25 anys de ràdio
us recordo que el matí de Tarragona Ràdio coincident amb aquest 25è aniversari
us estan convidats a participar fent trucades al 977 24 47 67
buscant els fets més importants d'aquests darrers 25 anys de Tarragona
us recordeu que entrareu en el sorteig d'una gran panera dels 25 anys
que es regalaran des del programa del matí de Tarragona Ràdio
en un programa especial del dia 17 de febrer
però això és el matí i ens anem a la tarda
el que tenim ara mateix entre mans
el 2007 els centres educatius de Sant Salvador
van realitzar un programa setmanal a Tarragona Ràdio
es tractava d'una iniciativa que formava part del Pla d'Entorn del Barri
vam parlar llavors i escoltarem els seus responsables
Sant Josep Maria Calvet, professor de l'Institut Sant Salvador
Maria Antonia Casador, professora del CEIP Sant Salvador
i Albert Pallarès, responsable del Pla Entorn
també a l'any 2007 però concretament a l'octubre
en Xavier Terrés era el nou tinent d'alcalde responsable de l'àrea d'urbanisme
precisament presidiria la primera comissió informativa de l'àrea
després de la remodelació del cartipàs municipal
amb en Xavier Terrés repassàvem els principals temes d'urbanisme
i com s'afrontava la revisió del POM tan d'actualitat ara
i abans de tancar el programa, quan manquin uns 10 minutets
escoltarem la música de l'any 1986
quan va néixer aquesta casa Tarragona Ràdio
de la mà de Joan Maria Bertran
Doncs fetes les presentacions, comencem amb música
Avui la música per encetar
ens la porta el senyor Terence Transdarby
Benvingut, Terence Transdarby
Oh the vine
Fundamentally blue
Except when I'm with you
My soul's excited
Oh, she calls them flavors like the kiss of a tangerine
Oh, she calls them flavors like the kiss of a tangerine
And she calls them graceful animation like fantasy
Right there, right there, right there
Right there, right there, right
Oh, Davina
Oh, Davina
Perhaps you've seen her
Or been her
Or are her
Oh, Davina
Perhaps you've seen her
Or been her
Or are her
Oh, she calls them waves of satisfaction
Of satisfaction that sing to me
And she understands that forgiveness is charity
Right there, right there, right there
Right there, right there, right
Oh, Davina
Or perhaps you've seen her
Or been her
Or are her
Oh, Davina
Perhaps you've seen her
Or been her
Or are her
Oh, she comes to love me
The affirmations like, yes, you can
And her love is unconditional
And says, you're the man
Right there, right there, right there
Right there, right there, right there
Oh, divina, perhaps you've seen her
I com us havíem anunciat a la presentació, els centres educatius de Sant Salvador van realitzar el 2007 un programa setmanal a Tarragona Ràdio.
Es tractava d'una iniciativa que formava part del Pla Entorn del Barri.
Van parlar amb els seus responsables, Josep Maria Calvet, professor de l'Institut de Sant Salvador,
Maria Antonia Casador, professora del CEIP Sant Salvador, i Albert Pallarès, responsable del Pla l'Entorn.
Conversava amb ells Ricard Laoz.
Volem parlar del barri de Sant Salvador i de temes relacionats amb el món de l'educació.
Els centres educatius de Sant Salvador realitzaran durant aquest primer trimestre de l'any un programa setmanal de ràdio aquí a Tarragona Ràdio.
Es tracta d'una iniciativa que forma part del Pla d'Entorn del Barri.
Avui en volem parlar amb alguns dels seus protagonistes, alguns dels seus promotors.
Ens acompanya el senyor Albert Pallarès, que és coordinador del Pla d'Entorn.
Senyor Pallarès, bon dia.
Hola, bon dia.
I ens acompanyen dos professors, un de l'Institut i una professora del Col·legi Públic de Sant Salvador.
El professor de l'Institut és Josep Maria Calvet.
Josep Maria, bon dia.
Bon dia.
I la professora del Col·legi és Maria Antonia Casador. Bon dia, Maria Antonia.
Bon dia.
Comencem primer parlant i situant els oients en el que és el Pla d'Entorn,
perquè aquest és un pla en el que s'està treballant a Sant Salvador ja des de fa temps, no, senyor Pallarès?
Sí, en guany és el tercer any, ja.
I val la pena situar de què estem parlant.
Bé, el Pla d'Entorn és un acord entre l'Ajuntament de Tarragona i el Departament de la Generalitat,
el Departament d'Educació, per impulsar activitats a nivell dels centres del barri.
Llavors, precisament aquesta actuació, aquesta col·laboració entre els dos centres és un dels objectius que perseguíem,
que els centres col·laboren i també que l'activitat dels centres se lligui molt a la vida del barri
i que es faci una activitat dirigida a tots els veïns.
El Pla s'aplica a Sant Salvador per les característiques, per unes característiques especials que pugui tenir la població del barri o no?
Bé, es va començar amb el Sant Salvador perquè ja existien uns precedents de treball conjunt
i es va semblar que era un lloc fàcil per començar-ho a fer, però la idea és ampliar-ho a les altres zones de la ciutat.
Fa tres anys, o aquest és el tercer any que s'està aplicant,
quines altres coses s'han anat fent en aquests primers mesos d'aplicació?
Bé, moltes activitats, moltes d'elles dirigides als mateixos centres, a col·laborar amb els centres,
a facilitar més recursos als centres, també de cara al barri, de cara a fer un treball conjunt amb les entitats i les associacions del barri
i la veritat és que hem tingut molt bona acollida fins ara.
Estem satisfets, doncs?
Molt, molt bé.
Perquè l'objectiu general és, a part, evidentment, d'agrupar la feina i de coordinar feines dels propis instituts,
relacionar-se amb l'entorn justament del barri i de la societat?
L'objectiu és que la societat se faci responsable de l'educació.
És a dir, d'alguna manera, l'educació no és solament cosa dels centres educatius,
sinó que és dels centres, de les famílies i de la mateixa societat.
En el marc d'aquest pla és quan neix la idea de fer un programa de ràdio.
Com neix, en Josep Maria, la idea de dir
anem a fer un programa de ràdio escolar amb els alumnes de l'institut i del col·legi?
Bé, el món de la ràdio és un món màgic i a vegades desconegut per la meïnada
i per els joves, i doncs va semblar que tenia uns grans valors educatius.
Per una banda, per conèixer la ràdio, però per una banda és perquè és un llenguatge
i amb aquest llenguatge ells podien practicar i practicar l'expressió oral, evidentment.
I una cosa que l'Albert sempre remarca és que els plans d'entorn el que ajuden és a la catalanització.
Per això s'han agafat una mica els barris on hi ha més vencances.
Sí, perquè suposo que és un barri on tant l'institut com el col·legi tenen una població immigrant prou considerable, no, Maria Antònia?
Sí, la veritat és que sí. Llavors, el que es tracta és que els alumnes nouvinguts es sentin el més aviat possible
acollits dintre del barri, dintre de l'escola i en tot el seu entorn. D'això es tracta.
Josep Maria, quantes classes, quants cursos, com heu organitzat la preparació del programa?
Bé, primer vam començar la primera idea, vam dir bé podríem,
i vam fer els contactes que vam ser molt ben acollits aquí a Tarragona Ràdio.
Primer pensàvem fer 4 o 5 programes, un mensual, i al final ens hem anat engrescant
i al final faríem 10 programes i que començaríem a partir de la setmana que ve i tot el segon trimestre.
I aleshores el que fem és col·laborar, per una banda, al col·legi de primària i a l'institut.
I el que hem fet, lògicament tots els alumnes no poden venir aquí a la ràdio,
sinó que el que fem és un grup, i cada setmana hi haurà un grup,
a vegades de primer, de segon, de tercer, de quart, quan són de l'institut,
i a primària també faran alguns programes.
I els alumnes, aleshores, prèviament, han treballat un tema,
ells han escollit un tema i l'han treballat prèviament a l'aula.
Molt bé. Aleshores, un cop vam plantejar aquesta idea,
hi ha un grup que fa un crèdit variable de ràdio
i sobretot ho intensifiquem la preparació amb aquests alumnes,
però hem obert a tot el centre.
Aleshores, han triat el tema, a partir del tema ho han estat elaborant,
i vindran aquí a la ràdio, doncs, una representació.
Lògicament, intentarem fer-ho el millor possible,
i per tant, no és arribar aquí i començar a xerrar,
jo que ho tenim escrit, diguem-li, ho practiquem a la classe,
o practiquem el que deia abans, l'expressió oral.
En el cas del col·legi de primària, Maria Antònia,
es fa el mateix sistema?
També preparar-ho prèviament a l'aula,
per després venir aquí als estudis de la ràdio?
Sí, a més a més, hem intentat que...
Intentem, perquè ho comencem ara,
i ara ho començarem a treballar i ho començarem a preparar-ho,
però la idea és que tots participin en la mesura del possible,
cadascú amb el que pot fer,
que entre tots busquin la informació que necessiten,
que entre tots ho redactin,
i llavors entre tots treure el fil conductor,
i llavors, evidentment, la representació que vindrà aquí serà mínima,
però que tots sentin que hi han col·laborat i que hi han participat
i que vegin que és un projecte de tots.
Això és molt important.
Perquè en el cas del col·legi estem parlant de nens i nenes de quines edats?
Estem parlant de cinquè i sisè, de 10 a 12 anys.
Per tant, són més petits i, evidentment,
la forma de treballar també serà diferent.
Nosaltres havíem plantejat, dintre de la temàtica,
introduir un conte, perquè ells hi estan molt familiaritzats,
i llavors, com que una de les finalitats és que treballin l'expressió oral,
doncs que ells mateixos elaborin un conte els servirà moltíssim
perquè cadascú posi el seu granet de sorra
i llavors el podem treballar a la classe, el podem representar a la classe.
És a dir, abans de venir aquí podem fer molta feina prèvia
en la que tots hi col·laborin.
En el cas de l'institut, dels alumnes de l'institut,
ja heu triat o ja han triat els alumnes una sèrie de temes?
Sí, bé, ho vam plantejar.
Bé, primer vam començar triant a veure quin podia ser el nom
que li diríem al programa.
I aleshores, bé, van sortir moltes coses de coses relacionades a Sant Salvador,
però al final, diguem-li, va sortir, diria,
un títol que ens entusiasma una mica,
que és Obrim una finestra al món,
que això ho engloba tot.
És a dir, estem a Sant Salvador,
però anem a fer una visió oberta.
I aleshores, a partir d'aquest títol, diguem-ho,
que portaré al programa,
doncs començarem aquesta setmana parlant de Mèxic,
perquè tenen veïns, gent, amics,
i aleshores el que fem és aprofundir una mica,
doncs, o fer una pinzellada, si volem,
doncs, en Mèxic.
I a més a més portarem a l'estudi, doncs,
o un veí que tenen, que fa molts anys que viu aquí,
i ens explicarà una mica les seves vivències.
I al mateix temps, si abans a primària parlaven
que s'inventen un conte,
el que hem buscat és un conte en cada programa,
més o menys, ancestral,
i aleshores el que fem és el radiarem entre tots.
Bé, llavors, el programa durarà mitja hora,
lògicament, ara estem escurçant,
perquè d'entrada en tenim preparat molt més temps,
perquè el temps és limitat i el temps és hort.
Un programa, una mitja hora,
que per cert es podrà escoltar a partir de la setmana,
vinent en dos horaris que després recordarem.
Fent menció tant al que deia la Maria Antònia Casado
com el Josep Maria Calvet, els dos professors,
s'inciseix molt en el tema de millorar l'expressió oral.
Això, Maria Antònia, per què?
Perquè justament els nens i nenes en aquesta època,
en aquest període d'aprenentatge,
és una de les mancances principals?
Jo crec que sí, jo crec que sí.
Tant si són autòctons del país,
o venen d'alguna altra part,
o venen d'un país estranger,
la realitat és que ens trobem amb classes molt diverses
i amb alumnes molt diversos.
Llavors, el que es tracta és de millorar-ho molt en aquest aspecte,
perquè, primer, en molts no és la llengua materna el català.
Llavors, el català per ells és la llengua de l'escola,
moltes vegades,
i no la llengua que utilitzen amb els pares,
que utilitzen amb els amics,
o que utilitzen en el mateix barri.
Llavors, és una manera de fer atractiva l'expressió oral,
que no sigui només el que fem dintre de l'aula,
sinó que, a través de l'expressió oral,
descobrir que parlar en català
també et permet moltes activitats,
igual que parlar en castellà,
igual que parlar amb l'idioma que ells parlin.
És a dir, no es tracta de prioritzar l'un per damunt de l'altre,
però que el vegin com un idioma més,
amb el que no només estan a l'escola,
sinó amb el que poden fer moltes altres activitats.
A les aules del col·legi, quantes nacionalitats,
és a dir, quantes procedències podem trobar d'alumnes d'Albert i Sant Salvador?
Sí, doncs depèn de les classes, evidentment,
però perfectament quatre o cinc.
Perfectament quatre o cinc nacionalitats.
I a l'institut també, Josep Maria?
També, semblant.
Depèn de classes, va una mica ràfegues, però també.
La convivència, què tal, en el dia a dia,
Maria Antònia, al col·legi?
Quan són crius nens i nenes tan petits?
Hi ha de tot, hi ha de tot.
Jo sempre dic el mateix i és que em sembla que és veritat.
A veure, independentment d'on vingui cadascú,
cada nen és un món.
Hi ha nens que són molt macos,
hi ha nens que no són tant,
hi ha nens que provoquen més conflictes,
hi ha nens que en provoquen menys.
Tot depèn de com és la persona,
independentment d'on sigui.
Tot depèn de com és la persona.
El que passa és que, de vegades,
quan hi ha una majoria d'un país,
hi ha una certa tendència a haver-hi més conflictes
perquè s'agrupen,
se fan grups, sense voler se fan grups.
Llavors, el dia a dia,
el tracte dintre de l'aula,
el tractar com a companys,
jo crec que és el que fa que les coses funcionin
quan han de funcionar.
Però cada nen és un món
i cada persona és com és.
I jo crec que la convivència va en funció
de com és el nen.
I a l'institut?
Que ja els nens han crescut
i ja són més aviat adolescents?
Bé, jo diria que el que insinuava ella,
a vegades aquests grups que ells fan,
no diré la paraula onguetos,
però sí que tenen més facilitats,
se'n tenen més,
doncs van fent com a grupets
i alguna vegada es produeix algun conflicte.
A vegades, per coses,
hi ha una xispa,
que pot ser jugant a futbol o alguna cosa,
però bé, jo crec que és el treball diari constant
i estar a l'aula,
perquè no estan separats,
sinó que quan un arriba nou
va a l'aula d'acollida
i estan a temporada,
un temps i unes hores,
però l'altre s'integra a la classe normalment.
Bé, jo diria que el treball educatiu
és aquí,
intentar integrar
i que no hi hagi diferències i conflictes.
Els centres educatius, com dèiem,
el col·legi de primària
i l'Institut de Sant Salvador
protagonitzaran a partir de la setmana que ve aquest espai,
obrim una finestra al món,
els alumnes vindran els dissabtes
a gravar el programa,
els estudis de Tarragona Ràdio,
i s'emetrà els dimecres
a dos quarts de quatre de la tarda
i els diumenges
a dos quarts de dotze del migdia.
Tot això, com dèiem,
a partir de la setmana vinent,
és a dir, a partir del dimecres 17
i a partir del diumenge 21 de gener.
Per acabar, una última curiositat.
Amb els espais enregistrats
i fets aquí a la ràdio,
després,
en fi,
els portareu a classe,
els comentareu,
els analitzareu
amb els propis alumnes,
què fareu?
Sí, realment,
com que aquí ve una representació
i s'ha preparat,
doncs els sentirem a classe,
per una banda,
i intentarem, doncs,
millorar-ho,
de cara a que això,
diguem-li,
és una cosa que comencem aquest any
i ens agradaria
que pogués tenir una continuïtat
i estendre-ho,
doncs,
al llarg dels anys.
El fet de venir a la ràdio,
que els alumnes sàpiguen
que això que estan fent
sortirà per la ràdio,
crea una certa expectativa
entre els nens?
I tant que sí.
Els ajuda a que participin?
I tant que sí.
A més a més,
és que gravar-ho
i després passar-ho amb ells
tots junts
perquè puguin comentar
i els hi fa molta gràcia,
home,
jo crec que això
és una gran part
de la gràcia
que té tot això.
Evidentment que sí.
A més,
és un mitjà molt desconegut
per ells,
moltíssim,
més que la televisió,
llavors,
poder visitar uns estudis
i després saber
que els companys
estan allà gravant
o que s'han posat els auriculars,
que s'han posat davant d'un micro,
ui, per ells,
això és tot un món.
Després poder-ho sentir
és fantàstic,
jo crec que...
Vamos,
és la gràcia que té.
Sí,
he de dir que és una màgia,
però al mateix temps
jo m'he trobat,
potser perquè són més grans
i comencen a tenir vergonya,
que estan com una mica espantats.
Nerviosos.
Nerviosos, eh?
Vull dir,
que tinc un home,
no passa res,
a més a més,
si ens equivoquem,
vull dir,
tenim uns tècnics
que ho podrem repetir,
vull dir,
aquí és la gràcia
de no fer-ho en directe,
però bé,
jo crec que és,
diria la paraula,
és la màgia.
Doncs aquesta màgia
pels alumnes de Sant Salvador
i també pels sovients a la ràdio
es podran sentir,
com dèiem,
a partir de dimecres
de la setmana vinent
durant 10 setmanes consecutives
durant aquest primer trimestre
del 2007.
Una idea impulsada
per la gent de Sant Salvador
i en el marc del pla
d'entorn del barri
en el que s'està treballant
des de ja fa 3 anys.
Josep Maria Calvet,
Maria Antònia Caçador,
Albert Pallarés,
moltes gràcies
per venir aquest matí en directe
als Estudis de Tarragona Ràdio
i, en fi,
que vagi molt bé l'experiència,
que sigui tot un èxit.
Bé, jo que gràcies
jo que vull agrair
en nom de tots,
vull dir,
l'acollida que hem trobat,
el mes de setembre i octubre
ho vam plantejar,
hem anat posant fil a l'agulla
fins a fer realitat
el que fem avui
i a partir de demà
i tot aquest primer trimestre.
Doncs que vagi molt bé
a tots plegats.
Gràcies i bon dia.
Fins la propera.
Gràcies.
Fins la propera.
Fins la propera.
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit