científics, vídeos,
a part de consultes amb fisioterapeutes,
i cal dir que aquest estudi es presentarà
el proper mes de juny davant d'un tribunal
de la universitat per la seva valoració.
Aquestes dues investigacions
exemplifiquen que no només els estudiants estrangers
s'interessen per les sardanes,
sinó que també joves de Catalunya
troben punt d'interès a les seves disciplines,
cosa que ja sembla més normal, com si diguéssim.
Occitània s'entra, des d'ahir fins diumenge,
la sisena edició de les trobades de música mediterrània
que tenen lloc a Torroella de Montgrí.
Un dels plats forts és l'estrena de l'espectacle musical
basat en la tenora, l'oboe occità i la percussió.
Un taller també unirà instruments com la tenora o el tibla
amb el repertori tradicional d'Occitània.
El tenorista Jordi Molina, l'oboïsta occità
Filipe Mibó i el percussionista Pere Oliver
van estrenar ahir, a les 10 de la nit,
un espectacle que ha produït el Museu de la Mediterrània
amb motiu de les sisenes trobades de música mediterrània
que organitza la seva seu.
I avui els instrumentistes de tenora i tibla
poden participar des de dos quarts de 10 del matí
fins a dos quarts de 8 del vespre
en un taller sobre repertori occità
amb Loreno Odemar.
També és obert a grellers i oboïstes.
Paral·lelament hi ha tallers de cant i dansa.
Les jornades són coordinades pel professor
de l'Universitat Autònoma de Barcelona, Jaume Iats.
Ja és l'hora de la relíquia
i altra vegada amb un enregistrament
d'un altre final del concurs a Sardana de l'any
de la primera època.
La setmana passada vam situar-nos al final
que va tenir lloc a Tarragona el 24 d'abril del 1976.
El temps passa volant.
Sí, però no tant, al Teatre Metropol.
De manera que avui ens cal anar un any després,
concretament el 30 d'abril del 1977,
al Teatre Principal d'Olot.
Mira, casualment, avui és també 30 d'abril.
Sí, i tant.
Escolta, amb això no ens hi havíem fixat.
Casualitats d'aquí.
En aquella ocasió van actuar les cobles
a la ciutat de Girona i Barcelona,
aquesta darrera en la que seria una de les últimes aparicions
en públic abans de deixar d'actuar com a coble.
Es van interpretar, com és habitual,
10 sardanes finalistes.
Però ja sabeu que evitem nosaltres d'aquí a la relíquia
les més conegudes i, esclar, les premiades.
Aquesta vegada, però, hem triat la que va quedar
com a primera finalista.
Només a 3 vots de diferència
de la que va resultar sardana de l'any,
que fóu al Parc de la Guineu, de Prefontàs,
una sardana que ha mantingut la popularitat
de manera ferma i s'ho vinteix a les ballades i a plecs.
Menys sort va tenir quan la Rosa hi és,
de Lluís Buscarons, aleshores director i flavilaire
de la coble ciutat de Girona,
que com a compositor va aconseguir certa popularitat.
Actualment ja no és tan fàcil trobar sardanes seves
als programes, com aquesta,
que precisament interpretava la coble ciutat de Girona,
amb el mestre Buscarons el Flaviol,
instrument al qual li va donar un petit paper com a solista.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
I la xafarderia Salon 2 i seguit.
Avui una rectificació per començar.
Fa 15 dies parlàvem de la plac ciutat de Tarragona.
Abans començàvem, ja fa setmanes que anem avançant coses.
i dèiem que s'estrenarien tres sardanes, això és correcte,
i també era correcte el nom de les sardanes que vam dir,
el que passa que no era ben encertat a les dedicatòries d'una de les sardanes.
Vam dir que s'estrenaria la sardana Víctor i Berta del Fret Abat,
el compositor d'Argoni i el Fret Abat, i ho vam dir malament.
La dedicatòria correcta és els cosins Víctor Jordà, fill de Joan Jordà i Berta Massanes,
filla d'Irene Jordà, una família ben sardanista,
tant en l'aspecte musical com d'en Saire de la nostra ciutat.
Acudem també que les altres dues sardanes que s'estrenaran són la flota tarragonina,
l'anèssima sardana del mestre Tomàs Giramembrador,
aquesta vegada dedicada no a cap persona en concret,
sinó als sardanistes tarragonins en general.
I una altra estrena, aquesta del primer tenor i representant de la Copla,
la principal de Tarragona, el Rafael Guinovar,
d'una sardana que es diu Tendresa.
Abans, parlant d'aquest concert que té de lloc aquesta nit al Pla de Santa Maria,
suposo, si ho heu estat atents, ha sortit a la conversa
que un dels arrenjadors responsables dels arrenjaments,
magnífics d'arrenjaments d'aquesta fusió de vaneres,
o del grup de vaneres, millor dit,
perquè interpreten diversos tipus de músiques, sardanes, apaneres, efectivament, boleros, etcètera,
és l'Antoni Mas, un home amb una llarga experiència en el món de les cobles orquestres,
ha estat a comúment d'alguna de les més importants de les comarques gironines,
després ha sigut realitzant una tasca més de despatx al sindicat de músics,
i aquesta nit hi serà també com a director d'aquesta conjunció de les dues formacions.
I ens hauria pensat que és un home força assenyat,
però que de vegades no s'està de dir veritats.
Recordareu que en un programa recent ens fèiem ressò d'unes declaracions
que havia fet sobre la qualitat de moltes de les sardanes
que apareixen en molts programes d'avallades i a plecs,
unes declaracions força contundents que ja vam apuntar una miqueta,
però que un dia que tinguem més temps d'intrenquilitat valdrà la pena que les analitzem amb deteniment.
I això, de fet, aquests comentaris els podeu trobar,
si vol entretindre el blog Creuant, que sovint, sovint recomanem el nostre programa.
Per cert, que avui ho tornarem a fer amb un parell d'aspectes,
un d'ells, quan convé, fa crítica, es comenta, per exemple,
el cartell del cicle, de l'interessantíssim cicle de concerts
que patrocina la Deputació de Girona,
que ara n'hi agafa una cobla i li patrocina un bon grapat de concerts
que porta arreu d'aquelles comarques.
No hi ha res a dir, al contrari, elogiar aquesta iniciativa.
El que és curiós és que al cartell hi apareixen diversos instruments
i un d'ells és un clarinet que, com bé sabeu, no forma part de la cobla.
I això és una petita relliscada que s'ho vinteix bastant als programes
sense anar més lluny.
El concert Cobla i Usving, que va organitzar l'Agrupació Zanista Terranadansa,
també apareixen una sèrie d'instruments en portada
i un d'ells vol ser un contrarreix, però en realitat és un violoncel.
Bé, una crítica, com ho diguem, de bon rotllo.
El que cal d'imatge queda bé, no?
Passat el mateix.
És bonica, jo l'estic veient aquí i és maca, eh?
Aquesta de Girona, no?
Sí, sí.
I doncs un dels instruments és un clarinet.
Hi ha un contrarreix, la trompeta, el tamborí i la clarida.
Bé, i em sembla que aquest bloc, aquest creuant,
has trobat alguna altra cosa interessant.
Sí, una miqueta més avall diu
La Terranadansa crea afició amb samarretes de disseny.
Ah, ja ho havíem dit al programa, però fa goig veure que se'n fan ressò.
Escolta, i se'n fan ressò i diuen, doncs, diuen que els colors en què es pot trobar,
el preu que s'hi veu, veu d'en Saires, diuen amb el balcó.
A part, expliquen, no?
Diu, com, espiam, espiam.
Deixa'm dir...
S'ha aquí amb l'ordinador.
Això el diu.
El dibuix, amb clars referències a l'estil mercat de la Cucu Moixu,
diu, representa Déu d'en Saires ballant sardanes amb un uniforme de la colla Terranadansa,
que es posa en categoria absoluta,
davant d'un element representatiu de la seva ciutat, com és el balcó del Mediterrani,
situat al final de la Ramba Nova i que ha guanyat l'expressió d'anar a tocar ferro,
quan es vol anar fins a la balconada.
Clar, és que això hi ha gent que no ho sap.
Clar, el que ho escriu és de Lleida i dels comarquats lleidatanes,
i ho intenta explicar a tothom.
Però aquí hi ha diferents talles, diferents colors.
Per cert, ser d'algú, i tu em sembla que també ho coneixes,
que estarà molt cofoi de la il·lustració que apareix.
Doncs sí, perquè clar, tu i jo coneixem...
Han posat una foto molt graciosa, molt bonica, d'un nen,
que ho coneixem, clar.
Dels més joves balladors de l'agrupació Terranadansa.
Que porta la samarreta color taronja, o vermellós, no és?
Sí, no ho sé ara.
Sí, en taronja, en taronja.
T'agrada per internet, els colors...
Taronja, sí, taronja, taronja és.
Molt bé, mira, escolta'm.
Per cert, suposo que entre el mare magnum
que hi havia de paradetes per la Diada de Sant Jordi,
suposo que va veure que l'agrupació Terranadansa
tenia la seva pròpia paradeta.
Sí, sí, sí, amb molt d'èxit.
Sí?
Sí, sí, sí.
Perquè jo sé que diu, se'ns han acabat les roses i en tornem a anar a buscar.
I sí, sí, ho van acabar d'altre cop.
Venien roses amb un punt de llibre molt bonic.
Sí, amb un punt de llibre molt bonic.
També amb dos...
El punt de llibre tenia dos dels dibuixets d'aquí, de la samarreta, diguem-ne.
Saps?
Sí, sí.
Una cera i una.
També venien samarretes, discos de l'agrupació...
Sí, sí, sí.
Un èxit.
S'ho van passar molt bé, es van llevar molt aviat per muntar-ho,
però estaven cansats a última hora, però molt satisfets.
Molt bé.
Deixem-ho aquí per avui, a la xafarderia.
Sí, guardem-se'n alguna per el proper dia.
Sí.
Anem a la música.
I tot seguit ho farem amb una sardana d'un compositor força destacat,
Narcís Paulís,
qui també fa un notable defensor com a intèrpret del Flavial,
un instrument que durant molts anys era força menys tingut.
Això potser avui en dia no se'n recorda tant,
però quedava com a raconat el Flavial.
No se li donava el valor que realment mereix aquest instrument,
que sí, que és petit, però que té el seu mèrit
i el seu paper dins la cobla.
Les sardanes que va escriure, Narcís Paulís, són de gran qualitat,
encara que ara pararem atenció en una de les primeres,
que va fer de ben jove, la Bernadetta de Lourdes.
Una sardana que s'ha interpretat força i durant molts anys
era inclòs especialment en concursos de colles,
atesa a la seva dificultat, entre altres coses,
a causa del seu tiratge d'aparells.
Darrerament, aquesta característica és evitada en els concursos,
raó per la qual ja és més difícil que tinguem oportunitat
d'escoltar-la i de ballar-la.
Ara us l'oferim en versió de la cobla cadaqués.
A la us l'oferim en versió de la cobla.
A la us l'oferim en versió de la cobla.
A la us l'oferim en versió de la cobla.
A la us l'oferim en versió de la cobla.
A la us l'oferim en versió de la cobla.
A la us l'oferim en versió de la cobla.
A la us l'oferim en versió de la cobla.
i de la cobla.
i de la cobla.
i de la cobla.
i de la cobla.
i de la cobla.
i de la cobla.
i de la cobla.
i de la cobla.
i de la cobla.
i de la cobla.
i de la cobla.
i de la cobla.
i de la cobla.
i de la cobla.
i de la cobla.
i de la cobla.
i de la cobla.
i de la cobla.
i de la cobla.
i de la cobla.
i de la cobla.
i de la cobla.
i de la cobla.
i de la cobla.
i de la cobla.
i de la cobla.
i de la cobla.
i de la cobla.
i de la cobla.
I gairebé acabant el programa.
i vinga, acabem amb una altra sardana.
que alguns oïdors es queixen que no poseu prou música.
Doncs vinga, acabem.
I l'atzar ha volgut que ho fem amb una sardana
d'un personatge que hem parlat diverses vegades.
Sí, exacte.
l'Antoni Mas Bou,
que dirigirà aquesta nit als Montgrins i Port Bo.
Amb una sardana que es diu, mira,
per molts anys,
amb la cobla.
i de la cobla.
i de la cobla.
i de la cobla.
i de la cobla.
i de la cobla.
i de la cobla.
i de la cobla.
i de la cobla.
i de la cobla.
i de la cobla.
i de la cobla.
i de la cobla.
i de la cobla.
i de la cobla.
i de la cobla.
i de la cobla.
i de la cobla.
i de la cobla.
i de la cobla.
i de la cobla.
i de la cobla.
i de la cobla.
i de la cobla.
i de la cobla.
i de la cobla.
i la cobla.
i de la cobla.
i de la cobla.
i la cobla.
i de la cobla.
i de la cobla.
i de la cobla.
i de la cobla.
i de la cobla.
i de la cobla.
i de la cobla.