25 anys de ràdio.
Molt bona tarda, benvinguts a aquests 25 anys de ràdio.
Avui estem especialment contents,
no només també perquè s'apropa perillosament
la data en la qual va néixer la nostra emissora,
el dia 17 de febrer,
sinó perquè avui comptem amb doblete.
Avui tindrem amb nosaltres un Via Telefònica
i l'altre aquí en persona
a dos dels excompanys que van formar part
d'aquesta història de la ràdio.
De primer i d'aquí uns instants, com us dèiem,
Via Telefònica tindrem una companya
que va fer, podem dir, un dels programes
en el seu moment catalogats, diríem, que d'extrany,
perquè era la música New Wave,
música fosca, música dels The Cure,
de Peix Mot, entre molts i molts altres.
Però, clar, estem parlant, i orienteu-vos, clar, a l'any 1986,
quan tot això que sortia una miqueta de lo que era habitual
ja semblava estrany.
Doncs avui parlarem amb l'Anna Cardó,
que ella va ser el 50% d'un programa
que es deia Rumores Blasphemous.
I parlant de coses que també trencaven,
després de parlar amb l'Anna,
podrem contar aquí els estudis de Tarragona Ràdio,
que ja l'hem vist,
Andrà és més que puntual,
el Miquel Avelló.
El Miquel també formava l'altre 50%
d'un programa que es deia Ping-Pang Rock.
I, com podeu veure,
avui parlem per una part de la banda New Wave,
de la ràdio, que també la va tenir,
i la part més roquera,
trencadora també, transcendental,
d'aquest programa que es deia, com et dic,
Ping-Pang Rock.
Estem molt contents avui
de poder fer aquest programa especial
precisament per això,
per comptar amb dos grans amics
que recuperem de nou a les zones
de Tarragona Ràdio,
Radio Forum en el seu moment.
Però abans, però abans,
a veure, a veure, a veure,
també recordarem
que passarem per l'any 1987,
que el nostre company Joan Maria Bertran
també fa la seva feina,
la seva tasca,
que és de recuperar 3 cançons
cada dia d'aquest any 87.
El que no he pogut parlar avui
amb el Joan Maria,
després hi comentaré,
a veure si de cara a la setmana vinent
continuem el 87
o canviem d'any a 9c.
El que sí que sí,
ho tinc claríssim,
que trobes el 96.7 FM
que això és Tarragona Ràdio,
que també ens pots escoltar
no només que a través de l'emissora,
a través de la ràdio convencional,
sinó per internet,
a tarragonaradio.cat
i per la TVT.
Avui no només és divendres,
sinó també que tenim
grans convidats al programa.
Sí, doncs,
amb el vostre permís
començarem amb la música
d'Alejandro Sanz.
Aquesta cançó es diu
Lola, Soledat.
Però, de sols,
avui no hi estarem pas, eh?
Tot el contrari,
estarem molt ben acompanyats.
Estudio carreras en los corredores,
y la historia se olvidó olvidarles.
Malgastó caricias en los despertares.
Relleno enterito es mil y un pasaporte.
Y ahora vengo yo a bajarla de ese viaje.
Estudio carreras en los corredores,
solo le queda mi amor pa' graduarse.
Lola, se ha sentido sola entre un millón,
y murmura una canción.
Lola, la, la, y lo...
Lola, se quedó atrapada en su dolor.
Lola, lola, y los solas son.
Yo le traje besos por aquellos bosques,
y un vestido con lunares de colores.
Yo lloré pedazos, noches delantales.
Inventé caminos, puentes, horizontes.
Vámonos, Lola,
tú ya no estás sola,
aquí estoy yo,
ando a un sitio en tu canción.
Lola, la, y lo...
Lola,
deja tu tristeza y vámonos.
Juntos los dos,
tengo un lugar mejor.
Que nadie te castigue en un rincón.
Las tragedias, deja que se vayan,
por ales más.
Ya no será,
Lola, soledad.
Tuvo mil historias y olvidó olvidarles,
solo le queda a mi amor pa' graduarse.
¡Vámonos!
Lola,
Lola,
tú ya no estás sola,
aquí estoy yo,
ando a un sitio en tu canción.
Lola, la, y lo...
Lola,
deja tu tristeza y vámonos.
Lola, lola, y los solas son.
Lola, lola, y los solas son.
25 años de rádio.
.
Lola,
Sous-titrage Société Radio-Canada
Sous-titrage Société Radio-Canada
Sous-titrage Société Radio-Canada
Sous-titrage Société Radio-Canada
Tu i el Francesc ja es coneixeu d'abans, ja teníeu una relació, jo que diguis, mira, farem ràdio junts...

y dijimos, venga, pues adelante, rumores las femos, el nombre lo puse yo, no era una canción de Peixmode.
Sí.
Y allí estuvimos los dos, mano a mano, pasándolo pues muy bien, la verdad.
Un tiempo muy agradable.
I a més, un programa que es feia, si no recordo, va passar pel matí, va passar per la tarda, va tenir diversos horaris durant cert temps, no?
Sí, sí, sí, la verdad es que tuvimos bastantes cambios de horario, éramos adaptándonos a lo que había y bueno, bien.
Muy bien.
I sempre amb l'estil New Age, que en aquell moment, Ana, jo crec que ressaltava moltíssim, perquè era en aquell moment...
A veure, ara ja potser estem com a més acostumats tots, però estem parlant de l'any 1986, que clar, trencava esquemes totalment.
Ara, i tu segurament ho deus saber millor que jo, no?
Innovación, era innovación. Era la búsqueda del vinil desesperado, el...
Ya, claro, no había internet, como lo conocemos ahora, ni muchísimo menos.
Era eso de tener un ordenador y me bajo canciones por ordenador, lo consulto en el Google, desde luego estaba fuera de lugar.
Entonces, bueno, yo me acuerdo que había unas revistas que todavía existen llamadas...
Bravo, alemanas, buscaba la vida para traducir, para coger género, irme a Londres, coger música...
O sea, valía todo, valía todo. No había tantas facilidades como hay ahora.
I bueno...
I ara diu això... Ana, perdona, però has dit allò de ir a Londres, que ir a Londres abans era tota una aventura.
Ara és una cosa d'agafar un vol, com ell que diu, aquí al costat, a Reus, i estàs en dues hores com a molt trigar a Londres.
Però abans era gairebé no una setmana, però més o menys, no?
Es que ara ja mismo por internet te puedes conseguir cedes de muchas cosas que incluso están descatalogadas.
Antiguamente no, antiguamente eras...
Oye, me voy a Londres, me voy a Londres, bueno, y arrasabas en Londres.
Yo me llegaba a dejar mi sueldo de jovencita.
Sí.
Bueno, pues mi sueldo de fin de semana yo me lo guardaba para mis discos.
Era mi vida y la música, bueno, me sigue gustando.
I, Ana, una altra de les coses que també hi trobàvem, que potser era, entre cometes, la ignorància de fer ràdio.
No sé, també t'ho vas trobar tu, no?
De dir, ostres, ara m'he de posar davant d'un micròfon i ara què he de dir? Què he de dir jo ara, no?
Yo, más que eso, a ver, como si hubiera sido otro tipo de programa, con el que no me hubiera sentido muy identificada, hubiera sido quizás un poco más complejo.
Pero como era la música que yo sentía y los oyentes, pues se supone que se interesaban mis programas ahora porque también querían escuchar lo que a ellos les gustaba,
se creaba un vínculo muy especial.
Entonces, pues te costaba muchísimo menos transmitir lo que tú estabas pinchando en ese momento, lo que contabas acerca del grupo,
las pequeñas anécdotas que tú habías encontrado, avisabas de cuándo iban a hacer los conciertos.
Exacto.
Entonces, claro, era muy identificativo, muy particular nuestro.
Más arriba.
Entre francés, que yo siempre había una nota discorrente de humor, ¿no?
O sea, que bien bien, la verdad es que lo recuerdo con muchísimo cariño, todo aquello.
Jo no sé si l'Anna, durant el temps que vas fer el programa, Anna, vas arribar a parlar amb algun d'aquests grups que a tu tant t'agradaven,
que tant omplien, precisament, hores d'aquests rumores les femos?
Pues no.
No, a ver, a hablar, a ver, a hablar a qué te refieres.
No, que saps allò que algunes vegades dius, ostres, pues mira, m'he apropat a Londres, o m'he apropat a Barcelona, o m'he apropat a Madrid,
i allò de, mira, que vengo de Radio Forum, potser, mira, ha passat, no?, ha passat com a...
Ya me hubiera gustado, Silvia, ya, pero no, no, no, o sea, yo todo me antojo en aquel entonces era, pues eso, acercarme a Diquiura, acercarme a DPEX,
acercarme a todo aquello era incluso mucho más complicado de lo que es ahora.
Sí. Estaba en una cúpula, ¿no?
No, sí, sí, sí, estaba, vamos, en la estratosfera. Entonces, no, no, ya me hubiera gustado, ya cogería a hacerme una pequeña entrevista,
pero no, no fue posible menos.
Llàstima, llàstima.
Con aquella estricta en el corazón, ¿no?
Oh, mira.
No lo descarto, eh.
Per això, per això, Anna, que encara, això d'allò li diu, todavía se puede cumplir el sueño, eh?
Todavía, todavía.
Encara estan, encara estan en carretera i encara estan fent bona música, eh?
Todavía están.
I tu que fusta.
Una cosa, Anna, jo he entrat directament a sac amb rumores blasfemos, perquè jo sé que va ser el programa que potser més et va donar a conèixer a través de Radiofòrum.
Sí.
Però l'Anna va fer d'altres cosines, no?
Sí.
Altres cosetes també vas fer a la ràdio.
Yo estuve haciendo, pues, cosetes en la ràdio, cuando acabé en Radiofòrum, yo estuve seis años o así por València.
Sí.
Y entonces estuve trabajando, empecé en una emisora llamada Onda 1, en el que también hacía un programa tipo rumores blasfemos.
Uh-huh.
Y en el mismo estilo, de la misma onda.
Y luego de allí, pues, me pasé a Radio 80, serie Oro, de Antena 3. Aquello era más serio, evidentemente.
Y, bueno, pues, ahí estuve unos cuantos años también. Hasta que, bueno, pues, ya llegaron cambios.
Sí.
Y entonces ya también decidí hacer maleta, mudanza, venirme para Tarragona. Y, bueno, fui a llegar a Tarragona y no sé por qué, la historia de la radio, pues, como que la terminé.
La terminé allí. Seguí con mi música, con mis vanguardias, con mis goticismos.
Sí.
Pero la rádio, pues, la dejé allí. Esa facita ya la cerré allí. Con mucho cariño siempre la recuerdo, ¿eh? Todavía tengo mis recortes y mis... Cuando salimos en el periódico, lo tengo guardado con cariño.
Anna, ¿tú creus que a través dels anys que va estar a Radio Fórum, que per molta gent ha estat una escola? ¿També va ser una mica escola per tu o no?
Por supuesto. Por supuesto.
Exacto. O sea, yo me acuerdo cuando llegué, por ejemplo, a Valencia, que ya me ponen en autocontrol. No es que yo también sé, a ver, tengo, sé locución y también puedo estar en una mesa controlándolo. O sea, no tengo ningún problema porque lo habíamos hecho.
Sí, sí.
Y entonces, pues, aquello me abrí muchas puertas. O sea, el hecho de llegar y decir, no le tengo miedo al micrófono. Podía presentar informativos, podía presentar un programa de coches, como podía presentar Radio Fórmula.
Y además, pudiéndolo hacer yo. Lo mismo que grabar Gingles o cualquier otra cosa. Sí, sí, por supuesto. Escuela de Radio, sí, sí. Y tanto.
Y a més, podríem dir que a banda també s'han guardat moltes amistats de llavors, perquè jo crec que encara que potser no us truqueu assiduament o diàriament amb el francès, jo crec que si algun dia el truquessis, es posaria la pila ràpid, no?
Sí, sí, sí, sí. Tanto. Y aparte es que vive cerca. Nos vemos poquito, pero es difícil de delante de mí. Sí, sí, sí. Es difícil que tengo enfrente. Y muchas veces nos vemos que pasan rumores. Sí, sí, sí. Y muchas veces cuando nos encontramos, pues, no nos acordamos de aquello, ¿eh?
Te explicó las batalletas.
Sí, nos explicó las batalletas. Y él me dice, ah, pues has cambiado. O sea, llevas el pelo. Ya no lo llevo tan holodecure. Pero, pues, sigues vistiendo de negro y sigues gustándote la misma música.
y ya han pasado 25 años, pero eso no es nada.
Eso no es nada. Encara queda molt de guerra, ¿no?, per viure.
Sí, sí, sí. És veritat, perquè l'Anna, allò que deia, no trencador només amb la música, sinó, Anna, tu, en la teva forma de vestir també ho eres, de trencadora.
Sí, sí, sí.
Perquè l'Anna no passava desapercebuda allà on passava.
Perquè, Anna, portaves el que seria una mitja cresta.
No sé si vas arribar a portar una cresta sencera.
Sí, vaig arribar i tot. Sí?
Ya lo creo, yo llevé de todo.
Empecé así en...
Ah, no recordava què has dit.
Sí, sí, sí, la llevé, la llevé.
Amb les cadenes, amb les botes també amb cadenes...
Bueno, de Tecno pasé a New Wave, de New Wave a After Punk, y luego me quedé en Gótico, y en Gótico seguimos.
I da igual, ya, tener una edad común, no sé, no hay edad para las cosas, se sienten y ya está.
Pues más recatada, obviamente, tengo un trabajo estable, tampoco podía desaparecer así por la puerta.
Pero bueno, yo, mis vestimentas negras, ahí están.
Y mi música seguirá siendo siempre mi música.
Doncs, Anna, gràcies per compartir amb nosaltres aquests moments de la teva memòria d'aquests 25 anys.
Gràcies a ti.
Ja sé que ara m'has dit que ja estàs així com a més centrada, però si algun dia te pica el cuquet de la ràdio, pensaràs en nosaltres?
Por supuesto.
I et faràs una altra proposta d'un rumor blasfem o alguna cosa d'aquestes o no?
Ay, no me des ideas, eh.
Ai, ai, ai, tu ja saps que jo hi enzo prates, eh.
L'agenda.
Jo crec que ara tens una miqueta aliada, eh.
Sí, la verdad es que tengo la agenda completita.
Sí, perquè he de dir que amb l'Anna hem estat intentant a veure si trobàvem un lloc allà mirant a veure si hi ha hores i podíem coincidir pel programa,
però clar, la seva hora de plegar és a partir de les 7 de la tarda i aquí també és quan pleguem nosaltres aquest programa.
Però un altre dia, encara que no me sigui, a veure si ens fas una visita, fem una bona abraçada i un petonàs, Anna, i gràcies per haver estat amb nosaltres.
Eso está hecho, Silvia, ¿lo sabes?
Gràcies.
Muchas gracias.
Adéu-siau, bona tarda.
Adéu-siau, hasta luego.
Adéu-siau, bona tarda.
Adéu-siau, bona tarda.
Adéu-siau, bona tarda.
Adéu-siau, bona tarda.
Adéu-siau, bona tarda.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
va!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
va ser això!
Fins demà!
Fins demà!
!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
No!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
la presó no feia falta anar gaire lluny
perquè s'hi havia inculcat directament a dintre
i al final van tancar
i llavors per casualitats de la vida
amb gent que coneixia
ens vam vallantar
d'aquest projecte
de l'Ajuntament de Tarragona
i allí no es metim
i ja veníeu amb el paquet del Fernando
el Fernando i tu ja veníeu de paquet
encara que aquesta vegada
la primera aventura va ser en solitari teva
amb un altre company que no fos Fernando
Fernando no es va moure
Fernando de la teva òrbita
Fernando estava, bueno, és que no ho recordo
és que fa molts anys
és que són 25 enrere i hem de posar l'ordinador en marxa
que Déu-n'hi-do
però ara no recordo
si ell ja, si Fernando i jo vam començar
i mon germà, Josep Maria
que s'ha atint en el grup
que era el més loco de tota la banda
que per això teníem els sexpístols
perquè era medio punk
i això
doncs el
no me'n recordo ara més exactament
ja es veïnarem
entre jo, Fernando i jo es veïnarem
però sí, jo bé quan vaig arribar
doncs vaig conèixer el Xema
i em va dir
escolta, podríem fer un programa de ràdio
per la tarda
perquè en aquell moment jo
la meva feina era només de matins
i m'ho podia combinar
i bueno, dic
bé, doncs fem un programa
comencem amb un programa
i ell volia fer
que era molt el pop rock
fet al País
i demés
i dic, bueno, doncs fem-ho
i em sembla que el fèiem de 5
no sé, de 5 a 6 o de 6 a 7
els dimecres
i després amb un altre company
el Miguel Ángel
aquest era radioaficionat
i bueno
i tenia
i tenia
idees d'aquestes
de ràdio i de més
i em va plantejar
també fer un programa
sobre tecnologia
ràdio
a una curta
i també el fèiem
saps
que eren els dimarts
també
durant una hora
per la tarda
ja te teníem enredat
durant dos dies a la setmana
perquè vingués aquí
puntualment
sí, sí
això sí
i tot això
que si s'ha de compatinar
amb la feina
i amb tot
jo en aquell moment
treballava pel matí
només
i volia combinar
tota la tarda
després me'n recordo
mil històries
anàvem fent entrevistes
jo què sé
en aquell moment
a la sèrie d'Alianza Popular
i coses d'aquestes
a veure
i què tenia a veure
amb la música
que feia
amb el programa de música
i amb el programa
de ràdio aficionats
que tenies a veure
de fer una entrevista
a aquesta sèrie
d'Alianza Popular
però la història
de ràdio aficionats
per allò de la legalitat
no, no, no
perquè allà
en aquell moment
era amb un grup de gent
que tots volien col·laborar
i cada vegada que ho feia el seu
sí, tots volien col·laborar
i llavors
escolta
que els informatius
volen fer una entrevista
a fulanito de tal
del PSUC
ah, però ja ho veig jo
sí, aquí canvi
canvi qui pugui
jo estava allí
doncs ja ho veig jo
i agafàvem un parell
agafàvem un catxarro d'aquells
un ràdio
de gravadora
una gravadora de cinta
d'aquelles antigues
que encara en tinc alguna
per casa
i anàvem allò
i gravàvem l'entrevista
després els hi donàvem
els d'informatius
els tios tan tranquils
i tan contents
no, no, perquè és allò que
jo crec que gairebé
es feia de tot amb tots
sí, clar
perquè això de moltes vegades
que dius
mira, col·laboro
i fa això
i estrictament això
jo no em mallugo
i amb tot el que més
no em mullo
jo crec que en aquell moment
això no existia
no
bueno, a veure, hi havia gent
que estaven, sí
no, però que la gran majoria
la gran família
que es va fer
allà a la ràdio
hi havia el grupet
que ens agradava la ràdio
que ho vam trobar divertit
i com que jo ja havia fet això
que et dic
l'emissora aquesta
un poc cosinista
entre comillas
doncs
i teníem ganes de fer cosa
perquè sempre hem estat així
doncs
doncs
vam agafar
i fèiem de tot
tot el que podíem
tot el que podíem col·laborar
amb la ràdio
ho fèiem
per tirar-la endavant
per intentar que allò funcionés
i la tires endavant
i si havia de fer una entrevista
doncs hacía
si s'ha de fregar l'emissora
la fregàm
la fregàm
sí
el que faci falta
és així
i si el repetidor petava
com que jo havia estudiat electrònics
pujàvem a veure si podíem arreglar-lo
i sense allò dels estris de seguretat
empalmàvem d'anar els cables de la mitjana
sí, sí
eren una miqueta de mararis
entre tots fèiem una miqueta
el que passa que això va durar uns mesos
després ja la cosa
es va anar col·locant al seu lloc
i tu te recordes, Miquel
dos plats
un plat a cada costat
la taula
minitaula
la taula
que a més
era de potencià
amb dos rodons
que era un cap somdeon
que en vez de ser
així allargats
era de rodons
i fermesclar
era molt complicat
però bueno
i després també
el que era el barrejador
de micròfons
per posar els micròfons
en antena
que era també de botonets
que després
la primera vegada
si ho feies bé
però després
quan eris una miqueta ràpid
no sabies
que micròfon
eries obert
i tan clar
no sabies que no ho havies obert
i has d'anar picant
este és el millor
va ser una época molt divertida
a vosaltres també us entraven els nens
recordeu que clar
al costat hi havia el centre cívic
que moltes vegades
les portes
inconscientment
es quedaven obertes
sí
jo me'n recordo
amb el Xema
és que el Xema
era més sèrio
i no li agradava
que hi hagués gaire gent
per allà al mig
però sempre entraven
allò d'algun noi
que obria la porta
estaves en directe
i sentien
perquè tu què eres
que el que et posaves
el control
o el que estaves
a la part de la peixera
o vas fer una mica
de fisciciu
amb bajes passions
no
jo crec que sempre
sempre excepte
després ja
al carrer de la nau
sí
i a la Rambla
que llavors ja
la cosa era més
estava més
ben arregladeta
sí
quan estàvem allà
a la plaça
sí sí
a la plaça Rovellat
a la plaça Rovellat
això exacte
allà no
allà fèiem la ràdio
bueno
Xema i jo
els dos el mateix
aquí al control
els dos al control
els dos al control
sí sí
els dos sentaves
però si ja l'has tret
de per si
com ho feia
vosaltres
els dos allà sentaves
però no t'ho perdis
quan vam començar
a pim-pam-ro
sí
mon germà Fernando
i jo
ho fèiem al control
també
els tres
els tres
allà
allò que era una disbauga
al final vam tindre
que dir
bueno
que mon germà
se senti per allà
o algo
per favor
que vagi a la pecera
perquè si no
no hi cabem
és que clar
jo m'imagino
l'estampa
vosaltres també
oients de Tarragona
imagineu-vos
era
quant media
més o menys
allò
uns cinquanta
no un metre i mig
més o menys
com a molt
posem un metre i mig
i sent generós
i clar
això
havíeu d'estar
de cara als micròfons
perquè xerràveu els tres
dintre del què
amb els dis de vinil
que en aquell moment
s'havien de posar
allò d'ha fet
dos metres
com a molt
d'ample
d'ample
dos per un i mig
dos i mig per un i mig
allà hi havia
tres persones
col·locades
no se sap com
però aquí hi cabien
i partíem
de la base
que teníem
la taula
amb els plats
i tal
després a darrere
teníem una mica
de lloc
per posar
discos
una mica
tu ets molt generós
també
una mica
un closet de no re
per posar discos
aquell armari
que utilitzàvem
i després
hi havia
aquella altra habitació
petitona
petitona
que hi havia
que estava
l'emissora
el transmissor
i hi havia més discos
i que allà
normalment
Miquel
no ens posàvem gaire
perquè encara
en antena
se sentia el soroll
sí
sentia el soroll
de fora
de fora
doncs sí
sí
era divertit
perquè a més
ja et dic
estàvem els tres
perquè els tres
movíem discos
i llavors
jo
ei
que jo poso això
que jo no sé què
l'altre que portava una cinta
i bueno
era així
és que pim pam rock
era així
era una mica
de disbouge
al començament
després ja
les coses
van anar
professionalitzant
i tot
hem de dir
que tota la música
ha collit a pròpia
sí
sí
tot els discos
sota el braç
sota el braç
comentàvem
amb un dels col·laboradors
amb l'Antonio
que clar
ell portava
la seva motxilla
sí
una espècie
de maleta
enorme
en la qual
allà
tots els discos
pujaven i baixaven
de casa
a la ràdio
i de ràdio
a casa
sí
sí
ho han robat
tots
tots anàvem
perquè a la ràdio
arribaven molt pocs discos
realment
pocs
pocs
gairebé
va haver una temporada
que jo
potser
quan les emissores
municipals
potser es van afiançar
una mica
que ja van començar
a portar
però sempre
els hi ha costat
moltíssim
potser
de fer-ne
sí
hi havia poca
discografia
n'hi havia poca
llavors nosaltres
el que fèiem
era collita pròpia
els discos nostres
els que compràvem
els que gravàvem
els que
treiem d'on podíem
fèiem
gravacions
de la ràdio
entrevistes
alguna entrevista
també et portàveu
i grups de música
de Tarragona
que millor en aquell moment
els descobrieu vosaltres
sí
sí
sí
no
van portar
allà van arribar
per exemple
els PETs
els PETs
mil vegades
van estar
al nostre programa
moltíssims grups
és que moltíssims
és que si no recordo malament
Miquel
el Joan Reig
i un altre dels components
dels PETs
als inicis
també van fer alguna cosa
de ràdio
allà a l'emissora
sí
que feien
si no recordo malament
els dimarts a la tarda
no sé si la tarda
era tota seva
o una cosa així
però feien programa
de ràdio
d'aquells enormes
de les 4
al millor
fins a les 10 de la nit
és una cosa
en plan rècord
sí
és que hi havia
les tardes
hi havia bastanta música
perquè hi havia
el programa
del Pedro
del Pedro Murillo
que feia
que feia
el que a ell li gusta
rock and rock
clàssico
i rockabili
d'aquests estils
que em sembla que feia
els dilluns
i després els divendres
després
te'n recordes
de la programació
estàs fent memòria
de la programació
de Radio Fòrum
perquè me l'he deixat allà
ets un crac
me l'he deixat
a la jaqueta
a la jaqueta
a la jaqueta
la tens
a la jaqueta
a la jaqueta
si no
portàmos
per la publicitat
i la sacàmos
fem una cosa
posem aquesta gravació
posem una sintonia
sí, sí, sí
aquesta sintonia
em sembla que va ser
la primera
que vam gravar
que va ser
que va ser
un desmadre
bueno, totes eren un desmadre
¿no?
porque esta va ser molt divertida
un ET
claro está
a Pink
Punk
Rock
Rock
garajero
psicodélico
y ahora te voy a joder
¿no?
eso
eso
plan salvaje
y erótico
por una cara
por una cara
por una cara
por una cara
ràdiofòrum
emissores municipals
de la ciutat de Tarragona
ens ha donat temps, eh?
sí, ens ha donat temps
ràdiofòrum
emissores municipals
de la ciutat de Tarragona
que desconstància
sí, sí
i que molt vida, eh?
aquí la tengo
aquí la tengo
i això
de quin any era
aquesta programació
que tens a les teves mans?
a la primera
el primer any
només obri l'emissora
t'he de dir una cosa
saps qui feia el programa
dient l'exprogramació
de l'emissora, no?
a qui li va tocar?
a tu
el que passa és que
no guardo cap paper
no tinc res
aquí el temps, eh?
és impossible
doncs després et deixo
que facis una foto
sí, sisplau, eh?
sisplau
perquè aquí hi havia
mira
digue'm-ho, digue'm-ho
a veure, a veure
com era la programació
més o menys
el matí
el matí
estava cobert
per una programació
bueno, per un programa
es deia
Bestiari Matinal
ai, sí
Bestiari Matinal, sí
que no recordo ja
qui el feia
perquè, bueno
jo és que clar
pel matí treballava
llavors al matí
jo estava una miqueta
descoordinat el tema
potser l'Antonio
estava per aquí l'Antonio ja?
és probable
és possible, no?
és possible, sí
i d'altres col·laboradors
perquè el Bestiari
ho feia en diverses
sí, bueno
ho feia també
em sembla que ho feia
el Francesc Valls
també estava per aquí, sí
i
i després per la tarda
teníem
és que
hi ha mil programes
sí, això no és com
les emisores d'avui en dia
que tenen tres programes
i prou
aquí hi havia dos mil
doncs digue'ns
els que es veien
així que dius
més grossos
de veure
o de comentar
home no deixis de dir
el Pim Pan Rock
no sé si en aquell moment
encara ja hi éreu
no, el Pim Pan Rock
no estava aquí
encara no hi hi ha
el començament
no, el començament
és quan
ah sí, sí
t'ho has comentat
de 8 a 9
de 8 a 9
fèiem
el Xema Llorente
i jo fèiem
Bajas Passiones
ara que ho veig aquí
sí
llavors hi havia
bueno
un programa
és que hi ha uns quants
és difícil triar-ne
les Brujites
hombre
les Brujes de Salem
de 10 a 11
les Brujites
que les hem de portar també
sí
després venia
Tramperos i Pioneros
amb el Jordi Llorenç
ostres, sí
sí, sí
també
home de la traviesa
què més havia
me sento una mica iaia
l'última lluna
del nostre company
Jordi Beltrán
ostres, sí
sí, sí
que fa temps
que no el sent
que molt bé
ni el sento
però bueno
per allà deu estar
fent les seves
sí, sí, sí
què més, què més
el programa del Quim
els divendres
la tacleta
el Magí
i no sé què
no me'n recordo
jo tampoc
la tacleta
el Magí
l'Urbano
i no sé què més
era gent d'allà
era un programa
de gent d'allà
del barri
del casc antic
em semblava que feia
entrevistes
ah, podia ser
podria ser
perquè m'ho va explicar
el Quim
precisament això
que va anar a veure
aquella unitat
primera unitat mòbil
del cable
que sortia
a través de la finestra
sí, sí
jo no sé
és que n'hi ha un munt
fem una cosa
que ens queda molt poc temps
sí
Miquel
i encara n'hem acabat
de parlar bé
del Pimp and Rock
exacte
perquè va ser un programa
que no només va sortir
no només va estar
a la plaça del Fòrum
com a tal
sinó com tu molt bé
has explicat
després
va saltar
vau continuar
al carrer La Nau
va continuar
a la Rambla
sí que vau estar
en antena
aproximadament
si no recordo malament
uns 16 anys
seria 16-17 anys
aniria per aquí
no?
per ahí
sí
sí perquè va ser
el 87-88
com a molt
que vau fer
sí
no, jo em sembla
que van començar
el mateix 86
cap a finals del 86
d'acord
crec
és que
ho hauria
de pensar
ho hauria de parlar
a Fernando
que ell té
al millor
ho recorda
mira
fem una cosa
la propera vegada
quan convidem el Fernando
torna-se a venir
torna a venir
i a més a més
ho farem en plan
tots junts
clar que sí
sí
i llavors
sí
vam començar
el programa
i
i
sempre
amb música
tan radical
com la que fèieu
ja ho teníeu claríssim
que la volíeu així
13 o 14 anys
jo crec que 3 o 14 anys
sí que vam estar
a la ràdio
sí
13 o 14 anys
jo vam estar
sí
a veure
vam començar
amb un programa
molt més
molt més boig
o sigui
era un programa
bastant boig
era
era
rock
entrevistes
sortir pel carrer
i
però va
tot
mon germà
que estava molt sonat
entrevistava la gent
pel carrer
després ho passava
ho gravava
ho passava allà
i els hi feia
i els hi preguntava
a la gent
a gent que anava
per la Rambla
que qui eren
els Rolling Stones
i amb un jaio
de 80 anys
potser
potser no ho sabia
i eren
entrevistes molt divertides
coses molt divertides
i
després
després
anunciàvem
la programació
que abria
que havia
a les sales
de concerts
de Tarragona
Lleida
Barcelona
concerts
importants
i Tarragona
els concertets
dels grups d'aquí
i si hi havia
algun grup important
si tocava a Barcelona
o tocava
a València
inclús
o així
també l'anunciàvem
i presentàvem
alguna cosa
d'alguna novetat
d'aquell grup
i bueno
i sempre va ser
més o menys
el contingut
perquè sempre
jo crec que
és un dels programes
que podíem dir
més fidels
a la primera idea
inicial
que heu tingut
no?
Sí
i es va mantenint
sempre vam anar
mantenint
fins al final
potser
l'últim
crec que va ser
l'últim any
ja
que
Fernando
Montgermà
Montgermà
crec que dos o tres anys
abans
ja havia marxat
perquè tenia
coses
tenia feina
i no
no es podia dedicar
i llavors
l'últim any
el van fer
el Jordi
Llorenç
i jo
i Fernando
també
va començar
a agafar una feina
i que anava a torns
i era molt difícil
compaginar-ho
i llavors ho teníem
que gravar
i gravar
ja no era tan divertit
o sigui
gravar-ho ja
perdia la gràcia
el directe
i llavors
el Jordi i jo
vam estar
no sé si
una temporada o dos
fent
fent pimp-pimp-rock
però ja amb un estil
molt diferent
o sigui
ja
amb el Jordi
més pausat
en aquest aspecte
el Jordi també
és
és més de blues
potser
és un noi més dedicat
al blues
i li van donar
una miqueta de toma
al programa
dedicant-ho al blues
al country
més tranquil
i llavors
ja no hi havia
les entrevistes
aquelles boies
amb personatges
i al final
doncs va
va humadurar
d'alguna manera
amb l'últim tram
podíem dir
del pimp-pimp-rock
va ser més tranquil
sí
va ser més pausat
perquè bueno
el Jordi
era molt més tranquil
i li vam donar
un caire diferent
al programa
que estem parlant
més o menys
del 99
2000 ja
o
no
del 96
97
96
97
va ser per allà
i alguna vegada
Miquel
no recordo exactament
però per allà
no t'ha donat el cuquet
de tornar
de fer una proposta
al Ricard
i de dir-li
mira Ricard
que mira
recordem una miqueta
el pimp-enrock
home
per tots els ullets
sí
perquè ells estava escoltant
la ràdio molts dies
i no hi
no hi rock
rock com el vostre
no
ja t'ho dic ara
que no
no hi rock
i
a veure
en aquella època
també era bastant
més jove
el que sí que es podia
ara ja
a mi edat
a mi edat
a mi edat
potser sí que
podia plantejar-me
fer un programa
un pimp-enrock
que diuen
un pimp-enrock
més
més pausat
i bueno
i presentant
doncs
el rock
que s'ha fet
de tota la vida
i el que es fa
perquè se segueixo
sent un amant
del rock and roll
però una cosa
Miquel
entre tu i jo
si et contessis
amb el Fernando
que el Fernando
continua a estar
una miqueta anat
jo crec que no deixaria
que te relaxis tant
jo crec que seria una mica
la bateria
sí
a vegades li he proposat
i amb un germà
a vegades allò
que ens hem reunit
per sopar
ens veiem molt
i podíem fer
tornar a fer
el pimp-enrock
que suposo
que alguns racons
deixarien allà
el Ricard
alguns racons
trobaria per la ràdio
home
mira
fes la proposta
i a veure què passa
ja ho parlaríem
i a vegades
ho hem parlat
ho hem parlat
el que passa
ara mateix
massa feina
sí
és això
buscar el raconet
aquell
en aquell temps
era més fàcil
perquè bueno
eres jove
no tenies
ni estaves casat
ni tenies crios
ni res
però clar
avui en dia
cadascú té la seva vida
és una mica més complicat
i s'hauria de buscar
s'hauria de buscar
un racó
on poguéssim
estar els tres
i
i les agendes
estan apretades
i les agendes
estan apretades
no no ja m'imagino
i sempre
hem partit de la base
de no fer-ho gravat
clar
de fer-ho en directe
la gràcia era
dir alguna cosa
i si l'has dit
l'has dit
i no s'ho pot comptar
i que quede
i que quede
que aquí s'agrava tot
encara que diguis
que se diga
queda enregistrat
això dels ordinadors
ha estat un autèntic invent
i una meravella
de cara a les ràdios
però també un mal de cap
per aquelles coses
de les pífies
i tot aquestes coses
perquè tot queda enregistrat
però sempre pots
donar-hi la tisoreta
i dir
hòstia
aquí
este se ha pasado mucho
voy a cortar
si las buscas
si las buscas
però per dir
la gràcia
clar
l'ha divertit
perquè saps
que en aquell moment
t'estan escoltant
i és el que estàs fent
fem una cosa
perquè és que de veritat
ens han quedat
un munt d'històries
que explica
del Pim Pan Rock
segurament que
amb moltes batalletes
anècdotes
et convido un altre dia
que vinguis
i farem una cosa
i ja coincidirem
aquelles coses de la vida
aquelles casualitats
amb el Fernando de l'Alamo
així clarament s'explica
la seva història
i si hi ha alguna cosa
ja li pots fer
una patadeta
per sota la taula
o alguna cosa d'aquestes
que també vindria molt bé
sí, sí
no hi ha cap problema
d'acord
doncs Miquel
moltíssimes gràcies
com sempre un plaer
i et convidem el dia 17
ja saps que has de venir
a Caixa Tarragona
que per allà passarem tots
per allà estaré
gràcies
adeu-siau
Gràcies
Gràcies
Gràcies
Gràcies
25 anys de ràdio
Gràcies
Gràcies
Gràcies
Gràcies
Gràcies
Gràcies
Gràcies
Gràcies
Gràcies
Gràcies
Gràcies
Gràcies
Gràcies
Gràcies
Gràcies
Gràcies
a fer ara mateix els presentats
Joan Maria Bertran, que ens porta la música
de l'any 1987.
I em dóna el nas, no sé per què,
tampoc m'ho ha desmentit,
que la setmana vinent
crec que tornem a recordar i tornem
a recuperar aquest any, eh? Que no l'hem
deixat encara de banda. No, no, no, no.
Doncs vinga, Joan Maria Bertran,
25 anys de música.
Molt bona tarda, aquests són els 25 anys
de música, acabant ja aquesta
setmana i recordant
vells èxits d'aquest any 1987.
Els d'un cantó
no podien faltar la cita
dels 25 anys de música
amb cançons com aquesta,
Una calle de París.
Su recuerdo,
todo lo que conseguí,
el adiós de una mujer,
se llevó la paga,
el vino y el placer,
y en mi vieja habitación
hay cortinas
para que
no entre el sol,
no entre el sol.
La noche se llevó,
los cuadros,
los cuadros,
la cordura y la fe,
y nunca más se vio.
y nunca más se vio,
salió ningún color
de mi pincel.
El cuadro que pinté
con tu sonrisa
y nunca acabé,
quedé en la habitación
y nunca más se vio.
y nunca más se vio,
y nunca más se vio.
Una calle de París
me recuerda,
me recuerda todo aquello
que no fui,
el final de una ilusión,
en la noche en que París
se estremeció,
y ahora hay una habitación,
con un cuadro
y un colchón.
Una calle de París
su recuerdo,
todo lo que conseguí,
el adiós de una mujer,
se llevó la paga,
el vino y el placer,
y en mi vieja habitación
hay cortinas para que
no entre el sol,
no entre el sol,
no entre el sol,
no entre el sol.
D'un cantó,
un dels grups més coneguts
de la dècada dels 80
en què ens portava aquesta cançó,
una calle de París.
Però l'any 1987
també van sorgir grups
que ja han desaparegut
i que potser no coneixeu tant
com D'un cantó,
un cas,
podria ser aquest vocoder,
que ens portava una cançó
força extraña,
Mi chica tiene un lío
con Satán.
Mi chica tiene un lío.
No me quedan fuerzas
en agua al tomar
mi chica tiene un lío.
Con un ser muy especial
no me quedan fuerzas
ni un minuto más.
Mi chica tiene un lío.
Eres muy especial
un lío.
No me llamo.
Estoy en lo cierto
¿Alguien anda por aquí?
Este cuarto
Está cargado de ti
Dime algo
¿Por qué no me hablas si ya sé
Que tú no eres normal
Me tientas sin piedad
¡Eh tú!
Quiero verte
Quizás tú me hagas disfrutar
Disfrutar, disfrutar
Oh, sal de adentro
No te cortes
Quiero oligar ni a saltar
Por tu pelo
Que mareo
Como se mueve a cantar
Pebe lleno y naranjado
Que babuelo youtuber
Se venea
Bailotea
Esta marcha
Demasié
No me quedan vueltas
No aguanto más
Mi chica tiene un río
Eres mi esperanza
Sigo con la duda
No puede ser
No estoy aquí
Tú te acercas
Me dices
Nena
Esto es así
Es extraño
Que en el infierno
Estoy tan bien
No sé qué puedo hacer
Para volverte a ver
¡Eh tú!
No me dejes
Que ahora me empiezas a gustar
A gustar
A gustar
Oh, sal de adentro
No te cortes
Quiero oligar ni a saltar
Por tu pelo
Que mareo
Como se mueve a cantar
Pebe lleno y naranjado
Que babuelo youtuber
Se venea
Bailotea
Esta marcha
Demasié
Oh, sal de adentro
No te cortes
Quiero oligar ni a saltar
Cuanto pelo
Que mareo
Como se mueve a cantar
Pebe lleno y naranjado
Que babuelo youtuber
Se venea
Bailotea
Esta marcha
Demasié
No me quedan fuerzas
Anys 80 total
Aquest bocoder
Mi chica tiene un lío con Satan
I acabarem amb Los Secretos
Una de les cançons que ens portaven aquell any 1987
Que estem recordant aquesta setmana
I que continuarem recordant la setmana vinent
És aquesta cançó
Por el túnel
De moment acabem aquesta setmana
Amb tot aquest recopilatori que hem fet
De dilluns a divendres del 1987
Ens guardarem algunes cançons més
Per la setmana que ve
Serà fins llavors
Que passeu una molt bona tarda
I bon cap de setmana
Regresó el tiempo en que te conocí
Cuando el mundo acababa en tu jardín
Yo era el cubo y más duro de la unión
Y tú la bailarina del salón
Todas te aventajaban en virtud
Pero ninguna daba lo que tú
Luego volaste, alguien me contó
Que has hecho del amor tu profesión
Desde que aquel invierno terminó
Desde que aquel anido se esfumó
Desde que decidiste abandonar
Desde que comenzaste a resbalar
Por el túnel
Que lleva a donde crece
La más oscura flor de la ciudad
Yo sigui guay a través de la ciudad
De quien lo amé
Las cosas no dan mucho más de sí
Un día te llamo y vamos a ordenar
Espero me hagas un precio especial
El resto de la banda se perdió
El maldito reloj se inmuyó
Hacen quinielas hijos van al bar
Tu oficio no es peor que los demás
Desde que aquel invierno terminó
Desde que aquel anido se esfumó
Desde que decidiste abandonar
Desde que comenzaste a resbalar
Por el túnel
Por el túnel que lleva a donde crece
La más oscura flor de la ciudad
Por el túnel que lleva a donde crece
La más oscura flor de la ciudad
Por el túnel
Por el túnel
Por el túnel
Por el túnel
Por el túnel
Por el túnel
Gràcies.