Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Exacte!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
parlar-vos, no sé si ho havíem dit, de sardanes,
dels bars... No, no ho havíem dit, però
tothom ho sap, eh? Però per si algú s'enganxa
avui així, que segur que n'hi ha.
És obert, i tothom
hi pot entrar, i això és el bonic.
Anem a començar? Doncs fem un
ràpid resum de continguts.
I no sé si serà
casualitat o no, però
l'agenda d'aquests propers
vuit dies
presenta característiques molt curioses,
perquè, per una banda, veureu que hi ha molts aplecs,
però són aquelles activitats
bastant fixes que
donem-vos guard que això falli,
no? Però aquelles altres activitats
més febles, com
l'esballada de sardana, no ens nota
una davallada impressionant.
Després, sí, sí, ja es preveu que
que tornin a remuntar.
Això ho veureu, ho notareu, ho apreciareu
a l'agenda que després us
oferirem. A les notícies, doncs,
tindrem, com sempre, una miqueta de tot,
tot allò que poc o molt tingui
que veure amb les sardanes, els bars i la música
per a Cobla. Ja començarem a parlar
de la Universitat Catalana d'Estiu, que sempre,
també, poc o molt, hi ha alguna
activitat d'aquesta mena.
Parlarem de la Fira Mediterrània de Manresa
i també del Festival Grec,
que, en bona
mesura, en guany, tindran present
diferència d'activitats força
novedoses, per cert, força diferents
a les habituals. Parlarem
també a la xafarderia,
a la tema de xafarderia
del compositor terreny
Joan Junca i Albert, que per fi
es concretarà aquesta
inauguració d'un carrer
dedicat a ell tot això dintre
aquell conjunt d'activitats
que, sempre al voltant
de la dança i la música
tradicional, en guany, passarà del mes
d'octubre al mes de juny.
De tot això, amb el més, amb música,
la sardana de l'any, evidentment,
avui és el dia de la final
de la sardana de l'any.
Això cal explicar, és el dia de moltes finals
i algunes de ben importants, però hi haurà temps
per tot. Primer, la sardana de l'any.
Nosaltres avui no escoltarem ja la sardana de l'any,
ja fa més de 15 dies que han acabat
les eliminatòries, esperem
aquesta final, però
en parlem, en parlem de la sardana de l'any.
Anem-hi!
I, doncs sí, com dèiem ara,
per fi ha arribat el gran dia
i no ens referim al partit de futbol
que està en boca de gairebé tothom,
sinó de la gran final del concurs
de la sardana de l'any, que tindrà lloc
aquesta tarda vespre al Teatre Auditori
de Granollers, i que organitzen conjuntament
la Federació Sardanista de Catalunya
i, en aquest cas, l'Agrupació Sardanista de Granollers.
Des de fa setmanes ja hem vingut comentant
els detalls d'aquesta festa, però és lògic
que avui, que és quan se celebra, i insistim,
i ho farem dient en primer lloc, que es comptarà
amb les cobles Marinada i Sant Jordi,
Ciutat de Barcelona, i de la mateixa manera
que a l'edició de l'any passat a Perpinyà
s'han programat dues sessions, a dos quarts de cinc
de la tarda i a les set del vespre.
Tant en un cas com en l'altre, primer s'interpretaran
les deu sardanes finalistes, que són aquestes,
que es mantem segons l'ordre en què seran interpretades.
Per Lionel Roig, de Joaquim Soms,
Please Don't Stop the Music, de Marti Mont,
El millor Tresor, de Joan Lázaro,
Fidelitat Sardanista, d'Albert Font,
Marinera i Sardanista, de Miquel Tudela,
Radeus Jove, de Carre Santiago,
Aniversari Daurat, de Marcel Arteaga,
Ginés de Florida, de Jordi León,
L'encís del Ripollès, de Josep Coll,
i Joves Triomfants, de Lluís Alcalá.
Tot seguit, a la metja pare, es podrà votar
per tal de decidir entre tots els presents
quina serà la sardana de l'any.
Després, com és habitual, s'oferirà un concert
en el qual enguany hi haurà una doble estrena.
Primer de la sardana, per això t'ho dic,
d'Enric Ortí, dedicada al periodista Martí Trilla,
amb motiu de la seva jubilació,
i de l'espectacle Rebombori,
creat i dirigit per en Jordi Paulí,
amb les cobles Marinada i Sant Jordi,
ciutat de Barcelona,
a les quals s'hi afegirà la banda de música
Mestre Montserrat, el grup Factoria de Bordó,
integrat pels Garellers i Sacaires,
i l'artista Núria Feliu.
A tres quarts de nou de la nit
es farà el lliurament de premis a l'Auditori de Granollers,
on hi podran assistir els espectadors
de les dues sessions.
És possible que encara quedin entrades,
atès que finalment s'han programat dues sessions.
En tot cas, diguem que es poden comprar
pel teleentrada al preu de 22 euros,
telefonant al 902 10 12 12
o bé per internet.
I m'imagino que aquell lliurament de premis,
allò tots patim ja per arribar
a veure el partit de futbol.
Bé, no cal dir que la propera setmana
informarem com cal del resultat
d'aquesta 22a final de la sardana de l'any.
I ara anem a la música.
Vinga, a la primera pàgina musical del programa
fem un autor clàssic,
en Josep Saderra,
el germà de Manuel Saderra i Puig Ferrer,
el germà gran,
amb un estir ben diferent.
I el to de sardana,
sobretot balladores,
alegres i amb melodies
aquelles que engatxen.
Rosa Vella,
d'en Josep Saderra,
amb la juvenilola de Sabadell.
musica
musica
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
...
...
...
...
...
Fins demà!
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...


...


...

...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!



Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!


Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
!
Fins demà!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
L'1!
L'1!
L'1!
L'1!
L'1!
2!
L'1!
1!
a l'1-2 i seguit, com cada dissabte,
parlant-vos de serranes,
d'esbars i de música paracoblant.
I ara comencem aquí, segon bloc,
dient que avui dissabte la Federació de Taneus
de Catalunya realitza la sala
número 18 del Castell de Montjuïc
a Barcelona, una jornada de formació
per equips directius de les entitats
federades, que estarà precedida
per l'Assemblea General Extraordinària
de la Federació. L'objectiu de la jornada
de formació és que el com tan important
i no sempre prou considerat, com és
capacitar els equips directius sobre
normatives d'interès per les seves entitats.
Així, diversos especialistes
tractaran sobre el reglament electrotècnic
per a baixa tensió, el control
d'accés a locals d'espectacles i activitats
recreatives o el reglament d'espectacles
públics i activitats recreatives.
A vegades aquells
aspectes que els responsables d'entitats
no tenen prou
en compte, prou tablats, com van per buscar
recursos, allò que dèiem abans,
per organitzar les activitats, però hi ha
aquests altres aspectes.
Sobretot quan les entitats tenen
locals o, com és algun altre
d'aquests aspectes que han dit,
organitzen activitats públiques.
En definitiu, aquest és el que fan
la majoria d'aquestes associacions.
La colla serranista d'en Saires del Penedès
es disposa a comemorar el seu 65è aniversari.
Ja va avançar un esquema
dels actes que preparen, però de moment
podem anunciar que dissabte
vinent s'inaugura l'exposició
La Sardana al Vendrell, des de l'inici
a la difusió internacional d'un símbol
que es preveu que sigui itinerant.
Aquesta inauguració tindrà lloc a les 7 de la tarda
a la sal Fusteria, que és el carrer major del Vendrell.
Es podrà visitar fins al dia 19 de juny
de dilluns a dissabte, de 6 a 8 del vespre
i els diumenges i festius
de 12 a 2 del migdia.
65 anys, doncs, dels d'en Saires del Penedès.
Per cert, aquesta setmana
ha mort un dels fundadors
dels d'en Saires fundadors
dels d'en Saires del Penedès, el Joaquim Bo.
I ja que estem en aquesta temàtica,
una de les notícies que més ha impactat
aquesta setmana ha estat
la mort del Xavi Tondo,
el fill del Ramon Tondo,
d'un vell conegut del nostre programa,
seguidor, fidel de l'1-2
i seguit el nostre condol.
Evidentment, el Ramon
per aquest fet tan fort, tan colpidor.
I, com a dada curiosa,
si heu pogut accedir al Facebook,
per exemple,
la llau de mostres de sentiment
que rebia de personatges
d'arreu del país, de més enllà
i molts, molts, molts de sardana.
És com una mena de mostra
de músics, d'organitzadors, etcètera, etcètera.
El Ramon és un home molt, molt conegut
arreu del país,
sobretot dins l'àmbit de la sardana.
Tancem, doncs, aquest bloc de notícies.
Després en tindrem més,
però ja sota un color,
sota un paraigua, diguem-ho així,
d'una secció concreta i diferent,
que és la de les xafarderies.
Ara anem cap a la relíquia.
Ja fa un gran part de setmanes
que a la relíquia anem recordant
els discos que en el seu moment
es van publicar com a testimoni
cada un d'una final de la sardana de l'any.
Avui tenim la final a Granollers
de les sardanes finalistes,
entre les que es van estrenar l'any passat.
Però ara ens situem,
en aquest moment concret del programa,
el 1979,
la sardana de l'any de la primera època.
Era la vuitena nit de la sardana.
El 12 de maig es va fer la festa final
al Pabelló Municipal d'Esports de Vic
i van participar a l'escola,
la ciutat de Girona i els Mongrins
i va guanyar, en aquella ocasió,
la sardana nostre ofrena de Gemà Crustau.
Nosaltres, però, escoltarem
la que va guanyar el Premi de la Crítica,
que es deia Pina, de Joan Givert,
un home conegut, sobretot,
en aquella època,
com a ballador de colla,
dels Violetes del Bosch,
després de la Rosa de Sant Jordi,
ja, diguéssim, amb edat una mica més avançada,
doncs ha seguit composant sardanes.
Amb aquella, Pina era una de les primeres
que van sonar força d'en Joan Givert.
Escoltem-la tal com la va interpretar
allà a Vic,
la cobla als Mongrins.
a Vic,
a Vic great game.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!

Força Barça!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!


Fins demà!


Fins demà!
Fins demà!


Fins demà!
!
Fins demà!
!
!
Fins demà!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
T'internet!
T'internet!
T'internet!
L'altre banda!
L'Aliere disposava d'aquesta tècnica qualificada, però que per manca de colla pròpia no la podien desenvolupar i per tant no se'n beneficiava ningú.
no se'n beneficiava ningú.
Així, allò que l'Aliere aportava va ser la tècnica altament qualificada que tresorava la qual li havia permès arribar a ser considerada com una de les tres colles millors de tot Catalunya de començament dels anys 80.
I a més, també hi aportava alguns antics balladors que volien afegir-se al projecte i que calien per acabar de completar la colla gran que en sortiria.
I vinga, una miqueta més de música abans d'arribar a la següent secció, la de textos, però que d'alguna manera podríem fer venir bé per xafedries, heu veure't.
No sé si et sorprendré o no, Maria Rosa.
És que avui, clar, hi ha moltes coses que no sé i només m'ho vols sorprendre i sí, sí, ho estàs.
Ens anem ensenyant mútuament.
Anem a escoltar Pastoral d'hivern, no és una sardana, és una peça per a tenora i piano de Manuel Oltra,
que interpreta en Jordi Figueroa la tenora i Jordi Vilaplinyó el piano.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
de tenora i piano,
que, poquet a poquet, hi ha alguns músics
que van explotant,
òbviament no són concerts multidunidinaris,
és una música per escoltar
en determinades condicions.
Un postural d'hivern, davant l'altre,
amb Jordi Figueroa, la tenora,
i Jordi Villaprinyó, el piano.
Jo, abans d'acabar, vull recuperar un text
que va aparèixer a la revista musical catalana
d'aquest mes, de maig,
s'apareix, és aquest mes vigent.
Una revista en la qual hi colobra
habitualment el crític Josep Pasqual,
molts el coneixem,
que hem ballat en colla, perquè havia ballat en colla,
estat músic de Coula.
Per ara, realment, es dedica a escriure
sobre sardanes al diari Avui,
crec que és cada dilluns, no sempre
sobre el dilluns, però habitualment sí,
i a la revista musical catalana
cada mes. I aquest article
d'aquest mes es posa amb nosaltres.
Això és el que...
Almenys amb una de les coses que fem a vegades.
Això és el que em volia sorprendre, que clar, jo et deia ara,
la música aquesta, em sorprèn, diu no,
ho he entès malament. El text en si, dic sí.
És d'aquelles coses que és opinable,
potser formatisable, però mira, avui
mirarem de llegir-ho si tenim temps tot.
Sí, llegim-ho perquè no...
I com diu aquell, que cadascú després es forma la seva opinió.
Per cert, no voldria deixar passar
sense desitjar que el Josep
es millori, crec que està...
Va patir un accident.
Sí, però està bé, està bé.
De moment en escriu i amb el cap lúcit, com podeu veure.
Sí, i tant, i cada vegada es va trobant més fort.
La columna es diu
jo presento, tu presentes, ell presenta.
I és com una mena d'obsessió que té ell,
perquè li he llegit diversos articles en aquest sentit.
Diu coses com aquesta.
Diu així, disculpin-me, però algú ho havia de dir.
Des d'un punt de vista estrictament artístic,
les presentacions orals micròfon en mà
en els concerts musicals
són una de les expressions més pures
del que és innecessari.
Si, a més, el presentador es permet
de fer proclama reivindicatives
gràcies per haver vingut,
hem de defensar el que és nostre,
és molest, perquè s'equivoca d'audiència.
Si no és capaç d'anar més enllà
de la numeració biogràfica,
en Garret R. Lluge, per exemple,
és imprescindible.
És prescindible.
És prescindible, perdó.
I si es basa en l'experiència personal,
a mi l'autor em va dir en una conversa
que jo vaig consultar amb ell,
és petulant.
I si, per manca de coneixements,
només és bo per emetre judicis de valor
subjectius, com aquesta obra és molt bonica,
és vacu i avorrit.
De fet, si no té cap altra funció concreta,
la seva aparició a l'escenari
és fins i tot contraproduent,
perquè distreu de l'objectiu principal,
que és escoltar.
Quantes bosses s'han obert
per treure en caramels justament
en els interludis del presentador?
Quants comentaris s'han fet a platea
prescindint absolutament
del que pugui dir el presentador?
El diligent i ponderadíssim compositor
i director Lluís Lluancí explicava
que en l'inici de la singuladura
dels Amics dels Concerts
de l'Agrupació Cultural Folclòrica Barcelona,
ell va ser un dels promotors
de la figura del presentador
en els concerts de Cobla,
perquè s'hi guanyava interès
de cara a l'espectador.
És factible que la tradició concertartística
en Cobla fes útil aleshores aquesta funció,
però actualment és evident
que la cultura musical general
és una altra
i que la regularitat i qualitat
dels concerts de Cobla
és molt diferent,
cosa per la qual
les presentacions han quedat obsoletes
i anacròniques.
I segueix.
Ell raona sobretot
perquè els concerts
de música culta
no es fa això,
no hi ha un presentador.
El que s'acostuma a fer
és un programa de mà
on s'hi convé
i hi ha comentaris.
Ens ho ha dedicat,
Àngel, ens ho ha dedicat.
Sí, sí, perquè nosaltres
hem fet alguna vegada presentacions.
De tant en tant,
alguna cosa hem fet així.
Passa que potser
si ens haguéssim de justificar
són concerts diferents.
per exemple el que vam fer
per Nadal
o a l'Opocés
en esta terrenança,
una miqueta
xou
en el bon sentit
de la paraula
perquè hi havia colles
que matllaven,
hi havia coses a explicar,
a part de les peces
que s'interpretaven.
Però a a mi no li has agradat
és igual,
per molt que li diguessis,
ja ho veus.
Bé, és una opinió
i insisteix sovint,
li he vist diversos articles
exigint això,
exigint no,
proposant això,
doncs que s'eliminin
les presentacions
dels concerts.
No sé,
què em passa a vosaltres,
que ens escolteu?
Sí,
si algú ens ho vol dir,
doncs mira.
I tant.
Si avui no ens truqueu,
que no estem en directe,
però si ens voleu enviar
algun missatge,
doncs serà
sempre benvingut
al nostre programa.
Gairebé recte final,
no?
Sí, sí.
L'última sardana
fins a arribar
a la una de la tarda,
una sardana
amb Tomàs Giri
Membrado,
que interpreta
la cobla salvatana.
L'hem tret
d'un disc
dedicat a tot ell,
gent de la terraferma,
amb sardanes
dedicades
a gent de la terraferma,
i tot són sardanes
del mestre Gil.
El disc es diu
Cursellars
i la sardana
Dolsenyor.
Cursellars
Cursellars
I això s'acaba.
Sí,
o el rellotge
és el gran dictador
en aquest sentit
i ens diu que
s'acaba per avui.
Sí,
demà repetició,
a partir de les 10 del matí,
aquesta setmana sí,
ja no hi ha eleccions.
No,
altre cop no.
I podeu tornar
a escoltar el programa
sempre que vulgueu
a internet,
al web de l'emissora,
estem allà
ben posadets
al lloc corresponent.
I acompanyar-nos
i sap que ve
altre cop.
Exacte.
perquè nosaltres aquí.
A les 12 en punt.
Passeu molt bé.
Adéu.
A les 12 en punt.
A les 12 en punt.
A les 12 en punt.
A les 12 en punt.
A les 12 en punt.
a les 12 en punt.
A les 12 en punt.
A les 12 en punt.
Fins demà!