Bona tarda a tothom i benvinguts a una nova edició de Factoria 2.0.
Avui és divendres 25 de març i tornem a obrir les portes de la nostra Factoria
amb tot un seguit de temes d'actualitat i, sobretot, amb moltes ganes de comentar-los.
Així és, aquesta setmana el Factoria 2.0 ha rebut unes classes magistrals
d'un dels comunicadors catalans més reconeguts professionalment,
però a la vegada més controvertits del panorama periodístic.
Ni més ni menys, Josep Cuní ha atès els micròfons de Factoria 2.0.
I aprofitant la seva visita a Tarragona en el marc de les jornades d'experiència de periodista
organitzades per la URB juntament amb la Fundació Caixa Tarragona i el Col·legi de Periodistes,
l'equip de Factoria 2.0 ens hem mobilitzat i micro en mà.
Hem pogut parlar amb el director i presentador dels Matins de TV3, Josep Cuní.
Una entrevista molt interessant i que recomano a tots els nostres oients.
Però aquí no acaba la cosa.
Després de la repassada política, en Pep Simó i la Núria Jaques entrevistaran en refri,
mentre que l'Anna Cendra i la Laia Bové ens comentaran les últimes novetats de les xarxes socials.
I pel que fa a la secció de pantalla, cal dir que l'Albert Carnisser i l'Anna Arnal
han fet, i molt ben fet, els deures aquesta setmana.
L'Anna ens analitzarà els programes matinals televisius,
mentre que l'Albert ens sorprendrà si és que encara ho pot fer més el nostre col·laborador.
I no vull avançar més, només us dic que això va de trucades.
I pel que fa a la secció de l'altra cara de l'esport,
la Betel Terriba s'acosta al món del bàsquet i, com no, engegarà de nou el termòmetre.
No t'ho perdis, sóc en Quim Navales.
I jo, la Maria Santiago, esteu escoltant Factoria 2.0.
Engràcim engranatges i comencem.
Factoria 2.0
Fabriquem un programa cultural a Tarragona Ràdio.
I avui la repassada política de la setmana arriba per variar una mica,
obrint el nou debat interminable sobre les llengües que habiten l'estat espanyol.
El passat dimarts el president del Congrés dels Diputats, José Bono, va permetre l'ús de l'eusquera,
el gallec i el català en el debat d'una moció on els partits nacionalistes exigien poder utilitzar
la que ells consideren la seva llengua natal en el Congrés.
Com és més que evident, el Partit Popular i el PSOE es van mostrar en contra d'aquesta iniciativa
i, a conseqüència, s'ha denegat la petició dels nacionalistes.
Sembla ser que la pluralitat lingüística comporta massa feina per a tots ells, tot i tenir traductors.
Cal destacar que el Partit Popular va argumentar que el fet de portar pinganillos i traductors
ha suposat un cost molt elevat i que en els temps que corren no és el més adequat.
Ara bé, dels seus cotxes de baixa gama, això sí, i dels viatges oficials d'envols de baix cost
que es marquen amb els diners dels contribuents, a això no entra en debat.
Sembla ser que parlar una llengua que no sigui l'espanyol però que sí forma part de l'estat
és una ofensa per a tots ells.
Els hi sap greu pagar traductors perquè els tradueixin del català el gallec o l'eusquera.
Ara bé, per viatjar a l'estranger i portar un traductor que els parli anglès és molt necessari.
I aquí us dono el meu consell.
Si es paguessin unes classes d'idiomes, potser no caldria portar tants traductors amunt i avall.
I mentrestant al Japó continuen augmentant les xifres de morts que ja estan als 9.700
i la dels desapareguts que ja han arribat als 16.500, a causa del fort terratrèmol de fa dues setmanes.
D'altra banda, el perí de radioactivitat ha arribat ja a l'aigua, on les autoritats recomanen no beure de l'aixeta
ja que hi ha un alt risc de contaminació radioactiva.
Anem a cops de martell.
Factoria 2.0
Pep, Núria, bona tarda.
Hola, bona tarda.
Què ens porteu avui a la secció cultural?
Doncs avui entrevistem a Raül Fernández, més conegut com a Refri,
un polifacètic artista que compagina la producció, composició i, a més a més, canta les seves pròpies cançons.
El podrem gaudir aquest dissabte al Teatre Metropol en la gira de presentació del seu nou disc, Matilda.
Endavant.
Tardes y tardes sentado así, soñando con descubrir, centímetros de rodilla, blondes de color gris.
Hola, bona tarda. Avui tenim el Raül Fernández, més conegut com Refri. Hola, bona tarda.
Bona tarda.
Per començar l'entrevista, com definiries, per a aquells que no et coneixen, com a cantautor, cantant de pop d'autor,
són definicions que la gent utilitza però que ens costa diferenciar?
Uf, jo sempre dic que això de les definicions de la música i de com és un,
jo crec que és més fàcil fer-les des de fora que des de dintre.
jo no em considero res.
Jo tinc la sort de fer una mica el que m'he de gust i com no vols a Refri,
sóc un compositor tan sols.
Jo crec que soc més compositor tan sols que després les canta.
Amb aquests cinquè disc, creus que s'obri una nova etapa a la teva carrera
o segueixis amb els patrons dels teus últims discs?
Jo crec que cada disc és diferent.
A l'anterior, jo crec que era el més editalment diferent.
A la matrona, que era el tercer disc.
No sé, sempre intento que siguin diferents.
no es posar-li per trobar una línia continuativa,
però em sembla que tots són bastant diferents.
I el nom de Matilda, per què?
El nom de Matilda és bàsicament perquè...
Ho vaig pensar molt a l'hora de posar-lo,
però al final m'ho vaig pensar molt perquè era explicar cosa meva i arribada,
però jo estava espant un fill, no sabíem si era nena o nena,
jo estava començant a ser nena i em diria Matilda,
que al final va ser nena.
La corpora em fa igual d'il·lusió,
però bé, en l'haver composat el disc mentre hi havia tot aquest procés,
doncs em va semblar que, d'una certa manera,
em va aconseguir l'esculpada de nena, en forma de disc.
Molt bé, perfecte.
En aquest disc intentes jugar amb les cançons?
Unes són molt curtes, d'altres llargues?
Ho fas expressament, el de jugar?
Sí, no.
Són bastant...
Sí, jo tinc la teoria de que les cançons han d'anar cap on elles vulguen.
Em sembla una mica...
Pots anar poc convincent, això, però jo ho noto així.
No allargo més una cançó quan no m'ho demana,
i en canvi, a cançons que em demanen fer estirades.
A nivell de cançó, no crec que s'hagi de seguir cap patron i estructura.
Has creat el teu propi Segell discogràfic amb una companyia d'altres autors.
Lluiteu-ho així com un tralabús de les grans companyies?
Bueno, aquest Segell, que té un massa font i que hem muntat amb el Nacho Vegas,
amb el Fernando Alfaro,
sí que té un rerefons, en certa manera, polític, si vols, no?
Sí, polític, si vols, o de representació de l'actual moment discogràfic.
Però, per tant, jo no em veig.
O sigui, jo crec que ha fet una decisió perquè jo necessitava sentir-me més proper
a la meva obra editada, no?, al format.
Necessitava tenir més control de les coses que passaven amb els meus discos.
Potser el fet d'haver tingut un film m'ha portat tot aquí, eh?
No volia que t'escapés el legat, no?
Per molta mica sí.
I veiem que tens cançons tant en català com en castellà.
Això creus que t'afavoreix, et perjudica, t'obri mercat?
No, no, no.
Uf, jo crec que em perjudica.
És una cosa que molts cops em diuen
que no fos un disc en català o no en castellà,
que això sigui més comercial viable, no?
Però jo sé que fer-ho amb els dos idiomes és la xó, les opcions.
Però és que, no sé, quan vaig començar amb rèfric,
vaig pensar que volia que fos un projecte molt sincer i molt honest.
que era a mi mateix, no?
I jo sóc aquestes dues coses.
Jo parlo, jo m'he criat en una casa sempre sent lingua,
no m'ho parlo a un idioma, a l'altra.
I em semblaria que no estaria sent sincera si no era el que he servit.
No les cara toquem més endavant,
potser algun dia em ve de gust fer un EP o algo només amb un idioma,
o el que sigui, però ara mateix, com a sensació del projecte, m'agrada que...
I com veus el nou fenomen del pop català?
Amb grups com Manel, els Amics de les Arts, etcètera?
Mira, aquí precisament vaig fer una ponència al CUP,
que van celebrar els seus equipments de existència,
i em preguntaven per això.
I vaig pensar com una cosa que, suposo que és la fenòpia,
però que és real.
Vaig pensar que no és que aquest moment sigui millor que el de fa mil anys,
jo crec que sí que és un bon moment,
però fa cinc anys hi havia també un moment interessant,
que estava fent música.
I de fet, part d'aquest moment és gràcies a això,
som gent que ja porta uns quants viscos,
no Manel, segurament no s'ho dic de dalt,
però si en Quima, o Mansoa,
o no és el que està...
El que ha tingut de gent que ja té una setrat,
no la vols fer un esdian, si vols,
està en estil.
Jo crec que el que ha passat ara...
Factoria Tarragona Radio, arroba gmail.com
No només el que ha passat ara, sinó el que veig,
no la gent que veig, no la gent que veig.
És que, per primera vegada,
és una força molt bonica,
molt bonica.
Has actuat mai al Teatre Metropol?
Et fa especial il·lusió?
Aquesta setmana, la ciutat de Tarragona
ha rebut una visita molt especial,
i és que el periodista, director i presentador
dels matins de TV3, Josep Cuní,
va venir des de Barcelona per realitzar la seva ponència
en les xerrades d'experiència de periodista,
que es van realitzar el passat dilluns
a l'auditori de la Fundació Caixa Tarragona.
Doncs sí, i l'equip de Factoria 2.0
no ha volgut perdre l'oportunitat de parlar
amb un dels comunicadors més reconeguts
del panorama periodístic català.
En Josep Cuní ens va dedicar
uns llargs minuts del seu temps
i, com ja és característic en ell,
no es va tallar ni un pèl,
i això és el que ens va dir.
La professió té els seus problemes
com el de les professions.
Molt bé.
Però no es tracta, en el meu cas,
de ser pessimista,
de ser optimista,
es tracta d'intentar ser realista.
Doncs molt bé,
moltes gràcies pel temps
i ja sabeu que el pròxim dissabte
Refri actuarà al Teatre Metropol.
Moltes gràcies, Raül.
Gràcies.
Molt bé, adéu, gràcies.
Tot és millorable,
però jo no crec que la professió
estigui tan malament
com per estar lamentant-se.
I, sobretot,
fins i tot acceptant que no estigui bé,
lamentar-se no aporta res.
Perquè el temps que dediquem a lamentar-nos
és un temps que no estem invertint
en la millora,
en l'anàlisi del per què està malament
i com se n'hauria de sortir d'aquest moment.
Senzillament, crec que el que està passant
és que, com que en general,
estem en un moment molt confús
amb tots els aspectes
que conformen la nostra societat
i si molt m'aproveu fins i tot la vida,
traslladem aquesta confusió
a la qualitat de periodistes.
I llavors analitzem les coses
des d'un plantejament
d'incidència negativa.
Jo no ho veig així.
que hi ha notícies
o que hi ha una acumulació
de notícies negatives
que sembla que ho dominin tot.
Sí.
En part perquè tampoc les busquem,
les positives, eh?
Tot sigui dit de pas.
Però també perquè sabem,
i això, per tant,
ens hauria d'haver vacunat una mica,
que aquesta és una professió
que, sobretot,
sobretot,
es va construint
a partir de notícies negatives, eh?
O sigui,
una catàstrofe natural,
digue-li terratrèmol,
digue-li tsunami,
és una notícia negativa.
Una guerra
és una notícia negativa.
I, en canvi,
aquestes notícies,
per citar-ne dues de recents
i que ho encapçalen tot,
són les que aglutinen
més interès social.
Unes notícies dites positives,
tot i que és molt relatiu
que és positiu,
n'aglutinen poc d'interès social
perquè, si no,
ens hi dedicaríem més
a les notícies positives.
Les xarxes socials,
evidentment,
que han tingut un gran paper,
i el tenen
i el continuaran tenint,
però ha sigut
un paper
de contagi
cap a unes posicions
determinades,
preferentment
a favor de la malalta.
han sigut
un arma de propaganda
més que d'informació.
I aquest és un matís
que l'anàlisi
que s'està fent
d'aquest paper
de les xarxes socials
el trobo a faltar bastant.
els partits polítics
no en tenen mai prou
i la seva tendència natural
és criticar.
I si no et critiquen,
fes-t'ho mirar.
Vol dir que
podeus estar fent
bé per algú.
d'entrada creient
en la
quanimitat
imprescindible
i en la pluralitat
necessària.
Si hi creus
és més fàcil
que si no hi creus.
I després,
doncs,
procurant
que l'imprescindible
contrast
de parets
també
es pugui fer
en el mateix programa
i esdevingui
una part
interessant
per la pròpia audiència
del programa.
Tu dius una cosa
sobre ella
ella no necessàriament
hi està d'acord
doncs que vingui
que et repliqui.
Les crítiques
més que els elogis
perquè
de les crítiques
sempre n'has d'aprendre
alguna cosa
i dels elogis
home,
quan són enverinats
també n'has d'aprendre
alguna cosa.
Però
jo no em dedico
a aquesta feina
per rebre elogis
i heu de dir
aquesta feina
per fer-la
tan bé
com sàpiga,
com pugui,
com sigui capaç
de fer-la,
no?
I evidentment
la manera
de millorar-la
és fent cas
també a les crítiques
encara que
siguin injustes.
Però fins i tot
una crítica injusta
si reflexiones bé
t'invita
la propera vegada
a fer-ho
d'una manera
més matisada.
jo crec
que és que
en aquests moments
el concepte
de sensacionalisme
és un concepte
que s'hauria de revisar
perquè
algunes de les coses
que es diuen
sensacionalistes
són
purament
la manera
actual
del 2011
d'enfocar
qualsevol fet
per part
de qualsevol ciutadà.
Perquè
quan
s'opta
per fer-ho
d'una manera
més clàssica
diguem-ne
que més estàndard
l'acusació
és d'avorriment
de no estar a l'alçada
de no parlar
el llenguatge
dels ciutadans.
O sigui
tot és molt
matisable.
El que passa
que és tan fàcil
dir
això és demagog
això és sensacionalista
que
sol gratis.
Dir-ho
sol gratis.
Jo crec
que el moment
de la televisió
no és
ni millor
ni pitjor
ara
que fa un temps
o que ho serà
d'aquí uns anys.
En tot cas
es mou
i es modifica
com es mou
i es modifiquen
la societat
i les tendències socials.
Senzillament
és això.
El que passa
que
el concepte
d'entreteniment
també l'hem de matisar.
L'entreteniment
és inherent
a la televisió.
Això també ho hem de tenir clar.
Una televisió
que emeti programes
que no tinguin
una dosi
d'entreteniment
incorporat
no està fent televisió.
Vol dir que
no està ajustant-se
al llenguatge
que comporta
el mitjà.
El mitjà
comporta un tipus
de llenguatge
que com vosaltres sabeu
és diferent
del de la ràdio
i és diferent
del de la premsa
o dels diaris
per exemple.
Si tu fas televisió
tu has d'adequar
al teu producte
el llenguatge
que li corresponde
al mitjà
i aquest llenguatge
en tant que
també és visual
a més d'àudio
en la visualització
d'aquest missatge
hi ha una dosi
i hi ha d'haver
una dosi
d'entreteniment.
Nosaltres no havíem fet
millor audiència
en una temporada
com en la temporada
2009-2010
i en la que portem
2010-2011.
Però és que
la nostra audiència
encara es va disparar
malgrat ser líder
molt més
a partir del moment
que hi ha
l'apagada digital
o analògica
per ser exactes.
Aleshores dius
home
en el moment
en què
tots els espectadors
tenen molts més canals
al seu abast
com és que nosaltres
tenim més audiència
que mai?
Doncs
una anàlisi
encara no gaire detallada
però molt de primer impacte
diu dues coses.
Una
perquè el producte
a través del canal
ja estava consolidat
i dos
perquè la multiplicitat
de canals
que han aparegut
no han sigut per informar
sinó només
per entretenir.
Llavors
qui busca informació
no té
proporcionalment
el nombre d'opcions
que si ho té
per veure
sèries
o per veure pel·lícules
preferentment
sèries o pel·lícules
tampoc és que facin
cap altra cosa
de programació pròpia.
No, però és que
jo no m'he imaginat mai
l'èxit de res
perquè no he fet res
pensant en l'èxit.
M'ho he trobat.
Si és que ha vingut
també he fet coses
que no he tingut èxit.
Tampoc no...
A veure,
hi ha de tot, eh?
Vull dir,
en la meva experiència
o en l'acumulació
d'experiències
he pogut fer alguna cosa
que ha tingut èxit
perquè n'he fet moltes més
que han fracassat.
Això no...
Això no...
no és una màquina
que automàticament
va generant èxits, eh?
Aprèn dels fracassos
i no s'han de criminalitzar
tant els fracassos
perquè sense els fracassos
no podries establir
les bases
per un nou projecte
i després ja veurem
si aquest nou projecte...
Sense caure en els mateixos errors.
Després ja veurem
si aquest nou projecte
té èxit o no té èxit
perquè això també és relatiu, no?
Què és l'èxit?
És una cosa molt relativa.
però jo no...
jo no he fet...
Jo és que no he sigut mai estratègia
de mi mateix
ni de la meva professió.
Jo tot el que he fet
és perquè m'ho he anat trobant,
m'ho he anat oferint.
que tingueu molt clar
a què us dediqueu
i per què us hi dediqueu
i que no us feu trampes al solitària.
Grans reflexions d'en Josep Cuní
podrem estar més o menys d'acord
però crec que hem trobat un Cuní
més proper, no?
que potser a la televisió
el que li falta
i que a vegades
està com a massa lluny.
Sí, vam trobar un Cuní
molt tranquil,
molt reflexiu
i que en tot moment
va estar disposat
a atendre els nostres micròfons
i que realment
escoltant-lo
va ser una manera
d'aprendre també.
Anem a Cops de Martell.
Factoria 2.0
Xarxes socials, xarxes socials.
Encara no tinc Facebook.
Nenes,
que és el quart programa, això, eh?
Bé, Quim,
no et passis tant,
no et passis tant.
O sigui,
no sé si hem arribat als mil
però no crec que en quedi gaire
perquè et facis el Facebook.
Què dieu, noies?
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Efectivament,
efectivament,
Quim,
hem arribat al quart programa.
Sí,
hem arribat al quart programa
però com bé dius tu
encara no pots tenir Facebook.
No hem arribat als mil amics
però anem per 600.
La fita està a prop.
Jo crec que hauríem de posar
un altre data límit
que hauria de ser
8 a programa, Laia?
Sí, sí.
Jo crec que sí.
I tu?
Jo també ho crec.
A veure si aquest cop ho aconseguim.
Com ho veieu,
Quim, Maria?
Doncs ho vaig bé,
ho vaig bé.
Ho hem d'aconseguir.
Jo crec que ho aconseguirem.
Ho aconseguirem.
Perfecte,
doncs acabaràs tenint Facebook.
Jo sé que acabaràs tenint Facebook
i per cert,
m'agradaria agrair ara per antena
que em sembla que som uns 600 i poc,
620 aproximadament,
que no ens imaginàvem
que tinguessin tant de suport al Facebook.
I una altra cosa
que un cop ho aconseguim amb tu,
Quim,
el nostre pròxim objectiu
és l'Albert.
Albert,
Albert,
prepara't que ets el següent.
Nosaltres seguim,
que portem novetats,
que estem d'aniversari.
El nostre estimat Twitter dilluns va fer 5 anyets.
Ai, que bonic!
I compleix uns molts bons 5 anys, per cert,
ja que ara mateix disposa de més de 200 milions d'usuaris
i cada dia s'envien 130 milions de piulades.
A Espanya el seu creixement és espectacular,
on de moment ja té 2 milions d'usuaris adscrits.
A més, cada dia al món es registren 460 mil nous d'usuaris.
Tot i així, encara li queda molt per créixer.
Fins i tot aquí,
on vam comprovar que molta gent encara no sap ni què és.
La forma de celebrar-ho al món
va ser a través de hashtags com
Happy Birthday Twitter o Five Years,
on la gent es felicitava per la seva meravellosa trajectòria.
Esperem que segueixi tan bé com ara
i que pugui celebrar 5 anys més de tan bona forma.
Benvingut al Partit del Desig
per Maria La Piedra.
Sabeu qui és? Esteu preparats?
És la Super Maria La Piedra,
l'actriu porno o pornostar, com dirien els modernillos.
La que en el seu moment va ser musa de la porta
i a més ara surt a la pel·lícula de Torrente 4.
Ara es presenta per alcaldessa de les Borges Blanques
i porta-se en Trending Tòpic amb el hashtag Maria La Piedra
tota la setmana pel seu gran vídeo de promoció.
Jo afegir que al seu partit es diu
Partit del Desig o PDD per als Amigos.
I a més ha dit que vol ser l'Obama de les Borges Blanques.
Sí, podem.
Anem a escoltar alguna de les seves primeres electorals.
Cada dia, de 12 de la noche a 6 de la madrugada,
podrás ser totalmente desnudo por el pueblo,
siempre y cuando no haya niños que...
Hosti, tu, jo em pensava que només ensenyava les vergonyes.
Ara resulta que pensen els nens.
Les Borges aniran calentes al matge, eh?
Gràcies a la transparència econòmica,
com ens sobrarà el diner,
regalaré una prostituta al mes a cada soltero del pueblo.
Ojo, ojo, al matge i durant tot l'any com surti d'alcaldessa.
Et recordo que la Mairena quasi entra al Parlament.
Jo ja sé qui votarà aquest partit.
Fin de la corrupció política.
Habrá siempre en una pàgina web que se llamará
elpartitdeldesig.cat Transparència Económica.
O sea, que todo el mundo podrá ver entrando en la web
de qué manera se gasta el dinero que se gana en el ayuntamiento.
Em dóna a mi que serán un altre tipus de transparències,
però bé, això no és tot perquè el seu supervídeo
acaba fent una promoció triple X de l'oli de les Borges,
que, segons ella, és molt bo.
En les Borges Blanques tenemos el mejor aceite del mundo.
Triple X, la talla dels pits que utilitza per la campanya.
No, triple X, perquè la senyoreta surt amb un cetrill
tirant-se l'oli per sobre i refregant-se'l per tot el cos.
Quin oli més mal aprofitat.
Ai, en fi, què hi farem?
Esperem que el 22 de maig...
Esperem el 22 de maig, perdó, amb emoció
per veure els resultats de les Borges,
on jo, ara mateix, no m'agradaria viure-hi.
A mi tampoc.
Quim, si fossis a les Borges, què faries?
Doncs la veritat és que no ho sé,
hauria de veure quines són les altres persones que es presenten,
però fa bona pinta, això.
El Quim la votarà.
El Quim la votarà.
Va, va, parem que aquesta dona dona molta estona per parlar,
però recorda...
Vota el partit del deseo.
En fi, canviant de tema que encara no hem escoltat
la cançó del Facebook avui.
Aquest noi es diu Danilo Parra
i el noi va decidir fer requeton amb el Facebook.
Como este amor de Facebook.
Jo seguiré com la setmana passada.
No diré res.
És que en realitat més val no dir res,
però jo amb aquestes coses m'estic animant a fer una cançó.
Sandra, m'ajudaràs?
Ah, sí.
I no vols que canto i no el cante, també?
Vergüenzas fuera, com la de piedra.
Segur?
Quedarà gravat, eh?
Sí.
Seguro.
Que sí, que abans que acabem tindreu la vostra cançoneta.
Abans d'acabar, vull dir una cosa.
Tenim un famós al nostre equip,
que parla amb el bester i tot.
Qui?
Un dels modernillos, el Pep.
Té el gran honor de parlar amb el cap del món arracú,
encara que tinguin opinions molt diferents.
A més, va sortir el diari ara,
però això que ens ho explica ell després, no, Maria?
Doncs sí, perquè li ha vingut un a sobre, pobre xaval.
Bé, doncs, marxem, que se'ns acaba el temps.
La setmana que ve, més sorpresetes.
Sí, que aquesta setmana no hem tingut temps d'explicar-ho tot,
però abans de dir Déu, del tot,
dic que Lady Gaga va fer dimarts passat una entrevista per Google,
on els internautes li feien preguntes
a través del hashtag de Twitter GoogleGhostGaga.
La recomano a tothom,
que realment l'entrevista està molt bé.
Ara sí, fins la setmana que ve, nois.
Adeu!
Noies, noies, no marxeu tan aviat,
que ja que a vosaltres a mi m'heu portat
la Maria a la piedra,
la Maria Santiago,
i jo, també us hem portat una sorpresa avui.
Aquell dia sí que direm que això del Facebook
i això del Twitter són màquines diabòliques.
No, escolta, et va obligar algú a entrar-hi?
Et va obligar algú a fer-te amic?
Et va obligar algú a explicar com
t'ho passes tu en segons quins moments de la teva intimitat,
impúdicament?
No et va obligar ningú.
Què noies, reconeixeu aquesta veu?
És el Josep Cuní, no?
Doncs sí, us ha dedicat un esperlet,
aquest és el Facebook i el Twitter,
què en penseu?
Jo, realment, sincerament,
li dono la raó a la Josep Cuní,
perquè, tal com diu ell,
no pots qualificar-la d'una màquina diabòlica,
perquè ets tu el que decideixes entrar-hi,
ets tu el que decideixes pujar les teves fotos
i publicar la teva intimitat.
Josep Cuní, el que us situa una mica en com va dir això,
va ser més que res de cara al futur,
de com això pot afectar, per exemple, la vida laboral,
que deia que a moltes empreses el pas final d'agafar una persona
és mirar-li el Facebook i que molta gent s'ha quedat sense feina,
però això...
No, no, amb això té raó.
S'ha de vigilar què et fiques i què no fiques.
Sí, jo penso...
Bé, jo una de les meves coses que tenia pensada
abans de quan sortís de la universitat,
tenia pensat esborrar-me el Facebook i el Twitter,
perquè és com una trava que et fiquen ara per buscar feina,
dic que ja està prou, ja està prou malament la cosa,
com que et mirin al Facebook
i per qualsevol tonteria que hi vegin,
que per tu no és una tonteria,
però per ells els sembla que et quedi sense feina.
Bé, però de moment no ho facis,
que has de continuar a fer el programa.
Sí, sí, sí, sí, de moment no me'l borraré, eh?
Doncs molt bé, noies, ara sí que és hora de marxar,
donar-vos les gràcies i dir-vos que ens veiem d'aquí set dies.
Adeu!
Adeu!
No parem la cadena de muntatge.
Factoria 2.0, a Tarragona Ràdio.
Maria, després de parlar de Torrente 4, Belén Esteban,
les sèries d'Antena 3,
amb què creus que ens sorprendran avui els entesos de la televisió?
Doncs aprofitant el reportatge d'en Josep Cuní,
ens parlarà l'Anna C...
Ai, l'Anna Cendre, perdó.
L'Anna Arnal dels programes matinals,
però per la cara que porta avui l'Albert,
alguna de bona n'ha preparat segur.
Avui estrenarem minissecció.
Per cert, a l'Anna i a la Laia.
Sí, dir-los que sí que tinc Facebook,
l'únic que no hi soc amb el meu nom real,
sinó que hi soc amb un pseudònim,
i el seu objectiu d'aquí a final de programes
serà trobar quin és el meu pseudònim.
Com sempre tan sinistre.
Apunteu-vos-ho a la llista.
Avui estrenem nova minissecció
dins de la ja nostra minissecció,
i que procurarem allargar una miqueta...
Sí, aquesta secció,
que anirà una mica sobre trucades,
i com podeu intuir pel seu títol,
que es dirà Si diguim.
Aquesta secció Si diguim,
avui la comencem parlant sobre el Josep Cuní,
i és que hem fet un modest estudi d'audiència,
que tot i ser modest no és gaire més fiable
que l'estudi general de mitjans.
Hem fet, això seria èticament discutible,
ens han fet passar per un departament d'audiències de TV3,
i hem trucat a unes quantes llars del Camp de Tarragona
per saber si coneixien els matins de TV3
i si el miraven habitualment,
i així va començar la cosa.
Sí?
Què diríeu?
Que per aquest Sí...
Escoltem...
Quin tipus de persona diríeu que contestarà la trucada?
Una padrineta, no?
Buenas tardes.
Truco del Departament d'Estudis Científics
sobre Audiències de Catalunya,
el ReneCat de TV3.
Oye, no te oigo nada de lo que me he dicho.
Truco del Departament d'Estudis Científics
sobre Audiències de Catalunya,
el ReneCat de TV3.
I què me quieres preguntar?
Li podríem fer unes quantes preguntes
sobre els programes matinals de TV3
per les audiències, senyora?
No, que no veu la tele por la mañana.
No veu la televisió pel matí?
No.
Doncs llavors això pot comptar com a audiència
i li fem les quatre preguntetes, si us plau?
No, a ver...
No, no, no...
Es que, a ver...
Yo soy castellana, te atendiendo mucho el catalán.
I no em pot entendre en catalán?
No, pues no, no, no te puedo atender en catalán.
Vaja, em sap greu.
Doncs fins una altra.
No.
Passiu bé.
Una padrineta agradable.
Sí, molt.
Com la de la caputxeta vermella.
Atenció, perquè aquí tenim
la primera trucada interessant de la tarda.
Parlem amb la Rosa de Constantí.
Digui'm.
Hola, bona tarda.
Hola.
Bona tarda.
Tocó del Departament d'Estudis Científics sobre Adiències de Catalunya,
el Renecat de TV3.
Que ens podria atendre en un segonet, sisplau?
Sí, és un segon, sí.
Miri, estem fent audiències sobre els programes matinals
que es fan a la televisió espanyola i a TV3.
Llavors, si poguéssim accedir a fer-li quatre preguntetes
per saber els seus gustos televisius
i fer el còmput a nivell global,
ens seria de molta ajuda.
Vinga, doncs, endavant.
D'acord, si s'espera un momentet li preparem el formulari, d'acord?
Molt bé.
Aquí, el tema és que jo, per fer-li...
És a dir, perquè tot entrés una mica millor,
li colo així un petit anunci de TV3
i així la cosa, doncs, sembla que serà més digerible.
Podem avançar que li faig algunes preguntes
que no l'acaben de convèncer.
Siguis on siguis.
Això és el de l'anunci de TV3.
Passis el que passis, ara pots veure TV3 sempre que vulguis.
Sí, bona tarda.
Hola.
Bona tarda, amb qui parlo?
Em dic Rosa.
Rosa, on truco, Rosa?
A Constantí.
Rosa de Constantí.
Molt bé, moltes gràcies per accedir al Feltés.
Miri, estem parlant sobre els programes matinals
i vostè m'agradaria que em parles sobre els seus gustos.
Els matins, quin programa consumeix de TV3 o d'altres televisions?
Doncs, mira, no acostumo a consumir gaire
perquè treballo al matí, però quan puc, als matins.
Es lleve molt d'hora per veure els matins?
No, no.
Mentre es madura el rato que estic esmorzant
i després marxo a treballar.
És a dir, vostè es lleve i llavors mira els matins?
O es dutxa primer?
Home, això és una enquesta sobre el que miro
o de quan me dutxo?
Estem parlant sobre els hàbits televisius.
Llavors ens interessa els hàbits de les persones
per poder-ho lligar amb el seu consum televisiu.
És que no, jo què sé, depèn del dia.
És que no entenc la pregunta.
És a dir, vostè què fa quan s'aixeca?
Es dutxa, mira la tele...
Home, primer estic per mi
i després pel que fan a la tele, no ho sé.
Llavors vostè primer es lleve i mira la tele?
No l'engego la tele quan m'engego a dormir.
Però quan es lleve mira els matins de TV3, m'ha dit.
Sí, si engego la tele miro TV3.
Sempre.
A casa nostra sempre hi ha TV3.
Bé, el que dèiem, sembla que no li acabarà d'agradar.
Diríeu que li cola tot el tema aquest dels hàbits de consum televisius?
Jo el que diré és que tens un morro.
Però, o sigui, creieu que la cosa va bé, no?
O sigui, de moment sembla que va caminant i sembla que va avançant.
Ara passarem a comprovar si realment es mira el programa del Cuní
o és una farsant.
Per cert, no sé si recordeu...
I adeu a tu!
No sé si recordeu que li he dit que li passo mal al meu company
i m'he acabat ficant-hi-ho.
I això és una mica l'atenció que mostren a les meves trucades.
Hauríem de comprovar que realment és fidel al programa els matins de TV3.
Em podria dir qui és el seu conductor?
En Cuní.
De nom?
Josep.
I la seva conductora?
L'Helena Melero.
No m'ho ha acabat de dir...
Ara, molt bé, moltes gràcies.
Llavors, l'última pregunta.
Jo li fico un tall de veu
i vostè m'hauria de dir com continua, d'acord?
Precisament per això avui preguntem.
Doneu suport a la intervenció militar sobre Líbia
autoritzada, això sí, per Nacions Unides
i per descomptat exercida per la Comunitat Internacional.
2703.
Ara què diria aquí el Josep Cuní?
No ho sé, és que no ho he sentit gaire bé,
s'ha sent molt fluïs.
No té oig o nada de lo que m'he dit.
Suposo que al matins punt sí o matins punt no.
Molt bé!
Estem veient que és vostè una telespectadora molt fidel.
Home, que et penses que et dic mentides?
No!
Anem amb la següent tall de veu, sisplau.
Guillermo, jo el definia, no l'estava insultant.
No, no, el definia, eh?
Porque ustedes conocen lo que se n'hi va a mi.
No tienen idea de lo...
No ens sabria pas dir què passarà a continuació als matins.
No ho sé, això és lo del prou, potser?
Molt bé!
Però ara la cosa és començar a torçar una miqueta i perdem una mica el fil de l'altre.
Escolta, això és un programa o alguna cosa així, no?
M'estàs prenent el pèl, ah que sí?
No!
No, estem trucant del René Cat, el de TV3, al Departament d'Estudis Científic sobre Audiències de Catalunya, sisplau.
D'acord, doncs ja trucaré a TV3 a veure si això és veritat o és mentida, perquè em sembla que m'estàs fotent el pèl.
No, no, disculpi.
Sí, sí, a més sento gent riure de fons, o sigui que...
No, no, no, no, sisplau, m'interessaria acabar l'estudi, aquí no rigo ningú, estic jo sol.
I sisplau, Rosa, em podria...
No, no, és que no, que no, que no m'estàs més el pèl, ho sento.
Home, segur que l'endevino, home.
Vinga, bon dissabte.
Bueno, al final no va colar.
Us ha sentit com reieu, eh?
Albert, és que un funcionari treball un dissabte, això no cola gaire.
El tema és que ens diu bon dissabte i es atalanta el cap de setmana, eh?
Per cert, ah, sí, anem amb la següent trucada i hem estat de mala sort.
Hem trucat amb una persona sorda que resulta que tenia telèfon.
Sí?
Hola, bona tarda, truco del Departament d'Estudis Científics sobre Audiències de Catalunya...
No, bona tarda, eh?
Disculpi?
Ara.
Truco del Departament d'Estudis Científics sobre Audiències de Catalunya, el renecat de TV3.
Amb qui parlo?
No, és que no m'ho oigo nada.
Truco del Departament d'Estudis Científics sobre Audiències de Catalunya, el renecat de TV3.
Amb qui parlo?
Perdona, però és que no te digo, eh?
No m'ho oigo nada, eh?
No, és que no m'ho oigo nada.
I ets penge.
Bé, trobes gent de tot en aquest món.
N'hi ha que són farsans i n'hi ha que són maleducats, depèn del telèfon quan els truques.
Bé, si us sembla, anem amb la següent trucada, alguna cosa a dir?
Us agrada el nom del departament, eh?
Renecat.
Està ben vist.
Trucada número 4.
I també hem estat de mala sort.
No era sorda, però era gilipolles.
Oh!
Hola, bona tarda.
Truco del Departament d'Estudis Científics sobre Audiències de Catalunya, el renecat de TV3.
Ens podria atendre un moment, si us plau?
Doncs, miri, no em ve de gust.
Si és tan amable, no m'interessa.
Gràcies.
Perdoni?
Ja la tens.
A més, és bo perquè diu, no m'interessa.
Tampoc t'estic oferint res.
I, per fi, trobent gent com cal, des d'aquí salutacions al gran Conrad de Falset,
l'última trucada i amb la que acabarem aquesta minissecció.
i que segur que ens està escoltant perquè vam quedar molt amics.
Sí?
Sí, sí.
Bona tarda.
Hola.
Hola, bona tarda.
Truco del Departament d'Estudis Científics sobre Audiències de Catalunya, el renecat de TV3.
Amb qui parlo?
Amb el Conrad.
Miri, Conrad, m'agradaria fer-li unes quantes preguntes sobre el consum televisiu que es fa als matins.
Estaria acceptant la nostra proposició, sisplau.
Home, si no em tens molt rato, sí, que estic fent el sopar.
No!
És un minutet.
Digue'm.
Miri, el passo amb el meu company que li farà les quatre preguntetes, d'acord?
Vale.
Ara aquí tornem al vell truc de l'anunci, per fer-ho tot que col·li una mica més bé.
També li he dit que et passo amb el meu company i després m'hi tornaré a posar jo.
Ja veurem que tampoc s'hi fixa, és a dir, tinc un... no ho sé, la gent no m'escolta.
És una mala habilitat que la gent no t'escolti, menys si fas ràdio, però bé.
Ara també m'equivocaré de nom i més tard em tornarà a passar.
Sóc una mica despistat, com ja els dius.
Sí, Ricard.
Conrad.
Ai, Conrad, perdoni.
Conrad, d'on és vostè?
De Falset.
De Falset.
Molt bé.
Vostè veu els matins de TV3?
Doncs no els veig perquè treballo.
No els pot veure en cap hora de la seva franja horària dels matins?
No.
En quina hora es lleve vostè, Conrad?
Jo a les set.
I llavors marxa a treballar i comença a les vuit.
Sí, comença a les vuit, molt bé.
Tot i així, li podríem fer unes preguntes per si coneix el programa els matins de TV3?
Sí.
Miri, sap qui el condueix?
Sí, el Josep Coní.
I sap qui és la co-conductora?
Ara veurem que aquí el Conrad comença a tindre alguns problemes per contestar les meves preguntes.
Però...
Bueno, seguim amb el tany, millor.
Hòstia, no ho sé, a la Pilar Rahola, hi ha diversos, però no ho sé.
La co-conductora, sí?
No ho sé.
Helena.
Hòstia, no, ara no em ve, tu.
García Melero, l'Helena García Melero.
Què em sent?
Oye, no te oigo nada de lo que me digas.
Conrad?
Sí.
L'Helena García Melero.
Helena no sé qué, sí.
Helena García.
Helena García.
Melero.
Conrad, que sap com es diu?
Helena García Melero.
Molt bé.
Al final, al final ho ha pogut trobar.
El Conrad ho va endevinar, eh, Albert?
El que dèiem, alguna ajudeta.
I si seguim amb el qüestionari, el Conrad, li anava a tornar a dir Ricard o justament,
Josep.
Coneix perfectament a la Rahola i té algun problema, però té algun problema per a
siguin les dinàmiques del programa i alguns dels seus moments mítics.
I sap també qui és una col·laboradora habitual del programa, eh?
La Pilar Rahola.
Molt bé.
I si li fico un tall a continuació, vostè em sap dir com continuar?
Vinga.
Doneu suport a l'intervenció militar sobre Líbia, autoritzada, això sí, per Nacions Unides
i per descomptat exercida per la Comunitat Internacional.
2703.
Ara què diria aquí el Josep Cuny?
Tic-tac, tic-tac.
Conrad no contesta.
El que dèiem, li haurem de tornar a fer alguna ajudeta.
Matins punt...
Matins punt com?
No, matins punt sí, matins punt...
Hòstia, no et sé, és que et sento molt fluix, eh?
No té oi quan ha de veure el que m'he dit.
Matins punt sí, matins punt...
No!
Matins punts no.
Molt bé, Josep, matins punt sí...
Ai, Conrad, perdó, sempre em confong.
Matins punt sí, matins punt no.
L'última pregunta de tot, és d'acord?
Guillermo, jo el definia, no l'estava insultant, eh?
No, no, el de Guillermo, eh?
Porque ustedes con otra lo que se nos agrada.
No tienen ni idea de...
No sabria pas dir què passarà a continuació als matins.
S'està a punt de produir un moment mític de la televisió catalana els últims anys.
Què està a punt de passar al plató dels matins de TV3?
No ho sé.
És un moment del Josep Cuny, famós, per...
Aquest moment previ, amb uns de plataforma per Catalunya.
Jo no ho sé, no ho sé.
Lo del prou.
Prou, Conrad.
Prou, Prou, Prou, Prou.
Prou, no ho sé.
Prou.
Prou.
Prou, Prou, sí senyora, tinc dret.
Sóc el responsable aquest.
Que no ho havia vist mai, això, Conrad.
Sí, sí, ho havia vist als zàpings.
Ho havia vist als zàpings, doncs ens ho havia de dir, eh, Conrad.
Bé, tot i així, moltes gràcies per col·laborar a l'estudi científic del René Catt.
I fins la propera.
Vinga, fon dissabte.
Prou, doncs, fins aquí la mini secció del Cidiquim.
Esperem.
Si hi ha opció de tornar-la a repetir...
Home, esperem que continui, esperem.
El René Catt no ha muert, no, encara?
No.
però possiblement hi hagi algun altre departament
disposat a molestar a les llars del Camp de Tarragona
per cert, saludem el Ricard
i tornem a dir
el Conrad
que segur que, com dèiem, ens està escoltant
Moltes gràcies, Albert
Jo després d'aquesta superminissecció
de l'Albert
és més maquiavèrica aquest noi
no sé com seguint en una temàtica
una miqueta més seriosa
però també coninera
com és del que tracta el programa d'avui
i per a saber què opina la gent de Tarragona
sobre el programa als matins
i sobretot sobre els seus col·laboradors
la super Pilar Rahola
i el seu presentador Josep Conill
hem sortit als carrers de Tarragona
a preguntar
dos figures són molt conegudes arreu de Catalunya
però conegudes i apreciades
si més no, jo trobo que peculiars
i dos peces úniques i particulars a TV3
ho són
Anem a escoltar
què ens han contestat
quan hem preguntat
sobre aquests dos curiosos personatges
de la televisió
El Conit, amb els anys que porta
fent programes a la tele
el trobo com un periodista molt bo
Sí, sí
Mira, no me desagrada
Com a periodista no me desagrada
A vegades és una miqueta
com a pesat
com a repetitiu
Aquest periodista té una opinió
que és molt bo
molt bona persona
però es fa passar
tantes hores allí parlant
vam, vam, vam tot el dematí
It was not your fault but mine
And it was your heart on the line
I already fucked it up this time
Didn't lie my dear
Bueno, sí que és un bon periodista
però a vegades talla la gent
el que volen dir
tampoc no és massa
Segur que és un tio
que sap, saps
i que sap expressar
i que sap parlar
i això
però que a vegades
trobo que les formes
li fallen una mica
a l'hora de cridar
i això
Bàsicament em sembla
un professional
amb una bona categoria
i una trajectòria interessant
però trobo que de vegades
s'ha accedit
en els seus models
i bé
també té
una opinió
que potser no és
amb la que més
amb la que més convulgo
personalment
I a mi
és una mica prepotent
però a mi
jo com a informador
és bona persona
m'entès
ho vull dir
Jo ho trobo molt fantàstic
molt bé
parla molt bé
si s'ha passat
s'ha fet molt bé
trencar la conversació
quan una persona
comença a parlar
o ve alguna cosa
jo ho trobo fantàstic
Ai la filarola
un dia la ve sentit
no sé què estaven
sobre el menjar
que és molt així
ella molt vegetariana
i molt
té caràcter
higènic
està bé
Oh, extraordinària
la neo també
en la vanguardia
tots els dies
Seria molt fort
que digués en públic
que és una mica xaquetera
però sí
ho diré
m'emollaré
i ho diré
Me m'agrada gens bé
perquè és una persona
molt intransigent
i peca moltes vegades
de Sabionda
i de Listilla
i una humilitat
per davant de tot
Doncs mira
m'agrada bastant
perquè diu bastant
les veritats
sobre els polítics
i moltes coses
les diu a la cara
vull dir
hi ha gent
que no gosen
a dir-les
tal com
com s'han de dir
i ella sí
jo la trobo molt bé
una periodista
molt bé
molt maca
l'únic que només
li trobo una cosa
que parla
i no deixa
acabar de parlar
no deixa acabar
d'escolta
Allò és un boc amai
perquè parla molt
i no fa res
té molta fama
per allò que és
ella també ha sigut
d'un partit
on s'han maturés
encara
però
xarra massa
no n'he deixat
parlar
ni els de més
tampoc
La Pilar Rahola
s'ha ficat així
com a col·laboradora
o com li vulguis dir
però
tenen com a ganxo
aquesta cosa
que tenen sempre
entre ells dos
doncs
crec que
enganxa
i fa gràcia
doncs
ja ho heu pogut sentir
punts de vista
molt diversos
i interessants
i per a tots els colors
i gustos
jo personalment
s'he de triar
em quedo amb el cuny
és veritat
que la Pilar Rahola
té les idees
molt clares
i no li costa
gens soltades
però això
és valent
sempre
trobeu?
jo
el que m'ha agradat
del reportatge
és el que dieu
de
com a informadors
bona persona
el que toquim
com a informadors
bona persona
això
hauríeu de decidir
vosaltres
no sé
no sé
matins punt sí
matins punt no
no parem la cadena
de muntatge
Factoria 2.0
a Tarragona Ràdio
i ara passem
a la secció esportiva
amb l'altra cara
de l'esport
amb la Bet Alterriba
bona tarda
hola Bet
bona tarda
molt bona tarda
nois
què ens portes avui?
moltes coses
moltes
moltes
moltes
moltes
moltes
continuo
amb la meva tònica
de sempre
ben nerviosa
amb moltes ganes
de començar
doncs mireu
avui coneixerem
de prop el bàsquet
gràcies a un jugador
del primer equip
del CBT
del Club Bàsquet Tarragona
he entrevistat
el Lluís Jaques
una molt bona referència
i com pot ser
el cas del Lluís
que és un jugador
tarragoní
que porta tota la vida
jugant al CBT
i res
voleu saber
com es va sentir
el primer dia
del seu primer partit
o quina temporada
l'ha marcat més
o què sent
quan està jugant
o quins són els seus reptes
i els seus somnis
doncs venga
quan vulguis
doncs endavant
doncs a veure
un mateix
és complicat
definir-se
com a si mateix
però bueno
jo crec que
com a jugador
sóc
un jugador
que m'agrada
l'equip
m'agrada
l'ambient de l'equip
m'agrada
treballar per l'equip
que tothom
col·labori
i jo sé un més
vaig començar a jugar
de petit al col·le
a bàsquet
perquè
bueno
els meus amics
tots jugaven
a bàsquet
i em van arrossegar
ells
perquè
bueno
també perquè era alt
o sigui
al final
acaba sent
bueno
la raó principal
i
bé
jo vaig seguir
mentre estudiava
al col·le
doncs seguia jugant
i amb l'equip
i
a l'edat
no sé si era
dels 14
13 o 14 anys
vaig passar al club
i
seguia fent el mateix
jo estudiant
i
seguint
els diferents clubs
de la base
del CBT
el club
doncs té molt
lligam
amb les escoles
llavors jo
com he dit
venia de les escoles
i
bueno
són els mateixos
entrenadors
i de fet
va tot una mica
lligat
i en principi
si tu tens ganes
i vals per això
i
vols seguir
doncs
l'evolució natural
és passar al club
i és el que vaig fer jo
juntament amb
molts companys
del meu equip d'escola
i
que hem anat seguint jugant
passa que
bueno
arriba un moment
que ja
la gent agafa els seus
propis camins
i jo vaig decidir
doncs
apostar pel bàsquet
i saltar
el professionalisme
el meu primer partit
el primer equip
no el recordo
el que sí
recordo
és
doncs
bueno
els nervis aquells
de quan encara no
no saps com
com reaccionaràs
o no has jugat mai
a aquesta competició
no
i sí que recordo
que al principi
doncs bueno
jo encara estava
aprenent
i seguia els consells
dels companys
però bueno
al cap i a la fe
quan entres a jugar
són 5 contra 5
i el que vols
és defensar
el tio que tens davant
i posar-li que resten
jo recordo una temporada
quan érem juniors
que som 17-18 anys
que la veritat
vam fer un molt bon equip
al club
a la base del club
i també teníem
un molt bon entrenador
que ens va saber
portar molt bé
i vam quedar
molt per sobre
les nostres expectatives
inicials
i tothom va acabar
molt content
i som els amics
que ara tinc
fora del bàsquet
vull dir
que aquella temporada
ens va marcar
una mica tots
i que tots
la veritat és que
a vegades ho recordem
i estem molt contents
del que vam fer
persones sempre et marquen
tant dins o fora
del bàsquet
però bueno
dins del bàsquet
sí que el meu actual
entrenador
el Berni Albert
ha estat una mica
el que em recolza
actualment
no parlo de passat
sinó també de present
i de futur
espero
però sí
sempre ens ajuda
no només a mi
sinó als joves
doncs està per nosaltres
i aposta per nosaltres
i aposta per nosaltres
que és el que nosaltres
en definitiva volem
que és jugar
i que la gent
tenir confiança d'algú
i poder jugar a partida
quan em veu jugar
dins la pista
vas al 100%
i fora
sempre
sempre vas caminant lent
sempre és
bueno
doncs ja ho farem
jo crec que una mica sí
dins la pista
a nivell general
tots els jugadors
es transformen
perquè tu allà has d'estar
al 100%
i a la vida normal
vas fent
i no
vull dir
no estàs corrent amunt i avall
pels llocs
i jo crec que
a nivell de tots els jugadors
de bàsquet
i potser de tots els esports
no el conec
però sí que canviem una mica
la nostra forma de ser
dins la pista
que fora
a nivell d'estudis
que és el primer
jo estudiava
al col·le
com tothom
a una escola normal
i vaig fer tot normal
fins que vaig arribar a la universitat
i ho vaig haver de fer a distància
per
bueno
com a conseqüència
d'haver estat
d'estar entrenant matí i tarda
i
i no tenir temps d'anar a classe
llavors el que
a nivell d'estudis
sí, està clar
jo estic estudiant a distància
i això em requereix
un esforç extra
perquè
ara estudio
a la carrera d'AD
el grau d'AD
i
doncs a nivell d'estudis
sí
i a nivell de
relacions
no
d'amistat
o
això tampoc
no
m'ha canviat
no m'ha canviat molt
perquè
totes les meves amistats
o la gran majoria
són del món del bàsquet
per tant
tots estem
al mateix sac
diguéssim
jo
jo potser estic
a un nivell una mica
més superior
que els altres
de dedicació
d'esforç
però bueno
els altres també
tenen el seu equip
tenen les seves obligacions
a nivell amateur
però
però bueno
intento
no canviar
i ser
el que deia abans
amics dels meus amics
i passar-m'ho bé
quan
quan em toca
però bueno
quan hi ha feina
doncs
a la feina
hem de salvar-nos
de la categoria
que
que bueno
a veure si
si conseguim guanyar
dos partits
dels que ens queden
sembla que sí
que ens podem salvar
i això
t'estic parlant
del mes d'abril
potser ja
ja podem dir
que tornem a ser
de l'eport
però bueno
a llarg
que termini
o mitjà a llarg termini
és considerar-me
com un jugador
d'aquesta lliga
i bueno
seguir millorant
i progressant
Bet
després d'aquest magnífic reportatge
amb el Lluís Aques
porta'ns directament
cap a l'escalfor
i l'afredor
del teu termòmetre
endavant
i per començar
anem directament
als graus positius
us imagineu qui està
els graus positius
teniu alguna idea o no?
doncs
anem directes
cap a Balotelli
el jugador
del City Dynamo
que ha demanat disculpes
per la seva expulsió
si ja ho diuen
dels errors
se n'aprèn
i rectifica
és de savis
i després
el grau negatiu
de la setmana
seria
per
les
declaracions
de Mourinho
sense paraules
de veritat
l'entrenador del Real Madrid
ha afirmat
que la premsa
està complicant
la feina del club
i que no
és un club normal
Mourinho
continua amb la mateixa tònica
de sempre
causar polèmica
tot i que també
m'agradaria
que reflexionéssiu
sobre les declaracions
de Del Nido
el president del Sevilla
on declara
que aquesta lliga
és del tercer món
on només disputen
dos equips
què en penseu?
digueu la vostra
al Facebook
doncs Bet
moltes gràcies
per la teva aportació
i que tinguis
un bon cap de setmana
alto alto alto
no corris tanquim
que avui tenim
una sorpresa
per la nostra reportera
inquieta
moltíssimes felicitats
Bet
recordar també
que va parlar
a la cendra
que va fer
els anys
la setmana passada
també felicitats
i aquesta nit
anem a celebrar-ho
moltes gràcies
ja anem preparant
ja la barra lliure
que pesen molt
els 20 anys
doncs moltíssimes gràcies
Bet
igualment guafos
bon cap de setmana
adeu
anem a cops de martell
factoria 2.0
és l'hora
de l'agenda cultural
nom
per art de música
dia
divendres 25
i dissabte 26
lloc
sala trono
hora
les 9 de la nit
us ho expliquem
pels amants de la màgia
aquí us presentem
un espectacle
on la música en directe
la màgia visual
i el teatre còmic
s'uneixen en escena
reivindicant els antics espectacles
de cabaret del segle passat
nom
cycle
dia
dissabte 26 de març
lloc
sala cero
hora
a les 10 i mitja
preu
12 euros anticipades
15 euros a taquilles
us ho expliquem
cycle torna a la càrrega
amb sleepwalkers
un impacte endit
d'expiació nocturna
una barreja d'electro
pop
rock
i tecno
nom
refri
dia
dissabte 26
lloc
teatre metropol
hora
9 i mitja
preu
12 anticipada
14 a taquillar
us ho expliquem
com si hem sentit
el programa
al programa d'avui
Raül Fernández
ve a Tarragona
a presentar-se un nou disc
Matilda
benvolgut
benvolgut
permet-me suposar
que malgrat no haguem gaudit
de presentació oficial
més o menys així com jo
estàs assabentat
nom
manel
dia
dissabte 26 de març
lloc
teatre vertrina de Reus
hora
a les 9
preu
entrades esgotades
us ho expliquem
el quartet català
ha escollit
les fantàstiques
terres tarragonines
per presentar
el seu nou disc
sota el títol
10 milles
per veure una bona armadura
doncs un cop plantejat
al cap de setmana
nosaltres tanquem
la paradeta
i recordeu
que tenim una cita
els divendres
de 6 a 7 de la tarda
al 96.7 de la FM
i si veieu
que no en teniu prou
ens podeu trobar
a www.tarragonaradio.cat
les 24 hores del dia
o bé
us podeu posar en contacte
amb nosaltres
a través del Twitter
o Facebook
amb el nom de
Factoria TGN
o al correu
factoriatarragonaradio
arroba gmail.com
això és tot
que tingueu
un bon cap de setmana
adeu