Fins demà!
Fa uns quinze dies era el president i un dels fundadors de les bars Santatec,
la Carles Llorac, qui era homenatjat per la ciutat de Tarragona,
tot dedicant-li una plaça a la part alta.
Poca broma.
Mentre que divendres de la setmana passada es feia quelcom semblant
amb el director i fundador de les bars d'Ansaire de Tarragona,
Salvador Fa.
Els dos ens han deixat recentment, després d'haver-se dedicat en cos i ànima
a la dansa catalana i a la revitalització festiva de la ciutat
durant totes les seves vides.
En Carles Llorac ja en van parlar en el seu moment.
Només afegiria que l'acte d'inauguració de la plaça
fó molt emotiu i vam poder veure moltes cares conegudes
de la cultura i la política local, però també algunes de més enllà,
sobretot vinculats amb el món de la dansa tradicional d'arreu del país.
En el cas de Salvador Fa, només hem de lamentar la sensació d'improvisació
que va donar el fet que s'anunciés l'acte d'inauguració d'un espai a la mitjalluna
davant del local de l'ESBAR d'un dia per l'altre.
El Salvador es mereixia un millor tracte, crec.
Ell va ser sobretot un destacat coreògraf amb una activitat intensa i constant
en uns anys agents fàcils, dirigir diversos ESBARs a les comarques tarragonines,
però estic segur que la seva satisfacció més gran va ser quan va aconseguir
recuperar l'ESBAR d'Ansaire de Tarragona després de molts anys d'absència
i que la seva empenta, que ell havia recollit de tradició familiar,
també seguís ben ferma en els seus fills, quelcom semblant
al que ha succeït en el cas d'en Carles Llorac, en definitiva.
Tant un com l'altre, insisteixo, van marxar de Grismont amb la satisfacció
de veure com els respectius ESBARs quedaven amb bones mans,
unes mans que no només han mantingut el seu llegat, sinó que l'han enriquit.
Doncs hi tornem a ser, la cita de cada dissabte a la sintonia de Tarragona Ràdio
al migdia, temps de sardanes, d'esbarc i de música paracobla
a la migdora de la ciutat.
Avui, amb l'equip mínim, diguem-ho així, però bé, és suficient,
la cita de condol de sòi i la presentació, el guió, el servidor, l'Àngel,
disposats a posar-vos al corrent el que passa dins d'aquest àmbit
de la cultura poblar i tradicional del país.
Des d'ara i fins a la una de la tarda, i que comencem, com sempre,
amb un ràpid resum dels continguts.
I en aquesta edició 744 de l'1, 2 i seguit, la començarem com toca amb una nova eliminatoria
de semifinals del concurs del Sardana de l'any.
Dos sardanes noves més, sardanes estrenades, aquest passat any 2010.
I a l'apartat de notícies, una de les notícies obligades quan arribem a aquesta època de l'any,
a aquest punt de l'any, o ben a prop, és la proclamació de la propera ciutat pubilla
de la Sardana d'aquí un mes, aproximadament, serà això,
proclamada ciutat pubilla capital del serranisme, la vila d'Urganyà.
Comencem a avançar ara ja el programa d'actes que hi haurà en aquesta proclamació
i alguna de les dades dels noms propis que la protagonitzaran.
A la part de l'agenda, doncs, evidentment, parlar de la ballada de sardanes de demà al Serrallo,
l'última, la que tanca aquest cicle de tardor-hivern i potser tocant ja,
o bé, no potser, sinó plenament tocant ja la primavera
i aviat disposats d'entrar en altres activitats sardanistes a la ciutat de Tarragona.
Però aquest cap de setmana també és el de l'inici de la temporada de plaques
pel que fa a les comarques maridinals de Catalunya, a les comarques de Tarragona.
Com gairebé sempre, comença aquest calendari amb l'apleg de la 9 de Gaillà.
Demà, amb sessions de matí i tarda.
I abans, que és dissabte, avui aquesta tarda,
una cita també important pel que fa a la dansa,
l'Auditori, o millor dit, el Teatre Metropol,
l'actuació de les bars d'ençà de Tarragona,
un festival en el qual hi actuaran totes les seccions d'aquestes bars.
Altra vegada a l'apartat de notícies ens farem ressò
d'una notícia que es va donar a conèixer en el seu moment,
però finalment s'ha concretat,
és el lliurement de la medalla de la ciutat de Barcelona
a la Colla Violetes del Bosc.
I d'un acte celebratge, l'homenatge,
merescudíssim, homenatge popular,
el gran músic que és en Josep Gisper,
en motiu de la seva jubilació,
com a música en actiu a la principal de la Bisbal.
També tindrem alguna xafarderia,
i és clar, molta música fins a arribar al programa,
a l'una de la tarda, com us deia d'un moment,
anem a la sardana de l'any.
I aquesta setmana sisena eliminatoria de semifinals
del concurs de la sardana de l'any.
Un pas més en el camí d'anar definint
les deu sardanes finalistes d'aquest concurs
que promou la Federació Sardanista de Catalunya
i una xarxa de 32 emissores d'arreu del país,
inclús de tarda una ràdio, és clar.
Tot plegat culminaran a la final el 28 de maig
al Teatre Auditori de Granollers,
on es decidirà quina composició serà la sardana de l'any.
Anem a veure quines són, doncs,
com sonen les dues sardanes d'avui.
Només una, recordem-ho, podrà optar a ser sardana de l'any,
i això ho podem decidir entre tots.
La primera és la que porta per nom marinera i sardanista,
que signa el compositor desaparegut recentment,
Miquel Tudela, l'interpreta a la CUP la ciutat de Girona.
Miquel Tudela, l'interpreta a la CUP la ciutat de Girona.
Miquel Tudela
Miquel Tudela, l'interpreta a la CUP la ciutat de Girona.
Miquel Tudela, l'interpreta a la CUP la ciutat de Girona.
Miquel Tudela.
Miquel Tudela.
Miquel Tudela, l'interpreta a la CUP la ciutat de Girona.
Miquel Tudela.
Miquel Tudela.
Miquel Tudela.
Miquel Tudela.
Miquel Tudela.
Miquel Tudela.
Miquel Tudela.
Miquel Tudela.
Miquel Tudela.
Miquel Tudela.
Miquel Tudela.
Miquel Tudela.
Miquel Tudela.
Tudela.
Miquel Tudela.
Miquel Tudela.
Tudela.
Miquel Tudela.
Tudela.
Miquel Tudela.
Miquel Tudela.
Miquel Tudela.
Tudela.
Tudela.
Escoltàvem la sardana marinera i sardanista de Miquel Tudela.
la primera de les sardanes de la sisena eliminatòria de semifinals
del concurs La Sardana de l'Any.
Ara ens correspondria a veure quin va ser el resultat
de l'anterior semifinal, a més el passat cap de setmana.
Aquest cop, però, la comissió organitzadora de La Sardana de l'Any
ens comunica que ha decidit la descualificació de la sardana
participant amb el número 1 d'aquella cinquena semifinal.
Aquesta descualificació és fluid, segueix dient la nota,
de l'aplicació de les normes que regulen el concurs
i que estan publicades en el web de la Federació Sardanista de Catalunya,
en les quals es prohibeix explícitament la sol·licitud del vot
per alguna sardana determinada per qualsevol mitjà.
La comissió organitzadora lamenta aquesta circunstància
la vegada que recomana una vegada més la consulta de les bases del concurs
per a conèixer el seu correcte desenvolupament.
Això és el que acaba dient aquest comunicat,
però també els responsables de La Sardana de l'Any
anuncien que s'està fent un procés continuat de replantejament
de les bases i del desenvolupament del concurs,
de manera que darrerament s'ha efectuat dues sessions
d'intercanvi d'idees i opinions entre compositors,
afeccionats i la comissió organitzadora.
Properament es publicarà el resum i conclusions d'aquestes jornades.
Així doncs, la primera sardana,
Illes Formigues de Josep Maria Roglan, queda descualificada
i passa directament a la final,
please don't stop the music de Marti Mont,
que havia rebut 269 vots.
Escoltem ara la segona sardana d'aquesta setmana,
Gavà, 25 anys de plec, de Carles Santiago,
interpretada per la Cobla Marinada.
Gavà, 25 anys de plec, de Carles Santiago,
la segona sardana d'aquesta setmana.
Gavà, 26 anys de plec, de Carles Santiago,
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
...
Fins demà!
Fins demà!
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...

...

...
...
...
...
...
...
l'acompanyament del grup Factoria Folc.
I acabarem l'agenda amb l'apartat d'activitats diverses.
Avui mateix a Barcelona, assemblea general ordinària de socis de la Federació Cervenista de Catalunya.
a 2x11 del matí, a 2x11 del matí, en primera convocatòria, estava anunciada, i a les 11 segones.
És a dir, que deu estar ara en plena activitat aquesta assemblea.
És el Centre Municipal de Cultura Popular de Sant Andreu.
I novetat, d'altra banda, pel que fa a l'exposició del concurs fotogràfic a Plec Baix Camp 1967-2010,
que es pot visitar al Centre de la Imatge Mas Iglesias de Reus.
Havia de finalitzar aquest diumenge 3 d'abril i s'ha parallocat fins al dissabte 30 d'aquest mateix mes.
L'horari, recordem-vos, de dimarts a dissabte, de 10 a 2 i de 5 a 8.
Els diumenge, si fas dius, d'11 a 2 i el dilluns resta tancat.
I ara combinarem música amb notícies, que ara que siguin notícies tristes,
perquè en un sol dia de diferència hi ha mordos o dos de serranes.
El diumenge 27 de març era el compositor Josep Prenafeta a l'edat de 75 anys
i l'endemà, dilluns 28 de març, moria en Jordi Morral de Ripollet amb 79 anys.
Morral va composar diverses sardanes al llarg de la seva vida,
entre les que destaquen Saniscle Milenari i Sardana Olímpica.
Nascut a Ripollet, ha estat un dels referents musicals de Sardanyola del Vallès.
Li va fundar la coral Sardanyola l'any 1958, de la qual en va ser director durant 50 anys,
mentre que també va ser el primer director de l'orquestra de cambra de Sardanyola.
Encara més conegut, però, va ser en Josep Prenafeta,
qui al govern de la Generalitat de Catalunya va concedir la creu de Sant Jordi l'any 2005.
Amb un nombre de les seves sardanes han obtingut destacats premis de composició,
com ara el Premi Joaquim Serra amb el Petit Oriol l'any 1977
i amb l'encís del mar l'any 1979.
El Premi Conrat Saló amb Jovinejana el 1983.
El Premi Saret Banyoles amb Saret Vila-Riallera el 1985.
El Premi de la Ciutat General d'Autors i Editors amb la peça sinfònica per a Cobla.
Homenatge a Joaquim Serra l'any 1997 per destacar-ne només alguns.
Nascut a Barcelona el 24 febrer de 1936 es va instal·lar a Lleida l'any 1951
i des de llavors ha estat vinculat a la capital de la terra ferma.
A ser director del Conservatori Municipal de Música de Lleida
jo ha compost més de 60 sardanes i peces sinfòniques per a Cobla.
En Prenafeta va ser un mestre de depurada tècnica,
pare musical de molts professionals tant des del vessant interpretatiu com de composició.
Ara en record del mestre Prenafeta escoltem una de les seves últimes sardanes,
joiosa plana d'Urgell estrenada a la plec de Cap Pont a Lleida el 10 de juny de l'any passat.
La vell Puig Cobla la va incloure en el disc commemoratiu del seu 25è aniversari.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Del 1, 2 i seguit, cada vegada és més a prop una de les festes grans del calendari sardanista
des de fa poc més de 50 anys.
Concretament serà d'aquí un mes, el dissabte 30 d'abril i el diumenge 1 de maig,
quan Urganyà acollirà els actes d'anomenament com a 51-ena Ciutat Pobilla de la Sardana.
D'aquesta manera, la població d'edatana encetarà la segona part de la centúria
d'una història que es va iniciar a Girona l'any 1960
en uns temps certament complicats per la sardana i la cultura catalana.
Està previst que el dissabte hi hagi una desfilada per tota la població
amb gegants, capgrossos i nans, abans que arribi la flama de la sardana
provinent de l'escala a l'anterior Ciutat Pobilla, l'actual, de fet, encara.
Un cop rebuda per part de les autoritats, una cadena humana traslladarà la flama
fins a un poveté que, un cop encès, donarà pas als parlaments de les autoritats
i a la proclamació oficial d'Urganyà com a Ciutat Pobilla de la Sardana.
Es nomenaran llavors els sardanistes d'honor i s'escoltarà la lliçó magistral
a càrrec del reconegut poeta Vicenç Llorca.
A continuació es descobrirà una placa commemorativa
i hi haurà una audició amb la vell Puigcobla.
Després del sopar de Germano es podrà gaudir d'un concert de sardanes
a l'església de Santa Maria.
El diumenge es presenta com el dia amb activitats més simbòliques.
Després d'una missa i una cercavila hi haurà la inauguració
del monument a la sardana a la plaça Major Obre de Jurep Cervilla
i la lectura del missatge al Montsardanista
a càrrec de l'ex-entrenador i exjugador de la secció de handball
del Futbol Club Barcelona Xesco.
Per cert, per als que no estigueu gaire al corrent d'això,
com a jugador del Barça de handball va guanyar una Copa d'Europa
i una Copa del Rei d'Espanya
i com a entrenador va aconseguir una Copa d'Europa,
dues lligues dels Pirineus, una lliga espanyola,
una Supercopa d'Espanya i una Copa del Rei d'Espanya.
De fet, s'ha volgut buscar un personatge amb prou pes.
Bé, inicialment el missatge havia d'anar a càrrec del cineasta Paco Batriu,
però finalment s'ha hagut de buscar un substitut,
un substitut de luxe, evidentment.
Encara parlant d'aquesta proclamació d'Organyà,
diguem que al migdia s'estrenarà la sardana al pobillatge,
obre de Jaume Riu,
i s'anunciaran els Premis Sardana 2011.
I els guardons reconeixen aquelles persones, institucions i entitats
que pels seus mèrits i a proposta de terceres persones
la Federació Sardanista de Catalunya,
en nom de l'obra del Ballet Popular,
considera que mereixen un reconeixement especial.
I l'altre moment àlgid serà l'anunci
de la propera ciutat, Pobilla del Sardana,
una qüestió que es manté en secret fins a l'últim moment.
A la tarda, després del dinar de Germano,
hi haurà un concurs de colles sardanistes
i una nova ballada per cloure un cap de setmana
intensament sardanista.
Així doncs, a partir d'aquest proper 30 d'abril,
el sardanisme tindrà com a capital Organyà.
Tal i com es va anunciar la colla sardanista Violetes del Bosch,
va rebre la medalla d'or al mèrit cívic de l'Ajuntament de Barcelona,
de mans del propi alcalde Jordi Areu.
Segons el consistori, se'ls ha atorgat aquest reconeixement
per la seva rellevant trajectòria
i pel seu gran esforç per fomentar i transmetre
la nostra riquesa cultural i les nostres tradicions,
especialment la sardana i la música tradicional.
Aquesta és la llegenda oficial d'aquest lliurament de la medalla.
L'acte es va celebrar al Saló de Cent de l'Ajuntament,
ple de gom a gom,
i va comptar amb la presència de representants
de les principals entitats sardanistes,
com el president de la Federació Sardanista de Catalunya,
Bertomau Durant,
i el president de la Unió de Colles Sardanistes,
Santi Ferrer Fàbrega.
També van assistir diversos regidors
i el líder de l'oposició, Xavier Trias.
El mamater de la colla, Sebastià Alba,
va recollir el guardó i va signar el llibre d'honor de l'Ajuntament,
després d'una extensa glosa de la història de la colla.
A més, la rotllana actual de la Viletes del Bosc
va ballar una sardana d'exhibició.
Aquesta medalla, de fet,
s'afegeix als diversos reconeixements
que ha rebut la colla,
entre els quals destaca la Creu de Sant Jordi,
de l'any 1997,
la Medalla al Mèrit Cultural de la Diputació de Barcelona,
la Menos de Barcelona de l'Ajuntament,
o el Premi a la Continuïtat de l'Obra del Vallet Popular.
A més, la concessió de la Medalla d'Or al Mèrit Cívic
de l'Ajuntament de Barcelona
coincideix amb el seu 65è aniversari,
ja que la Viletes del Bosc va ser fundada l'any 1945,
el que la converteix en una de les rotllanes de competició
amb més antiguitat que encara perdura.
I un altre acte de reconeixement.
Prop de 200 persones van assistir a l'acte d'homenatge
que es va oferir el tenor a Josep Gisper
amb motiu de la seva retirada de la principal de l'Avisbal.
La jornada es va encetar amb un gran reportatge
sobre la seva vida des de la infantesa,
passant per les diferents etapes,
sobretot musicals,
que inclouen els anys a la principal de Llaustera,
la principal de Girona, els Montgrins,
i culminant amb els 28 anys,
a la principal de l'Avisbal com a primer tenora.
Tot un record.
El director d'aquesta cobla, Francesc Cassú,
va alliurar l'homenatjat d'una placa commemorativa
i un total de 14 instrumentistes de tenora
de diferents formacions dirigits pel mateix Francesc Cassú
van interpretar unes peces en honor
del que ha estat durant tants anys
al regle de davant de la cobla bisbalenca
i destacat pedagog del seu instrument.
De fet, Josep Gisper seguirà vinculat a la sardana
precisament amb una dedicació més intensa
a l'ensenyament musical
des de l'Escola Conrat Saló de l'Avisbal
i també des del Conservatori de Música de Girona.
La Cobla Sinfònica de Catalunya,
formada per una selecció dels millors músics del país,
té com a objectiu interpretar i donar a conèixer
la música de cobla de més alt nivell.
No ofereix ballades, sinó concerts especialment selectes
i efectuen registraments no regits per criteris comercials,
sinó estrictament artístics.
A partir d'ara, el seu director titular
serà Marcel Sabaterraixac, destacat Flavio Laire
i compositor, qui també dirigeix
la Cobla Ciutat de Girona.
Substitueixen el càrrec a Joan Lluís Moraleda.
Inconfundible, la música de la relíquia de l'1, 2 i seguit.
La setmana passada, a la relíquia vam iniciar
una sèrie d'aquesta secció en la qual
pretenem escoltar sardanes, que van ser finalistes
en alguna edició del concurs
La Sardana de l'Any en la seva primera època,
entre els anys 1971 i 1985.
Tal com vam dir,
tractarem d'evitar els títols més coneguts,
encara que sempre parant atenció
en sardanes interessants.
Aquesta vegada ens situem a la segona edició del concurs,
la de l'any 1972.
El concert final, amb les 10 finalistes
corresponents, va tenir lloc al Teatre La Faràndula de Sabadell
el 14 d'abril del 1973.
Hem triat la sardana que va obtenir el Premi de la Crítica,
és a dir, el que decidien els informadors sardanistes
de les emissores que aleshores col·laboraven amb el sardament,
un premi que encara s'atorga, encara que amb un altre nom.
Era dedicatòria de Josep Maria Bernat,
que tot i ser una obra ben interessant,
no és de les més divulgades d'aquest exquisit d'autor.
L'ava escriure pensant en els que anys enrere
havien estat els seus companys de colla de competició,
del lliris blau, que als anys 40 i 50
fa una de les més importants
i una de les que més van renovar
en aquell moment aquest àmbit del sardanisme.
Així va interpretar la Cobla Barcelona
aquella nit dedicatòria.
Itulah
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit