Fins demà!
El passat cap de setmana va ser proclamada a Organyà com a nova ciutat pubilla de la Sardana.
Els actes que tenen lloc en aquestes festes les podem dividir en dos grans grups,
un de fixos, any rere any, de gaire més aviat protocolari,
i d'altra banda aquells altres que cada població vol o pot aportar per fer la celebració el més reaixida possible
i que són els que atorguen personalitat a cada poblatge.
Entre els primers, els obligats, hi ha l'anunci del cartell dels Premis de la Sardana,
que volen ser un reconeixement a persones, entitats, formacions musicals o fins i tot empreses
que han treballat per la Sardana, la música per a Cobla o la dansa catalana en general.
Aquí podem observar també dos grans tipus de guardonats.
Aquells a qui es reconeix una tasca perllongada en el temps
i uns altres a qui més aviat es vol posar de relleu la seva originalitat o feina d'innovació.
Sens dubte, tant un com l'altre són aspectes importants.
Els que han mantingut la flama, malgrat tot,
i els que treballen per anar més enllà, mirant el futur
i l'actualització constant d'aquesta part de la cultura del país.
En tot cas, els dos àmbits esdevenen imprescindibles
per fer possible la continuïtat.
És a dir, hem de tenir la feina de fons i la de renovació.
Un altre moment fix de cada proclamació és quan es fa saber
quina serà la població proclamada a Ciutat Pobilla l'any següent.
Cal fer un temps per tal que els interessats
puguin preparar acuradament l'ampli programa d'actes que això comporta.
Aquesta vegada, però, això no ha estat possible.
Segons la Federació Sardanista, hi ha diverses poblacions candidates,
però a hores d'ara cap ha pogut assegurar el finançament
abans de les properes eleccions municipals.
Això vol dir que el problema potser no és tan de manca de diners,
que d'això, si veiéssim les interioritats de les 51 Ciutats Pobilla
celebrades fins ara, tindrien moltes sorpreses,
com d'incerteses que van més enllà de la conjuntura econòmica.
Molt bon dia a tothom.
Molt bon dia.
Per dir-li alguna coseta, bon dia, eh?
Sí, amb...
Ah, no, sí, sí, no hem començat bé, eh?
És començat, és començat.
Però bé, que no, que és un dia una mica lletjat.
A veure si s'hi va arreglant, eh?
Perquè tenim un cap de setmana ple de coses a terroir.
Avui diu encara gaire.
Però demà sí, demà sí.
Això diuen les previsions, a veure.
perquè, com ara us avançarem en l'habitual resum de continguts del programa,
doncs això hi ha coses interessants i més dins l'àmbit de la Sardana Abans,
però salutacions.
I a Tarragona.
Sí, i tant, clar.
Arreu del país, ara en aquesta època, segur.
Un lloc o altre trobem activitat.
La Sílvia, el contell de Sà, la Maria Rosa...
I l'Àngel.
Exacte, tots a punt per presentar-vos aquesta edició 749 de l'1, 2 i seguits.
Sardanes, esvers i música per a Còbola.
Anem cap al resum.
I ja ho sabeu, abans que res, quan és temporada, la Sardana de l'any,
però una temporada que ja està acabant,
aquesta edició 22 del concurs de la Sardana de l'any.
Avui, de fet, us oferirem l'última eliminatòria,
que és l'eliminatòria de repesca.
Aquelles sardanes que el jurat seleccionador ha cregut que mereixia una segona oportunitat.
I després d'això hi ha la final, la gran final de Granollers.
En quan hi ha Granollers, tindrem un parell de setmanes de descans.
Descans no tant pels organitzadors, imaginem,
sinó pel públic, pels seguidors de la Sardana de l'any,
i després ja es parà la propera temporada.
Però allò que cal destacar aquesta setmana a l'agenda,
a més d'un bon grapat de plecs, pallades, concursos, etcètera,
la plec ciutat de Tarragona,
que es celebra demà diumenge, matí i tarda, al Parc del Francolí.
I en parlarem, aquí, als estudis de Tarragona Ràdio,
amb el president de l'entitat organitzadora, el senyor Jordi Grau.
Hi haurà altres activitats, evidentment, mereixedores de ser remarcades.
Avui mateix, encara un altre plec, aquí a les comarques tarragonines,
la plec de Calafell, en sessions de tarda i nit.
I abans jo avançàvem, la setmana passada,
s'eslebrava la proclamació de la nova ciutat Pobilla
i es van anunciar els premis Sardana.
Després els relacionarem a l'apartat de notícies,
on, entre altres coses, també parlarem d'una nova convocatòria
del concurs fotogràfic a plec Baix Camp,
que organitza la gent de la Colla Rosa de Reus
i que aquesta vegada té un punt extraordinari,
amb el dia del 50 aniversari d'aquesta entitat.
I també s'ha donat a conèixer, aquests dies,
el programa del Festival Pau Casals,
festival que porta el bo i millor de la música d'arreu del món,
la música oculta, per dir-ho d'alguna manera,
i que, feliçment, cada any i des del primer dia,
inclou la música per a cobla en la seva programació.
Alguna xafarderia, també, i música, esclar, al llarg del programa,
i fins a arribar a l'hora de la tarda.
Anem, doncs, cap a aquesta última eliminatòria de la Sardana de l'any.
El concurs de Sardana de l'any arriba aquesta setmana a un punt especial,
la darrera eliminatòria, que és men diferent a l'esclam precedit.
Es tracta de la repesca d'aquelles sardanes
que, a criteri dels membres del comitè seleccionador,
mereixen tenir una segona oportunitat d'arribar a la final del proper 28 de maig,
a Granollers. Recordem que en aquesta 22a edició del certamen,
aquest comitè, el formen els músics Lluís Alcalá, Xavier Pinyol i Ferran Carbadillo.
L'eliminatòria també s'assemblarà més a la primera fase del concurs,
ja que la formen quatre sardanes,
que escoltarem en el format d'una tirada de curs i una de llargs.
La diferència és que aquesta vegada sí que s'anuncia el nom i l'autor de cada sardana.
A banda d'això, tot és igual, aneu de triar una i emetre el vostre vot.
La que ens rebí més serà la desena finalista d'aquesta 22a edició.
Anem a escoltar ara la primera d'aquestes composicions,
en Joan Alegre d'Òscar Barquer, que interpreta la cobla marinada.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Hem escoltat en Joan Alegre d'Òscar Barquer,
primera sardana de l'eliminatòria de repesca del concurs
La Sardana de l'any, que us estem oferint avui.
Vèiem ara quin va ser el resultat de l'anterior eliminatòria,
la novena de semifinals.
La primera sardana, l'omíquel del Guinardó de Jordi Paulí,
va rebre 228 vots,
mentre que la segona, Joves Triomfants, de Lluís Alcalà,
en va tenir 472,
de manera que serà aquesta una de les finalistes
que obtenen el títol de sardana de l'any a Granollers.
Passem ara a escoltar la segona sardana d'aquesta setmana.
El cel d'Organyà, de Joan Elias,
en versió de la cobla Sant Jordi, ciutat de Barcelona.
Música
Música
Música




Escoltàvem el cel d'Organyà, de Joan Elias,
segona de les sardanes de la fase de repesca de la sardana de l'any.
El concert final, tal com ja és prou conegut,
serà el proper 28 de maig,
al Teatre Auditori de Granollers,
en dues sessions, a dos quarts de cinc de la tarda
i a les set del vespre,
les dues amb la participació musical
a les cobles Sant Jordi, ciutat de Barcelona i Marinada.
A cada una, entre altres peces,
s'oferirà l'espectacle Rebombori,
creat i dirigit per en Jordi Paulí,
on a més de les cobles hi actuarà
la banda de música Mestre Montserrat,
el grup Factoria de Bordó i Núria Feliu.
Les entrades per aquesta final
es poden comprar pel teleentrada al preu de 22 euros
o bé telefonar en el 902 10 12 12.
Escolta'm ara la tercera sardana d'aquesta setmana.
10 lustres de Daniel Gasulla,
que interpreta la cobla marinada.
a la tercera sardana d'aquesta setmana.
a la tercera sardana d'aquesta setmana.
a la tercera sardana d'aquesta setmana.
Era Déu lustres de Daniel Gasulla,
tercera sardana de l'eliminatòria de repesca del concurs de sardana de l'any.
Abans d'escoltar la quarta, recordem per últim cop aquesta temporada
com ho podeu fer per votar.
I cal indicar quina és la sardana per la qual voleu votar,
així com les dades personals, nom i cognoms, telèfon de contacte i DNI.
I ara sí, aquesta és la quarta i darrera sardana candidata a arribar a la final
i és clar, el títol de sardana de l'any.
Aniversari daurat de Marcel Artiaga, aquí interpretada per la Cobla Sant Jordi, ciutat de Barcelona.
I ara sí, aquesta és la quarta i dades personals,
i ara sí, aquesta és la quarta i dades personals,
dades personals, el títol de sardana de l'any.
I ara sí, aquesta és la quarta i dades personals, el títol de sardana de l'any.
Fins demà!
Fins demà!
I amb la primavera, en principi, en teoria, al bon temps, arriben les activitats al carrer, sobretot tot l'any, ja ho sabem, però és ara quan proliferen més.
I és evident, ja ho visc a Setmana Romana, diguem-ho que vulgueu, setmana d'activitats de tota mena arreu de la ciutat.
I la fira del producte català i de tot.
Exacte, aquí viuen el propet de l'emissora.
De tot una mica.
I entre aquest munt d'oferta, cultural i festiva, també la pleg, ciutat de Tarragona.
Anava a dir la pleg de la ciutat, ara no, ara n'hi ha dos, però aquest potser és la pleg de sempre, la pleg principal, la ciutat de Tarragona.
Lògicament, al programa n'hem de parlar i ho fem amb el president del Casal Terraní, que és l'entitat organitzadora.
Senyor Jordi Grau, molt bon dia.
Hola, bon dia.
Patim pel temps, de moment, potser?
De moment, bueno, sabem que la cosa avui estigui embolicada.
Esperem que demà les previsions són de sol i que es puguem posar morenles ballant sardanes.
És la primavera boja, ja ho sabem, no?
En tot cas, el Casal Magí ho té tot preparat per aquesta pleg, que com sempre es portarà a sedanes tot el dia, al Parc del Frencolí,
que sembla que és un lloc ja consolidat, ja en principis on es plantegen celebrar-ho a partir d'ara sempre.
Sí, sí, vull dir, a veure, estàvem molt bé al Parc de Saavedra perquè allà estàvem al centre de la ciutat,
però, clar, problemes, principalment per la gent de fora, que no tenien lloc d'aparcament dels cotxes i tot,
inclús m'havien comentat algú que, doncs, no venia a Tarragona per aquest motiu.
Allà baix, al Parc del Frencolí, no tenim aquest problema, la gent pot aparcar tranquil·lament
i allí es trobem en un gran parc que també podem donar, doncs, a la ciutat de Tarragona.
Podem lluir de les poques coses que tenim de parts, però amb aquest crec que podem lluir i ensenyar-los també a la gent que ve de fora.
I, curiosament, encara que sigui no tan cèntric, tan al centre de la ciutat,
hi ha molts, per aquells que venen de fora, ara pensava, bars, restaurants, apropet, no?
És a dir, que és un... més potser que a l'altre lloc, no?
Sí, sí, allí ja tenim de tot, vull dir, a veure, encara que és el que dius,
estem fora del que és el nucli de la ciutat,
pensa que jo he estat algun diumenge per allí i allò és una bogeria de gent, eh?
O sigui, si demà hi ha la gent de cada diumenge més,
la que esperem que vinguin a l'Aplec,
ells hi poden ajuntar unes quants desmils de persones.
A veure, un Aplec, doncs, en principi són això, un Aplec de Sardana,
són unes cobles que toquen sardanes una rere l'altra
i la gent, doncs, balla, però sempre hi ha aquells detallets, aquelles coses,
les cobles que hi participen, algun acte complementari,
anem a parlar, potser, del programa, d'aquest Aplec.
Bé, el programa, més o menys, és el que dels últims anys,
a les 10 del dematí, doncs, farem l'esmorzar,
diem-li de germanor o com vulguem, però, doncs, esmorzarem allí,
i a les 11 ja començarem la ballada sardana del dematí,
en guany, amb la novetat, que seran sardanes de 7 tirades,
que ja sembla, doncs, que aquesta modalitat es vagi imposant a tot arreu, no?
Les ballades ja es fan totes, a Tarragona.
Sí, sí, les ballades es fan totes,
inclús per molts llocs de Catalunya i cap allà dalt,
principalment, doncs, cap allà dalt, a Girona, a la Costa Brava,
tot això, les ballades pràcticament totes són de 7 tirades.
Les de 10 ja han quedat una mica de relegades cap als Aplecs,
el nucli fort de l'Aplec, de 10,
però, doncs, les ballades de 7 tirades ja és a tot arreu.
I nosaltres hem optat per aquesta manera de fer-ho,
perquè així es trobem ja que els músics disfruten més,
perquè poden trucar més sardanes, o sigui, poden trucar una música diferent,
no estan avorrit per ells, repetir 10 vegades,
repetir la mateixa música una i altra vegada,
d'aquesta manera, doncs, van més alligerats.
De sardanes no podem gaudir més.
guany, si no m'ho equivoco,
anireu a haver, doncs, 3 cobles seran 20 al dematí i 20 a la tarda,
o 20 al dematí i 22 a la tarda, més o menys.
Llavors, clar, són moltes sardanes les que podem ara disfrutar que abans no teníem.
També ens trobem que, enguany,
hem tingut que retallar una mica el pressupost,
nosaltres anàvem cap a 4 cobles,
enguany es quedem per 3,
4 cobles perquè teníem les de Tarragona,
que era un altre matí i una tarda.
Enguany hem votat, partint de les 2 de Tarragona,
tant al matí com a la tarda,
més la coble marinada.
Bueno, i si no és tanta reducció, no?
No, reducció, més que res,
hem reduït una coble.
Vull dir, tanta reducció no,
però ens hem tingut que reduir una coble,
perquè, clar, també ens trobem una mica apretadets, no?
Diguem-ho d'una manera molt senzilla,
perquè ens entenguem tots.
Després, al mig de la ballada,
el casal hem buscat la manera
també d'arrestar gent de fora de cap a Tarragona,
de buscar una mica més delicients.
I una de les coses que crec que els sardanistes
també necessitem, com tothom, no?
Però és aquell copet a l'esquena.
Aquell copet a l'esquena de les persones
que es dediquen a l'organització
de plecs, de ballades, de concerts.
Moltes de les vegades
sortim amb la cua entre cames.
I me'n refereixo,
que tothom es queixa perquè allò no s'ha fet bé,
allò no m'ha agradat,
aquella sarda no la tenies que programar,
i en un moment determinat va bé
que ens donin aquest copet a l'esquena.
Llavors, hem optat perquè ja fem,
aquest ja serà el tercer any consecutiu,
que fem una mica, diguem, d'homenatge
a entitats o ciutats
que porten ja més de 50 anys
fem la plec.
Enguany són tres, també,
Estorelló, Granollers
i Tolosa de Llenguadoc,
ja, de França.
Han dit totes tres entitats
que demà seran aquí entre nosaltres,
esperem que així sigui.
La més llunyana, Tolosa de Llenguadoc,
en un principi van dir que sí,
qui serien,
però no puc dir res més,
esperem que així sigui.
A la tarda ja tenim la ballada
a partir de dos quarts de cinc,
a les sis farem el concurs
de colles improvisades,
i a les vuit tindrem ja
les sardanes de comiat.
Bé, que en el programa
suposo que és express això
amb bastantes sardanes
vinculades amb Tarragona,
pel nom, per l'autor, potser, no?
Home, és que jo...
Sí, és una cosa que fa temps
que li vaia al darrere.
Miris, hi ha sardanes molt boniques,
dedicades als aplecs,
dedicades als pobles,
dedicades a aquella persona,
tot això està molt bé,
però aquí estem a Tarragona,
és el nostre aplec.
I de sardanes d'autors tarragonins
i dedicades a Tarragona
en tenim moltes i molt boniques.
I hem optat per dir-los a les cobles
que trin el nostre,
que es deixin, a veure,
per un dia que poder no vagin a buscar
el seu repertori més habitual de l'any
i que es dediquin una mica a casa nostra.
Crec que les cobles ho han...
Així també ho han entès
i crec que podrem sentir-ho en sardanes
dels nostres compositors
i sardanes del cas de Tarragona.
Fins i tot estrenes,
tres, fins i tot, no?
Tres estrenes.
Una del superprolífic,
mestre Tomàs Gil, oi?
La flota ragonina.
Sí, en Tomàs, en Tomàs.
És un punt i a part
dintre del món de la sardana.
Ahir parlava amb la seva filla
i em va dir que n'aporta 1.400 llargues.
No sé si arribarem al 1.500
perquè realment, vull dir,
està ja amb el 96 anys
que va fer el més pesat.
Encara escriu, eh?
Encara escriu, eh?
Sí, segur que sí.
Sí, sí, sí.
Encara escriu.
I és vida.
T'han de l'estrenar una.
Sí, sí, sí.
Bueno, a veure, aquesta té una...
Bueno, no té història, vull dir,
aquesta sardana fa un any que la tenim.
L'any passat vam quedar amb ell
que vindria a la plec.
I vam dir, bueno,
doncs vindrem a buscar l'estació
que l'hem canviat de lloc i tot.
Bueno, doncs jo a les 11 seré a l'estació
perquè agafo el tren de les 10.
Eren dos quarts d'11
i se'ns presenta allà baix al parc del Francolí.
Oi?
Qui li va dir on era el parc del Francolí?
Qui el va portar cap allí?
Amb 95 anys.
Amb 95 anys.
Ell es va presentar allà al parc del Francolí.
Vam quedar tots alesats.
I es posa la mà a la butxaca
i em va donar dues sardanes.
Com aquell que treu un caramel, oi?
Sí, sí, sí.
Com aquell que treu un caramel.
M'ha treu dues sardanes
i una d'elles era aquesta de flota ragonina.
I vam dir, bueno, doncs,
una ja la vam estrenar l'any passat
i aquesta va dir, doncs,
per l'any vinent, doncs, a la plec.
A més, tindrem una sardana per estrenar.
I així, doncs, és la història.
Però en guany vindrà?
Què t'han dit?
Segurament que no.
Que segurament no podré allà.
El problema més lloc que té
és que té principi del feimer.
Llavors, clar, el que fa por,
parlant amb la seva filla,
era que arriba a l'estació,
no sent prou bé el tren que és,
puja i, potser, en vez d'agafar el tren
que portava a Tarragona,
me'l porta a Lleida, me'l porta a Girona...
Sí, sí, sí.
Més val que es cuide.
Sí, sí, sí.
També tindrem una altra estrena
d'un autor molt més jove,
l'Alfret Abat,
però que l'home porta el camí també.
que ho dic de broma.
Si no, també em porta, eh?
Sí, a més a més...
T'ha crescat, ara.
Una mica em toca aquesta sardana,
perquè estan dedicades també
a dos fills de nebots meus,
o sigui, em toca una miqueta a la família.
El Víctor,
que és el fill del Joan Jordà,
exsardanista,
va ballar amb les colles cosetània
i també està dintre de l'organització de l'Aplec.
I la Berta,
que és la filla de la primera tibla
de la colla cosetània,
de l'Irene.
Vull dir,
dintre de tot també està en relació amb nosaltres
i l'Alfret,
crec que amb el que el coneixem amb ell,
que els ha dit que haver fet una bona sedana.
Demà a veure si veniu i la podem escoltar.
Molt bé.
I una tercera estrena
del tenor de la principal de Tarragona,
el Rafael Quinovar,
que crec que es diu Tendresa.
No sabem si hi ha dedicatòria.
No ho sé.
Vull dir,
jo vaig estar parlant amb ell
i en un principi va dir
que en tocaria un altre,
però es va dir,
doncs no, mira,
aquesta posa'm-la aquí
i tocarem.
Sí,
dir que s'estrena o no?
Diu, sí, sí,
pots donar-la per l'escena.
Però no em va dir res més.
No sé si...
En tot cas,
val la pena estrena
d'un autor d'aquí de la...
Exacte.
De cas d'anar.
Digues, digues.
Aprofitem que tenim
el president del Casal
per parlar amb parell de cosetes
que afecten a l'entitat.
Crec que el Casal
ha tingut alguna cosa a veure
en aquesta...
No sé si és confirmable encara
o com està la cosa.
En tot cas,
sabem que s'està remenant
la possibilitat
de dedicar-li un carrer
amb este Joan Juncà.
Què en sabem d'això?
Sí, sí,
bé,
això està,
diguem,
a punt de caramel.
El dia 11 de juny,
dintre dels actes del MUDAT,
que l'Ajuntament
ja l'any passat
ja vam organitzar,
que ho vam fer
el mes d'octubre,
en guany hem buscat
unes dates més idònies,
serà el segon cap
de setmana de juny.
I dintre d'aquests actes
que volem que sigui
música tradicional catalana,
més aviat que sigui
la nostra cultura popular
la que sigui protagonista
d'aquests dies.
Crec que en Joan Juncà
va fer unes sardanes,
va ser un músic compositor
amb sardanes realment
que va acabar la pena escoltar,
que són realment musicalment
bones,
diguem-ne així mateix.
I llavors crec que Tarragona
també deu una mica,
es devia una mica
amb aquest compositor,
que a més a més
té el títol de fill predilect,
o fill adoptiu de la ciutat.
No sé quin dels dos és,
però té el títol.
Llavors,
això ho vam parlar
amb l'Ajuntament,
l'Ajuntament ens va dir que sí,
i hem buscat, doncs,
pugueu fer aquest 11 de juny.
I ja sabem més o menys
on serà el carrer,
es pot dir que, doncs,
si no hi ha res de nou,
si no canvia ni urbanisme
de l'Ajuntament,
no posa cap problema,
serà Sant Pere i Sant Pau.
Però tenim un problema.
Tenim un problema
no ni de carrer,
ni del mes de Juncà,
sinó un problema
que el dia 11 de juny
es celebra,
o sigui,
bueno,
se celebra,
els ajuntaments
es constitueixen aquell dia.
Llavors,
el que nosaltres
teníem preparat
per les 12 del matí,
segurament
que ho hem de retreçar
o a la tarda del dissabte
o el diumenge.
Veurem a veure
com ho podem fer,
perquè es trobem
que la COBLA,
la principal de Tarragona,
vol participar
en aquest acte.
Ja en vaig parlar
molt bé.
I ha tingut molta relació
amb el mestre.
Sí,
va tindre Rafael Guinovart,
que és el primer tenora,
va tenir molta relació,
i la COBLA en si,
i llavors
ens van dir
que ells volen participar
i, clar,
dependrem una mica
també
que si ells tenen actuació
o no tenen actuació
per poder fer
el canvi d'horari.
I també hi participarà,
seran els amics
de la catedral,
que inclús
em sembla
que tindrem
una mica de sorpresa
perquè em van dir
que hi ha
una sardana
cantada.
I em sembla
que hi haurà
una sardana cantada
del mestre Juncà.
Ara,
això
entre cometes.
Entre cometes.
Estarem atents
que es vagi sabent.
Exacte.
Això,
el primer de juny,
en principi,
no?
Si no hi ha res de nou,
el dia 11 de juny,
el que passa
és que,
en vez de ser
les 12 del migdia,
segurament serà
sobre les 5 i 2,
quart de 6,
les 6 de la tarda.
Però,
doncs,
això ja us ho anirem
comunicant
i que ho pugueu donar
vosaltres
els amics de la sardana.
I també el primer de juny,
els dies 4 i 5,
té lloc
un dels aplecs
més importants
de tota la temporada,
el de Calella,
que ja fa un temps,
alguns anys,
que el Casal Terroni
organitza una sortida
d'una excursió,
perquè hi ha
alguna característica singular
en aquesta pleca
que el fa molt...
diverses coses
que el fan atractiu,
però em sembla
que és el fet
de poder-se quedar
la nit allí,
no?
Com va això?
Bé,
és que,
a veure,
jo crec que
em surt més barato
anar-me en aquells
dos dies a Calella
que no quedar-me a casa.
Ah,
és creus que d'això?
Sí,
penseu,
a veure,
t'ho diré ben clar,
socis de Casal,
55 euros,
no socis,
65.
Què entra aquí?
El viatge a Calella.
L'autocar?
Sí,
l'autocar,
el viatge.
De n'ha d'hi tornada,
lògicament,
no és d'hi ser a Calella.
és que si no...
Sopar,
dormir,
esmorzar,
dinar
i l'entrada a la plec.
Ah.
Que és de pagament,
aquella plec.
I penseu que aquella plec,
l'any passat,
eren 4 euros i mig
l'entrada.
O sigui que sí.
Amb la principal de l'abisbal,
em sembla,
els mogrins...
Amb la principal dels mogrins,
la marinada
i la juvenil de Sabadell.
Vull dir,
a veure,
primera,
aquesta.
Llavors,
clar,
això fa que aquella plec
realment estigui ple.
aquell passeig marítim
a les 11 de les 10 de la nit
fins a les 2 de la matinada
que estaran les cobles tocant,
que veigis un passeig marítim
que hi ha,
jo es diré,
2 o 3.000 persones allà ballant,
però sense parar-les
fins a aquestes 3 o 4 hores,
això no es veu enlloc.
No.
Llavors, clar,
el que va a Calella
el crida l'any vinent
torna-hi.
I si més a més
hi pots anar
amb un preu així,
doncs clar,
no es diré,
que hi hagin bufetades,
però al final
vaig tenir el compte
i vaig dir,
no senyors,
el dia de la plec,
el dia 8,
o sigui demà,
farem les inscripcions.
I el primer que arribi,
perquè clar,
ens trobem també limitats
per el número d'habitacions.
Penseu que vaig...
Què feia?
Un sol autocar?
Un sol autocar?
No, no,
és que si féssim dos
l'ompliríem.
Ja, per això t'ho dic.
El problema
el tenim per les habitacions.
Trobar places.
El president
de l'agrupació de Calella
em va trucar
i em va dir,
Jordi,
que vols habitacions o no?
Diu,
perquè me n'han retallat
200 els hotels.
Ah?
200 habitacions.
Perquè coincideix
amb alguna cosa.
Coincideix,
hi ha diverses coses,
però en la principal
hi ha algú
al circuit de Montmeló.
No sé si és motos
o cotxes.
Llavors,
esclar,
tot el que està allà
al costat
o amb uns quilòmetres
a la rodona,
lògicament ple.
Doncs enguany
es troba amb aquest problema.
I nosaltres
s'han trobat
amb les habitacions
perquè doncs
ja fa 4 o 5 anys
que hi anem
i hi ha l'amistat
que tenim amb ells,
no?
Però si no es pot...
Enguany tenen problemes.
Bé,
un múltiure més
per anar demà
a la pleca de Tarragona
per reforçar la plaça.
Recordem-ho.
Les sardanes
a partir de les 11,
oi?
Amb la Marinada,
la principal de Tarragona
i la cobla Cossetània.
I ara la música
que escoltarem,
diguem,
una miqueta
amb una d'aquestes cobles
que participen a Tarragona
o a la cobla Marinada,
que després veurem a les notícies,
ha regalat diversos premis
per diverses bandes
o la cobla
ve a un dels seus components
i un dels premis
és
els premis de la Sardana
que s'anuncia
en la ciutat Pobilla.
És el disc,
un disc que ja vam tenir
oportunitat
de presentar
al nostre programa
amb músiques
de Nino Rota
magníficament arranjades
per a cobla
per l'Esteve Molero.
Gràcies, Jordi Grau.
Està amb nosaltres.
Que vagi molt bé.
Bé, doncs demà
us espero a tots,
no solament a vosaltres,
dos, sinó a tots els sardanistes
al Parc del Francolí
a partir de les 10
per esmorzar,
per agafar forces
i després ballar sardanes
tot el dia.
Gràcies a vosaltres.
Gràcies.
I el tema que escoltarem
d'aquests dies
és un que s'anomena
Records de Marcor
que inclou el tema central
de la pel·lícula Marcor
de Fellini
del 1973
i a ritme de swing
barreja cançons de moda
de l'època
com Stormy Weather,
la cocanatxa,
fins i tot,
així amb el pas de bloc festiu
que el film dona la benvinguda
a la primavera.
Tot lliga, en definitiva.
He pel·lícula musicu
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...

...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
i
l'apartat dels Bars ben mudrit també aquesta setmana, avui mateix a les 7h de la tarda aquí a Tarragona a la plaça de La Font, Festival de Dança Catalana amb l'esbar La Horesgera de Sant Julià a Andorra i l'esbar Tensaire de Tarragona a les secions infantils i juvenils!
Demà diumenge, matí i migdia, el 55è pleg d'Esbars d'Ensaires a Montserrat,
amb els esbars Albada de Tàrrega, d'Ensaire de l'Orfeó Gracienc,
Renaixença, l'Espigador, l'Estel i Mare Nòstrum de Barcelona,
la Llevantina de Canet a la Catalunya Nord, Font Coberta de Banyoles,
Maragall d'Arenys de Mar, Monistrol d'Ensaire de Monistrol de Montserrat,
Ramon Dolzina de Vilaseca, Roca Sagna de Gelida,
Rosa dels Vents de Vilanova de Vallès, Vila d'Esplugues,
d'Esplugues de Llobregat i grup de dansa Vilanova de Vilanova i la Geltrú.
L'acompanyament musical anirà a càrrec de la coble ciutat de Terrassa dirigida per Jordi Núñez.
El programa comença a les 9 del matí amb la concentració dels esbars a la plaça inferior,
a les 10 es ballarà la dansa de l'Ofrèn a la Rosa d'Abril,
a les 12.15 recepció de la comunitat, a les 11 missa conventual i a les 12 inici de la ballada.
A la tarda, a dos quarts de 4, cafè de directors i a dos quarts de 5,
visita el mur de Pep Ventura i inauguració de la clau de la colla sardanista Sant Jordi de Barcelona.
Acudem a això, pels que no sàpien, que hi ha un mur,
hi ha una mena d'escuts que s'enriuen claus posats en aquell mur,
que són com una ofrena per entitats sardanistes, esbars, etc.
I aquesta és una altra que s'hi afegeix.
Bé, encara demà, diumenge, dia 8, a les 12 del migdia,
Salomó és l'éssia representació del Ball parlat del Sant Cris de Salomó,
amb localitats numerades que es poden reservar al telèfon 977 62 90 58.
I passem ara, dimecres, dia 11, per dir-vos que a les 8 de la tarda a Barcelona,
a la sala d'actes de la Casa dels Entremesos,
la presentació a càrrec de Jordi Bartolomé, president de l'Esbar Català de Dançaires,
del disc Música i Músics de l'Esbar Català de Dançaires,
volum 1, Leopold Botell i Francesc Font, dirigit per Joan Gómez.
Inclou l'enregistrament d'instrumentacions per a coble i orquestra
datades entre 1908 i 1910.
Situem-nos el divendres, dia 13, fins al diumenge 15 de maig,
a partir d'aquell dia, 28è Festival de l'Antiga Corona d'Aragó,
a Castelló de la Plana, amb la participació de formacions procedents d'Aragó,
Balears, Catalunya, País Valencià i Castilla.
La representació catalana anirà a càrrec de l'Esbar Santa Tecla, de Tarragona,
amb el grup musical Bufalodra, que actuarà a la plaça de l'Ajuntament
i al Teatre Municipal de Castelló.
I pel diumenge dia 15, a les 12 del migdia, a Salomó, a l'Església,
la representació del Ball Parlat de Sant Cris de Salomó,
amb localitats numerades, i podeu fer les reserves al telèfon 977-62-90-58.
I encara el diumenge dia 15, a les 8 del vespre, a Vilaseca,
a la plaça de l'Església, actuació del grup de dansa tradicional catalana,
Ramon Dolzina, de Vilaseca Matreix.
I tornem a la música.
Enric Sanz, fou un excel·lent violinista, nascut a Figueres el 1890,
ciutat on va morir el 1953.
Fou director de la cobla antiga Pep i autor de nombroses sardanes senzilles,
però amb una gràcia especial que sempre ha captivat el públic.
Va demostrar, en definitiva, que la simplicitat no ha de ser incompatible
amb un mínim bon gust, que, quan va acompanyat de bona dosis d'inspiració,
tenen com a resultat el reconeixement popular.
Malgrat el pas al temps, sardanes com la Infantona,
Bora el Niu, Salta i Ball, o tot jugant, entre altres,
no és estrany trobar-les als programes de ballades i a plecs actuals.
Un altre bon exemple és la sardana que escoltarem,
interpretada per la cobla ciutat de Terrassa,
que cap allà, als primers anys 20 del segle passat,
Enric Sanz va dedicar la seva esposa a la meva estimada.
Enric Sanz va a desinterjam ます, beschädig 173 d'inspiració,
tearing i bicipit on편ament de elegantynı�mäßig anytime esta immال mixa armandefiquement.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!