.
25 anys de ràdio.
Molt bona tarda, benvinguts a la Sintonia de Tarragona Ràdio.
Ensetem un nou programa de 25 anys de ràdio.
Fins a les 7 de la tarda aquí serem fent-vos companyia
i recordant molts moments com els que us hem preparat en el dia d'avui.
Anirem cap a l'any 2007.
L'Institut Català d'Arqueologia Clàssica, l'ICAT,
començava precisament aquell any amb un nou membre al capdavant.
La nova directora era la professora Isabel Rodà.
L'Escola d'Idiomes també estava d'aniversari el 2007.
20 anys a l'Escola d'Idiomes a la nostra ciutat.
Parlàvem amb la seva directora, la Yolanda Scott,
sobre els diferents actes que es durien a terme.
Tot això comença ara mateix
amb la música de cara al final del programa de Joan Maria Batran,
a l'any 1984.
Fem un poti poti d'anys fantàstic en aquest programa.
I abans d'entrar en matèria,
la música avui la posa El Pescao.
com a l'Escola d'ithappelle
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
!
!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
!
!
!
!
Fins demà!
!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
romans que estaven a la zona fa 2.000 anys.
Vostè inicia ara una relació laboral aquí a Tarragona,
però vostè coneix de fa molts anys a causa de la seva experiència,
de la seva formació professional al cas de Tarragona i de l'antiga Tarracó.
Creu que en aquests últims anys, arran de la declaració i abans,
s'han estat fent bé les coses des d'aquí, des de la ciutat, des de la Generalitat,
també per impulsar aquest patrimoni, per donar-lo a conèixer el màxim nombre de públic possible?
Bé, s'ha estat treballant en aquesta línia, cal fer-ho més, evidentment.
Encara el nivell de coneixement, direm, potser no és l'òptim desitjable,
però que ha crescut, evidentment.
Si parlem així col·loquialment, la gent de peu, jo mateixa vull consumir cultura,
és a dir, tinc ganes d'anar a veure bones exposicions,
tinc ganes que les restes arqueològiques se'n presentin d'una manera atractiva,
entenedora, que, a més, de poder dedicar unes hores de lleure,
doncs aquestes hores de lleure proporcionin,
doncs dir, ah, això no ho sabia i ara ho sé, que bonic,
estèticament fins i tot, com m'ha entrat, com m'ha comunicat,
com puc admirar el que es feia fa dos mil anys, com vivien,
com sabien resoldre els seus problemes, que moltes vegades eren els mateixos que els nostres.
Per exemple, abans d'ahir vam tenir una jornada dedicada a la gestió de l'aigua a Tarragona Romana,
i veiem com van solucionar aquests problemes, com les cases arribaven a tenir aigua corrent,
la volien potable, volien els seus acueductes ben mantinguts,
volien que els seus acueductes no tinguessin fuites,
que arribés l'aigua en condicions de capdalt i de potabilitat,
doncs, acceptables.
També ho volem això avui, no?
Per tant, vam reflexionar sobre l'aigua ahir i avui,
i vam veure que les necessitats,
evidentment les nostres han disparat,
crescut d'una manera a vegades excessiva,
però que la idea de base és la mateixa.
Continuant aquesta línia entre la relació entre la Tarragona més monumental i els ciutadans,
aquesta setmana, la setmana passada, de fet,
llegíem en una entrevista al diari de Tarragona
la seva voluntat, més que la seva voluntat, el seu desig,
que els ciutadans, quan vegin, per exemple,
algun monument com la Morella de Tarragona,
la sentissin com a seva, se la fessin pròpia.
Creu que ara no es dona en prou manera aquesta sensació,
aquest feeling, aquesta relació entre ciutadà i conjunt monumental?
Aquest feeling, aquesta química que es diu ara, es dona.
Penso que ara hi ha una admiració, un apreci, un amor
pels monuments més grans que fa uns anys, no?
També perquè estan més valorats, estan més ben presentats,
estan més ben explicats, però no s'ha fet tot en aquest sentit.
Jo penso que quan els ciutadans de Tarragona es passegin pels seus carrers
i vagin a la compra, però es mirin amb carinyo les pedres del fòrum,
doncs es mirin amb carinyo la muralla, l'aqueducte,
passin per davant de la torre dels Escipions
i pensin quines grans realitzacions van ser capaços de fer els nostres abans passats,
i encara són nostres.
Amb aquest nostre, amb el millor sentit del terme,
aleshores crec que s'haurà fet una gran tasca.
I hem de treballar entre tot,
per això moltíssimes gràcies per tots els mitjans de difusió
que ens permeten anar acostant a tothom
aquestes restes patrimonials,
que no són un decorat, que no són un escenari,
són alguna cosa propi del teixit de la ciutat,
del teixit urbà i del teixit viu,
que és la seva societat.
Aquests dies, amb diferents troballes,
s'ha reactivat un dels problemes,
o una de les sorts de la ciutat,
i és que gairebé qualsevol obra, qualsevol reforma,
comporta l'aparició de restes arqueològiques.
Com es pot compaginar la preservació d'aquestes restes
amb la construcció d'una ciutat del segle XXI?
Bé, esclar, hi ha molts interessos econòmics pel mig,
però jo penso que una cosa del patrimoni dels catalans,
que penso que és bonic, allò del seny,
si poséssim una mica de seny de sentit comú,
de cedir per totes les parts, evidentment,
d'arribar a pactes,
de saber que quan s'escava en un determinat indret
no hi ha normalment sorpreses,
se sap que allà hi ha una necròpolis,
se sap que allà hi ha unes restes ciutadanes,
per tant, més val a vegades prevenir
que no pas intervenir massa tard.
És a dir, qualsevol actuació d'aquest tipus
ha de comportar una inspecció sobre el terreny
per poder estudiar aquestes restes.
Algunes s'han de preservar,
altres, per exemple,
poden ser estudiades i transportades a un museu.
És a dir, que a cada lloc s'ha de saber trobar
la solució dient, però amb bona voluntat de tothom,
no pensant que, entre cometes, les pedres
és una cosa que ens fa noix, ens impedeix el progrés
i ens impedeix d'anar construint,
a vegades d'una manera desaforada i boja,
com estem fent a les nostres ciutats
i territoris actuals.
Espanta, crec, el grau de construcció
que veiem per tot arreu,
que pràcticament no ens quedarà sol natural,
al final només sabrem trepitjar ciment.
Per tant, trobar el bon equilibri és necessari,
no és fàcil,
però hi ha sistemes de prevenció
que són més útils, penso,
que els de parar unes obres,
els d'anar precipitadament
o després lamentar-se del
Déu-nos en guàrdia i ja està fet.
Millor actuar amb les passes que cal
i sobretot prevenció
i sabent on estem,
sabem el que tenim moltes vegades
a sota aquest subsol
i l'hem de saber integrar
a la nostra societat actual.
Possiblement, ja per acabar, senyora Roda,
la solució és com, per exemple,
que veiem ara passejant per alguns comerços
de la part alta,
la zona no es troba a la seu de l'ICAC,
que han sabut compaginar i treure
fins i tot el rèdit comercial
del fet de tenir una arcada del circ, per exemple.
Esclar, per exemple,
hi ha restaurants que estan a dintre
les voltes del circ.
Vull dir, esclar, això és un valor ofegit.
És a dir, cuidado,
és que no és un restaurant qualsevol,
està dintre d'un edifici romà.
Vol dir que no vol dir
restes arqueològiques
versus societat actual,
contra societat actual, no.
És dintre la societat actual
i moltes vegades
és un element de prestigi,
un element de valor ofegit,
com deia vostè molt bé,
per tal de prestigiar
aquell establiment.
No vol dir que hem d'anul·lar
la Tarragona actual
per trobar la Tarragona romana,
sisplau, ni pensar-ho,
sinó saber-ho,
anar integrant
i saber moltes vegades
què s'ha de conservar i què no.
Però s'ha d'intervenir a temps
i que tothom sigui honest
en aquest sentit.
I que trobem la mida justa
per no empipar-nos uns als altres,
sinó per fer una tasca comú
en benefici de la ciutat.
I pensar que Tarragona
continua tenint moltes vegades
les bases econòmiques
que tenia a l'època romana,
tenia, per exemple,
Tarragona romana
molt turisme.
Els de Saragossa
venien normalment
a les nostres costes de Tarragona,
això ho sabem per l'epigrafia.
El vi,
el vi del Penedès,
era el vi de l'Àgger Tarragonensis.
Vivia a Tarragona
de l'exportació
i explotació
de les seves
productes vitivinícoles.
Per tant,
Plínilvell
elevava ja
la gran qualitat
d'aquests vins.
Continuen
sient molt bons.
Per tant,
també,
el dia 9 i 10 de maig,
per exemple,
reflexionarem
sobre el vi
ahir i avui.
És a dir,
intentant,
doncs,
fer un sentit
més nostre
a aquest passat
que no és gens llunyà,
que està dintre mateix
de cadascun de nosaltres
que estem fent ara.
Una entrevista.
Com parlem?
Un llatí evolucionat.
Una entrevista
que,
malauradament,
hem de posar a punt i final
perquè se'ns ha esgotat el temps.
senyora Isabel Rodà,
director de l'ICAC,
l'Institut Català
d'Arqueologia Clàssica.
Gràcies per acceptar
la invitació
del matí de Tarragona Ràdio
i de ben segur
no en tingui cap dubte
que tornarem a parlar.
Moltíssimes gràcies.
Sempre que vostès vulguin
ens podem tenir xerrades
perquè penso que
la gent
de Tarragona,
dels encontorns
i de tothom
que pot pertanyer
al món clàssic,
trobarà a Tarragona
cada vegada
una ciutat més ben preparada
i una ciutat
que agradarà més a tothom.
A veure'm el bon dia.
A l'octubre del 2007,
l'Escola Oficial d'Idiomes de Tarragona
arribava als 20 anys.
L'acte inaugural
es celebrà
el divendres 26 d'octubre
a l'Auditori de Caixa Tarragona.
Amb la seva directora,
la directora
de l'Escola Oficial d'Idiomes
i Holanda Scott
van parlar
d'aquella activitat
i dels actes
que a posteriori
es van organitzar
per commemorar
aquell 20è aniversari.
Conversava amb ella
i Holanda Garcia.
Holanda Scott,
molt bon dia.
Bon dia.
Benvinguda.
D'aquí quatre dies,
bé, una mica més
perquè serà el 26 d'octubre,
fareu l'acte,
diguem-ne,
més institucional
de commemoració
de commemoració
dels 20 anys
de l'Escola Oficial d'Idiomes.
Serà l'inici
de tot un seguit
d'activitats
que en la mesura
del possible
anireu desenvolupant
al llarg
d'aquest any d'aniversari,
no?
Sí, correcte,
correcte.
Sí, sí.
I el dia 26
és la inauguració
oficial
i amb presència
més,
més, diguéssim,
dels càrrecs
i la part més
burocràtica
i ceremonial.
Estaran presents
l'alcalde,
el nostre director
general de Barcelona,
el director
dels serveis
de territorials,
bueno,
el recent estrenat
director dels serveis
territorials,
jo i una alumna
del Consell Escolar
que representa
l'alumnat
de l'escola,
que parlarem
una miqueta
i aleshores
ja donarem pas
a l'orquestra
del Martí Franquès
que han tingut
la gentilesa
d'oferir-se.
Molta gent pregunta
per què,
doncs bé,
si recordeu,
fa 20 anys
vam començar
el Martí Franquès
nosaltres,
la nostra activitat
jo havia estat
professora
del Martí Franquès
amb la qual cosa
doncs mantinc el vincle
i sempre he tingut
molt bon rotllo
i a més a més
molts dels alumnes
de l'orquestra
són alumnes
alhora nostres
i aleshores
em semblava bastant
adient
que fossin ells
que fessin
aquesta inauguració
i aleshores
donem pas
a tot un seguit
de coses
que volem fer
durant aquest any.
I fent
una mica
de broma
entre cometes
hi ha algú
que no sigui
o hagi estat
alumna vostra
en aquesta ciutat
perquè si haguéssim
de fer una trobada
de tothom
que ha passat
o en l'actualitat
estudia a l'Escola Oficial
d'Idiomes
no sé on ho faríem
perquè no hi cabríem.
No, no.
I a més a més
jo m'hi trobo
curiosament
moltes vegades
home
a vegades ho sé
però a vegades
clar
són 3.000 alumnes
que tenim allí
durant un curs
i evidentment
és difícil
controlar
tothom
que està
i moltes vegades
et presenten
a persones
doncs
a diversos llocs
o diverses
àrees
molt diferents
del món
ni de la vida
i t'acaben dient
no, no
si nosaltres
ja he sigut alumna vostra
o encara ho sóc
o vaig ser
o quan estava
encara estava
Martí Franquès
o sigui
molta gent
molta, molta, molta
pensa que són
l'altre dia ho estava mirant
són
22.000
expedients
els que tenim allà
a l'escola
22.000
això vol dir
22.000 alumnes
i recordeu
consta
quants alumnes
van començar
a l'escola oficial
sí
sí
eren
200 i poquets
el Martí Franquès
i ara
estem voltant
del 3.000
als inicis
eren
2.000 i poquets
alumnes
i 5 profes
i ara
estem
amb 40
profes
i gairebé
3.000 alumnes
ha crescut
la demanda
ha crescut
l'oferta
sense
una ubicació
certa
durant molts anys
patint molt
per què no dir-ho
20 anys fa que se celebri
sobretot l'interès
per l'aprenentatge
l'interès pedagògic
de l'escola
però no es pot deixar
de banda
doncs
aquesta situació
tan complicada
i a vegades
tan incomprensible
per part de la pròpia escola
de la societat
i dels alumnes
no?
Jo
la veritat és que
no ho he entès mai
i continuo sense entendre-ho
i suposo que em moriré
sense haver-ho entès
perquè jo
recordo
quan es van fer
les escoles
de Lleida i de Girona
la de Lleida
la de Girona
es va inaugurar
al curs 94-95
i la de Lleida
l'any següent
jo sempre preguntava
aquí, allà i a tot arreu
que si algú
s'havia oblidat
que a Catalunya
hi havia una quarta província
perquè clar
Barcelona ja tenia
la seva escola
de tota la vida
i ja n'obrien
alguna més
la que actualment
és la de
Vall d'Hebron
o Montbau
estava llavors
a la Barceloneta
ja era la segona escola
i ja estaven parlant
de fer-ne més
lògicament
pel volum
de gent que hi ha a Barcelona
però clar
l'escola central
o l'escola gran
de Lleida i de Girona
que es van fer
i a més a més
van ser premi d'arquitectura
les dues
en l'any 94-95
95-96
jo no sé
si algú
en el moment
de negociar
que s'obriguessin
aquestes dues escoles
no es van recordar
que hi havia una província
que es deia Tarragona
i que també
li calia una escola
o algú d'aquí
no devia fer la gestió pertinent
o tindre les connexions correctes
però sí que és molt curiós
que la gent deien
quina contradicció
a l'única ciutat
que té
el mateix color polític
que el govern
central
diguéssim
de Catalunya
és l'única
que no té
la seva escola
és molt curiós
és una reflexió
que fan molts ciutadans
que sembla que a Tarragona
se'ns ha dit
Tarragona és una ciutat
molt singular per tot
ja sabem el tòpic aquell
d'obren dues bodigues iguals
el mateix carrer un es omple
i l'altre no
és aquells tòpics
que són tòpics
però Tarragona
sempre ha tingut
un dèficit particular
de determinades infraestructures
i equipaments
ja no és un tema
de territori
del que diuen
les zones perifèriques
ara que està tan de moda
però
escola d'idiomes
a Salou
a Reus
i dius
per què a Tarragona
quan hi ha hagut
la demanda
més important
d'alumnes
jo crec que
senzillament
pur i durament
no ha interessat
vull dir
quan ha interessat
altres coses
sabem que
l'equip de govern
que hi havia llavors
ho ha aconseguit
ha aconseguit
bàsicament
tot el que
tot el que volien
de fet
el primer intent
nostre
o el primer intent
de la
de la
de l'apartament
d'educació
de situar-nos
a la Xar 3
que va ser
fa 10 anys
es va aturar
perquè
precisament
va ser el senyor Nadal
que va anar
a Barcelona
personalment
per demanar
a l'edifici
a la Xar 3
per la ciutat
i ho va aconseguir
i doncs jo crec
que
si hagués hagut
un mínim interès
durant aquests anys
enrere
de situar
una escola
o una noció
de l'important
que és tenir
una escola
perquè clar
jo sempre he dit
que la Tarragona
tenia una escola
té una escola
perquè
és capital
i el de ser
capital
de província
té unes
avantatges
però també té
unes obligacions
té una certa
vull dir
no tot és
tenir coses
perquè sóc la capital
sinó que també
s'hi han de posar
els mitjans
i hi ha moltes ciutats
que recordo
Reus
estaven desesperants
i posaven terrenys
als que volíem
quan aquí
no hi havia manera
quan es van donar
tot
el que eren
els antics barracons
de l'Avinguda de Catalunya
per fer la universitat
Rovira i Virgili
hi haig fer una carta
recordo l'Ajuntament
dient
que em semblava perfecte
i que un equipament
universitari
era molt important
i que a més a més
donat que molts dels nostres alumnes
són a l'hora universitaris
doncs un petit espai
en un extrem
d'aquell terreny
es podia posar a l'escola
amb la qual cosa
complíem
la nostra demanda
sempre
d'estar en un lloc
cèntric
i assequible
tenint en compte
que els nostres alumnes
venen de tota la província
de Tarragona
no només
de la ciutat
i llavors
han d'arribar-hi
i no tothom té cotxe
doncs transport públic
un lloc
que puguin arribar
la gent fàcilment
i se'm va contestar
doncs que no hi havia
cap terreny
llavors disponible
i després
doncs clar
un parell de mesos després
veus que fan
uns edificis privats
amb una punta
per vendre apartaments
doncs clar
si el que prima
són els pàrquings
les rotondes
i fer edificis
doncs
és evident
que no hem tingut
mai espai
és molt contradictòria
aquesta societat nostra
que se demana
que cada cop
els ciutadans
tinguem una formació
més complerta
el tema de les llengües
l'aprenentatge
cada cop
es vol potenciar més
hi ha una gran demanda
social
però
no es creen
les infraestructures
necessàries
i això fa que
aquesta falta
doncs a vegades
se supleixi
amb moltíssima voluntat
per part dels ensenyants
i per part dels alumnes
també
perquè vosaltres
sabeu
en quines condicions
han estudiat
els alumnes
imparteixen classe
els professors
i ho continuen fent
bé
a veure
quan dius
no se'n posen
les infraestructures
bàsicament és aquí
a Tarragona
perquè jo et puc assegurar
que l'escola oficial
de Terrassa
per exemple
els dos anys d'obrir
ja tenia edifici propi
vull dir que
jo
ja és una espècie
de tòpic
i quan vaig
sóc a més a més
representant
de la Junta Central
de directors
d'escoles oficials
represento
és l'única escola
de Catalunya
que està en aquesta
circumstància
que no t'edifici
sí
sí
i doncs
quan vaig allí
ja és
a la brometa
si vols
ah mira
la homeless
és de Tarragona
i tal
cosa que bueno
o gent que ve
o gent que ve
perquè avui en dia
la gent es velluga molt
vull dir
qui potser és de Tarragona
però estudia a Lleida
però després va treballar a Barcelona
la gent ja no està
tan localment ubicada
com abans
que es quedaven a la ciutat
on vivien
i tal
sinó que la gent
es velluga un compte o l'altre
jo moltes vegades
he estat per secretaria
quan ha vingut algú
de matricular-se
que és de Girona
o de Lleida
i et pregunten
si és el mateix preu
la matrícula
i dius clar
és un ensenyament oficial
i diuen
però amb aquest edifici
com ho canti
bueno
això és de tercera categoria
i he de pagar el mateix
vull dir
anèctodes d'aquestes
que en el fons
no deixen de ser molt tristes
ara
malgrat això
doncs bueno
suposo
ara en fem la segona part
la part més positiva
de tot
que és molt
ara jo crec
que el professorat
de l'escola oficial
com el professorat
de primària
secundària no ho dubto
però clar
jo parlo del meu
hem posat
moltes ganes
molta il·lusió
a l'alumne
també
jo crec que som
bastant privilegiats
en el sentit
que l'alumne
que ve a l'escola oficial
a estudiar idiomes
és o perquè ho necessita
o perquè li agrada
llavors
és un tipus d'alumne
que podem
podem mimar
podem
donar molt
de nosaltres
treballes moltíssim
per donar
uns ensenyaments
i una cosa de qualitat
però també
és cert
que el client
que les rep
si vols
o l'alumne
que les rep
també és un alumne
molt agraït
i molt
fàcil
de
fer-te agafar ganes
perquè realment
doncs
són gent
que ho necessiten
avui en dia
jo sempre els dic
als meus alumnes
jo quan vaig fer
la llicenciatura
d'anglogermàniques
era com una mena
de cosa especial
saber anglès
després ja es va començar
a saturar una mica
i molta gent
sabia anglès
i ara ja és com un requisit
avui en dia
una persona jove
va buscar feina
i li diuen
a part de l'anglès
que més
ja es dona com a presentat
llavors clar
teniu molts alumnes
que fan anglès
i alemany
sí sí sí
molts alumnes
que fan un segon
i un tercer idioma
després molts alumnes
el que deia abans
del moure's
la gent
a part de moure's
molt localment
dins de Catalunya
i dins de la resta d'Espanya
també
bueno
jo m'hauria agradat
quan jo estava
a la universitat
i tu també segurament
de tenir tots aquests erasmus
i aquelles oportunitats
d'intercanvis
i poder marxar
i anar a altres països
i passar-se temporades
no
no no
jo quan estudiava
si marxaves
deixaves la carrera penjada
perquè no et convalidaven res
marxaves a la incertesa
perquè no
tampoc tenies res allà organitzat
i que tenen una oportunitat
grandiosa
i jo
aquesta gent que llegim
que fan erasmus
durant no sé quants anys
no m'estranya
perquè és una oportunitat
realment
molt molt bona
hi ha una estricta
i perdona Iolanda
que crec que val la pena remarcar
és que en qualsevol aula
de l'escola oficial
d'idiomes
en determinats horaris
diguem-ne que és més compatible
pels horaris
les classes
són autènticament
internacionals
perquè pot seure
en una aula
estudiant
anglès
o alemany
amb persones
de països de l'est
llatinoamericans
magravins
catalans
s'han vinguts
d'altres parts
de l'estat
tot aquest conjunt
de persones
en una mateixa aula
la qual cosa
també dona un clima
i un aire
de tolerància
de tranquil·litat
de curiositat
vers l'altre
que probablement
si estigués
organitzat
i provocat
perquè la gent
de diferents orígens
s'ajuntés
no sortiria tan bé
no?
no, no, no
està
un objectiu comú
que és aprendre una llengua
sí
és un fenomen
que doncs
on ens trobem
igual que les aules
de l'educació obligatòria
cada uns anys en sa
doncs hi ha
aquest increment
de la població
immigrant
i que normalitzen
la seva vida
i el màxim possible
i llavors
el normalitzar
passa per també
doncs
apuntar-se
al carro
d'uns estudis
de llengües
i etcètera
i llavors
és un fenomen
prou curiós
i que a més a més
l'altre dia
justament
en una reunió
de Departament d'Anglès
ho estaven comentant
que ens fa
canviar el xip
una mica
i clar
una cosa
és enfocar
les classes
per un públic
que bàsicament
tot és
d'una real
una llengua real
o llengües llatines
a tenir una classe
molt mixta
que llavors
doncs
els exemples
potser no són els mateixos
etcètera
és molt curiós
i jo crec
que és molt maco
jo em recordo
a fer molta il·lusió
tots els departaments
que hem obert
a l'escola
em fan molta il·lusió
perquè jo penso
que una escola
d'idiomes no és només
una acadèmia d'anglès
diguéssim
glorificada
sinó
el tenir
francès
alemany
àrab
rus
com tenim a l'escola
doncs a mi
m'enorgulleix molt
però
recordo
amb especial carinyo
a l'obrir
els departaments
de català
i espanyol
per estrangers
perquè clar
també aquí
evidentment
aquí s'apunta
normalment
bé
a català
també tenim
gent
de la resta
del país
que venen cap aquí
però també
molt d'estranger
i sobretot
clar
espanyol per estrangers
i el nom ho diu
doncs són estrangers
llavors jo crec
que això dona
un bagatge cultural
i d'intercanvi
hi ha molts alumnes
nostres
jo què sé
que estudien rus
que fan intercanvi
amb els alumnes
russos
que estan fent
espanyol
i llavors fan una hora
de conversa
en rus
i una altra
en espanyol
i només baixar
les escales
i sentir
doncs
diferents
llengües
i costums
anècdotes
ara ho tornarem a fer
però pel desè aniversari
va ser molt divertit
també les anècdotes
que vam recopilar
dels alumnes
del Departament d'Espanyol
per Estrangers
de
quan van arribar aquí
qüestions culturals
divertides
des d'errades
malentesos
per la llengua
com per les costums
etc.
i era molt divertit
i a més a més
et fa reflexionar
també
quan tu vas a l'estranger
si a més a més
estàs en un país
on no entens
la llengua gens
l'indefens
que et sents
i el que
el que
fàcil que és
pifiar-la
o posar la pota
sense donar-te compte
i és molt curiós
ara oferteu
tres llengües
set llengües
set
exactament
anglès
francès
alemany
italià
no italià
no italià no
rus
ara ja hi ha
mira
hi ha
rus
ara
espanyol
i català
i l'italià
el fem
extraoficialment
els cursos d'estiu
i de vegades
durant l'hivern
i el tenim
promès
des de fa molts anys
molts anys
i ho demanem
tinc constantment
cartes
perquè és
l'única província
tornem a lo mateix
que dèiem abans
de la
la ventafocs
que som l'única província
de Catalunya
que no tenim
ensenyaments
d'italià
en cap escola oficial
tenen a Lleida
tenen a Girona
tenen a Barcelona
en diverses escoles
i nosaltres no
i malgrat això
i no es pensin
que estem fent
un públic reportatge
de l'escola oficial
d'idiòmer
no ho necessita
sinó que això
ho diem
amb coneixement de causa
malgrat això
hi ha un aprofitament
de l'espai
quan hi ha un aprofitament
de l'espai
de les taules
de les cadires
per les classes
de l'horari
perquè ja des de primera hora
del matí
fins a última hora
del vespre
aquella escola no para
les aules entren
i surten alumnes
constantment
sí, sí
i un aprofitament
dels professors
i professores
que és el que deies
que unes classes
molt preparades
a més a més
activitats paral·leles
és a dir
subvia la mancança
de l'espai
per donar-li forma
d'escola oficial
d'idiomes
amb activitats
de lleure
amb serveis
a l'estudiant
vull dir
heu superat
sempre
les barreres físiques
intentem
intentem
a vegades
és difícil
perquè clar
hi ha biblioteca
hi ha biblioteca
sí, hi ha biblioteca
és una micro biblioteca
però hi ha biblioteca
perquè el que no podem fer
és renunciar
a tenir biblioteca
malgrat tot
això sempre ha sigut
un dels objectius nostres
i superar barreres
i a més a més
apuntar-se al carro
d'anar millorant
i ara per exemple
aquest any
tenim en ment
doncs
donar-li una mica
d'altre aspecte
a la pàgina web
més serveis
intentem
a la mesura del possible
el personal
també
doncs
intentem
parlem tots
perquè
a l'escola
som els profes
però també som els conserges
i també són la gent
les noies de secretaria
tothom
tothom fa rotllar allò
llavors intentem
suplir
que això no s'ompli
de mal humor
i tal
i suplir
i donar un bon servei
en la mesura del possible
el que passa és que clar
és cert que estàs
a vegades condicionat
per l'edifici
tanta paciència
pel personal
i pels alumnes
futurs alumnes
tot el tema
de les matriculacions
de les cues
aquest és un tema
a veure si quan es canvia
d'allò
que es pot solventar
mínimament
però jo crec
que igual
és que
hem absorbit
alguna cosa
d'aquesta
aquesta cosa
tarragonina
de
jo recordo
amb el pla secta
i el tal
i el qual
que era una espècie
de resignació
doncs vivim en un lloc perillós
vivim en un lloc perillós
però continuem
i anem fent
fem cua
fem cua
no sé què
tenim un edifici
que s'està caient
a trossos
i hi ha esquerdes
bueno
però continuem
és com una mena de
s'ha de tenir un punt
de rebel·lia
positiva
en aquest sentit
tu recordes
quan vam sortir
a la Rambla
a fer classes
a la Rambla
reivindiquen
allí
totes les
es pensava
que era
algun numeret
de la Cubana
o alguna cosa així
no?
quasi
però no
era reivindicatiu
total
i el primer dia
que vam començar
les classes
a l'edifici
on estem
quan vam mudar-nos
del Martí Franques
Capallà
que va ser
el curs 92-93
vam començar
el primer dia
sense cadires
i taules
no s'ho perdeu
i amb els cables
penjant
perquè s'havia de començar
aquell dia
tant com sí
com si no
i nosaltres
dient
però si bueno
i on hem de seure la gent
ah
s'ha de començar aquest dia
i s'ha de començar aquest dia
doncs comencem aquest dia
i llavors som tots els cables
penjant
que segurament avui
no es deixaria fer
per tema de seguretat
però si sí
jo recordo això
hi ha molts
en 20 anys
donen per moltes anècdotes
de fet
de fet
de fet
Iolanda
feu el dia 26
aquest acte
institucional
però al llarg
de tot el curs
anireu fent
moltes activitats
per cert que
el 20è aniversari
de l'Escola Oficial
d'Idiomes
a Tarragona
també tindrà la seva presència
a Tarragona
i ja ho anirem desvetllant
si et sembla
però que ara a l'Escola
esteu preparant coses
una mica també sobre la marxa
perquè l'important és
l'any acadèmic
però en paral·lel
aneu preparant coses
bé perquè
l'important és
l'any acadèmic
i també perquè
per preparar coses
doncs
o necessites
molta bona voluntat
o necessites diners
i d'això
no en tenim gaire
o almenys
paraules moltes
però diners no en teniu
diners
diners
i a veure
els diners públics
van per les despeses
del que és
el funcionament estricte
i pur i dur
de l'escola
i llavors
doncs
anem
els actes
i les coses
que volem fer
també van una mica
condicionats
pel fet
que trobem algú
que ens la subvencioni
o ens faci algun ajut
però bé
a veure
ja he dit abans
que
per exemple
l'orquestra
de la Martí Franquès
doncs
és
una actuació
d'ells
completament altruista
i sí que trobem
que hi ha gent
amb molt bona voluntat
i que ens ajuden
i bé
i dintre de tot això
doncs
anem organitzant coses
ara per Nadal
volem fer un concert karaoke
també
a veure
majoritàriament
en anglès
però s'hi han afegit
les altres llengües
cap a finals de curs
voldríem convidar
amb algú
més o menys conegut
que ens vingui
a explicar
quatre coses
de tema
viatges
llengües
alguna cosa relacionada
amb el nostre
entretant
doncs tenim diverses
activitats
muntades
a l'escola
col·laborem
col·laborem
també
amb la tardor
literària
farem una lectura
amb diverses llengües
i esteu oberts
a aportacions
que puguin fer
els propis alumnes
i tant
i tant
sí sí
a la carpeteta
que van rebre
els alumnes
aquest any
que és com a
memorativa
del 20è aniversari
amb el logo
del 20è aniversari
ja hi havia un full
dient que
doncs
si hi havia
algun alumne
que volgués
fer alguna aportació
o alguna cosa
de fet
hi ha
un parell
d'exposicions
que es faran
des del departament
d'àrab
però que les organitzen
una o un grupet
d'alumnes
de 5è
que faran
una exposició
sobre
l'autor
Nagui Mafus
i després
hi ha
una alumna
la Rosa Guijarro
que ens fa
cada any
una exposició
meravellosa
i espaterrant
de fotografies
que se'ns
posen les dents
no llargues
llarguíssimes
que poden veure
i més a més
ho posa
tot amb ratolents
i ontes
i tal
meravellós
que està preparant
una exposició
sobre el caire musulmà
que pot ser
perquè diu
que
que les altres
eren d'amatèria
que aquesta
la vol fer bé bé
o sigui que
pot ser ja
una cosa
Jolanda
coincideix
en guany
del 20è aniversari
canvis
en el que és
el tema
acadèmic
estrictament
titulacions
etcètera
en virtut
de la llei
d'educació
no?
Sí
hi ha canvis
aquest curt
bé
doncs
l'Aloé
s'ha aturat
tot el que
tot el temps
que s'ha pogut
però finalment
ha arribat
el moment
de començar
a desplegar
algunes coses
de l'Aloé
i el que
afecta
les escoles
oficials
d'idiomes
doncs
aquest any
s'implementa
per primera vegada
el nivell bàsic
que serà
un certificat
que s'expedirà
a les persones
que superin
la prova
al final
del segon any
o sigui
el que era
el primer
segon
tercer
desapareix
el que era
el certificat
elemental
que és el que
es feia
a finals
de tercer
ara es dirà
el nivell intermedi
serà
igualment
després de tres
o sigui
tenim
una prova
a final
del segon any
una prova
a final
del tercer any
i aquest any
el certificat
d'aptitud
que és el
final de cinquè
es mantindrà
tal qual
però per l'any
vinent
ja serà
el certificat
avançat
que serà
el certificat
nou
l'OE
això comporta
també
alguns canvis
curriculants
i alguns
canvis
en el format
de l'examen
però bàsicament
és això
l'altra cosa
que també
és l'aplicació
de l'OE
que ja sé
que hi ha gent
que s'ha enfadat
molt amb nosaltres
pensant
que és un invent
nostre
però que ha sigut
l'aplicació
pura i dura
de l'OE
és que no poden
vindre a estudiar
a l'escola
fins ara
podria estudiar
un alumne
que tingués
el segon
d'ESO
aprovat
això era
l'únic requisit
independentment
de l'edat
que tingués
ara no
ara has de tenir
16 anys
per estudiar
el mateix idioma
que tu fas
a l'obligatòria
és a dir
la majoria de gent
estudia anglès
per poder apuntar-se
a estudis d'anglès
han de tenir
16 anys
complerts
en el moment
de la matrícula
o complir-los
abans de Nadal
o sigui
abans de final d'any
l'any aquell
acadèmic
per altres idiomes
o sigui
és a dir
si jo estic fent
francès
o alemany
els estudis obligatoris
com a idioma principal
no secundari
llavors sí que puc
matricular-me
a partir dels 14
o si jo estic fent
anglès
puc matricular-me
de francès
d'alemany
o d'una altra llengua
a partir dels 14
la restricció
només és
per la llengua
que tu agafes
com a llengua principal
dintre dels teus estudis
obligatoris
ho veig
hi ha una demanda
important suposo
o altres criteris
purament
la idea és
no duplicar
aquesta és la idea
de fons
però aquesta idea
ve de Madrid
no duplicar serveis
perquè consideren
que si t'estan donant
classes d'anglès
a l'obligatòria
doncs te la
bueno però
perquè és bastant desigual
els nivells que es poden donar
a l'obligatòria
sí i bastant contradictori
perquè una persona
que està estudiant
aquest curs
aquest curs passat
va acabar el bitxillerat
nosaltres
li considerem
també
això és una aplicació
de l'OE
l'equivalència
a tercer
que és l'intermedi
i llavors
si facem un examen
equivaldria realment
els coneixements
d'un alumne
que ha acabat l'ESO
alguns sí
i alguns no
per això
així de clar
sí
però clar
llavors és contradictori
perquè si jo
acabat el batxillerat
t'estic fent
una equivalència
amb tercer
doncs
amb les ESO
no estem duplicant serveis
és a dir
no ho sé
en fi
que és així
i nosaltres
ens toca aplicar-ho
i jo sé que aquest any
molta gent s'ha enfadat
molt
i em sap molt de greu
però
nosaltres aquí
ni
res a dir
no hi ha dubte
tindrem ocasió
de parlar
al llarg
d'aquest curs
perquè com dèiem
tenim moltes ganes
ens ve molt de gust
i ens fa il·lusió
col·laborar
d'alguna manera
amb l'escola
i que l'escola
col·labori amb nosaltres
és una col·laboració mútua
per recordar
i posar èmfasi
aquests 20 anys
de l'Escola Oficial d'Idiomes
per tant
i Holanda
hi haurà més ocasió
de parlar-ne
en tot cas
per les
per les informacions
que tu tens
el 25è aniversari
el celebrarem
a la Chartres o no?
ui
espero que sí
ui
quan dius
espero que sí
hi ha moviment
el que passa
és que jo fa temps
que no en sé
fa temps que no diuen res
no
però sí que és cert
que hi ha moviment
perquè per exemple
a començaments d'aquest curs
quan estava en plena campanya
de matricular i tal
van aterrar l'escola
bueno no van aterrar
sense visa
i han dit que vindrien
la gent que col·labora
amb el gabinet
d'arquitectes
que està portant
el tema de l'escola
que porten tot el que és
la infraestructura interna
és a dir
connexions de xarxa
etcètera
etcètera
a preguntar-nos cosetes
d'on volíem
punts de connexió
etcètera
etcètera
i per tant
penses
que si va venint la gent
doncs
és perquè
alguna cosa
s'està fent
de totes maneres
jo ho he explicat
alguna vegada
potser també aquí
i em repeteixo
però recordo
que el desè aniversari
l'any
el curs
97-98
ja vaig parlar
una miqueta
perquè no vam fer
tanta cosa
com aquest any
i vaig dir
al final
d'haver parlat una miqueta
vaig dir
a veure si el 20è aniversari
el podem celebrar
en el nostre edifici propi
i quan va acabar
doncs
vaig acabar de parlar
i després vam fer
una mica de refrigeri
i vaig pensar
home
ara t'has passat
molt
tres pobles
quatre, cinc
com no hem d'estar
el 20è aniversari
a la nostra escola
és que ja
ja està bé
ets una exagerada
i mira
el 20è aniversari
ha arribat
i encara no hi som
per tant
jo
fins que no
tallem la cinta
i tu
estaràs allí
eh
això
ja t'ho asseguro
no ho sé
jo
tinc molta il·lusió
he vist molt de moviment
vull creure
vull creure
volem creure
que aquesta va la bona
però clar
després de 20 anys
és normal
que estem tots
una mica escèptics
de totes maneres
quan una cosa funciona
i quan una cosa és necessària
les xifres ja ho diuen
començava fa 20 anys
amb dos centenars
d'alumnes
ara són
en són més de 3.000
eh
el creixement
ha estat quantitatiu
i també qualitatiu
avui n'hem volgut parlar
i com dèiem
ho farem al llarg
d'aquest curs
recordin
el 26 d'octubre
és un acte
ober a tothom
es farà
a l'auditori
de Caixa Tarragona
sí
a partir de quina hora
ho recordem
començant a les 6
a les 6 de la tarda
Jolanda Scott
directora de l'Escola Oficial
d'Idiomes de Tarragona
moltíssimes gràcies
i a veure si et deixen
de dir la homeless
de les escoles de Catalunya
quan vagis a les reunions
gràcies a vosaltres
per tota aquesta col·laboració
que sempre heu fet
amb nosaltres
i bueno
i que continuarem
tenint aquest any
que ja ho veurem
ja ho veurem
ja ho veurem
ha estat un plaer
gràcies Jolanda


all about the work
when it's time
to get ill
I got your remedy
for those
who don't remember me
well let me introduce
you to my style
I try to keep a jumble
and the lyrics
never rumble
when the music's
making people tongue-tied
you want a new song
like a new religion
music for the television
I can't do the long division
someone do the math
for the people
write me off
like I'm a one-hit wonder
gotta find another way
to keep from going under
pull out the stops
got your attention
I guess it's time again
for me to mention
the word play
la la la la
but listen closer
to the things I lay
la la la la
it's all about the word play
la la la la
the wonderful thing
it does because
because I am
the wizard of oozing
eyes and fa-la-la
dear the Mr. A to Z
they say
I'm all about the word play
I've built a bridge
across the stream
of consciousness
it always seems
to be a-flowing
but I don't know
which way my brain
is going
oh the rhyming
the timing
is the melodies
inside me
ever coming
till I'm running out
there
are you prepared
to take a dive
into the deep end
of my head
are you listening
to a single word
I've said
la la la la la
listen closely
to the words
I say
la la la la
I'm sticking
to the word play
la la la la
the wonderful thing
it does
because
because I am
the wizard of oozing
eyes and fa-la-la
is here
but Mr. A to Z
they say
I'm all about the word play
la la la la la
I'm all about the word play
la la la la
sticking with the word play
la la la la
I love the wonderful thing
it does
because
because of the ooze
and I'll see
if I'm all about
fall back in love
with the Mr. A to Z
they say
it's all about
the word play
I'll see you next time
ara mateix
25 anys
de música
Joan Maria Bertran
Bona tarda
ha arribat el moment
d'escoltar
aquestes dues cançons
que ens porten
aquesta setmana
durant
l'any 1984
el que van ser
els èxits
que van sonar
a Radio Fòrum
a l'any 1984
l'any del seu naixement
ja fa
per tant
25 anys
anem al producte
nacional
el grup
siniestro
total
a llarga durada
Gato
Port Llebre
i sí sí
ja fa 25 anys
d'aquesta cançó
Minya Terra
Gàlega
Cuando suena la buñeira
el llente empieza a brotar
a brotar
Niña Terra
galega
donde el cielo
es siempre gris
Niña Terra
galega
es duro estar
lejos de ti
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit