Com pasos de la habanera
Mulatas la cubanita
és l'inici de aquest nou programa
403
de habaneras
des del balcó a través de Tarragona
Radio
Ella me habló en la bahía
Este pañuelo de escena caray
Me lo trajo un marinero
Con la boquita de fresa caray
Y los ojitos de tiro
Besos de ron y de menta
En estos labios me da
Y estoy echando la cuenta caray
Pa' que no vuelva a amar
Mis brazos son la zamarra
De tu querer marinero
Yo soy la bahía
Tú eres el balero
No me dejes mío
Que sin tu querer me muero
Si piensas darme en el lado caray
Yo te lo aviso primero
Yo te lo aviso primero
Que tengo en el lado caray
Que tengo un número 2
Que tengo un número 2
Taray
A 5 o 6 marinero
Tanto venderle los pelos
Tanto venderle los pelos
Como una red de pesca
Que se ha tragado el anzuelo caray
Y me tiene secuestrado
Mis brazos son la zamarra
De tu querer marinero
Yo soy la bahía
Tú eres el balero
No me dejes mío
Que sin tu querer me muero
Yo soy la bahía
Tú eres el balero
No me dejes mío
Que sin tu querer me muero
Yo soy la bahía
Tú eres el balero
No me dejes mío
Que sin tu querer me muero
Y después de esta bahanera
De Rocío Jurado
Amor marinero
Ese nombre a la Cataluña Nord
Y allá el último CD del grupo
Las Veus del Stein
Concretamente exportan una bahanera
Titulada
La rosa dels vells
De Ricard Viladesau
Quero foreign
Yo soy la borera del mar
I tenim una barqueta, blanc i blava de color, amb dos rems i blanca vela, que pel nom rosa dels vents, i té gràcia marinera,
Quan navega mare endins, el compàs d'una avenera, a les coves d'en Gisbert, anirem a Punta d'Alfa, per veure com surt el sol, el vaivé de la zonada,
I com dos enamorats, ens tirem dolces paraules, i ens farem uns petonets.
Ara ullits dins nostra barca, seràs tu rosa dels vents, nostra flor més estimada,
per guardar la rosa dels vents, el secret d'una versada, i a la voreta del mar, una nit clar i serena,
Tot jugant farem l'amor, amor de mar i sirena, i a la rosa dels vents, que la nostra mar navega,
I cantarem la cançó, la cançó que el mar ensenya, a les coves d'en Gisbert, anirem a Punta d'Alfa,
per veure com surt el sol, el vaivé de la zonada, i com dos enamorats, ens tirem dolces paraules,
i ens farem uns petonets.
Ara ullits dins nostra barca, seràs tu rosa dels vents, nostra flor més estimada,
per guardar la rosa dels vents, el secret d'una versada, el secret d'una versada.
I ens anem a una versió instrumental a càrrec de l'orquestra de Fran Purcell,
i d'una cançó escrita a rime de manera, sí, sí, la violetera.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!






Fins demà!
Fins demà!


Fins demà!



Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
Un Patiueño,
mar de Luanka
y para acabar
aquesta breve
Soy de Verdiciu.
Soy de Verdiciu.
Soy de Verdiciu.
Soy de Verdiciu.
Ella me habló en la bahía
de la isla donde nació
mientras el alba naciente
surgió por el horizonte
Núria Cartañá, Javier Pardina,
os diem adéu desde Tarragona Radio.
Ella me habló en la bahía
Os esperem al proper disapte a la una del migdía
y avui era el programa 403.
Tengo buena semana
y ya sabeu?
Tarragona Radio Habaneras
desde el balcón.
Mulatae, la cubanita, la cubanita.
Y allá en La Habana me habló de sueños de caña dulce y de buen café.
de buen café, de buen café.
Mulatae, la cubanita.
Y allá en La Habana con su sonrisa, medio galana, tabaco y ron.
Sentados en la bahía
Contemplando el mar azul
Yo le canté esta manera
Con la brisa caribeña
Que acarició nuestra piel
Ella me habló en la bahía
Con el viento en libertad
De callos y de manglares
De guajiros y palmares
Voy o si de su amor
Mulatae, la cubanita.
Y allá en La Habana me habló de sueños de caña dulce y de buen café.
Mulatae, la cubanita.
Que allá en La Habana con su sonrisa, medio galana, tabaco y ron, tabaco y ron, tabaco y ron.
Y allá en La Habana con su sonrisa, medio galana, tabaco y ron, tabaco y ron.