El disc Rovellat, amb Joan Maria Bertran.
Molt bona tarda, benvinguts i benvingudes en aquesta edició del disc Rovellat
d'avui dissabte 30 d'abril del 2011.
Preparats i preparades perquè en la propera mitja hora,
fins al punt horari de les dues de la tarda,
estarem acompanyant-te amb un disc Rovellat,
avui que ens arriba des de l'any 1990.
Recordar-vos també que us podeu fer seguidors de la nostra pàgina al Facebook,
Disc Rovellat.
Podeu anar a facebook.com barra discroovellat
i allò us podeu fer amics, clicar en el botonet del M'agrada
i us feu seguidors d'aquesta pàgina on també podeu col·laborar
i afegir la vostra i fer un seguiment de tots els programes
que portem fets fins ara i tots els grups que hem recuperat del nostre magatzem,
degut a que aquest any 2011, Tarragona Ràdio, Ràdio Fòrum, fa 25 anys.
Els escoltem en format original i és la música dels 80 i de principis dels 90
que escoltàvem llavors en els inicis de Ràdio Fòrum
que va començar a caminar l'any 1986.
I avui, atenció tots i totes,
perquè el grup escollit és el grup Sang Traït.
Des de l'any 1990 ens arriba amb el seu llarga durada, Terra de Vents.
Escoltarem algunes de les seves cançons,
comencem per aquesta, Sang en el fang,
i també sabrem una mica quina va ser la seva història.
Sento quan t'hi esparen sobre un cos senzant,
S'ha carregat al poni del costat,
Vents el cos a terra, com va per temps sang,
i la gent com crida criminal.
Un vent s'aparta, aixecant el seu bessó,
un tren li ha travessat el cor.
La gent s'amaga,
ningú no vol ser el segon,
i el vent,
la palma amb el bastó.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Us he dit que sabrien més coses de Sang Traït, per exemple, anem als inicis.
Sang Traït va ser un grup de hard rock i heavy metal amb reminiscències fantàstiques i medievals de la Jonquera,
molt diferent dels altres grups de la seva generació, format l'any 1982.
I si anem a la seva pàgina web ens expliquen ells mateixos la seva biografia i ho fan d'aquesta manera.
Diuen que s'acabaven els anys 70 i en un poblet empordaners que llepa la frontera hi havia una colla de gent inquieta que, avorrits de jugar a futbol, saltar pels prats i passar hores mortes entre cerveses, comencen a incorporar l'element musical a les seves vides.
Tot és com una pilota que es va engrandint a mesura que va rodant, reunions als bars, a cases particulars o, per què no, als carrers de la Jonquera.
En Josep Maria Coromines, el coro, en Júlio, el papa Jules, Ortín i en Bernabé López formen un trio d'armòniques que engresca el personal.
Les guitarrers s'hi combinen amb la participació d'un altre juncarent, el Javier Rodríguez i una noia que acabava d'arribar d'Ubedà, la Lupe Villar.
Una altra cançó del Terra de Vents és aquesta, Pensa-t'ho bé.
No sé què fer ni on anar, vina noia, corre amb mi.
No vulguis canya sense arrencar, no vulguis guerra sense escoltar.
Pensa-t'ho bé abans de qui sí, pensa-t'ho bé abans de dir, no, no.
No volem que marxis, noia, sense haver sentit rock and roll.
Aquesta nit hi ha un concert, entrant els joves, molta més gent.
Tot serà canya, convulsió, tot serà festa i diversió.
Yeah, yeah, yeah, yeah, yeah, yeah, yeah, yeah, yeah.
No volem que marxis, noia, sense haver sentit rock and roll.
La merda caigut, comença ja.
Per tu ens enfoquen cap al conjunt.
El so a drones, rock and roll.
El concert és el millor.
Yeah, yeah, yeah, yeah, yeah, yeah, yeah, yeah, yeah, yeah, yeah, yeah.
No volem que marxis, noia, sense haver sentit rock and roll.
Rock and roll, dur i trepidant, el que ens portaven a l'any 1990,
des del terra de vents, aquesta gent de sang traït,
que estem recordant avui en el disc Rovellat.
Aquest disc que estem recordant
és el terra de vents,
de l'any 1990, però el sang traït
van treure una pila de discos.
Anem a recordar-los.
L'any 1988, el seu primer,
el senyor de les pedres.
Després aquest, el terra de vents,
el 1990.
El 1991, l'últim, Seigell.
L'any 1992, treuen el directe al Palau Sant Jordi.
L'any 1993, una llarga durada anomenat Contes i Lleigendes.
L'any 1995, un anomenat Eclipsi.
L'any 1996, un altre, Noctàmbuls.
O Noctàmbulos, més ben dit.
L'any 1999, l'altre, Cantor del Mirall.
I finalment, l'any 2002,
el dia del seu comiat, l'últim concert.
Tancar l'habitació,
deixes que t'avalla el cos,
les ones se m'anyaguen fent.
Estem escoltant el dir rovellat amb sang traït
i una altra de les seves cançons
que formen aquest terrat de vents,
el Ninfo Radio.
És una veu que excita els teus instints carnals,
el sens de la teva pell,
el busques en tot moment,
quin rostre tindrà la veu.
Hi ha un lloc, triassà,
un lloc que no saps trobar,
la veu t'ha regalat.
l'inferm.
Està suant,
veig el cos calent,
amb ull de sang,
veig el ruents,
ràdio sexe i tu.
Està suant,
veig el cos calent,
amb ull de sang,
veig el ruents,
ràdio sexe i tu.
Les dones a l'inferm,
timonis alliberats,
imatges que es transformen en pecats,
noctats,
i penses que la història
es torna realitat.
Estires els teus braços,
volent l'agafar.
Les ombres no tenen cos,
se't perden dins de les mans,
com somnis escampats,
el vell.
I els dits que no toquen res,
t'expliquen la veritat,
els ulls s'eixugaran,
rurant.
Està suant,
tens el cos calent,
amb ull de sang,
dels gatis ruents,
clàdios sexe i tu.
Està suant, tens el cos calent,
amb ull de sang,
dels gatis ruents,
clàdios sexe i tu.
recordeu que ara mateix ens esteu escoltant
a través de Tarragona Ràdio,
el 96.7 de la freqüència modulada,
però que també ho podeu fer en qualsevol moment,
podeu escoltar tots els programes,
tots els grups que han passat
per el disc rovellat,
a través de la nostra pàgina web,
tarragonaradio.cat,
allà hi teniu un link
amb el disc rovellat
i podreu recuperar i escoltar
tots aquests grups
que us ve de gust recordar
dels anys 80 i 90.
Us podeu fer seguidors també
de la nostra pàgina al Facebook,
que és facebook.com
barra disc rovellat,
allò ens feu amics
o seguidors del grup
i podeu també participar
i fer els vostres comentaris,
evidentment.
La veu,
hi ha un lloc on podries anar,
un lloc que no saps trobar,
la veu t'ha regalat,
un vent.
Estàs suant,
tens el cos calent,
el cull de sang,
els de virruents,
cariosexa i tu.
Estàs suant,
tens el cos calent,
el cull de sang,
els de virruents,
ràdio 6102.
Avui recordant
el Terra de Vents
de Sang Traït
de l'any 1990
en format de vinil.
I ja per tancar
la cara A
d'aquest disc
que estem recuperant avui
del Terra de Vents
de Sang Traït
ens trobem
aquesta inquimició.
Després sabrem
més coses
de Sang Traït,
com per exemple
com va anar
el darrer concert
o com va ser
el comiat
de Sang Traït.
fa mil anys
gravada en pedra,
una mani mortal
assenyalar el camí
als soldats de Déu.
Trobaran
les portes blanques
d'un infern plegat,
de verges i sangs
que moren cada nit.
l'amor de l'amor de l'amor,
de l'amor de l'amor.
jo tothom,
laધ, la glacany
l'amor de l'amor.
total NOT
en això just aïullà,
i si això són amics de la mort,
maten sempre amb la mà de l'àngel.
El seu rostre és amor, els seus ulls són de mort,
maten sempre amb la mà de l'àngel.
I ell...
Fets passar les hores mortes,
assegut davant l'imatge del mar,
perduda en el camí.
Per cada any teu mil misèries
han omplert el món amb fulles de sang
de dos sultats de Déu.
Ventre sonen les campanes
que els retornen de l'oblí.
Atent, no demanen perdó, són la perfecció.
Maten sempre amb la mà de l'àngel.
com la inquisició, són amics de la mort.
Maten sempre amb la mà de l'àngel.
El seu rostre és amor, els seus ulls són de mort.
Maten sempre amb la mà de l'àngel.
i el seu rostre és amor, els seus ulls són de l'àngel.
El seu recorregut va arribar fins a l'any 2001.
Sabem una mica quina va ser la història.
El comiat de sang traït.
finalitzant ja la gira de l'altre cantó del Mirall
i amb una davallada clara de concerts,
decideixen posar punt i final a la carrera de sang traït.
La falta de motivació i cansament són els principals motius.
I el dia 20 de desembre de l'any 2001,
ja forma part de la història del rock català,
va ser la Déu de sang traït a la sala Ras Matàs de Barcelona.
El 20 de desembre de l'any 2001.
Entrades esgotades i com a convidats,
Pep Sala, el Jordi Armengol,
Dragon Slayer, Carles Izaga, Javi Puig, Joan Cardoner...
La festa va ser gran i va anar guanyant intensitat
a mesura que s'apropava al final d'aquest emotiu concert,
esclar, també se'n va fer un disc,
anomenat l'últim concert.
I nosaltres donem el tom,
encara no hem acabat amb sang traït,
donem el tom a la cara B d'aquest disc,
d'aquest terra de vents,
i escoltem el No recordo-ho.
No recordo si et vaig veure
perquè anava molt pesat,
10 pobates i una estrella,
picanut i un guinyac.
Tot el món neva de festa,
tot el món metgeix en Joan,
que venia de l'església,
de reçar pel seu germà.
Ja no sé seguir la història,
la memòria se m'enva.
de la nit sencera,
la memòria se m'enva.
Ja no sé si m'enva.
Ja no sé si m'enva.
Ja no sé si m'enva.
Ja no sé si m'enva.
No sé si m'enva.
Ja no sé si m'enva.
No sé si m'enva.
Ja no sé si m'enva.
Mentre el moll se'n va girar.
He passat la nit sencera, bellugant-me dins el bar,
perseguint d'una espertesa, però totes m'entrepitjat.
M'he trobat una ta tendra, m'he dormit sobre el seu braç,
que dures que són les pedres a la plaça del mercat.
Ja no sé seguir la història, la memòria se m'envaig.
Mira el terra on s'acosta,
Mentre el moll se'n va girar.
I aprofitem aquests solos de guitarra per recordar-vos que,
si voleu més informació de Sang Trait,
encara que el grup ja hagi desaparegut ja fa uns anys,
tenen una pàgina web que la podeu visitar a la pàgina web
www.sangtrait.com
i allà hi trobareu la seva biografia,
la biografia tant del grup com la dels components,
la del Quim Mandado, Papa Jules, la Lupe, el Coro i el Màrtin,
per exemple, la discografia que tenen,
amb els Senyors de les Pedres, Terra de Vents,
l'Ultim Saigell, etcètera, etcètera,
un apartat de multimèdia amb fotografies i vídeos,
les lletres de les cançons, també per si us interessa,
i també un recull d'entrevistes que han realitzat
a Anderroc, al diari Avui, a la web Guaita
i al setmanari L'Empordà.
Tot això i segur que molt més si aneu investigant
és el que podeu trobar a la xarxa
i concretament a la seva pàgina web www.sangtrait.com
I arribant a la recta final d'aquest programa,
d'aquest disc enrobellat, d'avui dissabte, 30 d'abril del 2011,
anem a escoltar una balada.
També feien balades, i Déu-n'hi-do,
balades força sentides,
les que ens van oferir al llarg de la seva carrera
el sang traït.
Una és aquesta, es diu Estones.
A les nits segurs, a la foscor,
veig més clar
que la vida m'ha deixat tot sol
lluny del meu passat
quan recordo les dialles dels meus germans
sento les campanyes del dolor
com van repicar
i del cel
que m'enfressona
l'alba dels records
i de casa
un monstrux pareix
el primer amor
i les llàgrimes
de la mare
i de Déu
són estels que m'acompanyarà
amb les meves pors
És la vida top, eh?
Sóc un monstre de la nit
Amb el llop carregat de sexe
I un dimoni per veí
Torna...
Torna...
Torna...
Torna...
Torna...
Una basca il·luminada pel bon humor
Que entre riures i banyades fan
Que em senti millor
Les cants dures d'una dona i un rock'n'roll
A les nits segons de les foscors
Ja no em sento sol
Quan m'oblido de les penes que em fan cas
Els riures i enyorances van
Juntes a la mar
I llavors ja no recordo res
D'aquellis camps
Només unes cases blanques
I un carrer amb pedrons
Vis la vida top, eh?
Sóc un monstre de la nit
Amb el llop carregat de sexe
I un dimoni per veí
Tornar...
Tornar...
Tornar...
Tornar...
Tornar...
Estones, aquesta és la balada que incluïa en el seu llarga durada Terra de Vents,
que avui estem recordant, i és una llàstima perquè estem arribant ja al final d'aquest disc rovellat.
Ens han deixat algunes de les cançons més emblemàtiques,
però no ens deixarem la que dona nom al llarga durada, és justament el Terra de Vents.
Així, d'aquesta manera, amb Terra de Vents ens acomiadem de tots vosaltres,
recordant, però, quins són els projectes que van encetar alguns dels seus membres de Sang Traït
després de deixar-ho córrer amb el grup de la Junquera.
Després de la dissolució del grup, dèiem Martín Rodríguez, per exemple,
va treure un nou disc amb Roxxon, la banda que tocava abans amb Sang Traït,
es va dir AMFM, era l'any 2003.
El Quim Mandado va realitzar un disc en solitari anomenat Eclusió, l'any 2003, també.
La Lupe Villar, juntament amb un grup d'artistes anomenat Set Amc,
la banda Dragons Lair, Martín Rodríguez, Papa Jules, etc.,
realitza el disc Cor de Roc, l'any 2008,
on versionen cançons de diferents èpoques del heavy metal
traduïdes al català per al Papa Jules.
Durant l'any 2009, el Martín Rodríguez i el Quim Mandado,
juntament amb el Joan Cardoné,
inicien un nou projecte creant la banda de heavy metal,
Los Guardianes del Puente.
L'any següent, editen el primer disc de la nova banda,
anomenat Rock Ferratul.
I així, d'aquesta manera, acabem el repàs del disc enruvellat,
a Sang Traït, amb aquest terra de vents de l'any 1990.
Evidentment, ens queden en el record moltes altres cançons
d'aquest grup de Sang Traït,
però aquí queden en el record.
Potser un altre dia i en alguna altra edició del disc enruvellat
recuperarem algun altre disc com el primer,
que els senyors de les pedres.
Bé, això queda de moment en un interrogant.
Amics, amigues, això està tot per avui.
Que passeu tots un molt bon cap de setmana.
El meu signe és el meu am,
ell en doni força i poder
per poder-me defensar.
En aquesta terra de vents
tot és pau i llibertat,
l'herba pot créixer salvatge.
Ella vindrà a viure amb mi,
això és el paraís,
fent l'amor a vora el fort.
Ei, noia, cossa't a mi,
corra a vina, no tinguis por.
Desculles, deixes volar,
això és terra, terra de vents.
surto fora a la ciutat,
necessito respirar,
fugir d'aquí és la il·lusió.
Ja estic fart d'estar pringat,
necessito llibertat,
fora d'aquí la trobaré.
Allà del, més enllà del mar,
hi ha una terra de veritat,
on el cel és sempre blau.
veig muntanyes,
veig muntanyes, uns ulls blaus,
una noia està mirant,
esperant la llum del sol.
Ei, noia, cossa't a mi,
perra a vina, no tinguis por.
Desculles, deixa't volar,
això és terra, terra de vents.
Fins demà!