Arxiu/ARXIU 2011/PROGRAMES 2011/
Transcribed podcasts: 344
Time transcribed: 10d 5h 51m 40s
Time transcribed: 10d 5h 51m 40s
results.
Unknown channel type
This graph shows how many times the word ______ has been mentioned throughout the history of the program.
25 anys de ràdio
Ens anem a una nova hora d'aquests 25 anys de ràdio
a la sintonia de Tarragona Ràdio al 96.7 FM
també a www.tarragonaradio.cat i per la TVT
Avui ens eslledarem a l'any 2008
concretament un 4 d'abril de 2008
es feia l'efemèrida dels 250 anys dels Armats de Tarragona
Avui recordarem l'entrevista que van tenir amb dos membres de l'organització
així com amb dos membres dels Armats de Tarragona
per saber alguns dels actes per commemorar aquell aniversari
I avui comptarem amb nosaltres l'Andrés D'Andrés
un col·laborador que ens ha posat molt de cinema en aquesta casa
i avui parlarem amb ell també d'una manera força especial
parlarem de la seva història amb nosaltres amb Tarragona Ràdio
I abans de tancar com sempre passarem per la música de l'any 1990
de la mà de Joan Maria Bertrani
Tot això ens atemo ara mateix
amb els Is Your Sisters
i amb una miqueta de foc
Què et sembla?
Sigueu tots benvinguts
весь l'any
Oh la merda!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
S'han preparat cinc grups i hem preparat tot un itinerari pel casc antic de Tarragona
i després per acabar també per la Tarragona moderna amb una passada per dos coques de la Rambla.
És un grup que supera els 300 armats entre tots els manibles
i bé el que esperem és que realment sigui una festa important per la ciutat
i que quedi en la història del que són els armats dintre de Tarragona.
Quins grups s'han convidat de fora de la ciutat?
Bé, hem convidat els manalles de Girona, els armats de Mataró, els armats de Torredembarra
i els armats de Montblanc que junts amb els armats de la Sang completen els cinc grups.
Han triat aquests quatre grups de fora per algunes raons en concrets
perquè tenen una forta tradició, un fort pes, tenen alguna característica especial?
Sí, bé, la nostra idea era fer un grup que pogués desenvolupar-se
per el que és el casc que tinc a Tarragona
per realment donar-hi la prestància que té per la part monumental
i com a patrimoni de la humanitat
i també donant el fet que ho celebravem dintre de l'any jubilar
perquè l'acte de diumenge és un acte que està inclòs dintre del programa oficial de l'any jubilar
i aleshores el tema dels grups ha portat una mica de significació.
En primer lloc, les colles grans, diríem, les grans en quant a nombre de participants,
Girona i Mataró, són de les més significatives, probablement de les dues o tres més significatives,
de Catalunya i a més a més són dues agrupacions on nosaltres hem estat a les seves celebracions.
Per tant, ells ara venen a fer-ho a Tarragona,
el mateix que nosaltres vam anar a fer en el seu dia a Mataró i a Girona.
Els de Dorra d'en Barra, pel fet que participen en un acte de la Setmana Santada de Tarragona
ja fa molts anys, el possessor del Dolor del Dimec Crescent,
i els de Montblanc perquè pertanyen també a la Congressió de la Sang i estem agermanats.
I aleshores hem convidat aquest grup.
Si féssim una comparativa dels armats a la Sang de Tarragona
amb aquestes quatre agrupacions que venen de fora d'armats,
com situaríem els de Tarragona?
Al capdavant de tots o la veritat és que hi ha també alguns d'aquests grups
que venen d'altres punts del país que tenen tanta o més vàlua que la gent d'aquí?
Això és difícil perquè hi ha molts punts a concretar.
És a dir, penso que els armats d'aquí són digníssims,
tenen alguns elements que potser no...
Com per ara, per exemple, el tema dels escuts que no porta ningú més,
però penso que precisament una de les coses que distingueix aquests grups
és que tots tenim el mateix trenar i la mateixa manera de fer les coses
i de seguida ens vam posar d'acord quan va ser l'hora de com havíem de planificar la desfilada.
Senyor Gabriel, expliquem una miqueta com està organitzat l'activitat de diumenge,
més o menys en quins horaris i què preveuen a nivell de logística i d'organització,
que suposo que això també és important.
Home, ha sigut una mica complicat arribar a tot això.
Vull dir, aquí hi ha hagut una sèrie de companys que no estan aquí per altres motius,
perquè som els que som, però que han sigut els que han portat una part d'aquesta logística.
O sigui, el primer que va començar va ser contactar amb els grups, com deia el Carles.
Una vegada concretat els grups, els vam anar a visitar, aquests grups van acceptar,
llavors van fer una trobada a Tarragona, doncs a mitats de febrer,
perquè ells vagessin el mar on es movien, com es movien i com ho podien fer
perquè fossin capaços i conscients, perquè és clar, el problema no és la quantitat,
sinó a vegades la qualitat del que vols fer, en el sentit que un circuit per posar molts armats
doncs és molt complicat i coordinar-ho tot és molt complicat.
Llavors ells de seguida van veure el marc emblemàtic,
inclús vam estar estudiant el tema de l'amfiteatre,
evidentment a Baix de l'Arena no hi caben, a l'acte quedava de curt,
i una vegada fet això, doncs s'ha dissenyat tot aquest acte.
Llavors, què serà?
Bé, doncs el diumenge aniran arribant els diferents grups
i a tres quarts d'11 se sortirà del Col·legi Sant Pau,
que és el lloc de concentració de tots plegats,
es baixarà pel carrer Maria Cristina,
un grup darrere l'altre,
i llavors entrarem pel portal del Roser.
El carrer Cavallers, els que obriran la desfilada seran els germans de Tarragona,
el carrer Cavallers, carrer Major,
i llavors carrer Marceria,
Baixada Patriarca,
Les Coques,
la plaça de la Pagesia,
llavors sortirem pel portal de Sant Antoni,
baixarem per Sant Antoni,
a la meitat del passeig de Sant Antoni,
hi haurà la tribuna principal,
per dir-ho d'alguna manera,
on hi haurà les autoritats,
i allà serà on faran el primer acte
els germans de Tarragona,
que se n'hi cobriran,
quan els de Girona, que són els que tanquen,
estaran al carrer Major començant les seues evolucions.
Hi haurà un altre grup que ho farà a la plaça de les Cols,
a l'altre davant del Museu Bíblic,
i l'altre davant de la plaça de la Pagesia.
Vull dir, i així s'aniran desplaçant.
Clar, pensem que a Girona són 120.000 persones
i tots van muntats a cavalls,
els de Mataró porten una quàdriga,
o sigui, arrastrada per dos cavalls,
vull dir, llavors,
una vegada això,
doncs s'aniran desplaçant als llocs
de fer les passades estàtiques,
es baixarà per la Rambla Vella,
carrer Sant Agustí,
les dues coques de la Rambla,
com deia el Carles,
carrer Assalt,
via de l'Imperi,
com no,
arribarem al Camp de Mar
i allà, doncs,
en aquella esplanada que hi ha,
doncs, es farà la despedida
i, doncs,
el senyor el que vispe farà la pregària de l'any jove.
La sortida serà, per tant,
l'inici del recorregut al Portal del Rosal a les 11?
I se suposa que a dos quarts de dugues
serà l'acte de cloenda al Camp de Mar.
Déu-n'hi-do, la desfilada, el recorregut...
Són 2.800 metres,
vull dir que caminant es fan en 20 minuts,
20-25 minuts caminant a pas normalet,
però, evidentment,
anant així.
Se suposa que cada una de les passades
serà al redor de 6 minuts.
Aquest és el que està pactat amb tots els grups.
Evidentment,
ells hi han posat molt d'interès,
vull dir,
s'ha fet tot un treball molt exhaustiu
per part de les persones
que han dissenyat la logística,
tant el Joan Albrecht com el Manolo Vives,
vull dir, que ho han fet de fàbula.
Vull dir,
llavors, jo crec que se'ls ha de felicitar des d'aquí,
vull dir,
i pel treball fet.
I esperem, doncs,
que tot surti bé.
Clar, explicar-ho tot
i tots els detalls,
buscar el Col·legi Sant Pau,
on dinarem als 500,
vull dir on aparquarem els autobusos,
la coordinació de la Guàrdia Urbana,
bueno.
Això ja és feina feta.
Digem-ho.
Per què han triat aquest diumenge 6 d'abril?
Suposo que era una qüestió també
que tothom havia de fer coses abans
per Setmana Santa, vull dir.
Dit amb molt de carinyo,
el senyor Zapatero ens va a xafar el dia.
Estava previst de fer molt de temps
el dia 9 de març
perquè entrés dintre dels actes
de Setmana Santa
que creiem que era més llògic.
A més a més,
com que estava vinculat dintre de l'any jubilar,
doncs ho creiem,
clar,
en el moment que ens van donar compte
tots plegats,
o en el moment que es va anunciar això,
doncs vam veure que seria
molt problemàtic
fer-ho aquell dia
per un munt de coses.
Tienes la taula,
les autoritats por ahí,
la policia municipal,
la Guàrdia Urbana,
en fi.
Era inviable.
Era inviable.
En fi,
tenim dos membres dels armats,
com dèiem,
el Carles Mico i el Jordi Freixa,
que no sé si davant d'una desfilada
extraordinària i especial
com la de diumenge
estan una mica més neguitosos.
Carles.
Sí.
Perquè és diferent, ho dic, eh?
Perquè s'assort una mica de lo normal, no?
Sí, és una mica...
Bueno,
en dos paraules
podria resultar que competim
amb uns altres
que fins ara
sempre hem actuat sols a Tarragona
i ara tenim unes altres formacions,
unes amb més gent
i, bueno,
és qüestió, doncs,
d'aprendre-s'ho...
En van dependre, també,
dels altres i, bueno,
és...
És interessant, no?
És interessant, sí.
Jordi,
més nerviós,
potser més neguitós
que una sortida normal?
Bueno,
intentes controlar-ho.
Més és la...
En part del que ha dit el Carles,
és una mica la responsabilitat, no?
A més, som els anfitrions,
tenim l'obligació
de fer-ho bé,
de fer-ho el més bé possible
i més que nervis
és la responsabilitat
que tens
que ha de quedar un acte
que ha de ser també,
esclar,
no pot desfavorir
amb la feina feta
per tota l'organització,
o sigui que hem de donar
la talla.
Què els sembla el recorregut?
Bé,
em sembla perfecte, sí, sí.
Potser hauria sigut millor
allò de l'amfiteatre,
m'hauria fet molta il·lusió
que ha sigut
la reunió allà,
però, bueno,
ja per tema logístic
i de capacitat
no podia ser.
Però ja està prou bé.
Jordi?
Sí,
jo crec que sí.
Hem de tenir en compte
que el més dur
és una professora
del divendres sant.
Aleshores,
si això ho superem
amb nota,
doncs vol dir
que aquest recorregut
per nosaltres
crec que ha de ser
bastant bo.
Ho deia perquè
són carrers diferents,
algunes vies,
algunes coincideixen,
però en fi,
es fa algun altre recorregut,
es passen per carrers
que no passen habitualment
als armats,
no els sembla
que hagi de ser
un problema?
En principi no,
perquè aquest any
precisament
per la segona recollida
es va passar
pel passeig de les Palmeres
que no s'havia fet mai,
o sigui que estem una mica
també,
ja estem una mica rodats
en fer traçats alternatius,
crec que no hi ha d'haver
cap problema ni un.
Carles,
què suposa ser armat
per una persona com vostè?
Bueno,
a part de ser un orgull,
es contribuï una mica
amb la ciutat,
aportar un granet d'arena
per la ciutat de Tarragona,
sempre ha sigut,
sempre m'ha agradat,
de petit ens ha agradat molt,
ja ho vaig comentar
l'altre dia
el Jaume Fontanet
del Teatre Metropol
que de petits
amb una escombra
passejant pels passillos,
pels passadis de casa
i picant,
i bueno,
quan ets més gran
veus possible la realitat
d'integrar-te
i bé,
és un gran orgull,
la veritat.
Des de quants anys
fa que és armat?
Jo 18 anys.
18 anys.
18 anys, sí.
I aquest any present
me'n retiro
perquè compleixo
l'edat reglamentària ja
i serà un digne colofó
d'acabar la carrera militar romana
amb una desfilada així
tan important, no?
És a dir,
que l'última desfilada
serà la del proper diumenge?
Serà la del proper diumenge, sí.
Això sí que sí.
I encara amb pinces
perquè tinc el manis trencat,
no el vaig trencar abans
de Setmana Santa
i tenia por de no poder sortir.
I el Jordi Freixa,
quants anys fa que és armat?
Jo soc més novell.
Jo fa 10 anys
i dos a la reserva,
és a dir,
quan entres,
si no hi ha plaça
per sortir el divendres sant,
que és el dia gran,
el dia que volem sortir tots,
doncs passes a la reserva
en espera
doncs que hi hagi
alguna baixa.
Això és com estar
en la banqueta
d'un equip de futbol, no?
Més o menys.
Ja voldria fer una puntualització
del que diu el Carles,
diu que potser sigui
a banda darrere,
perquè teníem en marxa
un projecte
de reconstrucció històrica
en el qual
una de les coses
que potser posarem
serà posar un signífer
i llavors ens havíem pensat
que l'honor
de portar l'estandard,
aquest nou estandard,
si s'aprova,
serien els que es n'essin jubilant.
Per tant,
potser no sigui
la darrere desfilada,
sinó la banda darrere.
Pel Jordi,
què suposa ser armat?
haver estat armat ja
durant deu anys.
Doncs,
per mi és
pràcticament
el que diu el Carles,
l'únic que volia afegir
que una cosa
que ja vaig parlar
una vegada a la premsa,
sobretot
quan desfiles
per la part alta,
dona una sensació
d'estar
dos mil anys darrere,
és a dir,
tota l'ambientació,
el que m'ha dit també
el Vicenç,
el ser Terragona Patrimoni,
aquelles pedres,
aquelles...
doncs dona la sensació
que tires darrere el temps.
Vostè també d'alguna manera
ha col·laborat en el disseny,
o ha fet el disseny
del tríptic commemoratiu?
Jo he tingut l'honor
de fer el disseny
de la portada
i del cartell
dels 250 anys,
que és un, diguéssim,
tot un treçat
sobre el temps,
a partir d'aquest
follet de promoció turística
de l'any 35,
el qual representa
els armats
que no hi ha constància fotogràfica,
doncs una contenació
històrica del temps
fins a arribar als nostres dies.
Què creuen, Carles Batxes,
què suposen els armats
pel conjunt
dels ciutadans
de Tarragona?
Són un dels principals
símbols
de la ciutat?
Jo penso que sí,
tenint en compte
que la Setmana Santa
ja és una
carta de presentació
de Tarragona
molt important,
penso que els armats
probablement
siguin
una de les
formacions
més
conegudes
i que distingueixen més
el tema
de la Setmana Santa,
sobretot
per la tasca que fan
i per la tasca que fan
el divendres sant
a la tarda,
que és un acte
únic
i que no es fa enlloc més,
el tema de la recollida
dels passos
on els armats
tenen un protagonisme
importantíssim
perquè
si bé
a la possessió
l'encapsalen
i després recullen
el Sant Crist de la Sang,
a la recollida
tenen protagonisme
en cada un dels passos
perquè
un per un
van fer
les reverències
per recollir-los.
amb l'activitat
d'aquest diumenge
es culmina ja
la celebració
i la commemoració
dels 250 anys?
No,
diguem que seria
és el punt culminant
però no l'últim.
Seria l'acte culminant
però no serà l'últim.
En tenim com a mínim
amb cartera
tres més
però no tindran
la importància
i la ració mediàtica
que puguin tindre aquests
tenint en compte
que són actes
una miqueta
més restringits
però sí que tenim
pendint
una trobada
d'exarmats
de tots aquests
últims anys
tots aquells
que han estat
armats
voluntaris
diríem
després també
tenim
una part
de la festa
de la congressió
que la celebrarem
el dissabte
14 de juny
i que
hi haurà
una part
dedicada
als armats
i en què
es presentaran
les cobles
als armats
de Tarragona
i després
també tenim
per vista
per després
de l'estiu
una exposició
retrospectiva
fotogràfica
i de cartelleria
dels armats
on hi haurà
fotografies
maques
i importants
bàsicament
de fotografies
de persones
congregants
i gent
que ha anat
fent fotografies
en plan particular
i les té a casa seva
i farem
això farem
amb una selecció
i juny
amb el Jordi
que és un especialista
dissenyarem
l'exposició
i després
també ens queda
encara
el treball
que estem fent
de probablement
amb quasi tota seguretat
la reedició
del llibre
que l'any 86
va escriure
Josep Maria Salvador
sobre els armats
de Tarragona
ampliat
i millorat
i que
probablement
també veurà la llum
sobre el temps
de l'exposició
més o menys
i probablement
aprofitaríem
per fer la presentació
amb la inauguració
de l'exposició
Déu-n'hi-do
doncs ha quedat
moltes coses
de la desfilada
de diumenge
senyor Gabriel
alguna recomanació
per el que he considerat
potser això és
una opinió molt personal
d'anar a un parell
de llocs
d'aquesta desfilada
perquè pot ser
doncs
això un moment culminant
segurament el que comentava
un punt seria
el passeig de Sant Antoni
però
pot haver-hi algun altre
que creuen
pel recorregut
que han dissenyat
que pot ser especialment
maco
jo crec que el passeig
de Sant Antoni
doncs
per l'amplada
del passeig
doncs
és un lloc
molt emblemàtic
és un lloc
on s'ha vorent
molt bé
i després jo crec
que la Rambla
el que passa
que alencant per mi
del casc antic
passar pel carrer Cavallers
el que passa
que no hi podrà haver
massa gent
a les voreres
perquè no hi cabran
al carrer Major
doncs
Déu-n'hi-do
les coques
a la plaça
a la plaça de la pagesia
jo crec que
les escales
que donen
damunt del pàrquing
allò pot servir
una zona bona tribuna
no?
sí
i a més
i també a la plaça
de les Colts
vull dir que
totes aquestes coses
perquè esclar
a mesura que vagin
o sigui allà
a mesura que van pujant
els grups
clar
allà em sembla que
els primers que actuen
és el part grup
i després actuarà
el quin grup
i el quin grup
és Girona
vol dir que Girona
actuarà
a la plaça de les Colts
i el quart
em sembla que és
Torre d'en Barra
o Torre d'en Barra
Montblanc
doncs el primer que actuarà
a la plaça de les Colts
serà Montblanc
no estan
tots desfilaran
evidentment
el que passa que
si parem en cada lloc
seria impossible
a les sis de la tarda
que restarem
totes per Tarragona
llavors jo crec que
aquests pot ser
uns punts
molt interessants
i la Ramla
evidentment
és la majoricitat
de la Ramla
vull dir clar
és important
i bueno
el que coneix
el recorregut
cadascú es muntarà
una miqueta
perquè hi ha molts tarragonins
i el que deies tu abans
sobre la importància
molts amics
molts companys
escolta
això dels armats
quan ho feu
és que els nens
els nens
els nens
vull dir que
això és important
els nens
ja veuen
l'emblema
dels armats
o sigui
la figura dels armats
el record dels armats
doncs ja el tenen
a part dels passos
però clar
jo suposo que
per un nano
doncs això crida molt
sens dubte
en fi
ho hem de deixar aquí
estarem pendents
el cent diumenge
d'aquesta desfilada
començarà a partir
de les 11 del matí
al portal del Roser
amb aquests
5 grups
d'armats
4 convidats
de fora de la ciutat
i els propis armats
de la Sanc de Tarragona
sens dubte serà
una gran festa
per commemorar
per celebrar
aquests 250 anys
dels armats
de Tarragona
Carles
Carles
Mico
i Jordi Freix
Armats
moltes gràcies
per venir
aquest matí
en directe
a Tarragona Ràdio
que vagi molt bé
la desfilada
inèdita
i especial
i extraordinària
del proper diumenge
gràcies
bon dia
gràcies a nosaltres
i gràcies també
als membres
de l'organització
Carles Batges
i Vicenç Gabriel
per venir-nos
a explicar
tota la logística
tota l'organització
de l'acte
del proper diumenge
que vagi molt bé
que sigui tot un èxit
senyor Batges
senyor Carbel
moltes gràcies
bon dia
quant de temps
se sentia
aquesta sintonia
Andrés i Andrés
bona tarda
benvingut
molt bona tarda
com estàs?
doncs mira
content
de sentir una altra vegada
la sintonia aquesta
que feia
una temporadeta
que estem
sense poder fer
el programa
des que hi ha hagut
aquests canvis
estiuencs
i estranys
diguem-ho així
però bé
tot tornarà
una altra vegada
com el Rius
tot torna al seu lloc
tot
s'espera
jo també ho espero
amb l'Andrés
com un dels col·laboradors
d'aquesta casa
també l'hem volgut
convidar
perquè ens expliqui
una mica
la seva història
dins d'aquests 25 anys
de ràdio
que estem fent
durant aquests dies
Andrés
tu te'n recordes
com va ser
la vegada
que vam picar
a la teva porta
per dir
vine a l'emissora
i ja gairebé et vas
quedar amb nosaltres
te'n recordes?
Sí, doncs mira
va ser al principi
d'estar a l'emissora
després de marxar
vosaltres
al casc antic
bueno
primer
vaig vindre
alguna vegada
a fer fotografies
que va vindre
el Pasqual Maragall
allà dalt
a la plaça
del fòrum
que no sabia
ni com posar-me
perquè jo era tan petitet
que amb el gran angular
podia jo retratar
després vau anar
allà a l'altre lloc
del casc antic
al Carre de Nau
que vam estallar
i quan vau anar
a la Rambla Nova
llavors va ser
quan jo vaig començar
a vindre
llavors ja t'havan fixar
ja t'havan fet contracte fixa
ja fixa
sí, fixa
a més
teníem una excusa perfecta
Andrés
perquè ens ho deixaves tu
en safata de plata
tot s'ha de dir
per a aquells que no coneguin
l'Andrés d'Andrés
que jo crec que és impossible
l'Andrés d'Andrés
és un gran cinèfil
té una col·lecció magnífica
de pel·lícules
i que encara ara
hi ha molta gent
que gaudeix
no Andrés?
sí, sí, sí
digue-ho tu
on podem trobar-te
cada mes
cada dimarts
i cada dijous
a l'antiga audiència
fem cinèmac
llavors comencem
una altra vegada
la Filmoteca Andrés d'Andrés
servidor de vostès
però que vulguin manar
el cicle aquest
es titula
perquè cada mes
fem un cinema
basats en un cicle
que es diu
Per riure tothom
avui hem de parlar de tu
exclusivament de tu
de seguida
podríem dir que
et vam agafar
per la part de cinèfil
no?
sí, sí
o et vam enredar
per alguna altra cosa
més que jo no recordo
Andrés
no sé
perquè per fotògraf
no crec
perquè a través de la ràdio
és difícil
d'explicar la fotografia
sí
no podem ensenyar
les fotografies
als oïdors
o sigui, te vam enganxar
directament
per el teu món
per el teu hobby
per això
per la meva afició
a la cinematografia
després per la col·lecció
que tinc
de discos
de molta gent
moltes orquestres
i bueno
com que era curiós
ningú fa
coses així
antigues
més que res
perquè tot era
cine antic
llavors clar
tothom parla
del cine actual
de les estrenes
i bueno
com que jo podia parlar
fent història
del cinema
doncs va semblar
que això podia ser interessant
i així hem anat seguint
durant molt de temps
inclús hem retransmès
pel·lícules
i tot
sí
bueno
anem per pams
anem per pams
estem al carrer de nau
que va ser
quan vas podíem dir
començar
la teva tractoria
com a col·laborador
bueno no
va ser
només entrar
començar
vosaltres
allà a la Rambla Nova
ah a la Rambla Nova
va ser quan jo vaig començar
amb vosaltres
al carrer de nau
no
jo havia anat alguna vegada
i ja vas començar
al matí
va ser a la tarda
te'n recordes
te'n recordes
com anava
i amb qui estaves
perquè vas començar
amb nosaltres ja directament
amb el programa
de la tarda
amb mi
sí jo crec que sí
amb tu
vaig començar
sí
sóc la responsable
que tu has estat
a vacances
has estat malalta
o qualsevol cosa d'aquestes
llavors
amb la Núria
també
sí
amb la Joana Maria
potser algun dia puntual
amb la Joana Maria
també vaig estar uns dies
també
que llavors era bo
perquè no sé
quin d'aixòs hi havia
que en més de fer
uns 20 minuts de programa
hi havia dies
que feia quasi una hora
de programa
qui dius
em deia
avui no tinc res
tiram endavant
com que he sobrepuntat
material de sobres
no no això és veritat
eh
sí sí
doncs aquell dia jo
gaudia que no ho vulguis
saber
saps
explicant i posant música
i discos i coses
així com hem de dir
que tots els col·laboradors
em comentaven
que clar
a partir que es va inventar
el que era internet
ja passàvem de portar música
i deixàvem les motxilles
de càrrega
a casa
amb l'Andrés
Andrés
no va passar això
no Andrés
no no
perquè
perquè tu gairebé
cada vegada
cada vegada
que venies
carregat fins a dalt
amb totes les coses
que havíem de posar
internet és una gran ajut
des de l'UEGO
i trobes coses
interessants i així
però tinc tant de llibre
tant material
tantes revistes
de cine antigues
que tinc material
esclar
parlar de temes
antics
de cinema clàssic
doncs lògicament
tinc molt material
per poder explicar
coses
que a internet
no ho posen
inclús
els llibres especialitzats
que també tinc
n'hi ha uns
que et posen unes coses
que l'altre
no ho expliquen
i tenen coses
que no ho expliquen
ni un llibre
ni l'altre
o sigui que
d'un llibre
de l'altre
jo vaig traient coses
parlar informant
fent història
del que és el cinema
tant d'orquestres
d'artistes
d'estudis
d'anècdotes
de sistemes tècnics
una vegada
vam estar explicant
tot el tiburon
el pel·lícula tiburon
de com es va fer
i de quina manera
com es va fer
com funcionava
el que passava
bueno
60.000 coses
sí
s'han fet moltes cosetes
el que a mi m'ha agradat
ha sigut la retransmissió
de pel·lícules a vegades
per què?
que m'ha agradat
ah que m'ha agradat
havia entès
que no t'havia agradat
no no que sí
que m'ha agradat
perquè escolta
jo me'n recordo
d'una pel·lícula
que crec que no te l'he demanat mai
sí
té no de pas si té hermanos
home deixa'm acabar
la confiança
és la confiança
és una pel·lícula
que no hem fet mai
Andrés
no?
sí
no no
quantes vegades
jo Juan Tenorio
tampoc hem parlat mai
de Juan Tenorio
tampoc hem parlat
de
de pel·lícules
que hem arribat a fer
jo crec que
és el que t'anava a dir
quan arribava
el que era Nadal
quan arribaven les festes
ja era assignat
directament
les pel·lícules
de dibuixos del Disney
és clar
algun conte contes
sí sí
originals
de la banda sonora
la veu
les músiques
tot
i esclar
allò que no es veia
i l'uïdor
no podia adevinar
llavors jo
ho explicava
en aquell moment
el modí tot
ens ho pega
és veritat
és veritat
esclar
ho explicava
i seguíem
amb el so original
de la pel·lícula
una altra de les coses
que també he de dir
a favor de l'Andrés
que a banda
que és un bon treballador
a part del col·laborador
d'aquesta casa
és que
quan li dèiem
Andrés
què et sembla
si de cara
la setmana
i la setmana
venen
però si ja ho tinc
això
això
i això
ho tenia preparat
i bueno
però l'altre
no és que l'altre
ja també ho tinc
això
i això
i deies
Andrés
ets un crac
si és que no ens dona temps
a donar-te cap idea
perquè ja les tenia fetes
no
és que
lògicament
en tots els casos
i sobretot per ràdio
sempre m'ha agradat
com et diria jo
estar preparat
en molts aspectes
i tot i així
surt allò que dic jo
el duende
que et trobes un momentet
que dius
jo on és allò que jo tenia aquí
i què és el que
bueno
escolta
aquells impassos
saps
inesperats
però no s'ha passat gaire
Andrés
no
alguna vegada
potser puntual
però
això demostra
que ho fem en directe
i a més a més
que som humans
i que ho patíem
i que ho patíem
d'alguna manera
ens ha passat
el millor
amb un CD
amb aquelles coses
que dius
mira
que t'ho llegeixen
un costat
però no ho llegeixen
un altre
però clar
la sensibilitat
de segons quins CDs
pot ser alarmant
i ens ha passat
però no
gaire a vegada més
i amb les cintes de casset
que també
Déu-n'hi-do
les que deus tenir per casa
ui
cintes de casset
n'hi ha un grapat
n'hi ha
però escolta
cents en tinc
i de singles
i després de LPs
de vinil
però no en tinc
grapat
i lògicament
doncs és clar
ara de CDs
doncs actualment
no sé si tindré
com uns
dos mil i pico
de CDs
de pel·lícules
temes
la majoria
doncs de bandes sonores
i després
de moltes coses
antigues també
que ho han passat
perquè em passa una cosa
que hi ha en editorials
afortunadament
que fan recopilació
d'èxits
com et diré jo
doncs no sé
Los Hermanos Mars
cançons
músiques que ells han tocat
Fred Starr
Ginger Rogers
i en fin
grans orquestres
que fan unes edicions
relativament petites
per col·leccionistes
en CD
i llavors esclar
doncs lògicament
si ho trobo
doncs ho compro
i si no
doncs coses
antigues
que tinc
en altres formats
doncs quan tinc temps
ho miro de passar-ho
també en CD
per tindre-ho
perquè no ho trobo
en lloc que estigui editat
i això m'ajuda
perquè avui dia ja
les emissores ja treballeu pràcticament en CD
i és difícil
vosaltres no?
vosaltres encara teniu caset
i teniu tocadiscs
sí, sí, ho tenim tot per aquí
ho tenim encara
sí, sí
anem aguantant
no volem que passi el temps tan ràpid
Andrés
encara ens agafem a això
a més jo trobo que està molt bé
perquè algú es pot portar
una joia
discogràfica
i escolta
jo tinc discos
de 78 revolucions
aquí no
aquest no el podríem posar
Andrés
ja ho saps
però tinc discos
de 78 revolucions
i de pedra
i té algun de pedra
també l'Andrés
són de pedra
aquests són els de pedra
els 78 revolucions
són aquells
que si donaves un copet
crac
et quedaves ja sense ell
ostres
després van sortir
els de 45
els de
els de
16
i després
no
si van sortir
uns de 16
i després van sortir
uns altres de 33
que són les que normalment
33 revolucions
que són
que normalment
els LPs
que es deia
o vinil
que es diu ara també
molt bé
s'ha de tindre present
que quan jo vaig començar
que mira
jo vaig començar
a la ràdio
cara al públic
el 3 de gener
de 1960
ja no hi era encara
ja ja ho sé
no no hi era
mira que m'hagués agradat
veure'l eh
m'hagués agradat
però no hi era
vaig començar
el 3 de gener
1960
a Ràdio Miramar
a Barcelona
allà a la plaça Catalunya
i llavors ho fèiem
els estudis
ho fèiem cara al públic
venia els artistes
van començar ja
cara al públic
però esclar
aquells estudis
i que hi havia
unes 25 persones
i bueno
la gent que volia entrar
i no podia
i llavors ja la temporada
següent
perquè l'estiu
sempre havíem parat
bueno
després vam anar parant
però aquell mateix estiu
ja vam estar fent gestions
i vam passar
al Teatre Capça
via la Lletana
cantonar d'Aragó
i allà
ho fèiem
en Teatre
en un escenari
que ja fantàstic
o hi havia
no ho sé ara
com estarà allò
i allà
ja vam portar
orquestra
perquè a Ràdio Miramar
allà hi havia un pianista
i doncs allà
ja vam portar
un any
hi havia l'orquestra
de Jaime Miralles
i l'altre any
hi havia l'orquestra
de Ramona Ibaristo
que li deien
la Glenn Miller
espanyola
de lo bona que era
i de més imitat
i un any fèiem un
i un altre any
fèiem un altre
i amb aquells temps
ja vam tindre
amb el Ricardo Gavi
com cantant
que ha vingut per aquí
diverses vegades
ja ho saps
sí, sí, sí
i vam poder convidar
i vam poder parlar
de la seva música
i d'aquells temps
crec que ara
aquest estiu
tornarà a vindre per aquí
fer una miqueta
de vacances
i llavors em va dir
que si ve per aquí
doncs que vindrà
Saludausa
ah molt bé
pensa que el Ricardo Gavi
segueix cantant
igual que el José Guardiola
i té 83 anys
faran ara
són uns dels pocs artistes
que porten 50 anys
cantant
Déu-n'hi-do
Bocas Calatrava
i bueno
Ramon Calduc
ja va morir
el Rodi Ventura també
que eren de la vella guàrdia
i bueno
i així és lògic
és l'únic de vida
sí, que d'alguna manera
això de que t'acompidéssim
a la ràdio
tu ja la tenies agafat
tu això de donar-li el micro
ja ho sabies
per on anava
una miqueta
una miqueta
és així l'Andrés
després de Ràdio Espanya
no Ràdio Nacional
Ràdio Espanya
allà hi havia un programa
que es deia
Revista Deportiva Gol
i allò era
tot a base d'esports
però bueno
allà era una col·laboració
més aviat publicitària
qüestió de publicitat
i així
però bueno
també feia alguns pinitos
per allà
i després
ja vaig fer
una sèrie de programes
amb gent llatina
amb uns estudiants
que venien
allà a les universitats
i resulta que
vaig conèixer un
i vam sortir a parlar
de la música
i resulta que duien
ells del seu país
tot de LPs
música d'allà
molt bé
i van posar
algunes peces
que m'han agradat
llavors les vaig portar
per fer un programa
precisament
de música llatina
i me'n recordo
el patrocinador
que era
i es pot dir ara
perquè no existeix
Mistol Lava Sol
i Legia Guerrero
home Mistol encara existeix
però Mistol
encara sí
tu com que ets
m'estressa de casa
ho saps
mira que potser
que encara camini
jo no l'he vist
saps
i llavors
el Toni Leblanc
deia Mistol
no
la Gia Guerrero
que allà
Lava la senyora
i Lava el Cavallero
és veritat
és veritat
i llavors
bueno
vaig fer el programa aquest
i ells anaven presentant
doncs jo els preguntava
coses al seu país
i ells anaven presentant
els cantants
les músiques
i allà va ser
on va començar
a sortir bastant
el Pajaro Chauí
i temes d'aquests aixís
i me'n recordo
tota la vida
me'n recordo
una anècdota
que això em va
em va sentar malament
però bueno
hi ha gent per tot
per què?
que va passar
vam rebre una carta
d'un senyor
que féssim el favor
de no posar
aquestes idiotades
i aquesta música
i aquesta música
així
o sigui que hi ha gent per tot
però és curiós
l'única carta
que vam rebre
i a més a més
perquè això
en canvi tothom
tot content
clar perquè sabien
que anava al programa
aquest senyor
el envia baixada
l'olivera
i s'ho va trobar
al programa
i va començar a sentir
tothom contentíssim
amb aquestes cançons
va ser curiós
una altra anècdota
va ser que
amb el programa
que feia jo
que es deia Pentagrama
que aquí
a Ràdio Tarragona
també connectava
perquè connectaven
17 emissores
de tot Catalunya
llavors jo crec
que potser
devien ser
a part de la SER
i alguna altra
devia ser
de les primeres
cadenes catalanes
que es devia fer
però no es mencionava
cadena
no s'havia inventat
aquesta paraula
per nosaltres
i recordo
que una de les accions
que vaig portar
van ser
Los Cinco Latinos
i llavors
aquests sudamericans
em va fer gràcia
que ells
els anessin a entrevistar
i vam anar
a una sala de festes
que ells actuaven
i esclar
aquests xicots
no eren radiofònics
ni molt menys
però era la novetat
i me'n recordo
que sort que era gravat
que comencen
i diuen
i estem aquí
entre el trio
Los Cinco Latinos
i què?
Ai, ai, ai
perdon, perdon, perdon
bueno
rectifiquem
volrem allò
amb la gravadora
tornem a començar
i tenim la suerte
de tenir entre nosaltres
el trio
Los Cinco Latinos
una altra vegada
per l'amor de Déu
semblava jo
tres vegades
el trio
Los Cinco Latinos
ells es feien un fart de riure
l'Estela Raval
que ho duia tot
doncs escolta
un fart de riure
d'espans
sort que no sortia
per antena
i després
una altra anècdota
aquí va bé
va ser que
el va vindre actual
el programa
perquè ja et dic
que es feia cara al públic
va haver una nena
que ens va escriure
que ella era
una enamorada
de Los Cinco Latinos
que era una enamorada
tremenda
que li encantava
una fan tremenda
i l'anena tenia
13 anyets
i llavors
li vam dir
que el dia
que tornessin a vindre
saps
que llavors
ella
la convidada
la entrada era gratuïta
però era butaca enumerada
perquè saps
és un control
i llavors ens escriu
que la nena era impossibilitada
però no
tot el dia
en aquell moment
no es podia moure
oh quina llàstima
els Cinco Latinos
van anar a casa seva
amb mi
a veure-la
saps
aquella nena
estar plorada
aquella vella d'emoció
aquella nena
hasta nosaltres
ploràvem
hasta nosaltres
ploràvem
però aquestes coses
encara s'haurien de tornar a fer
a la ràdio
que s'ha perdut molt
d'aquestes coses
i ja està tot
molt més fred
no Andrés?
ja et dic una cosa
el teatre capsa
no era solament
la gent que venia a veure
les actuacions
sinó l'an 20
que s'armava
entre vestidors
venien emisores
ai emisores
venien editores
de partitures
esclar
buscaven gent
perquè hi havia gent novell
també no?
hi havia un espai
que es deia
Puerta aberta a l'èxit
o l'èxit allà
m'assuporta
en fi
coses d'aquestes així
que era per gent
que començava
més o menys seleccionadeta
i llavors esclar
venien les editores musicals
per dir-los
escolta vine per allà
pels estudis
que t'ensenyarem
unes partitures
perquè els ensenyaven
les partitures
i els ensenyaven
amb un pianista
que tenien
que els havia de tocar
i que els havia de fer
gratis
perquè ells ens siguin
interpretant aquestes peces
per a ells
llavors ells cobraven
de la societat d'autors
lègicament
artistes que venien
que millor aquell dia
no tenien res a fer
i venien a veure'ns
per allà si venien
algun dia a actuar
no és perquè cobressin gaire
perquè allà
pràcticament la majoria
no cobraven
perquè esclar
era gent que li interessava
el programa
per la promoció
que es feia
i l'únic que pagàvem
era per exemple
si venia algun conjunt
que els pagàvem la furgoneta
o el taxi
si tenien de vindre
amb algun instrument
i alguns artistes
importants
fins a cert punt
per cert
parlant d'artistes importants
nosaltres
podíem dir
al dins del nostre programa
no hem portat artistes importants
diguem
de renom internacional
però sempre que ha tingut oportunitat
l'Andrés
i l'Andrés
ha fet algun cicle
dedicat a alguna cosa especial
l'Andrés
sempre m'has portat a gent
relacionada
directa o indirectament
amb el que estàvem fent
que també hem tingut convidats
que no només ha estat música
i pel·lícula
sinó també hem tingut gent
que hem pogut tocar
no?
sí
doncs mira
jo recordo
entre molts
Clàudio Vila
Tito Mora
qui més
la Sara Montil
no va poder vindre
però en canvi
la vaig gravar
al mateix hotel
li vaig dir per vindre
i em va dir
no perquè a aquesta data
estic fora
però si vols
porta un magnetofoni
i farem l'entrevista
aquí gravada
i la vam passar després
davant de cara al públic
però esclar
per antena ja anava bé
interessava més els oïdors
que el públic
amb xís
molts artistes
d'aquesta manera
esclar
jo tenia l'ajut
lògicament
de les cases discogràfiques
que em trucaven
i em deia
Andrés
per tal dia
bé
per exemple
l'Isàcia
l'Isàcia
va ser la que va
treure el rió de la luna
sí
doncs que no farà
gaires anys
va sortir per Eurovisió
presentant
veus que la podíem
haver portat nosaltres
sabia que la coneixies
home
aquestes coses
s'han d'avisar
aquestes coses
no la pots fer
si ella ho hagués vingut per aquí
ara ho llenço així
ja ho vaig fer
aquell temps
ara
si ella ho hagués vingut per aquí
segur que sí
que la pot
això sí
llavors esclar
a les cases de discos
em deien
Andrés
per tal dia
ve aquesta artista
i llavors esclar
nosaltres els divendres
els divendres
fèiem l'ensaig
amb l'orquestra
lògicament
llavors això
ho fèiem
al Saló Les Ceps
allà
on hi havia
el Cine Les Ceps
que parla
el Joel Manel Serrat
de la plaça Les Ceps
sí sí sí
a Barcelona
estem parlant
que es deia
Saló Les Ceps
i allà ensajàvem
els divendres
al vespre
molt bé
venien els cantants
que tenien d'actuar
en orquestra
amb les seves partitures
i també fèiem
les proves
amb la gent novell
que venien
venien a mollor
les nenes
amb la seva mamà
els nois
a vegades
venien sols
veus que t'he fet
una pregunta
i no me l'estàs contestant
quina?
punyetero
quina?
aquí també hem portat
gent
jo ja t'he dit que sí
sí però ja està
ja ha obviat el tema
i s'ha anat una altra cosa
i s'ha anat cap a Barcelona
una altra vegada
bueno perquè allà va ser
els començaments
ja ho sé
ja
a més teniu que veure-li
els ullets a l'Andrés
de Sònia
no no
d'estalletes
que t'abrilen
de records
de records
de records
sí
no no va ser
va ser una mica molt maca
però el que anava a dir
és això
digue'm
que allà hi havia
un caliu tremendo
allà al Teatre Capça
perquè venien molts artistes
que no tenien per què cantar
lògicament
no solament a veure'ns
o a fer la xerradeta
els uns amb els altres
i això s'ha perdut molt
després una altra cosa curiosa
quan s'acaba el programa
perquè ho fèiem els diumenges
a les deu i mitja del vespre
quan s'acabava el programa
allà a la una
a una i mitja
llavors els que érem
diguéssim
de casa
per exemple
el Ramon Calduc
els que l'atrava
gent de l'època
més o menys a propera
llavors anàvem
a la plaça Real
i allà ens assentàvem
allà a prendre uns gerros
d'aquells grans de cervesa
amb berberechos
almejas
i allà ens estaven
fins a les tres i mitja
a les quatre
llavors era barat
perquè la pena
ara vés allà
i has de demanar
escolti
mig got
quant seria
mig per cebe
o mig almeja
o per cebe
tu apuntes molt al
tornem a Tarragona
si t'assembla
tornem aquí
al nostre programa
que m'has fet
un bon
que tu venies
del món de la ràdio
que feia molt de teus
que estaves per la ràdio
a part d'això
era de la música moderna
que només sentia
un trenc trenc
deia tal cançó
és veritat
que ja ho sabies
ara escolta
ara estic peix
completament
però ara tu tens
les teves coses
Andrés
ara encara estic
dins l'ambient del cine
que sempre m'havia agradat
ja des de petitet
que jo he cultivat
el cinema
i a l'Andrés
ara estem de parada
com hem comentat
al principi de l'entrevista
ara estem de paradeta
però espero que
de cara a la propera
Andrés
compto amb tu
ja t'ho dic ara
així en directe
que compto amb tu
per la propera edició
espero de la primera hora
de la tarda
que tornarem a fer-ho
de 4 a 5
si no hi ha
contraordres
i que tornarem
una altra vegada
a repassar
pel·lícules
tot el que faci
a més a més
el que ens agrada molt
i que ho fem
amb l'Andrés
que no són pel·lícules actuals
alguna puntual
potser anomenem
diem
però és més anomenada
que una altra cosa
i normalment
són pel·lícules
d'aquelles que ja
no sabem per què
cine clàssic
però que ja no es poden veure
no diguis
antigues
no clàssiques
és veritat
queda més bonica
lo de clàssiques
així que compto amb tu
no Andrés
vaig preparar el contracte
de col·laborador
per una nova temporada
exacte
per això ja
cobro-ho mateix que sempre
ho de sempre
ja estic content
sí
per què relleu
perquè no us heu mentat
estàvem en crisis
clar clar
és que tu
no puc demanar un min de sou
ja ho has fet amunt
ja ho has fet amunt
Andrés
doncs amb l'Andrés
i l'Andrés
avui hem tingut el plaer
de parlar
Andrés
moltíssimes gràcies
gràcies a vosaltres
per convidar-me
per fer-nos partícip
de la teva família
radiofònicament parlant
i espero que de cara
al mes d'octubre
tornem a començar
a sentir aquella sintonia
que fèiem
i ara per acabar
he pensat
dic home
fem-ho bé
no?
obre
obre
fem amb el lògut
de Rainbow
la versió bona
del Mago deus
diguem-ho així
m'ajudicar-la
i tant
doncs Andrés
gràcies
i fins la propera
que sigui ben aviat
gràcies
adeu-siau
adeu-siau
once in a lullaby
m'accert
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
I llavors ja no recordo res d'aquells camps.
Només unes cases blanques i un carrer empadrant.
Vist la vida a tothom?
Sóc un monstre de la nit,
amb enllam carregat de sexe i un dimoni permeït.
Durant, durant, durant, durant.
Ja es deia llavors l'any 1990 i també es diu ara
que les millors balades formen part de grups de heavy metal.
És el cas de Sang Traïd,
aquest grup de rock du i de heavy metal català
que ens arribava des de la Junquera
i amb aquest llargador de terra de vents
que, com bon grup de heavy o de rock du,
incluïa en la seva discografia una balada.
I ara uns altres monstres,
Loquillo y los trogloditas,
des de la Por Ellos, que son pocos i cobardes.
Música
Siempre quise ir a L.E.V.A.
Dejar un día en esta ciudad
Usaré el mar en tu compañía
Música
Pero ya hace tiempo que me has dejado
Y probablemente me habrás olvidado
Sé que aventuras puede sentir
Música
Y ahora estoy aquí sentado
En tu pie en tu cádil
En la segunda mano
Valverde y E.V.A.
Es que es mi ciudad
Y hace un momento
Que me ha dejado
Aquí en la larga
De ti mirado
La última ruia
Que vino a probar
Que me sento detrás
Quizás en Martín
Y en el joven con
Mena por qué no
Lo hiciste a llamar
E y que podí
Combinarte sin más
Y al mar a tus ya ver
Y al irse la rubia
Me he sentido extraño
Me he quedado solo
Para confinarlo
Ya se ha pensado
La constancia de ti
Y desde esta colpa
Donde estoy parado
Me he sorprendido
Me he sentido brillando
A tu padre
Que me ha atrapado
Desde mi lugar
Y amanecer me sorprenderá
Dormido borracho
En el caído
Y de esta colpa
Y aquí borracho
En el caído
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
!
!
Ens anem a una nova hora d'aquests 25 anys de ràdio
a la sintonia de Tarragona Ràdio al 96.7 FM
també a www.tarragonaradio.cat i per la TVT
Avui ens eslledarem a l'any 2008
concretament un 4 d'abril de 2008
es feia l'efemèrida dels 250 anys dels Armats de Tarragona
Avui recordarem l'entrevista que van tenir amb dos membres de l'organització
així com amb dos membres dels Armats de Tarragona
per saber alguns dels actes per commemorar aquell aniversari
I avui comptarem amb nosaltres l'Andrés D'Andrés
un col·laborador que ens ha posat molt de cinema en aquesta casa
i avui parlarem amb ell també d'una manera força especial
parlarem de la seva història amb nosaltres amb Tarragona Ràdio
I abans de tancar com sempre passarem per la música de l'any 1990
de la mà de Joan Maria Bertrani
Tot això ens atemo ara mateix
amb els Is Your Sisters
i amb una miqueta de foc
Què et sembla?
Sigueu tots benvinguts
весь l'any
Oh la merda!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
S'han preparat cinc grups i hem preparat tot un itinerari pel casc antic de Tarragona
i després per acabar també per la Tarragona moderna amb una passada per dos coques de la Rambla.
És un grup que supera els 300 armats entre tots els manibles
i bé el que esperem és que realment sigui una festa important per la ciutat
i que quedi en la història del que són els armats dintre de Tarragona.
Quins grups s'han convidat de fora de la ciutat?
Bé, hem convidat els manalles de Girona, els armats de Mataró, els armats de Torredembarra
i els armats de Montblanc que junts amb els armats de la Sang completen els cinc grups.
Han triat aquests quatre grups de fora per algunes raons en concrets
perquè tenen una forta tradició, un fort pes, tenen alguna característica especial?
Sí, bé, la nostra idea era fer un grup que pogués desenvolupar-se
per el que és el casc que tinc a Tarragona
per realment donar-hi la prestància que té per la part monumental
i com a patrimoni de la humanitat
i també donant el fet que ho celebravem dintre de l'any jubilar
perquè l'acte de diumenge és un acte que està inclòs dintre del programa oficial de l'any jubilar
i aleshores el tema dels grups ha portat una mica de significació.
En primer lloc, les colles grans, diríem, les grans en quant a nombre de participants,
Girona i Mataró, són de les més significatives, probablement de les dues o tres més significatives,
de Catalunya i a més a més són dues agrupacions on nosaltres hem estat a les seves celebracions.
Per tant, ells ara venen a fer-ho a Tarragona,
el mateix que nosaltres vam anar a fer en el seu dia a Mataró i a Girona.
Els de Dorra d'en Barra, pel fet que participen en un acte de la Setmana Santada de Tarragona
ja fa molts anys, el possessor del Dolor del Dimec Crescent,
i els de Montblanc perquè pertanyen també a la Congressió de la Sang i estem agermanats.
I aleshores hem convidat aquest grup.
Si féssim una comparativa dels armats a la Sang de Tarragona
amb aquestes quatre agrupacions que venen de fora d'armats,
com situaríem els de Tarragona?
Al capdavant de tots o la veritat és que hi ha també alguns d'aquests grups
que venen d'altres punts del país que tenen tanta o més vàlua que la gent d'aquí?
Això és difícil perquè hi ha molts punts a concretar.
És a dir, penso que els armats d'aquí són digníssims,
tenen alguns elements que potser no...
Com per ara, per exemple, el tema dels escuts que no porta ningú més,
però penso que precisament una de les coses que distingueix aquests grups
és que tots tenim el mateix trenar i la mateixa manera de fer les coses
i de seguida ens vam posar d'acord quan va ser l'hora de com havíem de planificar la desfilada.
Senyor Gabriel, expliquem una miqueta com està organitzat l'activitat de diumenge,
més o menys en quins horaris i què preveuen a nivell de logística i d'organització,
que suposo que això també és important.
Home, ha sigut una mica complicat arribar a tot això.
Vull dir, aquí hi ha hagut una sèrie de companys que no estan aquí per altres motius,
perquè som els que som, però que han sigut els que han portat una part d'aquesta logística.
O sigui, el primer que va començar va ser contactar amb els grups, com deia el Carles.
Una vegada concretat els grups, els vam anar a visitar, aquests grups van acceptar,
llavors van fer una trobada a Tarragona, doncs a mitats de febrer,
perquè ells vagessin el mar on es movien, com es movien i com ho podien fer
perquè fossin capaços i conscients, perquè és clar, el problema no és la quantitat,
sinó a vegades la qualitat del que vols fer, en el sentit que un circuit per posar molts armats
doncs és molt complicat i coordinar-ho tot és molt complicat.
Llavors ells de seguida van veure el marc emblemàtic,
inclús vam estar estudiant el tema de l'amfiteatre,
evidentment a Baix de l'Arena no hi caben, a l'acte quedava de curt,
i una vegada fet això, doncs s'ha dissenyat tot aquest acte.
Llavors, què serà?
Bé, doncs el diumenge aniran arribant els diferents grups
i a tres quarts d'11 se sortirà del Col·legi Sant Pau,
que és el lloc de concentració de tots plegats,
es baixarà pel carrer Maria Cristina,
un grup darrere l'altre,
i llavors entrarem pel portal del Roser.
El carrer Cavallers, els que obriran la desfilada seran els germans de Tarragona,
el carrer Cavallers, carrer Major,
i llavors carrer Marceria,
Baixada Patriarca,
Les Coques,
la plaça de la Pagesia,
llavors sortirem pel portal de Sant Antoni,
baixarem per Sant Antoni,
a la meitat del passeig de Sant Antoni,
hi haurà la tribuna principal,
per dir-ho d'alguna manera,
on hi haurà les autoritats,
i allà serà on faran el primer acte
els germans de Tarragona,
que se n'hi cobriran,
quan els de Girona, que són els que tanquen,
estaran al carrer Major començant les seues evolucions.
Hi haurà un altre grup que ho farà a la plaça de les Cols,
a l'altre davant del Museu Bíblic,
i l'altre davant de la plaça de la Pagesia.
Vull dir, i així s'aniran desplaçant.
Clar, pensem que a Girona són 120.000 persones
i tots van muntats a cavalls,
els de Mataró porten una quàdriga,
o sigui, arrastrada per dos cavalls,
vull dir, llavors,
una vegada això,
doncs s'aniran desplaçant als llocs
de fer les passades estàtiques,
es baixarà per la Rambla Vella,
carrer Sant Agustí,
les dues coques de la Rambla,
com deia el Carles,
carrer Assalt,
via de l'Imperi,
com no,
arribarem al Camp de Mar
i allà, doncs,
en aquella esplanada que hi ha,
doncs, es farà la despedida
i, doncs,
el senyor el que vispe farà la pregària de l'any jove.
La sortida serà, per tant,
l'inici del recorregut al Portal del Rosal a les 11?
I se suposa que a dos quarts de dugues
serà l'acte de cloenda al Camp de Mar.
Déu-n'hi-do, la desfilada, el recorregut...
Són 2.800 metres,
vull dir que caminant es fan en 20 minuts,
20-25 minuts caminant a pas normalet,
però, evidentment,
anant així.
Se suposa que cada una de les passades
serà al redor de 6 minuts.
Aquest és el que està pactat amb tots els grups.
Evidentment,
ells hi han posat molt d'interès,
vull dir,
s'ha fet tot un treball molt exhaustiu
per part de les persones
que han dissenyat la logística,
tant el Joan Albrecht com el Manolo Vives,
vull dir, que ho han fet de fàbula.
Vull dir,
llavors, jo crec que se'ls ha de felicitar des d'aquí,
vull dir,
i pel treball fet.
I esperem, doncs,
que tot surti bé.
Clar, explicar-ho tot
i tots els detalls,
buscar el Col·legi Sant Pau,
on dinarem als 500,
vull dir on aparquarem els autobusos,
la coordinació de la Guàrdia Urbana,
bueno.
Això ja és feina feta.
Digem-ho.
Per què han triat aquest diumenge 6 d'abril?
Suposo que era una qüestió també
que tothom havia de fer coses abans
per Setmana Santa, vull dir.
Dit amb molt de carinyo,
el senyor Zapatero ens va a xafar el dia.
Estava previst de fer molt de temps
el dia 9 de març
perquè entrés dintre dels actes
de Setmana Santa
que creiem que era més llògic.
A més a més,
com que estava vinculat dintre de l'any jubilar,
doncs ho creiem,
clar,
en el moment que ens van donar compte
tots plegats,
o en el moment que es va anunciar això,
doncs vam veure que seria
molt problemàtic
fer-ho aquell dia
per un munt de coses.
Tienes la taula,
les autoritats por ahí,
la policia municipal,
la Guàrdia Urbana,
en fi.
Era inviable.
Era inviable.
En fi,
tenim dos membres dels armats,
com dèiem,
el Carles Mico i el Jordi Freixa,
que no sé si davant d'una desfilada
extraordinària i especial
com la de diumenge
estan una mica més neguitosos.
Carles.
Sí.
Perquè és diferent, ho dic, eh?
Perquè s'assort una mica de lo normal, no?
Sí, és una mica...
Bueno,
en dos paraules
podria resultar que competim
amb uns altres
que fins ara
sempre hem actuat sols a Tarragona
i ara tenim unes altres formacions,
unes amb més gent
i, bueno,
és qüestió, doncs,
d'aprendre-s'ho...
En van dependre, també,
dels altres i, bueno,
és...
És interessant, no?
És interessant, sí.
Jordi,
més nerviós,
potser més neguitós
que una sortida normal?
Bueno,
intentes controlar-ho.
Més és la...
En part del que ha dit el Carles,
és una mica la responsabilitat, no?
A més, som els anfitrions,
tenim l'obligació
de fer-ho bé,
de fer-ho el més bé possible
i més que nervis
és la responsabilitat
que tens
que ha de quedar un acte
que ha de ser també,
esclar,
no pot desfavorir
amb la feina feta
per tota l'organització,
o sigui que hem de donar
la talla.
Què els sembla el recorregut?
Bé,
em sembla perfecte, sí, sí.
Potser hauria sigut millor
allò de l'amfiteatre,
m'hauria fet molta il·lusió
que ha sigut
la reunió allà,
però, bueno,
ja per tema logístic
i de capacitat
no podia ser.
Però ja està prou bé.
Jordi?
Sí,
jo crec que sí.
Hem de tenir en compte
que el més dur
és una professora
del divendres sant.
Aleshores,
si això ho superem
amb nota,
doncs vol dir
que aquest recorregut
per nosaltres
crec que ha de ser
bastant bo.
Ho deia perquè
són carrers diferents,
algunes vies,
algunes coincideixen,
però en fi,
es fa algun altre recorregut,
es passen per carrers
que no passen habitualment
als armats,
no els sembla
que hagi de ser
un problema?
En principi no,
perquè aquest any
precisament
per la segona recollida
es va passar
pel passeig de les Palmeres
que no s'havia fet mai,
o sigui que estem una mica
també,
ja estem una mica rodats
en fer traçats alternatius,
crec que no hi ha d'haver
cap problema ni un.
Carles,
què suposa ser armat
per una persona com vostè?
Bueno,
a part de ser un orgull,
es contribuï una mica
amb la ciutat,
aportar un granet d'arena
per la ciutat de Tarragona,
sempre ha sigut,
sempre m'ha agradat,
de petit ens ha agradat molt,
ja ho vaig comentar
l'altre dia
el Jaume Fontanet
del Teatre Metropol
que de petits
amb una escombra
passejant pels passillos,
pels passadis de casa
i picant,
i bueno,
quan ets més gran
veus possible la realitat
d'integrar-te
i bé,
és un gran orgull,
la veritat.
Des de quants anys
fa que és armat?
Jo 18 anys.
18 anys.
18 anys, sí.
I aquest any present
me'n retiro
perquè compleixo
l'edat reglamentària ja
i serà un digne colofó
d'acabar la carrera militar romana
amb una desfilada així
tan important, no?
És a dir,
que l'última desfilada
serà la del proper diumenge?
Serà la del proper diumenge, sí.
Això sí que sí.
I encara amb pinces
perquè tinc el manis trencat,
no el vaig trencar abans
de Setmana Santa
i tenia por de no poder sortir.
I el Jordi Freixa,
quants anys fa que és armat?
Jo soc més novell.
Jo fa 10 anys
i dos a la reserva,
és a dir,
quan entres,
si no hi ha plaça
per sortir el divendres sant,
que és el dia gran,
el dia que volem sortir tots,
doncs passes a la reserva
en espera
doncs que hi hagi
alguna baixa.
Això és com estar
en la banqueta
d'un equip de futbol, no?
Més o menys.
Ja voldria fer una puntualització
del que diu el Carles,
diu que potser sigui
a banda darrere,
perquè teníem en marxa
un projecte
de reconstrucció històrica
en el qual
una de les coses
que potser posarem
serà posar un signífer
i llavors ens havíem pensat
que l'honor
de portar l'estandard,
aquest nou estandard,
si s'aprova,
serien els que es n'essin jubilant.
Per tant,
potser no sigui
la darrere desfilada,
sinó la banda darrere.
Pel Jordi,
què suposa ser armat?
haver estat armat ja
durant deu anys.
Doncs,
per mi és
pràcticament
el que diu el Carles,
l'únic que volia afegir
que una cosa
que ja vaig parlar
una vegada a la premsa,
sobretot
quan desfiles
per la part alta,
dona una sensació
d'estar
dos mil anys darrere,
és a dir,
tota l'ambientació,
el que m'ha dit també
el Vicenç,
el ser Terragona Patrimoni,
aquelles pedres,
aquelles...
doncs dona la sensació
que tires darrere el temps.
Vostè també d'alguna manera
ha col·laborat en el disseny,
o ha fet el disseny
del tríptic commemoratiu?
Jo he tingut l'honor
de fer el disseny
de la portada
i del cartell
dels 250 anys,
que és un, diguéssim,
tot un treçat
sobre el temps,
a partir d'aquest
follet de promoció turística
de l'any 35,
el qual representa
els armats
que no hi ha constància fotogràfica,
doncs una contenació
històrica del temps
fins a arribar als nostres dies.
Què creuen, Carles Batxes,
què suposen els armats
pel conjunt
dels ciutadans
de Tarragona?
Són un dels principals
símbols
de la ciutat?
Jo penso que sí,
tenint en compte
que la Setmana Santa
ja és una
carta de presentació
de Tarragona
molt important,
penso que els armats
probablement
siguin
una de les
formacions
més
conegudes
i que distingueixen més
el tema
de la Setmana Santa,
sobretot
per la tasca que fan
i per la tasca que fan
el divendres sant
a la tarda,
que és un acte
únic
i que no es fa enlloc més,
el tema de la recollida
dels passos
on els armats
tenen un protagonisme
importantíssim
perquè
si bé
a la possessió
l'encapsalen
i després recullen
el Sant Crist de la Sang,
a la recollida
tenen protagonisme
en cada un dels passos
perquè
un per un
van fer
les reverències
per recollir-los.
amb l'activitat
d'aquest diumenge
es culmina ja
la celebració
i la commemoració
dels 250 anys?
No,
diguem que seria
és el punt culminant
però no l'últim.
Seria l'acte culminant
però no serà l'últim.
En tenim com a mínim
amb cartera
tres més
però no tindran
la importància
i la ració mediàtica
que puguin tindre aquests
tenint en compte
que són actes
una miqueta
més restringits
però sí que tenim
pendint
una trobada
d'exarmats
de tots aquests
últims anys
tots aquells
que han estat
armats
voluntaris
diríem
després també
tenim
una part
de la festa
de la congressió
que la celebrarem
el dissabte
14 de juny
i que
hi haurà
una part
dedicada
als armats
i en què
es presentaran
les cobles
als armats
de Tarragona
i després
també tenim
per vista
per després
de l'estiu
una exposició
retrospectiva
fotogràfica
i de cartelleria
dels armats
on hi haurà
fotografies
maques
i importants
bàsicament
de fotografies
de persones
congregants
i gent
que ha anat
fent fotografies
en plan particular
i les té a casa seva
i farem
això farem
amb una selecció
i juny
amb el Jordi
que és un especialista
dissenyarem
l'exposició
i després
també ens queda
encara
el treball
que estem fent
de probablement
amb quasi tota seguretat
la reedició
del llibre
que l'any 86
va escriure
Josep Maria Salvador
sobre els armats
de Tarragona
ampliat
i millorat
i que
probablement
també veurà la llum
sobre el temps
de l'exposició
més o menys
i probablement
aprofitaríem
per fer la presentació
amb la inauguració
de l'exposició
Déu-n'hi-do
doncs ha quedat
moltes coses
de la desfilada
de diumenge
senyor Gabriel
alguna recomanació
per el que he considerat
potser això és
una opinió molt personal
d'anar a un parell
de llocs
d'aquesta desfilada
perquè pot ser
doncs
això un moment culminant
segurament el que comentava
un punt seria
el passeig de Sant Antoni
però
pot haver-hi algun altre
que creuen
pel recorregut
que han dissenyat
que pot ser especialment
maco
jo crec que el passeig
de Sant Antoni
doncs
per l'amplada
del passeig
doncs
és un lloc
molt emblemàtic
és un lloc
on s'ha vorent
molt bé
i després jo crec
que la Rambla
el que passa
que alencant per mi
del casc antic
passar pel carrer Cavallers
el que passa
que no hi podrà haver
massa gent
a les voreres
perquè no hi cabran
al carrer Major
doncs
Déu-n'hi-do
les coques
a la plaça
a la plaça de la pagesia
jo crec que
les escales
que donen
damunt del pàrquing
allò pot servir
una zona bona tribuna
no?
sí
i a més
i també a la plaça
de les Colts
vull dir que
totes aquestes coses
perquè esclar
a mesura que vagin
o sigui allà
a mesura que van pujant
els grups
clar
allà em sembla que
els primers que actuen
és el part grup
i després actuarà
el quin grup
i el quin grup
és Girona
vol dir que Girona
actuarà
a la plaça de les Colts
i el quart
em sembla que és
Torre d'en Barra
o Torre d'en Barra
Montblanc
doncs el primer que actuarà
a la plaça de les Colts
serà Montblanc
no estan
tots desfilaran
evidentment
el que passa que
si parem en cada lloc
seria impossible
a les sis de la tarda
que restarem
totes per Tarragona
llavors jo crec que
aquests pot ser
uns punts
molt interessants
i la Ramla
evidentment
és la majoricitat
de la Ramla
vull dir clar
és important
i bueno
el que coneix
el recorregut
cadascú es muntarà
una miqueta
perquè hi ha molts tarragonins
i el que deies tu abans
sobre la importància
molts amics
molts companys
escolta
això dels armats
quan ho feu
és que els nens
els nens
els nens
vull dir que
això és important
els nens
ja veuen
l'emblema
dels armats
o sigui
la figura dels armats
el record dels armats
doncs ja el tenen
a part dels passos
però clar
jo suposo que
per un nano
doncs això crida molt
sens dubte
en fi
ho hem de deixar aquí
estarem pendents
el cent diumenge
d'aquesta desfilada
començarà a partir
de les 11 del matí
al portal del Roser
amb aquests
5 grups
d'armats
4 convidats
de fora de la ciutat
i els propis armats
de la Sanc de Tarragona
sens dubte serà
una gran festa
per commemorar
per celebrar
aquests 250 anys
dels armats
de Tarragona
Carles
Carles
Mico
i Jordi Freix
Armats
moltes gràcies
per venir
aquest matí
en directe
a Tarragona Ràdio
que vagi molt bé
la desfilada
inèdita
i especial
i extraordinària
del proper diumenge
gràcies
bon dia
gràcies a nosaltres
i gràcies també
als membres
de l'organització
Carles Batges
i Vicenç Gabriel
per venir-nos
a explicar
tota la logística
tota l'organització
de l'acte
del proper diumenge
que vagi molt bé
que sigui tot un èxit
senyor Batges
senyor Carbel
moltes gràcies
bon dia
quant de temps
se sentia
aquesta sintonia
Andrés i Andrés
bona tarda
benvingut
molt bona tarda
com estàs?
doncs mira
content
de sentir una altra vegada
la sintonia aquesta
que feia
una temporadeta
que estem
sense poder fer
el programa
des que hi ha hagut
aquests canvis
estiuencs
i estranys
diguem-ho així
però bé
tot tornarà
una altra vegada
com el Rius
tot torna al seu lloc
tot
s'espera
jo també ho espero
amb l'Andrés
com un dels col·laboradors
d'aquesta casa
també l'hem volgut
convidar
perquè ens expliqui
una mica
la seva història
dins d'aquests 25 anys
de ràdio
que estem fent
durant aquests dies
Andrés
tu te'n recordes
com va ser
la vegada
que vam picar
a la teva porta
per dir
vine a l'emissora
i ja gairebé et vas
quedar amb nosaltres
te'n recordes?
Sí, doncs mira
va ser al principi
d'estar a l'emissora
després de marxar
vosaltres
al casc antic
bueno
primer
vaig vindre
alguna vegada
a fer fotografies
que va vindre
el Pasqual Maragall
allà dalt
a la plaça
del fòrum
que no sabia
ni com posar-me
perquè jo era tan petitet
que amb el gran angular
podia jo retratar
després vau anar
allà a l'altre lloc
del casc antic
al Carre de Nau
que vam estallar
i quan vau anar
a la Rambla Nova
llavors va ser
quan jo vaig començar
a vindre
llavors ja t'havan fixar
ja t'havan fet contracte fixa
ja fixa
sí, fixa
a més
teníem una excusa perfecta
Andrés
perquè ens ho deixaves tu
en safata de plata
tot s'ha de dir
per a aquells que no coneguin
l'Andrés d'Andrés
que jo crec que és impossible
l'Andrés d'Andrés
és un gran cinèfil
té una col·lecció magnífica
de pel·lícules
i que encara ara
hi ha molta gent
que gaudeix
no Andrés?
sí, sí, sí
digue-ho tu
on podem trobar-te
cada mes
cada dimarts
i cada dijous
a l'antiga audiència
fem cinèmac
llavors comencem
una altra vegada
la Filmoteca Andrés d'Andrés
servidor de vostès
però que vulguin manar
el cicle aquest
es titula
perquè cada mes
fem un cinema
basats en un cicle
que es diu
Per riure tothom
avui hem de parlar de tu
exclusivament de tu
de seguida
podríem dir que
et vam agafar
per la part de cinèfil
no?
sí, sí
o et vam enredar
per alguna altra cosa
més que jo no recordo
Andrés
no sé
perquè per fotògraf
no crec
perquè a través de la ràdio
és difícil
d'explicar la fotografia
sí
no podem ensenyar
les fotografies
als oïdors
o sigui, te vam enganxar
directament
per el teu món
per el teu hobby
per això
per la meva afició
a la cinematografia
després per la col·lecció
que tinc
de discos
de molta gent
moltes orquestres
i bueno
com que era curiós
ningú fa
coses així
antigues
més que res
perquè tot era
cine antic
llavors clar
tothom parla
del cine actual
de les estrenes
i bueno
com que jo podia parlar
fent història
del cinema
doncs va semblar
que això podia ser interessant
i així hem anat seguint
durant molt de temps
inclús hem retransmès
pel·lícules
i tot
sí
bueno
anem per pams
anem per pams
estem al carrer de nau
que va ser
quan vas podíem dir
començar
la teva tractoria
com a col·laborador
bueno no
va ser
només entrar
començar
vosaltres
allà a la Rambla Nova
ah a la Rambla Nova
va ser quan jo vaig començar
amb vosaltres
al carrer de nau
no
jo havia anat alguna vegada
i ja vas començar
al matí
va ser a la tarda
te'n recordes
te'n recordes
com anava
i amb qui estaves
perquè vas començar
amb nosaltres ja directament
amb el programa
de la tarda
amb mi
sí jo crec que sí
amb tu
vaig començar
sí
sóc la responsable
que tu has estat
a vacances
has estat malalta
o qualsevol cosa d'aquestes
llavors
amb la Núria
també
sí
amb la Joana Maria
potser algun dia puntual
amb la Joana Maria
també vaig estar uns dies
també
que llavors era bo
perquè no sé
quin d'aixòs hi havia
que en més de fer
uns 20 minuts de programa
hi havia dies
que feia quasi una hora
de programa
qui dius
em deia
avui no tinc res
tiram endavant
com que he sobrepuntat
material de sobres
no no això és veritat
eh
sí sí
doncs aquell dia jo
gaudia que no ho vulguis
saber
saps
explicant i posant música
i discos i coses
així com hem de dir
que tots els col·laboradors
em comentaven
que clar
a partir que es va inventar
el que era internet
ja passàvem de portar música
i deixàvem les motxilles
de càrrega
a casa
amb l'Andrés
Andrés
no va passar això
no Andrés
no no
perquè
perquè tu gairebé
cada vegada
cada vegada
que venies
carregat fins a dalt
amb totes les coses
que havíem de posar
internet és una gran ajut
des de l'UEGO
i trobes coses
interessants i així
però tinc tant de llibre
tant material
tantes revistes
de cine antigues
que tinc material
esclar
parlar de temes
antics
de cinema clàssic
doncs lògicament
tinc molt material
per poder explicar
coses
que a internet
no ho posen
inclús
els llibres especialitzats
que també tinc
n'hi ha uns
que et posen unes coses
que l'altre
no ho expliquen
i tenen coses
que no ho expliquen
ni un llibre
ni l'altre
o sigui que
d'un llibre
de l'altre
jo vaig traient coses
parlar informant
fent història
del que és el cinema
tant d'orquestres
d'artistes
d'estudis
d'anècdotes
de sistemes tècnics
una vegada
vam estar explicant
tot el tiburon
el pel·lícula tiburon
de com es va fer
i de quina manera
com es va fer
com funcionava
el que passava
bueno
60.000 coses
sí
s'han fet moltes cosetes
el que a mi m'ha agradat
ha sigut la retransmissió
de pel·lícules a vegades
per què?
que m'ha agradat
ah que m'ha agradat
havia entès
que no t'havia agradat
no no que sí
que m'ha agradat
perquè escolta
jo me'n recordo
d'una pel·lícula
que crec que no te l'he demanat mai
sí
té no de pas si té hermanos
home deixa'm acabar
la confiança
és la confiança
és una pel·lícula
que no hem fet mai
Andrés
no?
sí
no no
quantes vegades
jo Juan Tenorio
tampoc hem parlat mai
de Juan Tenorio
tampoc hem parlat
de
de pel·lícules
que hem arribat a fer
jo crec que
és el que t'anava a dir
quan arribava
el que era Nadal
quan arribaven les festes
ja era assignat
directament
les pel·lícules
de dibuixos del Disney
és clar
algun conte contes
sí sí
originals
de la banda sonora
la veu
les músiques
tot
i esclar
allò que no es veia
i l'uïdor
no podia adevinar
llavors jo
ho explicava
en aquell moment
el modí tot
ens ho pega
és veritat
és veritat
esclar
ho explicava
i seguíem
amb el so original
de la pel·lícula
una altra de les coses
que també he de dir
a favor de l'Andrés
que a banda
que és un bon treballador
a part del col·laborador
d'aquesta casa
és que
quan li dèiem
Andrés
què et sembla
si de cara
la setmana
i la setmana
venen
però si ja ho tinc
això
això
i això
ho tenia preparat
i bueno
però l'altre
no és que l'altre
ja també ho tinc
això
i això
i deies
Andrés
ets un crac
si és que no ens dona temps
a donar-te cap idea
perquè ja les tenia fetes
no
és que
lògicament
en tots els casos
i sobretot per ràdio
sempre m'ha agradat
com et diria jo
estar preparat
en molts aspectes
i tot i així
surt allò que dic jo
el duende
que et trobes un momentet
que dius
jo on és allò que jo tenia aquí
i què és el que
bueno
escolta
aquells impassos
saps
inesperats
però no s'ha passat gaire
Andrés
no
alguna vegada
potser puntual
però
això demostra
que ho fem en directe
i a més a més
que som humans
i que ho patíem
i que ho patíem
d'alguna manera
ens ha passat
el millor
amb un CD
amb aquelles coses
que dius
mira
que t'ho llegeixen
un costat
però no ho llegeixen
un altre
però clar
la sensibilitat
de segons quins CDs
pot ser alarmant
i ens ha passat
però no
gaire a vegada més
i amb les cintes de casset
que també
Déu-n'hi-do
les que deus tenir per casa
ui
cintes de casset
n'hi ha un grapat
n'hi ha
però escolta
cents en tinc
i de singles
i després de LPs
de vinil
però no en tinc
grapat
i lògicament
doncs és clar
ara de CDs
doncs actualment
no sé si tindré
com uns
dos mil i pico
de CDs
de pel·lícules
temes
la majoria
doncs de bandes sonores
i després
de moltes coses
antigues també
que ho han passat
perquè em passa una cosa
que hi ha en editorials
afortunadament
que fan recopilació
d'èxits
com et diré jo
doncs no sé
Los Hermanos Mars
cançons
músiques que ells han tocat
Fred Starr
Ginger Rogers
i en fin
grans orquestres
que fan unes edicions
relativament petites
per col·leccionistes
en CD
i llavors esclar
doncs lògicament
si ho trobo
doncs ho compro
i si no
doncs coses
antigues
que tinc
en altres formats
doncs quan tinc temps
ho miro de passar-ho
també en CD
per tindre-ho
perquè no ho trobo
en lloc que estigui editat
i això m'ajuda
perquè avui dia ja
les emissores ja treballeu pràcticament en CD
i és difícil
vosaltres no?
vosaltres encara teniu caset
i teniu tocadiscs
sí, sí, ho tenim tot per aquí
ho tenim encara
sí, sí
anem aguantant
no volem que passi el temps tan ràpid
Andrés
encara ens agafem a això
a més jo trobo que està molt bé
perquè algú es pot portar
una joia
discogràfica
i escolta
jo tinc discos
de 78 revolucions
aquí no
aquest no el podríem posar
Andrés
ja ho saps
però tinc discos
de 78 revolucions
i de pedra
i té algun de pedra
també l'Andrés
són de pedra
aquests són els de pedra
els 78 revolucions
són aquells
que si donaves un copet
crac
et quedaves ja sense ell
ostres
després van sortir
els de 45
els de
els de
16
i després
no
si van sortir
uns de 16
i després van sortir
uns altres de 33
que són les que normalment
33 revolucions
que són
que normalment
els LPs
que es deia
o vinil
que es diu ara també
molt bé
s'ha de tindre present
que quan jo vaig començar
que mira
jo vaig començar
a la ràdio
cara al públic
el 3 de gener
de 1960
ja no hi era encara
ja ja ho sé
no no hi era
mira que m'hagués agradat
veure'l eh
m'hagués agradat
però no hi era
vaig començar
el 3 de gener
1960
a Ràdio Miramar
a Barcelona
allà a la plaça Catalunya
i llavors ho fèiem
els estudis
ho fèiem cara al públic
venia els artistes
van començar ja
cara al públic
però esclar
aquells estudis
i que hi havia
unes 25 persones
i bueno
la gent que volia entrar
i no podia
i llavors ja la temporada
següent
perquè l'estiu
sempre havíem parat
bueno
després vam anar parant
però aquell mateix estiu
ja vam estar fent gestions
i vam passar
al Teatre Capça
via la Lletana
cantonar d'Aragó
i allà
ho fèiem
en Teatre
en un escenari
que ja fantàstic
o hi havia
no ho sé ara
com estarà allò
i allà
ja vam portar
orquestra
perquè a Ràdio Miramar
allà hi havia un pianista
i doncs allà
ja vam portar
un any
hi havia l'orquestra
de Jaime Miralles
i l'altre any
hi havia l'orquestra
de Ramona Ibaristo
que li deien
la Glenn Miller
espanyola
de lo bona que era
i de més imitat
i un any fèiem un
i un altre any
fèiem un altre
i amb aquells temps
ja vam tindre
amb el Ricardo Gavi
com cantant
que ha vingut per aquí
diverses vegades
ja ho saps
sí, sí, sí
i vam poder convidar
i vam poder parlar
de la seva música
i d'aquells temps
crec que ara
aquest estiu
tornarà a vindre per aquí
fer una miqueta
de vacances
i llavors em va dir
que si ve per aquí
doncs que vindrà
Saludausa
ah molt bé
pensa que el Ricardo Gavi
segueix cantant
igual que el José Guardiola
i té 83 anys
faran ara
són uns dels pocs artistes
que porten 50 anys
cantant
Déu-n'hi-do
Bocas Calatrava
i bueno
Ramon Calduc
ja va morir
el Rodi Ventura també
que eren de la vella guàrdia
i bueno
i així és lògic
és l'únic de vida
sí, que d'alguna manera
això de que t'acompidéssim
a la ràdio
tu ja la tenies agafat
tu això de donar-li el micro
ja ho sabies
per on anava
una miqueta
una miqueta
és així l'Andrés
després de Ràdio Espanya
no Ràdio Nacional
Ràdio Espanya
allà hi havia un programa
que es deia
Revista Deportiva Gol
i allò era
tot a base d'esports
però bueno
allà era una col·laboració
més aviat publicitària
qüestió de publicitat
i així
però bueno
també feia alguns pinitos
per allà
i després
ja vaig fer
una sèrie de programes
amb gent llatina
amb uns estudiants
que venien
allà a les universitats
i resulta que
vaig conèixer un
i vam sortir a parlar
de la música
i resulta que duien
ells del seu país
tot de LPs
música d'allà
molt bé
i van posar
algunes peces
que m'han agradat
llavors les vaig portar
per fer un programa
precisament
de música llatina
i me'n recordo
el patrocinador
que era
i es pot dir ara
perquè no existeix
Mistol Lava Sol
i Legia Guerrero
home Mistol encara existeix
però Mistol
encara sí
tu com que ets
m'estressa de casa
ho saps
mira que potser
que encara camini
jo no l'he vist
saps
i llavors
el Toni Leblanc
deia Mistol
no
la Gia Guerrero
que allà
Lava la senyora
i Lava el Cavallero
és veritat
és veritat
i llavors
bueno
vaig fer el programa aquest
i ells anaven presentant
doncs jo els preguntava
coses al seu país
i ells anaven presentant
els cantants
les músiques
i allà va ser
on va començar
a sortir bastant
el Pajaro Chauí
i temes d'aquests aixís
i me'n recordo
tota la vida
me'n recordo
una anècdota
que això em va
em va sentar malament
però bueno
hi ha gent per tot
per què?
que va passar
vam rebre una carta
d'un senyor
que féssim el favor
de no posar
aquestes idiotades
i aquesta música
i aquesta música
així
o sigui que hi ha gent per tot
però és curiós
l'única carta
que vam rebre
i a més a més
perquè això
en canvi tothom
tot content
clar perquè sabien
que anava al programa
aquest senyor
el envia baixada
l'olivera
i s'ho va trobar
al programa
i va començar a sentir
tothom contentíssim
amb aquestes cançons
va ser curiós
una altra anècdota
va ser que
amb el programa
que feia jo
que es deia Pentagrama
que aquí
a Ràdio Tarragona
també connectava
perquè connectaven
17 emissores
de tot Catalunya
llavors jo crec
que potser
devien ser
a part de la SER
i alguna altra
devia ser
de les primeres
cadenes catalanes
que es devia fer
però no es mencionava
cadena
no s'havia inventat
aquesta paraula
per nosaltres
i recordo
que una de les accions
que vaig portar
van ser
Los Cinco Latinos
i llavors
aquests sudamericans
em va fer gràcia
que ells
els anessin a entrevistar
i vam anar
a una sala de festes
que ells actuaven
i esclar
aquests xicots
no eren radiofònics
ni molt menys
però era la novetat
i me'n recordo
que sort que era gravat
que comencen
i diuen
i estem aquí
entre el trio
Los Cinco Latinos
i què?
Ai, ai, ai
perdon, perdon, perdon
bueno
rectifiquem
volrem allò
amb la gravadora
tornem a començar
i tenim la suerte
de tenir entre nosaltres
el trio
Los Cinco Latinos
una altra vegada
per l'amor de Déu
semblava jo
tres vegades
el trio
Los Cinco Latinos
ells es feien un fart de riure
l'Estela Raval
que ho duia tot
doncs escolta
un fart de riure
d'espans
sort que no sortia
per antena
i després
una altra anècdota
aquí va bé
va ser que
el va vindre actual
el programa
perquè ja et dic
que es feia cara al públic
va haver una nena
que ens va escriure
que ella era
una enamorada
de Los Cinco Latinos
que era una enamorada
tremenda
que li encantava
una fan tremenda
i l'anena tenia
13 anyets
i llavors
li vam dir
que el dia
que tornessin a vindre
saps
que llavors
ella
la convidada
la entrada era gratuïta
però era butaca enumerada
perquè saps
és un control
i llavors ens escriu
que la nena era impossibilitada
però no
tot el dia
en aquell moment
no es podia moure
oh quina llàstima
els Cinco Latinos
van anar a casa seva
amb mi
a veure-la
saps
aquella nena
estar plorada
aquella vella d'emoció
aquella nena
hasta nosaltres
ploràvem
hasta nosaltres
ploràvem
però aquestes coses
encara s'haurien de tornar a fer
a la ràdio
que s'ha perdut molt
d'aquestes coses
i ja està tot
molt més fred
no Andrés?
ja et dic una cosa
el teatre capsa
no era solament
la gent que venia a veure
les actuacions
sinó l'an 20
que s'armava
entre vestidors
venien emisores
ai emisores
venien editores
de partitures
esclar
buscaven gent
perquè hi havia gent novell
també no?
hi havia un espai
que es deia
Puerta aberta a l'èxit
o l'èxit allà
m'assuporta
en fi
coses d'aquestes així
que era per gent
que començava
més o menys seleccionadeta
i llavors esclar
venien les editores musicals
per dir-los
escolta vine per allà
pels estudis
que t'ensenyarem
unes partitures
perquè els ensenyaven
les partitures
i els ensenyaven
amb un pianista
que tenien
que els havia de tocar
i que els havia de fer
gratis
perquè ells ens siguin
interpretant aquestes peces
per a ells
llavors ells cobraven
de la societat d'autors
lègicament
artistes que venien
que millor aquell dia
no tenien res a fer
i venien a veure'ns
per allà si venien
algun dia a actuar
no és perquè cobressin gaire
perquè allà
pràcticament la majoria
no cobraven
perquè esclar
era gent que li interessava
el programa
per la promoció
que es feia
i l'únic que pagàvem
era per exemple
si venia algun conjunt
que els pagàvem la furgoneta
o el taxi
si tenien de vindre
amb algun instrument
i alguns artistes
importants
fins a cert punt
per cert
parlant d'artistes importants
nosaltres
podíem dir
al dins del nostre programa
no hem portat artistes importants
diguem
de renom internacional
però sempre que ha tingut oportunitat
l'Andrés
i l'Andrés
ha fet algun cicle
dedicat a alguna cosa especial
l'Andrés
sempre m'has portat a gent
relacionada
directa o indirectament
amb el que estàvem fent
que també hem tingut convidats
que no només ha estat música
i pel·lícula
sinó també hem tingut gent
que hem pogut tocar
no?
sí
doncs mira
jo recordo
entre molts
Clàudio Vila
Tito Mora
qui més
la Sara Montil
no va poder vindre
però en canvi
la vaig gravar
al mateix hotel
li vaig dir per vindre
i em va dir
no perquè a aquesta data
estic fora
però si vols
porta un magnetofoni
i farem l'entrevista
aquí gravada
i la vam passar després
davant de cara al públic
però esclar
per antena ja anava bé
interessava més els oïdors
que el públic
amb xís
molts artistes
d'aquesta manera
esclar
jo tenia l'ajut
lògicament
de les cases discogràfiques
que em trucaven
i em deia
Andrés
per tal dia
bé
per exemple
l'Isàcia
l'Isàcia
va ser la que va
treure el rió de la luna
sí
doncs que no farà
gaires anys
va sortir per Eurovisió
presentant
veus que la podíem
haver portat nosaltres
sabia que la coneixies
home
aquestes coses
s'han d'avisar
aquestes coses
no la pots fer
si ella ho hagués vingut per aquí
ara ho llenço així
ja ho vaig fer
aquell temps
ara
si ella ho hagués vingut per aquí
segur que sí
que la pot
això sí
llavors esclar
a les cases de discos
em deien
Andrés
per tal dia
ve aquesta artista
i llavors esclar
nosaltres els divendres
els divendres
fèiem l'ensaig
amb l'orquestra
lògicament
llavors això
ho fèiem
al Saló Les Ceps
allà
on hi havia
el Cine Les Ceps
que parla
el Joel Manel Serrat
de la plaça Les Ceps
sí sí sí
a Barcelona
estem parlant
que es deia
Saló Les Ceps
i allà ensajàvem
els divendres
al vespre
molt bé
venien els cantants
que tenien d'actuar
en orquestra
amb les seves partitures
i també fèiem
les proves
amb la gent novell
que venien
venien a mollor
les nenes
amb la seva mamà
els nois
a vegades
venien sols
veus que t'he fet
una pregunta
i no me l'estàs contestant
quina?
punyetero
quina?
aquí també hem portat
gent
jo ja t'he dit que sí
sí però ja està
ja ha obviat el tema
i s'ha anat una altra cosa
i s'ha anat cap a Barcelona
una altra vegada
bueno perquè allà va ser
els començaments
ja ho sé
ja
a més teniu que veure-li
els ullets a l'Andrés
de Sònia
no no
d'estalletes
que t'abrilen
de records
de records
de records
sí
no no va ser
va ser una mica molt maca
però el que anava a dir
és això
digue'm
que allà hi havia
un caliu tremendo
allà al Teatre Capça
perquè venien molts artistes
que no tenien per què cantar
lògicament
no solament a veure'ns
o a fer la xerradeta
els uns amb els altres
i això s'ha perdut molt
després una altra cosa curiosa
quan s'acaba el programa
perquè ho fèiem els diumenges
a les deu i mitja del vespre
quan s'acabava el programa
allà a la una
a una i mitja
llavors els que érem
diguéssim
de casa
per exemple
el Ramon Calduc
els que l'atrava
gent de l'època
més o menys a propera
llavors anàvem
a la plaça Real
i allà ens assentàvem
allà a prendre uns gerros
d'aquells grans de cervesa
amb berberechos
almejas
i allà ens estaven
fins a les tres i mitja
a les quatre
llavors era barat
perquè la pena
ara vés allà
i has de demanar
escolti
mig got
quant seria
mig per cebe
o mig almeja
o per cebe
tu apuntes molt al
tornem a Tarragona
si t'assembla
tornem aquí
al nostre programa
que m'has fet
un bon
que tu venies
del món de la ràdio
que feia molt de teus
que estaves per la ràdio
a part d'això
era de la música moderna
que només sentia
un trenc trenc
deia tal cançó
és veritat
que ja ho sabies
ara escolta
ara estic peix
completament
però ara tu tens
les teves coses
Andrés
ara encara estic
dins l'ambient del cine
que sempre m'havia agradat
ja des de petitet
que jo he cultivat
el cinema
i a l'Andrés
ara estem de parada
com hem comentat
al principi de l'entrevista
ara estem de paradeta
però espero que
de cara a la propera
Andrés
compto amb tu
ja t'ho dic ara
així en directe
que compto amb tu
per la propera edició
espero de la primera hora
de la tarda
que tornarem a fer-ho
de 4 a 5
si no hi ha
contraordres
i que tornarem
una altra vegada
a repassar
pel·lícules
tot el que faci
a més a més
el que ens agrada molt
i que ho fem
amb l'Andrés
que no són pel·lícules actuals
alguna puntual
potser anomenem
diem
però és més anomenada
que una altra cosa
i normalment
són pel·lícules
d'aquelles que ja
no sabem per què
cine clàssic
però que ja no es poden veure
no diguis
antigues
no clàssiques
és veritat
queda més bonica
lo de clàssiques
així que compto amb tu
no Andrés
vaig preparar el contracte
de col·laborador
per una nova temporada
exacte
per això ja
cobro-ho mateix que sempre
ho de sempre
ja estic content
sí
per què relleu
perquè no us heu mentat
estàvem en crisis
clar clar
és que tu
no puc demanar un min de sou
ja ho has fet amunt
ja ho has fet amunt
Andrés
doncs amb l'Andrés
i l'Andrés
avui hem tingut el plaer
de parlar
Andrés
moltíssimes gràcies
gràcies a vosaltres
per convidar-me
per fer-nos partícip
de la teva família
radiofònicament parlant
i espero que de cara
al mes d'octubre
tornem a començar
a sentir aquella sintonia
que fèiem
i ara per acabar
he pensat
dic home
fem-ho bé
no?
obre
obre
fem amb el lògut
de Rainbow
la versió bona
del Mago deus
diguem-ho així
m'ajudicar-la
i tant
doncs Andrés
gràcies
i fins la propera
que sigui ben aviat
gràcies
adeu-siau
adeu-siau
once in a lullaby
m'accert
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
I llavors ja no recordo res d'aquells camps.
Només unes cases blanques i un carrer empadrant.
Vist la vida a tothom?
Sóc un monstre de la nit,
amb enllam carregat de sexe i un dimoni permeït.
Durant, durant, durant, durant.
Ja es deia llavors l'any 1990 i també es diu ara
que les millors balades formen part de grups de heavy metal.
És el cas de Sang Traïd,
aquest grup de rock du i de heavy metal català
que ens arribava des de la Junquera
i amb aquest llargador de terra de vents
que, com bon grup de heavy o de rock du,
incluïa en la seva discografia una balada.
I ara uns altres monstres,
Loquillo y los trogloditas,
des de la Por Ellos, que son pocos i cobardes.
Música
Siempre quise ir a L.E.V.A.
Dejar un día en esta ciudad
Usaré el mar en tu compañía
Música
Pero ya hace tiempo que me has dejado
Y probablemente me habrás olvidado
Sé que aventuras puede sentir
Música
Y ahora estoy aquí sentado
En tu pie en tu cádil
En la segunda mano
Valverde y E.V.A.
Es que es mi ciudad
Y hace un momento
Que me ha dejado
Aquí en la larga
De ti mirado
La última ruia
Que vino a probar
Que me sento detrás
Quizás en Martín
Y en el joven con
Mena por qué no
Lo hiciste a llamar
E y que podí
Combinarte sin más
Y al mar a tus ya ver
Y al irse la rubia
Me he sentido extraño
Me he quedado solo
Para confinarlo
Ya se ha pensado
La constancia de ti
Y desde esta colpa
Donde estoy parado
Me he sorprendido
Me he sentido brillando
A tu padre
Que me ha atrapado
Desde mi lugar
Y amanecer me sorprenderá
Dormido borracho
En el caído
Y de esta colpa
Y aquí borracho
En el caído
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
!
!