25 anys de ràdio.
Bona tarda i bon dimecres 27 d'abril de 2011.
Si ahir et comentàvem que havia passat volant la Setmana Santa,
avui ja podem dir gairebé i concretar que només ens queden 3 dies
perquè se'ns acabi aquest mes d'abril.
I avui us hem triat unes qüestions jo crec que força alentadores i boniques.
De primer recordarem una entrevista que vam realitzar el dia 21 de febrer de 2007
amb el grup de PAN.
En aquell moment ens presentaven el projecte de gestió sostenible
de l'espai natural de la Punta de la Mora.
Recordarem aquella entrevista en la primera part, diguem-ho així, d'aquesta hora de programa.
I a la segona, també a l'any 2007, però a principis,
del mes de març vam conèixer que Tarragona tenia un catàleg del paisatge
i que era la primera zona de Catalunya que tenia que comptava amb aquest catàleg del paisatge.
Volem recordar aquella entrevista precisament per saber
i recordar també a tota l'audiència què és això del catàleg del paisatge.
A l'últim tram, quan ens quedin uns 12-13 minutets,
ens anirem a l'any 1990 de la mà de Joan Maria Bertran.
I tot això en un flash, en una hora de programa que ensetem ara mateix,
que porta per nom, com sempre, 25 anys de ràdio
i que, a més a més, et troba o el trobes al 96.cdfm
a través d'internet a tarragonaradio.cat i també per la TVT.
Us parla Sílvia García.
Però abans d'entrar en continguts, abans d'entrar en matèria,
què et sembla si t'oferim una miqueta de música?
Ja que parlarem avui d'espais naturals, de paisatges,
que millor que fer-ho amb sol, amb bon sol,
buscant el sol amb el pescao.
Sempre que me despierto busco algo que me dé esa sensación.
Encuentro y paso el tiempo navegando entre el misterio y tu sabor.
La imaginación, vuela para recorrer el resto.
Creas un estado tan aislado y perfumado por tu olor.
No sé si estás detrás, soy yo el que está allí
y entro en un estado tan perfecto.
Partes de saber todo lo que está aquí
y encuentro el que hay en la locación puesto.
Haces que se me pasen las horas
y salga el sol a veces antes del tiempo.
Creces siempre en lugares secretos
Buscando el sol
Buscando el sol
Buscando el sol
Buscando el sol
Buscando el sol
Buscando el sol
Si salgo paseando por el parque con las flores estás vos
Buscando el sol
Buscando el sol
Esco side
Esco del sol
Con el sol
Buscando el sol
Buscando el sol
Buscando el sol
Buscando el sol
Busca en la casa
Veo un hielo aquí, vienen mis amigos con el resto, a ver quién para esto.
Veas un estado tan aislado y perfumado por tu olor.
No sé si estás detrás, soy yo el que está allí.
Y entro en un estado tan perfecto.
Pareces deshacer todo lo que está aquí.
Encuentro que hay un lado casi opuesto.
Haces que se me pasen las horas y salga el sol.
Doncs, com us dèiem, recordem aquesta entrevista que vam fer el 21 de febrer de 2007.
Parlàvem del projecte de gestió sostenible de l'espai natural de la Punta de la Mora.
Ho fèiem amb una de les components del grup de Pana, Empuri Canals.
Conversava amb ella Ricarda Os.
El projecte de gestió sostenible de la zona de gran valor ecològic de la Punta de la Mora,
de l'espai natural del Bosch de la Marquesa i de la Punta de la Mora.
Avui parlarem d'aquesta qüestió, de l'estat d'aquesta zona i d'altres temes d'interès,
amb la pròpia Puri Canals que ens acompanya aquí en directe al matí de Terraona Ràdio.
Puri Canals, bon dia.
Ja fa gairebé nou anys, ara ho recordàvem abans d'entrar en antena,
gairebé nou anys que esteu gestionant, dirigint el projecte de gestió sostenible
de l'espai natural de la Punta de la Mora.
Com descriurien ara mateix, com podríem descriure ara mateix des del vostre punt de vista aquest espai
i fins i tot amb la perspectiva històrica que donen aquests nou anys?
Home, el que sí et sorprèn és el sentir el concepte aquest dels nou anys,
saps que no hi penses, no?, en el dia a dia, però realment crec que és important dir-ho en aquest sentit
perquè avui crec que està assumit per els ciutadans de Tarragona i els voltants
i més enllà per molta gent de Catalunya que està atenta als espais naturals,
està assumida la necessitat de fer tasques de gestió activa,
especialment en els espais que són molt petits i estan exposats a una pressió per visitants,
no necessàriament a cap tipus de transformació forta, però només la pressió per visitants és prou important.
Llavors cal fer una tasca de gestió diària que intenti regular tot això
i estar atents al que hi passa i intentar millorar-los, no?
Quan nosaltres ho vam proposar l'any 96, de fet va començar el 98, com tu deies, fa nou anys,
però la primer redactata el vam presentar a la Comissió Europea el 96,
que me'n recordo que amb prou feines, com veiem els formularis de la Comissió Europea,
ens agafàvem mal de cap i ens passàvem hores per intentar entendre
què volia dir tanta informació creuada com ens demanaven, no?
Però jo crec que el balanç avui és plenament positiu.
Hi ha moltíssimes coses que no estarien com estan si no hagués estat de pan allà al darrere,
òbviament amb tot el suport de les administracions que es van apuntar a donar reforços
en aquest moment en el que era el projecte LIFE.
I posteriorment a donar suport a de pan perquè poguéssim seguir fent aquesta tasca de vigilància
i de gestió activa. I també molta part de la feina ha sigut de tipus educatiu i divulgatiu,
que té molt a veure, perquè quan una població està sensibilitzada de la importància d'un espai natural,
òbviament quan el visita ho fa d'una manera diferent que si no ho està.
Jo crec que el balanç és molt bo, però nosaltres el que segur que m'ha après moltíssim,
perquè quan ens hi van posar era la primera experiència directa de gestió que teníem
i d'escriure les coses amb un paper, amb bones intencions, executar-les,
doncs hi va una gran diferència. Això si em senten els polítics segur que ho entendran perfectament
i no és per donar-los la raó només, però és en el sentit de veure que de vegades
les coses més petites són les que donen més mal de cap proporcionalment a la magnitud del resultat,
però que s'han de fer. I penso que l'experiència és molt bona
i un aprenc que amb aquest tipus de projectes el que és fonamental és treballar
amb coordinació amb molta més gent, en aquest cas amb l'Ajuntament, amb la Generalitat,
amb la Direcció General de Costes, en el seu moment amb la Comissió Europea
i això era potser l'element més representatiu del projecte.
Potser és el més difícil de veure pel ciutadà que visita l'espai i diu
el veig bé, el veig malament, el veig amb molta brossa o veig que han tallat arbres
o que han implantat, però des d'un punt de vista del que és la tasca de gestió,
el repte, i és per la cosa que va ser més valorat a nivell europeu
i encara avui en dia ens demanen que participem en xarxes de gestors d'espais
de la xarxa Natura 2000 com un dels millors exemples que tenen actius
sortit de la base de la societat, en aquest cas a Tarragona,
doncs és precisament per l'experiència de coordinació en tots els nivells
d'administració pública i una organització no governamental
que hem dut a terme durant tots aquests anys.
I que evidentment dona molt mal de cap perquè cadascú és com és
i tothom té les seves prioritats, però penso que és un dels reptes que tenim
i m'agradaria que el projecte d'aquí de Puntalamora
pugui servir també com a model amb altres projectes a Tarragona
o amb altres ciutats, perquè crec que és el tipus d'abans
que hem de fer en aquesta societat, el treballar plegats
per protegir el poc que ens queda.
L'espai natural com el veu ara de Pana?
Millor que fa 9 anys, per exemple?
Hem millorat molt o tenim tants riscos o més que fa 9 anys?
A veure, hi ha un tipus de riscos que potser han disminuït.
Vull dir, fa 9 anys encara senties de tant en tant
algú que se li anava a la olla i proposava projectes d'urbanització,
tot i està allà en el peny, però encara senties alguna barraçada d'aquestes.
Aquest tipus de risc no hi és, però en canvi hi ha la contrapartida
de difondre un lloc que és que el coneix més gent
i com que no pots arribar un poc a tothom per educar-lo,
ni tothom vol ser educat, també s'ha de dir,
hi ha una gran part de la població que accepta molt bé les recomanacions,
però sempre hi ha un mínim percentatge que va al seu aire.
El problema és que quan el coneix més gent,
doncs també hi va més gent i sempre hi ha uns quants
que es comporten com no toca, no?
I això és, diguem, els riscos.
I aquí potser sí que caldria demanar a les administracions
és un reforç en el tema de vigilància,
sobretot quan es tracta d'un espai tan petit i tan fràgil.
I el que encara tenim pendent,
tot i que hi treballem molt i en aquest cas treballem plegats
especialment amb l'Ajuntament,
és tot el tema de promoció de la protecció marina,
que és el repte que té aquest espai.
I crec que també té Tarragona i té Catalunya en general,
perquè d'espais marins protegits en tenim poquíssims
i de molt poca superfície.
Deies que cada cop l'espai és més conegut,
fins i tot, podríem dir, entre cometes, massa conegut,
és a dir, que un dels riscos és que hi ha una certa invasió
de persones en determinades èpoques de l'any?
Sí, a veure, nosaltres una de les coses que fem
és seguiment dels visitants
i llavors anem mantenint un cert control
del nombre de visites que va rebent l'espai al llarg de l'any.
Jo he de dir que si el comparo amb altres espais del Mediterrani,
per exemple, tinc molt de contacte en França
amb el Conservatoire du Litoral,
que és gestor d'un molts espais d'aquest tipus,
realment el nombre de visites que rebem aquí a Tarragona
és ridícul.
El que passa és que l'espai no està adaptat per rebre-les.
Llavors, no és tant una qüestió del número
com de les condicions en què, en aquest cas,
altres espais estan preparats
a nivell de condicionament de camins,
de limitacions perquè la gent no entri o no toca.
I, clar, de vegades un número petit de visitants,
però amb unes condicions no adequades per acollir-los,
pot tenir unes conseqüències pitjors
que rebre milers de visitants
si aquests estan ben canalitzats.
No és només una qüestió de xifres.
Llavors, aquí potser el repte està ara
en completar el que va quedar pendent
en el projecte LIFE,
però una qüestió que no acabia en el temps,
que era d'adequar els excessos
i les zones de pas,
que en aquest moment encara segueix estant així
una mica el natural, per dir-ho d'alguna manera,
però que no sempre és el més positiu.
Depana gestiona des de fa 9 anys, com dèiem,
aquest espai natural de la punta de la Mora,
i Depana també va intervenir, en el seu moment,
no fa gaire temps,
en presentant alguna sèrie d'al·legacions
al projecte d'urbanització d'un espai
que hi ha just al costat,
també de gran interès natural,
com és el de la platja llarga.
Sobre això hi ha un cert debat ciutadà,
perquè fins i tot s'ha creat una plataforma en contra,
que ha convocat una manifestació
i un acte de protesta pel dia 4 de març.
Depana, en canvi, Puri,
manteniu i defenseu que el projecte
és raonable, és interessant.
A veure, és que saps què passa?
Quan es tracta de gestionar territori,
els punts de vista són múltiples
i veure'ls tots alhora costa bastant.
La platja llarga la podem veure des de diferents òptiques.
Nosaltres l'hem mirat bàsicament des de dues,
des del fet que és una platja
amb una gran part d'ella mateixa
que és en estat seminatural,
no natural del tot,
perquè és òbvi que transformacions n'hi ha hagut
i que, de fet, el cordó d'una ara està molt alterat,
tot el que hauria de ser la cadena de dunes
en una part ja no existeix
i l'altra està molt degradada,
que immediatament darrere a la platja
hi ha sempre algun tipus d'activitat humana,
unes d'un tipus, diguem, més rígid,
com pot ser la zona que està urbanitzada,
que hi ha cases,
d'altres més lleu, com la zona de càmping,
però no és 100% natural,
però és de les poques platges
que podem dir d'una longitud similar,
en trobem molt poques a Catalunya
i al litoral mediterrani,
que estiguem en unes condicions
de seminaturalitat com aquesta.
Per tant, crec que això és important de mantenir-ho.
El que no podem és transformar aquesta platja
en una més de les platges que hi ha al litoral
amb passejos marítims rígids.
Això seria, bueno, un error
des del punt de vista ambiental
i també des del punt de vista de la qualitat
per als ciutadans,
que a primera a Tarragona
només cal veure qualsevol diumenge
quan anem a la platja llarga
que està ple de gent passejant,
gairebé tanta gent com passeja per la Rambla.
És a dir, hi ha moltíssima gent
d'aquí Tarragona
que no els importa caminar per la nena,
al contrari, van allí precisament
perquè volen caminar per l'arena.
I penso que això és indicatiu
que és un valor de qualitat de vida
que tenim els tarragonins.
Per tant, perdre'l seria desencertat.
L'altre element que té a veure
amb la perspectiva de Depana
és que és la zona d'aproximació
a la Punta de la Mora.
Per tant, qualsevol tractament
que fem a la platja llarga
tindrà una repercussió positiva o negativa
amb el nombre de visitants
i amb la manera en què arriben
a l'espai Punta de la Mora.
I llavors entenem que el tractament
ha de ser coherent.
En el Saudia,
nosaltres vam...
Fa molts anys que reclamem a costes
que hi actui
perquè deixar les coses sense fer res
no és la millor manera per protegir-les.
De vegades hi ha un malentès amb això.
No, no, aquí el que s'ha de fer és no res.
Home, no res si estàs en una platja
d'un país on la gent no arribés
a 200 metres o a 100 metres
o a 10 metres en cotxe
o no s'hi posés en cotxe
que és el que passa aquí a la platja llarga
podríem estar sense no fer res.
No és el cas de Tarragona.
Jo crec que s'ha d'actuar.
El que passa és que llavors
la discussió està en com fem l'actuació.
No és lògic que puguem trobar
quatre per quatre
que es passegen per la platja llarga
arribant sobre les dunes
de Punta de la Creueta.
em sembla una barrabassada.
Això no és protecció de la natura.
No és lògic que tinguem
un sistema d'unar totalment degradat
que les plantes vagin desapareixent.
Que hi hagi un aparcament absolutament caòtic
que la gent quan aparca
torni a aparcar damunt de les dunes.
Tot això passa
i qualsevol ciutadà qui passeja ho veurà.
Llavors, com plantejar una actuació?
Nosaltres fa cosa de cinc anys
quan encara estàvem en el marc del projecte Life
vam presentar una proposta
a la Direcció General de Costes d'adequació
que no era un passeig marítim
perquè és que no ens agrada ni el concepte
ni la paraula ni res.
Entenem que en aquest cas no hi toca
sinó que era una adequació peatonal
molt lleu.
La veritat és que era molt lleugera.
No entrava,
perquè enteníem que de pana
no havia d'entrar
ni a defensar
ni a qüestionar
el tema de la propietat privada
que després comentaré
perquè crec que és un dels punts
també que és important de comentar.
però nosaltres el que fèiem
és intentar que l'actuació
serveix de barrera
perquè no passessin els vehicles,
arreglar tota la zona d'aparcaments
de manera que hi cabés més gent
però que ho fes menys destrossa
i quedés molt més organitzat
i fer una adequació de tipus peatonal
bastant simple i lleugera
amb materials tipus fusta
la major part.
La vam presentar en el seu dia.
De fet, proposàvem
que el tractament fos diferenciat
entre la meitat més propera a la ciutat
que és una meitat més urbana
per dir-ho d'alguna manera
que té més edificacions
i l'altra meitat...
I l'altra que s'apropa a la punta de la vorat.
Exacte, perquè no és el mateix
en un lloc on hi ha gent
que hi està vivint
on hi ha activitat de restauració
on la gent deixa els vehicles
quan es cava de la platja
no vol anar a menjar
vol anar a fer un refres, el que sigui
no és el mateix
que una part que està pròxim
a un espai natural
i que darrere només té un càmping
que en aquest cas
és un ús que no es pot qüestionar o no
però no és el debat
que tenim en aquests moments.
I proposàvem diferenciar
el tractament en les dues mitats.
Aquesta va ser la proposta de Depana.
Òbviament, nosaltres
l'únic que podem fer són propostes.
La capacitat de gestió
acaba a punta de la mora
i en el marc de la reglamentació
vigent per el que és
el pla especial de l'espai.
Què va passar?
La direcció general de Costa
es va elaborar un altre projecte
i el va treure a exposició pública.
I aquest projecte
té coses bones
i té coses que nosaltres
vam considerar
que eren inadequades
en el context
de la platja llarga de Tarragona
i tenint a veure
sobretot en el dimensionament
del projecte
perquè enteníem
que era massa gran
per el que fa falta allí
un lloc on la gent
ja passeja ara per l'arena
sí que el pots millorar
i posar un altre tipus
de paviment
en alguna part
perquè hi pugui passar
persones que no volen anar
per l'arena
però fer un camí
de gairebé 4 metres d'amplada
com hi havia en algun dels punts
molt rígid
crec que era amb sauló
i així
doncs em semblava una mica
exagerat
i de totes maneres
nosaltres vam ser bastant
bastant durs
en les al·legacions
en el tram
en el tram nord
diguem
en el que porta
la punta de la Mora
perquè enteníem
que allí el que s'havia de fer
era una cosa molt senzill
que només permetés
passar peatons
el projecte inicial
permetia passar bicicletes
també
i bé
a mi m'encanta la bicicleta
jo
vaig moltíssim
en bicicleta
i penso que és un mitjà
de transport
que hauríem de promoure
a la ciutat
però precisament
en els espais naturals
i sobretot en espais naturals
que diguem
amb textures
com les dunes
que són fràgils
no sembla el més adequat
de promoure
si després algú hi passa
doncs ja mirarem
com ho resolem
o com el canalitzem
però promoure-ho d'entrada
em semblava bastant inadequat
llavors les nostres al·legacions
van anar dirigides
a disminuir la dimensió
l'amplada
que fos només per peatons
que el terra fos
diguem
en fusta
no sauló compactat
perquè això perjudicaria
la filtració d'aigua
bé
tot un seguit d'aspectes tècnics
també s'hi havia d'altres
d'enllumenat
i de plantació
d'espècies
que no eren autòctones
i que consideraven
poc adequades
però òbviament
la llista d'aspectes estètics
pot ser llarguíssima
de vegades costa
de posar el límit
entre el que a tu t'agrada
o no t'agrada
i el que és o no correcte
en termes de gestió
nosaltres enteníem
que l'important
era el dimensionat del camí
el tipus de pavimentat
i esclar
allí hi ha un debat de fons
que rarament surt
en les discussions
i és el tema
d'ocupació
de domini públic
que jo penso
que està al darrere
de moltes de les queixes
que entenc
que són legítimes
vull dir
que cadascú defensa
el seu
però que en qualsevol cas
a Depana
no li toca defensar
el domini privat
ocupant domini públic
de ningú
nosaltres
en les nostres al·legacions
ens vam limitar
els aspectes
purament ambientals
que a més a més
són opinables
segur
que hi ha gent
que vol ser
més estricta
em sembla perfecte
vull dir
nosaltres
em sembla molt bé
que hi hagi una plataforma
de defensa
de la platja llarga
tant de bo
tingués sent
plataformes
d'aquestes
amb més problemes
que hi ha
actualment
a la ciutat
en qualsevol cas
en les al·legacions
que van presentar
la direcció general
de Costes
nosaltres tenim notificació
que han estat
acceptades
i el que si farem
és un seguiment exhaustiu
perquè això no sigui
una paraula
de dir
les hem acceptat
i que després
això a l'hora
d'executar el projecte
no es posi de manifest
ara
ja et dic
les discussions
amb els projectes
hi ha molts nivells
el més funcional
que és el que entenem
en el que ha d'entrar
de Pana
i l'altre tipus
més estètic
a mi si em preguntes
si m'agrada el projecte
jo et diré que no
i l'he dit
al delegat de Costes
a mi estèticament
no m'agrada
i entenc
que la part sud
la part on estan les cases
segueixo pensant
que és un projecte
excessivament rígid
i que no fa falta
la meva opinió
dubto més a més
que l'histori
passegi a ningú
perquè es produeix
un fenomen
molt interessant
a la platja llarga
a la part
diguem més propera
a la ciutat
que és que
és molt estreta
i hi ha alta l'ús
del tren
i llavors
allí es crea
un efecte
d'olla
de caldera
que escalfa moltíssim
i si t'hi fixes
gairebé no pots posar
els peus
a la sorra
en aquell tram
jo m'estranyaria molt
dit de forma clara
difícilment
podrà passejar
perquè farà molta calor
jo crec que allò
no serà d'utilitat
per res
però esclar
això ho pots dir
no sé fins a quin punt
és un argument
més enllà
de la tertúlia
jo espero que realment
adaptin el projecte
i que aconsegueixin
que sigui un projecte
de millora
de l'entorn de la platja llarga
i que serveixi
com a sistema
de protecció
o de regulació
més que de protecció
perquè no ens hem de protegir
de la gent
sinó simplement
regular-ho
davant dels visitants
de Punta de la Mora
crec que aquesta seria
la visió
òptima
i esperem que sigui així
avui hem parlat
de la platja llarga
i de la Punta de la Mora
de l'espai natural
de la Punta de la Mora
amb la Puricanals
Puricanals és terragonina
és presidenta de Depana
en qualitat d'això
té en fi
moltes altres responsabilitats
a nivell nacional
i internacional
ella per exemple
és presidenta
del Congrés Mundial
de la Natura
que es farà
l'any 2008
a Barcelona
i com que avui
ens hem centrat
bàsicament en temes locals
i no tenim més temps
la convidem
a que d'aquí uns dies
d'aquí unes setmanes
en un altre espai
i en un altre moment
del matí de Tarragona Ràdio
puguem parlar
d'altres qüestions
perquè en fi
hi ha temes com
el canvi climàtic
segurament hi ha altres temes
d'infraestructures
relacionades amb el territori
que s'estan fent
algunes que s'acaben de fer
com per exemple
l'arribada de la línia
del tren d'alta velocitat
al camp de Tarragoni
que ara seguirà cap a Barcelona
en fi hi ha moltes
infraestructures d'aquelles
que val la pena comentar
amb la Puricanals
com a presidenta de Depana
i avui bàsicament
ens hem centrat
en dues qüestions
molt properes
molt locals
que coneixen molt bé
i del Platja Llarga
Puricanals
moltes gràcies
i t'emplacem
per un altre dia
al programa
gràcies a Valtros
encantada de tornar
adeu-sia
bon dia
adeu-sia
gràcies a Valtros
i NPC
atES
BANG
BANG
ATES
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
!

!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
25 años de radio!
25 anys de ràdio!
Acabem de sentir la música de Bruce Springsteen,
després d'escoltar aquell projecte de gestió sostenible de l'esfai natural de la Punta de la Mora,
l'entrevista de l'any 2007.
I no ens movem d'aquell any,
perquè vam conèixer que hi havia un catàleg del paisatge a Tarragona,
la primera zona de Catalunya que tenia aquest catàleg.
Vam convidar els estudis de Tarragona Ràdio,
per una banda a Sergi Saladí,
un dels redactors d'aquest catàleg del paisatge,
i també, via telefònica,
el president del Col·legi d'Arquitectes de Tarragona, Jordi Bergadà.
Conversava amb ells, Ricard Laoz.
Parlem de territori,
parlem de paisatges,
durant els propers minuts.
Les totes comarques,
el Camp de Tarragona,
és la primera zona de Catalunya
que disposa ja públicament
del que s'anomena com a catàleg del paisatge.
Un document de caràcter tècnic
que determina la tipologia
dels paisatges de cada zona, de cada territori.
També, doncs, s'explica els seus valors,
l'estat de conservació.
Avui volem aprofundir una mica
en el que és aquest document,
conversant aquí,
als estudis de Tarragona Ràdio,
conversant amb Sergi Saladí,
que és un dels redactors,
un dels membres que ha elaborat
i que ha redactat aquest catàleg del paisatge
del Camp de Tarragona.
Sergi Saladí, bon dia.
Hola, bon dia.
I també ens acompanya a través del telèfon,
breument,
el president del Col·legi d'Arquitectes de Tarragona,
el senyor Jordi Berguedà.
Jordi, bon dia.
Hola, bon dia.
Comencem justament per vostè,
perquè ens expliqui,
precisament des de la perspectiva del col·legi,
què suposa que el Camp de Tarragona
disposi ja d'aquesta eina,
d'aquest document,
que és el catàleg del paisatge.
Bé, home, suposa, en definitiva,
és el primer àmbit territorial
que el té redactat, definitivament.
suposa, doncs, això,
que han estat els primers a disposar d'aquest instrument,
que després els altres set àmbits,
sis àmbits territorials del país,
també en disposarà.
I, pressuposa,
el que la mateixa llei i el reglament
que l'acompanya a la llei de passatge
determina, no?,
que és l'instrument que ha de permetre
que se volqui, des del punt de vista
de reflexió en més normativa,
les seves indicacions respecte al pla territorial parcial,
i és el que determina
els mecanismes i les normatives
que, des del punt de vista
de planejament i planificació territorial,
han de ser vigents.
Per tant, home, doncs,
vol dir que cedem,
quan ens el presentin,
el primer pla territorial parcial,
que en la seva primera formulació
ja haurà pogut incorporar
les prescripcions,
però sobretot també la sensibilitat
que, al haver redactat el catàleg del paisatge,
podrà nodrir el contingut d'aquest pla territorial parcial.
Quin tipus d'informació
ens aporta aquest catàleg del paisatge?
Home, moltíssim.
Segur que el Sergi,
després que el coneix perfectament,
molt més que jo,
que en tot cas,
tinc la informació
que, a partir d'alguna trobada
que havíem fet en el procés de redacció
que ells feien,
i després de la presentació l'altre dia
a la seu del col·legi,
doncs, vaig tindre la possibilitat de seguir,
aporta moltíssima informació,
suposo que ho explicarà,
determina,
fa categoria,
explica,
les diferents unitats de paisatge,
a partir d'un anàlès és rigorós,
des de moltes entrades diferents,
i comença, no?,
i avança en el sentit de,
determinar quines mesures de protecció,
de gestió,
aquest paisatge,
doncs,
ha de veure's,
se li ha d'aplicar sobre ell,
per tal de possibilitar,
no que es quedi estàticament fixa,
i no ens serveixi per res,
sinó que es devingui un element
que qualifica el nostre territori,
el qual vol dir que qualifica
les activitats que sobre el territori
s'hi exerceixen,
i qualifica la vida de tots nosaltres,
que som els ciutadans que gaudim,
o patim a vegades, d'aquest territori.
Des de la perspectiva del col·lectiu
que vostè representa,
com a president del Col·legi d'Arquitectes,
què suposa també tenir una eina
d'aquestes característiques?
Home, nosaltres som un dels agents
que també intervenim,
si més no en la projectació d'aquest paisatge.
Els paisatges són complexes,
i molt rics, i de molt tipus.
No hem de pensar només en el paisatge, diguéssim,
estrictament natural,
o de paisatge natural protegit,
sinó també els paisatges urbans,
els paisatges de les vores,
dels pobles, de les ciutats, etcètera.
que també forma part del paisatge,
a més fins i tot més important,
perquè és el més quotidià dels ciutadans.
I a partir d'aquí,
junt amb molts altres professionals
i molts altres agents,
els arquitectes intervenim en la seva gestió,
a vegades millorar-lo,
i a vegades, cal dir-ho,
també empitjorar-lo
en la mesura de responsabilitat
que també col·lectivament
i amb els altres agents tinguem.
per tant,
ja ho deia el dia de la presentació,
el col·legi i els arquitectes
se sentim plenament compromesos
en aquesta atribució que tenim
i el que volem és exercir-la
amb les millors condicions possibles
i disposar d'elements que reflexionen
i donen pautes
per tal d'intervindre després
amb el paisatge,
doncs només pot ser que valorada positivament.
Doncs li agraïm aquesta intervenció
en directe aquest matí de dijous
aquí a la cintura de Tarragona Ràdio.
Sabem que té moltes altres ocupacions,
així que senyor Jordi Berguedà,
president del Col·legi d'Arquitectes de Tarragona,
nosaltres seguim aquí aprofundint
en els detalls del paisatge.
Moltes gràcies per atendre aquesta trucada
del matí de Tarragona Ràdio.
Molt bé, gràcies a vosaltres
i salutacions al Sergi.
Gràcies.
Adéu, bon dia.
Gràcies al president del Col·legi d'Arquitectes
de Tarragona.
Si volíem fer un esment més general,
més genèric d'aquest català,
sí que podrem entrar més en detall,
perquè el Sergi Saladie,
com dèiem en la presentació,
és un dels redactors de la Rovira i Virgili,
que més hi ha intervingut
i que coneix en profunditat aquest document.
Però, Sergi, comencem, si et sembla,
pel principi, per saber,
per explicar als oients,
per explicar als ciutadans
com neix aquesta iniciativa,
aquesta idea d'on surt
i com arriba l'encàrrec,
d'alguna manera, també,
a la pròpia universitat.
Bé, aquí fa un parell d'anys
ja existeix a Catalunya la llei de paisatge
i va ser aprovada per la Generalitat de Catalunya
el 2005
i fa uns mesos abans,
això va ser a l'abril del 2005,
a finals del 2004
es va crear l'Observatori del Paisatge
i aquesta llei de paisatge
determina que el paisatge
és un element important,
un element de qualitat de vida
i que, per tant,
s'ha d'integrar dins de la mesura possible
a la quotidianitat.
és a dir, que la societat
pugui fer un arma
de defensar aquests paisatges
com un element de qualitat de vida,
en primer terme,
i després com un element, també,
de dinamització econòmica, no?
Sembla pensar que el turisme
comença a aparèixer al Mediterrani
a part de la qüestió climàtica
o meteorològica
dels mesos d'estiu,
també per una qüestió
d'atracció paisatgística, no?
i quan la gent busca sempre
anar a passar les vacances
sempre busca llocs
on s'hi senti còmode
i el paisatge influeix molt
en aquesta decisió.
I un cop està creat aquest observatori
i la llei ja es comença a desplegar,
aquest observatori,
que és un ens assessor
de la Generalitat
en matèria de paisatge,
comença a triar, doncs,
dues àrees.
De fet, s'ha de fer un catàleg
per a cada una de les set regions
de Catalunya,
per entendre-nos, doncs,
en el cas de Tarragona
serien la regió
de les Terres de l'Ebre
i la del Camp de Tarragona,
i comença, doncs,
de manera, podríem dir,
pionera,
establir una metodologia
que suma diferents metodologies
que han existit històricament
en la confecció d'estudis
de paisatges,
és a dir, el paisatge s'ha estudiat
i s'estudia
tant des de l'arquitectura
com des de l'art
com des de les ciències ambientals
com des de la geografia,
etcètera,
i va proposar una normativa
que intenta unir
totes aquestes diferents metodologies
i encomana
dos primers catàlegs de paisatge.
Un és el de la Plana de Lleida
i l'altre és el del Camp de Tarragona.
I l'observatori,
per una qüestió tècnica,
però també per una qüestió
d'intentar aprofundir al màxim
en el coneixement d'aquest paisatge,
el que fa és encarregar-ho
a les universitats de cada zona.
I en el cas de Tarragona,
com aneu a la unitat de geografia
de la Universitat Rovira i Virgili,
i en el cas de Lleida,
a la Universitat de Lleida,
però a més a més hi afegixen
una altra universitat
per complementar,
tant perquè aquesta altra universitat X,
la que sigui,
en el cas del Camp de Tarragona,
ha sigut la Universitat de Girona,
està especialitzada
en determinats aspectes
de l'estudi del paisatge,
o bé també,
i molt interessant,
perquè t'aporten elements nous
que tu vegades no veus
al teu propi territori,
des del punt de vista del paisatge,
quan tindria aquesta doble dimensió,
objectiva,
però també subjectiva,
doncs és interessant
que hi participin quants més ulls millor,
per d'alguna manera.
Ulls de casa
i ulls de fora.
I ulls de fora.
En fi,
doncs amb aquests ulls,
quin paisatge
o quins paisatges
tenim en aquest territori
que conforma
el Camp de Tarragona?
Pel catàleg de paisatge
el que fa és, diguéssim,
en certa manera,
obligar, diguéssim,
o proposar als equips de treball
que determinin
quins tipus de paisatge tenim, no?
Llavors, per una banda,
tindríem,
o podríem diferenciar
dos nivells d'anàlisi.
Una qüestió seria
analitzar les grans àrees de paisatge
i, per tant,
doncs en el cas del Camp de Tarragona
es resumirien en cinc, no?
Tindríem, allò,
els paisatges forestals
o de muntanya
que es correspondrien
amb les zones aquestes,
doncs més abruptes,
més trencades,
que estarien en aquesta segona línia
del Camp de Tarragona,
preferentment,
uns paisatges rurals
o agrícoles,
que són els que determinen
bona part dels paisatges
i després uns paisatges urbans,
que serien, doncs,
aquests pobles i ciutats,
el paisatge urbà,
el paisatge quotidià
de la major part de la gent.
Després tindríem
uns paisatges litorals,
que seria aquesta superposició
i, és a dir,
tenim un litoral,
és un tipus de paisatge
molt peculiar,
molt singular
i que aquí s'ha vist, diguéssim,
altament alterat
per tota la presència,
podríem dir,
del turisme
i també després d'un creixement
residencial,
que a vegades està vingulat
al turisme
i moltes altres vegades no,
que és aquesta
generalització de la societat,
cada vegada la gent d'indigena
a viure més a prop del mar,
quan això fa cent anys era impensable,
en una qüestió al revés,
la gent marxava de la vora del mar,
i després tindríem un cinquè tipus
de paisatge,
de gran tipus de paisatge,
que són aquests paisatges híbrids,
aquests paisatges que encara no sabem ben bé
què són,
que encara estan,
és a dir,
que no tenen una identitat pròpia,
que són aquests paisatges de les vores,
de les ciutats,
d'aquestes zones on hi conviuen usos industrials,
infraestructures,
amb peces agrícoles,
és a dir,
aquests paisatges mixtos
que encara estan per definir,
o diguéssim,
paisatges encara per construir,
en algun sentit.
Aquests serien
els cinc grans tipus de paisatges,
per fer-vos una idea,
i que cadascú tindria
les seues pròpies característiques,
amb les seues dinàmiques.
I després,
per entrar en un nivell més de detall,
el prototipus de catàleg,
és a dir,
la metodologia del catàleg,
recomana o determina
que s'haiguin de classificar
el que s'anomenen unitats de paisatge,
que són aquelles porcions del territori
que són homogènies internament
i que, a vegades,
són molt diferents de les de la vora.
I en aquest sentit,
pel camp de Tarragona,
anem a determinar,
o se n'han determinat,
29 unitats de paisatge.
Aquestes serien molt més,
peces molt més concretes,
molt més homogènies paisatgísticament,
i que també per a cada una d'aquestes,
doncs,
es pot fer tota una sèrie de classificació,
d'estudi detallat,
que aniria, doncs,
a l'evolució històrica,
fins a l'expressió artística d'aquell paisatge,
fins a qüestions, doncs,
d'anàlisi de valors, etcètera, etcètera.
I dels cinc grans tipus
que comentàvem de paisatge,
existents al camp de Tarragona,
quin és el que té més pes
i el que en té menys?
I quina evolució, suposo,
que heu detectat,
perquè m'imagino que el catàleg,
també, d'alguna manera,
analitza l'evolució i els paisatges,
els paisatges van canviant,
i és evident que són els mateixos ara
que els de fa 10, 20, 30 o 40 o 50 anys.
Quin és el que té més pes, ara, i el que menys?
A veure, hi hauria quasi, podríem dir,
un equilibri en quant a superfície ocupada
entre la superfície forestal,
que sigui arbrada o no,
i la superfície agrícola.
Aquests dos serien
els dos grans tipus de paisatge
que tenen, diguéssim,
que estan més ben representats
en quant a superfície.
El que passa és que la major part de la societat
viu en els altres tres tipus,
que són els paisatges urbans,
els híbrids i els litorals.
I, diguéssim,
aquests altres paisatges,
doncs,
alguns se valoren, diguéssim,
de manera important
per part de la societat urbana,
com són determinats espais,
doncs, de les muntanyes de Prades,
o el Montsant,
o determinats espais del Gaià,
però la major part
no tenen un valor definit,
o almenys socialment,
per la gent de la ciutat,
podríem dir,
no li reconeixen,
moltes vegades,
uns valors que sí que
nosaltres hem anat detectant que tenen, no?
Per tant,
des del punt de vista de representativitat territorial,
aquests dos serien els més importants,
però on passen més coses
serien els altres tres tipus, no?
Tot i que també en passen de coses
des del punt de vista de l'evolució del paisatge,
tant a l'espai rural com al forestal.
I el seu estat de conservació,
quin seria?
Suposo que tampoc no es pot generalitzar,
però, en fi,
de forma genèrica,
aquestes cinc grans àrees,
aquests cinc grans tipus de paisatges,
quin estat de conservació tindrien?
Clar, és que parlar de conservació en relació al paisatge,
el paisatge, per si soli,
és un element, un concepte dinàmic, no?
Cada dia que sortim,
el paisatge ja ha canviat,
encara que no ho percebem al detall, no?
Però, si féssim això com uns talls, diguéssim,
temporals,
doncs anem al 1900,
al 1950,
i un tall ara, doncs,
l'any 2000 o 2007, no?
Doncs donaríem compte que,
per una mateixa zona tindríem paisatges completament diferents, no?
Llavors,
nosaltres,
més que parlar d'estats de conservació,
el que s'han fet són
uns anàlisis de les dinàmiques d'aquests paisatges, no?
De com van canviant i per què canvien,
i quins valors tenen, no?
Serien les dues grans variables,
seria l'estudi de les dinàmiques i l'estudi dels valors.
L'estudi de les dinàmiques,
nosaltres n'hem detectat sis de grans dinàmiques,
per al conjunt del camp,
ara per no entrar en detalls,
és a dir,
això s'ha fet detalladament per a cada una de les unitats,
però per entendre-nos i per resumir,
tindríem, doncs, tot un procés,
una primera gran dinàmica,
que seria l'exode rural,
que ja ve des de pràcticament
la primera meitat del segle XX,
però que ha continuat,
tot i que els últims anys s'ha minimitzat
aquesta pèrdua de població al món rural,
i això provoca que molts espais agrícoles de l'interior,
a les muntanyes,
a aquests bancals de pedra seca,
que es remuntaven a llocs impensables,
avui en dia,
quan ho mires,
aquells bancals que estan,
aquells marges que estan penjats a les muntanyes,
doncs, tot aquest abandonament provoca que hi hagui
una proliferació a les muntanyes de l'interior
de la massa arborada,
és a dir,
de boscos simonèssima a principis del segle XX,
doncs, no n'hi havia,
n'hi havia molt pocs,
per entendre'm-ho.
Era tot molt aprofitat forestalment,
tot molt conreat,
tot molt pasturat.
Això explicaria bona part d'aquests paisatges
de la muntanya interior del Camp de Tarragona.
Després, a la plana i al litoral,
tindríem tota la qüestió relacionada amb l'urbanització.
Primer, doncs,
el propi creixement dels nuclis urbans tradicionals,
de les ciutats, diguéssim,
seguint una trama més o menys lògica
d'eixamples d'aquestes ciutats,
però, diguéssim, més recentment,
sobretot els últims 20 anys,
i especialment aquests últims 5-6 que estem vivint, no?,
aquest boom urbanístic que hi ha,
doncs tota aquesta urbanització difusa
que creix de manera, diguéssim,
bastant clonada,
anem trobant paisatges repetits en forma de dosats, no?,
que són, pràcticament,
els trobem a cada poble
i mai sabrem a quin poble corresponen exactament,
perquè no tenen un element que el diferenci
d'uns altres paisatges,
i tot el creixement al llarg de la línia litoral,
que ha transformat profundament
tot el que serien els paisatges agrícoles,
en part i forestals,
en una altra part d'aquest litoral
que cada vegada està més urbanitzat.
I també per a l'interior trobaríem dos grans dinàmiques
per a aquests espais forestals
que un cop la societat els ha anat abandonant
i han marxat cap a viure a la plana o a la ciutat,
doncs tindríem dos grans elements,
un serien els incendis forestals,
el fet que cada vegada hi hagi més superfície forestal
i si formi masses continues,
doncs els incendis forestals han sigut molt més grans,
han sigut molt més virulents,
tot i que últimament això també s'ha perfeccionat,
la reducció de l'impacte d'aquests incendis
en quant a l'extensió
per la millora dels mitjans propis dels bombers,
diguéssim,
però que durant 20 anys van ser incendis catastròfics,
no cremaven muntanyes senceres,
3.000-4.000 hectàrees tranquil·lament.
Això condiciona després un determinat tipus de paisatge,
és a dir, deixem de tindre arbres en sec i hi ha un matallà
que després continua evolucionant, no?
I per altra banda,
ens trobem tot en una qüestió d'instal·lació d'artefactes,
podríem dir,
en aquest medi rural o natural, no?
I els que tenim ara més al dia a dia són les centrals eòliques, no?
És tot una qüestió que és bastant complexa d'analitzar,
podríem parlar un altre dia només de centrals eòliques,
però, en tot cas, generen unes transformacions en el paisatge
on s'inserten aquestes instal·lacions,
que el Camp de Tarragona, com a les Terres de l'Ebre,
doncs pretenen, diguéssim,
instal·lar el 65% de tota aquesta energia
i que preferentment els promotors ho volen posar a les muntanyes
per una qüestió de preu, diguéssim, barat del sol, no?
I això s'ha fet sense una planificació paisatgística
i sense un estudi de paisatgístic, no?
I a partir d'aquestes dinàmiques, Sergi,
hi ha elements de preocupació que valgui la pena remarcar
i que, d'alguna manera,
es poseu en aquest catàleg del paisatge,
que, en fi, no deixa de ser una eina
perquè després el govern i les institucions, en fi,
facin la seva feina?
Sí, a veure, nosaltres, el catàleg se mos va demanar
tres coses, bàsicament.
La primera, que seria caracteritzar
i, per tant, explicar aquests paisatges,
això és el que mos va ocupar una part important del temps,
no?, però una cosa que no s'havia fet mai,
per tant, doncs, s'hi ha de posar de zero
i que es va presentar en part a tota aquesta feina
en una jornada que es va fer la setmana passada,
la setmana passada, aquí a Tarragona,
i, per altra banda, se mos demanava una definició,
una proposta d'objectius de qualitat paisatgística,
que és a dir, quins paisatges vol la societat
per al dia de demà
i, després, com a conseqüència d'aquesta definició dels objectius,
establir una normativa, una proposta de normativa
per tal d'aconseguir aquells objectius, no?
Això és el que nosaltres vam fer,
és una proposta d'objectius i una proposta de normativa,
però és, des de l'Observatori del Paisatge
i des de Planejament Territorial
del Departament de Política Territorial i Obrers Públiques
de la Generalitat, qui han de determinar quins són
aquests objectius i quines són aquestes normatives
que integrarà el Pla Territorial Parcial del Camp de Tarragona.
Nosaltres aquí ni entrem ni sortim,
és a dir, nosaltres ens vam carregar una proposta
i això és el que vam fer i, en tot cas,
és política territorial qui ha de definir
quins d'aquests objectius entren, quins no entren
i com se definixen aquestes diferents normatives.
Sí, però per acabar i fent un pas enrere el que dèiem,
és a dir, i a propòsit d'aquestes dinàmiques que ens comentaves
des del moviment de la població rural
fins al tema de les urbanitzacions,
hi ha algun element o alguna d'aquestes dinàmiques
que creieu que pugui ser especialment,
que tingui especial incidència en el futur,
en el futur més immediat i que puguin contribuir
a continuar transformant un determinat paisatge
del Camp de Tarragona?
Sí, és a dir, tindríem tot el creixement urbà,
dispers, podríem dir, difús, tant el que seria
creixement residencial com polígons industrials,
bàsicament, a tot el que és la plana del Camp.
Llavors, quasi cada poble de la plana del Camp,
tant del Baix Camp, tant del Camp i el Tarragonès,
tenen creixements, o tenen previstos creixements urbans,
moltes vegades que no tenen en compte
aquests criteris paisatgístics, no?
I que un a un, doncs, pot tindre un relatiu impacte,
però quan ho sumem tots, doncs, sí que tenen un impacte realment,
doncs, o poden tindre un impacte sobre el paisatge realment important.
després, tot el que seria el pas d'infraestructures,
també, tant l'impacte que té directe com el creixement induït
que a vegades porta, en el cas de l'AVE, no?,
que està generant tota una sèrie de creixements
a l'entorn dels municipis de l'estació
on està instal·lat aquesta estació de l'AVE,
i, d'altra banda, doncs, tot el que seria continuar,
o hi ha una tendència, sembla, doncs, a continuar ocupant
tot el que es pugui de litoral, no?, és a dir,
no salvarem res pràcticament, excepte alguns petits espais
que aniran quedant relictuals, i a l'interior, doncs,
bàsicament, això, una progressiva recuperació
dels espais naturals, és a dir, s'aniran abandonant
els pocs conraus que queden marginals,
això creiem que és una de les tendències que pot anar passant,
no sé que hi hagi algun canvi en la política agrària,
però, en principi, és això, i, diguéssim, com que això anirà,
entre comates, perdent determinat valor econòmic,
doncs, hi haurà altres tipus d'indústries, bàsicament,
doncs, en el cas de l'eòlica és un tema molt clar,
que aniran aprofitant aquests, diguéssim, desequilibris
o desajustos econòmics per implantar-se en aquest entorn rural.
Aquí caldrà també prestar atenció.
Doncs, amb aquestes tendències, apuntant a aquestes tendències,
a partir d'aquesta feina tan interessant que s'ha fet
sobre el catàleg del paisatge del Camp de Tarragona,
ens quedem i acabem aquesta conversa amb Sergi Saladí,
com dèiem, un dels redactors de la Universitat de Rubí i Berzilí,
d'aquest catàleg del paisatge del Camp de Tarragona,
pioner en el conjunt de Catalunya i que ara servirà justament
perquè el Departament de Política Territorial i Obras Públiques
i, en fi, altres òrgans del govern puguin, doncs,
acabar d'elaborar el pla parcial territorial del Camp de Tarragona.
Sergi Saladí, moltes gràcies, felicitats per la feina feta i fins la propera.
Moltes gràcies a vosaltres.
Adéu-siau, bon dia.
25 anys de ràdio.
I què et sembla si fem un tomet ara mateix per la música de l'any 1990.
Som 25 anys d'història, 25 anys de música, amb Joan Maria Bertran.
Avui comencem amb un grup poc conegut estatal,
però que l'any 1990 van treure un senzill que va sonar força
aquella temporada a Tarragona Ràdio, a Ràdio Fòrum llavors.
Era el grup Racer i el títol de la cançó és aquest,
Esta noche nunca la olvidaràs.
El grup Racer i el títol de la cançó és el títol de la cançó és el títol de la cançó és el títol de la cançó.
La francesana i el títol de la cançó és el títol de la cançó és el títol de Deus
Estreia, Estreia, Estreia.
Estreia, Estreia, Estreia.
Estreia, Estreia, Estreia, Estreia.
Nosaltres potser sí que els hem oblidat amb ells,
però no hem oblidat altres grups, en aquest cas, catalans, com els Sang Trait.
El Terra de Vents era el llarg de durada que ens portaven a l'any 1990
i també just la cançó que donava nom en aquest llarg de durada, Terra de Vents.
Surto fora a la ciutat, necessito respirar, fugir d'aquí és la il·lusió.
Ja soc fard d'estar pringat, necessito un llibertat, fora d'aquí la trobaré.
Enllà del, més enllà del mar, hi ha una terra de veritat, on el cel és sempre blau.
Veig muntanyes, uns ulls blaus, una noia està mirant, esperant-la lluny del sol.
Ei, noia, cossa't a mi, corre, vine, no tinguis por.
Tens ulla, deixa't volar, això és terra, terra, va bé.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
!
Fins demà!
Fins demà!
!
!
!
Fins demà!
Fins demà!
!
Fins demà!
!