TARRAGONA RÀDIO
TARRAGONA RÀDIO
TARRAGONA RÀDIO
TARRAGONA RÀDIO
TARRAGONA RÀDIO
TARRAGONA RÀDIO
TARRAGONA RÀDIO Fòrum, l'emissora municipal del casc antic de Tarragona.
A partir del dia 17, dilluns, començaran les emissions regulars de la nostra emissora.
Amb aquest tema, per avui, donem per acabada aquesta prova. Bona nit i fins un altre dia.
Aquest any farà 25 anys del naixement de Ràdio Fòrum. Un dilluns 17 de febrer de 1986.
L'assistència de l'alcalde de Tarragona, Jusia Maria Requesens, i el tinent d'alcalde de Relacions Públiques, Julián López, avui a les 6, ha inaugurat la quarta emissora municipal de Tarragona.
Ràdio Fòrum, el 102.6, està situat a la part alta de Tarragona i serà l'emissora municipal de tot el cas urbà de Tarragona.
L'emissió serà de les 10 del matí fins a dos quarts d'una de la nit.
Recordeu que la primera emissora municipal als barris fóu ràdio a la Canonga,
seguit de radiografia del barri del Pilar i una vista ràdio que en l'emissió on escolar...
Dues emissores més es posaran en marxa per a completar la xarxa de radios municipals als barris,
i que seran les de Sant Salvador i Sant Pere i Sant Pau.
Això, esperem que ben aviat sigui un fet.
Gent amb il·lusió començava a caminar llavors a través de les zones del 102.6 FM.
Es treballava amb pocs recursos, però les ganes i l'esforç van fer tirar endavant aquesta emissora.
La gran majoria dels components llavors a la ràdio eren col·laboradors.
Gent incansable amb un gran esperit que van aportar tota la calidesa humana que s'emetia a través de les zones.
A la ràdio eren col·laboradors.
El nostre telèfon.
El teu.
Ràdio Fórum.
La teva veu.
En Ràdio Fórum formaria part de les emissores municipals de Tarragona,
que conformàvem Ràdio Sant Pere i Sant Pau, Ràdio Sant Salvador, Radiografia, Torreforta i Bonavista Ràdio.
Una xarxa d'emissores que complien la funció d'informar i entretenir.
A més, també eren un punt de referència pels nous periodistes.
de jòqueis i altres professionals d'aquest mitjà radiofànic.
Emissores municipals de la ciutat de Tarragona.
Ràdio Fórum, 102.6.
Bonavista Ràdio, 102.9.
Ràdio Sant Salvador, 102.
I Sant Pere i Sant Pau, el 101.
Totes amb modulació de freqüència.
Emissores municipals de la ciutat de Tarragona.
La teva veu.
Ràdio Fórum, ara Tarragona Ràdio, fa 25 anys.
I com us hem dit a l'inici, repassarem moments que han format part de la història de Tarragona i també de la nostra emissora dins d'aquest programa.
Un d'aquests moments ens arriba amb el naixement de la Torre dels Vents, un monument que es troba a la plaça de les Corts Catalanes.
Jordi Sorinyac parlava amb Antoni Mas, dissenyador de la Torre dels Vents, i ens explicava el per què i els orígens d'aquesta torre.
Antoni Mas, què tal com estem?
Bé, ja ho veus una mica aquí mirant i admirats, o empetitit, perquè normalment sempre treballant amb coses petites, maquetes i coses,
i un somni que sempre ho deia. Suposo que la gent quan fa coses petites, no suposo, els altres, a mi sí que em passa.
Diu, ostres, això gran també seria maco. I ara ens trobem davant d'una cosa que va ser petita i ara és gran, però molt gran, molt gran segons la meva vida.
Vull dir, depèn d'un del que tracti.
Per la seva vida i per la de tots, ens trobem dins els magatzems de Schwarz-Houtmund, dins el polígon industrial, dins el terme municipal de Vilaseca,
on es troba en peces, dividida en peces, aquest monument, aquesta torre dels vents, en sis bellugadins abans.
Preguntarem per què aquest canvi de nom. En aquests moments ja s'ha muntat una d'aquestes peces damunt d'un tràiler
i ara nosaltres estem just davant de l'altra peça, s'ha muntat la base damunt del tràiler, estem davant del que seria la torre central.
Si li sembla, Antoni, preguntem primer sobre com ha anat aquest procés, aquest naixement, com li ve aquest encàrrec
i a partir d'aquí, quan li fan aquest encàrrec, vostè com comença a treballar.
A veure, jo ben bé no sé com ha vingut l'encàrrec. Un dia me van cridar de cultura,
perquè no fem una exposició a la xartreta, el Jordi Avelló. Abans, molts anys abans, el Jordi Bertran deia
un dia anam de fer una de grossa a Tarragona, Antoni, perquè el Jordi Bertran era xiquet,
junt amb altres anava a l'escola i el Josep Bergalló, que ara treballa a Barcelona.
Sí, diguem-ho així, treballa a Barcelona.
Sí, en un despatx, no sé si ja ho tindrà, era condicionat perquè es deu acalorar molt
amb les coses que passen. Doncs, era professor a l'institut i els va dir
per què no busquem a la festa? Total que uns xiquets van aparèixer al taller
i van fer els cèptres del diable. I un altre dia, buscant coses antigues,
va acabar sortint, diu, vine a Vilanova i vam fer l'àliga.
I hem anat passant els anys i el Jordi em deia un dia en farem una de grossa, Antoni,
i ho dic, bueno, doncs, la qüestió és no perdre l'esperança.
Bé, t'explico això, vaig tan a lluny, m'has preguntat una cosa, vaig a lluny
perquè la vida va passant i no saps mai per què acaben de passar les coses concretes,
però, dius, potser tenen relació.
El cas és que un dia el Jordi Avelló, que és el tècnic d'exposició,
ens diu, Antoni, podríem fer una exposició.
Primer havíem d'anar amb un tinglado al port.
I hem acabat, per una sèrie de circumstàncies,
no vam acabar muntar allà i diu, per què no anem a la xarxa 3?
I per Santa Tecla, el 2003, vam fer una exposició que es deia Curriculum.
I com que era per Santa Tecla, a les exposicions no costuma passar,
però aquell dia van aparèixer totes les autoritats,
totes les juntes anirem ple,
i allà fent uns parlaments i també va parlamentar l'alcalde
i em diu, escolta, i vostè, al mig de parlamentar,
s'haig trencat la conversa i diu,
i si a vostè li encarreguen una escultura, què?
Oh, aquí jo hauria de veure el lloc,
i penses, ai, ara, doncs, bueno, mira,
doncs com que és així el nostre alcalde o l'alcalde,
els de Tarragona, i ara també ho és una mica meu i tot,
doncs, i el cas és que al cap d'un temps
apareix el Jordi Avelló i el Joan Caballé,
Antonio, i ho ens han dit,
a veure si tindries una idea que buscarem,
i no hi vam anar directament a aquell lloc,
vam anar en dos o tres llocs,
i vam començar a...
a dins de la xarxa 3 mateix,
perquè el lloc ens han dit,
que potser podria ser la Rambla,
o que allí les cases són molt grans,
i els dic, si no fem una cosa alta no es veurà,
doncs, i vam començar...
hauria de ser una cosa
com la torre d'allí i la xarxa 3,
almenys, i per què no anem,
i vam agafar un altre dia,
vam anar a la Rambla,
a la...
de la plaça Imperial Tàraco, cap allà,
perquè veus aquí,
i més avall, també alt,
i diu,
almenys hauria de ser
com el campanar de Sant Pau,
doncs, grossa com un campanar,
acull i a comptar les rajoles,
això deu tindre uns 30 metres,
doncs, si diem menys de 30 metres,
és que no es veurà,
i aquí ja vam tindre els 30 metres,
i llavors, buscant la idea,
aquesta idea s'hi venia molt bé,
i a partir de llavors,
la veritat és que jo he tingut molts moments
que he pensat, això no es farà.
Per què?
Perquè, doncs, clar,
com ara l'urbanitzar,
a la gent que hi és,
ja ho veu com avancen les coses burocràtiques,
però tu que ets fora no ho saps,
dius, no, això ara ja no se'n parla,
ja no es diu res més,
doncs, bé, potser si no, potser sí,
i en sé comença a córrer la cosa,
perquè, doncs, primer faltava saber,
doncs, què podia pesar,
com podia anar,
i, doncs, primer s'ha...
Total, que en sexe un concurs,
això ja va, ja va,
i presses,
i, doncs, vinga,
dius, potser sí que es farà.
El cas és que ja està feta,
el que va de...
de jo pensar,
perquè, a la veritat,
potser als homes de poca fèl
els passa això,
que, potser, se troben a sorpreses.
El cas és que
un dels moments
que vam passar,
el Joan Cavallé em va dir,
escolta, ja hem de buscar un nom,
que si ens el posen,
vés a sapiguer
el que ens posaran,
i mirant
d'aquesta exposició
de la xarxa 3,
vaig trobar un poema,
un lloc
que deia
l'encis bellugadís.
I va dir,
just a la fusta,
allà el tenim.
Allà el tenim.
La veritat és que
ha anat fins ara,
que ara, doncs,
l'alcalde ha dit
la torre dels vents.
Això expliquem-ho.
Vostè proposa
el nom aquest
de l'encis bellugadís,
i és una conversa
amb l'alcalde
Joan Miquel Nadal,
que ell,
l'alcalde Nadal,
doncs,
proposa aquest canvi de nom,
a veure, jo vaig proposar això
amb uns planos,
l'alcalde em va dir,
escolta, mira,
fes-me una redacció
com feien
el concurs
de la Coca-Cola
i expliquen
el que vol significar.
I llavors,
amb això va anar
el títol
que jo vaig titular.
I una mica,
i si posés
dos o tres idees,
diria que una idea
que jo sempre veig
en un monument
és,
representa allò
que la gent
d'aquest lloc
és capaç de fer.
I llavors
ens diu
quina relació
té amb Tarragona.
Això,
què som capaços
de fer els tarragonins.
Exacte.
I les indústries
que hi ha pel voltant,
la gent que hi ha
al voltant.
Llavors,
també té
una altra cosa,
un monument,
que un dia
m'ho va definir
un senyor.
Un dia vaig fer a casa,
ara vaig d'un lloc
cap a un altre,
ja tornarem,
encabat.
Vaig fer una cosa
que estava,
l'havia de prendre,
que havíem d'anar
amb una exposició
a la Diputació
i l'havia de vindre
a buscar una
amb una furgoneta
i la tenia
esperant al carrer
i sento des de dins
que a mi no em veien
que passava
un matrimoni gran
i es van començar
a mirar aquella peça
i un deia
doncs això,
diu,
jo no sé
per què deu servir,
deia,
un amb l'altre.
I una dona
que passava
a l'altre cosa
diu,
això a mi
em sembla
que és per l'aire,
pel vent.
No, no,
diu,
pel vent no,
perquè vi per l'aigua.
Diu,
no,
per l'aigua tampoc.
Diu,
perquè era un home
rellotger
que ara està jubilat.
Diu,
a mi,
em sembla
que això
no serveix per res,
deu ser per una exposició.
I llavors,
clar,
aquesta cosa,
precisament aquell home
en una conversa normal
va definir
una de les maneres
que hi hauria de definir
el que és un monument
que no serveix per res,
sinó
té una representació,
diguem-ne,
espiritual
o de caràcter
de la gent que hi és.
i aquesta,
jo penso,
quan estarà posat allí
pot representar molt bé
aquesta indústria
que hi ha als voltants
de Tarragona
i tota aquesta fàbrica
de fabricació,
de moviment
i de treball.
Això,
una altra cosa
que penso,
que una altra idea
és que amb la il·luminació,
doncs,
quan ajusto els ulls,
la idea és que...
Sí, sí,
perquè,
disculpi,
això és important.
Ara nosaltres
ara explicarem exactament
com és aquest monument,
com serà aquesta torre als vents,
però a la nit
tindrà una il·luminació especial,
o sigui que
veure-la de dia
significarà una cosa
i veure-la de nit
una altra.
Doncs,
de nit,
precisament quan miro aquest barri
on t'anirà posat això,
veus aquell munt,
veus tot fosc
i aquell munt de llumetes
posades allà,
et penses,
cada lloc allà on hi ha un llum
hi ha una persona,
hi ha una vida,
hi ha una vivència,
demà aquella persona
té planificat demà
i llavors
aquesta idea
de vivència,
de vida,
doncs són aquests,
diria,
aquelles finestres,
aquests forats
que té aquesta escultura,
que envers de ser
una cosa forta,
jo penso que així
amb la perforació
o queixa
li dona més llogeresa visual.
Si li sembla,
expliquem ara una mica
i hem parlat una mica
dels orígens,
ens hem quedat a mitges
d'algunes coses,
ara tindrem oportunitat
de desencarre-les,
però podem explicar
exactament com és
aquest encès de llogadís
perquè els nostres,
aquesta torre dels vents,
perquè els nostres ullents
se'n puguin fer una idea,
es tracta d'una torre
rectangular.
A veure,
jo diria,
començant pel que s'arrepenge a terra,
que és una arcada
que fa de peu a peu
15 metres d'amplada,
per 15 metres d'alçada
és com una mica ovalat,
com un ouxa fa,
diré,
com mitja ouxa fa,
i llavors aquesta arcada
serveix preguntar
un prisma vertical
de 22 metres
que travessa,
aquesta arcada
travessa aquest prisma.
I llavors,
els últims 4 metres
és un panell
que és com una rodona
que esperem
que el vent tindrà
prou força
per girar-lo
i marcar la direcció.
O sigui,
el vent,
si ja troba una planxa
o troba un inconvenient,
la ramba
per poder passar ell.
I sempre,
doncs,
aquella planxa
és el costat contrari
del que marca
d'allà on ve el vent.
Això sí que esperem.
Però,
aquesta arcada
amb aquest prisma
té uns braços
que va suspès
per dir-ho
com una mena
d'engronxador
o com si nosaltres
es penjéssim
a una porteria
de futbol
i féssim
ambani enrere,
doncs,
aquest gronxar
també,
si el vent
troba prou cos,
podria ser
que es mogués.
Això és una incògnita
que tenim
tots els que hi hem fet
des de jo que...
La maqueta sí que ho fa,
perquè,
clar,
us pinges amb una mà,
però això
no sabem
què passarà.
Tenint clar,
per tant que el panell
segurament es mourà
per la força del vent,
però falta veure
si la torre,
aquest,
aquest,
si és aquest prisma,
segons la força del vent,
pot fer un petit bellbé,
un petit joc,
una mica emulant
la torre de pista,
per entendre'n.
Exacte,
perdre la verticalitat,
no més,
perquè ja dins
hi ha uns tops,
és un inconvenient
que el fa tornar
al seu lloc.
Però bé,
si no es mou,
segueix tenint
aquesta idea
de vivència,
d'indústria,
de treball,
de fabricació
que té.
Digui, digui.
no el que anava a dir
que a l'encís
Bellugadís,
com que em van dir
busca,
doncs jo vaig trobar
que ell ja està bé.
La veritat
és que cada vegada
que o jo parlava
de l'encís
o la torre,
el monument,
i potser,
potser no és prou pràctic.
Llavors,
l'alcalde ahir
va dir oficialment
se li dirà
la torre dels vents
i la plaça dels vents.
La veritat
per a mi
és que és molt contundent
el nom.
A vostè li sembla bé
perquè clar,
una cosa és el que digui
l'alcalde.
té relació amb el vent,
té relació amb el vent,
no,
hi passarà,
o sigui,
és transpirable,
no és una fumera,
una ximeneia,
no ho entenc
com una ximeneia,
sinó,
està pintat
amb un color industrial,
que és...
Un color gris,
mat,
per entendre'ns.
Sí,
que és,
és que una mica
tenia el pensament
posat
amb les fàbriques
queixos que aquesta indústria
precisament
miren estar fent
de calderes,
tot això són calderes
que vistes de lluny
semblin coses petites.
Recordem que ens trobem
a l'interior d'una planta
de la Schwarz-Houtmon
a Vilaseca.
On estan fent
calderes de queixes
que veiem
a les fàbriques
connectades
una amb l'altra.
Llavors,
si mires una fàbrica
de queixes,
a mi des de petit,
jo anava a l'escola
amb el tren
i vaig veure
d'una parada
de vellenes
transformar-la
a una fàbrica
que és a queixa
que hi ha a l'abaf
misteri de tubos que van
i venen,
no saps ni on van
ni on venen.
Tu has estat mai
allà al barquet,
al restaurant
al barquet,
el germà de l'amu
és pintor
i pinta
precisament
aquest tema
de tubos que van
i venen
i ara hi havia
el tinglado
número 1
del Port de Tarragona,
una exposició
patrocinada
per l'abaf
que parlava
d'això,
els tubos,
el misteri dels tubos
i és
tot
aquest muntatge
i la
la construcció
a queixa
i aleshores
la Torre del Vent
té relació
amb el vent
i més que
monument
jo ho veig
com a
Torre del Vent
per commemorar
el final de la rambla
penso que és
acertat,
a vegades dius
coses tan senzilles
perquè
l'encís
bellugadís
cada vegada
cuinant
meditant
jo ho creia
acertat,
però també ho veia
difícil
perquè un
té idees
de poetes
però al final
ja has vist
que ha vingut
en un lloc
on cada peça
que s'ha tallat
té un plano
que és
vull dir que
que passa
una cosa
pràctica
completament
i prevista
vull dir que
la poesia
jo ja he posat
la part de poesia
que hi havia
però quan
a l'hora de fer-ho
la poesia
aquí
la gent no està
per poesia
ja has vist
un trailer
aquí
de 30 o 40
rodes
carregant
un tros
d'escultura
quan tinguin
aquella
vindran a buscar
l'altra
i aquella
i aquesta gent
ja has vist
que no estaven
per punyetes
que no
clar
allò es pot desfer
i poden prendre mal
i la gent
no està
per històries
vull dir
aquí ja s'ha acabat
la púria
fins que no estigui
penjada
i neta
de màquines
llavors
veurem
què diu
la gent
perquè també
això li anava a preguntar
ja per acabar
senyor Antoni Mas
és un monument
serà un monument espectacular
vaja
en fa tots els elements
i nosaltres
des d'aquí
ho podem certificar
té-vos-é aquesta sensació
d'estar creant
ser el pare
d'una criatura
que amb el pas del temps
pot convertir-se
en un element emblemàtic
de la ciutat
amb una punta de la Rambla
tenim el balcó del Mediterrani
i en l'altra
tindrem la Torre dels Vents
a veure
ser el pare
d'una criatura
ben bé
ben bé
no m'hi sento
i no és per
ni falsa modèstia
ni res
jo penso que
que
perquè
no ho sé
si va ser l'alcalde
per la seva idea
que aquell moment
de fer la
quan me va preguntar
ja tenia la idea
sigui perquè
els altres li han dit
que sí
sigui
vull dir
jo penso que és cosa
de molta gent
perquè finalment
jo petitet de mi
només hi ha portat la idea
que ja és molt
vull dir que inclús
segurament portarà el nom
al teu
però
si no tinguéssim
aquesta fàbrica
que fabriqués això
l'hauríem de buscar
però
perquè clar
cal dir que
vostè va fer la idea
vostè va fer la maqueta
però aquestes peces
de planxes industrial
les han de fer aquí
a la fàbrica
sí
perquè hi ha
hi ha els mitjans
vull dir
en mitjans
si no hi ha els mitjans
no es pot fer
vull dir que és un somni
que ja té la seva gràcia
però
vull dir que és imprescindible
la voluntat
diguéssim
de l'Ajuntament
segurament
amb l'alcalde
davant de tot
i
i lloc per fer
el moment
estar en aquest moment
aquí
l'adequat
i fer això
aleshores
ser el pare
d'aquella criatura
si no agrada
me podran dir
escolta
no em s'agrada
doncs
doncs
jo ja
me'n faré
responsable
de l'agradar
o no agradar
però hi haurà
gent de tot
jo penso
la veritat
la veritat
és que fins ara
tot
me trobo
pel carrer
gent
què?
com va la cosa?
ja estan la gent
esperant
eh?
com us fan
això
això va
això
i coneixo veïns
d'aquella plaça
perquè jo he anat
alguna vegada
a veure-ho així
però
com que fa
muntanyeta
no veig
però els veïns
que viuen
de dalt
allò
ja
ja hi ha els fonaments
eh?
ja hi han deixat ciment
fotut un ferro
allò ha de ser gros
eh?
ja limpien la plaça
això ja està a punt
de vindre
em diuen
i cada dia
coli
i doncs
ja és com si anéssim
tots a carrera
clar
i això
ja m'agrada
perquè la gent
s'ho fa seu
i no
no t'hi sent sol
no
vull dir que
para la criatura
oficialment
Antoni
moltíssimes gràcies
felicitats per avançat
i esperem que
definitivament
la gent
els ciutadans de Tarragona
es facin seva
aquesta torre dels vents
home
seria
serà molt bonic
mira
ja no és
per ampliar-ho
però l'àliga
que
ja t'he dit
del Jordi Bertran
ostres
quan veig la gent
o quan baixa
per allí al carrer
quan veu
baixant per la plada
la seu
i les pares
que van a la criatura
retratats davant
ostres
dius
això és el que esperava
dius
treballes per això
no perquè
també et fa orgull
de dir que
hi tens a veure
amb l'àguila
o amb aquella cosa
però
dius
no ho feia
per mi
ho feia per tot
a veure
moltes vegades
penso
en els menirs
aquells grans blocs
que aixecaven
dius i per què l'aixecaven
no era ni per viure
ni per res
sinó era per demostrar-se
penso jo
a si mateixos
que eren capaços
de fer allò
i ara
no serà un manir
o serà un manir
de la nostra època
Antoni
una altra vegada
moltes felicitats
gràcies
can you hear me
came back only yesterday
I'm moving farther away
won't you near me
all I needed was the love you gave
all I needed for another day
and all I ever knew
only you
sometimes when I think of her name
when it's only a game
and I need you
listen to the words that you say
it's getting harder to stay
when I see you
all I needed was the love you gave
all I needed for another day
and all I ever knew
only you
all I needed was the love you gave
all I needed for another day
all I needed was the love you gave
All I needed was the love you gave
All I needed for another day
And all I ever knew
Only you
This is gonna take a long time
And I wonder what's mine
Can't take no more
Wonder if you'll understand
It's just the touch of your hand
Behind a closed door
All I needed was the love you gave
All I needed for another day
And all I ever knew
Only you
Things are gonna spare
Actually, I need food
That was another day
I wanted to quit
I wanted to share
That way
And all I needed you
And all I needed for another day
Vint-i-cinc anys de Tarragona Ràdio.
Vint-i-cinc anys de Ràdio.
De Radio Fórum fins a Tarragona Ràdio.
Un altre dels moments emotius que hem seguit des d'aquestes zones
ha estat l'inici d'un dels molts projectes
que s'han ven realitat a la nostra ciutat.
Aquest, sens dubte, ha estat la Casa de la Festa,
un espai que donaria i dona a conèixer el patrimoni festiu,
un espai de trobada de totes les entitats i elements de la Festa Tarragona.
Era l'any 2006, quan es donava a conèixer aquesta, la Casa de la Festa.
Parlàvem amb Rogelio Jiménez, arquitecte municipal i autor del projecte,
i Carles Sala, regidor de festes de l'Ajuntament.
Conversava amb ells Jordi Sorinyac.
La setmana passada coneixíem el projecte definitiu
i el calendari d'obres de la Casa de la Festa,
és un dels principals projectes de la regidoria de festes
de cara a aquesta legislatura.
Nosaltres avui hem volgut convidar
a dos dels seus responsables
per conèixer exactament com serà i què es farà a la Casa de la Festa.
D'una banda, ens acompanya l'arquitecte municipal,
autor del projecte, el senyor Rogelio Jiménez.
Senyor Jiménez, bon dia.
Bon dia.
I també ens acompanya el regidor de festes de l'Ajuntament, Carles Sala.
Senyor Sala, bon dia.
Hola, molt bon dia.
Primer que tot, si us sembla,
per emmarcar una mica els ullents,
senyor Sala, podríem explicar què és exactament una Casa de la Festa
i què serà la Casa de la Festa de Tarragona.
Però una Casa de la Festa...
hi ha molts models de Casas de la Festa.
Nosaltres hem pogut anar-ne a visitar alguns,
però el que volem que sigui la Casa de la Festa
volem que sigui un espai viu, dinàmic i pedagògic,
que doni a conèixer la nostra Festa Major,
la història de la nostra Festa Major,
tota la gent, els ciutadans de Tarragona,
des dels més petits, amb una similitud
que podríem fer aquí un paral·lelisme
amb el de la Santa Tegra, les escoles,
fins a turistes, que més enllà
de poder conèixer el patrimoni romà,
el patrimoni de les pedres,
pugui conèixer un altre tipus de patrimoni més viu,
que és el patrimoni festiu,
un patrimoni medieval, en aquest cas.
I, per tant, a més a més,
un tercer element del que ha de ser la Casa de la Festa
és un espai de trobada
de totes les entitats implicades en la Seguiça Popular.
Per tant, dos vessants claríssimes,
un espai de museïtzació i d'explicació
i de carrer,
de tot el que seria l'espectacle del carrer
que suposa el Seguiça Popular de Tarragona,
i, per altra banda, per explicar-lo,
insisteixo, tant els ciutadans de Tarragona
com els que vinguin de fora,
i un altre espai molt diferent
directament per les entitats que munten
i que participen del Seguiça Popular.
Aquesta segona vessant
és la que impossibilita
que moltes vegades algú,
per explicar exactament què és una Casa de la Festa,
diu un museu del Seguiça Popular,
no només això.
Exacte, no volem que sigui un lloc d'exposició,
simplement, no?
Quan parlem de museïtzació,
no estem parlant de disposar tan sols
els gegants, l'àliga, la víbria,
no parlem d'això.
I serà això, però, insisteixo,
he parlat d'espai dinàmic,
d'espai viu,
d'espai que volem que sigui un punt de referència
no tan sols durant la festa,
sinó durant tot l'any,
i que ens permeti completar tot aquest cicle
de canvi generacional
que fa 5 anys,
fa 8 anys ja, vam iniciar.
Estem en un punt de...
Jo vaig definir un altre dia
que un cop arrenqui la Casa de la Festa
estarem en un moment d'un abans i un després
del que és la Festa Major de Santa Tegla.
Després insistirem en aquesta qüestió.
Coneixem ja quina és la filosofia general del projecte.
Ens agradaria saber ara
quina és la filosofia arquitectònica del projecte.
Senyor Jiménez,
quan li plantegen s'ha de fer una Casa de la Festa,
es troba un emplaçament a la Via Augusta,
com es comença a treballar?
Bé, afortunadament,
l'indret que s'ha posat a disposició
per poder desenvolupar aquest projecte
és un local magnífic,
que està a l'inici de la Via Augusta,
directament lligat amb el que és el recorregut de la festa
i el recorregut que també és una obligació
per als turistes que visiten la part històrica de Tarragona,
amb la qual cosa tenim la possibilitat
de tindre molt a prop un accés molt fàcil
i molt convenient
per tot aquell que vulgui interessar-se en les tradicions
i en la història del que ha estat la festa
i el que és Tarragona, també.
Tenint en compte, disculpir,
que és molt complicat trobar un immoble
al vell mig de la part alta,
aquesta zona de l'Avi Augusta
és el més proper que s'ha pogut trobar.
Bé, sí, penseu que el que hi havia allà abans
era un concessionari de cotxes.
Llavors, el que sí diguéssim
que hem estat un encert
per part dels responsables d'en Carles,
del Departament de Cultura,
ha estat el fet de saber veure
que potser allà on abans hi havia cotxes
potser allò seria un bon lloc
per fer aquesta activitat
i realment ha estat així.
Tenim un edifici que té un front
a Avi Augusta pràcticament
al 100% en vidre,
és a dir, que la festa
i les activitats que tinguin
a casa de la festa a l'interior
tindran aquesta exposició de cara al carrer
molt important
i després la seva ubicació
tan a prop d'estem realment sota
del que és el Passeig de Sant Antoni
amb una connexió rapidíssima
cap a la part antiga,
cap al recorregut que normalment fa a la festa.
L'edifici en si mateix
és un edifici interessant,
havia estat fet
pel que el pare Bofill,
amb els seus moments plantejava
una primera part,
que és aquesta part que parlàvem amb vidre,
que és una part d'exposició,
i una segona part de l'edifici,
que és la que queda darrere,
amb el qual es va fer,
amb el seu moment,
amb un esforç important,
una estructura diàfana,
sense pilans,
que permet tindre
tot l'espai lliure d'obstacles,
amb una llum sanital
molt convenient.
Llavors, aprofitant
aquestes condicions
ja favorables del local,
el que s'ha fet
és desenvolupar
un programa
que permeti
fer aquestes activitats,
que en Carles ha descrit abans,
que la gent,
els turistes i les escoles,
tinguin aquest coneixement,
al llarg de tot l'any,
no únicament durant la festa,
de la festa,
i més a més,
tindre aquesta activitat
d'un espai viu
que sigui el punt de trobada.
Pensem que...
Crec que en total,
discrepi,
són prop de 900 metres quadrats,
no?,
els coferells d'espai,
en diferents plantes,
com s'han distingut?
Bueno,
hi ha una,
la planta baixa,
que és la planta,
diguéssim,
accessible al públic,
en general,
és la planta
que serveix
per saber diferents funcions,
per organitzar
aquests,
diguéssim,
l'explicació
del que és la festa,
i tindre
al mateix moment
aquesta vessant
de musealització
o teatralització
de l'espai
on venen amagatzemats
els artefactes
de la festa
del Siguici,
i després tenim
un primer nivell,
que és un nivell
que anteriorment
havia estat administratiu,
però que amb unes modificacions
s'ha permet
donar aquest punt de trobada
i donar facilitats
a les diferents entitats
perquè puguin trobar allà un lloc
i puguin tindre
allò que les entitats
que no disposen
d'un espai
o que,
per posar-ho
com un exemple,
els assatges
d'algun instrument musical
no es pot fer
en condicions,
allà tenim una sala
especialment acondicionada
perquè es puguin fer
aquest tipus
d'assatges
i donar aquestes facilitats
a les entitats
que si no
seria difícil
que ho trobessin
algunes d'elles
amb el lloc
on estan ara.
Satisfets,
senyor Saló,
del projecte
que ha redactat
l'arquitecte municipal?
Moltíssim.
Quan vam tenir l'espai
i definitivament
vam dir
ara ja és nostre
i ja estem a punt
de poder disposar d'ell
perquè hi havia
un petit
conflicte temporal
perquè poguéssim marxar
al concessionari
fins que no hi hagués
un nou espai
on ubicar-lo
per part del propietari interior,
jo vaig demanar
al tenent d'alcalde d'Urbanisme,
el senyor Sendra,
de dir,
home,
m'agradaria molt
que fos el Rogelio
qui fes el projecte.
El Jordi m'ha dit
ni parlar-ne
perquè el Rogelio
el tenim sobressaturat
de projectes
entre el camp del nàstic
i el que no podrà ser.
Dic, ostres,
mira tu Jordi
perquè el Rogelio
entén la idea,
havíem parlat ja fins i tot amb ell
i ens agradaria
que això
tinguis una certa gràcia,
no és com una obra
qualsevol,
que ha de tenir
un cert criteri,
no?
I, doncs,
evidentment,
a la ciutat
hi ha arquitectes molt bons
i anar a buscar,
doncs,
un estudi extern,
doncs,
ho podíem fer
també tranquil·lament,
però,
sabent la implicació
del Rogelio,
ell també és veí
de la via Augusta,
coneix l'àrea,
coneix la zona,
coneix la festa,
per tant,
volíem anar allò
com a molts segurs,
no?
I, finalment,
doncs,
una setmana després
em va trucar el Jordi
i diu,
mira,
ja està,
per tant,
el Rogelio...
Ja l'hem enredat.
Ja l'hem enredat
i, doncs,
si va sobressaturat
ara ja estarà una mica més
però farà ell el projecte,
no?
I quan ens el va ensenyar
l'altre dia
la va estar explicant
a tota la gent
que de Tarragona
i a fora de Tarragona
especialista en seguissis popular,
doncs,
està ajudant a elaborar
tot el que és el projecte,
no l'arquitectònic,
això ha fet el Rogelio,
però sí,
tot el projecte viu
de la casa de la festa,
la part de dinamització
que ha de tenir després,
doncs,
li va donar a tota la gent
el vistiplau
i van quedar encantats
amb el projecte desenvolupat,
no?
Un cop,
ara hi ha un procés d'obres,
òbviament,
de l'adaptació de l'espai,
quan es preveu
que pugui
inaugurar-se oficialment
la casa de la festa
després de fa
molt i molt de temps
que s'hi anava al darrere?
A veure,
jo espero que sigui
el mes de març,
vull ser optimista
pensant que sigui
el mes de març,
més tard,
segurament,
potser no ho podrien fer
seria una inauguració,
per allò de la legislació
preelectoral,
però jo espero
que el mes de març
estiguin
les obres fetes
i estiguin
també ja molt avançades
el que és
la teatralització
que diria abans
a la teatralització
de l'espai
i això és important
perquè també és el que dóna
un sentit estètic
a tot l'interior
i no només les obres
sinó que
aquesta segona part
de la contractació
també s'ha de dur a terme
el més aviat possible
i també hem d'encertar
perfectament
qui ha de col·laborar
en aquest sentit
amb el Rogelio
per fer
aquesta teatralització
de l'espai
i per tant
esperem que sigui
el mes de març
anem amb retard
i crec que cal explicar
molt ràpidament
per què anem amb retard
quan vam agafar
aquest espai
a tots ens va agradar molt
però quan el Rogelio
es va posar
a fer projecte
rascant, rascant
va veure que hi havia
una sèrie de patologies
que necessitaven
una reparació
són patologies
que no eren visibles
en principi
petits problemes
no, no
cap problema estructural
d'importància
però sí
problemes
de filtracions d'aigua
reparacions necessàries
de cobertes
elements que en principi
estaven amagats
darrere d'un fals sostre
i que no eren evidents
però quan vam començar
a treballar
ho vam veure
i el Carles
amb el bon criteri
va decidir
escolta
si fem un indret
d'aquest tipus
i fem aquesta despesa
fem-ho de manera
que no doni després problemes
o sigui
que es comenci
per on s'ha de començar
que és reparant
aquests desperfectes
que en cap cas
són fonamentals
però que s'han de reparar
si després es vol tindre
un equipament
que permeti
funcionar a temps
sense problemes
aquí sí que vam començar
la casa
per la teulada
aquí és on tindria
els principals problemes
bé, això va fer
que el pressupost
fos més gran
del que hi havia
reservat en partida
pressupostària
i no entraré
ara en detalls
però
s'ha de tindre
que tirar endavant
un expedient
de suplementació
de crèdit
per aquest aspecte concret
i això ens ha retressat
ben bé 3 mesos
el procediment
però bé
estem ja
en la fase final
el dia 8
s'obren les pliques
de les empreses
que s'hagin presentat
i esperem
que el mes de setembre
puguem ficar
la primera pedra
el termini d'obra
són 6 mesos
i per tant
per això deia jo
el mes de març
aproximadament
imaginem-nos
per tant
que estem ara
al mes d'abril
que tot ha anat bé
que el calendari
s'ha seguit
que el mes de març
es va inaugurar
la casa de la festa
ja està en ple rendiment
gairebé
quin serà el dia a dia
de la casa de la festa
senyor Sala
bé
el que és més important
és que nosaltres estem treballant
no perquè
personal municipal
obri tanqui
cada dia
les portes
de la casa de la festa
vostè va parlar
el dia de la presentació
de la possibilitat
d'externalitzar la gestió
exacte
no estem parlant
d'externalitzar
de mirar
que hi hagi
alguna entitat
especialista
en aquest tipus
d'equipaments
que porti
el dia a dia
de la casa de la festa
i això ho dic
perquè
hi ha algunes cases
de la festa
que hem visitat
cobren una mica
allò
doncs
amb un parell
de persones
que fan de sob el tern
que ho fan molt bé
i no hi ha cap problema
sobre això
però que no estan
directament implicades
en el projecte
i quan hi ha vacances
el substitueixen
i hi ha un horari
molt rígid
i no hi ha més vida
que això
n'hi ha altres
que estan normalment
tancades
que serveixen
d'amagatzem
dels elements
del seguici
i que si
alguna visita de fora
truca a l'Ajuntament
li obren la casa
de la festa
perquè la pugui visitar
i dintre
amb elements
molt macos
ben posats
ben teatralitzats
ben
amb algun audiovisual
interessant
etcètera
nosaltres volem
que no sigui ni una cosa ni l'altra
voldríem que
alguna entitat
li dongués vida
a la casa de la festa
alguna entitat
del seguici popular
o de fora
no entraré en més detalls
perquè ho estem estudiant
i analitzant
i veure quines possibilitats
jurídiques
ja sobre això
o una entitat
de caràcter cultural
normalment especialitzada
abans li comentava
en gestió
d'aquest tipus
d'espais
o que pogués especialitzar-se
en gestió
d'aquest tipus
d'espais
pogués portar
el dia a dia
de la casa
de la festa
implicant-se
molt directament
no només
amb obrir
tancar
sinó amb el que és
el projecte
pedagògic
o amb el que és
el projecte
dinàmic
que tindrà
la casa de la festa
un cop l'inaugurem
perquè aquí
s'hauran de compaginar
dos vessants
d'una banda
aquesta vessant
més pròpia
de museu
de visites guiades
fins i tot
per a gent del públic
per a les escoles
i després també
aquesta sessió
dels espais
que són uns espais
limitats
i que possiblement
hi haurà
moltes entitats
a l'escola
no dubti
que quan obri
la casa de la festa
el dia que l'obrim
potser tant sols
hi ha un audiovisual fet
potser al final
d'aquí dos anys
o tres
podem parlar
que hi ha
quatre o cinc audiovisuals
diferents
no dubti
que potser d'aquí
quatre o cinc anys
des del dia
que obrim la casa
de la festa
la casa de la festa
potser li hem donat
un gir
en la seva funcionalitat
jo crec que hi ha d'haver
un procés
com no és un museu
com no és un museu
hi ha d'haver
un procés
d'adaptació
entre allò
que pretén
que l'Ajuntament
sigui en aquell moment
la casa de la festa
allò
que el ciutadà
pugui anar demanant
de la casa de la festa
hi haurà un procés
d'adaptació
segur
segur
ara nosaltres
volem obrir
amb el nostre projecte
amb la nostra idea
el nostre ideari
que no és només nostre
quan parlo nostre
no parlo de l'Ajuntament de Torona
parlo de tota una sèrie de persones
de Vilafranca
de Sitges
de Vilanova
de Cambrils
de Tarragona
mateix
de Reus
que han participat
una miqueta
aportant idees
sobre el que ha de ser
un projecte viu
de casa de la festa
una ocasió molt concreta
per exemple
els gegants
que ara s'han al Palau Municipal
els traslladaríem
a la casa de la festa
a la Via Augusta
els gegants
que al Palau Municipal
evidentment
els traslladarien
a la casa de la festa
a la Via Augusta
tot i que
hi ha els gegants
d'en Verdorol
del 1800
no sé quan
que
el seu estat
ja veurem
com el traginem
perquè
realment és
material
delicat
delicat
delicat
Ja per acabar
senyor Sala
vostè abans
insinuava
que hi hauria
un abans i després
de Santa Tecla
amb l'entrada
de vigor
de la Casa de la Festa
també ha explicat
en diferents ocasions
que ha estat
un dels seus projectes
més importants
és així
es reitera
en aquestes paraules?
Sí, em reitero
en aquestes paraules
perquè
Santa Tecla
a les escoles
la Santa Tecla
petita
i ara
la Casa de la Festa
és el que
culmina
l'inici
del procés
de relleu generacional
dels participants
de la Festa Major
de Tarragona
de la Festa de Santa Tecla
hi ha més de
3.000 persones
implicades
any rere any
directament
a través de les colles
castelleres
a través del
Seguici Popular
en el que és
la part
de la seqüència ritual
de la Festa Major
el que és la part
més viva
de la Festa Major
el que és la recuperació
des del 1321
del que ha anat
sent la nostra festa
aquestes 3.000 persones
algunes d'elles
porten
20, 25 anys
30 anys
de Festa Major
això implica
que s'han fet grans
això implica
que fa falta
que algú
poc a poc
els vagi
substituint
per això insisteixo
casa de la festa
implicarà
segur
el punt
combinant
de la que ha estat
la recuperació
festiva
i amb això
no vull dir
que no puguin
recuperar-se
nous valls
no puguin encara
fer-se més coses
de caràcter
més elements
de caràcter
tradicional
la nostra festa
és una festa
dinàmica
i viva
i polièdrica
però
sí que significa
que amb això
donem el tret
de sortida
definitiu
a que a poc a poc
les noves generacions
s'incorporin a la festa
i persones que porten 25 anys a la festa
doncs vagin sortint
o vagin deixant-ho
és habitual
és llei de vida
i per tant
això ha d'anar succeint
i s'ha d'anar garantint
que tot allò
que hem anat recuperant
i que hem anat dient
vinga
ara sortirà aquest element nou
ara sortirà aquest ball
ara
que això
mai desapareixi
i per tant
perquè això sigui així
fa falta aquest relleu generacional
doncs amb aquests desitjos
o amb aquests pronòstics
acabem
esperem que
pel mes de març
aproximadament
pugui ser una realitat
aquesta casa de la festa
Rogelio Jiménez
Carles Sala
moltes gràcies
per haver-nos acompanyat
uns minuts
i si es sembla
en continuem parlant
moltes gràcies
moltes gràcies
moltes gràcies
Gràcies
Gràcies
Gràcies
I quan la festa
ja s'acabi
tothom hagi de marxar
ens tira l'almo de la casa
que l'ajudem a netejar
no!
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit