La nau Espai Europa
La nau Espai Europa
La nau Espai Europa
La nau Espai Europa
La nau Espai Europa
La nau Espai Europa
La nau Espai Europa
La nau Espai Europa
La nau Espai Europa
La nau Espai Europa
La nau Espai Europa
La nau Espai Europa
La nau Espai Europa
La nau Espai Europa
La nau Espai Europa
La nau Espai Europa
La nau Espai Europa
La nau Espai Europa
La nau Espai Europa
La nau Espai Europa
La nau Espai Europa
La nau Espai Europa
La nau Espai Europa
La nau Espai Europa
La nau Espai Europa
La nau Espai Europa
La nau Espai Europa
La nau Espai Europa
La nau Espai Europa
La nau Espai Europa
La nau Espai Europa
La nau Espai Europa
La nau Espai Europa
La nau Espai Europa
La nau Espai Europa
La nau Espai Europa
No extensió et filler
La nau Espai Europa
La nau Espai Europa
La nau Espai Europa
La nau Espai Europa
La nau Espai Europa
La nau Espai Europa
Narrator
La nau Espai Europa
Estem apanyats.
Vinga, va, activa la propulsió i comencem el nostre viatge, va.
Va, som-hi.
Atenció, hem superat la velocitat del xò maig.
1, anem a 1.235 km per hora.
La Unió Europea és molt més que una organització de cooperació entre governs?
De fet, la Unió Europea és única.
Els Estats membres segueixen sent nacions sobiranes independents,
però comparteixen la seva idiosincràsia per a ser més forts
i tenir una influència mundial que cap d'ells podria exercir de manera individual.
Així, doncs, els Estats membres deleguen algun dels seus poders a institucions comunes?
Sí, efectivament.
D'aquesta manera poden prendre decisions democràticament i a nivell europeu
sobre assumptes específics d'interès conjunt.
Les institucions poden decidir i actuar per sobre dels òrgans nacionals de cada país.
Es crea d'aquesta manera un marc institucional unificat?
Des de l'entrada en vigor del Tratat de Maastricht,
la Unió Europea adopta un marc institucional únic
que funciona en règim de democràcia representativa.
Té com a finalitat promoure els seus valors, perseguir els seus objectius,
defensar els seus interessos, els dels seus ciutadans i els dels Estats membres,
així com garantir la coherència, eficàcia i continuïtat de les seves polítiques i accions.
I el Parlament Europeu?
Doncs des del 1979 és escollit directament cada cinc anys en les eleccions europees.
Per tant, és la primera institució supranacional directament escollida del món.
És l'òrgan representatiu de gairebé 490 milions de persones.
Tinc dubtes entre el Consell Europeu i el Consell de la Unió Europea.
Mira, no s'han de confondre.
El Consell Europeu és un organisme polític de caràcter intergovernamental.
Està format pels caps d'estat o de govern dels Estats membres de la Unió Europea.
El president permanent del Consell més el president de la Comissió Europea.
I què és, llavors, el Consell de la Unió Europea?
També nomenat Consell de Ministres, és un òrgan comunitari que representa els governs dels Estats membres.
Aquests fan lleis per a la mateixa Unió, estableixen els seus objectius polítics,
també coordinen les seves polítiques nacionals i resolen les diferències existents entre ells i amb altres institucions.
Està regulat per normes del tret internacional.
En cada reunió del Consell participen representants dels Estats membres amb rang ministerial.
I la presidència del Consell canvia entre Estats membres cada sis mesos.
Una altra institució important és la Comissió Europea?
Sí, es tracta de la branca executiva de la Unió Europea.
Aquest cos és el responsable de proposar la legislació, l'aplicació de les decisions,
la defensa dels tractats i, en general, s'encarrega del dia a dia de la Unió.
Aquest, podríem dir, triangle institucional, elabora, per tant, les polítiques i les lleis que s'apliquen a la Unió Europea?
En principi, la Comissió és qui proposa les noves normes, però són el Parlament i el Consell qui les adopten.
La Comissió i els Estats membres les apliquen i la mateixa Comissió vetlla pel seu compliment.
Parlem de dues institucions més que ocupen un paper vital.
Mira, són el Tribunal de Justícia, que vetlla pel compliment de la legislació europea,
i també el Tribunal de Comptes, que s'encarrega de controlar el finançament de les activitats de la Unió.
Tot aquest teixit institucional constant ho és així des de la seva creació l'any 1952?
Sí, no obstant això, s'han modificat també les seves competències en diverses ocasions.
Les normes i procediments que les institucions han de seguir s'estableixen en els anomenats tractats,
negociats pel Consell Europeu i en conferències intergovernamentals i ratificades pels parlaments nacionals de cada estat.
A banda, la Unió Europea compta amb altres organismes?
Sí, són òrgans que s'ocupen d'àmbits especialitzats.
El Comitè Econòmic i Social Europeu n'és un exemple?
Té la finalitat de representar els interessos dels diferents grups econòmics i socials d'Europa, societat civil, patrons i empleats.
I el Comitè de les regions?
Representa les autoritats regionals i locals.
El Consell de la Unió Europea, el Parlament Europeu o la Comissió Europea el consulten sovint en assumptes referents a l'educació, la joventut, la cultura o fins i tot la salut pública.
I quin és el paper del Banc Europeu d'Inversions?
És l'òrgan financer comunitari de la Unió, finança projectes d'inversió d'Europa i ajuda a les petites empreses a través del Fons Europeu d'Inversions.
I el Banc Central Europeu?
És el Banc Central de la Moneda Única Europea, l'euro, i el constitueix el principal eix de l'eurosistema.
És el responsable de la política monetària europea.
També existeix la figura del defensor del poble europeu?
Sí, investiga les denúncies dels ciutadans sobre la mala gestió i de les institucions o organismes de la Unió Europea.
Encara n'hi ha més?
Encara n'hi ha més.
El Supervisor Europeu de Protecció de Dades, que protegeix la intimitat de les dades personals dels ciutadans.
L'Oficina de Publicacions Oficials de les Comunitats Europees, que s'encarrega de publicar informació sobre la Unió Europea.
O l'Oficina de Selecció de Personal de les Comunitats Europees, que és qui contracta el personal de les institucions de la Unió Europea i altres organismes.
Finalment, també existeix l'Escola Europea d'Administració, que ofereix formació en àrees concretes per al personal de la Unió Europea.
A més, també s'han creat agències, que són òrgans especialitzats per a determinats àmbits tècnics, científics o de gestió.
Espai Europa. Estem en òrbita i ens hi mantindrem a una velocitat de creuer de 60 km per segon.
Carai, em diràs passat, Miquel, però estic encantadíssim amb aquest nou vestit que portem.
Ai, tu i el vestit. Saps a qui li quedaria ni fet a mida, aquest vestit?
A qui?
A la comandat de l'Enterprise.
Mira, m'ho imaginava, que miries per aquí, eh? Ja tornem amb això.
Sí, sí, és que aquesta dona et porta de cap, et porta de cap.
Però escolta'm, avui ens cobrirem la glòria, eh?
Sí, avui veuràs.
Tindrem problemes.
No cobrarem, ja veuràs.
Atenció, el sistema de subministrament elèctric de la nau està fallant.
El combustible és insuficient i no puc activar el sistema de reserva.
Hauríeu d'activar-lo vosaltres manualment des de la sala de màquines.
Això vol dir el que crec que vol dir?
Doncs diria, diria que sí, eh?
Una cosa que ho digui més, que baixar aquella sala infernal fa molta calor
i l'única vegada que vaig anar vaig perdre mig quilo.
Si més quilo sou, agafa el transmissor i informa'm puntualment que jo ho controlo des d'aquí mateix.
Vinga, va.
Coronel Sunyer, m'escoltes? Canvi.
Aldi Clà, com està el pati per aquí baix?
Hi ha alguns aparells que s'han apagat, però si em dius com fer-ho crec que puc tornar a activar el sistema de reserva.
Doncs mira, davant teu has de tenir dues palanques. Les veus?
Sí.
Mira, una és de color vermell i l'altra és de color verd. Les veus?
Sí, crec que sí.
Doncs mira, s'acciona la que hi ha a la dreta, que és la vermella, mentre cantes la macarena.
Com?
No fa res, home. Acció de la palanca vermella i tot veuràs com torna a la normalitat.
El mòdul de reserva de combustible ha estat activat satisfactòriament.
Tots els sistemes de la nau funcionen amb normalitat.
Perfecte, ja pots tornar cap aquí.
Atenció, un vehicle espaial acaba d'acoplar-se la nau. Els vostres convidats acaben d'arribar i us esperen a la sala VIP.
Aquesta setmana toca a tu rebre els nostres convidats. Crec que jo em quedaré aquí recuperant-me de què tens surt. Estic cansat i em fa una mica de mal el cap.
Escolta'm una cosa, reposa una estona i pren una d'aquestes càpsules. Notaràs, de fet, una millora a molt poca estona.
Jordi Collado, què tal?
Hola, bones.
Hola, Dani Vasco.
Hola, bones.
Està vient mai a un transbordador?
Doncs no, encara no.
És la primera vegada?
Primera vegada.
Ens estem aclimatant.
Molt bé, curiós.
Sí, sí, queda el cos com un maflonjo, no?
Heu vist unes vistes?
Vaja.
Brutal, impressionant.
Si etsiu ara, mira, per aquí, per la dreta, d'aquí no res, veurem Romania.
Hòstia, és veritat.
I acabarem de passar per sobre la França.
Sí, ben-hi-do.
Són, de fet, una de les potes del projecte, no?, d'aquestes correspondències europees, Romania i França, no?
Dos de les tres, sí. L'altra, Tarragona.
Com decidiu donar-hi una projecció europea? Quan decidiu que el projecte ha de tenir una projecció europea i per què?
Bé, quasi que ens va venir l'oportunitat i nosaltres l'hem sabut aprofitar, no?
Des de França, una associació que es diu L'Aix de la Tortú, ens va cridar els d'Ariadna que col·laboréssim amb ells artísticament,
amb un projecte que es deia Correspondències Ciutadanes, que intentava fer art social als barris
i amb aquestes obres artístiques que es feien amb els habitants de diferents barris, intentaven crear debat social
i, bueno, nosaltres vam acceptar a participar inicialment a França en una d'aquestes correspondències
i allà va sorgir la possibilitat de fer-ho, i això, extensible a altres ciutats d'Europa, com va ser aquí a Tarragona
i també a Romania, i per fer-ho aquí a Tarragona, com aquest projecte té aquesta doble component artística i social,
vam demanar als de la Fundació Casalamic que ens aportessin aquests coneixements que nosaltres no teníem,
com està establerts als barris i tenir un equip d'antropòlegs i gent, o treballadors socials,
o gent que estava no només ficada al barri, sinó també que teníem coneixements sota sociologia i tal.
Perquè l'objectiu, Jordi, d'aquest projecte, quin és? El barri de fons, diguéssim, la prioritat?
Generar reflexió, en realitat, en un sigui reflexió, és a dir, tot es fa perquè després puguem fer un debat
en diferents espais, en espais petits, en espais grans, on la gent planteja que està succeint,
amb la immigració, amb Europa, amb les entitats, amb les maneres de fer, amb els barris,
la qual cosa, la projecció, o sigui, aconseguim fer una obra entre artistes i veïns i veïnes
i això ens serveix després per fer el plantejament, el debat, la reflexió al voltant què està passant
sobre la immigració arreu d'Europa, no només en el lloc concret on estem, sinó a veure si s'està reproduint el model,
si les coses són similars, si hi ha moltes diferències o no, com estan els barris o com no estan els barris.
L'intercanvi cultural, quin paper hi juguen amb tot plegat?
L'intercanvi cultural és bàsic, jo crec que hi ha una cosa amb la que coincidim, per desgràcia coincidim en les tres experiències
i és que el model de construcció social és molt semblant, és a dir, gatitzar certes zones d'alguna manera és allà on s'ajunten les persones nouvingudes,
com s'ha fet en altres moments, i per desgràcia a França fa 70 anys que tenim immigració i fa 70 anys que ho fan d'una mateixa manera concreta,
el model francès és de Franceso Lalluno, aquí estem en aquest model i per desgràcia no ens estem adonant del que s'està passant allà.
Segurament els distors als barris, a francesos, ens van generar un primer interrogant,
però com ja no és notícia, hem deixat de parlar-ne de com estem construint el nostre model,
i a Romania estan iniciant-ho, amb la qual cosa l'aportació cultural, el que estem veient, el que és interessant,
és que és bàsica per la construcció també d'una Europa, de la ciutadà o la ciutadana mitja europea o europea,
és bàsic que hi hagi transferència de la gent, que la gent vingui, que la gent vagi,
perquè els estats no han estat capaços d'assolir una única imatge, una figura bàsica,
quin és el model europeu, el ciutadà europeu, no hi ha un model, els estats no estan sent capaços,
no es posen d'acord ni en quin és el model d'estat, amb la qual cosa difícilment seran capaços de generar
que hi hagi algú que s'identifica amb Europa, quan preguntem a Tarragona quants europeus n'hi ha,
la gent pensa en francesos, en anglesos no pensen que tota la ciutat és europea,
llavors una mica és aquest plantejament, només la migració ens podrà ajudar a construir un model europeu social,
més enllà de l'institucional, que aquest ja l'hem vist com l'estan fent.
Ara enfocarem el telescopi i veurem Rens, mireu, estem passant per sobre,
a la cara de la pantalla, però estem passant per sobre ara mateix, molt a prop,
és guapo, com plou, xec.
Què passarà allà? Perquè a Rens sembla que anireu a una universitat, a la ciutat, a exposar les conclusions del projecte.
Bueno, en realitat les anirem a extreure, no? Anirem a extreure les conclusions,
serà l'espai on trobarem tots els investigadors que han estat al projecte,
tots els artistes i alguns veïns, no?
I això ens permetrà, i tota una part de la representació política,
bàsicament francesa, des de Romania i des de Tarragona, no han acabat de viatjar cap allà,
des d'allí intentarem posar-nos d'acord amb les conclusions compartides,
és a dir, no només es valen compartir una estoneta, sinó que anem de xerrar i anem d'intentar
que el discurs sigui coherent per tots, no?
Que és una cosa que de vegades ens oblidem, a l'hora de fer projectes, fem el projecte, s'acaba,
ja ningú més se'n recorda d'allò, sinó, no, no, tot el contrari, hem de fer avaluació,
hem de veure què hem descobert i a més hem fet complicat,
i és que en el projecte no només hi havia llengües diferents,
l'anglès, el francès, el romanès o el català o castellà,
sinó que hi havia maneres de mirar diferents, no?
Amb la qual cosa són altres llenguatges, els artistes, els investigadors, els veïns,
amb la qual cosa hem de posar un munt de, des d'un munt de prismes,
ens hem de posar d'acord amb veure tots la mateixa cosa,
o que com a mínim allò que veiem representem aquella idea que tenim, no?
És totalment un reflex del que està passant, no?
Si en un projecte, entre cometes, petit, tenim aquests cinc idiomes
i tres maneres, quatre de pensar, és exactament el que està passant.
a Europa, no? Hi ha un munt d'idiomes que es barregen
i un munt de maneres de fer i de veure.
Prismes.
I això és, en aquesta conjuntura, és difícil formar una identitat europea, no?
Jo ho parlàvem en un debat molt interessant amb els sociòlegs de Romania
i ens feien veure, per exemple, fer una identitat amb els Estats Units, no?
Els Estats Units, precisament es diu Estats Units perquè és un munt d'estats diferents,
sota una mateixa bandera, feta d'estralletes i tal,
i té les seves maneres de fer.
Això seria possible a Europa? Difícil.
perquè tot aquest munt d'estats, per ara,
són més, afloren més les diferències que les igualtats.
I és molt difícil que es creïa aquesta identitat d'Europa com a nació,
que sí que tenen molt, evidentment, Estats Units.
i, precisament, el nostre projecte rep uns quartos d'Europa
per començar a treballar aquesta manera d'apropar-nos entre els europeus,
que aquest encaix és superdifícil i que té molts...
Ara mateix sembla que té més riscos.
Bueno, aquestes coses són les que ara necessitem més els sociòlegs,
perquè nosaltres com a artistes l'únic que he fet és intentar que floreixin
aquests sentiments, aquestes emocions, aquestes perspectives.
En aquest espai, en aquest viatge,
sempre acabem l'entrevista filosofant una miqueta també,
amb preguntes breus, amb respostes breus.
Us preguntaria, per exemple,
parleu d'això, de com explicar Europa als barris.
Com veieu Europa?
Què creieu que hauria de ser el que...
hauria de canviar Europa properament?
O creieu que, per exemple, l'ampliació...
I esteu a favor o en contra de l'ampliació de la Unió Europea?
Jo és que crec que més que ampliació o reducció,
tal és una història de democratització d'Europa,
que la democràcia d'Europa és justeta,
perquè parteix dels Estats i no del Parlament.
Escollim el Parlament cada quatre anys
i aquells ja van escollint.
la Comissió Europea Escollida d'Europa-Ros
o a qui ens representa i no...
Pregunta-li a algú qui és el president d'Europa,
que és difícil que t'ho diguin.
És que jo crec que canviaria aquest concepte d'ampliació i tal.
A mi una de les coses que no m'agraden,
diametralment, de com s'està fent,
és que el concepte d'Europa que estan construint és de frontera.
Estan posant-li una valla enorme
i t'estàs dins o fora,
però jo crec que això és un gran error,
perquè estàs posant en peu de guerra amb els de fora,
els d'aquí contra els d'allà.
A mi això no m'agrada
i crea un conflicte ja de pas.
I jo crec que les persones
no van a fer la guerra
ni van a fotre't a ningú,
sinó van on està el menjar,
on estan les seves necessitats.
Qui creieu que porta el pes d'Europa?
Quin país?
Bàsicament Alemanya.
Jo crec que Merkel és qui controla
en Sarkozy al costaet,
que li va donant el vistiplau.
L'eix Alemanya-França és bastant visible,
però el pes econòmic a Alemanya
i el Sarkozy,
que fa una mica de vedet,
que volen deixar-se veure en aquest sentit.
Un desig per Europa i acabem.
Democràcia.
Jo crec que el concepte frontera,
que es vagi reduint
i que veiem que on estem estem de pas.
Avui hem parlat d'aquest projecte
de la Fundació Casal Amic,
representada pel Jordi Collada
i també l'Associació Oriana,
representada per Nani Blasco
i amb el suport de la Comissió Europea
i amb moltíssima gent que hi ha participat.
Us voleu quedar al transbordador?
Voleu que us transportem cap a la Terra?
Què preferiu?
Us quedeu?
Sobrem al viatget, no?
Sí, sempre que ens ha passat per Romania i França,
farem unes preses, unes fotos.
Tornem i passem.
Jo torno cap al pont de comandament,
però ha estat un ple.
Nani Blasco, Jordi Collada,
fins aviat, fins ara.
Fins aviat, merci, salut.
Si voleu estar el dia de les intervencions al Twitter
d'eurodiputats, grups polítics o comissaris,
ho podeu fer a través de la pàgina web europatuits.eu.
Moltes de les institucions de la Unió Europea
també disposen de pàgina al Facebook o perfil al Twitter.
És el cas del Parlament Europeu.
Al Facebook compten amb més de 151.800 persones
a les quals els agrada la pàgina facebook.com
barra europeanparliament.
Si voleu seguir-los al Twitter,
per conèixer tota l'actualitat d'aquesta institució
en idioma espanyol,
podeu fer-ho al compte arroba europarl guió baix es.
També, si voleu seguir la representació
de la Comissió Europea a Barcelona,
ho podeu fer al Facebook amb més de 1.200 fans
a facebook.com barra comissioeuropeabcn
i la Comunitat Europea a Espanya
també es presenta al Twitter amb el compte
arroba uemadridrep.
Atenció, els sistemes informatius
estan rebent notícies actualitzades
provenients del continent europeu.
Procedeixo a descodificar-les a través dels altaveus.
El primer ministre en funcions portuguès,
José Sócrates,
ha informat aquest dimecres al vespre
al president de la Comissió Europea,
José Manuel Durao Barroso,
de la intenció de Portugal
de demanar l'activació del mecanisme europeu
de rescat financer.
Així ho ha anunciat l'executiu comunitari
en un comunicat en què Barroso ha assegurat
que la petició serà processada
tan ràpid com sigui possible.
Portugal serà el tercer soci de l'euro
a ser rescatat en menys d'un any
després de Grècia i Irlanda.
S'estima que el rescat ascendeixi
a uns 75.000 milions d'euros,
dels quals la Unió Europea
aportaria uns 50.000 milions
i la resta correspondria
al Fons Monetari Internacional.
La Unió Europea insisteix aquest mateix dilluns
que si el règim de Gaddafi
deixa el poder a Líbia
no té intenció de mantenir contactes
amb els fills del líder
que estarien proposant
fer-se càrrec d'una possible transició.
La postura dels 27 és clara.
El règim de Gaddafi ha d'acabar
i la voluntat del poble
ha de ser respectada
amb una transició cap a la democràcia,
ha assegurat Michael Mann,
portaveu de l'alta representant
Catherine Ashton.
Els fills de Gaddafi
estan dintre del règim.
Ha deixat clar el portaveu,
excloent-los com a interlocutors.
Segons el diari The New York Times,
almenys un dels fills del dictador Líbia
està disposat a conduir
una transició cap a la democràcia
si el seu pare abandona el poder.
El portaveu de la cap
de la diplomàcia europea
no ha volgut especular
sobre la hipòtesi
de diferents escenaris,
però ha insistit
que per Brussel·les
el règim Líbia
ha perdut tota la legitimitat
i ha de deixar el poder.
La Unió Europea,
per la seva banda,
ha enviat una nova missió a Líbia
que ja s'ha entrevistat
a Benghazi
amb representants
de l'oposició
i de la societat civil
per a seguir recaptant
informació
de la situació
sobre el terreny.
Entre uns altres
assenviats europeus
es reuniran
amb membres
del Consell Nacional
de Transició
els que diversos països
han declarat
com a únic interlocutor
polític líbi.
Relacionat amb el que passa
al país,
l'OTAN
ha rebutjat
armar
els rebels
a Líbia,
mentre que
l'Aliança Atlàntica
ha agafat
el comandament
de totes
les operacions
militars
al país.
I canviem una qüestió
perquè us expliquem ara
que tenir només
una seu
per l'Eurocambra
estalviaria 180 milions
d'euros
i 19.000 tones
de CO2
cada any.
Els eurodiputats
voten el pressupost
del Parlament Europeu
per 2012
de proposta
reduir els viatges
a Estrasburg.
Així ho confirma
un estudi impulsat
pel vicepresident
del Parlament Europeu
Edward
Macmillan
Scott
que té
com a croada
personal
acabar amb la despesa
econòmica,
ecològica
i d'eficiència
que implica
que l'Eurocàmera
tingui
dues seus
i que mensualment
els eurodiputats
i els seus seguissis
s'hagin de desplaçar
des de Brussel·les
a Estrasburg.
Els pressupostos
de 2012
que s'han votat
aquest dimecres
al ple
planteixen
una primera solució
és combinar
dues sessions
plenàries
en una mateixa setmana
per evitar
almenys
un dels 12 viatges.
França,
però,
s'hi oposa frontalment.
Segons un altre estudi
de la Universitat
de Zurich,
aquest any
el 90%
dels eurodiputats
i els seus assistents
considera intolerable
haver de desplaçar-se
d'una seu
a l'altra
un cop al mes
i el 91%
preferirien
que totes
les sessions plenàries
se celebressin
només a Brussel·les.
Es queixen
que la despesa econòmica
que suposa tenir
dues seus
és inacceptable
en un moment de crisi.
Políticament
també és inacceptable
diuen
que s'hagin
de Tragerà a Estrasburg
quan el centre
de la decisió política
és a Brussel·les.
I ecològicament
és insostenible.
Tres raons de pes
per remodificar
els tractats
que és
on estan
incorporades
les dues seus.
Reclama
l'eurodiputat
d'iniciativa
per Catalunya
vers Raül Romeva.
La despesa
econòmica
de les dues seus
200.000 milions
d'euros
només
per mantenir
aquestes dobles seus
és inacceptable
en un moment
de crisi.
Políticament
és inacceptable
també
que nosaltres
ens haguem
de desplaçar
a Estrasburg
quan el centre
de la decisió política
està a Brussel·les.
I ecològicament
és insostenible.
Per tant,
tres raons
per mi
absolutament de pes
per remodificar
una vegada més
els tractats
que és on
estan incorporades
aquestes...
Al ple de l'eurocambra
d'altra banda
ha debatut
aquest dimecres
a Estrasburg
les proves
de resistència
que els 27
han decidit
aplicar
a les centrals
nuclears
europees
per saber
si resistirien
un terratrèmol
com el del Japó.
Els eurodiputats
discutiran
amb la Comissió
Europea
i el Consell
de la Unió
Europea
els criteris
per garantir
la seguretat
de l'energia
nuclear
i en votaran
una resolució
aquest mateix dijous.
El grup dels Ver
polítics de la Unió Europea
planteixen
si és possible
avançar cap a una Europa
que elimini
la dependència nuclear
i la substitueixi
per la coeficiència
i les renovables.
Hi ha estats
com França
que són molt dependents
de l'energia atòmica.
Les 58 centrals
amb què compta
li produeixen
el 80%
de l'energia
que consumeix
mentre que
d'altres estats
com per exemple
Holanda
i Eslovènia
només en tenen una.
La CUA
Àustria
que per decisió popular
no utilitza
energia atòmica
i no té cap central nuclear.
Canviem de qüestió
Catalunya aïllada
seria un dels països
més rics del món.
Són declaracions
de l'execonomista
en cap del Fons Monetari
Internacional
Kenneth Rogoff
en el marc
d'una entrevista
a la revista Capital
en la qual repassa
la situació
de l'economia espanyola.
Ara, professor
de la Universitat de Harvard
defensa que Espanya
és un país
de nombroses fortaleses
com per exemple
multinacionals excel·lents
i regions com Catalunya
però creu que
hi ha una altra probabilitat
que Espanya
necessiti ajudar d'Europa.
De fet, ja que diu
en alguns moments
Grècia, Irlanda
i probablement Portugal
hauran de ser
reestructurats
amb el seu deute
i quan això passi
els mercats
es tornaran boixos
literalment
i el rescat
serà ineludible.
L'execonomista
del Fons Monetari
Internacional
diu que el govern espanyol
no ha reaccionat
a la crisi
amb rapidesa
si bé considera
que les darreres
reformes
han donat
fortalesa a l'Estat.
Segons Kenneth Rogoff
a l'economia espanyola
li esperen
5 anys
d'estancament.
Sincerament t'ho dic
avui ha sigut un viatge
massa accidentat
almenys ja em trobo
una mica millor.
La pròxima setmana
ens assegurarem
que el dipòsit
estigui
el dipòsit
almenys estigui ple
i farem revisar
tots els sistemes.
Molt farda de vestit nou
però les coses importants
no estaven enlloc.
Sort a la Carina
que ho té tot controlat.
Sí, de fet ja ens ho havia dit
només començar.
Mira, hem de fer-li més cas.
Sí, tant de cas
com a la comandant
de l'Enterprise.
Fins aquí
el viatge d'avui
al creuer Espai Europa.
Ha estat un plaer.
Esperem que els hagi agradat.
Salutacions
en nom de la tripulació.
Si volen viatjar
amb nosaltres
poden enviar-nos
un formulari
a
espaieuropa
arroba
tarragonaradio.cat
Gràcies i fins la propera.