Bona tarda, sigueu tots benvinguts a la sintonia de Tarragona Ràdio.
Això es diu 25 anys de ràdio i cada dia us acompanyem
de dilluns a dijous de 6 a 7 de la tarda.
Un programa molt emotiu el que us oferirem en el dia d'avui.
Avui el programa, al igual que demà, anirà dedicat al gran radiofonista Josep Maria Terrassa.
Perquè el 17 de març de l'any 1996 aquest gran tarragoní ens va deixar.
Va morir a l'edat de 82 anys.
I nosaltres, a Tarragona Ràdio aquell any mateix, el 96,
vam fer un programa especial per recordar la seva figura.
Avui recordarem precisament aquells moments a través d'aquestes zones.
I després d'aquest programa especial, com us dèiem, anirem de nou a l'any 1989.
Com ja portem gairebé 3 setmanes fent-ho,
i és que l'any 1989 va tenir molts i grans èxits que recuperem
gràcies al nostre company Joan Maria Bertran.
Així doncs, ens detem aquest programa especial, posant-vos en antecedents.
Després d'una llarga malaltia, Josep Maria Terrassa ens va deixar.
Va morir a l'edat de 82 anys, un 17 de març de 1996.
Tarragona Ràdio va voler recordar, amb un programa especial,
aquest gran radiofonista, creador del maiginet
i gran amant de la seva ciutat, Tarragona.
L'enterrament es va fer a l'església de Sant Joan,
un 18 de març de 1996.
Quin anys després d'aquesta data, i dins dels 25 anys de ràdio,
recuperem part d'aquest programa, que avui us emetrem.
Dirigia el programa des dels estudis de l'emissora Teresa Ortega.
Així, s'encetava aquest programa especial,
dedicat a en Josep Maria de Terrassa.
L'any 1934, i de la meva mà,
bé, més que de la meva mà, de la meva veu,
sortia per primera vegada el personatge Maginet Pelacanyes.
I el seu naixement va tindre lloc
als estudis d'aquella inolvidable i estimada ràdio Tarragona.
Vol dir això, que Maginet ha tingut pare i mare.
El seu pare és qui us parla.
I la seva mare, l'emissora tarragonina,
d'aquí ve el seu gran tarragonisme.
La seva vida s'ha mantingut durant 50 anys,
fins l'any 1984,
i això li ha volgut un rècord
que l'ha portat a figurar el Guilles.
Què ha fet Maginet al meu costat
durant aquests 50 anys a Ràdio Tarragona
i compartint la 23
amb Ràdio Espanya de Barcelona?
Doncs tots dos, de comú acord,
portar a terme una tasca radiofònica
a favor de moltes institucions
i persones necessitades,
despertant amb tots els que ens escoltaven
un sentiment de solidaritat
envers els més desvalguts.
I les nostres crides
sempre amb el mateix lema,
demanar sense molestar,
perdonar sense ofendre.
A l'allar d'aquests 50 anys
van sorgir moltes cançons.
Quines lletres, per cert, molt inspirades,
són degudes al meu destacat col·laborador
i bon amic, Joan Juncosa i Penedès,
i les composicions musicals
inspiradíssimes,
d'una manera especial,
qui no recorda el famós
Siete por siete,
degudes al tristament desaparegut
mestre Torrents.
Doncs bé,
els meus fills,
Club Maginet,
representants de penyes benèfiques,
han volgut editar
aquest caset
i el benefici que en surti
de la seva distribució
s'entregui
íntegrament
a diferents institucions necessitades.
Déu vulgui
que tinguin sort.
De moment,
tenen el meu més profund agraïment.
I d'això,
passem a escoltar ja
l'examen de Maginet.
¿Te has examinado ya,
Maginet?
Sí, señor Terrassa.
¿Y saliste bien de la prueba?
Oh,
espera usted,
¿estaba yo camuflado
detrás de mi pupitre
cuando oí la llamada fatal
del profesor?
Vamos a ver,
el siguiente.
Maginet Pelacañas.
Maginet Pelacañas.
Se habrá dormido.
Presente.
Por fin.
Acérquese usted.
Y dispóngase ahora
a responder al tribunal.
Uno decía la verdad,
toda la verdad
y nada más que la verdad.
¡Silencio!
Y hable usted
cuando se le pregunte.
Saque usted una bola.
¿Una bola?
Perdone,
pero no las traje las bolas.
Pero si quiere
podemos jugar con los cromos.
¡Por Dios!
¡Por Dios!
¿Pero qué se ha creído usted?
Estamos en un examen.
¿O cómo que don Ramón
había dicho
que sacara una bola?
Sí, hombre,
sí.
pero una bola
del bombo.
¿Del bombo?
¡Ay!
Tampoco lo he traído.
El bombo.
¡Basta!
De este bombo.
Para saber la lección
que vamos a preguntarle a usted.
¡Ah!
Ahí la tiene.
A ver,
diga usted mismo
el número de la bola.
¡Ay!
No lo sé.
¿Cómo que no lo sabe?
Es que no ha aprendido aún
ni siquiera la numeración.
¿No conoce usted
las cifras?
Sí, señor.
Pero es que este número,
si lo miro por un lado
es el 99
y si lo miro por el otro
es el 66.
Ustedes dirán
cuál de vos coger.
A ver, a ver, déjeme usted.
Estos titillos no saben
comprender nada de nada.
Claro, claro,
es el 66.
No, don Ramón,
es el 99.
Vamos a decir a mí.
Le digo que es el 66.
Por favor,
es el 99.
Bueno, bueno, bueno.
No vamos aquí a discutir.
Saque usted otra bola.
¿La saco del derecho
o del revés?
Sáquela usted como quiera.
Aunque le advierta usted
que era el 99.
Ya está.
¿Qué número ha salido ahora?
Pues, ay, tampoco lo sé.
¿Cómo que no?
Dime usted,
¿qué es el 99?
Pero también podría ser el 66.
Sí, sí, lo es.
Porque el 99
es el que salió antes.
Otra vez.
Bien, bien, bien.
Simplifiquemos la cuestión.
Pregunte usted mismo, don Ramón.
Sí, sí, será preferible.
Vamos a ver,
¿qué es lengua o idioma?
Es el modo de hablar
de un pueblo nacional.
Muy bien, muy bien, muy bien.
A ver si sabe usted, pues,
por qué la lengua propia
de cada uno
se llama lengua materna
y no lengua paterna.
Es decir,
lengua de la madre
y no lengua del padre.
Toma,
¿por qué las mamás
hablan mucho más
que los papás?
¡Qué barbaridad!
Continuemos con la gramática.
¿Qué es sintaxis?
¿Sintaxis?
Ah, sí.
Sintaxis
es la calamidad
con la que nos encontramos
al salir de los toros
del teatro o del fútbol.
¡Silencio!
Palabras que deben acentuarse.
¿Debe acentuarse el calor?
No, señor.
Menos mal.
Pero se acentúa.
¿Cómo que se acentúa?
Sí, señor.
El calor se acentúa
en verano.
¡Esto es demasiado!
Nueve, otra cosa,
don Joaquín.
Bueno,
veamos.
¿Qué es el agua?
El agua
es un líquido.
Bien,
menos mal.
¿Y dónde se encuentra el agua?
Pues,
en el mar.
Bien.
¿En el río?
Bueno.
¿En la fuente?
Sí.
¿En el aire?
Bien, bien.
¿En los lagos?
Sí, sí.
Pero,
¿y dónde más?
Ahí no lo sé,
don Joaquín.
Hombre,
piénselo usted bien.
¿Dónde encontramos
también agua?
Ah, sí.
¿Encontramos también agua?
En el vino
y en la leche.
Es vergonzoso.
La última pregunta
y basta.
Diga usted
los nombres
de los reyes goles.
Sí, señor.
Los he de corrido.
Vamos a ver.
Pues,
Ataulfo,
Teodoredo,
Bamba,
Segarra,
Mauri,
Maguregui,
Basora,
Cubala,
Di,
Estefano,
Mateos y Gento.
Basta,
basta.
Esto es un suspenso.
No, señor.
Esto es
un equipo de fútbol.
¡Fállese!
No puede aprobársele.
Retírese usted.
No sabe usted nada,
Maginete.
Sí, señor,
que sé.
¿Qué sabe usted?
Se multiplicará.
De eso sí que sabe.
Bien, bien, bien.
Pues,
para terminar,
vamos a comprobarlo.
Dígame usted
la tabla del siete.
Sí, señor.
La sé de carretilla.
Siete por uno es siete.
Siete por dos,
catorce.
Siete por tres,
veintiuno.
Siete por cuatro,
veintiocho.
Siete por cinco,
treinta y cinco.
Siete por seis,
cuarenta y dos.
Siete por siete.
Vamos, Maginete,
siete por siete.
Siete por siete.
No la sabe usted.
Sí, señor,
que la sé.
Siete por siete.
Definitivamente.
Usted no sabe
la tabla de multiplicar.
Señor,
señor,
que la sé.
La letra,
no la recuerdo,
pero la música
la sé todavía.
A ver,
a usted.
Siete por siete,
na-na-na-na-na-na-na-na-na-na-na-na-na.
Na-na-na-na-na-na-na-na-na-na.
¡Basta! ¡Basta!
Retírese usted, imaginé.
Pasará usted un buen verano.
¿Entonces me han aprobado ustedes y podré bañarme todos los días?
Ya lo creo.
Y con dos calabazas monumentales.
¡Qué barbaridad!
¿Y no estás avergonzado de tus exámenes?
Mirá usted.
Ni siquiera saber multiplicar.
Sí que sé, señor Terrassa.
Es que sabe usted lo que pasa, que no me acuerdo sin orquesta.
Me falta la orquesta.
¿Quiere que se lo demuestre?
Vamos a ver.
Siete por cinco, treinta y cinco.
Siete por seis, cuarenta y dos.
Siete por siete.
Siete por siete.
Siete por siete, cuarenta y nueve.
Siete por ocho, cincuenta y nueve.
I en Maginet Palacanyes que no va aconseguir aprovar l'examen aquell estiu.
José María Terrassa va ser el creador d'aquest entranyable personatge de Maginet Palacanyes.
Maginet va néixer durant una emissió benèfica de Ràdio Tarragona.
Terrassa simulava, ho heu escoltat, la veu d'un nen de set anys, innocent i malecciós, també entremaliat.
El personatge va aconseguir una gran popularitat.
La companyia del gramòfono va gravar discos amb la intervenció de Maginet.
L'examen de Maginet, que s'ha difós, volíem dir, per tot l'estat espanyol i també per altres punts del món.
Amb l'ajut de Maginet, Terrassa va aconseguir recaptar milions de pessetes destinades a entitats benèfiques.
Siete por ocho, cincuenta y seis. Siete por nueve, sesenta y tres.
Y el que no lo sabe, es que tonto es.
Siete por siete, cuarenta y nueve. Siete por ocho, cincuenta y seis.
Siete por nueve, sesenta y tres. Y el que no lo sabe, es que tonto es.
Un 20 d'agost, durant les festes de Sant Magia, es van fer les primeres emissions radiofòniques a la ciutat de Tarragona, a través de Ràdio Tarragona.
Josep Maria Terrassa va ser el promotor d'aquestes emissions.
El 20 d'agost de 1995 parlàvem de la commemoració dels més de 60 anys d'aquella primera emissió radiofònica.
Ho fèiem, evidentment, amb el senyor Terrassa.
I per parlar d'aquest aniversari, per recordar aquests 62 anys de ràdio a la ciutat de Tarragona,
tenim ara línia directa i volem parlar, volem comentar aquest aniversari amb la persona
que d'alguna manera va fundar i va promoure l'inici de la ràdio aquí a Tarragona, el senyor Josep Maria Terrassa.
Senyor Terrassa, bon dia.
Hola, bon dia i bona hora.
Com dèiem, va ser un 20 d'agost de l'any 33.
Es van iniciar les emissions radiofòniques coincidint amb la festa de Sant Magí.
Com va ser tot aquell dia, aquell primer dia d'inauguració d'emissions?
Ui, en primer lloc, si em permets, una salutació molt afectuosa a tot el personal de Tarragona Ràdio
i extensiu a tots els milers d'oïdors que té aquesta simpàtica emissora.
Ara anem per la resposta.
Per mi, com pots imaginar, el dia del meu aniversari, jo complia 20 anys que el director de Ràdio Tarragona,
el inoblidable Joan Toset Garbonès, ja tristament desaparegut en circumstàncies ben estanyes,
perquè va ser durant la revolta de la guerra, de la guerra incivil que sempre l'idioca va existir
des de l'any del 18 de juliol del 1936.
Doncs bé, qui de fet va remoure l'interès en posar una emissora a Tarragona
va ser l'associació de la premsa.
Curiosament, la constituïen elements de diferents ideologies polítiques,
però en el moment de parlar, de crear una emissora de ràdio, hi va haver un acord unànim.
És a dir, que l'associació de la premsa de Tarragona va ser qui va crear
i qui va posar en mànsia, en funcionament, la primera emissora a Tarragona,
EAJ33, Ràdio Tarragona de l'associació de la premsa.
Es va fer un concurs oposició per tal de buscar un locutor.
Se'n van presentar 17, entre ells 15 nois i dues noies.
I la sort em va afavorir a mi i em vaig ser escollit jo.
I precisament el dia del meu aniversari, jo complia 20 anys,
el director, el senyor Toset, me la cridem a dir,
li haig de donar una bona notícia.
Vostè ha sigut el guanyador de l'examen que es va fer previ a buscar una veu,
tant se'n va ser masculina que era femenina.
La veu que nosaltres concedéssim amb més condicions.
I ha sigut vostè.
No cal dir l'alegria que jo vaig tindre i com ho recordo,
i com recordo aquells primers dies d'emissió de parlar per ràdio,
que per mi era, i no solament per mi, sinó per molts dels que escoltaven,
era un mitjà de comunicació completament nou i desconegut totalment
i cridava molt l'atenció i l'apareig de ràdio n'hi havia molt pocs.
Molta gent escoltaven la ràdio amb apareig que se'n deien de galena.
Una petita...
S'ha de tenir d'escoltar amb cascos, naturalment,
i l'antena es feia servir el submier.
O sigui que es connectava un fil de submier
i els metros que té un submier
eren el que constituïen l'antena de l'emissora...
De l'emissora...
De l'aparell de ràdio que s'havia inventat,
com se deia, un aparell de ràdio de galena.
Així vaig viure jo els primers dies de l'any 1933.
Han passat 62 anys.
Vol dir que jo, ahir em vaig complir 82.
O sigui que imagina-nos la carga que porto damunt meu.
I recorda en aquells primers dies, en aquelles primeres emissions,
que es feia, que es deia a través de les zones de Ràdio Tarragona?
En què consistien les primeres emissions?
A base de discos, a base de discos i petites informacions que van anar creixent, no?
Però d'entrada, a base de discos, exclusivament, radiació de discos.
Amb una particularitat, com que l'emissora va néixer tan pobra,
no disposàvem d'una discoteca massa numerosa, no?
I havíem d'anar buscant les persones amigues que ens deixessin discos
per poder anar fent nosaltres els programes.
O sigui que tot era a base de discos.
Després ja va començar la informació, perquè, com he dit al començament,
l'emissora l'havia creat l'associació de la premsa,
a la notícia se li tenia a donar també una gran importància.
I, efectivament, així s'ocsia.
A més, comptava amb grans col·laboradors,
perquè hi havia molts periodistes que, desinteressablement,
aquí, allí, l'únic que cobrava era jo.
I encara recordo el que cobrava.
Cent pessetes al mes.
Esclar, es diu, home, cent pessetes al mes, el més possible.
Era poc, no?
Però en aquell temps, cent pessetes eren pessetes.
I el dia de la primera emissió, dèiem que era el 20 d'agost del 1933,
es va fer coincidir aquesta edat d'aquestes primeres emissions
amb una jornada com la del 20 d'agost l'endemà de Sant Magí,
el patró de la ciutat.
Bé, va ser una pura coincidència, eh?
Perquè, de fet, els enginers, senyors Delgado i Bori,
que són els dos enginers que la van muntar,
van voler començar aquests dies el period de proves
perquè s'havia acabat ja l'emissora.
Va ser una coincidència.
No és que es busqués que fos, precisament,
per les festivitats de Sant Magí,
però hi va haver aquesta circumstància que va ser molt favorable
perquè pels tarragonins va ser una data inolvidable
el dia de la festa major,
que aleshores és la festa major gran,
perquè la petita era la Santa Tecla,
així com ara és al revés,
la petita és la Sant Magí,
i aleshores la de Sant Magí,
el patró de la ciutat,
és la festa major de Tarragona.
O sigui que va ser una feliç coincidència,
però totalment no buscada, eh?
I els primers estudis hem de recordar
que estaven situats a la Rambla Nova,
per ser molt a prop d'on estem ara nosaltres.
Exacte, vosaltres ara esteu...
Al número 71.
71, i nosaltres estàvem al número 77.
Això sí, estàvem dalt d'una cúpula, eh?
I tècnicament com era en aquella època un estudi de ràdio?
Oi, això sí que era curiós només veure'l.
Només diré que la primera orquestra
que va vindre a amenitzar un programa
va ser l'orquestra Demons Jazz.
Era una orquestra de molta fama en aquella època.
I per tocar, no van acabar dintre de l'estudi.
Com que l'estudi estava a la cúpula
i donava una porta al terrat,
el bateria i el contrabaix
van haver de tocar des de fora del terrat.
Això solia donar una idea
de com era l'estudi, no?
Una cosa molt petita, molt reduïda.
L'emissora anava amb bateries,
o sigui que l'emissora no anava connectament,
no anava connectada directament a l'electricitat,
sinó que anava amb bateries.
I quan una bateria s'acabava,
a mi m'avisaven i em van dir,
ja no se'ls sent.
Jo havia d'anar a posar una bateria a la càrrega,
la que s'havia esgotat,
i posar la bateria nova.
Així funcionava tècnicament.
Aquests comentaris,
aquestes coses que estem comentant,
senyor Terrassa,
surten i apareixen explicades molt més ampliament
en el llibre de memòries,
que per cert, recordem,
va sortir per Sant Jordi,
un llibre de memòries realitzat per vostè mateix,
amb la col·laboració imprescindible del didacte Bertran.
Aquest llibre de memòries,
memòries per ser llegides en veu alta,
com diu el seu títol,
van sortir per Sant Jordi.
Com estan en la venda d'aquest llibre,
senyor Terrassa?
Molt bé, molt, molt, perfecte.
Es va venent per tot arreu,
és a dir, per Sant Jordi no cal dir que se'n van vendre moltes,
però després ve el que diuen els editors,
el gotetx, oi?
Que a mesura que van venent festivitats,
es van venent.
És a dir que la venda,
jo crec que està assegurada,
esgotar els 1.500 llibres
que s'han posat a disposició
dels que et vulguin comprar.
Hem de recordar que els beneficis de la venda
anaven a qüestions benèfiques,
a diverses entitats benèfiques de la ciutat.
Exacte,
al Club Trichell,
a la Càritas
i a les germanetes dels pobres.
És a dir,
suposant que es venguin,
que es vendran,
hi ha un benefici.
Si no es venguessin,
aleshores no hi podia haver
cosa benèfica
perquè no quedaria un remenent, no?
Però estic completament convençut
que arribarem a esgotar
els 1.500 llibres
que s'han posat a l'aberta.
Tot i així,
de moment encara no han enviat
cap dels diners
que s'han recollit d'aquest llibre
a aquestes entitats benèfiques.
S'esperaran a que s'esgoti l'edició.
Sí, perdó.
Primer s'ha de cobrir l'edició.
L'edició ha costat
dos milions i mig de pessetes.
I, esclar,
primer s'han de fer
els dos milions i mig de pessetes, no?
Primer s'ha de pagar el...
no, no, no, no...
Això no...
Hi ha unes col·laboracions, no?
Però no arriben a cobrir totalment
el gasto de l'edició.
Per tant,
el que s'han donat a beneficència
serà el que s'obri
una vegada pagada l'edició.
62 anys de ràdio,
dèiem al principi,
62 anys de ràdio
a la ciutat de Tarragona
i vostè, 82 anys,
que també celebrava ahir,
per cert que felicitats
també des d'aquests micròfons,
senyor Terrassa.
Gràcies.
Aprofitant aquestes dates simbòliques,
com veu justament ara
el panorama de la ràdio
a la ciutat
i en general al país?
Jo el veig molt bé a la ciutat
i meravellós al país.
La ràdio avui dia
és el primer mitjà de comunicació.
Jo sempre he dit
que la velocitat
en què es dona la notícia
la comença la ràdio.
Després, més tard,
la televisió l'ensenya
i el dia següent
la premsa l'explica.
Per tant,
aquesta velocitat
amb la rapidez
en què, repeteixo,
valgui la redundància,
en què arriba la notícia,
s'emporta la primícia
la ràdio.
I la ràdio ha prosperat molt.
Hi ha molts bons professionals,
no solament a la ciutat
de la província,
sinó a tot Espanya.
hi ha grans cadenes.
És a dir,
jo crec que el que avui
s'escolta més la ràdio
que no es veu la televisió.
I el senyor Terrassa
l'escolta molt la ràdio?
Jo tot el dia.
La televisió
jo només veig
els informatius
i els debats.
El que més no m'interessa.
I de la ràdio d'ara,
dels programes de la ràdio d'ara,
què és el que li agrada més?
Quins són els programes,
quin contingut li agrada més
de la ràdio?
A mi els informatius.
Tot el que fa referència
a la informació,
m'agrada.
M'agraden també,
naturalment,
els concursos,
les emissions
de tipus literari,
això.
Però,
principalment,
jo soc un home
de la informació.
A mi m'agrada molt
saber el que està passant
i el que passarà
si pot saber-se.
és a dir,
que jo la ràdio
l'escolto molt
i escolto totes
les emissores de ràdio.
Us escolto vosaltres
i escolto
les altres emissores.
És a dir,
a totes les emissores
que m'arriben aquí,
no tal dir
que Catalunya Ràdio
també és una
de les meves preferides,
però les cadenes
de ràdio,
és a dir,
per mi,
l'entreteniment
màxim que jo tinc
i més hores passo
durant el dia
és escoltant la ràdio.
De cara al futur,
senyor Terrassa,
vostè creu que la ràdio
no corre a perill
de tenir una més gran competència
per part de les televisions,
que ara cada dia
en tenim més de televisions
i altres mitjans?
Fortosament,
les televisions,
jo sento haver de fer una crítica,
però cada dia
m'agrada menys.
Hi ha molta
programació
que no m'interessa
i hi ha molta gent
que diu
no es pot escoltar
la televisió,
només en moments
determinats.
és a dir,
per més que prosperi
la televisió,
no li farà
la competència
mai
a la ràdio.
D'això n'estic
més que convençut.
Doncs,
amb aquests bons
desits de futur
de cara
a la ràdio,
de cara
als propers anys,
tanquem aquesta entrevista
amb el senyor
Josep Maria Terrassa
que avui
l'hem convidat
justament
per recordar dos aniversaris
al seu personal,
el d'ahir,
que va celebrar
ahir 82 anys
i també
el que coincideix
amb el 20 d'agost
de l'any 1933
quan es van iniciar
les primeres emissions
de ràdio Tarragona.
Ahir, per tant,
es van complir 62 anys
de ràdio,
d'història de ràdio
a la ciutat de Tarragona.
Senyor Josep Maria Terrassa,
moltes gràcies
per atendre
la nostra trucada,
moltes felicitats
per les dues parts,
és a dir,
pels motius personals
i també
pels motius professionals
en radiofònics
i molta salut
pel futur.
Moltes gràcies
i que Tarragona Ràdio
prosperi
i tant de bon dia
vingui el que jo desitjo,
que hi hagi un intercanvi,
que s'antiposi
el nom de Ràdio Tarragona.
Per mi seria
una gran satisfacció
que això pogués arribar
a portar-se a terme.
Gràcies, senyor Terrassa,
bon dia
i fins una altra.
Fins una altra, gràcies.
Adeu-siau.
Era l'entrevista
Josep Maria Terrassa
realitzada
des d'aquesta emissora
des de Tarragona Ràdio
per parlar
d'aquest
més de 60 anys
d'emissions radiofòniques
a la ciutat
de Tarragona.
Josep Maria Terrassa
analitzava també
l'estat actual
de la ràdio
a la ciutat
de Tarragona
i a Catalunya
en general.
Josep Maria Terrassa
va rebre
nombroses distincions,
premis i guardons
al llarg de tota la seva vida.
Va obtenir, per exemple,
l'any 1955
el Premi Ondes.
L'any 1957
rebia
l'antena
d'oro.
El Premi Nacional
de Ràdio
al millor programa
infantil
el recollia també
Josep Maria Terrassa
l'any 1971.
Josep Maria Terrassa
va ser anomenat
Català de l'any
del Cercle
Català de Madrid.
era l'any 1990.
A més,
va rebre
la Creu de Sant Jordi
el 13 de febrer
de 1990.
També
rebia la medalla
de plata
de la ciutat
de Tarragona
i de la província.
Era anomenat
també
amb la medalla
d'or
de la Creu Roja
espanyola,
Creu de la Beneficiència,
cavaller de l'educació
cívica francesa
o placa
de plata
de l'ordre
del mèrit civil.
Van ser
alguns
dels guardons
que va rebre
aquest popular
radiofonista
al Terragoní
Josep Maria Terrassa.
En punts són
dos quarts
de cinc
de la tarda.
Seguim endavant
a la sintonia
de Tarragona Ràdio
amb aquest especial
homenatge
a Josep Maria Terrassa.
Un homenatge
que començàvem
a les quatre
començàvem
escoltant
un fragment
d'aquest
casset
que es va editar
a l'entorn
de la figura
de Maginet
o un caset
quins beneficis
obtinguts
amb la seva
comercialització
han estat
destinats
a obres
benèfiques.
Seguim
escoltant
més paraules,
més intervencions
de Maginet
amb una altra
de les cançons
d'aquest
caset.
Es titula
La lliçó
de Solfeig.
Si no aprendes
si no aprendes
el Solfeo
yo te veo
y no te veo
y un suspenso
te daré
no me gusta
no me gusta
este jaleo
con las notas
me mareo
y muy mal
acabaré.
Aunque músico
te creas
no conoces
las corcheas
ni te sabes
la lección.
Don Ramón
le soy sincero
y le digo
que prefiero
una samba
o un bayón.
Maginet
prueba
y verás
cómo sigues
el compás.
Fa, sol, fa, sol, fa
esto no me va
tienes que estudiar
mi, fa, mi, fa, mi
no paso de aquí
debes continuar
Fa, sol, fa, sol, fa
lo mismo me da
harto estoy
de solfear
con un dúo
la lección mejorará
y el Solfeo
buscará
si do, re, mi, fa, sol, fa
si la solfa
si la solfa
no te gusta
y la música
te asusta
esto no lo encuentro bien
no permite
no permite
mi conciencia
que el hacer
la competencia
a Beethoven
y a Chopin
Maginet
tú no das una
y te encuentras
en la luna
cuando debes
dar un sol
Don Ramón
le soy sincero
y le digo
que prefiero
los patines
o el fútbol
Maginet
prueba y verás
cómo sigues
el compás
Fa, sol, fa, sol, fa
esto no me va
tienes que estudiar
mi, fa, mi, fa, mi
no paso de aquí
debes continuar
Fa, sol, fa, sol, fa
lo mismo me da
harto estoy
y de solfear
con un truco
la lección
mejorará
y el sol
me lo gustará
si dos
re ni va
solmar
Llissó de solfeig
amb el professor
Terrassa
i l'entrenyable
Maginet
Pela Canyas
una de les cançons
de Maginet
Una de les últimes
aparicions públiques
de Josep Maria
Terrassa
va ser sobre
l'escenari
del Teatre
Metropol de Tarragona
va ser
per la inauguració
del remodelat
Teatre Tarragoní
l'any 1995
S'aixecava el taló
i apareixia
sobre
Josep Maria
Terrassa
una de les seves
passions
era la ràdio
però l'altra
el teatre
Aquest és un fragment
de la seva intervenció
en aquest acte
inaugural
del Teatre
Metropol de Tarragona
Unes breus
paraules
abans de recitar
una petita poesia
En primer lloc
us haig de dir
que
no sóc protagonista
ni vinc aquí
amb una qualitat
personal
sinó
sinó que vinc
representant
i això
ho he consensuat
abans
a tots
els que
durant
els anys
han desfilat
per aquest escenari
que avui
a mi
amb cap
l'honor
i la joia
com a tarragoní
i com a antic actor
d'estrenar
en nom
d'aquests companys
que hem compartit
amb mi
durant molts anys
representacions teatrals
dels que van començar
l'any 1910
fins al 1987
que es va tancar
jo vull
ostentar
aquesta representació
abans ja dic
ho he consensuat
i ho han trobat
ha sortat
i ho han trobat
que
ho podia fer
representar-los
amb ells
de manera que
vull fer-ho
amb aquest caràcter
i acabar
ja dient
el següent
jo a la vida
he tingut
tres passions
la família
la ràdio
i el teatre
avui
sóc feliç
com a tarragoní
i com a vell actor
inaugurar un teatre
reinaugurar
aquest remodelat
teatre metropol
per un tarragoní
nascut
en aquesta ciutat
que jo
adoro
i estimo
per mi
és la major satisfacció
a la meva edat
que podia tindre
tinc 81 anys
i em fa 74
que ja estava
damunt d'aquest escenari
tenia 7 anys
per tant
tinc ja
dintre de la història
i vaig fer representacions
i em vaig acomiadar
d'aquest teatre
interpretant
el Divinum Paciente
en fi
tot això
és molt gran
per mi
i avui ja dir
m'assinto orgullós
de ser tarragoní
i d'haver estat actor
i ara
inaugurarem
doncs
amb representació
repeteixo
no amb caràcter personal
sinó amb representació
de tots els que han desfilat
tots els helencs
que han fet
a través dels anys
aquest escenari
i recitaré
per vostès
la sardana
l'elogi a la sardana
de Joan Maragall
que jo hi poso
un subtítol
recordant
l'Andri Corràs
i diu així
la sardana
és la dança
més vella
de totes les danses
que es fan
i es desfan
és la mòbil magnífica
en ella
que en pausa
i en mida
la impulsidant
ja es recanta
l'esquerra
i vacila
ja torna
una altra volta
a la dreta
dubtant
i se'n torna
i retorna
intranquila
com a la lintada
l'agulla
d'Iman
fixa-t'un punt
i es detura
com ella
ve el contrapunt
arrencant
la dança novella
de nou va voltant
la sardana
és la dança
més vella
de totes les danses
que es fan
i es desfan
els fedrins
com guerrers
que fan via
ardits
la puntegen
les verges
no tant
més de vots
d'una santa harmonia
tots van els compassos
i els passos
comptant
s'asservots
els diu
d'un culte
que en mística
dança
s'envenen i van
emportats
per un símbol oculte
de l'ample rodona
que els va germenant
si al contrapunt
el vell ritme
li estrella
pare
sospesa
de tal meravella
el ritme
tornant
la sardana
és la dansa
més vella
de totes les danses
que es fan
i es desfan
el botó
deixa roda
quina era
cantar la simetria
l'anava centrant
quina mà
venjativa i severa
buidava la nina
d'aquest full gegant
potser un temps
el vell mig
s'apilaven
les garbes
polsoses
de blat
ocejant
o els suats
segadors
festejaven
les pròdigues
eres saltant
i ballant
del contrapunt
l'apagant
cantarella
és estrafeta
passada
l'ocella
que canta
volant
la sardana
és la dansa
més vella
de totes
les danses
que es fan
i es desfan
no és la dansa
la siva
la innoble
els uns
parelles altes
desaparellant
és la dansa
sencera
d'un poble
que estima
i avança
donant-se les mans
la garlanda
s'augment
se deslliga
desfent-se
seixample
veint-se al voltant
cada mà
tot baixant
a l'amiga
li sembla prometre
que ja hi tornaran
ja hi tornaran
de parella
en parella
tota ma pàtria
que va néixer
n'ella
i els pobles
diran
la sardana
és la dansa
més vella
de totes les danses
que es fan
i es desfan
un dels moments segurament més emotius
d'aquesta inauguració oficial
del Teatre Metropol
Josep Maria Terrassa
des de l'escenari
també aplaudeix
el públic
que la salva
mirin
si me n'aproviï tant
tinc l'obligació
de fer quelcom més
i esclar
a veure si la memòria
em serà fidel
i no em tricionarà
espero que no
com que aquí
la sardana
és aquest elogi
de Joan Maragall
meravellós
però com que aquí
es faran representacions
teatrals
jo espero veure-li un dia
la Terra Baixa
espero veure-li un dia
el Ferrer de Tall
per acabar
a veure si me'n recordo
el recepto
la balada
del mestre Jordi
del Ferrer de Tall
de Pitarra
el meu pare
que Déu l'hagi perdonat
era un mestre
de gué honrat
com si un fill
present o és ara
el meu mall
mateix usava
aquesta fornal
tenia
l'enferro
el fuso rebia
i ell
tot fulgant
el cantava
de pica
de pica
fes dades
de gué
fes dades
llespases
si ric
que vols fer
no va tardar gaire
a córrer
el subnom
a fer-li
fer dades
a venir a tothom
un dia
entre d'altres
vingué
un cavaller
feu dades
que passin
les malles
de set
si vos
porteu malles
ben presto
veureu
claveu-vos
la daga
i amb sang
la traureu
doncs
feu-me'n
diu
una
de pont
cigallat
d'allò
que ja valgui
serà una
pagada
traient-se
la bossa
va fer
trincar
l'or
mon pare
sentint-ho
cantava
merdor
es mola
que es mola
fes dades
de gué
fes dades
que passin
les malles
de ser
mentre ella
es molava
m'ho mirava
jo
la meva germana
afilava
el racó
un que
veia estar
amb ella
parlant
el pare
veient
proseguia
cantant
es mola
que es mola
fes dades
de gué
fes dades
que passin
les malles
de ser
la noia
aquí dama
així baix
li ha dit
t'obriré la porta
al ser
mitjanit
el pare
sentint-ho
ho escolta
callant
la mola
volava
i anava
cantant
es mola
que es mola
fes dades
de gué
fes dades
que passin
les malles
de ser
al tocar
totes hores
ja entrava
el traïdor
al passar
la porta
cau en terra
mort
que heu dit
mon pare
la noia
el d'haver
he provat
si passa
les malles
de ser
citat a justícia
mon pare
es llorat
i entrava
com lladre
com lladre
apagat
de plorar
la noia
més plorar
amb honor
content
d'això
el pare
cantava
millor
es mola
que es mola
fes dades
de gué
fes dades
que passin
les malles
de ser
era una
de les intervencions
de Josep Maria
Terrassa
del
de l'escenari
del remodelat
teatre
metropol
en l'acte
de la inauguració
d'aquest teatre
Josep Maria Terrassa
va néixer a Tarragona
el 20 d'agost
de 1913
ara fa 82 anys
Terrassa va cursar
estudis
en el col·legi
dels germans
de les escoles
cristianes
al batxillerat
a l'institut
d'ensenyança
mitjana
de Tarragona
i finalment
va fer
el paritatge
de l'escola
industrial
de Terrassa
la seva popularitat
va arribar
a través
de la ràdio
precisament
per les dots
que va demostrar
va ser cridat
per protagonitzar
Don Juan Tenorio
en el Teatre Espanyol
de Barcelona
i tornem a escoltar
ara
a la sintonia
de Tarragona Ràdio
una nova cançó
de les cançons
de Maginet
aquelles entranyables
cançons
en aquest cas
escoltem
el disc dedicat
a la sintonia
de la sintonia
de la sintonia
de la sintonia
de la sintonia
de alegría
y de emoción
cuánto gozo
en un bautizo
o primera comunión
si queréis
fiesta
completa
es preciso
no olvidar
los reunidos
en la mesa
este disco
dedicat
cuando el disco
se ha acabado
entre el costre
y el decor
cantaremos
con amor
cantaremos
con amor
viva
viva el disco
dedicat
que feliz
un cumpleaños
sean cinco
veinte
o cien
y que fiesta
la del santo
para dar
el parabien
y entre novios
o entre amigos
en tal fiesta
familiar
deben entre sus
obsequios
este disco
dedicar
cuando el disco
se ha acabado
entre el postre
y el decor
cantaremos
con amor
cantaremos
con amor
y el disco
el disco
dedicat
si se trata
de una boda
la ocasión
es sin igual
cuando llega
la comida
de la gran
fiesta
anunciado
y las suegras
se emocionan
y hasta suelen
suspirar
ahí
se han pensado
por
las ondas
este disco
dedicar
cuando el disco
se ha acabado
entre el postre
y el decor
cantaremos
con amor
cantaremos
con amor
viva
viva el disco
dedicado
viva
viva
25 anys
de ràdio
i aquí continuem
a la sintonia
de Tarragona Ràdio
amb aquests 25 anys
de ràdio després
d'aquest
magnífic reportatge
que haguem de sentir
que recordem
homenatjava
i 15 anys després
també ho continuem fent
aquest gran home
com va ser
Josep Maria Terrassa
però continuem endavant
ens queden pocs minuts
fins al punt
de les 7 de la tarda
i és un moment
de donar la benvinguda
al nostre company
Joan Maria Bertran
continuem dins
de l'any 1989
i ens que ens ha
donat èxit
com aquest que
comencem a sentir
ja
de la Janet Jackson
la Janet Jackson
també triomfava
a finals de la dècada
dels 80
i ens portava tot just
aquesta cançó
Janet Jackson
amb aquest
Miss to Match

Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Sí,
Fins demà!
Has de fer el canal!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
got!
Fins demà!
Fins demà!
Nos vemos en el infierno
Un buen lugar para conocernos
El mejor sitio para dos pillos
Que vivieron sus días con el dedo en el gatillo
Me conocerán por mis botas de monta
Te conoceré por el negro cadila
Y esa sonrisa de pandillero juvenil
Espero encontrarte buscando
Jaleo la nariz, sangrando y rodando por el suelo
Si llegas antes guarda algo de pelea para ver
Nos vemos en el infierno
Un buen lugar para perdernos
El mejor sitio para reparar motores
Y curar las heridas como buenos perdedores
Me conocerán por mis botas de monta
Te conoceré por el negro cadila
Y esa sonrisa de pandillero juvenil
Espero encontrarte buscando
Buscando jaleo la nariz, sangrando y rodando por el suelo
Si llegas antes guarda algo de pelea para ver
Nos vemos en el infierno
Un buen lugar para conocernos
Tú eres más rápido en la carretera
Tú eres más rápido en la carretera
Pero yo beso antes a los camareras
Me conocerán por mis botas de monta
Te conoceré por el negro cadila
Y esa sonrisa de pandillero juvenil
Espero encontrarte buscando jaleo la nariz, sangrando y rodando por el suelo
Si llegas antes guarda algo de pelea para mí
Me conocerán por mis botas de monta
Te conoceré por el negro cadila
Y esa sonrisa de pandillero juvenil
És el grup Dinamita per los pollos
Un grup que ja l'any 1988 ens portava cançons com Bourbon
I aquest 1989, que és el que estem recordant aquesta setmana
Ens portava cançons com aquesta Pandilleros
Seguim endavant, anem a casa nostra
I des de Vic ens arribava un grup anomenat Sau
Que ens portava des de llarga durada per la porta de servei
Cançons com aquesta, 10.000 anys i un dia
Una cita a les fosques
En un carrer tancat
I quan per fi et toco sento ull i la sang
I la sang, cau en les petjades
Damunt la meva pell, les teves mans càlides
Un silent per sobre meu
Oh, no, he fracassat
Continuo sent un somiador
Oh, no, he fracassat
Ja no hi ets
S'amarra dins el meu cos
Un pensament lluny
Una mà imaginària
Indicant-me on haig d'anar
El dia mou les coses
El temps es fa expectant
L'aire porta l'aroma
La teva veu distant
Oh, no, he fracassat
Continuo sent un somiador
Oh, no, he fracassat
Ja no hi ets
Del bilancio i dia sem-bra
La spala re
La bugis tu na mi
Del bilancio i dia sem-bra
La spala re
La bugis tu na mi
Del bilancio i dia sem-bra
La spala re
La bugis tu na mi
Del bilancio i dia sem-bra
La spala re
La bugis tu na mi
Oh, no
He fracassat
Ja no hi ets.
Conformo amb la mirada
que m'estàs robant
d'una carta poc pensada.
Des d'un lloc molt estrany
espero en el silenci
d'una vella estació
una nota, un misteri
que emporti el teu retorno.
No, he fracassat
continuo sent un somiador
no, he fracassat
ja no hi ets.
Deu milanje un dia sempre
no espararé
que em puguis tornar amb mi.
Deu milanje un dia sempre
no espararé
que em puguis tornar amb mi.
deu milanje un dia sempre
no espararé
que em puguis tornar amb mi.
Deu milanje un dia sempre
no espararé
que em puguis tornar amb mi.
Oh no, he fracassat
ja no hi ets.
que em puguis torcerà
que em puguis tornar amb mi.
Deu milanje un dia sempre
amb mi.
Deu milanje un dia
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!