25 anys de ràdio.
Avui és un dia molt però que molt especial.
Avui és el dia de la dona treballadora.
Avui és el darrer dia del carnaval.
Demà començarà el dimecres de cendre.
Comença la quaresma.
T'imagines que només és un dia?
Dia 8 de març de 2011.
El nostre dia, el teu dia.
I dins d'aquests 25 anys de ràdio
hem triat dues qüestions,
podríem dir que força interessants.
Per una banda, d'aquí uns instants
ja entrem en matèria,
recordarem un extracte d'un programa especial
que vam fer en directe des de la llotja
de pescadors del Serrallo.
Vam estar un 16 de juliol del 2003
amb els micròfons de Tarragona Ràdio Institut
quan es va celebrar la inauguració,
precisament, d'aquesta llotja.
I avui, als estudis de Tarragona Ràdio,
d'aquí uns instants comentarem,
parlarem amb ell, amb el Lluís Marçal.
Avui encetarem un segon capítol.
Fa la setmana passada, si no recordo malament,
dilluns, vam encetar aquests diferents capítols.
El moment, podríem dir cru,
en el qual estàvem pendents
de veure si tancaven les emissores municipals.
I aquesta vegada és un capítol més dolç,
en el qual parlarem de la música catalana,
de la música en català,
de la música cantada en català.
Com ho vulgueu dir,
avui amb el Lluís Marçal
i amb l'excusa de parlar d'un programa,
el seu Música a l'abast,
obrirem aquest capítol.
De quina manera les emissores municipals
han pogut ajudar en la trajectòria
de la música cantada en català o catalana?
Tot això ho es mirarem de la mà d'en Lluís Marçal.
I abans d'acabar el programa, com sempre,
passarem per l'any 1989,
que vam encetar ahir de la mà de Joan Maria Bertran.
25 anys de ràdio, 25 anys de música.
I tot això s'enceta ara mateix amb bona música.
Espero que t'agradi i dedicat,
com no podia ser d'una altra manera,
a totes les dones que ens estan sentint.
Per vosaltres, dones treballadores,
aquesta cançó de John Lennon.
Look at the heart of the sky.
One, I can hardly express
My mixed emotions at my thoughtlessness
After all, I'm forever in your dead
And woman, I will try to express
My enough feelings and thankfulness
For showing me the meaning of success
Ooh, well, well, well
Do, do, do, do, do, do, do, do
Ooh, well, well, do, do, do, do
Ooh, well, well, do, do, do, do, do
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
molt dura, molt dura
amb molts sacrificis i amb moltes pèrdues
de vegades, vull dir
enganxar una xarxa, trencar-se
la xarxa, perdre
una xarxa al mar, això és
ràpidament freqüent
val molts diners un art de pesca
val molts diners
si el tenen aquí n'han de tindre un de recanvi
n'han de tindre un de recanvi
remandar, veiem que aquí
hi ha les remandadores que també
se'ls ha de pagar, no és una indústria
allò de dir, mira, tiro la canya
ja he fet el jornal
hi ha una inversió
molt gran
en una hisenda que
el pagès, la terra, és ferma
tens els peus
és un bé immoble
tens uns peus damunt de la terra
i allò és ferm
el pescador, la seva hisenda és la seva barca
i el mar
i el mar és de tots
i la sort que hi hagi una bona pesca
una bona assenyida en un dia determinat
i la mala sort que t'enganxis l'art
o que com va passar fa quatre dies
reu una guspira
una guspira crema l'hàbit
d'alguna forma són aquelles coses
que ho veus cada dos per tres
el motor, la mecànica del motor
mantenir-se
mantenir totes les mesures de seguretat
que avui en dia s'han de mantenir
els coets que no es gasten
tenen una durada limitada
i allò s'ha de renovar
hi ha tot un seguit de despeses
amb tot
el pescador
encara avui en dia
és vocacional
li tira la mar
li tira la mar
i el fill de pescador
segueix l'ofici del pare
per aquesta mateixa vocació
generalment
li tira la mar
li tira la mar
amb ell
li és vida
i ell no pot viure
massa lluny de la seva barca
és com el pagès
que ha d'anar a veure
l'arbre cada dos per tres
a veure si brosta o no brosta
si hi ha
val fruit
si la cosa floreix bé
o no floreix bé
el pescador
quan dissabtes i diumenges
aquí a la barca
sempre té algun remiendo
que fer
alguna coseta que fer
sempre hi ha feinetes
això no canvia
per mal que sigui
més sofisticada
la barca
tu com ho veus Mercè
perquè tu parles molt
amb els pescadors
a veure
jo crec que així parlant
en general
tot el que és
el sector primari
ha perdut importància
al llarg dels anys
i suposo que el camí
també és una mica així
a veure
estem en una societat
en què el món terciari
és el que
el dels serveis
és el que prime
i llavors cada vegada
tenim més problema
per trobar gent
amb ofici
nosaltres amb els pescadors
però per exemple
amb els mestres d'aixa
trobar un mestre d'aixa
és un luxe
és un luxe
perquè els mestres d'aixa
que queden
que són poquíssims
tots van
de 70 a 80 anys
llavors
doncs són oficis
que no pot recuperar
els de la pesca
potser sí que hi ha
fills que continuen
la tradició
pel que fa
a la part dels mestres d'aixa
no la continuen
perquè els vaixells
han canviat
ja no són de fusta
són de luxe
els vaixells que són de fusta
és un luxe
són caprici
i el luxe
no està a l'abast
de tothom
clar
vull dir
hi ha barques de ferro
hi ha aquestes barques
de plàstic
fibra de vidre
hi ha tot un seguit
de coses
que han fet
que el mestre d'aixa
s'ha de dedicar
allò a la fàbrica
de tapices del retiro
o un mestre belè
és una cosa
una indústria suntuària
suntuària
fàbrica de tapices del retiro
és allò
sí, sí
és un objecte de luxe
si nosaltres mateix
en aquest moment
si una vela
de les que tenim
tradicionals
una vela llatina
d'un vaixell
se'ns fa molt bé
no hi ha cap mestre belè
que ens la pugui fer de nou
amb els materials clàssics
evidentment podem fer
les que són
haurà de fer una rèplica
amb materials d'ara
però una de tradicional
és impossible
portar-la a terme
hi ha coses
que no es toquen
però que sí
es mantenen
la prova és que avui
doncs hi ha moltíssimes
persones pendents
d'aquest espai
de la ciutat
que és la llotja
de pescadors
tot just davant
de l'església de Sant Pere
Déu-n'hi-do
la missa llarga
que estan fent
la missa solemne
la missa solemne
per tant
aquesta solemnitat
això és l'ofici
amb sermó de categoria
amb música
la coral del Serrallo
està actuant
vull dir que és
almenys
almenys un parell
de vegades a l'any
com a mínim
els pescadors
van a missa
no hi faltareu
a la processó
vosaltres
aquesta tarda
m'imagino
ja teniu barca
anem a la barca
ja fa reportatge
quina barca
es pot dir el nom?
sí que és del Serrallo
perquè és bonic
jo vaig a la Madove
a la Madove
a la Madove
Madove
sempre dic
Madove
amb el Jordi Albiol
molt bé
que és un dels pescadors
que col·labora amb el museu
fill de pescador
bueno
el pare
deu col·laborar
amb el museu
i el fill
és el que porta
la barca
ara
sí
no
els meus col·laboradors
ja són gent
que ja estan una mica
ja
jubilats
allò que ja es
granadets
granadets
que es comencen a retirar
del món activa
de la pesca
el patró
era el pare
Jordi Albiol
i el fill
que porta el mateix nom
que son pare
és el cara
i l'Albert Pedrol
també
i l'Andreu
Domène
quina barca aniràs?
el casteller
Josep Maria Sabatibor
en aquest cas
anirà
amb la Guita
cada any
anem amb la mateixa barca
ja també és una tradició
i nosaltres tenim
també el costum
de quan passa
la Mare de Déu
amb la seva barca
corresponent
des de la Guita
fem un pilar de 4
dalt de la barca
doncs jo
espero que us vagi molt bé
hi ha una dita
i la tenia apuntada
i l'hauré de dir
de memòria
que diu
en bona mar
tothom és mariner
penso que era així
més o menys
sereu bons mariners
heu estat uns tertulians
i uns convidats esplèndids
com sempre
i jo us agraeixo moltíssim
la vostra companyia
Mercè Tuldran
Josep Maria Sabaté
a vosaltres
i jo us agraeixo
si no vas molt de pressa
pels voltants
del meu carrer
veuràs les coses blanques
i un barc
que està sempre obert
bicicletes
que van amunt i avall
que travessen
tot el parc
una església
molt a prop del mar
i carrers
amb nom de sant
si no vas molt de pressa
i mires
al teu voltant
veuràs portes obertes
que et conviden
a passar
digue'm si al carrer
fa el meu demà
si fan soroll
els fines trons
si les sirenes
sonen cap altat
si a les terrasses
hi ha colors
si vesprota
el mar
si veus
a la meva xerr
si vesprota
el mar
digue'm si
que penso en ell
aquí seguim
en directe
amb tots vostès
potser el so
els arribi
amb una certa dificultat
perquè hem abandonat
la façana
a l'exterior
de la llotja
per introduir-nos
en el que podríem dir
el vestíbul d'accés
i és que ja ha acabat
l'ofici
ja ha acabat
la missa
i totes les persones
que estaven
a la sala
on se celebrava
aquesta missa
a l'interior
de la llotja
ja han anat
sortint
moltíssimes
autoritats
abans d'iniciar-se
l'acte solemne
a les 12
les esmentàvem totes
el conseller
d'agricultura
ramaderia i pesca
de la Generalitat
Josep Engrau
que també ha participat
en aquest ofici
que ha fet
l'arcabisbe de Tarragona
el flamant
president de la Diputació
Joan Aregió
el tinent
d'alcalde
de l'Ajuntament
de Tarragona
alcalde en funcions
Francesc Ricomàngel
Sagardoi
subdelegat
del govern
en fi
no ens agradaria deixar-nos
cap de les persones
que són aquí representades
Lluís Badia
president de l'autoritat
portuària
també veiem
el representant
de la CEPTA
de la Confederació
d'Empresaris
de Tarragona
hem vist també
l'alcalde
de Saló
Esteve Ferran
i moltes més
autoritats
tant també
militats
com de les forces
de seguretat
nosaltres com dèiem
continuem aquí
en directe
moltes salutacions
molt de comentari
moltes persones
que no s'han volgut perdre
aquest acte
i tots una mica
l'expectativa
esperant que comencin
els parlaments
que en definitiva
són els que donen cos
a l'acte protocolari
d'inauguració
de la nova
llotja de Reus
uns parlaments
que no comencen
tot i que aquest espai
cada cop està més
ple
de persones
que hi assisteixen
imaginem que també
estan esperant
que acabin de sortir
totes les persones
de la gran sala
que ha acollit
la missa
i l'ofici
farem en tot cas
una petita pausa
per la publicitat
esperant
aviam si podem
emetre
donant en directe
si més no
una part
dels parlaments
d'aquest acte
inaugural
sembla que sí
no ho sabem ben bé
si ara procedeixen
a doncs
obrir la placa
que doncs
forma part justament
de l'acte d'inauguració
no ens acostem gaire
per no perdre el senyal
ara mateix
ha estat
Joan Baciana
el president
de la confraria
de pescadors
qui ha procedit
a inaugurar
la placa
que ja fa que
s'inauguri
de forma oficial
la llotja
de pescadors
de Tarragona
com han coincidit
tots els convidats
que han passat
pel nostre programa
de les més modernes
del litoral
català
sens dubte
en tot cas
és Joan Baciana
qui imprèn la paraula
per donar pas
a aquest acte protocolari
després de la bendicció
de la missa
i de la descoberta
d'aquesta placa
per
que hi hagi un recordatori
del dia que es va inonar
aquesta llotja
en primer lloc
donar les gràcies
a tots els que heu vingut
perquè
per nosaltres
és un dia molt especial
un dia de festa
i estem molt contents
que ha vingut tothom
que nosaltres
s'estimem
i volia que vinguessin
en segon lloc
demanar una miqueta
disculpes
perquè
heu d'entendre
que és una llotja
que està refrigerada
pel peix
no per les persones
i la miqueta
de cigoll de Pons
que hi havia
la miqueta de fresqueta
doncs bueno
és el que tot
el resto de l'any
que treballen aquí dins
pateixen
però claro
és una llotja
refrigerada
no és una discoteca
ni una oficina
en tercer lloc
aprofitar per donar
les gràcies
molt especialment
al senyor Lluís Badia
ho he dit
mil vegades
i ho continuo dient
mil vegades més
a la Generalitat
i al conseller
al Departament de Pesca
i a tot
el Govern Central
que també
té
la seva part
de col·laboració
donar les gràcies
a
a l'empresa
que ha fet això
que és Fomento
i donar les gràcies
a tothom
això ha sigut
una obra
molt
molt important
que millorarà moltíssim
el que és el Serrallo
millorarà moltíssim
el que són
els restaurants del Serrallo
perquè no tirant cap a ti
com patien est ara
la manca d'aparcaments
millorarà moltíssim
la qualitat de vida
dels pescadors
perquè les barques
ara
podem dormir tranquil
per les nits
perquè estiran les barques
amarrades
amb uns pantalans
que estiran controlats
i també
els peixaters
tenen una gran zona
d'aparcament
estan més còmodes
comprant
i llavors això
si els peixaters
estan contents
s'apaguen el peix
una miqueta millor
i nosaltres també
estem contents
com a pescadors
pel de més
salut per tothom
esperem gaudir
durant molts anys
de la vostra companyia
i d'aquesta llotja
i res més
i ara seguidament
amb les paraules
de Joan Baciana
el president
de la confraria
de pescadors
que obria
d'aquesta manera
l'acta d'inauguració
de la llotja
il·lustríssim
Àngel Segredoi
delegat
del govern central
Bon dia a tothom
solament unes paraules
per agrair
a totes les persones
que han fet possible
aquesta obra
i és una mostra
més de l'interès
que té el govern
de l'Estat
en col·laborar
amb la Generalitat
i amb l'autoritat portuària
moltes gràcies
a tothom
i espero
i desitjo
que això sigui
un punt d'inflexió
en la millora de vida
d'aquesta província
que tant estimen tot
moltes gràcies
gràcies
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
hem escoltat alguna cançó de Manel, d'Amics de les Arts,
són la nova fornada d'aquesta gent que són areves del rock català
dels anys 80 i 90, no?
Sí, sí. I també hem de dir que gràcies també a internet.
Sí, sí, sí.
Perquè, déu-n'hi-do, els avantatges de tenir internet
a l'hora de posar-se en contacte amb molts grups
que es donen a conèixer moltes vegades únicament per internet.
Sí, una eina que no tenien abans i que per això ens hem de remuntar
aquests 25 anys enrere i fer una mica d'escripció de com estava la cosa, no?
I això també ens enllaça al tema que vam parlar l'altra vegada,
que va ser...
L'altre capítol.
Sí, l'altre capítol, en aquest cas el primer capítol,
que va ser el possible tancament de les emissores municipals, no?
Aleshores, una de les coses bones que va tenir les emissores municipals,
a més a més d'apropar la veu dels ciutadans, una cosa més propera,
doncs va ser defensar la música del país.
I per això avui dia, el 2011, estem molt contents
perquè el giro és de 360 graus total, no?
Ja no crec que hi hagi cap emissora que no tingui cap mania
per emetre música en català.
Però aleshores era més difícil.
Fa 25 anys la cosa estava una mica complicada
i nosaltres, els de les municipals, vam fer una feina que els grans,
o sigui, els petits, van fer la feina que no van voler fer els grans,
per manies, per aquelles coses que sempre passen, no?
Que està més ben vist, doncs, cantant castellà, cantant anglès
i les emissores tan públiques com privades,
la seu central la tenien, les que estan radicades a Catalunya,
la tenien a Barcelona.
I a Barcelona el moviment de roc català
estava vist com una cosa de pagès, de poble,
que no tenia prou alçada per poder sonar les emissores
que sortien des de la ciutat snob de Barcelona, no?
I això també menjança amb això que deies dels mitjans.
Internet, aleshores, no, zero patat, res.
I la manera de donar-se a conèixer els grups eren maquetes,
però no maquetes en CD, que avui dia segueixen fent-se aquestes maquetes.
Sí, sí, sí, no, igual.
Però avui dia són maquetes en CD ja, no?
Aleshores eren maquetes de caset,
la cosa més a la basc que hi havia en aquell moment.
I normalment gravades, si tenies la sort,
de tenir una taula per fer la barreja d'instruments i això,
que era una sort, i si no directament de l'estudi de gravació
o del local d'assaig, amb un micròfon, una gravadora, inagravant.
Això mateix.
Amb el soroll de fons i amb tot el que comportava,
precisament, d'això, una gravació rudimentària, no?
Això mateix.
I nosaltres, a les emissores municipals,
ens van començar a arribar tones i tones de maquetes
i no sabien què fer.
I, esclar, eren gent que eren els veïns,
els veïns del carrer del costat, els de l'escala,
i gent que coneixíem, no?
No com aquelles emissores que vas a trucar a la porta
i no et coneixen perquè estan allà, dalt dels setepis...
Sí, sí, no, i que sembla que siguin en una bombolla,
ells i el seu món, no?
Sí, això mateix, això volia definir, no?
No, no, eren els veïns, la gent que coneixies,
esclar, et sabia greu, els hi posarem, pobrets.
I, esclar, hi ha una cosa a fer a l'altra,
ai, mira, els que s'escoltàvem, aquesta música està bé,
i va generar moviment,
que nosaltres vam ajudar a que la cosa s'aixequés, no?
I aquí és on entra el meu programa, no?
Que inicialment no estava previst, això,
o sigui que va ser un programa sorpresa.
A veure, a veure, explica'm una miqueta,
perquè abans de tot això de la música en català,
també l'excusa és parlar del Música a l'abast,
el teu programa, un programa que s'iniciava quan?
A l'octubre de 1986.
A l'octubre de 1986.
I tu ja anaves, podríem dir que la idea era posar
les vaques sagrades en aquell moment, o no?
No, mira, per això el programa és sorpresa, no?
Jo, com m'he explicat alguna vegada,
tenia moltes prevencions sobre posar-me davant d'un micròfon, no?
I vaig començar el primer dia, el 17 de febrer del 1986,
estava als estudis de Radio Forum a la plaça Rovellat, a la part alta.
Però la meva veu no va sonar fins a arribar a l'estiu.
Les meves prevencions, aleshores, eren molt grans.
Han passat 25 anys i ara ja no me'n penedeixo,
o sigui, ja no em fa vergonya parlar amb la radio.
Ara ja estàs, ja s'ha agafat carrerina.
Sí, ara ja vaig llançat, no?
Però aleshores tenia les meves prevencions
i jo, doncs, el micròfon em feia molta por, no?
I a més considerava que no tenia prou veu radiofònica.
Bé, coses de joventut, pecats de joventut.
Aquells tics que sense voler agafem
i que després no hi ha manera de treure'ls.
Pecats de joventut i, esclar, 25 anys ho cura tot, no?
I va arribar a l'estiu i en el programa que fèiem
al Fòrum Cultural de la nit, doncs, va, em vaig llançar
i sense acabar d'agradar-me, doncs, vaig fer un esforç.
Però bé, una vegada t'hi llances a la piscina, doncs...
Ara ja estàs.
Sí, i així és quan vaig dir, bé, ara és l'hora de tenir el programa propi.
I la cosa va anar madurant.
I va arribar a l'octubre una nova temporada,
després les festes de Santa Tecla, la Mercè, tot plegat.
Doncs, no, a temporada, aquella efervescència de 50.000 col·laboradors,
doncs, se va baixar com quan puja l'espuma,
doncs, tot el que puja baixa,
i va quedar programes, doncs, horaris lliures, no?
I va ser la meva oportunitat.
Doncs ara és la meva.
Aquest, molta gent que va plegar perquè va ser l'efervescència inicial...
Sí, i després també, segurament, hi ha molta gent
que també va començar a treballar en d'altres llocs,
ja no eren compatibles als horaris...
Això mateix, i em va permetre la possibilitat.
Aleshores, jo, des de feia temps,
portava pel cap fer un programa musical de música catalana,
però mai, mai de la vida m'havia pensat
que fos de rock català, no?
Sí, sí, sí.
Perquè el musical abast era monogràfics de cantautors catalans,
o sigui, vaig començar amb el Joan Mancerrat...
Però si te deia que vaig començar amb les vaques sagrades...
Ah, això mateix, sí.
Que ara mateix continuen sent els inducables del que és la música català.
És que no sabia si et referies a les vaques sagrades del rock català
o a les vaques sagrades de la nova cançó.
No, no, de la nova cançó en aquell moment,
perquè era el que més se't tocava, no?
Sí, sí.
El rock català, podríem dir, començava a despuntar una miqueta.
Això mateix.
Ja teníem algun d'aquests grups que ara també són sagrats per nosaltres,
però que en aquell moment, clar,
eren pipiolos que tocaven la guitarra
i que feien quatre harmonies i...
I que no es coneixien més enllà del carrer on tocaven, no?
Exacte.
Jo pensava en el Jaume VI, amb el Joan Manuel Serrat...
La Marianne Marra Bonet...
La Marianne Marra Bonet...
Tota aquesta gent va passar pel meu programa.
Tota aquesta gent va passar pel meu programa
i tenia, doncs, bastanta informació del moviment,
de la nova cançó catalana.
Tenia molta discografia.
I aleshores, doncs, van ser en programes així monogràfics
i duraven, doncs, setmanes, no?
Allò, doncs, durant quatre setmanes, parlarem de Lluís Llach,
la seva vida obre miracle, la seva música,
i intentar fer una cosa que fos una mica...
A veure com ho diria.
Entretinguda.
El que passa és que, esclar, fa 25 anys,
doncs, no tenies ni formació ni experiència
i bé, jo ara des d'aquí, 25 anys més tard...
Ho veus d'una altra manera, no?
Sí, no, i demanen disculpes si algú en aquell moment
va escoltar i li va semblar, doncs, allò...
No, home, no.
A més, totes feia...
Obrim cometes, tot on tanquem cometes.
No, no, a veure, Lluís, entre tu i jo,
tothom, quan fa un programa de ràdio,
fa amb tot el carinyo del món...
Sí, ho veig amb molt de carinyo, això sí.
Amb les ganes d'entretenir, amb les ganes d'informar,
que també ho fem, i moltes vegades pensem,
ostres, quan acabes de fer el programa,
mare meva, el que acabo de dir avui,
mare meva, qui m'estarà escoltant?
Accidentalment, les cintes no les he trobat
i s'han perdut accidentalment.
Accidentalment, ui, aquí hi ha una mà negra, eh?
I a les dades, millor sortir així falques promocionals
del programa i coses així, perquè,
bé, ara, a 25 anys vista, doncs, pensava,
buf, Déu-n'hi-do.
Però bé, la cosa se va anar minimant,
no dic que fos malament,
però, esclar, penseu, doncs, la meva experiència,
tot ho fa, no?
Ho van fer amb molta voluntat, però...
li faltava una mica de ritme.
El rodatge, el rodatge.
Sí, una mica de ritme a la cosa,
però sort, sort, sort que la cosa, doncs,
es va animant.
I si dedicava l'obra sencera a la nova cançó catalana
i explicava la vida i miracles de Lluís Llach,
Maria Marbonet, Joan Mancerrat, etcètera, etcètera,
doncs, el tombant de l'any 86 cap al 87
ens van començar a arribar amb aquestes de grups locals.
Primer, les que van arribar van ser aquí,
les de les pets,
les dels penjats, els mítals,
tot aquest gent va començar a arribar amb aquestes...
I també hi havia molt de moviment,
ja més endavant, que ja ho comentarem,
que es va fer la mostra de músics carragonins,
perquè hi havia moltíssims grups de Tarragona
que cantaven tant en català com en castellà
i música clàssica.
No, no, i...
Hi havia un moviment bestial per la ciutat,
que deies, ostres, on són tants grups?
És allò que dius, tu primer t'aguantes, no?
Vas amb les teves idees, dius,
no, jo he de fer el programa,
el concepte que era de música catalana,
però, esclar, veient el que estava pujant,
no podies ser alier al que tu i el teu nasta deia.
Això sembla que pujarà bastant i, no sé,
tenies la intuïció que allò aniria més enllà, no?
I al final, doncs, per l'any 87,
doncs, doncs, vam cedir.
Vam cedir en el sentit que si...
Quan vaig començar l'octubre del 86,
música l'abast era íntegrament dedicada a la música catalana,
l'any 87 se va convertir en un programa
que era tres quarts d'hora dedicat a la música catalana
i el quart d'hora final a les novetats que sortien aleshores.
Sí, sí, va haver un quart d'hora.
I que tenies feina.
Sí.
I que tenies feina, bastanta feina,
perquè hi havia moltes de novetats.
Aquest quart d'hora,
al cap d'uns mesos,
es va convertir en mitja hora.
Van fer així, va, vinga, va,
mitja hora la música catalana
i mitja hora el que estava sortint.
Per què?
Perquè, doncs, la cosa va anar més,
i, evidentment, no?
La cosa, doncs, comença amb quatre maquetes
de quatre grups desconeguts
i acaba, doncs, l'esplendor,
que va ser l'any 1991,
que va ser el boom del rock català.
Aleshores, el 87 també es va coincidir
en que, a més a més,
dels grups locals de Tarragona,
la ciutat veïna de Reus també hi va ficar...
Un cullerà de la seva gent, no?,
que també va començar moviments.
I, aleshores, doncs,
una instal·lació que encara està a hores d'ara oberta,
però que, aleshores,
promocionava molt la música del país,
la música emergent del país,
que es diu la fàbrica,
la fàbrica de Reus,
aquest local del Passats Mata,
doncs, el 1987,
no se li cuidés una altra cosa
al propietari d'aquest local
de fer un seguit de concerts
del pop rock català emergent.
I en aquell moment van conèixer grups
que començaven a despuntar
i gràcies a aquest mecenes del rock català,
perquè, esclar,
pagava de la seva butxaca el desplaçament,
que vinguessin a Reus,
fessin una roda de premsa,
fessin un petit concert.
Van conèixer grups
que després serien coneguts
com els Detectors,
com en Gai Engai,
i altres grups que dius,
ostres, gràcies a això,
doncs, van poder conèixer.
I aquí, doncs,
vam enxamplar una mica més els horitzons,
perquè ja no eren els grups
tan sols de Tarragona,
de Constantí i d'arreu,
sinó gent que venia
de la resta de Catalunya.
I no vegis, doncs,
l'esplendor va ser
quan ja van arribar
els grups de Girona,
els grups de Lleida,
i de Lleida, també.
I aleshores, doncs,
va arribar un moment
que el músic a l'abast,
que havia començat
com una cosa dedicada
a la nova cançó catalana,
va esdevenir, finalment,
100% rock català.
Mira, a més a més,
s'ha fet allò un impàs, eh?
Sí, sí, sí.
El que et va costar,
però al final es va fer, no?
Va ser un programa sorprès
de transformació i bé,
i contents perquè van sent testimonis
d'una època,
però molt al·lgides.
I parlant de testimonis...
No, no, ho dic perquè
tenim preparat una coseta
que ens va portar a Lluís,
un testimoni sonor
del que la transformació
ho hem sentit a l'inici,
i després com va anar devorant-se
o es va deixar devorar
per al rock en català.
Per al rock en català, sí.
Escoltem-ho.
Cada dimarts,
de 11 a 12,
música a l'abast.
Uau!
Quin canvi, eh, Lluís?
Déu-n'hi-do,
quina transformació.
Doncs la primera cortina
que hem escoltat
era, doncs,
més música folk,
música més tranquil·la,
música, doncs,
marca de nova cançó catalana.
I a mesura, doncs,
que anava evolucionant
tot plegat,
doncs,
es van veure invergits
en aquesta onada
de rock català
i aquesta nova cortina,
en la mateixa veu,
que ara direm qui és,
doncs,
es va transformar
en prou català pur i dur.
I aquest grup
eren els barris baix de Girona,
que en aquest moment
eren uns grups,
un dels grups
amb molta canya
dins del panorama català,
no?
I la veu
que ens va ajudar
a fer aquestes cortines,
ni viagra d'aquestes
i d'altres,
era la de la Fina López,
una de les bruixes de Salem,
que suposo que també
passaran per aquesta casa
per explicar
les seves històries,
perquè el programa
de les bruixes de Salem
va ser un dels programes
mítics d'aquesta casa.
A més a més,
les tenies de veïnes.
Sí.
Però normalment,
quan acabaves tu el programa,
començaven elles.
Sí, sí.
A la qual cosa
us trobàveu cada nit.
Bé, cada nit
què fèieu el programa?
Això mateix,
les teníem de veïnes
i elles,
jo arribava fins a l'hora
de les bruixes
i elles eren les bruixes.
Eren les bruixes.
Eren les bruixes
que fèiem el seu programa
a la seva hora,
a les 8 de la nit.
El que passa
que hem de dir, Lluís,
per tota la gent
que ara estigui sentit,
que no tenen res a veure
amb les bruixes
que ara, per exemple,
surten per la televisió.
No.
O sigui,
aquestes bruixes
que llegeixen el tarot,
no, no, no.
ni fan pòsimes.
No, no, no.
Alguna pòsima
sí que van donar.
Sí, però...
Però eren molt bones,
eren molt blanques.
No era lloc de trucar
i que expliquessin els problemes.
No, no, no.
Eren les bruixes
que explicaven contes
i històries d'aquestes
per no dormir
i és que l'hora
era molt a dia,
a les 8 de la nit
doncs ens anàvem...
Home, l'hora de les bruixes,
mai mi ho dit.
Això mateix.
I el veïnatge
va fer això, no?
Les emissons municipals,
doncs,
els col·lobredors,
doncs,
hi va haver certes complicitats, no?
Jo també,
abans de començar el programa,
tenia com a veïns
els Pim Pant Rock
només hauria faltat
això també
que ens véssim fet
una falca
entre ells
o Pim Pant Rock,
un megamix
Pim Pant Rock musical
a la base.
Hauria estat molt bé, no?
Però bé,
i ens van tenyir...
O sigui,
hi van haver aquestes complicitats
i amb la gent
dels bruixes de Salem
doncs,
hi va haver, doncs,
préstec de veus, no?
I així funcionaven
les emissons municipals.
Al no tenir
una plantilla
de professional,
doncs,
uns als altres
ens ajudàvem.
I tant.
Una altra de les coses
que potser no hem comentat, Lluís,
jo no sé si el música
a l'abast,
el seu horari,
podríem dir,
nocturn,
com era el programa,
vas tenir algun convidat?
Algun dels grups de música
van passar aquelles hores
o era prèviament gravat?
Que potser és una cosa
que sempre ens hem preguntat.
no, no, no, no, no.
Hi va haver una mica de tot.
I el començament,
el començament de tot plegat,
quan va haver la transformació
de passar de ser un programa
que no me n'empenedeixo
perquè, doncs,
a pesar del que he dit abans,
doncs,
estic molt orgullós
d'haver començat
el programa,
doncs,
amb aquest concepte
d'explicar una mica
el que és la nova cançó catalana.
Però,
els fets
ens van portar allà,
doncs,
més que els fets
va ser la corrent.
La corrent
ens va portar
i nosaltres ens vam deixar,
no?
I aleshores,
què va passar?
Doncs,
el 87,
88,
quan la cosa ja anava més,
vam tenir ja en directe
grups de...
Primer vam començar
amb els grups de Tarragona
i me'n recordo
la primera entrevista
que vam tenir
amb els pets
i que la vam tenir,
doncs,
encara quan estàvem...
Aquell juvenívol
lluís que va estar...
Sí, sí, sí, sí.
La vam tenir encara
els estudis
de Passar Rovellat
al costat del mercat
del fòrum
i, sí, sí,
ens van fer acte de presència.
Doncs,
no els tres,
sinó els dos,
no?
El Joan Reig
i el Lluís Cavaldà,
no?
I va ser, doncs,
la primera presa
en contacte en directe
perquè jo els havia posat
la seva maqueta
que era el que era bruta
i el que era nete,
no?
El que va ser
la primera maqueta
que van editar
com els pets
i aleshores,
doncs,
ja els vam tenir
aquí en directe.
També van passar
altres grups
en directe
de Tarragona
com els penjats,
els pirats...
Sí,
els van comandar, sí.
I aleshores,
doncs,
què passa?
Doncs,
com,
al començament de tot plegat
no hi havia prou mitjans
perquè fessin gires
i tota la...
tota aquesta història
de les promocions,
érem nosaltres
qui recorríem a Catalunya
per anar
a buscar
els testimonis.
I anaven
de concert en concert
i jo me'n recordo
l'època més activa
que va ser
el 89,
el 90,
el 91,
que cada cap de setmana
doncs,
agafar el cotxe
i ens anar
a Vic,
a Barcelona...
I aquí on el veieu
ha parlat
amb el que dèiem abans
amb el Serrat,
també tenim alguna entrevista
per aquí
gravada al Serrat
amb la teva veu,
amb tot el que és el rock
en català,
jo crec que els has tocat
a tots...
Amb els...
amb els...
Qui t'ha quedat?
Bé,
amb els que vam formar
la nova cançó catalana
els vam enganxar a tots,
des de la Marina Rossell
fins a la Marina Marbonet,
fins i tot
vaig tenir el gust
i el plaer
de conèixer
l'Ovidi Montlló
que va venir a Tarragona
una vegada
al Teatre Metropol
i doncs,
també el vaig poder enregistrar
al Baimont...
Jo destaco el Serrat
perquè ara mateix
jo crec que és un dels
intocables.
Sí, sí,
però amb qui vaig tenir
més relació,
o sigui,
més relació
amb qui vaig tenir
més entrevistes
va ser amb el Lluís Llac.
Amb el Lluís Llac?
Sí, sí, perquè fins i tot
el vaig anar a veure
a Perpinyà
i fins i tot
cada vegada
que anaven a veure
grups així
o cantautors
després hi havia
la pertinent
o impertinent entrevista
i bé,
si he d'agafar
un recull
de totes les entrevistes
que tinc per casa
doncs són
benvinguts
les obres d'art
de col·leccionista.
Doncs deixa'm dir una cosa
que jo me'n recordo
de fa molts anys
d'haver anat
a un concert
que vam arribar
just a les acaballes
del concert
de l'Elèctrica d'Arma
que ens van deixar entrar
els vestuaris
els de l'Elèctrica d'Arma
s'estaven canviant
òbviament
la qual cosa
clar, tu tens una edat
perquè en aquell moment
jo tenia 16, 17 anys
clar, veure gent
allò en calçotets
canviant-se
cap amunt i cap avall
no era gaire normal
Era una altra galàxia
un altre món
Sí, sí, però és allò
que deien
l'amistat
o la comunió que hi ha
hi arriba un moment
entre periodistes i músics
en aquell moment
hi havia
aquesta comunió
l'Elèctrica d'Arma
canviant-se per allà
amb la tranquil·litat
i nosaltres allà esperant
al final
no vam fer roda de premsa
sinó senzillament
una sèrie
de petites entrevistes
corrents després
cap a Torra d'Embarra
perquè hi havia
l'actuació
dels Lacs en Busto
Sí, sí, sí
amb el Pepi
el Rubirosa
Pepi Fortuny
perdó
el cap
davant
en aquell moment
hi havia vegades
i a vegades
triplete i tot
hi havia triplete
i aleshores
jo me recordo
de cap de setmanes
que començaven
el cap de setmana
el divendres
un concert el divendres
teníem el dissabte
a vegades fins i tot
dos al mateix dissabte
i després per rematar-ho
el diumenge a la tarda
n'hi havia un altre
Sí, sí
i el Lluís estava
allà on hi havia música
Sí, sí, sí
molt intens
i aleshores
nosaltres anàvem
al darrere
al darrere
dels concerts
d'aquests
o sigui
agafàvem l'agenda
i mira
anava aquest cap de setmana
els concerts
que hi ha
doncs mira
agafem i anem aquest
perquè és interessant
i tot això
i per acabar
tu m'has preguntat
quin és el que em va fer més
Sí
no, el que t'ha quedat encara
si t'ha quedat algun
Sí
que és difícil
No, doncs
jo sempre tindré un record
pel Carles Sabater
el malaguanyat
Carles Sabater
Mira, mira què he preparat
M'has llegit al pensament
Mira què he preparat
per acabar
M'has llegit al pensament
Sí, perquè va ser
podíem dir que
un moment
podíem dir que
per la gent que ha seguit
el món
de la música en català
o el rock català
com si vulgui dir
que podíem dir
ens va frapar a tots
Sí
i el Carles Sabater
doncs la relació
que va tenir amb ell
a principi va ser
doncs
de periodista
músic
i al final
no ho diré
que va ser com a amic
però
va anar
va anar més enllà
de la mera qüestió periodística
perquè doncs
ja hi havia una confiança
quan anava als concerts
i després hi havia l'entrevista
doncs
i mira
hi havia el Lluís
Però has vist, eh?
Sí
Hem tingut tu i jo
telepatia, eh?
Sí, sí, sí
i bé
i deixa'm dir-te
que la cosa va començar
a l'octubre del 86
i sense adonar-me
allò que vas anar fent
va anar passant
i com s'ho passaven tan bé
al final
tot va durar 10 anys
10 anys
10 anys
aquest programa va durar 10 anys
a l'antena
però
però
i aquí no tancarem
perquè hi haurà un tercer
i un quart capítol
amb en Lluís
perquè ens ha d'explicar
moltes coses més
ha de passar radioactivitat
també per aquí
ha de passar també
un altre programa
que té molt a veure
amb el que estem tractant ara
que també també va ser
una mica responsable
que tu estiguessis
anant per tot arreu
com va ser el bacallà
tant a la llaunes
que i xat
i amb totes les seves variants
sí, sí, sí
a qual cosa també
en tornarem a parlar
Lluís si et sembla
i clar, no sé
és que ens hem de dir
i hem de parlar
encara de tantes coses
que només et dic
que fins a la propera
ho farem
perquè hi ha temps
i tant
fins al juny
agafa-t'hi
doncs sí
és el que va passar
amb la música a l'abast
que vam començar a l'octubre
no vam posar data
primer ens pensava
que durien 3, 4 anys
prou per fer
el que teníem previst
fer de la música catalana
perquè tampoc no donava més
explicaríem tot el moviment
i vam dir prou
però quan va sortir
això del rock català
ens vam començar a allargar
i tot va durar
fins a l'octubre del 1996
10 anys
us vau deixar emportar
per l'onada
sí
per l'onada
per la corrent
i ens ho vam passar molt bé
un bon record d'aquest programa
10 anys
Lluís
fins la propera
fins la propera
vés posant l'ordinador en marxa
o el que sigui
que hem de parlar
d'altres qüestions
les altres cintes
les altres rècords
que tinc
fantàstic
gràcies
adeus
fàcil
que ets
ara que estàs aquí al meu costat
només ho faig per a tu
que m'escoltes callada en silenci
només ho faig per a tu
ara que estàs aquí al meu davant
om és el fàtip
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
!
Fins demà!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
Pau!
!
!
Pau!
!
Pau!
Pau!
Pau!
Pau!
!
Pau!
Pau!
Pau!
Pau!
Pau!
Pau!
Pau!
Ja he vist adormits
en un rostre feliç
un munt d'historietes
ballant
al voltant de tu
Vinga, què esperes?
Obra't aquí
No has sentit res
pensar que vas caure amb mi
No hi ha llocs que en aquest món
on et puguis caure mort
La més llarga discussió
que no treu del teu record
Passejant
per l'habitació
Passejant
per l'habitació
Passejant
per l'habitació
Passejant
per l'habitació
Passejant
Cadires a amagar-se darrere un quadre hi ha la paret
I no estic disposat, no ho suporto i no tinc per què
Les paraules són vives, menja l'aire amb dolça olor
I assecant a terra com a gotes de suor
No hi ha lloc en aquest món on puguis caure mort
La més llarga discussió que no treu del teu racó
Passejant per l'habitació
Passejant per l'habitació
Passejant per l'habitació
Passejant per l'habitació
Passejant per l'habitació
Passejant per l'habitació
Passejant per l'habitació
Passejant per l'habitació
Passejant per l'habitació
Passejant per l'habitació
Passejant per l'habitació
Passejant per l'habitació
Passejant per l'habitació