Música
Música
Música
Música
Ella me habló
en la bahía
de la isla donde
nació
Mientras el alba
nació
Tarragona Radio
i una setmana més amb vosaltres
amb el programa
Havaneras
des del balcó. Avui programa
393
Música
Con el viento en libertad
Música
Música
Música
Música
Música
Música
Música
Música
Música
Música
Música
Música
Música
Música
La nena que mora de gaves per cantar-te alguna manera.
Va, que et vaig escriure en vespre que t'enyorava
i que tu no hi eres.
Té una coseta dolça que és qui l'escolta.
Ai, s'enamora.
Com de la carència hermosa del seu coset i del seu encart.
Crec com un jo em s'agranxa.
Quan tu passes l'aire gira per mirar-te i fins i tot la mar
s'atura de fer una.
Vaig com un loco per tornar a vore toques teus cabells.
Passaré de sa boca.
Vaig com un loco per tornar a vore toques teus cabells.
Passaré de sa boca.
com un loco per tornar a vore toques teus cabells.
com un loco per tornar a vore toques teus cabells.
Vaig com un loco per tornar a vore toques teus cabells.
i torna prêts.
Vaig com un loco per tornar a vore toques teus cabells!
Torna prêts.
Torna prêts!
Torna prêts!
Torna prêts!
Torna que amb hora de ganes per cantar-te'n...
Té una coseta dolça que es quila, escolta,
ai, s'enamora.
Com de la cadència hermosa del seu coset
i del seu encant, que com un jove s'agronxa.
Quan tu passes l'aire gira per mirar-te
i fins i tot la mar, s'atura de fer ones
i fins i tot la mar, s'atura de fer ones
que m'hora de ganes per cantar-te.
Ai, una venera, la que vaig escriure en vespre
que t'enyorava i que tu no hi eres.
Té una coseta dolça que es quila, escolta,
ai, s'enamora.
Com de la cadència hermosa del seu coset i del seu encant,
ai, del seu encant, que com un jove s'agronxa.
quan tu passes l'aire gira per mirar-te
i fins i tot la mar, s'atura de fer ones.
i fins i tot la mar, s'atura de fer ones.
i fins i tot la mar, s'atura de fer ones.
El grup Port Vell i el seu treball Temps d'Avanera
on interpreten, amb acompanyament de Núria Feliu,
una cançó i otra de Tomeu Penya,
concretament aquesta que hem sentit,
Avanera de Tomeu Penya, precisament,
doncs han obert el programa d'avui.
Ja dic, Port Vell, Tomeu Penya.
I ara se n'anem.
Se n'anem a una versió instrumental
d'una de les sabaneres més maques de Cuba,
la vella cubana.
Versió instrumental a carrer d'Arturo Sandoval
i Paquit de Rivera de Unida.
i Paquit de Rivera de Unida.
i Paquit de Rivera de Unida.
i Paquit de Rivera de Unida.
i Paquit de Rivera de Unida.
i Paquit de Rivera de Unida.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Si soc molt lluny de Calella, si soc molt lluny de Calella, m'agrada donar el teu record.
Ara serà la veu de la cantant, compositora i instrumentista.
Toca bastants instruments aquesta dona argentina nascuda a Salta, concretament el 1944.
I del seu trebal discogràfic Històries del Folclore de segona part ens porta a una habanera argentina que hi ha una curiositat.
Té tres títols. Busco un rincón lejano, sembla que després seria Tendràs un altar i últimament La casita blanca.
Dic això perquè, curiosament, també té diferents autors.
Según un llibre que parla de la història del bolero, doncs diu que era un bolero, que aquí a Catalunya sempre s'ha cantat com a habanera aquesta peça,
i que els autors eren Juan Carlos Vera i René Coleman.
Va, molt bé, però no fa massa, vas descobrir, per la satisfacció meva, que hi ha una altra història, hi ha altres títols.
En la història del tango, doncs he trobat que aquesta peça l'havia escrit Ivan Díez i Antonio Polido, argentins,
i que, segons diu ell en aquesta història del tango, 40 anys després d'haver-la escrit, algú la va plagiar i inclús le va canviar el títol.
Doncs bé, aquí queda tres títols, quatre autors, dos i dos, el que sí que és cert és que els autors argentins, que Ivan Díez i Antonio Polido,
van morir l'uno el 1958 i l'altre el 1960.
Per tant, 40 anys és possible, ja porta bastants anys aquesta peça, almenys per Catalunya,
i bé, aquí queda en la veu de Julia Helena Davalos, cadascú que li doni, si vol, el seu autor i el seu títol.
Busco un rincón lejano, donde contigo solita estar.
Quiero olvidar mis penas, nacer de nuevo, decir adiós.
Con el cariño nuestro, formar un templo para rezar.
Con el candor de un sueño, vivirá l'uno para los dos.
Tendrás un altar, un altar divino de amor,
Junto a un tombar de pino feliz, buscaré un lugar junto a ti.
Con el alma y la voz, te diré mi canto de amor.
Con tus besos altos, mi bien, me hablarás de Dios.
Con tus besos altos, mi bien, me hablarás de Dios.
Con tus rencores, ni habrá dolor.
Nuestra casita blanca, ni dal de dicha, siempre será.
Cuando la noche sueñe, bajo la luna de nuestro amor.
Todo el jardín del cielo, para nosotros florecerá.
Tendrás un altar, un altar divino de amor,
Junto a un tombar de pino feliz, buscaré un lugar junto a ti.
Con el alma y la voz, te diré mi canto de amor.
Con tus besos altos, mi bien, me hablarás de Dios.
Con tus besos altos, mi bien, me hablarás de Dios.
Después de sentir esta habanera,
pues, pasamos al grupo Mar y Ben de Barcelona.
Es el trabajo de los colores de la agua.
Nos portan de Casanovas y Bastons.
La rumba vanera, vanera, rumba.
Lola, la tabernera.
Gia de negra nit, buscant aixó pluc entre la taverna.
El ben i la pluja, amb el marant i els de tarot.
Marina, jove, activat i bon, amb folar negre lligat al cor.
El roda, soques, perdona, vides i adorador.
Corre, lola, posa'm un got de vi i et cantaré una cançó.
I mentre li canta una habanera amb la guitarra,
ella mou el cul quan seix els pitxis com la rialla.
I mira en cuqueta, pica, l'ulleta, el noi de calella.
Bruixolana, el cos, marcarà el compàs d'aquella habanera.
El teu cos, l'encena, el teu cos, amb tot, mula, té cabella.
Jo t'estimaré, tinc la vida, el temps, si tu vols ser meva.
I l'avella, lola, jo em s'ha de levantar.
M'alçà la cintura, ballant sotura, pel seu amant.
I com cada vespre la tavernera encissadora,
espera que abanque, com que anim l'ha d'enamorar.
Amb la guitarra i un got de vi, canta la regla tota la nit.
Cançons de cuba, cants de mulats, ens diu Rau Marí.
Corre l'ola, posa'm un got de vi i et canta tota la nit.
I mentre li canta una habanera amb la guitarra,
ella mou el cul, balanceja els pitxis com la riaia.
I mirant, cuqueta, pica l'ulleta, el boi de calella.
Bruixolana, el cos, marcarà el compàs d'aquella habanera.
El teu cos, l'encena, el teu cos, amb tot, mula, té cabella.
Jo t'estimaré fins la vida, el teu cos se n'era.
I la vella Lola, ja ens ha d'aventar.
Mans de la cintura, ballant sotura, pel seu amant.
I mentre li canta una habanera amb la guitarra,
ella mou el cul, balanceja els pitxis com la riaia.
I mirant, cuqueta, pica l'ulleta, el boi de calella.
Bruixolana, el cos, marcarà el compàs d'aquella habanera.
El teu cos, l'encena, el teu cos, amb tot, mula, té tabella.
Jo t'estimaré fins la vida, el teu cos se n'era.
I la vella Lola, ja ens ha d'aventar.
Mans a la cintura, ballant sotura, pel seu amant.
Mans a la cintura, ballant sotura, pel seu amant.
I ara, una habanera mexicana, a carrer de Rocío Van Kels.
No vuelvo a amar.
Mans a la cintura, ballant sotura, pel seu amant.
Con tan profundo anhelo, ni a cautivar, mi vida en las pasiones.
No vuelvo a amar.
A tan crueles corazones.
No vuelvo a amar.
Jamás, jamás, jamás.
Porque el amor es una ave pasajera.
Que cuando anida, entorpece el pensamiento, no vuelvo a amar.
Ni a sentir lo que ahora siento, no vuelvo a amar.
Jamás, jamás, jamás.
Jamás, jamás.
Porque el amor es una ave pasajera.
que cuando anida
entorpece el pensamiento
no vuelvo a amar
ni a sentir lo que ahora siento
no vuelvo a amar
jamás, jamás, jamás
Ella me habló en la bahía
de la isla donde nació
mientras el alba naciente
surgió por el horizonte
bañándonos con su luz
Ella me habló en la bahía
Silvia García y Javier Pardina
Osdian Madeo desde Tarragona Radio
Un espai més del programa Habaneras
Des del balcó avui està del número 393
Fins el pròxim dissabte
a la una del misdí aquí a Tarragona Radio
Me habló de sueños
Me habló de sueños de caña dulce
y de buen café
de buen café
Mulatae
Mulatae
la cubanita
la cubanita
y allá en la bahía
con su sonrisa
medio galana
tabaco y ron
Sentados en la bahía
contemplando el mar azul
yo le canté
yo le canté esta manera
con la brisa caribeña
que acarició nuestra piel
Ella me habló en la bahía
Ella me habló en la bahía
con el viento en libertad
de callos y de manglares
de guajiros y palmares
voy yo sí de su amor
yo le canté
para mí
없습니다
ella me habló en la bahía
i
mi
con
ブ