25 anys de ràdio.
Bona tarda, sigueu benvinguts a 25 anys de ràdio.
Avui és dimarts, ja estem a 3 de maig,
i anem a veure què és el que us hem preparat en el dia d'avui
per aquest programa que dura una horeta,
però que sempre està en plena de bons records,
com el que us oferirem avui.
Ens arriba de l'any 2003.
En aquell moment ens presentaven aquí els micròfons de Tarragona Ràdio
i dins del matí de Tarragona Ràdio,
el llibre Els somnis de la evolució.
Per una banda teníem aquí els micròfons la Cinta Benymont
com la escriptora del llibre,
i també el seu protagonista, l'Eudald Carbonell.
El llibre explica el relat de l'evolució integral de la persona,
com és, com treballa, Eudald Carbonell.
Però no seran els únics protagonistes que avui estaran aquí amb nosaltres.
Ells, ficticiament, perquè va ser el 2003,
i a la Cinta la podrem tocar,
perquè sí, tindrem amb nosaltres a la Cinta Olivan,
excompanya de Tarragona Ràdio,
i que hem volgut remoure amb ella els seus records d'aquí, de l'emissora.
Ella va participar en programes com El toc de castell.
Fa poquet la vam poder sentir fent de traductora
dins del programa de Dixiel,
en te recordes, de fa i algunes setmanes.
I tot això passa volant...
Ah, ah, perdó, perdó, perdó.
I també comptarem amb Joa Maria Bertran,
25 anys de música,
any 1990.
Així, doncs, ens anem, com us dèiem,
a la presentació, a l'any 2003,
d'aquest llibre que portava per nom Els somnis de l'evolució.
Audal Carbonell, molt bon dia.
Bon dia.
Cinta Ballmunt, bon dia.
Benvinguda.
Els somnis de l'evolució.
Jo no sé si era un somni
arribar al final d'aquest treball
que, segons explicàveu ara fa un moment,
doncs, ha durat tres anys.
En lloc de donar la paraula primer que tot a l'Audal,
l'ho donem a la Cinta,
que jo m'atreviria a dir
que és la biògrafa ara oficial de l'Audal Carbonell,
sí o no?
Home, no ho sé.
Potser és la primera que he fet així,
un treball més basat en la seva trajectòria
de tots els seus 50 anys
d'aquí a l'altre.
A més que, pròpiament,
tampoc és el que comentàvem ara,
que no és una biografia en el sentit estricte,
sinó que és un llibre que relata
d'una evolució integral de la persona.
tractem de la seva part personal,
dels seus treballs científics,
del que va succeint al món,
però tot això entra lligat
donant aquesta imatge
que és una persona en el seu entorn
i com l'influencia
i com participa ell
dels fets que van succeint
i, a més a més,
com va fent el seu equip.
O sigui que són diverses parts
integrades en una única persona.
L'Eudal Carbonell,
les persones que són moltíssimes,
que han seguit la seva trajectòria professional,
tots els descobriments del seu treball,
fonamentalment a Tapuerca,
que potser és el que té més dimensió pública,
doncs sempre l'han vist
com una persona molt comunicativa
en quant a la seva feina,
però molt gelosa
de tot allò que podria implicar
algun aspecte personal.
Mai ha deixat que es veiés cap fissura
del que eren les seves emocions.
I ho dic en un sentit positiu,
no negatiu.
Ara, què passa?
Bé, el que tu deies abans,
i tu em coneixes,
havia de ser alumna meva,
això també influeix molt.
Tu coneixes la meva forma de ser
i quan ets més jove
necessites tota l'energia
per construir.
Construir vol dir,
amb ciència vol dir treballar molt.
I no hi ha gaire temps
ni per les emocions
ni per altres sistemes
que no estiguin dedicats
directament a la racionalitat.
Ho trobes tot molt
fora del que és l'objectiu principal.
Quan el vas fent gran,
i precisament això,
els 50 anys jo considero
que ja són molts anys
abans era pràcticament
la vida d'una persona,
totes aquestes barreres,
aquestes postures defensives,
aquesta energia
que hem tingut d'integrar-la
i volcar-la
íntegrament a això,
es va barrejant
en realment
el que som les persones,
que som una barreja
de coneixement,
sociabilitat,
de relació,
per si vam parlar
aquí amb la meva amiga Carmen,
de que boca a boques.
i el que més busques
en el teu entorn
són la sinceritat
com un factor
i sobretot
la bona relació.
Això és el que ens humanitza,
que és allò que
sempre has apostat
quan parlaves d'evolució.
Això ens humanitza
i tens molta raó,
però fas per què?
Perquè abans
he dedicat,
penso,
en el meu cas particular,
però suposo que el de molta gent,
he dedicat a un objectiu
que és el coneixement
i dedico encara,
òbviament,
tota la meva energia
i el que m'ha humanitzat
és això,
com jo suposo
que humanitza tothom
que fa la seva feina
i vol que,
tota l'energia
que té la seva capacitat
fins que
la feina
passa a ser
la seva pròpia estructura
i arriba a un punt
que ja no necessita fer-ho.
Si encara no han vist el llibre,
no el tenen entre les mans,
veuran que la paraula
que més destaca
el primer cop de vista
a banda d'una fotografia,
diguem-ne,
típica
de l'Eudal Carbonell
és
Somnis,
quan realment
pel contingut
que jo li veig al llibre
hauria de destacar
la paraula
evolució.
Una cosa es correspon
a l'altra
en aquest cas,
en quant al contingut
del llibre.
Fixeu-vos,
això va ser
en la presentació
a Barcelona,
a Diagonal
al Fanac,
hi havia un professor
universitàri,
que us ho he demanat
qui era,
el Jesús D'Amiguel,
el Jesús D'Amiguel
que el coneixia,
va venir perquè el coneixia,
això que va dir,
diu,
tu amb tots els teus llibres
fins ara
i en aquest llibre poses
els somnis de l'evolució
com,
diguem,
amb un punt de vista racional
i materialista
que tu també ho poses,
per què poses un títol,
és un llibre això?
I efectivament
el títol del llibre
no és buscat
i és volgut,
és un miratge,
és mirar-se
en un mirall
perquè en realitat
l'evolució
no és cap somni,
això ho diguem
a l'epíleg,
l'evolució
no és cap somni,
és una realitat
incontrovertida.
I en tenim proves,
no?
Ara ja sí.
I en tenim proves.
Ara sí.
hem experimentat sobre això
i l'evolució
no és cap somni,
però sí
que
pensar
que es pot fer,
que es pot ser funcional
i es pot humanitzar
el món
ha de partir d'un somni,
que és un pensament abstracte
i en concret.
Però
jo diria que
és un joc de paraules
que hi ha aquí,
un joc de paraules
per atraure el lector
a entrar en aquest somni
i per donar-se'n compte
que en els 17 o 18 temes
que discutim
de somni
ja no hi ha res,
hi ha treball,
hi ha molta energia.
i es toca molt de peus a terra
i es treballa molt
i s'elabora molt de coneixement.
Aquí està.
No,
la paraula somni
no necessàriament
ha de tenir les connotacions
d'utopia,
de cosa irrealitzable,
sinó que pot ser
d'un estat,
d'un estat realment
que un vol
i que desitja.
Tres nivells d'evolució,
la personal,
d'aquell nen
de Ribes de Freser
que anava a buscar fòssils
amb la seva avia materna,
d'aquell nen
que surt fotografiat
amb companys de jocs,
aquí hi ha
o d'alta
has deixat anar
però d'altació
o no,
Cinta?
Tu que has treballat
i molt aquest tema
amb l'Eudal,
el llibre.
És que ell
des que era molt jove
ja va fer una colla d'amics
amb els quals
sortia a la muntanya,
feien excavacions,
clar,
la seva mida,
d'infant
i d'adolescent,
però ja una mica
ja anava encaminat
al que després
ha estat la seva professió
i ell sempre ha tingut
colla d'amics
i ha treballat molt
amb equip
i això se li veu
des que és un criu.
Com aquest llibre
té una part importantíssima
de meditació,
de reflexió al voltant
de conceptes transcendents
per a l'ésser humà
també té una part
diguem-ne d'aventura
que és de Garaí
en un llibre
d'aquestes característiques
i una part d'anacdotari
que també ha de ser-hi.
Quina va ser
la primera troballa
amb identitat
podríem dir
arqueològica
que vas descobrir?
Però remuntat
molt enrere, eh?
Sí,
em remuntaré
fa 37 anys
enrere,
per això
poden ser coses.
Fa 37 anys
enrere
jo en tenia
doncs 13
va ser
quan realment
vaig començar
a fer excavacions
de certa entitat
és a dir
que entraram
una mica
de què trobava
i vaig
va anar molt bé
perquè vaig trobar
una moneda romana
una empuritana
que està en una
de les coves
les encantades
de Rialp
que és a com
t'estudiava
i aquesta moneda
em va servir
per fer-me valdre
perquè fins llavors
era un buscador
d'aquests tresors
del tresor quart
perquè no
en què trobava
ningú li veu
mai cap importància
els tossos de ceràmica
o les restes d'animals
això
per això no
ara
el dia que vaig trobar
i més aquesta moneda
ben conservada
vaig convèncer
la meva comunitat
d'amics
que allò era molt important
i aquí vaig fer
el meu gran aliat
els rebombosquets
i altres amics
que clar
després d'aquesta troballa
ningú va qüestionar
que era important
l'assumpte o què
es va captivar
va quedar
molt parat
de què realment
tots els meus intents
de demostrar
perquè hi ha molt temps
que hi treballa
des dels fòssils
a tot
a les minerals
però aquesta troballa
va ser espectacular
per mi i per tots
perquè estava molt ben conservada
la moneda
i va dir
hòstia
si ja trobo una moneda
romana
perquè la demanda
això és una moneda romana
de seguit
amb una persona de Vic
ho va dir-ho
i automàticament
llavors tothom va saber
que la tasca que feia
era molt important
jo insisteixo
que hi ha en tres nivells
hi ha la part
que també reflecteix
l'evolució
en tot un entorn històric
en un segle
i en unes dècades
realment importantíssimes
per la humanitat
justament
per aquests grans avenços
en matèria de tecnologia
que segons la teoria
la tecnologia
ens humanitza
si la sabem
utilitzar
en condicions
però jo insisteixo
que em continua
doncs arriben molt
aquesta part més personal
d'emocions
quan descriu paisatges
quan descriu la mirada
en un desert
quan descriu
doncs
aquella natura
per què
perquè jo
quan començava
a escoltar
a sentir
les teories
de l'Eudal
teníem alguna discussió
perquè
escolta
però
això no ens humanitza
això que tu dius
de la tecnologia
tot al contrari
ens converteixen tots iguals
no semblen persones
amb identitat pròvia
clar
Cinta
després de les converses
que has tingut
jo imagino
que aquesta teoria
de l'evolució humana
que és desitjable
aquest estat
al qual ha d'arribar l'home
i la dona
exacte
és una mica treballar
per el que defensa ell
per convertir-nos en humans
per ser persones
competents
solidàries
que compartim el coneixement
que treballem
per fer un món millor
per humanitzar-nos
i això que comentaves
que es veuen molt
les seves emocions
t'has referit
a alguns fragments
és que hem utilitzat
també els seus quaderns
de camp
i llavors hem aprofitat
algunes reflexions
que ell
mentre estàs
d'experició
d'escrius-les
unes postes de sol
que dius
llàstima no tenir la fotografia
aquí
llàstima no estar-hi acompanyat
no estar-hi acompanyat
que l'he acompanyat
clar
això és d'agafar moments
de com ell ho va viure
tenir-ho constatat
per escrit
també
li dona més riquesa
perquè
era just d'estar allí
i ell anava fent
les seves anotacions
o sigui que
aquells quaderns
de treball
també han sigut molt importants
i entre els quaderns
i com parla aquest home
com has pogut
triar tot el material
i poguer-ho
posant un llibre
perquè clar
coses per explicar
són moltíssimes
les que pot explicar
l'Eudal
sí
però també m'ha anat
només de recollida d'informació
vam estar
pràcticament un any
o més
després per seleccionar
ordenar-ho
que tot tingués una coherència
després perquè també
teníem molt clar
la idea aquesta
de donar-li
un fil conductor
anant molt al gra
del que ell
l'ha marcat més
del que li interessa més
dels seus moments principals
de tot allò
de tot allò que
ha tingut més transcendència
en la seva trajectòria
per això també hi ha
moltes qüestions personals
que no surten
és el que dèiem abans
que no és pròpiament
una biografia
no som morbosos
una biografia
aquí també
això que diu
hi ha moltes anècdotes
que ja ni les hem posat
exactament
i anècdotes que serien
molt interessants
perquè tampoc es tracta d'amagar
però
aquests llibres
jo penso
que això és una reflexió
sobre evolució
utilitzant com
es que
la meva persona
dins la meva evolució
dins la societat que evoluciona
dins els problemes
de l'evolució
hi ha coses
que a mi no m'agraden
en absolut
que són
la morbositat
o el letit show
que és una forma hipòcrita
d'explicar
la veritat
és innecessari
no ens aporta res
no m'agrada
és a dir
però a part d'això
em podria agradar
o podria
o bé
m'agraden les coses cutres
de vegades
m'agraden les coses naïf
però això no
és a dir
una visió
d'aquestes hipòcrates
i maltractades
i culturalment
d'un nivell vulgar
no m'agrada
perquè
no fa cap servei
a la construcció
de la mentalitat humana
quan escrius
has de reflexionar
i has de parlar
perquè s'estableixi un diàleg
entre el que llegeix
i el que escriu
en aquest cas
i també vas veient una mica
el que és més transcendent
o el que té més importància
i no les coses les treus
més a coses
i tot el que és
jo el meu amic Corbella
quan ens ha fet l'entrevista
un gran amic
jo crec
que un dels periodistes científics
que tenim al país
dels pocs que hi ha
m'ho deia
després de cap
totes aquestes qüestions
quan es posava amb mi
a discutir
deia
aquesta
per exemple
quan explica
que s'ha vingut treure
quan els mohaidins
l'any 88
estic a la frontera
amb Afganistan
els mohaidins
quan dan Massoud
em comencen a sacsejar
i el d'això
amb els Kalashnikov
jo em quedo
la sensació aquesta
que com
com
com es escriu
això
això és una cosa
viva
molt més enllà
d'una falsa emoció
és una emoció molt forta
perquè per un moment determinat
et sents desconcertat
amb un país
que no coneixes
amb una llengua
que no coneixes
i això es transmet
a la realitat
perquè molta gent
no ha viscut mai
això
ni ho viurà mai
o no ha viscut mai
estar sense veure
com ens va passar
quan vam fer
el primer viatge
a Kènia
i tenir
a dins del cotxe
dues persones
estan morint
deshidratades
no pots arribar
segons com expliquis
això
el que s'està fent
no és explicar
una vivència
és fotre'm
amb el morbositat
però també és una
una vivència
explicar que estàvem
a la cima de los huesos
escoltant
el pàjar de fuego
d'Estrevins
que vam estar a punt
de quedar-nos a morts
a dins
perquè això
és molt al límit
de coses
que s'han pogut arribar
i ho has de transmetre
el que deies tu
més com una aventura
i no com una cosa morbosa
o alguna cosa
que és el que m'emprenya
de la mixtificació històrica
i de la falta de sinceritat
de les persones
quan escriuen
quan pensen
o quan parlen
per això
aquest aspecte
d'anar introduint
aquests elements
que formen part
de l'aventura
que és molt agraït
per l'actor
no forma part també
una mica
d'un propósit
que Eudald Carbonell
es va marcar
fa molt de temps
de dir
la ciència s'ha de divulgar
abans deies
hi ha pocs periodistes
especialitzats
en aquest país
i és ben cert
periodistes científics
comptats amb el dit de la mà
i ens sobren
segur que sí
doncs si no hi ha periodistes
especialitzats
serem els científics
que haurem d'explicar
la ciència a la societat
clar
a la societat
la ciència
se'ns ha d'explicar
d'una manera planera
que l'entenguem
efectivament
amb la Cinta
era com
quan vam venir aquí
que havíem treballat junts
però això
és que portàvem
ja 15 anys
que més o menys
va seguint
les respectives trajectòries
i hem fet
moltes col·laboracions
anteriorment
llavors
una mica
el seu entorn
jo ja el coneixia
o el que anava fent
i estàs una mica
en el seu llenguatge
en la seva història
i per això
l'objectiu era això
i tu també
de seguit
quan vas conèixer
que has començat a treballar
a la ràdio
tu vaig dir-ho
hem de socialitzar
el coneixement
és una de les meves
però no pas d'ara
des que era molt petit
jo he fet tallers
de prehistòria
fa 30 anys
quan en cas d'això
no existia
32 anys
he anat a les escoles
he fet forats
ensenyar la gent
a escavar els nanos
has presentat llibres
al mercat
a centres comercials
tot el que he pogut
efectivament
per trencar
la imatge
que la ciència
és una cosa
elitista
i el meu gran objectiu
és convertir la ciència
en una cosa
tan assequible
com el futbol
i que es poguessin fer
quinieles cada setmana
sobre ciència
o sigui
no vulgaritzar-la
sinó socialitzar-la
o sigui
fer-la sentir
com una cosa social
més
independentment
del seu
per parlar-ne
contínuament
fins i tot
com a tema de conversa
són temes apassionants
i sembla que siguin
només privilegi
d'uns quants escollits
són apassionants
i de fet
hi té una cosa
hi ha cada vegada
més gent
que la gent
parla d'evolució
i de fet
quan
me'n recordo
el llibre
abans
el penúltim
encara no som humans
jo he entrat
en un bar
a Vic
i he vist la gent
parlant
de què vol dir ser humà
per exemple
un bar
la gent jugant a cartes
i jo he d'ho
i t'has pogut estar
intervenir
o has intervenut
no m'he intervenut
perquè m'ha semblat
molt al·lucinant
fer reflexionar
que és portar
el coneixement
al diàleg
a l'intel·lectual
col·lectiu
que és el que ha de
fer aquesta societat
per millorar
convertir-nos tots
en un intel·lectual
capaços de
si fóssim un intel·lectual
col·lectiu
ja
la consciència
d'espècie crítica
ja hauria emergit
amb més força
i aquestes manifestacions
que hi ha
contra aquests primats
que ens han fotut
en aquesta guerra
segurament no existiria
aquesta guerra
no hem tingut temps
hem arribat tard
això ja és imparable
no aquesta guerra
el desastre del segle XXI
ja el tenim a sobre
això és el començament
les torres
la guerra
això ja
viurem
un segle XXI
poder més terrible
que ha viscut
tots els humans
sobre el planeta
però
a la vegada
que estem vivint això
ja està emergint
la consciència
de la gent
que vol la pau
que vol un món diferent
que no creu
en la democràcia
ni en aquests partits polítics
a la càrrega
que els governs
no els representen
i la gent
ja està fart
i ja està apareixent
aquesta consciència
i esperança
i esperança
clar que sí
per suposat
i sempre
i ja està apareixent
i jo estic veient
ja
llum
en aquest túnel
que serà un túnel
desgraciadament horrorós
que hi haurà molts morts
moltes desgràcies
molts problemes
hi ha una llum
que és
que
sabem cap a on podem anar
hem d'integrar la diversitat
i podem socialitzar
la ciència i la tècnica
i haurà menjat per tothom
es podrà
reequilibrar econòmicament
el món
o sigui
per aquí hi ha
hi ha una llum
que és en aquests objectius
i això
crearà
en el transcurs
d'aquest mil·lenni
una nova consciència
crítica d'espècie
una sola espècie
algú et vol dir
que això sí que és un somni
sí
és una quimera
ara
però també era una quimera
a la llum
al segle XIX
i confies
en aquesta evolució humana
confio que ens humanitzarem
ella és molt optimista
però es basa amb això
amb el treball diari
de divulgació de la ciència
de socialització
del coneixement
sí senyor
clar
marca molt la seva trajectòria
el que dèiem abans
tota aquesta activitat
que fa popular
de difondre
els seus treballs
i una mica es veu aquí
també
que estem parlant
de benços tecnològics
de com els aplica
la gent
i acabes parlant
d'un tema d'evolució
sense adonar-te
per veure que
tot això el mateix
has voltat per tot el món
ja ho diem
però també
cada cop que
que s'ha presentat un treball
doncs has voltat
pels mitjans de comunicació
has fet conferències
has parlat amb la gent
quina és la banda sonora
que se sent
respecte a aquestes teories
a aquests plantejaments
respecte a l'evolució humana
com creus que la societat
va recollint
aquests missatges
no tinguis cap dubte
la societat europea
una societat increïblement
il·lustrada
en compte de què ens pensem
és una societat laica
i ja som molts més
el nombre de gent
que no som creients
que els creients
és una societat racionalitzada
i que l'última expressió
d'aquesta societat
ha sigut
que el 85% dels europeus
estan en contra d'aquesta guerra
i jo estic convençut
que nosaltres
hi hem posat un gra de sorra
en aquesta racionalitat
és a dir
a explicar les coses
a pensar
abans que creure
a una postura constructiva
davant de la vida
i jo crec que
totes aquestes coses
un gra de sorra
sí que li hem posat
no són pas
els constructors
d'aquesta gran muntanya
del racionalisme
però sí que hem contribuït
a un gra de sorra
totes abans
conferències
jo faig
unes 100 conferències
cada any
tot el món
100
ara no dono classes
dos anys
em dono un prèvi
a la Generalitat
però
faig 100 conferències
cada any
que són moltes conferències
però com jo
molts més
i són milers de persones
que tenen accés directe
a la gent que investiguem
i que els transmetem
aquest missatge
de coneixement
que a la vegada
aquestes persones
a l'establir aquest diàleg
fan funcionar
publiquem
desenes d'articles
estem en tots els mirats
de comunicació
continuament
i això fa forat
i de fet
quan jo vaig començar
sobre evolució
no n'havia de parlar mai
enlloc
quan jo era petit
una cosa
estava els llibres d'Arvin
i ja està
era l'un referent
que tenia
i en canvi ara
els nens
l'altre dia vaig fer
en una de les exposicions
que fem
a la Caixa València
va venir la
em sembla que era
la consellera de Cultura
el seu fill
amb la Rita Barberà
i diu
hosti
estoy impresionado
porque
viene mi hijo
aquells son creients
6 años o 7 años
i em diuen
mamá
i l'homo erectus
era antes o después
de Daniela
una barreja aquí
de coneixements
que clar
és que
la paraula
caos
és una mica
allò de
com diria jo
com a
de pronòstic
així de cosa
de final de mil·lenni
o començament de mil·lenni
però realment
hi ha aquesta confusió
hi ha aquest caos
i l'evolució
és capaç
de fer aquest pronòstic
com el que esmentaves abans
l'estudi de l'evolució
ens dona la capacitat
de fer un pronòstic?
sens dubte
jo sempre ho dic
això no és pas futurisme
són projeccions fetes
des del passat
tu
o qualsevol altra persona
dels que estem aquí
coneguent què has fet
i què vols
pots projectar
cap al futur
no vol dir que et surti
bé o malament
però pots projectar-te
en tot cas hi ha una cosa
que si no et projectes
no faràs res
això és obvi
per tant
sí que es pot encertar
perquè clar
a la mesura que tu pots projectar
i tens un objectiu
ja treballes cap allà
per tant
no és que el futur
t'ho puguis preveure
és que tu l'estàs construint
a la mesura que tu penses
d'una manera determinada
quan jo dic
que tinc esperança
en l'humanització
de l'espècie sàpien
no parlo que això es produirà sol
parlo que farem
tot el que sigui
perquè això es produeixi
d'aquesta manera
perquè sí que és l'atzar
que ens va fer homínits
però la lògica ens farà humans
el racionalisme
aquesta capacitat d'explicar
els fenòmens
aquesta capacitat de pensar
aquesta capacitat
d'articular la societat
i fer-la pensar
fer-la pensar
en el sentit
que pensem tots
perquè això és recíproc
aquesta incorporació
de debat
de l'intel·lectual
col·lectiu
compartir coneixements
aquesta
això
fa preveure
com vol ser el futur
o no
ara bé
si no fem això
si no fem
aquests objectius
no els tenim clars
és impossible
parlar de futur
imprescindible
que el coneixement
arribi a tothom
és el pas
més immediat
per cert
en el llibre
s'explica
d'on surt el Salacot
o no?
veus?
ara
tothom pregunta
és una cosa
que potser
amb una trampa
perquè és que
s'ha posat aquí
a la foto
i dic home
el famós Salacot
de l'Eudal Carbonell
que tothom en parla
imagino que al llibre
explicaràs d'on surt
doncs no
mira és l'altra cosa
que no he posat
i més a més
és la pregunta que em fa tothom
o jacintat
o no corbella tothom
i ho explico
ara
bueno
ja ho sap els oïls
que m'han escoltat
els radioviens
però sortirà
en la que sortirà
al país
a l'Escudents
de Catalunya
un article que fa
sobre el Bojimpera
i sobre el Pericot
dos grans mestres
de la prehistòria catalana
i en el qual
per explicar
i recordar
històricament
aquests personatges
utilitzo el Salacot
i explico per què
ens hem d'esperar
doncs
em deixi aquest article
doncs no l'explicaré
perquè
com un regalet
per nosaltres
jo vaig posar
el Salacot
per dues qüestions
la primera és
com un homenatge
al Bojimpera
que és el fundador
de l'Escola Catalana
de Prehistòria
que es va exilar
per cert
després de la guerra
i va ser el rector
un set autònom
de Barcelona
i que veia
una seva foto
a Calaceit
escavant
i portava Salacot
i vaig dir
quan faig 20 anys
que estic
escavant
em posava un Salacot
perquè no estava segur
que amb Salacot
em sentís bé
fas cara de capullo
quan ets petit
és molt capullo
amb un Salacot
encara fas cara de capullo
amb Salacot
llavors vaig dir
has de tenir alguna cosa
que realment
doncs estigui associat
amb el que estàs pensant
i també
per una persona
que he admirat
i admiro
que és
el general
el militar
que junta
Ho Chi Minh
va fotre els francesos
fora
i els americans
fora del seu país
en una lluita
contra l'imperialisme
Cinta
et poso en un compromís
em deixes?
com vulgui
si vols em contesta
si no no
no passa res
que has tret
de treballar
amb l'Eudal
tant de temps
i continuar treballant
segur que sí
què en penses d'ell
digue'ns alguna cosa
de l'Eudal
és la teva perspectiva
dolenta home
perquè és la mirada
d'estar aquí
jo crec que una cosa
important és
l'entusiasme
que té
pels seus projectes
i la capacitat
de treball
que això et motiva molt
perquè
encara que
tinguis molta feina
que ara et cansis
però quan veus
algú
que tira del carro
diguéssim
i que li posa
tota la seva vida
per aconseguir
alguna fita
i la capacitat
que té
d'implicar
més gent
i de moure un equip
doncs
aprens moltíssim
de treballar
en equip
a part de continguts
diguéssim
científics
de relacions humanes
sobretot això
de treball en equip
i de posar entusiasme
i molta energia
per aconseguir
alguna cosa
era fàcil
perquè aquest coneixement
a través del treball
que heu fet junts
donava entitat
com per fer
aquesta definició
Cinta Ballmunt
Neudald Carbonell
gràcies per venir a la ràdio
però sobretot
gràcies per aquests somnis
que els farem nostres
amb el vostre permís
d'acord?
gràcies
fins a sempre
fins a sempre
no
munt
l'únic
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
No!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
pensava, he fet els deures i he estat recordant
a veus, veus, no m'enganyis
sí, és que l'any no te'l sé dir
però sí que recordo que
una de les primeres vegades que vaig fer antena
més seriosament aquí a la casa, bé, en tota la meva vida
perquè jo venia del món de la televisió i de la premsa escrita
va ser precisament
amb informació castellera
cobrint un concurs de castells
que jo crec que va ser el més llarg de la història
dels concursos de castells
i vam fer 8 hores d'antena
en directe. O sigui que es començava a les 9 del matí
i com sempre és previst
que s'acabi per a les 3, 4 de la tarda
com a molt. I era a les 6 i no havíem tinat
i era la primera vegada que feia un directe radiofònic
i va ser... I t'hi dius, per favor, per l'amor
que acabin i aquesta gent que acabin
Dic, bueno, m'estreno, però m'estreno bé allà
fins que em quedi sense veu
Però una de les coses que fa la Cinta
que jo admiro, Cinta
com es pot estar enmig
de les pinyes, bueno, enmig no
però enmig de les colles castelleres
movent en una plaça de braus
plena fins a rebentar
i que a més a més entenguis
el que t'està dient el locutor
que en aquell moment t'està preguntant no sé què
Sí
I tu, home, amb allò, amb la gent que xarra
amb la gent que crida, amb la gent que crida
que comenta, que fa
Sí, és del més difícil
de retransmissions castelleres
el més difícil és poder
estar pendent una mica de la retransmissió
del que està dient el conductor
en el nostre cas, el Jordi Sorinyac
i a la vegada
estar pendent de la plaça
i fer-te pas entre les pinyes
que hi ha diades
que t'has de posar a les botes
Martins allí
per no acabar
sense peus
Però la gent és conscient?
Els castellers són conscients
que hi ha gent retransmetent?
N'hi ha que sí, n'hi ha que no
És un món una mica tancat
amb els mitjans
tot i que s'ha obert molt
en els últims anys
Però a la que fa temps
que hi treballes
t'acaben estimant molt
Sí
Són una família
A mi, jo ho enyoro
T'he tenen adoptada ja, no?
Sí, jo me'n recordo
que m'obrien pas
i tot al final
per deixar-me passar
d'una colla a l'altra
I també me'n recordo
que fins i tot
et buscaven a la gent
T'ajuden
I et dien
No, no, per allà
T'ajuden
En aquell moment
el temps
a mi jo parla
amb la canalla
o parlant amb algú
dels altres caps
o que sigui, no?
Sí, sí
I te van guiant
Sí, sí
Home, de fet
l'última retransmissió
del concurs de castells
que vaig fer
anava amb la porta trencada
enguiixada
i, home, va ser difícil
però em van ajudar moltíssim
m'ajudaven a passar
em buscaven gent
per entrevistar
No, no
El món dels castells
té les seves coses
però
però són tot
Ja et dic
que és com una gran família
Però no et vas quedar
només als castells
o sí?
Aquí a la ràdio
que vas fer altres coses
Jo penso que era una mica
especialitzada
en
bodes, bautizos
i comunions
o sigui
Què significa això?
A veure, explica'ns-ho a l'audiència
Digue
No sé
Bé, potser és pel meu caràcter
que ja veieu com soc
que no feia coses serioses
normalment
sinó doncs
la cavalcada de Reis
seriosa
però bé
és una ben
l'údico festiu
Sí, sí
que dona una mica
per poder
no sé
no sé
parlar més amb la gent
estar més contacte
temes així
temes molt de directe
i de carrer
Sí, sí, sí
era una mica el comodí
per aquesta mena
d'actes
i feia això
el Sant Jordi
a la Rambla
la cavalcada de Reis
a Santa Tecta
Home, però són les parts més agraïdes
no?
Aquestes
Sí
Més que estar tot el dia
potser davant d'un ordinador
que també ja estava fent
les revistetes
que també
però clar
després és allò que dius
semblava el puntet d'esbarjo
no?
allò que dius
mira
surto
encara que s'ha de xerrar
i s'ha de treballar
perquè
que ho diem
així molt divertit
però clar
has de saber
més o menys
per on camines
Sí
has d'haver preparat prèviament
per saber del que parlaràs
sí
però vaja
jo
suposo que va ser
gràcies a aquest estrena de foc
que vaig fer al concurs
de Castells
de 8 hores
sóc 4x4
però sempre he preferit
el directe de la ràdio
que no pas el gravat
el diferit
sí
és que és més bo
és l'adrenalina
que tens en aquell moment
i després
et sent tan content
que bueno
tot ha anat bé
i tal
sí
sí
però també la Cinta
de tant en tant
és jo el que té
sabeidiemes
li donava
Cinta
ens pots donar un cop de mà
escoltem
Cinta Olivan
bon dia
per cert
bon dia
que ara estàvem
la Cinta Olivan
ens farà de traductora
en aquest cas
d'intermediària
de comunicació
podríem dir-ho així
la primera qüestió
és
que aquí no
però que havien actuat abans
a Barcelona
va dir més coses
i això t'ho vam demanar
moltes vegades
t'ho vam demanar
no em sembla
que la primera i l'última
per alguna cosa
no ho sé
sí
però va ser
hem de dir
que aquesta entrevista
la vam rescatar
llavors
tornava a aquest programa
de 25 anys de ràdio
i clar
me va sorprendre
que jo presentava
l'espai
i va dir
Jolanda García
que vam entrevistar
dintre del festival
i clar
Santín
Santín
i dic
ui
doncs també està per aquí
la Cinta
fent la traductora
em va tocar el rebre
em va tocar el rebre
no me'n vaig sortir gaire bé
perquè
és com tot
cadascú sap del que sap
jo traductora no ho soc
home però te vas en sortir
molt bé
home vas estar allà
tota l'entrevista
però alguna cosa seria
no em van fer fora
a la segona pregunta
ja dius
gràcies Cinta
torna cap a casa
no
a més eren molt macos
me n'en recordo
tinc un bon record
i vam acabar
fent broma
i em van dedicar
una cançó i tot
a mi a la Jolanda
les dues
va ser molt
va ser una entrevista maca
sí sí
però a part de traducció
a part de castells
a part de
què més has arribat a fer a la ràdio
jo aquí a la ràdio
a banda del que us explicava
perquè clar
és que el públic
que Déu-n'hi-do
la feinada que tenia
sí
perquè clar
era saber
d'alguna manera
recordem que feies
era l'agenda
no sé si era de tot el mes
amb el públic
era mensual
era mensual
l'agenda de tot el mes
de tota raó
posa't en contacte amb tothom
perquè tothom
sàpiga que estem
primer
i després ja
que s'ha de publicar les coses
i que ha de sortir tot
sí
aprofitàvem les sinergies
de la revista
també per fer
l'agenda cultural
l'agenda de la ràdio
clar
però aquest espai
no el portaves tu directament
però feies una mica
com de producció
no?
també estaves per aquí
feia l'agenda diària
que sí que la feia jo
perquè era
ah sí
que era aquella corteta
de dos o tres minutets
i clar
com que tenia tota la informació
ja del públic
doncs ho aprofitàvem
i l'ocotava
deixava gravar
aquests minutets
d'agenda diària
i durant un temps
també vaig fer
l'agenda aquella
dels divendres
que no sé si encara
la feu
sí que és més llarga
que és més llarga
sí sí sí
encara aguanta
això sí que és una feina
qui la fa
ai doncs crec que el Miquel
Miquel molt bé
perquè Déu-n'hi-do
sí sí
a més que té altres feines
que ja un dia
un dia també l'hem d'entrevistar
per aquí el Miquel
un dia també l'hem d'entrevistar
convideu-m'hi que riurem
i el que dèiem
ara sí podem desvetllar-ho
perquè la cinta
a part de ràdio
també has fet tele
que potser per aquí
te'n coneixen molta gent
sí
també has col·laborat
amb diversos programes
de TV3
sí
amb la tele passa això
que per poc que facis
te veuen més que amb la ràdio
i després vas pel carrer
i ah sí
sí
s'ha passat més
bé no
clar
sí
moltes vegades
ja et dic
el cop que vaig fer
la retransmissió
del concurs de Castells
per TV3
que era el primer any
que feien en directe
l'endemà
anava per la pla de Telefón
i una senyora gran
me va parar
i jo anava
ja us he dit
que anava amb la cama enguixada
i ma cara la senyora
i me diu
xata maca
que tu vas fer i a la tele
i això
si no vaig veure
que portaves la cama enguixada
dic no
em focaven de cintura
cap avall
cap amunt
ha sigut els castellers
els castellers
la pobra dona
com si fos la meva àvia
tota preocupada
per la cama
és molt graciós
sí sí
et passa moltíssim
però això de la tele
tu ja venies d'allà
m'has dit abans
havia estat a la televisió
d'aquí
que en aquella època
es deia més Tarragona
més TV
vaja
venia d'allà
de fer un programa cultural
o sigui que d'alguna manera
nocions ja tenies
potser la ràdio
era el que
la ràdio jo
era el que baixava
una miqueta així
vaig arribar a Verge
sí
Verge i Màrtir
aquí a la ràdio
pobra xica
pobra xica
venia de més TV
i del diari El Punt
sí
quan vaig arribar aquí
sí sí
i la tele i la ràdio
què et sembla
com a mons
tu que s'has tractat
sí
per què
a veure explica'ns-ho
descobrim-ho
descobrim-ho
la televisió
es està pendent
de moltes coses
i a mi em supera
a mi no ho sé
no ho sé
deig ser una mica home
i això de fer tantes coses
alhora
mira la ràdio
tu estàs pendent
del que dius
i ja està
la televisió
es està pendent
del que dius
de la cara que fas
de com ho dius
de bueno
del que et diuen també
bueno no ho sé
jo pateixo més
la veritat
jo crec que sortiries
més d'una vegada
a la PM
sempre que no
però vaig estar
a punt a punt
sí
alguna anècdota
també tenia
però és maco
també
però tens molta pressió
i a més treballant
a TV3
que saps que et veu
molta gent
la pressió és molt forta
i després hi ha
tot el tema tècnic
a l'hora de muntar
un vídeo
no és tan senzill
no
no
no sé quanta gent
treballeu per exemple
per una retransmissió
castellera
que sigui més o menys senzilla
treballa moltíssima gent
sí
és una de les coses
que més m'ha impactat
perquè a més venia
del món local
del període somal local
i sempre m'he mogut
per Tarragona
que tothom se fa tot
gairebé
exacte
tu treballes al diari
i vas amb la càmera
de vídeo
la de fotos
al boli
i fas tot el que pots
allí
i després
bueno
ja ho sabeu
i a la ràdio
doncs també
moltes vegades
no
doncs som tres
i fem el que podem
i al TV3
és un extrem
que jo
no
la producció de no sé què
el productor de no sé quant
el que muntava la música
jo quan anava a fer la retransmissió castellera
tenia una xica
que m'aguantava el cable
què dius?
sí, sí, sí
tenia un títol
allò un càrrec
però ni el sé
però a mi
la xica l'únic que em feia
era aguantar-me el cable
després tenia una xica
que m'anava a buscar cafès
i m'ajudava
amb el que jo necessités
i aquesta era la secret
que devia ser la secretària
se m'hi deien productora
però per mi
era clar
no ho sé
no sé com dir-ho
gairebé una esclava
perquè ara tinc so
ara tinc set
ara vaig a l'abau
ara arregla'm el maquillatge
era una xica per a tot
que jo tenia a la meva disposició
ostres
i a banda clar
hi ha el dòl del sol
el realitzador
el director
i moltíssima gent
quin val de cap
i amb tota la gent
havies de parlar
tot previ
per el que després
havies de dir
i cada hora de transmissió
et canviava la meitat de l'equip
i no coneixies a ningú de res
i quan t'haver algú
que no entén gaire de castells
ni li agrada
és dur treballar-hi
home clar
perquè no entén
que segons què no la pots fer
que segons en quin lloc fas nosa
i aquests problemets
que a vegades hi ha entre el periodisme
i la vida real
que a vegades els periodistes
volem estar allà al mig
per gravar la notícia
el millor possible
i el primer de tots
i a vegades has de respectar
una mica també
el que està passant allà
clar
perquè després pot passar
que potser tu te converteixis
en la notícia
sense voler-ho
sí
i clar
has de buscar aquest equilibri
home
amb la tele
fas més nosa
que amb la ràdio
jo amb la ràdio he arribat a caure
bueno me va caure
un 3 de 10 al damunt
ara entraríem a la part d'anècdotes
ara entraríem a la part d'anècdotes
perquè és això
abans dèiem allò de moure's
per les pinyes
però clar
durant el castell
també la cinta
està per allà encara
no marxa
no marxa
no desapareix
no
no
jo intentava
clar
és molt important
ja ho sabeu
amb la ràdio
el so és bàsic
o sigui
ho és tot
i al cap de colla
cridant
clar
a la televisió
tens la imatge
però amb la ràdio
tens el so
i als castells
jo trobo que un so
molt maco
i molt important
per la gent
que no està a la plaça
i per captar
tot el que està passant
és aquest so
del castell
quan s'està portant a terme
el cap de colla
com crida
fins i tot una mica
la pinya
no
els esbofecs
o el catacrec de quan cau
o sigui tot
clar
jo em posava allà
tant a prop com podia
amb el meu micro
que aprofitant
que no tenia televisió
i que no fas tanta nosa
i et pots colar més
pels llocs
i a Vilafranca
amb un Sant Fèlix
amb un Nintendo 3 de 10
clar
aquella pinya
és descomunal
jo no hi estic acostumada
sí, sí
són petitetes
i jo estava allí
i el castell
va començar a caure
i tenia clar
és una plaça
relativament petita
per la quantitat
de castellers
que hi ha
en aquella diada
i llavors
jo tenia just al darrere
els minyons de Vilafranca
quan la pinya
del 3 de 10
va començar a obrir-se
perquè caia el castell
els minyons
van apretar
perquè la gent
els castellers
no caigessin
i jo estava al mig
com va sortir
és que m'estàs fent patir
els cascos
imagineu-vos
el bé que ho fa
que m'està fent patir
i ara vull saber
què va passar
va ser una mica
sàndwich
i jo duia
una antena
que em sortia
d'aquí de l'espatlla
com si tingués
una prolongació
aquí en el braç
i allò
va anar cap a dintre
la pinya
i em va caure
i em va caure el castell
al damunt
i no sentia absolutament
res de la retransmissió
Jordi Sorunyà
que evidentment
m'estava cridant
i jo no podia respondre
quina angoixa
tot això en directe
i després vaig a veure
dir no
mira és que m'he quedat
aquí sota la pinya
he tingut un accident
però ja estàs solucionant
l'antenna no es va trencar
i tots
estàs bé
estàs bé
o van preguntar per l'antena
perquè ja saps
que aquí també
hi ha molta bella història
no que són molt bona gent
és que no ho sé
perquè clar
jo estava allà a sota
i no ho sé ben bé
però bueno
els castellers
me van treure
i es va quedar
amb una anècdota divertida
i alguna vegada
t'han fet fer de pinya
jo que dius
mira xates
que nosaltres som pocs
i aquestes aquí
aprofita la retransmissió
i si vols
mira
endolla per aquí el micròfon
però fes-nos una mica
m'ho han demanat
mitja broma mitja
seriosament
i alguna vegada
m'han fet entrar a dintre
perquè bueno
al final te coneixes
i fas bromes
però bueno
jo ja era aficionada
als castells
abans de treballar
i a més
amb el carinyo
que ho estàs comentant
amb la forma
i això
que és una cosa
que no només
has fet de feina
professional
sinó que és una miqueta
passió
sí
de fet
a tots els mitjans
on he treballat
he acabat fent castells
veus
per què serà
perquè clar
sempre busquen
algú que més o menys
em sàpiga
o com a mínim
li agradi
l'interessi
i doncs
allí estava jo
i sí sí
i ja fa molts anys
que faig periodisme
castellera
no faré la pregunta
compromesa
que seria molt fàcil
allò de dir
quina conya castellera
no
perquè això és una cosa
personal
i de la Cinta
el que sí que
jo no sé si alguna vegada
Cinta
en aquests anys
que ara ja portes
podríem dir
que fora del mitjà
de comunicació ràdio
no sé
has pensat a tornar?
sí
ho he pensat
i què no fas
que no tornes?
ja us ho he dit
que soc mare
i ara
no tinc temps
de anar assajos
doncs porta també
per aquí
i comenci a fer els sospinets
que no se sap mai
calla
calla
que és un pare
me penja
s'ha de parlar
s'ha de parlar
seriament?
sí sí que m'havia aprendejat
i tant
papi tu queda
durant aquesta hora
que jo he de venir
a la ràdio
he de continuar
la meva carrera
i a la tele segurament
que també t'hauran fet
de tant en tant
jo de la Cinta
què tal?
sí, de fet just abans
no t'agradaria
quan estava embarassada
just abans de posar-me de part
dos dies abans
què dius?
dos dies abans de posar-me de part
me van trucar els de quarts de nou
els del programa
del Canal 33
que si podien fer un reportatge
sobre com una aficionada
castellera com jo
vivia les diades castelleres
sense poder anar a plaça
perquè clar
a ple agost
amb aquell bombo que jo tenia
doncs no podia
i van venir a casa
i em van gravar
com doncs ho veia
per internet
per la tele i tal
i dos dies després
estava a l'hospital
ostres
que sí
l'última vegada
que vaig sortir a la televisió
semblava una balena
home no
eres una dona preciosa
amb una panxa
i amb un peque
que estava per allà
fent de les eves
dona no diguis això
però és un record bonic
doncs sí
a més ho tindràs
i dius
mira
el nen quan sigui més gran
mira veus
aquí dintre estaves tu
sí sí i tant
i la mama
mira fent-ne aquí
amb la tele
i fent coses
doncs bueno
quan t'ho plantegis
pensa una miqueta
amb nosaltres
si vols
sí i tant
t'agradaria tornar
a fer castells
o potser fer una altra cosa
jo què dius
però mira
m'agradaria fer
un programa de música
no no t'has plantejat
tornar sí
jo sempre deia
però a partir d'aquí ja
però bueno
potser que era més jove
però
ara
ara
ara faig confidències
descobrem coses de la cinta
jo sempre havia volgut
fer un programa sobre sexe
ah
pues mira
sí
no sé
és un tema que trobo que va bé parlar-me
mira
després del cimbranàstic
no va venir a música
i moltes
i a vegades
en broma deia
que els castells
i el sexe
també a vegades
s'hi pots trobar
un punt de contacte
i barrejar una cosa
i l'altra
i ja surt
una combinació explosiva
ui
ara és que m'estic imaginant
allò la pinya
que ja depèn de com
té el seu puntet
eh
bueno
no entrem en detalls
però això ja s'ha anat
ara mateix a mare
eh
eh Cinta
sí
jo és que m'imaginava
d'una altra manera
no sé per què
ara no t'esperaves
aquesta resposta
no m'ho esperava pas
eh
home
jo sí
la del castell
sí
i que al millor
un programa musical
música catalana
potser
no ho sé
no ho sé
no ho sé
ara mira
seria plantejar-nos-ho
eh
seria
home
no és cap cosa original
vull dir que hi ha molts
se n'han fet molts
i se'n fan
de programes sobre
sí però el sexe amb els castells
ah no hi ha
o sexe
però això seria una secció
no seria tot el programa
ah val
però bueno
llenço aquí la idea
per si algú m'està sentit
per si de cas
si algú li agravaria
no sé
tot és començar eh
tot s'ha de voler usar
hi ha moltes parelles
en el món dels castells
i de diferents colles
i famílies
i bueno
clar
és una part de la vida
no
sí
sí
deixem aquí l'entrevista
també per si de cas
Cinta
horari infantil
pipí
doncs Cinta
de veritat
has fet un plaer
moltes gràcies
gràcies i felicitats
i et dic una cosa
que de veritat torna
amb el programa de sexe
amb el programa que vulguis
però torna eh
jo us vaig sentint
i us segueixo al Twitter
que està molt bé
que la ràdio us posi les piles
amb aquests temes
i sou uns cracks
mira acabem amb un toc de vermut
si et sembla
fantàstic
gràcies
gràcies
gràcies
gràcies
gràcies
gràcies
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Corramos un tupido velo
i anem a saludar el Jo Maria Bertran.
25 anys de ràdio, 25 anys de música, 1990.
Bé, no s'espanteu, no estem davant de cap beatificació.
Això continuen sent els 25 anys de ràdio, 25 anys de música,
però una de les cançons que va sonar l'any 1990 començava així.
Es deia el grup Enigma i la cançó Sadness.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
EIT TERRORIO
Est-ce que tu vas chercher?
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Eço demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
N'hi trobaré algun bar obert.
Vull perdre el nord, vull estar boig.
Veure'm un riu sencer del pol.
Vull cridar al cel que ja no hi sóc.
No sé si això és l'inici del final.
No sé si estic despert o estic somiant.
Només sé que quan provo de canviar.
Tot queda igual.
No sé quants cops m'hauré d'entrebencar.
No sé si tornaré mai al teu costat.
No sé si aquesta nit s'acabarà.
No sé si això és l'inici del final.
No sé si estic despert o estic somiant.
Només sé que quan provo de canviar.
Tot queda igual.
Tot queda igual.
la cançó de Sopa de Cabra que ens portaven, recordem-ho, des de la roda aquest disc que va enllaure l'any 1990.
Ens toca acomiadar-nos.
Almenys per avui ho volem fer d'una manera més animada.
Aquell any 1990, si parlem a nivell estatal, va sorgir un grup que va durar un parell o tres d'anys i que va començar a sonar, va començar a despuntar amb cançons com aquesta.
Us els presento, es deien Los Romeos, eren tres nois i una noia morena, la sex symbol del grup, i que ens portaven cançons com aquesta, Un poquito de amor.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!