Gràcies.
Ja ho sabem, que com deia aquell, els temps són dolents per la lírica,
sobretot quan ens asseguren que és imprescindible retallar per totes bandes,
fins i tot en aspectes essencials i que potser ingenuament havíem arribat a creure que eren intocables,
per la seva mateixa essència, perquè al llarg de la història massa gent ha lluitat de valent per fer-ho possible.
Ja ho sabem també, que qui té el poder real també disposa de les eines necessàries
per no sortir anar gaire escaldat i que tot plegat ho paguin els de sempre.
I també sabem, a un nivell inferior diguem-ne, que n'hi ha que tot i que a vegades,
quan els ha convinguts, han omplert la boca de pàtries, de danses que es fan i es desfan,
de fet no saben i potser no els cal anar més enllà dels tòpics suats,
aquests deixen de banda o senzillament ignoren allò que ja no els serveix.
Potser perquè no està de moda.
I és quan no dubten a retallar per la part més prima.
Com ho veiem amb les tribulacions que estan patint moltes entitats sardanistes,
no ja per encarar el futur, que per ells només et crieix el color de l'entorn quan van maldades,
sinó per atendre compromisos i et crits.
És a dir, per dir-ho clar i net, que costa cobrar subvencions aprovades
i corresponents a activitats ja celebrades.
I són els valorosos organitzadors, aquells que treballen per amor a l'art,
que sovint han de posar de la seva butxaca o donar la cara per aquells altres,
que són ells els que es posen els sous.
Uns sous que justifiquen fer una llei d'associacions,
que compliquen encara més les coses a les entitats,
o incloent a la famosa llei omnibus més restriccions a la cultura popular i tradicional.
Si no, no seria complet, sembla.
Molt bon dia, benvinguts i retrobats.
Després que la setmana passada us féssim el salt, una qüestió així excepcional,
tornem a ser aquí a la sintonia de Tarrona Ràdio,
com cada dissabte a les 12 en punt del migdia.
I amb una edició, una nova edició de l'1-2 seguit, 755.
Salutacions a la Silvia Alcúntol de So i a un servidor, l'Àngel,
en el guió i presentació d'aquest programa,
que el que procura cada setmana és posar-vos al dia
d'aquesta parcel·la del món de la cultura popular i tradicional
que abasta les sardanes, els esbars i la música paracoblà.
Anem a començar, com sempre, un sumari, un resum de continguts per començar.
I sí, un programa d'avui, com sempre, amb la nostra ginda d'activitats,
que com toca, com toca en aquesta època de l'any amb molts, molts aplecs.
Curiosament, aquesta setmana, i per aquelles coses que costa quadrar els calendaris,
imaginem cap aquí a les comarques terragonines, però de propostes n'hi ha moltes.
I a part de ballades, que comencen ja a fer-se nota pel que fa a les festes majors,
destacar el cinquantè concurs de colles sardanistes de Reus.
Un concurs que té, com podeu comprovar, per aquest número,
50 edicions, una llarga tradició, que durant uns anys havia entrat en franca de cadència,
però sembla que a poquet a poquet l'estan recuperant.
Si més no, pel que fa a la participació de colles aquí de les comarques terragonines,
un concurs vàlid, almenys de moment, per al territorial de les comarques terragonines.
A les notícies entrarem una miqueta més en el tema que apuntàvem a començar,
aquesta llei d'associacions i la llei Omnibus, per l'altra banda,
que crea preocupació, almenys, pel que fa a l'Ens de Comunicació Associativa,
que és una entitat, una mena d'unió d'entitats, fins i tot de federacions,
perquè la Federació Sardanista, per exemple, l'Agrupament dels Vars, etcètera,
intenten posar les coses clares pel que fa a aquestes dues lleis,
que una ja està en marxa i l'altra està, com bé sabeu, en ple debat.
Parlarem d'un llibre, de fet ja l'havíem esmentat en un anterior programa,
però ara podem dir que d'acabada, que està ja en marxa,
està distribuint-se un llibre disc adreçat als més petits,
sobretot a la part d'ensenyament de la sardana,
es diu Picacurs, jocs i recursos per educar en i en la sardana.
Parlarem ja del cicle d'estiu de ballar de sardanes aquí a Tarragona,
que comença una miqueta més tard del que era habitual,
per allò de les retallades, però que n'hi haurà, n'hi haurà.
Com també n'hi haurà a la veïna ciutat de Reus,
que també amb una dràstica reducció en el nombre de ballades,
i al Vendrell, entre altres,
i es van acabant de confirmar les coses a la resta de poblacions.
Allò que dèiem també en una anterior edició,
d'un dos i seguit,
aquesta mena de paràntesi que s'està fent molt, molt llarg,
a causa de les eleccions municipals
i manca de concreció de moltes d'aquestes activitats sardanistes i dels bars.
Comencem, doncs, fem-ho amb la música
i dir-vos que des del primer dia hi ha hagut una molt bona relació
entre la Coble Reu Jove i els sardanistes terragonins,
una cosa que ja hem comentat moltes vegades,
és a dir, ho constatem una vegada més.
És tot un exemple de senyor cordura que no tothom sap mantenir,
però que en aquest cas ha tingut fluids positius
per a tothom en forma d'actuacions ben interessants
o enregistraments discogràfics igualment atractius.
L'últim d'aquests discos, ja porta més d'un any al mercat,
s'anomena Un camí d'il·lusions,
perquè, entre altres coses, serveix per a commemorar
els primers deu anys de la Coble,
encara que aquesta fita es va produir uns quants anys abans.
Una de les sardanes que s'hi poden trobar
és ben simptomàtica d'aquella sintonia que hem comentat,
ja que la va escriure el president de l'agrupació sardanista Terranadansa,
l'Alfred Abad,
dedicant-la precisament a aquell aniversari
de la Coble Reus jove.
És la sardana Deu anys de somnis,
sobre la qual l'Alfred, en el lliberat del disc,
explica que pertany al grup de les que,
quan comences a escriure, no pots parar.
Les notes gairebé surten soles,
com si sempre haguessin estat allí.
Escoltem-la, doncs,
interpretada per la Coble Reus, jove, naturalment.
de la Coble Reus, jove, naturalment.
de la Coble Reus, jove, naturalment.
de la Coble Reus, jove, naturalment.
de la Coble Reus, jove, naturalment.
de la Coble Reus, jove, naturalment.
de la Coble Reus, jove, naturalment.
de la Coble Reus, jove, naturalment.
de la Coble Reus, jove, naturalment.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!


Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!
...
Fins demà!
Fins demà!
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
жизnir...
...
...
c
...
...
l'esbar Pallets de Catalunya.
I als 6 de la tarda, el Pla del Penedès,
l'esbar de l'Agrupació Cultural d'En Saïda del Pla del Penedès
i l'Agrupació Folklòrica Igualadina.
I acabem aquesta agenda en aquell apartat que aplega una mica de tot,
que és el d'activitats diverses,
i és aquí on hem de situar aquestes singulars actuacions
que fa la Cobla Reu Jove,
tot acompanyant la Liga de Reu.
Ja ho sabeu que des del primer dia,
de l'aparició d'aquest personatge,
d'aquest element del seguici reusenc,
l'acompanyament musical fa la Cobla Reu Jove
en instruments de cobla,
amb alguna petita variació,
com deixar de banda el flaviol i el contrabaix
i incorporar-hi els plats i un mambo,
però la resta tenor estibles, etcètera, etcètera,
i a més a més augmentats sovint.
Doncs bé, amb aquests instruments de cobla
o acompanyant la Liga de Reu,
són les sortides que es realitza la Festa Major,
i els podeu veure demà diumenge
en la processó de Corpus,
primer, a partir dels quart de sis de la tarda,
i el dimarts dia 28,
durant tot el dia per diferents carrers i places,
interpretant valls populars,
danses pròpies de la Liga,
i altres de caire festiu.
A partir de les 11 del matí,
del mateix dimarts,
interpretació única en tot l'any
del ball llarg de la Liga,
i a la tarda, processó de Sant Pere,
en ballada final a la plaça del Mercadal.
Vell, jove, fort i galant,
el cavaller que feu un mirall de braus,
que guanyà cops mil
en justes fama i honor,
brandant llança, espasa i escut,
ara l'amor l'ha vençut.
D'una nineta el jou
s'ofreix el cavaller,
tan trist i enamorat
que em perd el ser.
D'ell, el castell,
al lluny es guarda el fosc retorn,
i una nit i una altra
i roda l'entorn,
i no té coratge
el míser per avançar.
I un altre jorn
i un altre passen,
sense dur el vell amant
el conor enciat.
Ai, nina,
què n'has fet del cor
que el teu retens presoner?
Vindrà un temps
que enyoraràs
el que sols per tu ha estat,
cavaller enamorat.
La cantant Núria Feliu,
que darrerament es prodiga
més que res com a ropsoda,
tots reciten lletres de sardanes,
ens ha ofert la seva versió
donada força coneguda
al cavaller enamorat.
Ara bé, el seu autor,
Joan Manent, tot i que segurament
és un nom que sonarà a poc o molt,
malauradament la seva rellevant
carrera musical avui dia
no és massa coneguda.
En realitat,
fa un dels grans virtuosos del violí,
reconegut a nivell mundial.
Nascut el 1883 a Barcelona,
ciutat o morir el 1971,
fa un infant prodigi,
ja que amb només set anys
ja oferia un concert del seu instrument.
Com a compositor,
treballa diversos gèneres,
inclòs a la sardana,
d'entre les quarts destacant
la que ens oferia
la Núria Feliu,
amb el lletre d'ell mateix,
i també Can Prudon.
Ara una associació
vol reivindicar
la figura de Joan Manent,
per això ha programat
tot un seguit d'activitats,
com ara la commemoració
del 40 aniversari
del seu tres pas,
que se celebrarà demà domingi
al migdia
al pati del Museu Marès
de Barcelona.
Allí actuarà la cobla,
ciutat de Cornellà,
que interpretarà diverses sardanes
del mestre Manent,
com ara aquesta,
que ara us oferim
en versió de la cobla
Sant Jordi,
ciutat de Barcelona.
Manresana.
À l'infeito de Barcelona.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
...
...
...
...
...
...
...
...
...

...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...

...
...





...
...
...
...
...
...
...
...
Muitru era autor dels llibres Música per a Infants i Contes Musicats.
I tal com vam comentar en el seu moment, la ciutat de Lleida va acollir el passat 14 de maig, en el marc de la trobada intercomarcal, del programa d'ensenyament sardanista Saltem i Bellem.
i veiem la presentació del llibre disc
Picacurs, jocs i recursos
per educar en i en la sardana.
Aquest volum és fruit d'un projecte
del grup sardanista Montserrat,
iniciat l'any 2004,
i que ara, gràcies a la col·laboració
de l'Institut de Ciències de l'Educació
de la Universitat de Lleida
i l'Institut Municipal d'Acció Cultural
de l'Ajuntament de Lleida,
està disponible per a tot aquell qui ho vulgui.
El llibre disc barreja jocs i sardanes
per acostar el fet sardanista als infants
d'una manera entretinguda i fàcil.
Així, segons s'anuncia,
l'objectiu és arribar als infants i als joves
tot oferint un espai on es puguin desenvolupar
socialment en un grup d'iguals
amb possibilitat de realitzar-se personalment
i de forma col·lectiva,
tenint present valors universals,
com poden ser la pau, la solidaritat, el respecte, etc.
I tenint com a centre d'interès de tot això
la sardanà.
Per aquesta raó, en aquests compendis
poden trobar jocs, tallers i cançons
que els monitors del grup sardanista Montserrat de Lleida
han desenvolupat des del 2004,
exactament, amb un notable èxit.
La proposta educativa se centra en les aventures
del doctor Esperdenya Faixa Fluixa,
el protagonista del joc.
Aquest personatge viatja al llarg del temps
amb una màquina tot buscant la fórmula
de la sardana del futur.
Els autors són l'Albert Palau,
Maria Pilar Artero,
l'Eix Barberà,
Gemma Curcó i Jordi Vives.
El disseny va càrrec de va corregir hiperuviols
juntament amb l'estudi gràfic Oxigen Idees,
mentre que les il·lustracions són obra de la mateixa Gemma Curcó.
Les propostes de Picacurs es van aplicar
durant la trobada amb els més de 200 infants
de diverses escoles de tota la província de Lleida.
Amb aquesta edició,
tots aquells que es dediquen a l'ensenyament de la sardana
i a la formació en valors
tenen un nou recurs
que els pot ser de molta utilitat
per acostar aquesta dansa als més petits.
En el marc de la Festa Major de Sant Pere,
Reus es pot veure l'exposició
I gegants,
formada amb un ampli conjunt d'imatges
dels fons fotogràfics
de la colla sardanista Rosa de Reus.
Tot i que en aquesta ocasió
la temàtica no és sardanista,
val la pena remarcar oportunitats com aquesta
que permeten treure la llum
per del valuós fons aplegat per aquesta entitat
gràcies al concurs fotogràfic que organitza
i que, a més de les sardanes,
abasta tots els temes de la cultura pòpula
i tradicional catalana.
Una exposició que resta instal·lada
a la Biblioteca Central Xavier Morós,
al carrer de l'Escorxador de Reus,
fins al proper dijous, dia 30 de juny.
Ell ja s'establera el calendari
del cicle de ballades d'estiu,
que cada estiu té lloc a la Rambla Nova
de Tarragona.
Recordem que durant molts anys
es feia els dijous a la nit,
després va passar els divendres,
també a la nit,
i darrerament s'ha experimentat fer-ho
una hora una mica més avançada,
a partir de les 9 del vespre,
i sembla que amb força èxit.
Malgrat això,
les retallades que comentàvem abans
han fet que el nombre de ballades
hagi minvat.
Habitualment es començava
l'última setmana de juny
i aquest any començaran
el divendres 15 de juliol.
Començaran amb la cobla cosetània,
seguirà la cobla a la principal de Tarragona,
el 22 de juliol la cobla reu jove,
el 5 d'agost la cobla cosetània
altra vegada.
També repetirà la cobla a la principal de Tarragona
el 12 d'agost i el 26 d'agost
i haureu observat que queda un divendres entre mig
perquè és el dia de Sant Magí,
que, evidentment, no hi faltaran sardanes
i vindrà a ser com una...
podríem incloure-ho dins aquest cicle d'estiu
perquè serà a les 9 del vespre
i a càrrec de la cobla reu jove.
Tot això organitza darrerament
l'agrupació sardanista Tarragona Dança
amb el suport de l'Ajuntament de la ciutat
i dir que també aquesta entitat
s'encarrega de programa
a la ballada de sardanes del dia
de la patrona de Santa Tecla,
que aquesta ja serà més tardana,
a cap a 3.15 de la nit,
després del Castell de Focs,
probablement amb la cobla Sant Jordi,
ciutat de Barcelona.
Aquí caldria fer gir les ballades
i altres activitats que organitza el casal Tarragoni,
ballada l'11 de setembre
amb la cobla cosetània,
al concurs de colles sardanistes
en guanya el 17 de setembre,
repetint l'escenari de l'any passat
davant de les escales reals del Moll de Costa
i la ballada de sardanes del dia de la Mercè.
Tot això, evidentment, ja ho anirem comentant
i de moment preneu nota
de l'inici del cicle de ballades estiu
el divendres dia 15 de juliol
a la Ramla Nova
i a partir de les 9 del vespre.
Ja fa anys que el Jordi Molina
és considerat un dels grans intèrprets
de tenora de tots els temps.
Una tasca que combina amb la de compositor,
amb obres que han aconseguit guanyar-se
tota mena de públics i intèrprets.
També és preu sabut que el Jordi
no s'ha limitat a interpretar i escriure sardanes.
El seu esperit inquiet l'ha portat
a experimentar mil i una combinacions diferents
amb el seu instrument,
des de plantar-se absolutament sol a l'escenari
i a fer-ho enmig d'una orquestra sinfònica
o un grup de rock.
L'any de la tenora el va celebrar
de diverses maneres,
però tots recordarem
el monumental conjunt
de més de 100 tenoristes
a l'Auditori de Barcelona.
Aquella peça la van registrar després
junts amb 24 companys més
en un disc que també incloïa
moltes altres combinacions,
com aquesta peça,
anomenada Obertura,
escrita per a Quartet de Tenores.
Són l'Enric Ortí,
el David Estanyol,
l'Adrià Bouzó
i el Jordi Martínez.
i el Jordi Martínez.
i el Jordi Martínez.
i el Jordi Martínez.
i el Jordi Martínez.
i el Jordi Martínez.
i el Jordi Martínez.
i el Jordi Martínez.
i el Jordi Martínez.
i el Jordi Martínez.
i el Jordi Martínez.
i el Jordi Martínez.
i el Jordi Martínez.
i el Jordi Martínez.
i el Jordi Martínez.
i el Jordi Martínez.
i el Jordi Martínez.
i el Jordi Martínez.
i el Jordi Martínez.
i el Jordi Martínez.
i el Jordi Martínez.
i el Jordi Martínez.
i el Jordi Martínez.
i el Jordi Martínez.
i el Jordi Martínez.
i el Jordi Martínez.
i el Jordi Martínez.
i el Jordi Martínez.
i el Jordi Martínez.
i el Jordi Martínez.
i el Jordi Martínez.
i el Jordi Martínez.
I per poc que podem, doncs, sempre hi ha el nostre programa
on és aquí l'espai de les xafarderies.
I una de les constants, i sortosament sobretot per als interessats,
és la colla d'en Saires del Penedès.
Ja sabeu, la colla viatgera que ha portat la Sardana
durant molts anys, molts anys, arreu del món,
i podem dir-ho literalment.
Estranys són els racons, els països on encara no hi han estat,
i suposo que per raons òbvies d'accessibilitat, evidentment.
Però bé, la notícia ara és que pel proper 2 de setembre
els d'en Saires organitzen un viatge a Croàcia.
Tindrà una durada de 8 dies, es visitaran les principals ciutats
i llocs d'interès turístic d'aquest país balcànic.
Això és el que ens diu la nota, que podeu trobar al seu web.
El cas és que el març passat ja va ser un altre viatge,
el viatge, diguem-ne, habitual de cada any, a Dubai,
on van viatjar 70 persones i encara n'hi va bé que no hi van cabre.
Això és el que comenten també aquesta setmana,
i diuen que davant d'aquest èxit la colla no ha organitzat una altra.
El desembre, per donar una segona oportunitat,
asseguren a totes aquelles persones que vulguin anar a conèixer
aquelles contrades de somni, evidentment.
No ho dubtem, sobretot a la vista de les imatges,
les fotografies que ells es preocupen de divulgar extraordinàriament,
no només aquest web, que és de visita obligada en aquest sentit,
sinó també tota mena de publicacions, revistes sardanistes,
evidentment, com el SOM o la de la Unió de Colles Sardanistes,
però qualsevol altre mitjà que els acull.
És lògic, comprensible i realment és això el que haurien de fer
tots els activistes sardanistes.
Els ensaders del Penedès, doncs, no s'estaran, imagino,
de fer aquella rotllana amb la qual podran fer una foto
constatant i demostrant que la sardan ha estat present
a tots els racons del món.
La ciutat de Tarragona sempre ha tingut colles,
gairebé des del principi que es va llençar dones aquí a la ciutat de Tarragona
i a vegades colles que s'han fet notar, s'han fet notar força
i, darrerament, la Tarragona Dança és un clar exemple d'això,
però de colles n'hi ha de moltes menes i així és bo que sigui.
Hi ha colles de gent més gran, de gent més jove,
aquí a Tarragona també tenim una sort de tenir colles de tota mena,
de tots els nivells, de totes les categories,
des dels més petits, les colles de la vines, fins a colles de veterans
i fins i tot una d'aquestes colles de veterans campiona de Catalunya en guany.
I també hi ha colles que cadascú, òbviament,
dins del seu nivell, fan una tasca prou important.
Per exemple, teníem ocasió de comentar fa poc
l'aparició d'una colla de sorgida dins la residència de la Mare Déu de la Mercè,
una colla que per grans obvies no pot anar a competir amb el món de les colles,
doncs que encara que sigui una redundància és molt, molt competitiu,
de vegades potser massa i tot,
però són gent que van a ballar sardanes perquè s'ho passen bé
i a partir d'aquí no crec que hi hagi cap cosa a afegir-hi.
Només constaran que s'ho passen bé,
es podeu veure qualsevol ballar sardanes,
van als concursos amb l'esperit més esportiu,
amb el més positiu que pugueu donar-li de sentit en aquesta exposició.
I ens ha agradat veure que avui a la premsa apareixen aquests dies,
aquests últims dies han aparegut en diversos mitjans
que saben combinar la Mare de B amb a ballar sardanes amb altres valls,
com per exemple el Country, i no són únics.
No és l'única, aquesta colla de Mare Déu de la Mercè,
sabem casos de llocs propers,
doncs que senzillament una manera de trobar-se un grup de gent
i passar-s'ho bé, ballar, ballar en general,
però de tant en tant entretenir-se, ballar una miqueta més bé
alguns d'aquests valls.
Ells ho han triat, la sardana i el Country.
I de fet el que sortia a la premsa aquests dies
és com una mena de festa d'acomiad d'un curs,
també s'organitzen les activitats per cursos, lògicament,
i ho han fet amb una bona demostració de Country i sardanes.
Per cert, que la gent de la Mare Déu de la Mercè
sembla que seran també el concurs de demà de Reus
i tindreu una oportunitat de veure'ls també
amb la resta de colles de les comarques tarragonines.
I parlant de presència mediàtica de la sardana,
no només amb la sardana en llocs exòtics,
com els d'en Salles del Penedès,
o aquesta actuació, aquest final de curs
de la colla de la residència de la Mercè,
sinó que aquests dies, per sort, hem pogut veure
que ha fet efecte el fet que la sardana
hagi estat present en l'acte inaugural,
en l'espectacle inaugural del grec a Barcelona.
Això li ha donat un ressò, que poques vegades té, malauradament.
I hem pogut veure un ressò a la premsa de divers caire,
de divers to, tant abans com després.
Abans s'han fet notar en alguns casos els prejudicis.
Sembla que hauria estat molt normal,
com altres vegades hem pogut comprovar,
que en un espectacle de dansa apareguin, no ho sé,
des de flamenc fins a tango o qualsevol altra dansa,
però quan són sardanes, de vegades,
a alguns se'ls escapen alguns tics i prejudicis.
No tots, evidentment.
I sortosament, la majoria de cròniques
han estat, doncs, normals,
i això no vol dir que siguin positives sempre.
Sempre hi ha d'haver crítica.
La crítica vol dir interpretar un espectacle
des del punt de vista del crític i posteriori.
Hem pogut veure també de tot.
Hem pogut veure també,
personalment no vam poder estar en aquella actuació,
però hem pogut veure algun vídeo
i comprovar que hi havia els dansaires
dels ballarins professionals
i els dansaires de colla,
que, com sabeu, i vam comentar,
participaven en aquest acte
i es va veure molt clar
que els dansaires de colla
tenen molt, molt clar també
el ritme de la sardana
i potser no tant els ballarins professionals.
Res, una observació, senzillament,
i en tot cas,
un espectacle que ha marcat,
que ha marcat un punt,
un punt important,
pel que fa a aquest ressò,
com deia, mediàtic de la sardana.
Un ressò mediàtic que de vegades
és més del que se'l treballa
que no del que s'ho mereix.
La vida és així
i, entre altres coses,
ho hem pogut veure en el recent mudat,
aquest segon tas de dansa i música popular
aquí a Tarragona,
on, a veure,
no ho interpreteu potser malament,
com una crítica ni con concret,
però, per exemple,
un programa de televisió
que se'n feia ressò,
doncs se'n feia ressò molt
i bé i ho trobo perfecte
d'una de les parts del mudat,
com si fos l'única que hagués de fer-hi,
va haver-hi moltes de propostes
i, precisament,
doncs mira,
tenim tirada cap a les sardanes,
doncs així ho reconeixem
i l'acte de Cloenda
en la participació de la cobla contemporània
va ser el més multitudinari
de tots els que va rebre
més presència de públic i participació
i, doncs,
aquests reportells de televisió,
senzillament,
no hi va sortir
perquè, com deia,
doncs es va entretenir
només a parlar-ne d'un
dels actes
d'aquest mudat
que no deixa de ser
tot plegat en conjunt,
insisteixo,
com ja s'havia comentat,
doncs molt, molt interessant
i esperem que hi hagi
més edicions
en anys següents.
I si el mudat va tenir lloc
fa uns 15 dies,
doncs ha passat cap de setmana
i hi havia la ballada
a la Rambla del dia de la sardana
amb la cobla
Cossetània,
que va coincidir
amb aquella famosa manifestació,
no sé,
anava a anomenar-la,
però ja sabeu de quina parlo,
dels indignats,
no potser perquè era més àmplia,
no sé,
en tot cas manifestació de protesta
i van a coincidir,
però aquí veieu que a vegades
quan convé
la gent té seny
i comentàvem
amb gent d'aquí
de Terrana Ràdio
que en el moment
d'arribar allí
es van esperar pacientment
que acabés la sardana,
la sardana llavors
la cobla va esperar,
va passar la manifestació
i va seguir la ballada
la mar de bé,
doncs només cal
que hi hagi seny
en les coses.
I temps encara
per una mica més de música,
doncs vinga,
escoltem la principal
del Llobregat
amb una sardana
del que va ser
el seu fundador
i ànima
durant molts anys,
Jaume Vilar,
conegut per l'acrònim
de Javi Mel,
una sardana
que va dedicar
amb un indret
de la seva població
nadiu
a Cornellà de Llobregat.
Anem cap al padró.
A Cornellà de Llobregat
A Cornellà de Llobregat
A Cornellà de Llobregat
A Cornellà de Llobregat
A Cornellà de Llobregat
A Cornellà de Llobregat
A Cornellà de Llobregat
A Cornellà de Llobregat
A Cornellà de Llobregat
A Cornellà de Llobregat
A Cornellà de Llobregat
A Cornellà de Llobregat
A Cornellà de Llobregat
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!