El Campanar
Un programa de la Delegació Diocesana de Mitjans de Comunicació Social de l'Arcadisbat de Tarragona.
Amics i amigues del Campanar, una cordial benvinguda a una nova edició d'aquestes emissions
que prepara el Departament Diocesana de Mitjans de Comunicació Social de l'Arcadisbat de Tarragona.
Com sempre, rebin la factuosa salutació d'en Santi Grimau, que té cura de la part tècnica i de la que els parla Montse Sabaté.
Aquesta setmana arribem al tercer diumenge de Quaresma, 27 de març.
L'Evangeli d'aquest diumenge és segon Sant Joan.
Aquest text és de més fàcil maneig per la seva simplicitat narrativa.
L'únic element simbòlic és l'autorització de l'aigua com a símbol de la vida de Déu.
L'evangelista Joan ens narra què és fet perquè entenguem com Jesús ens comunica la vida de Déu.
És el que vol dir quan diu a la samaritana que ell dona una altra mena d'aigua.
És una aigua que paga la set per sempre.
Vol dir que és la vida de Déu que se'ns dona tota d'un cop.
Déu és com si tinguéssim dintre una font que no para mai de rejar.
L'aigua del baptisme significa aquesta font de vida de Déu, Pare, ens dona.
Com la samaritana hem de dir a Jesús, dóna'ns d'aquesta aigua.
Però no n'hi ha prou en demanar-ho.
El que cal és que nosaltres ens esforcem en tenir cada vegada més fe.
Déu, Pare, ens l'ha donada del tot la seva vida, però nosaltres l'hem de rebre més.
Ens hem d'esforçar en tenir un got cada vegada més gran.
Joan ens ensenya també com Jesús no tenia antipatia per ningú i estimava i era amic de tothom.
Parlava amb la samaritana i es va quedar dos dies amb els samaritans.
Seguir Jesús és també estimar tothom com ho feia ell.
Els quatre béns
Un comentari de Monsenyor Jaume Pujol Balcells, arcabisbe metropolità de Tarragona i primat.
Déu vos guarda.
Fa unes setmanes em referia al manament evangèlic expressat per Jesús mateix d'evangelitzar tots els pobles.
Avui desitjo tractar el tema de la nova evangelització com la va anomenar Joan Pau II
al·ludint a la necessitat de tornar a països amb una gran història cristiana,
la fe que va guiar les generacions passades i que molts han perdut.
Va ser durant el seu primer viatge a Polònia, el 1979,
quan recordant la gran creu de Nova Juta que va desafiar l'ateïsme oficial,
Joan Pau II va parlar per primera vegada de la necessitat d'aquesta nova evangelització.
El papa volia que els ensenyaments del Consell Vaticà II arribessin a tots els pobles,
però a la vegada veia que països com Itàlia, França, Espanya, Irlanda i tota Europa en general
s'allunyaven de les seves arrels cristianes.
Símbol de tot això era la negativa al fet que no figurés ni una menció a aquestes arrels
en la Constitució Europea que s'estava elaborant i que al final no va tirar endavant.
Tota l'Església va veure amb dolor l'allunyament de la pràctica cristiana i sacramental de molta gent
i la erupció de lleis aprovades pels parlaments a favor de formes de vida,
o la seva eliminació, i a favor d'estructures de família en contradicció no només amb la visió cristiana,
sinó fins i tot amb la naturalesa mateixa.
Al mateix temps, però, es nota un asset de Déu.
Potser per a molts joves del Déu desconegut.
És el que nosaltres hem d'anunciar.
Aquest asset de Déu s'adverteix en la recerca de noves espiritualitats
i en el desengany pel que fa a les ofertes d'una societat consumista
que sembla que es basta a ella mateixa.
L'Església necessita fer sentir la seva veu en aquest món més hàbit que mai de testimonis veritables.
No hi ha una gran confusió entre el món real i el virtual?
Hi ha moltes persones que acudeixen a les xarxes socials d'internet
per a fabricar la seva pròpia imatge i per a relacionar-se amb d'altres.
Costa moltes vegades distinguir la realitat de l'aparença, el que és veritat del que és un engany.
Res no pot suplir l'exemple d'una persona conseqüent amb les seves idees i les seves creences.
Potser aquesta sigui la clau de l'admiració que va despertar l'esmentat papa Joan Pau II,
la tomba del qual registre 23.000 visites diàries, segons dades de l'Observatore Romano.
Aquesta mateixa coherència de vida és la que se'ns demana als cristians.
El nostre territori d'evangelització és a prop.
És l'ambient on ens desmovem, començant per la nostra família, amics i companys de feina
i també per persones necessitades per la seva bellesa, per una malaltia
o pel fet de viure en condicions dures d'immigrat.
La nova evangelització és aquí, a la cantonada.
És obra de cadascú.
Ha de ser un desbordament del nostre amor a Déu.
Adéu-siau.
El dilluns, dia 28, seguint amb les predicacions quaresmals
organitzades per l'Arxivrestat de Tarragona Centre,
hi haurà la conferència que porta per títol
El cristià, testimoni en el nostre món,
a càrrec de Monsenyor Carles Soler Perdigó,
bisbe emèrit de Girona,
a la parròquia de Sant Francesc de Sís,
a la Rambla Vella de Tarragona, a les 8 de la tarda.
El dissabte 2 d'abril,
el seminari laical diossassà,
organitza uns diàlegs creatius per a joves,
un espai de trobada jove al Santuari Monestir
de la Mare de Déu de la Serra de Montblanc,
a les 7 de la tarda.
Però l'actitud dels seus companys
era ferma i decidida.
A casa nostra, ben segur que el mossèn
Tarragona missionera,
una finestra a la realitat missionera,
oberta des de la delegació diossassana de missions
i cooperació entre les esglésies.
Déu vos guardi.
El dia 13 de febrer és la data escollida
per a la peregrinació anual al Santuari de la Mare de Déu,
Llangma,
a Burkina Faso,
amb el lema
Per Crist i en Maria,
construint comunitats cristianes dinàmiques,
santes i missioneres.
El Santuari de Llangma
no té l'origen en cap aparició de la Mare de Déu,
encara que des de fa 40 anys
és un lloc de peregrinació
escollit per milers de peregrins de tot el país.
Fou l'any 1966
quan l'arcabisbe,
cardenal Zougrana,
convidava els cristians
que desitjaven un lloc de culte marià
que elegissin el lloc més convenient,
segons el seu parer.
Els fidels elegiren Llangma,
a pocs quilòmetres de la capital.
Es començava la construcció de la gruta l'any 1967
i el dia 31 de març de 1968
hi arribaven els primers peregrins.
El 1978 es col·locava la primera pedra
de la que seria la Basílica de la Mare de Déu de Llangma.
Han passat 30 anys
i el temple encara no s'ha acabat.
La construcció avança lentament per falta de diners.
L'any 1988
la conferència episcopal de Burkina Faso
declarava Llangma
com a lloc de peregrinatge nacional
i dos anys després
rebia la visita del papa Joan Pau II.
Celebrar una eucaristia
amb l'assistència de més de 600.000 persones
i beneir una imatge de la Mare de Déu de Lourdes
que regalar a Jangma.
Aportant altres noves,
els diem que l'obra pontificia
de la infància misionera del nostre país
dona ajut a projectes
de cara als nens
per valor d'1.752.752.752.96 euros.
Cal sumar a aquesta aportació
les quantitats aportades
per 115 altres països
que formen aquest ret,
que formen aquesta ret
que busca que els infants
es sentin solidaris
i en l'amor i ajut
de cara als altres.
El que pretenen les obres missionals pontifícies
és fer entendre
que la col·laboració sigui universal.
D'aquesta manera,
cada projecte rep l'ajut
de diversos països,
de manera que es col·labori
des de la catolicitat,
és a dir,
de la universalitat,
que caracteritza
la tasca missionera de l'Església.
Per continents,
la col·laboració de casa nostra,
la part més important,
un 76,8%,
s'ha fet arribar a l'Àfrica,
concretament a 19 països
que, per desgràcia,
són els que encapçalen la llista
dels països més pobres
i més subdesenvolupats,
com el Xat, Etiopia i el Sudán.
A l'Àsia s'ha enviat
el 16,41%,
és a dir,
287.600 euros.
L'Ajutamèrica,
el 6,21%.
s'ha fet arribar a Aïti,
prop de 100.000 euros.
Pràcticament,
és una quarta part
dels quasi 400.000 enviats
per la infància missionera
de tot el món a aquest país.
Adeu-siau.
També pel dissabte 2 d'abril
tindrà lloc el curs de formació i animació missionera
amb el títol
Evangelitzar arreu és missió de tots,
a càrrec de mossèn Jordi Figueres Jové,
vicari episcopal de Tarragona,
qui parlarà sobre
interpel·lacions actuals
de la missió,
segona part.
A la Casa dels Concilis,
al carrer de les Coques UC,
a la segona planta,
a les 10 del matí,
organitza la Delegació Diocesana de Missions.
Ara és el moment
d'escoltar una entrevista
feta pel nostre company,
en Josep Sabater,
a mossèn Pere del Mau,
rector de la parròquia de Sant Joan de Reus,
que ens parlarà de les obres
de restauració i rehabilitació
de l'Església.
L'Església Parroquial de Sant Joan de Reus
ha iniciat aquests dies
la celebració dels actes
com a numeratius
dels 100 anys
de la col·locació
de la primera pedra
de l'Església Parroquial.
Per explicar-nos
aquest esdeveniment
i també la programació d'actes,
ens acompanya avui
als nostres estudis
mossèn Pere del Mau,
rector de la parròquia
de Sant Joan de Reus.
mossèn, benvingut.
Moltes gràcies.
En primer lloc,
ens pot explicar
què representa aquest centenari?
Us pot fer una mica d'història
de la col·locació
d'aquesta primera pedra
de fa 100 anys a Reus?
Doncs mira,
això els bons historiadors
ens ho dirien bé
perquè el Fuentes
havia estat allà
com a historiador
i va fer tota una publicació
molt interessant
que ens permet conèixer
la història en detalls.
Però per dir només dues dates,
la parròquia de Sant Joan
és llarga,
és clar,
de la història,
però va arribar el moment
que només vivia
tenint a la providència
un convent que actualment
ja no existeix
i, doncs,
el mossèn Jacunt de Bonet
va tenir la gran idea
de consolidar la comunitat
amb un espai propi
i va aconseguir comprar
a l'Ajuntament de Reus
uns terrenys
que es allant actualment
i a la parròquia,
15.000 pessetes llavors, eh?
I després,
l'archivisme Costa i Forneguera
va fer aquesta aportació
i allà es va començar
a fer aquesta obra
justament a primers de març
d'ara fa 100 anys.
I em semblava
que era una oportunitat
per agrair,
per valorar,
per significar, doncs,
tot això,
el que ha de significar
per una parròquia,
doncs,
ser hereba
d'aquesta generalitat
de molta gent.
mossèn,
aquesta comemoració
del centenari
de l'Església
comporta també
la realització
d'estudis
d'aprofundiment
sobre la realitat social
de la parròquia.
Ens pot explicar
els trets principals
d'aquestes accions,
diguem-ne,
d'estudi,
d'investigació
i també de cara al futur?
Esclar,
aquesta iglésia
per definició
és inacabada,
per tant,
hem de dir
una església inacabada
perquè ho és
que no es va poder
per molts
moments històrics
de dificultats econòmiques,
per la Guerra Mundial
i per tots es va decidir
deixar-te el com està
i per això
en diguem
una iglésia inacabada.
Això,
doncs,
ens ho explicarà
els mateixos
dos arquitectes
expliquen,
doncs,
la història
d'aquesta iglésia,
el moment que va néixer,
el moment que es va realitzar
i la qüestió,
diríem,
d'aquest
de l'arquitecte Casellas
com es va implicar
fent-ho
i com ha arribat.
en Tari Pàmies
i el
Rafael Bertran,
doncs,
tenen el deure
d'explicar
a la parròquia,
doncs,
tota aquesta
situació.
A la vegada,
hi haurà
una exposició
que estarà,
doncs,
en un temps prudencial
de fotografies
del començament
dels...
bé,
del 1900,
quan s'estava fent
l'església,
començament
per veure els reus,
les riqueses de reus
en aquell moment
amb una colla
d'edificis singulars.
Per tant,
permet veure
el moment
de la construcció,
doncs,
com era reus
i quines coses
hi feien.
Això
és un espai
cultural
per entendre'ns
que agradarà,
vull creure,
a la gent
que hi vagin
a participar.
La convocació
comporta
la realització
de nombresos actes.
Quins són
els més importants?
Quins actes
es t'agraï a vostè?
Una cosa
que no serà
un acte,
començo
dint l'altre.
La qüestió
que m'interessa
és la pastoral,
evidentment,
perquè els actes
són simpàtics
però són bonics,
però ens interessa més
que la mateixa comunitat
revitalitzar-la.
Per això
es prepara una enquesta
perquè la gent
es pugui implicar
i respondre
i opinar.
Després,
un aprofundiment,
diríem,
teològic,
pastoral bíblic,
per saber els motius
autèntics
de viure en comunitat
que ens han de ser,
no sigui cas
que sigui només
una cosa festiva
i simpàtica,
ha de ser alguna cosa més,
per poder,
després,
fer un projecte
amb qüestions
ben concretes
en què la gent
pugui fer créixer
i implicar-se
en la pròpia comunitat.
mossèn,
des d'aquests micròfons
vol fer una crida
a la participació
als reusencs
als actes
d'aquesta celebració
de la parròquia
de Sant Joan de Reus?
Evidentment,
hi poden ser els de la parròquia,
poden ser tant
aquells que vulguin
fer història
entorn de la parròquia,
des de comprar
la cosa tan senzilla,
uns punts de llibre
han fet artistes reusencs
que dibuixen
diferents aspectes
de la vida de Sant Joan
i la idea
és donar-ne un cada més
o veurem si es reparteixen
tots alhora.
i això serà
una manera
d'un col·leccionable bonic.
Després,
la possibilitat
que la gent participi
en aquest
avui pago jo,
els actes culturals,
musicals
i, evidentment,
els que tenen sentit
de parròquia
amb els actes
més aviat
hi ha uns racells,
hi ha unes conferències
que volen anar a fons
en tot això.
Per tant, evidentment,
això està ben obert
que la gent
hi pugui participar.
mossèn Pere Dalmau,
rector de la parròquia
de Sant Joan de Reus,
moltes gràcies
i molta sort
i felicitats
per aquesta celebració
del centenari
de la col·locació
de la primera pedra
de l'església parròquial.
Moltes gràcies.
Gràcies a vosaltres.
Aquesta setmana
hem de felicitar
el mossèn Josep Maria
Caballol Magirinyà,
que va ser ordenat
Prevera el 28 de març
de març de 1959
i el pare
i el pare Joan Font Gumpfauz,
que va ser ordenat
el 2 d'abril de 1989.
L'Evangeli d'aquest tercer diumenge de Quaresma
és segons Sant Joan, capítol 4, versets del 5 al 42.
Després de la dramatització de la perícopa a càrrec de l'Associació Bíblica de Catalunya,
el seu president, mossèn Joan Magí,
els oferirà el seu comentari de les lectures de la missa dominical.
Jesús havia de travessar a Samaria.
Arriba, doncs,
en una població samaritana que es deia Sicar,
no gaire lluny de la propietat que Jacob
havia donat al seu fill Josep.
Allà hi havia el pou de Jacob.
Jesús, cansat de caminar,
s'assegué allí a la vora del pou.
Era cap al migdia.
Una dona de Samaria
es presentà a pou a aigua.
Jesús li diu
Dóna'm aigua.
Els seus deixebles
se n'havien anat al poble a comprar menjar.
Però la dona samaritana preguntà a Jesús
Com és que tu, aquest jueu,
em demanes aigua a mi que sóc samaritana?
Cal recordar que els jueus
no es fan amb els samaritans.
Jesús li respongué
Si sabessis quin és el do de Déu
i qui és el que et diu
Dóna'm aigua,
ets tu qui li n'hauries demanada
i ell t'hauria donat aigua viva.
La dona li diu
Senyor, no tens res per apauar
i aquest pou és fondo.
D'on la trauràs, l'aigua viva?
El nostre pare Jacob
ens va donar aquest pou
i en bevia tant ell
com els seus fills i el seu bestiar.
Que potser ets més gran que no pas ell?
Jesús li respongué
Tots els que beuen aigua d'aquesta
tornen a tenir set
però el que begui de l'aigua que jo li donaré
mai més no tindrà set.
L'aigua que jo li donaré
es convertirà dintre d'ell
en una font d'on brullarà vida eterna.
Li diu la dona
Senyor, dona'm aigua d'aquesta
així no tindré més set
ni hauré de venir aquí a pouar.
Ell li diu
Ves a cridar al teu marit i torna.
La dona li contesta
No en tinc de marit.
Li diu Jesús
Fas bé de dir que no en tens
n'has tingut cinc
i l'home que ara tens
no és el teu marit
en això has dit la veritat.
La dona li respon
Senyor
Veig que ets un profeta
Els nostres pares van adorar Déu
en aquesta muntanya
però vosaltres
dieu que el lloc on cal adorar-lo
és Jerusalén.
Jesús li diu
Creu-me, dona
arriba l'hora
que el lloc on adorareu el pare
no serà ni aquesta muntanya
ni Jerusalén.
Vosaltres
sí que adorem allò que coneixem
perquè la salvació ve dels jueus
però arriba l'hora
més ben dit
és ara
que els autèntics adoradors
adoraran el pare
en esperit
i en veritat.
Aquests són els adoradors
que vol el pare
Déu
és esperit
per això
els qui l'adoren
han de fer-ho
en esperit
i en veritat.
Li diu la dona
Sé que ha de venir el Maciès
és a dir
longit
quan ell vingui
ens ho explicarà tot.
Jesús li respon
Sóc jo
el qui et parla.
En aquell moment
arribaren els deixebles
s'estranyaren
que parlés
amb una dona
però cap d'ells
no gosà
a preguntar-li
què volia
o per què
parlava amb ella.
Llavors la dona
deixà la gerra
i se'n va anar al poble
a dir a la gent
Veniu a veure
un home
que m'ha dit
tot el que ha fet
no deu ser
el Maciès?
La gent va sortir
del poble
i l'anar a trobar.
Mentrestant
els deixebles
el pregaven
Rabí
menja
però ell
els contestà
Jo per menjar
tinc un aliment
que vosaltres
no coneixeu.
Els deixebles
es preguntaven
entre ells
És que algú
li ha portat menjar?
Jesús els diu
El meu aliment
és fer la voluntat
del qui m'ha enviat
i dur a terme
la seva obra.
No teniu costum
de dir
quatre mesos més
i ja serem
a la cega?
Doncs bé
jo us dic
alceu els ulls
i mireu els camps
ja són rossos
a punt de segar
el segador
ja cobra el jornal
i recull el gra
per la vida eterna.
Així s'alegren
plegats
el sembrador
i el segador
En aquest cas
té raó
la dita
Un és el qui sembra
i un altre
el qui cega
Jo us he enviat
a segar
on vosaltres
no havíeu treballat
Altres van treballar-hi
i vosaltres
us heu beneficiat
del seu treball
Molts dels samaritans
d'aquell poble
van creure en ell
per la paraula
de la dona
que assegurava
M'ha dit
tot el que he fet
Per això
quan els samaritans
anaren a trobar-lo
li pregaven
que es quedés
amb ells
i s'hi va quedar
dos dies
Per la paraula
d'ell mateix
encara molts més
van creure
i deien a la dona
Ara
ja no creiem
pel que tu dius
Nosaltres mateixos
l'hem sentit
i sabem
que aquest
és realment
el salvador del món
La Bona Nova
Comentaris sobre les lectures
dominicals
a càrrec de mossèn Joan Magí
Dia 27 de març
diumenge tercer de Quaresma
La paraula
ens dona l'Esperit Sant
Fem aquells comentaris
per fidelitat
a la missió d'evangelitzar
que té l'Església
tota l'Església
per tant
també nosaltres
que en som membres
membres del cos de Crist
en comunió de vida divina
Ens diu el Papa
Benet XVI
Amb l'exhortació apostòlica
post-sinodal
desitjo
que els resultats
del sínode
influeixin eficaçment
en la vida de l'Església
en la relació personal
amb les Sagrades Escriptures
en la seva interpretació
en la llitúrgia
i en la catequesi
així com
en la investigació científica
afi que la Bíblia
no quedi com una paraula
del passat
sinó
com una cosa
viva i actual
Amb aquesta intenció
em proposo
presentar i aprofundir
els resultats
del sínode
fent referència
constant
al pròleg
de l'Evangeli de Joan
en el qual
se'ns anuncia
el fonament
de la nostra vida
la paraula
que des del principi
està amb Déu
s'ha fet carn
i ha habitat
entre nosaltres
es tracta
d'un text
admirable
que ens ofereix
una sentència
de tota la fe cristiana
escoltem ara
i comentem
breument
les lectures
d'aquest diumenge
en el llibre
de l'èxode
comprovem
que
el bastó de Moïsès
és un bastó
de pastor
aquesta realitat
i aquest instrument
ampliarà
la seva funció
de cara
a conduir
un poble
no ja
a un ramat
els cops
al Nil
van mostrar
amb les deu plagues
a quina vida
condueix
la saviesa
despistada
dels ídols
o sí
els poders
inventats
pels homes
per a sotmetre
als altres
i aprofitar-se
d'ells
en canvi
els cops
a la roca
de l'Oreb
mostren
l'aigua
de Déu
i la seva saviesa
que es manifesta
en l'aliança
que condueix
a la vida veritable
unim-nos
al salmista
cants de festa
al costat
del Senyor
deixem-nos guiar
per la seva
paraula salvadora
ens ha creat
ens ha fet
imatge seva
comunicant-nos
la seva vida
i
amb ella
la seva saviesa
obrim-nos
sempre al diàleg
però no rebutja
mai
la seva força
alliberadora
Déu es defineix
alliberador
els ídols
només serveixen
per a suprimir
la llibertat
meditem
les paraules
de Sant Pau
Jesús
ha demostrat
l'amor
que Déu ens té
ja ens el tenia
abans de la creació
quan es destinasse
a fills seus
per Jesucrist
no el retira mai
continua
desbordant
en nosaltres
la riquesa
de la seva gràcia
obrim-nos
a la seva saviesa
ajudem-nos
a manifestar
entre nosaltres
i per a tothom
l'alegria
de la seva pau
en l'Evangeli
Jesús
ens ofereix
l'aigua viva
el do de Déu
l'esperit sant
que fa
oblidar
les nostres
gerres
d'aigua limitada
escoltar Jesús
és el tot important
feliços
feliços
si comuniquem
l'Evangeli
feliços
si el sentim
proclamar
i més feliços
encara
si l'escoltem
del mateix
Jesús
quan hem demanat
que es quedi
entre nosaltres
finalment
pel proper diumenge
3 d'abril
tindrà lloc
la trobada
de famílies cristianes
organitzada
per l'Arxiprestat
de Reus
amb el lema
Creiem en l'amor
fent família
adreçada
a totes les parelles
que s'han casat
i han batejat infants
en els últims anys
o que duen
els seus fills
a la catequesi
al col·legi
Pare Meñanet de Reus
a les 10 del matí
per a més informació
truca al telèfon
659-489-376
que és el telèfon
de mossèn Josep Moreno
o a la parròquia respectiva
Amics, parlem-ne
Un cop d'ull a la vida
pel pare Esteve Sala
Francisca
Pau i bé
amigues i amics
El poble d'Israel
recollir en els salms
que podem llegir
a l'antic testament
les vivències viscudes
pels avantpassats
per exemple
a la sortida d'Egipte
Vivències de tota mena
a la llum
de les accions de Déu
Nosaltres
tu i jo
també tenim
en la nostra vida
vivències de tota mena
a la llum
de les accions de Déu
No són
vivències tan aparatoses
com les del poble
d'Israel
Però
són les nostres
vivències
I cal escriure
a poc a poc
un salm
amb nom de persones
vives o mortes
que ens han ajudat
a viure
i a veure
l'acció de Déu
en la nostra vida
Cal escriure
a poc a poc
un salm
amb breus pàrrafs
que a nosaltres
ens recorden
intenses
vivències
que podríem
oblidar
sense mala intenció
potser per feblesa
personal
i quan preguem
resant el salteri
o quan ens introduïm
en la pregària
podríem dedicar uns moments
a recordar
aquest salm
que ens pot ajudar
a preparar
la intimitat amb Déu
Pau i bé
amigues
i amics
I això és tot per avui
gràcies per la seva atenció
i fins la propera emissió
a la mateixa hora
en què ha començat
la d'avui
i naturalment
en el mateix punt del diàl
el de la seva emissora preferida
els desitgem
feliç setmana a tothom
Fins la propera emissora
Fins la propera emissora