Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Es deia Rapa Viajant.
Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
No vull ser gran, si podria, deixa'm ser un nen o alafant.
No vull ser gran, si podria, deixa'm ser un nen o alafant.
El 30 de novembre de l'any 2009, per celebrar el 20è aniversari del seu primer concert,
que va ser la Fira de Sant Narcís de Girona, sortia a la venda el disc Més Raons de Pès,
el tribut a un papa, i és per això que avui escoltem aquestes versions.
Aquest tribut el formaven 17 cançons en català i castellà,
que interpretaven músics espanyols i catalans que són admiradors declarats del grup,
com Bomborí, com Ivan Ferreiro, com En Paranoia i Suarma,
i també com grups de rock independent, alternatiu, no sé quin dels dos adjectius me fa més ràbia,
com els Love of Lesbian, els Mishima i els Egon Soda.
Per tant, anem a escoltar els Love of Lesbian amb verge albina.
Rics i pobres, com germans de sant,
Comercial, jocs d'estat,
on balla, balla, es treu la mà,
on balla, balla, es treu la mà.
i van fer més fett Beatles,
en les ll자기ocs de cont omplir entre peta Fins i cop llargs,
on serrat és cao,
de llops.
Cau, cau, cau, cau, cau, cau,
el cor en dins,
com qui vol,
sense bis.
Són qui vol, sense avis.
De cop la flama es crida,
alçava i estira,
amb ulls dol tan sols,
pels quants.
Dolça vida,
verge amb mel,
santa espina,
prens el cel,
sotits de despatx.
Canta, fiscala,
se espanta,
sotits de despatx.
Canta, fiscala,
sotits de despatx.
Canta, fiscala,
sotits de despatx.
Canta, fiscala,
sotits de despatx.
on balla,
canta i falla,
sotits de despatx.
Fiscala, fiscala,
fiscala, fiscala,
sotits de despatx.
sotits de despatx.
Fiscala, fiscala,
sotits de despatx.
Fiscala, fiscala,
sotits de despatx.
Fiscala, fiscala,
doixa vida,
veix amb mel,
sotits de despatx.
Santa espina,
prens el cel,
negra albina,
pleitiss de despatx.
We'll never go.
Go on...
go on...
but it's not sound.
Go on...
go on...
but it's not sound.
La, la, la, la, la, la, la, la, la, la, la, la, la, la, la, la, la, la.
Com dèiem, aquí participaven els grups catalans així més indis
que estan triomfant ara mateix,
això sí, amb el permís de Manel i Amics de les Arts.
Escoltarem ara una versió dels Mishima,
que també entren en aquest grup de gent
que porten mil anys fent música, pop,
primer en anglès, després alguna cosa en castellà
i ara finalment en català.
I aquí interpreten els Sants Innocents d'Un Papa.
Ens encireia fent l'orni dels teus consells caducs,
de luxe superfluós en nom d'algú,
dels quants atorns gasius de cos
que corren cobrant-se'n a mi.
Per camins de pols, per un congost d'arròs,
com un llop que fuig d'un eixam de tronc,
l'he buscat sopluts, l'he bremat algú,
atrotinat per algú com tu.
Un trisca d'espint, un cel caigut,
un ric dels usuaris de la creu,
però de pau per por de caure en l'infern.
Amb la pell i l'os, sense sang al cap,
puc semblar un intrus, un filló d'atona,
i el cartó d'un menys de si,
doncs tinc tots dos ulls ganduls.
Amb l'ànim embastat, com de fer-me un rús,
un cibutxí com tants,
un valendrí, malendrí que es veu per un alt sou.
Tu ets com un pas en poc,
se l'ha dit, un criminal,
un riudan no s'hi es cau,
perdut sense confins,
al mig d'un crits redonc.
Ben ferit d'amor,
tant de joc per tu,
no en tinc aquest vist implau,
puc cada cop veig més perduts,
els pobres, com més esforç,
més tenerits.
Sols puc tir-vos desencances d'anys,
com més m'hi faig,
tots no sóc tan il·lucent,
com per no ser esquerp,
lluny de creure en pàngels i menys,
vestits de color blanc.
És que rancit i amb paves,
com un jueu que ofendés,
sense mala fe,
escanyolita, escanyolita,
sol, potser, per quedar bé.
Tu ets com un pas en poc,
es val de dir que un criminal
un niu de nòcia es cau per tu,
sense confins,
al mig d'un gris rebot.
tu ets com un pas en poc,
es val de dir un criminal,
com un niu de nòcia es cau per tu,
sense confins,
un minx, un gris rebot.
I una altra música també ve de la zona de Girona,
del nord,
és el Mazzoni.
El Mazzoni interpreta,
en el tribut als un papa,
el jardí dels préstecs.
Pitjor és morir per boques,
clopejant sang.
Pitjor és morir a posta,
a costa d'un bon gen.
Com quan un riu i en vain el sabre,
un nen mira i no entén res,
en veure un set treure's els ulls per por.
Com quan un ric li cau la bava,
per un bon pastís,
mal que sigui vomitant el fel.
Entre cent reixes,
crides
i no et sents.
Mitjorn, ben que ficat,
dins un eixam de rats penats,
amb sort.
Mitjorn, fem vanitats,
venent perfidies d'art.
Sense cap brido no restant,
els morts no compten mai.
Sempre i quan tinguin
els sants de cara
al seu costat,
tot sigui repujant les criptes,
amb uns quants escrits ben llorts.
enmig de cendra i plos,
criden
la veu es perd.
Trucs inflams,
tots simulant dels mails de cert,
per cobrar
l'ossuós
es paga general.
fer servir
i els morts de ser
esmicolant a trets,
i uns favors
d'arxiversar-los
en uns quants suvords.
ja n'hi ha prou
de rucs
i nics
que fan mal.
Requem cartons
tots
de preu de cos,
per uns simpalls
que viren
sense ànima i cos.
Que el sol
sigui per fingir
que tots
com fem
temps
el mateix
fort.
i amb l'artecits
fer
clots
pots veure'm
sol.
Seieu, doncs,
no s'escau petici,
us deien tots
en un dit
sinorn.
És l'hora de les broques,
d'un a un.
Setz estones
en vuit minuts,
abans tots
reien,
reien,
reien,
setz de rucor.
I ara tots
lleuen,
lleuen,
lleuen.
No fan el son,
són morts
millons.
Seran
próxims
d'un discurs
per ells.
I amb l'artecits
per cos.
Au!
A l'artecits
a l'artecits
a l'artecits
La carrera de l'Adrià Puntí,
que en realitat es diu Josep Puntí
i és així com firma els seus treballs
ara,
comença l'any 1980
amb un grup que es deia
la Felection On The Rocks
i el 83 ja guanya
un concurs de cançó a Banyoles.
Es dona a conèixer
a partir del 89
com a cantant solista
i el que dèiem
cervell i cor i ànima
dels Un Papa.
Els dos primers àlbums
del grup,
Raons de Pès
el 91
i Bambú Avenue
el 92,
aporten una frescor
inusual
i molta personalitat
amb cançons brillants
al panorama
del rock català
d'aquella època.
De fet,
hi havia dos grups
diferents
que tots dos venien
de la zona de Girona,
els Un Papa
i els Quits,
que es mereixen
un altre programa
en exclusiu
per a ells.
I també de Girona,
de Banyoles en concret,
venia un grup
que es deia Fang.
D'aquí recuperem
la cantant,
la Mariona Opí,
que juntament
amb Carlos An,
amb el seu projecte nou
Santa N,
interpreten
Set de Mal,
així en castellano.
de Banyoles en castellano.
Lucifer,
mi ser de mal,
dulce mal,
Lucifer,
mi rey cruel.
No, no,
me siento virgen
del prepucio,
mi escúo.
Sin virtud,
maese del cebú.
Tú,
no eres más que tú,
maese del cebú.
de Banyoles en castellano.
Cae un cero de Dios,
un presidio sin perro,
un tendajo de piel,
un conjuro sin calismo.
Cae un destello,
un deler,
colco veo desdicho,
de Banyoles en castellano.
Grápula dulce,
Lucifer,
mi ser de mal,
dulce mal,
Lucifer,
mi rey cruel.
Aún que sufra,
sienta el frío,
nunca me arrodillaré ante ti,
por tu sed de mal.
Quien le caiga,
pierde el fin,
nunca besaré tus pies,
a merced de vos,
por tu sed de mal,
por tu sed de mal,
por tu sed.
Lucifer,
Lucifer,
mi rey cruel.
Lucifer,
Mi vil tro all
Mi vil tro all
El Zompapa van publicar, després del Bamboo Avenue, encara, Bordell, en català,
i després, l'any 1994, Triquiñuelas a l'Olio, i el 96, la columna de Simeón.
I després, com ja hem dit abans, ho van deixar.
L'Adrià Puntí, però, va interpretar un paper a la tele.
A la primera temporada, la sèrie L'Averint d'Ombres, de TV3, feia de Tronera,
un nom molt adequat per la seva personalitat.
I després, en solitari, va publicar Pep a la Llarga,
va publicar L'Hora del Pati, i finalment Maria, el 2002.
I ara anem a recuperar un dels seus èxits, de l'època que es deia Bevent Passat,
interpretada, en aquest cas, pels gossos, en aquest disc que es titula
Més raons de pes, i és el tribut a un papa.
Són les onze del matí, no em pregunti res qui és.
És un diumenge, qualsevol, i aixeco i vaig de tort.
I a la boca hi tinc mal gust, i tot ho veig borrossit.
El cap em va, a la poc a poc, i mentre no puc parar el meu carai de cor.
M'hauré, m'hauré, m'hauré de canviar cervell.
M'hauré, m'hauré, m'hauré, m'hauré de canviar cervell.
M'hauré, m'hauré, m'hauré de canviar cervell.
M'hauré, m'hauré, m'hauré, m'hauré, m'hauré, m'hauré, m'hauré de命,
i ja помv
M'hauré, m'hauré, m'hauré, m'hauré, m'hauré, m'hauré, m'hauré, m'hauré, m'hauré, m'hauré, m'hauré.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Filaré el prim per poder estar feliç
Almenys un quart en mi
O si més no riem
Amb un bon amic
Sense cap
Regust, regust, regust
Tant sol d'un quart en mi
Sense cap disgust
Ensengla
Riada amb un bon misto
És clar
Com més a fer
Serà que no puc
Canviar la vora via
No l'expiri
Si, si més maria
L'ombra
Rasta
Mai cap on veja el cor
Xullós, viu sols
Digue-me que xinga
Dorm, dorm, dorm
Dorm, dorm
Dorm, dorm, dorm
Mai no està
Per viure'n un amic
Dorm, dorm, dorm, dorm
Crema'n un bon rostoi
D'Angelina