25 anys de ràdio.
Gràcies, gràcies, gràcies, gràcies, gràcies.
Ahir va ser un dia fantàstic i gràcies a tots.
Als excol·laboradors, als col·laboradors, als treballadors, als oients, a tots.
Per fer-nos sentir importants a la vostra vida.
Gràcies per haver estat amb nosaltres en un dia tan maco com ahir, 17 de febrer de 2011,
quan Tarragona Ràdio feia els seus 25 anys de història.
Avui ja tenim 25 anys més un dia, però encara estem de ressaca.
Te'n recordes que durant aquesta setmana hem estat recordant un programa especial
que es va celebrar a la plaça del Fòrum, d'aquells 20 anys de història que vàrem celebrar.
Doncs avui el que hem volgut fer i estan de ressaca és encara recordar una miqueta més.
Però aquest cop ens traslladem a la nit.
A l'Hotel Imperial Tarracó, al sopar per celebrar aquells 20 anys.
Amb col·laboradors, treballadors, ex-col·laboradors, responsables polítics.
Moltes persones hi érem convidats a aquest sopar.
Avui escoltarem el moment dels parlaments, precisament.
Podríem sentir el senyor Santago Rabantol,
a l'alcalde de Tarragona, Joan Miquel Nadal, l'any 2006.
També a la presidenta de la nostra empresa, Maria Mercè Martorell, llavors.
I la veu que dirigia aquests parlaments,
al director de la nostra emissora, Ricard Laós.
Això és el que escoltarem a la primera mitja hora del nostre programa.
A la segona mitja hora hem enredat amb un altre company.
Un altre col·laborador d'aquesta casa,
no l'any 86, però sí potser el 87.
Estem parlant del Josep Maria Salsa.
Ell, conjuntament amb Francesc Vallsica Alçada,
director en aquell moment de Radio Fòrum,
vam fer un programa que jo crec que va fer
o va ser la llavor de programes de després d'humor
que vam arribar a venir.
El programa es deia Com està el pati.
Recordarem amb ell bons moments d'aquest programa,
entre altres qüestions.
Com podeu veure, tenim un programa rodonat, rodonat
i molt ben fet, eh?
Ah, que no se m'oblidi.
I abans d'acabar, com sempre,
la música de l'any 1987
de la mà del nostre company Jo, Maria Bertran.
Comencem avui dient que la vida és magnífica, meravellosa.
I ens ho diu Jason Maras.
Life is wonderful.
I de nou a tots, gràcies.
It takes an egg to make a hen,
it takes a hen to make an egg,
there is no end to what I'm saying.
It takes a thought to make a word.
And it takes some words to make an action.
And it takes some work to make it work.
It takes some good to make it hurt.
It takes some good to make it work.
And it takes some bad for satisfaction.
À la, la, la, la, la, la, la, la, la, la, life
is wonderful.
À la, la, la, la, la, la, la, la, la, la,
life goes full circle.
À la, la, la, la, la, la, la, life is wonderful.
Ah, la, la, la, la
It takes a night to make it dawn
And it takes a day to make you young, brother
And it takes a mole to make you young
It takes some cold to know the sun
It takes the one to have the other
And it takes no time to fall in love
But it takes you years to know what love is
And it takes some fears to make you trust
It takes those tears to make you rust
It takes the dust to have it polished
Yeah
Ah, la, la, la, la, la, la
Life is wonderful
Ah, la, la, la, la, la
Life goes full circle
Ah, la, la, la, la, la
Life is wonderful
Ah, la, la, la, la
Ah, la, la, la, la, la, la
It takes some silence to make you sound
And it takes some silence to make sound
And it takes a loss before you've found it
And it takes a road to go nowhere
And it takes a road to go nowhere
It takes a toll to make you care
It takes a hole to make a mountain
Ah, la, la, la, la, la, la, la
Life is wonderful
Ah, la, la, la, la, la
Life goes full circle
Ah, la, la, la, la
Life is wonderful
Ah, la, la, la, la
Life is meaningful
Ah, la, la, la, la
Estituem, any 2006.
A l'Hotel Imperial Tàrraco es va celebrar el sopar
commemoratiu dels 20 anys de Tarragona Ràdio.
Al final del sopar van haver els parlaments,
que escoltarem tot seguit.
Parlaments a càrrec de la presidenta de l'any 2006
de la nostra empresa, Maria Mercè Martorell,
de l'alcalde de Tarragona, Joan Miquel Nadal,
i també de Santiago Rabentol,
dirigia als parlaments Ricard Laoz.
Som gairebé 300 persones,
moltes gràcies a tots per haver vingut,
fins i tot a aquells que a última hora
no han pogut venir per algun motiu personal.
Però, en fi, anem a fer el lliurament d'unes distincions
a les persones, homes i dones,
que han estat membres dels Consells d'Administració
de l'Empresa Municipal de Mitjans de Comunicació
des de la seva creació l'any 1992.
Es tracta d'una distinció, una peça única,
del joller terragoní Jordi Borràs.
Un clauer de plata,
amb la imatge dels 20 anys de Tarragona Ràdio.
Aquestes distincions, aquesta peça única,
doncs per acabar aquest acte protocolari,
després vindrà l'obsequi per a tots nosaltres,
ens adreçarà unes paraules al senyor Santiago Rabentol.
Bé, ja, gràcies.
Ja sé que és difícil dirigir unes paraules
en un sopar i quan és el final del sopar.
Jo, per celebrar els 20 anys
de Ràdio Tarragona, de Tarragona Ràdio,
voldria fer una petita reflexió molt curta
sobre si la ràdio tindrà o no tindrà futur.
Jo penso que, després d'assistir i després de veure
tots els avenços que es van plantejant la pròpia Tarragona Ràdio
que arriba mitjançant internet a tots els racons del món,
on podria formular-se quin és el futur de la ràdio
perquè en un dels últims congressos internacionals
es van començar a presentar ràdios
que ja porten al mateix temps pantalles de televisió
que poden emetre també imatges fixes i amb moviment.
I també en aquest congrés de Barcelona
es van presentar la possibilitat
que a través del canal de la ràdio digital
també hi circulés televisió.
I de vegades ens podem preguntar
si finalment la ràdio quedarà diluïda a la televisió.
Jo crec que no,
perquè la ràdio té unes característiques
que per mi són substancials
i que no permetran que mai mori, no?
La primera és que la ràdio és directa i personal.
De fet, quan nosaltres sentim la ràdio
no sabem on està l'aparell.
Hi ha qui diu que la ràdio,
el nucli de la ràdio està en el cervell.
Perdem la sensació de l'aparell
i sembla que els sons, les paraules, la música
ens surt de nosaltres mateixos.
Això no ho té la televisió.
No ho tenen els altres mitjans de comunicació.
i a més a més, la ràdio, a més de ser directa i personal,
d'estar en el nucli del cervell,
la ràdio també té veu, però només veu.
I la veu arriba fins als sentiments.
Estic segur que molts de nosaltres hem plorat,
ens hem emocionat,
davant d'una veu, d'una ràdio,
que ens estava explicant elements històrics,
coses que succeïen.
I la ràdio també té música.
I la música agita els sentits.
i la sentim,
sentim l'orquestra sense qui sigui,
probablement amb més intensitat
que quan ho estem veient per la televisió
o fins i tot de vegades quan assistim a un concert.
I la ràdio està a tots els llocs,
pot arribar a tots els llocs.
I la ràdio té diverses formes d'escoltar-se.
Ja qui l'escolta en el cotxe,
en el cotxe s'escolta molt la ràdio,
és la nostra companyia moltes vegades
i la nostra possibilitat d'entendre
què és el que està succeint.
Hi ha qui l'escolta a casa,
hi ha qui l'escolta mentre treballa,
hi ha qui l'escolta mentre es dorm
i se dorma amb la ràdio sota el coixí.
Molta gent.
Hi ha qui l'escolta perquè hi ha una veu que l'acompanya,
és la gran companyia nostra.
Per tant, la conclusió que jo trec
després d'haver assistit a tots els congressos
en què s'han presentat les noves tecnologies,
és que aquesta ràdio, la ràdio tradicional,
vagi per internet, vagi pel telèfon,
vagi pels aparells tradicionals
o vagi per aparells que donen imatges,
aquesta ràdio mai morirà.
i des de la Generalitat el que també defensem
és no solament l'existència d'aquesta ràdio,
també defensem l'existència d'una ràdio
que doni informacions fiables,
que entretingui amb dignitat,
que defensi l'identitat nacional de Catalunya
i la seva llengua,
i tot això es concentra, crec jo,
en Tarragona Ràdio,
i per tant, no solament estic convençut
que la ràdio té una llarguíssima vida,
una vida cap a l'infinit,
sinó que també ho té Tarragona Ràdio.
Moltes gràcies.
Gràcies al senyor Ramentol.
Entre altres coses,
per acompanyar-nos aquesta nit
en aquest sopar de l'aniversari,
pren la paraula la senyora Maria Mercè Martorell.
Bé, senyor director general,
senyor alcalde,
senyor president de la Diputació,
senyor president del Consell Comarcal,
companys d'Ecosistori,
tots els consells
a tots els presidents de l'empresa.
Bé, jo en primer lloc,
agrair a totes les persones
que han fet possible
que aquest primer acte
dels 20 anys de Tarragona Ràdio
hagi estat possible,
per tant,
tot el personal actual
de l'empresa de mitjans de comunicació,
que han treballat moltíssim,
perquè avui tots nosaltres estem aquí.
Agrair també, com ha dit el Ricard,
el director general,
avui aquí la seva presència,
i per suposats a tots els companys.
Però, a més a més,
agrair de manera molt, molt especial
a tots els presidents,
al primer president,
Julián López,
que va ser el que va tindre
la idea de la creació
d'aquestes emissores municipals,
i que nosaltres som hereus,
agrair també a tots els presidents
que hi ha hagut,
també de manera molt especial,
a Josep Maria Mosté,
perquè va ser el primer president
de la que és l'actual empresa
municipal de mitjans de comunicació,
a tots els consells d'administració
que han fet possible
que la ràdio avui sigui el que és,
i per suposat,
a l'actual consell d'administració
de l'empresa.
A més a més,
també agrair de manera especialíssima
a tot el personal de l'empresa
de tots aquests 20 anys,
i a l'actual,
perquè realment s'ho mereixen,
estan repartits per totes les taules,
s'ho mereixen,
són un personal molt jove,
i es mereixen realment
aquest reconeixement,
perquè cada dia aquesta ràdio,
a les 7 del matí,
comença,
hi ha emissions fins a les 7 del matí,
del dia següent,
ni que sigui a partir de la música,
a la nit,
i per tant és una ràdio molt treballada,
jo diria que 20 anys abans
ja es va adelantar amb aquesta idea
i així la defensada
durant tots aquests anys
d'una ràdio plural
sota la presidència que hagi estat
i d'una ràdio de proximitat
tal com avui estia,
s'està definint
el que és el projecte de televisió del futur,
amb el TDT
i per tant amb la televisió digital terrestre.
Agrair també moltíssim,
com ja he dit,
tots els col·laboradors.
Avui aquí hi ha moltíssima gent,
hem intentat,
segur que ens hem deixat algú,
però hem intentat amb un gran esforç
per part de tothom
recollir
i que avui estiguessin aquí amb nosaltres
tots els col·laboradors
al llarg d'aquests 20 anys,
totes aquelles persones
que han anat protagonitzant
els diferents espais
de la ràdio,
de Tarragona Ràdio
i que ho han fet,
com deia abans el Ricard,
de manera totalment altruista
i dedicant el seu temps
al llarg d'anys i anys i anys
amb aquesta ciutat de Tarragona
que tots se n'estimem.
Agrair també
als tres gerents
que ha tingut l'empresa,
primer el Xavier Icard,
després el Francesc Valls Calçada
i actualment amb aquesta figura
podríem dir unificada
del Ricard Laoz
i ell tots els anys que ha sigut
director de la ràdio,
a més a més d'aquesta
direcció gerència que té ara.
I especialment,
jo diria que agrair a tothom
el goig de poder ser la presidenta,
diuen que l'important a vegades
és estar en el lloc adequat,
en el moment adequat,
el goig de poder ser la presidenta
en aquest moment dels 20 anys
de Tarragona a ràdio.
Ha sigut la presidència més llarga,
no sé si això és una cosa positiva
o negativa,
són sis anys de presidència
d'aquesta empresa,
al llarg d'aquests sis anys,
fruit de tot el treball
que havien fet
a les anteriors presidents,
fruit de tot el treball
que havien fet
els anteriors consells
i el personal de l'empresa
de cada una de les èpoques
i tots els col·laboradors,
l'empresa ha canviat
de locals,
ha canviat d'estudis,
té uns estudis realment moderns,
a més a més preparats
per la televisió
que ve dintre de poc
i que és el nou repte
de Tarragona a ràdio,
ha canviat de freqüència,
amb tots els problemes
que això suposa,
ha canviat també
de sintonies,
ha canviat també de logos,
ha augmentat
les seves publicacions,
ha protagonitzat
el que són
les jornades de comunicació
i ha creat
numerosos productes
dintre de l'empresa
i també numeroses publicacions
com són entitats,
a més a més del propi boletín
o el que és l'edició
de públics
que depèn de cultura.
Per tant,
és una època,
jo diria,
brillant,
però com en qualsevol cas
no és el final de res
sinó el principi de tot.
Aquesta tarda
sentia jo
en el programa
de la Núria Cartanyac,
una de les col·laboradores,
o les dues col·laboradores,
parlaven que el dia 17 de febrer,
el dia que va ser,
el dia que avui
que comemorem
i que va ser el dia
que van començar
les emissions
de Tarragona Ràdio
havia nascut
l'inventor
de la televisió
en color,
un magicà,
per cert.
Per tant,
esperem que això
sigui premonitori.
El repte que ara
se'ns posa davant
és precisament
la televisió digital terrestre.
Fa 12 anys,
l'alcalde,
quan es van inaugurar
els estudis de la Rambla,
els antics estudis,
ja va parlar
que el següent repte
seria la televisió.
Entre mig
hi ha hagut
els nous estudis,
hi ha hagut
totes aquestes novetats
dintre de l'empresa,
però en qualsevol cas,
ara sí que el proper repte
ja és la televisió
digital terrestre
i per tant
sí que ja és
ampliar
el que és la televisió
el que sempre ha fet
Tarragona Ràdio.
Aquesta ràdio
de proximitat,
aquesta ràdio
de Tarragona
i en definitiva
aquesta referència
sense menospreciar
cap dels companys
de les altres emissores,
de les altres mitjans
de comunicació
que a més a més
avui estan presents aquí
que també els agraïm
moltíssim
amb aquesta commemoració,
però sí
dir que
en definitiva
Tarragona Ràdio
per molts motius
ha sigut la ràdio
de referència
d'aquesta ciutat.
Gràcies a tots
per fer-ho possible
i per poder permetre
que avui celebrem
aquests 20 anys
ja que sense
tots i cada un
de tots vosaltres
això no hagués estat possible
i de manera molt especial
demanaria un aplaudiment
a el que és
tot el personal
de l'empresa municipal
de mitjans de comunicació
que en l'actualitat
ha fet possible
igual que el seu
Consell d'Administració
que aquests dies
i que totes les jornades
de celebració
que comencen a partir d'avui
siguin també una realitat.
Moltes gràcies.
Gràcies a la presidenta
de l'empresa municipal
de mitjans de comunicació
per tancar la part
d'aquesta protocol·lària
de l'acte.
Després insisteixo
que vindrà una part més festiva
l'alcalde de Tarragona
Joan Miquel Nadal.
Bona nit, senyores i senyors.
Bona nit, senyor president
de la Diputació.
Bona nit, senyor president
del Consell Comarcal.
Bona nit, senyor director general.
La veritat és que
el discurs que procedeix
amb el 20 aniversari
de la ràdio
és pràcticament el mateix
que pertocaria
amb el 19 aniversari
el 17 al 15.
Nosaltres som conscients
o hem de ser conscients
que la ràdio és llibertat,
que la ràdio tindrà
les seves fases
que passarà per processos
diferents
però la ràdio
és llibertat.
La ràdio no ha d'estar
al servei
ni d'una ideologia
ni d'un partit polític
ni tan sols d'una institució.
La ràdio és llibertat.
I quan nosaltres vam
crear Tarragona Ràdio
fa 20 anys
vam plantejar
un concepte de llibertat
i avui aquest concepte
de llibertat
serveix
i segueix igual.
Després d'alguns anys
d'haver estat
responsable
de l'Ajuntament
després d'alguns anys
puc dir amb orgull
el mateix que vaig dir
fa 10 anys, 15 anys
que és que a Tarragona Ràdio
hi ha hagut llibertat.
Hi ha hagut tertúlies
plurals
hi ha hagut entrevistes
plurals
hi ha hagut un servei
al ciutadà
com un element essencial
perquè per guanyar eleccions
senyores i senyors
no cal tindre una ràdio
al servei de
sinó que s'ha de tindre
una ràdio
que informi
el ciutadà.
No cal protegir
el polític
amb una ràdio
ni cal crear
una televisió
addicta
amb un partit.
Per guanyar eleccions
cal uns bons processos
de treball
durant els anys
però cal
per damunt de tot
que la gent
sigui capaç
d'escoltar
aquelles coses
que es pronuncien
amb llibertat.
Al llarg dels 20 anys
de Tarragona Ràdio
i això és un orgull
per mi
mai ha existit
una sola queixa
respecte
a temes
que afectessin
a la llibertat.
Mai
hem tingut necessitat
ni de regular-se
ni d'autoregular-se.
Sempre hi ha hagut
un àmbit
de treball
comú
de llibertat
i això ha estat així
perquè del partit
polític
que fos
i com fos
els seus presidents
i els consells
d'administració
al que la ciutadania
de Tarragona
té que donar
les gràcies
han creat
i han sabut crear
una ràdio plural
sense tantes complicacions
plural.
Una ràdio
al servei
dels ciutadans
una ràdio
al servei
del coneixement
de la política
una ràdio
no al servei
d'un determinat partit
i això ho han fet
els diferents presidents
des de fa 20 anys
amb el Julián
fins ara
amb la Maria Mercè
inclosos
tots els altres
i inclosos
tots
i cada un
dels periodistes
que han estat treballant
que no han tingut
mai cap recomanació
de com tenien
que instrumentar
les seves comunicacions
a la ciutadania
perquè insisteixo
la llibertat
és la que et permet
guanyar
o perdre eleccions
la dictadura
ni et permet
guanyar-les
ni perdre-les
perquè no hi ha eleccions
i això
ha estat molt important
les úniques queixes
que jo he tingut
per exemple
han sigut
de la Iolanda García
quan li vaig demanar
que s'aixequés
a les 7 del matí
o a les 6
per començar
el programa
més aviat
aquesta va ser una
però a mi
m'ha donat la sensació
desitat a tu Iolanda
perquè et veig
no
me perdones
bé
és que
si no me perdones
pensava que
teníem que obrir
a les 6 del matí
també moltes gràcies
és el tècnic
que ara me
el tècnic
a veure
quan estic parlant
del tècnic
vull que me pugis
el micro
perquè se senti
també volia donar
les gràcies
a totes aquelles persones
que estan
darrere justament
del treball
simplement us demano
una cosa
simplement us demano
una cosa
a tots els que esteu
a Tarragona Ràdio
l'empremta
deixada
és important
solament us demano
que feu possible
una cosa
prou senzilla
però molt important
que dintre de 20 anys
quan els gunts
es torneu
a reunir aquí
se pugui
continuar dient
que Tarragona Ràdio
ha sigut
una ràdio
al servei
dels ciutadans
i no al servei
d'una determinada
posició política
que la llibertat
sigui el llibre
de Tarragona Ràdio
i que això
sigui l'eix
i la feina
fonamental
que facin els periodistes
felicitats a tots
per molts anys
que sigueu capaços
de vindre aquí
i de celebrar-ho
felicitats a tots
els presidents
els consells d'administració
felicitats també
a totes aquelles persones
que desinteressadament
han col·laborat
hi han hagut
molts tertulians
que han vingut
i que han estat
xerrant i xerrant
oferint
les seves posicions
i això és bo
això demostra
comunicació
però per damunt de tot
quan se celebra
una fita important
com són els 20 anys
hem de posar
per damunt de tot
20 anys
però 20 anys
en llibertat
i que així sigui sempre
gràcies
Gràcies a l'alcalde
amb aquest parlament
tanquem la part
més protocolària
no marxeu de totes maneres
m'agradaria
m'agradaria fer un brindis
m'agradaria
com a director
que soc actualment
de la ràdio
saludar-vos a tots
brindar
pels propers 20 anys
moltes gràcies
per haver vingut
aquesta nit
m'agradaria fer un brindis
tarragona ràdio
tarragona ràdio
tarragona ràdio
tarragona ràdio
tarragona ràdio
tarragona ràdio
tarragona ràdio
tarragona ràdio
tarragona ràdio
tarragona ràdio
tarragona ràdio
tarragona ràdio
tarragona ràdio
named
Doncs aquests han estat els parlaments que escoltàvem.
Ho recordem, era l'any 2006,
a l'Hotel Imperial Tàrraco després del sopar
per commemorar aquests 20 anys de Ràdio Fòrum.
I eren convidats a aquest sopar col·laboradors, treballadors,
responsables polítics i tots hi anem allà per celebrar aquells 20 anys.
Avui són 25 anys i un dia,
però encara així continuem donant gràcies a tots.
Moltes gràcies!
Esta canción la remito en papel de regalo de corazón a corazón
Gràcies a tots per oír mis sentimientos,
Por no dejarme predicar en el desierto,
Digo sí, gracias a ti,
Gracias por tantas cosas
Que no van a poder caber aquí,
Gracias a ti,
Gracias al mundo entero,
Gracias, mil gracias,
Muchísimas gracias a ti,
Gracias, mil gracias,
Muchísimas gracias a ti,
Muchísimas gracias a ti,
Digo, no dejarme predicar en el desierto,
Digo sí, gracias a ti,
Gracias, mil gracias a ti,
Gracias por tantas cosas
Que no van a poder caber aquí,
Gracias a ti,
Gracias al mundo entero,
Gracias a ti,
Gracias a ti,
Gracias a ti,
Gracias a ti, gracias al mundo entero.
Gracias, mi gracias, muchísimas gracias.
Al que me quiera, al que me odia, al que pasa.
Solo quisiera devolver tanta magia a la gente de mar,
a la gente de tierra, a la gente que grita
que se pare la guerra.
Sí, gracias a ti.
Sí, gracias a ti.
Gracias a las señoras, a los caballeros,
si me permiten a los niños primero.
Sí, gracias a ti.
Yo, contigo me caso, contigo me quedo,
entre todos ustedes me quito el sombrero.
Sí, gracias a ti.
I abans de parlar amb el Josep Maria Samsa,
només ens queda dir moltes, moltíssimes gràcies.
Bé, això està tot, i ha estat tot gràcies a la col·laboració
de les nostres papetes, gràcies a la col·laboració
de la Sílvia García, de la Josep Pacano,
que ha sortit del carrer, d'aquest senyor que tinc al meu costat,
tant si vull com si no ho vull, l'haig d'aguantar sovint,
però bé, bé, bé, ja parlaré en un altre moment.
I d'aquest senyor que tinc aquí al meu davant,
i d'aquest senyor que tinc aquí al meu davant,
el senyor Francesc Valls i Calçada,
menys mal que fins al dia 17, 17 no tornaré
i no t'hauré de suportar.
O sigui que, senyors oïdors, fins al dia 17,
jo m'acomiada de tots vostès,
espero que els meus admiradors i sobretot
les meves admiradores no em plorin massa.
Quan tu no hi ets.
No em plorin massa.
I, doncs, d'aquí dono records a la Roseta i l'Heleneta.
Ah, sí, l'Helena i també a la Judit,
que sabem que ens està escoltant, ens ho ha dit avui.
Sí, que l'altre dia ens va enviar un paquet de Kleenex.
Així és un extracte d'un programa que es deia
Com està el pati i tenim amb un dels seus protagonistes,
Josep Maria, bona tarda.
Bona tarda, Sílvia.
Ara que estàvem escoltant,
feia tots dos i jo un somriure d'orella a orella,
recordant aquests moments.
O marxaves el dia 17.
És que no sé.
No tornaves fins al dia 17.
És que no em reconegui jo mateix.
No sé, suposo que devia marxar
amb algun d'aquests viatges que habitualment faig,
però no sé.
Amb una escapareta d'aquestes.
Sí, quina sorpresa, perquè és que, de debò,
i després de tants anys sentir aquest tall de veu,
bé, és que és una sorpresa impressionant per mi.
Això no m'ho havies dit.
No tens a casa cap gravació de tant en tant
que diguis, ai, jo me'n recordo que vaig estar...
Que recordi no en tinc cap.
És possible que potser si ho busco pels beguls dels records
en tindré alguna, però que jo recordi no.
I m'ha fet molta gràcia que me l'hagis portat.
Josep Maria, explica'ns com vas caure tu a Radio Fòrum.
Això és la prehistòria, ja.
Una miqueta, sí.
Una miqueta, una miqueta.
És una prehistòria.
Jo recordo que vaig caure a través d'uns plats d'ocupació,
perquè aleshores, en aquells temps,
estic parlant de mitjans finals dels anys 80,
a Tarragona hi havia el que es deien les emissores municipals.
Hi havia una emissora pràcticament a cada barri.
Hi havia una sèrie de gent joves dels barris
que de manera voluntària feien ràdio en aquestes emissores de ràdio.
I l'Ajuntament va engegar, juntament amb el que és ara el Servei Municipal d'Ocupació,
un pla d'ocupació per donar quatre nocions bàsiques
amb aquests nanos que de manera voluntària, com deia abans,
col·laboràvem amb aquestes emissores municipals.
Jo en aquell moment estava a l'atur,
em vaig presentar a l'atur,
em vaig presentar a l'Ajuntament
i em van agafar per donar classes,
classes de periodisme,
de com es fan uns informatius,
com es fan uns musicals, etcètera,
amb aquests nanos que, repeteixo,
de manera voluntària es dedicaven a les emissores municipals.
Eren gent de barri que molts d'ells pràcticament no sabien ni parlar,
i els havies d'educar,
havies de fer una mica de mestre.
Inculcar també el que significava allò de la ràdio,
perquè clar, no teníem ni idea de com anaven
i com havien de funcionar.
Doncs així van ser els meus inicis dins de Tarragona Ràdio.
Va ser, Edu, els sis mesos,
va durar aproximadament uns sis mesos aquests cursets?
Va durar, hi va haver un parell de cursos,
va haver un de sis mesos
i després un altre l'any següent de sis mesos més.
A partir d'aquí ja va sortir un treball
en el que és el Gabinet de Prensa de l'Ajuntament,
que en aquella època
la Tarragona Ràdio depenia de Relacions Ciutadanes,
que era on estava ubicada també el Gabinet de Prensa,
i compaginada la meva tasca dins el Gabinet de Prensa
amb la tasca de coordinar els informatius de l'època
de finals dels 80, de començar més dels 90,
de Tarragona Ràdio, bé, de Ràdio Fòrum.
De Ràdio Fòrum, llavors.
De vegades que hauràs pujat i baixat aquelles escales...
Aquelles escales, sí,
perquè ara no sé el que hi ha,
hi havia serveis socials a l'apartalta,
ara no sé realment què hi ha.
Va pertanyar, si no recordo malament,
va pertanyar després a la Universitat,
Rubí i Virgili,
i després es va quedar en mans de l'associació de veïns
allà de l'apartalta,
alguna cosa així, però està sense.
Però ara no sé exactament què és el que hi ha.
Bé, allà, doncs, com et deia,
coordinava un embrió d'informatius.
Teníem molts pocs mitjans, tu te'n recordaràs,
i aleshores amb aquells pocs mitjans que teníem,
materials i humans,
fèiem el que podíem realment, el que podíem.
I se'ns va ocórrer al meu company a mi,
Francesc Valls Calçada,
doncs fer una mena d'informatiu una mica diferent.
No sé si vols que en parlem.
Sí, sí, no, no, i tant, anem cap allà, eh,
directament anem a un espai
que es feia de cara al migdia,
dotze quarts d'una...
De dotze a una, més o menys.
De dotze a una, o d'una a dues.
Potser era d'una a dues.
D'una a dues, no?
D'una a dues, potser.
Que és dir, com està el pati,
i que si és difícil de fer un informatiu
més o menys seriós amb les eines,
saps que teníem en aquell moment,
t'ho imagina't, a més a més,
un informatiu a qual cosa li hem de posar un toc d'humor,
i que no oferís sensibilitats,
que aquesta era una altra.
Aquesta era una altra, efectivament.
Bé, jo crec, si vols que et digui la veritat,
que com està el pati va ser un espai
que, amb molt pocs mitjans,
i repeteixo, la de molt pocs mitjans,
va trencar barreres.
És un espai que,
independentment de què agradés o no,
era un espai original.
Era una manera diferent
de relatar els informatius,
donant-li un toc d'humor.
En aquella època, jo recordo,
que començaven a fer alguna cosa
la gent del Terrat,
a Ràdio Reus,
i després es van passar a Barcelona,
a Ràdio Barcelona, etcètera.
no era ben bé el mateix,
però anava en aquella línia.
Anava en aquella línia.
Què passa?
Que la gent del Terrat,
a part que són gent
que tenen molt més talent que nosaltres...
Diferent.
Diferent.
Doncs també estaven en una emissora privada
i, evidentment,
hi havia gent,
gent pel damunt d'ells,
que va creure en ells
i van potenciar
aquell programa que es deia el Terrat.
però va estar que, bé,
molts d'aquesta gent
són les Buenafuentes i companyia
que volen por ahí, no?
Sí, sí, sí.
I els podem veure
i estan triomfant...
Però bé, aquí nosaltres
ens ho passàvem molt bé.
Amb com està el pati,
tant el Francesc Valls com jo
com tots els col·laboradors,
ens ho passàvem molt bé.
També he de dir una cosa,
és a dir,
fèiem realment,
sense fer-hi sensibilitats,
fèiem realment el que volíem.
I dèiem el que volíem.
No recordo exactament
si ja va ser el final
de l'època
que governava
el Partit Socialista
i va començar
Convergència
a l'Ajuntament.
Més o més va coincidir
per aquesta època.
És a dir,
vam estar
amb dos ajuntaments
de color polític diferent
i realment
nosaltres,
a l'hora de fer
com està el pati,
dèiem exactament
el que volíem.
Jo me'n recordo
d'una frase mítica
que era
Joan Miquel Nadal
i fèiem tots dos,
exacte,
fèiem tots dos,
l'alcalde.
No hi havia barreres,
no?
Sí,
jo crec una cosa també,
parlant amb sinceritat
i seriositat,
crec que podíem fer
el que volíem
entre altres coses
perquè en aquell moment
els polítics
no es creien
la història aquesta
de la ràdio,
no s'ho creien,
ara és una altra història.
Eren com quatre,
per tenir-los allà
ocupats una miqueta,
no?
Sí,
i jo crec que no s'ho creien,
no s'ho creien.
És a dir,
com està el pati
va durar
fins quan va durar,
no?
Per diversos motius,
doncs va durar
fins quan va durar.
Un d'aquests motius
pels quals
es va finalitzar
va ser perquè
els polítics
van començar a veure
coi,
mira,
la ràdio
és un bon mitjà,
no?
En fi,
aleshores,
bé,
en fi,
no vam tenir més remei
que fer altres tipus
de programes.
Però un com està el pati
com es feia?
Recorden-s'ho,
saps?
A quina hora,
per exemple,
arribàveu vosaltres
a l'emissora?
A quina hora
començàveu a mirar
a veure quines són
les notícies
que després
prendrien forma
al programa?
Bé,
a mig matí,
ho fèiem a mig matí,
començàvem a mirar
la premsa del dia,
començàvem a escoltar
altres emissores
o fins i tot
nosaltres
alguna
altra xafarderia
que havíem escoltat
per l'Ajuntament
perquè recordem
que era una emissora
municipal
i per tant
les informacions
que s'havien de donar
eren informacions
del municipi
i en concret
de l'Ajuntament
de Tarragona.
Començàvem,
ja t'ho digue,
a mig matí
en coordinació
també amb
les dues noies
que teníem,
les dues noies
previstes
que teníem
que fèiem informatius
i a partir d'aquí
doncs
confeccionàvem
un guió
a correcuita
amb una sèrie
d'espais
i subespais
que hi havia
dins del mateix
programa
de Com està el Pati
i també
buscàvem
amb la teva
ajuda
la música
corresponent
als
mini espais
o subespais
que hi havia
i bé
sortíem en l'aire
moltes vegades
amb les coses
mig fetes
però bé
amb les ganes
que teníem
nosaltres
de fer ràdio
i
amb l'empenta
i amb el bon
rotllo
que hi havia
entre nosaltres
ens ho passaven
molt bé
per no dir
una altra paraula
ens ho passaven
de puta mare
Escolteu una miqueta més
Escoltem
Tothom sapigués
que em record
d'aquesta festa
d'avui
a part d'un dossier
que s'envia
Hem de recordar
que això sortia
hi havia una noia
que també sortia
al carrer
per preguntar
diverses coses
i que era la José Facán
te'n recordes d'ella?
Sí, sí
me'n recordo
Aquestes músiques
seran les tradicionals
del Com està el Pati
tot se la dia
Ja saps, has vist les pepetes
com estan
Sí, sí, les pepetes
estan revolucionades
Bé, de tota manera
el pati també està revolucionat
Què pensa la gent del pati?
Però si en lloc de preguntar
a la gent del carrer
li preguntéssim
amb el convidat
que teníem aquí
Ah, em sembla molt bé
molt bé, molt bé
Sí senyor, perfecte
Miri, senyor convidat
Nosaltres
hem sortit al pati
com cada dia
la nostra companya Josep Pacano
a preguntar coses
i llavors avui hem preguntat
que sap vostè
sap vostè qui va fundar Tarragona
Senyor Miguel Ángel Navarro
coordinador de Juventut i Esport
de l'Ajuntament de Tarragona
sap vostè qui va fundar Tarragona?
A veure si puc parlar
Val, ja ho sé
ja hem vist que ho sap
doncs, clar
Ja ho sap
Molt bé, molt bé
Sí senyor, sí senyor
Si regalem una pilota
i ara sí
Josep Maria Sánchez
sembla sortir amb el carrer
Doncs què pensa la gent del pati?
Què pensa?
Sap vostè qui va fundar Tarragona?
Sap vostè qui va fundar Tarragona?
I la gran majoria de vegades
no sé si sabien
podíem sentir-ho si voleu
però Josep Maria
així tractàvem també els convidats?
Ai sí, tractàvem els convidats
Ara ja sé
perquè no repetien
en altres vegades els convidats
El Miquel Àngel Navarro
era en aquell moment
un tècnic de Juventut
i ara està
al Museu d'Història de la Ciutat
era el que organitzava
tot el carnaval
de l'època, etcètera
Bé, a nosaltres
els tractàvem molt bé
s'ha de dir tot
però a tots els tractàvem
per igual
era igual
que fos l'alcalde
que fos un tècnic de Juventut
que fos un catedràtic d'Història
donava exactament igual
els tractàvem igual
de bé a tots
Bueno, jo no ho sé
que heu de sentir el mateix
S'ho passava molt bé
A nosaltres s'ho passava
A més, hem de dir
que potser
si ho fèiem
de cara a la gent
de cara a l'oient
la gent s'ho passava bé
fora
encara s'ho passàvem millor
és el que dèiem abans
perquè el que deies tu
que el bon rotllo
que hi havia
i la forma
i vinga
i corre
i quan estàs allà
que li fèieu la brometa
jo
tranquil, tranquil
que això és normal
això és forma part
del tarannà
del com està el pati
Sí, jo
si vols que et digui la veritat
és la vegada
i puc dir que és l'única vegada
que m'he divertit treballant
és l'única vegada
que m'he divertit treballant
i he treballat
i he treballat a gustíssim
i clar
això és una part
de la meva vida
que la recordo
amb moltíssima nostàlgia
és a dir
disfrutar
i divertir-te treballant
no passa cada dia
No, no
és al contrari
i alguna vegada
no has pensat
de tornar una altra vegada
a la ràdio
de dir
ostres, podia fer una proposta
a veure si me l'accepten
Doncs, durant molts anys
no ho he pensat
però ara
en aquest mateix moment
que després d'una etapa
molt llarga
al Gabinat de Prensa
de l'Ajuntament de Tarragona
doncs ara
a lo meu m'ho penso
A lo meu m'ho penso
Jo crec que el Ricard
tindrà feina
perquè tenim unes quantes propostes
A lo meu m'ho penso
El que passa
és que la proposta meva
serà tan agosarada
que no sé
si serà acceptada
Ja et dic que ara
la situació és molt diferent
Jo ho provaria
per si de cas
Josep Maria
jo ho provaria
a veure què sé el que passa
Pot ser a un horari nocturn
Ostres, doncs sí que
pots ser una mica agosarada
i a partir d'una hora determinada
o no ho tens pensat
això encara
Home, no ho sé
no ho sé
Bé, ja en parlarem
O sigui, no ens donarà
cinc cèntims, no?
Quedarà així en l'aire
i a veure què és el que passa
Això
Quedarà així
a veure què és el que passa
El que dèiem
feia una estona
el com està el pati
va tenir el seu principi
el seu final
i durant aquest temps
quantes notícies
més o menys
vau arribar a dir
Bé, no m'ho diguis així
jo grosso modo
segurament que milers
però encara hi ha alguna
Milers centenars
és a dir, com el tal pati
sortia cada dia
de dilluns a divendres
per tant, imagina't
hi havia una mitjana
de 6, 7, 8 notícies diàries
doncs calcular
si vam estar en l'aire
uns 3 anys aproximadament
uns 3 anys
ara estic recordant mentalment
si vam estar en l'aire uns 3 anys
doncs multiplicar
doncs bé
tots els dies laborables
que hi ha en 3 anys
i totes les notícies
que van donar
amb talls de veu
etcètera
però clar
tampoc no era un noticiari
a l'ús
hi havia espais
de divulgació
hi havia entrevistes
hi havia
opinions de la gent
hi havia una mica
de tot
era com una olla barrejada
de fet
recordo que hi havia
una mena de secció
que es deia
l'olla barrejada
sí
o figues d'un altre panel
sí, també
i a més a més
cada setmana
tenia el seu què
perquè els divendres
en faves tendres
els dijous
els dijous
botifarras a mous
els dimecres
fora la roba
fora les depres
encara me'n recordo
que ho pots veure
el dilluns i el dimarts
em preguntes
que hi ha qui
ja
mai una miqueta
de l'olla
mai millor dit
i no me'n recordo
però cada setmana
cada dia de la setmana
tenia la seva història
el dilluns era
botifarras a munt
ai és veritat
és veritat
i el dimarts
ja n'estem fars
encara te'n recordes
eh
hagués faltat
el dissabte i el diumenge
però bueno
el dissabte i diumenge
com bons treballadors
s'ha de descansar
per agafar farsa
de cada l'altra setmana
no?
sí
i dius descansó
i dius descansó
molt bé
a banda de com està el pati
i a banda dels informatius
en aquell moment
corretgeixem si m'equivoco
no vas fer programes musicals
i que dius
ostres
perquè a en Josep Maria
li agradava molt la música
doncs
moltes de les sintonies
i moltes de les músiques
i moltes de les músiques
que en aquell moment
s'aposaven
en com està el pati
podríem dir
que el culpable
directament
eres tu
sí
sí
realment
en aquella època
a mi m'agradava molt la música
mai en la meva vida
he fet un musical
tot i que m'hagués agradat
de fet
jo vaig començar
a estudiar periodisme
a anar a la facultat
precisament
per dedicar-me
a fer crítica musical
i a fer espais musicals
la meva vida professional
després ha derivat
en altres
per altres camins
però sí que en aquella època
m'hagués agradat
fer un musical
hi havia una persona
molt entesa
en aquell moment
Jordi Llorenç
te'n recordaràs
sí, i tant
home
aquell era
un autèntic especialista
en música
i era realment
el de jockey
el de jockey
especialista
entès en música
i era el que tenia
l'espai
per excel·lència
de música
a finals dels anys 80
a principis dels anys 90
no se'n va ocórrer
mai fer un programa
de música
tot i que
evidentment
ara
recordant-ho
i amb el temps
m'hagués agradat
evidentment
clar
una altra cosa
per l'agenda
una altra cosa
veus
la de coses
que avui sortiran
Josep Maria
que no has fet
ui
jo no sé si
no, no
millor que no es miri el Ricard
que encara la liarem
encara la liarem
no sé si ens hem deixat
alguna cosa de dir
perquè hem repassat
moltes coses
jo crec que
recordes tu
més coses
que no pas jo
perquè entre altres coses
tu eres la que
havia de
coordinar
des del teu
lloc
des del control
totes les entrades
totes les sortides
i per tant
saps
saps i sabies
com anava
absolutament
tot el programa
no només aquest
de com està el pati
sinó pràcticament
tota la programació
de
de Tarragona Ràdio
o de Ràdio Fòrum
de l'època
jo crec que no ens hem deixat
tal
home
alguna pregunta
alguna notícia
que hagi rebut
ja quan els polítics
van començar
a prendre'ns
més o menys
en sèrio
una trucada
d'aquelles inesperades
no hi ha
no hi ha
cap
crec que el meu
company en Francesc Valls
va rebre alguna
però era una cosa
molt puntual
jo per una cosa
així
per buscar una mica
l'intríncolis
de la història
saps allò
de buscar el morbo
però una cosa
de la ment
n'han fet
aquesta gent
no
ho feien tot molt bé
home
no passis tampoc
tot molt bé
no ho feien
diguéssim
que ho feien
o intentàvem fer
d'una manera
molt digna
amb els mitjans
que teníem
això és veritat
és a dir
la pena va ser
que no trobéssim
gent
en aquest cas
polític
que
que realment
creguessin
en aquest programa
perquè jo
crec
que aquest programa
hagués tingut
èxit
fora
i més enllà
del que era
l'àmbit nostre
del Radio Fòrum
de l'època
sí sí
a més a més
si no recordo malament
mire ens anem allargant
però és que van sortint
les coses
conforme anem parlant
perquè les notícies
eren locals
les notícies eren locals
i clar
al fer les locals
el tram
podríem dir
de conèixença
era més apropet
però jo què dius tu
si haguéssim
obert una miqueta
més frontera
i haguessis agafat
allò que dius
més que Tarragona
ciutat com a tal
fas una miqueta més
i fas l'àmbit
de la demarcació
hagués estat
una bomba
hagués estat
realment una bomba
jo ara recordo
un fet
molt puntual
que no té res
a veure
amb com està el pati
sinó amb els serveis
informatius
que érem
érem
persones
amb moltíssima
voluntat
i
i de vegades
la voluntat
suplia
a la professionalitat
però
recordo
que
un dels primers
o possiblement
el primer
a donar
la notícia
de l'accident
que va haver-hi
a Bandejos dos
va ser Tarragona Ràdio
Ràdio Fòrum
de l'època
que després
es van posar
totes les medalles
la ràdio
Tarragona
de l'època
del moment
i realment
va ser
Ràdio Fòrum
qui va estar
al peu del canó
pràcticament
des del primer moment
en què hi va haver-hi
l'accident
a Bandejos 1
l'estic parlant
no recordo
si era a principis
dels 90
més o menys
ja vam estar
si no recordes
amb la història
de l'atemptat d'Eta
amb en Patrol
que en aquell moment
tots anàvem
una miqueta
així com a despistats
perquè clar
acabàvem d'aterrar
com a Ràdio Fòrum
i també es va viure
en primera persona
amb molta gent
que en aquell moment
es trucava
jo crec que com a emissora
ha fet la seva feina
com a emissora
ha fet la seva feina
la feina
que recordo
deixava ja
anava deixant fent
la Ràdio Tarragona
que ja no existeix
pràcticament
i anava agafant
el testimoni
la Ràdio Fòrum
ara convertida
en Tarragona Ràdio
és a dir
va ser en aquest moment
en aquest impàs
que es diluïa
la Tarragona Ràdio
i començava a néixer
Ràdio Fòrum
i posteriorment
Tarragona Ràdio
Tarragona Ràdio
la de coses que hem viscut
la de les coses
que encara es queden a veure
jo t'estic una cosa
torno a repetir
fes una proposta
ja
ara que estàs engrescat
ara que et veig
ja posat en el tema
fes la proposta
que no se'ns escapi el Ricard
i a veure si et tenim
una altra vegada
perquè si no
ja m'estic veient aquí
jubilant-me
fins als 68 anys
si vols
per tenir
aquí el control
ja m'atens
m'ofereixo voluntària
o sigui que ja veus
ho tens fàcil
Josep Maria
moltíssimes gràcies
i gràcies
per tornar a aquesta casa
que mai ha deixat de ser teva
gràcies a tu Sílvia
i gràcies a Tarragona Ràdio
per haver tingut aquest detall
amb una persona
que sempre us porta al cor
gràcies
adeu-siau
25 anys de ràdio
i aquí continuem
el peu de canó
avui és divendres
se'ns acaba la setmana
i no sé si el Joan Maria
avui ja acabarà directament
amb l'any 87
i la setmana vinent
ens setem el 88
estem investigant
a veure què passa
que sempre és
quan arriba el divendres
sempre és un enigma això
però avui ens toquen
encara 3 cançons més
d'aquell any
1987
ens ho porta
ja ho saps
ja el coneixes
Joan Maria Bertran
Arribem al final d'aquest repàs
de l'any 1987
que hem fet
al llarg de tota la setmana
hem repassat
un munt de cançons
espero que la majoria
almenys
hagin estat reconegudes
per tots vosaltres
i potser que hagueu fet
algun que altre descobriment
que teníeu oblidat
en el record
un dels èxits
que també ens portava
aquell any
és aquest
Nothing's gonna stop
Us now
us deixo amb aquesta cançó
una vella glòria
de l'any 1987
en el que hem fet
oi
estigui
sinó
aquí
beside you
want
so much
to give you
this love
in my heart
that I'm feeling
for you
Let'm say
we're crazy
I don't care
about that
Put your hand
in my hand
baby
don't ever
look bad
That the world around us just fall apart
Baby, we can make it if we're heart to heart
And we can build this dream together
Standing strong forever
Nothing's gonna stop us now
And if this world runs out of numbers
We'll still have each other
Nothing's gonna stop us
Nothing's gonna stop us now
I'm so glad I found you
I'm not gonna lose you
Whatever it takes
I will stay in here with you
Take it to the good times
See it through the bad times
Whatever it takes
Is what I'm gonna do
Let them say we're crazy
What do they know?
Put your arms around me, baby
Don't ever let go
Let the world around us just fall apart
Baby, we can make it if we're heart to heart
And we can build this dream together
Standing strong forever
Nothing's gonna stop us now
And if this world runs out of numbers
We'll still have each other
Nothing's gonna stop us
Nothing's gonna stop us
Ooh, all that I need is you
All that I ever need
All that I want to do
Is hold you forever
Forever and ever
And if we can build this dream together
Fins demà!
Nothing's gonna stop us now, aquest grup Starship que l'any 1987 ens portava a aquesta cançó,
sens dubte, recordada per molts de vosaltres.
Durant aquesta setmana i la passada, escoltant cançons de l'any 1987,
hem escoltat tot tipus d'estils i de cançons.
I vull acabar amb dues cançons divertides,
perquè segur que molts us en recordeu d'un grup anomenat Un pingüino en mi ascensor.
Doncs recuperem una cançó perquè l'any 1987 ens portava aquest espiando a mi vecina.
Un pingüino en mi ascensor.
Gràcies.


Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Enfrente de mi casa, la obra de siempre
La misma excavadora, ese ruido, el tridente
Y el café, se ha quedado frío
La resaca de anoche, va a durarme un mes
El libro de derecho administrativo
Sigue la página número 6
Y no sé lo que me pasa
Últimamente no dejo de espiar a mi vecina de enfrente
No sé lo que me pasa
Últimamente no dejo de espiar a mi vecina
Doncs sí, aquestes excentricitats estaven de moda i triomfaven
i de quina manera, l'any 1987, un pingüino en mi ascensor
espiando a mi vecina
i ja que hi estem posats, acabarem així, més o menys amb el mateix estil
una cançó que ens porta un grup anomenat Conváis
i que es diu Speedy González
Amb ells ens acomiadem d'aquest any 1987
i d'aquesta setmana, la setmana que ve
doncs més, anirem un pas endavant
anirem a l'any 1988
i recordarem les cançons que van tenir èxit aquell any
Molt bona tarda i bon cap de setmana
Vuelve a tu casa
Vuelve a tu amor
Caballo blanco
Rey de la manada
Rey de la pradera
Rey de la montaña
Gràcies!
Gràcies!
Gràcies!
Gràcies!
Gràcies!
Gràcies!
Gràcies!
Gràcies!
Gràcies!
Gràcies!
Gràcies!
Gràcies!
Gràcies!
Gràcies!
Gràcies!
Gràcies!
Gràcies!
Gràcies!
Gràcies!
Gràcies!
Gràcies!
Gràcies!
Gràcies!
Gràcies!
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit