25 anys de ràdio.
Molt bona tarda i bon dilluns.
Benvinguts a la sintonia de Tarragona Ràdio.
Avui, 21 de març de 2011.
Ensetem la setmana i estem més cespitosos que mai.
Per què serà?
Serà que la nostra primavera ens ha vingut a veure o està a punt de fer-ho?
Ho deixem aquí.
Ha sigut un acudit molt dolent.
Ho sé, ho sé, però avui és dilluns.
Ens ho podem permetre.
A més, avui tenim un programa dens, de veritat.
El dijous passat vam recordar que Tarragona Ràdio
va celebrar diversos programes especials
per commemorar els 20 anys de les primeres eleccions
als ajuntaments en l'etapa democràtica.
Per celebrar aquella data, com us hem dit,
la nostra emissora, el 99 va realitzar diversos programes.
El dijous us vam oferir, vam poder escoltar els sis caps de llista
que hi eren presents en aquelles primeres eleccions democràtiques.
i avui recordarem a dos dels polítics que van sortir escollits a l'any 79 com a regidors
i que 20 anys més tard continuaven en actiu dins de l'Ajuntament de Tarragona.
Aquests dos polítics són Joan Miquel Nadal, alcalde d'Allevorens de Tarragona
i Josep Anton Burgessé, tinent d'alcalde d'Urbanisme.
Aquest programa, recordem, es va fer a l'abril de l'any 1999,
dins del matí de Tarragona Ràdio.
I com el programa és força llarg, que gairebé ocuparà el nostre programa,
només ens resta dir que, de cara al final, com sempre,
als 10 minuts finals del programa,
i de cara al final, quan ens quedin 10 minuts,
escoltarem el nostre company Joan Maria Bertran,
de nou a l'any 1989, deu-n'hi-do,
la de festes que vam poder fer aquell any musicalment parlant, clar.
I després de fer-te la presentació,
és recordar-te que això és 25 anys de ràdio,
que et trobes a Tarragona Ràdio,
al 96.cfm, a www.tarragonaradio.cat,
i també ens pots sentir via i...
i també ens pots sentir via TDDT.
I avui comencem amb la música dels Vigis.
Això es diu You Gwynn Again.
Générique.
Générique.
Générique.
Générique.
Générique.
Générique.
Générique.

Générique.
Générique.
Générique.
Générique.
Générique.
Générique.
Générique.


Générique.
Générique.
Générique.
Générique.
Générique.
Générique.
Générique.
Générique.
Générique.
Générique.
Générique.
Générique.
Générique.
I com els havíem dit a la presentació del programa,
recordem que la segona part seria d'aquell programa
Aquell programa per commemorar els 20 anys de les primeres eleccions
als ajuntaments a l'etapa democràtica.
Per celebrar precisament aquesta data,
la nostra emissora, el 99, va realitzar diversos programes
amb diferents protagonistes de l'època,
per comentar com s'havien viscut aquests 20 anys d'ajuntaments democràtics
i també la seva experiència política.
Avui escoltarem a dos dels polítics que van sortir escollits els 79 com a regidors
i que 20 anys més tard continuen en actiu.
Dins de l'Ajuntament de Tarragona,
Joan Miquel Nadal, l'alcalde de Llavors,
Josep Anton Burgesset i nen d'alcalde d'Urbanisme.
I aquest programa, us recordo, es va fer a l'abril del 99
dins del Matí de Tarragona Ràdio.
El Matí de Tarragona Ràdio, la ràdio del matí que es fa a Tarragona.
Tarragona Ràdio continua avui amb la sèrie de programes dedicats al 20è aniversari
de les primeres eleccions democràtiques realitzades a l'Ajuntament de Tarragona.
De tots els protagonistes d'aquests 20 anys de política municipal,
n'hi ha dos que presenten unes característiques ben especials i ben singulars.
Són els únics polítics que es van presentar a les eleccions
d'aquell 3 d'abril del 1979,
que van sortir escollets com a regidors en aquells comissis
i que encara avui continuen a la política municipal,
a l'Ajuntament de Tarragona.
A més, es dona la circumstància que 20 anys després
de la seva entrada al Consistori,
els dos polítics tenen màximes responsabilitats al govern de la ciutat.
Són avui els protagonistes d'aquest programa especial de Tarragona Ràdio
amb motiu del 20è aniversari
de les primeres eleccions democràtiques a la ciutat de Tarragona.
Els protagonistes són l'alcalde de la ciutat, Joan Miquel Nadal.
Senyor Nadal, bon dia.
Bon dia, bon dia.
I el tinent d'alcalde d'Urbanisme, el senyor Josep Anton Burgesset.
Senyor Burgesset, bon dia.
Bon dia.
Han passat 20 anys.
Se'n recordaven de la data?
La tenien ben percent o no?
Hi ha una cosa que és...
Perdó.
És a dir, les eleccions en principi tenien que ser una mica més tard de l'abril,
però hi va haver una...
En aquella època hi va haver un intent d'allunyar-les
el màxim possible del 14 d'abril,
de la proclamació de la república,
perquè amb la...
És a dir, la república va vindre com a conseqüència
de les eleccions municipals,
d'unes eleccions municipals, no?
I les eleccions tenien que ser una mica més tard.
Tenien que ser sobre finals d'abril, primers de maig.
Però es van avançar...
Però clar que ens en recordem, clar que ens en recordem, no?
Ells van guanyar les eleccions.
Sobretot perquè eren més joves.
Tenien 26 anys i 27, aproximadament, no?
I el curiós és veure...
Jo no sé l'edat que tenia.
No, el curiós era veure, en tot cas,
veure les fotografies d'ara i veure les fotografies d'aquell moment, no?
Sembla que hagi passat molt més temps del que són 20 anys.
20 anys són molts anys, no?
Però sembla que siguin molts més,
perquè aquest país ha evolucionat en els últims 20 anys d'una manera tremenda.
La ciutat, tota la ciutat, la nostra també, no?
Però és curiós tenir-lo en compte
i la millor manera de tenir-lo en compte
i ser sensible és veure aquelles fotografies d'aquella època.
I jo sempre recordaré
que vaig entrar en una llista municipal que anava el 13.
De cop i volta vaig acabar el 2 o el 3,
em sembla que era, o el 3.
I vam guanyar les eleccions, també.
Vam guanyar les eleccions, però vam governar tots, eh?
O sigui, aquí el senyor Nadal també...
No, menys l'OCD.
Menys, sí.
L'OCD.
Després en parlem, després en parlem d'això, del govern.
En qual sol cas, Joan Miquel Nadal i Maler,
el quart de la llista de Convergència i Unió...
Va entrar pels pèls.
Va entrar pels pèls, tot s'ha de dir.
Sempre m'ha passat igual.
I ara, si em permet la broma, ja ara és alcalde, eh?
No vol dir res, això.
Va entrar pels pèls.
Era el quart de la llista de Convergència i Unió.
I el senyor Josep Anton Burgessé...
El tercer.
El tercer, tot i que diu que després d'una mena de carambola.
Té un procés i...
No, però ells van entrar molt sobrats, eh?
Tu, vosaltres, vosaltres, vosaltres, vuit, vuit, vuit...
Se'n recorden dels resultats d'aquelles eleccions?
Sí, ens vam fumar una pallissa important.
El Partit dels Socialistes va guanyar les eleccions, vuit regidors.
A continuació, el Partit Socialista Unificat de Catalunya, el SUC, sis regidors.
Després, Centristes de Catalunya, UCD, liderat per Àngel Vallbé, sis regidors també.
Sí, sí, sí.
A continuació, Convergència i Unió, quatre.
La plataforma veïnal, independent del senyor Chamar, dos.
I Esquerra Republicana, el senyor Sebastià Barrofet, un.
A la plataforma van entrar dues persones.
Dos regidors.
I van formar el Pacte de Progrés.
Després en parlarem d'aquest govern, una miqueta d'unitat que va haver-hi en la primera legislatura.
Però d'aquella campanya, d'aquelles eleccions, vostès que eren molt més joves, tenien vint i pocs anys,
que segurament devien de ser dels més joves de tots els que es representaven...
De tots els que es presentaven a les eleccions del 79.
Què recorden? Tenen algun record, alguna imatge, algun míting, algun acte, alguna pífia, alguna anècdota?
Jo de la campanya no me'n recordo.
L'únic que me'n recordo és d'abans de la campanya, que vaig anar a un curset intensiu sobre política municipal,
sobre política administrativa.
Perquè tots els d'aquella època sabíem el que era un ajuntament,
però el que no sabíem ben bé és que teníem que fer el dia següent d'estar allà dins.
Això del secretari, què era?
Sí que sabíem que era el secretari, però com funcionava la màquina administrativa no ho sabíem.
Per tant, jo no me'n recordo de fets a la campanya, però sí que me'n recordo a la precampanya.
Però més a nivell intern.
I després el que sí que recordo així com una... molt globalment,
és el fervor que hi havia durant la campanya municipal per part de la gent.
No sé, així com ara les campanyes electorals a tot el nivell ja ha fluixat molt, no?
En aquell moment hi havia una generació important de gent que s'acostava a col·laborar i a escoltar.
Jo recordo de la precampanya i de la campanya que, juntament amb altres companys del Partit Socialista i d'Iniciativa,
en aquell moment, i d'Esquerra Republicana,
que vam anar a parlar perquè una de les condicions que demanàvem era que,
que en el moment que es produís la substitució,
que no hi hagués ningú, que no estigués físicament ningú dels regidors de l'anterior situació,
és a dir, de l'últim regidor, l'alcalde era l'Esteve Benús, no?
Com a signe de ruptura, potser.
Sí, es va demanar que no hi...
Jo me'n recordo que vaig parlar amb l'Esteve Benús i li vam dir
Escolta, l'únic que et demanem és que no hi hagi ningú de vosaltres el dia en què nosaltres entrem, no?
És a dir, que la sensació va ser...
També era una mena de pacte, dir, escolta, nosaltres ens oblidem de tot el que ha passat
i, de fet, no vam...
La transició va ser molt correcta.
Però us demanem que vosaltres no estigueu aquí el dia que entrem, no?
I, aleshores, efectivament, quan vam entrar a l'Ajuntament,
sort que hi ha una cosa que és fonamental, és a dir, los cuerpos nacionales, no?
Que vull dir que... Secretari. Secretari, no?
Eren Souto, era Souto, que va ser secretari de la Diputació i va morir fa poc,
una gran persona, un gallec, una gran persona,
i ens va explicar el que teníem que fer, clar.
Tenien la sensació, en aquell moment, que existien a un moment polític històric, important?
S'havien fet eleccions generals molt importants en plena transició,
però a nivell local, a nivell municipal, eren, evidentment, les primeres.
En aquell moment tenien aquella sensació de viure i de ser protagonistes d'un moment històric,
o això ho dona el temps?
No, jo crec que en aquell moment, a més, la solidaritat estava molt més polititzada,
nosaltres també estàvem molt més polititzats, era un moment de ruptura,
o sigui, a veure, de ruptura... no es pot dir això de la ruptura,
un moment de transició, no?
No un 100% de ruptura, però hi havia un procentatge.
Però en els ajuntaments era on es veia més aquesta ruptura, no?
O sigui, es canviava un règim i es tornava a un altre.
I a més, eren les primeres eleccions, o sigui, crec que només havia hagut per davant les del 75,
i les del 77, no?
I les del 79, que s'havien fet un mes abans de les municipals, s'havien fet l'1 de març del 79.
Encara record, si recordeu, el fervor electoral latant que després va posar ordre,
que hi havia tota la ciutat empastifada de cartells, i a veure qui els posava més alt.
Jo recordo que allà davant dels caiguts, no davant dels caiguts, no, davant dels despullats,
a l'edifici de la Sobietat Social, que allà les escales eren, a veure com eren més altes,
o sigui, i arribaven quasi al segon pis, als cartells, no?
O sigui, i els militants de tots els partits, escolta, amb un fervor de tremendo, eh?
Hi havia, com diu el Josep, hi havia una escombra, ara ja no s'utilitza això,
però hi havia una escombra allargada, que et permetia, és a dir, tu agafaves l'escombra, no?
No l'escombra, un raspall, no? I amb un pal molt llarg.
Aleshores, no, se tractava de posar primer el cartell a terra,
i aleshores tu adornaves el cartell per darrere, llavors agafaves el cartell
i el posaves penjat damunt de l'escombra, pujaves l'escombra ben per amunt,
i aconseguies posar el cartell, com ha dit el Josep abans, el més alt possible,
i aleshores, bueno, era més difícil de tapar.
Però eren unes escombres allargades, eh? O sigui, no un escombra, un raspall i allargada.
En aquest moment, ara no se'n recordem, però, per exemple, els partits polítics democràtics,
posar cartells o anar pels carrers, però encara hi havia els crepúsculs aquells de força.
nova i la gent d'extrema dreta, que encara hi havia alguna corredissa pel carrer,
o sigui, encara te podies trobar amb gent que avui, que som molt amics tots plegats,
o sigui, avui ens veiem pel carrer i ens saludem, i recordem inclús amb aquells personatges,
però el que no pots fer és oblidar, i oblidar que alguns personatges d'aquells,
en algun moment, però es feia servir, inclús alguns d'ells, alguna arma, o sigui, no...
I van haver denúncies, van haver denúncies, i van haver inclús cops.
L'efervescència política era evident en aquell moment, els actes i els mítings, també els missatges,
vostès recorden entre els partits, tot i que hi havia una mena de preacord per després governar
bona part de les forces progressistes de la ciutat, doncs, l'Ajuntament de Terració,
però vostès recorden la campanya dura, haver d'intervenir amb missatges, amb contramissatges...
Jo no ho recordo, no crec que fossin les campanyes, no la recordo, primer, igual te diria que no ho recordo,
però jo crec que cadascú fèiem la nostra, però sobretot el que volíem era,
com encara no ens coneixíem prou, i per tant no ens matxacàvem massa uns als altres,
o sigui, no, en aquell moment el que fèiem és només una campanya de consolidació de la democràcia,
jo crec que els eslògans, jo recordo un nostre que era, entra amb nosaltres a l'Ajuntament, no?
Que tenia, portava un ovni, era un ovni, sortien tots així, llets, era horrorós, encara en tinc un, jo.
No, la foto aquella, sí, la foto aquella que la va fer l'Enric Uliver, per cert,
bueno, no la va fer ell, però ell era el que s'encarregava d'això,
i era una foto que era un cel negre, i en el fons es veia la llum,
que era una mica que amb nosaltres venia la claror, no?
Però en blanc i negre era molt dolent, aquella foto, eh?
Com un ovni, saps?
I del seu missatge, del seu cartell, se'n recorda o no?
El nostre devia ser encara pitjor, perquè encara vam treure menys bots.
Però no se'n recorda.
El nostre...
Curiós, eh? Se'n recorda del rival, però no se'n recorda del cel?
No, no, perquè va ser famós a l'Omniceu, va ser famós, va ser molt comentat, no?
Nosaltres portàvem un cartell que era el següent.
Era quatre personatges fotografiats, no?
El Josep Cendra, la Teresa Batet, el senyor Franquès i jo, fotografiats.
I la veritat és que eren més guapos del que vam sortir als cartells, ara ja no, no?
Però va ser horrorós, també, el cartell, perquè eren tres personatges estàtics, no?
També hi ha que fer una consideració, és a dir, en aquell moment, a Tarragona,
només existien, per exemple, l'emisores de ràdio, Ràdio Nacional d'Espanya,
que la tenia ocupada a l'OCD i que en aquells moments l'ordre era que en aquella ràdio no es fes debat.
Després, que hi havia més la SER.
La COPE d'haver-hi la SER.
No sé si la COPE, no sé si hi era, però vaja, era molt poc, no?
Diaris, el diari de Tarragona, però també el diari de Tarragona d'aquella època
sortia d'un moment on li costava molt fer política.
Era el diari espanyol.
Era el diari, sortia d'una època que li costava molt, no estava entrenat, no?
I encara devia ser de la xarxa del moviment, encara.
Era la xarxa pública, per entendre's, no?
Exacte.
Però era de la xarxa pública.
Sí, és a dir, li costava molt fer política de partits, encara no l'entenia.
I aleshores on feien la política?
Amb els cartells, amb els cartells, els carrers.
I al carrer, el carrer.
I mítings? N'hi havia molts?
O recorden d'haver-hi anat a molts mítings o molts actes?
O trobades amb associacions de veïns, amb els barris?
D'això se'n recorden?
Era un moment en què tu podies omplir amb una certa facilitat el camp de mar,
sense portar autobusos, no?
Cosa que avui ara ja tens que portar, ja tens que fer un esforç complementari, no tots plegats.
Era un moment de fer presència política, i aleshores això reflectia.
I sindical també, o sigui, a veure, era el moment,
de ruptura, o sigui, de ruptura social.
Però no hi havia tants líders, és a dir, per exemple,
en aquell moment, un líder no era tan famós com ara.
En aquell moment, te movies amb un pallac, un reventós,
un pujol, un roca,
el Partit Socialista es movia també amb aquell de l'UGT,
que després de ser...
Però m'he refereixo que tots els líders estaven molt menys,
el Gutièrrez, l'Antoni Gutièrrez d'Iniciativa, el Soler Barberat,
però estaven amb un nivell, no?
Amb un nivell més o menys igual.
Ara no.
Ara tu te trobes que els líders polítics de Catalunya
doncs estan molt més elevats que la resta dels líders,
i són molt menys.
És a dir, en aquells moments,
líders a Catalunya solament té el Partit Socialista
i Convergència i Unió.
Els altres estan en una altra línia.
I en aquell moment estaven tots més igualats.
El no haver tanta potència en els mitjans de comunicació
en aquells moments, suposo que era la clau
que la gent s'esforçés molt més.
Al final la campanya ja ens l'envien a casa, no?
La campanya electoral amb tants mitjans de comunicació
ja la gent la fa des del sofà, no?
I ja...
A veure, tenim més informació
per als mitjans de comunicació públics
i ser privats,
el que jo crec que també la gent s'ha acomodat molt més
és estar al sofà veient la política, no?
És a dir, per tant, no participa tant.
O sigui, la culpa és dels polítics.
No només dels polítics,
sinó que els mitjans de comunicació,
però no es tracta de buscar culpables,
ha acomodat molt la vida política.
I la gent s'ha tornat més individualista.
En aquell moment, encara un moment molt col·lectivista
de la política, no?
Va haver-hi un moment en què els partits polítics
tenien molts militants,
també la central sindicals tenien molts militants,
i treballava molt.
O sigui, la gent treballava molt.
ara això ha canviat molt, també.
Però ha canviat els temps, no?
I per tant, ha canviat els avis de la gent.
Però eren bons aquests temps,
i són bons els d'ara, vull dir,
tampoc no és que hagi...
És a dir, mitificar, són diferents.
Jo crec que mitificar el que va passar fa 20 anys
i dir que llavors era molt bo
i ara és molt dolent,
doncs és mentida.
Vull dir, jo crec que llavors
era molt dolent,
perquè sorties d'una dictadura
i entraves en una democràcia,
i per tant era difícil i complicat.
Però ara també és difícil i complicat
en funció que hem d'espavilar-se més
per fer ofertes.
És a dir, en aquell moment deies una cosa
i a tothom li semblava bé.
Ara, com que hi ha més societat,
hi ha més intel·ligència,
hi ha més cultura,
hi ha més comunicació,
les coses s'han d'afinar molt més.
Abans els polítics era molt més fàcil.
Ara és més complicat,
perquè tens d'afinar molt més.
Perquè els temes de debat
se'n recorden quins temes preocupaven
als ciutadans en general,
però a nivell local,
a nivell de Tarragona.
L'aigua era un dels més importants
en aquella época.
L'aigua, suposo,
els serveis socials en aquell moment...
Veníem d'una campanya que...
A veure, pensem que estem parlant
dels anys de fa 20 anys
i ara veiem una ciutat
absolutament diferent.
En aquell moment no hi havia
carrers sense espeltar,
els barris estaven com estaven,
algunes zones de la ciutat també.
Però ens vam trobar una ciutat
molt desfeta.
Però de temes puntuals
que vostè em parla,
la campanya més forta
aquí va ser el tema de l'aigua.
de l'aigua.
No pagueu l'aigua.
No pagueu l'aigua.
Imagina't,
i després van entrar els socialistes
i tenien que dir
ara volem cobrar.
Nosaltres no vam dir
no pagar l'aigua, no.
Era un col·lectiu...
Qui has de dir?
El Paco Iblada.
El Paco Iblada.
Hi havia un col·lectiu a Tamaona.
El Paco Iblada,
el Xamà...
I tot això venia
d'una privatització
del servei d'aigua, no?
El servei d'aigua
es va privatitzar
a una companyia privada, no?
Aigua de Barcelona.
Aigua de Barcelona,
segona en aquell moment.
I aleshores
hi havia un moviment ciutadà
que deia
escolta,
això no pot ser, no?
Hi va haver manifestacions
a la Rambla,
hi havia unes taules
a la Rambla
en què es feien.
A la Rambla
es va arribar a fer
un míting
de gent seguda allí,
la gent,
a veure,
amb una tarima
i el públic segut
amb unes cadires
va parlar de l'aigua, no?
O sigui,
bueno,
són coses molt diferents.
Però després
la companyia Aigües de Barcelona
va ser intel·ligent
i va pactar
amb l'alcalde Requesens
una companyia mixta.
Va ser una sortida intel·ligent.
Sí,
perquè suposo que es van veure
de dir,
escolta'm,
si anem als màxims
perdrem la concessió
i van fer un pacte
que econòmicament
va ser molt interessant
per les arques municipals,
per la ciutat,
perquè jo crec que va ser
més aviat
això que diu el Joan Miquel
d'estratègia de l'empresa.
L'empresa havia pogut
fer dues coses.
O tres,
resistir,
no cedir de cap manera
o arribar a una...
Hauries guanyat.
Hauries guanyat,
però no li hauria servit
per massa cosa tampoc.
I vostès que eren dels més joves,
com dèiem,
dels que es presentaven
en aquelles eleccions.
Ara ho som ara.
Són molt joves,
però aleshores
eren gairebé adolescents.
Va repetint la jugada
cada cinc minuts
i jo, escolta'm,
jo tinc l'edat que aparento.
Eren joves i són joves.
Gràcies.
Molt bé.
Senyor Nadal,
senyor Burgassé,
vostè,
quines relacions tenien
amb els seus caps de llista?
Perquè clar,
jo no sé si en el seu cas
el senyor Josep Sendra
o en el seu cas
el senyor Josep Maria Recasens
els havien justament
portat a la política,
eren els seus pares polítics,
quina relació recorden
amb tots els companys
de la llista
i especialment
amb els caps de llista?
Vostè, senyor Nadal?
Jo el Recasens
no el coneixia
feia massa temps.
Jo el vaig conèixer
feia poc temps.
Per tant,
les relacions
amb un personatge
que té...
que és il·lustre
pel seu caràcter
però té un gran ventatge
és que deixava treballar molt.
Així com sembla
que és una persona
que dirigeix molt,
que és molt dirigista
pel seu caràcter,
per contra,
t'ha deixat treballar molt.
I així vam tenir
la mostra
perquè quan tots
vam formar
el pacte del Boves
tothom
dintre de les coordenades
del que calia fer
fèiem una mica
el que...
el que volíem.
Josep Maria Recasens
té un caràcter
fort
però no...
és un home
amb el que
hi pots xerrar.
Vés treballar,
veig treballar molt bé.
Sí, sí.
És una mica
Manel de l'amo.
Bum!
Llavors tu t'has de quedar quiet
i dir,
bueno, escolta,
Josep Maria,
ja has acabat,
sí, ara parlem
una mica del tema.
i les relacions
amb el Josep Maria Recasens
van ser bones
i amb el Josep Sendra
també excel·lent.
Jo coneixia el Josep Sendra
de feia 3 o 4 anys.
Un dia tens que vindre a explicar
perquè el Pujol
se creia que el Sendra
era un capellà.
O sigui,
el Pujol
quan va conèixer el Sendra...
Jordi Pujol,
president de la Generalitat.
el president de la Generalitat
se creia que el Josep Sendra
era capellà.
Però el va veure,
a més.
Sí, el va veure.
I el va sentir parlar.
I el va sentir parlar
i el creia que era capellà.
I aleshores,
un dia que t'ho expliqui,
és una cosa,
llavors va sortir
d'això la Marilín
i va dir que no,
però bueno,
així.
I teníem...
El Sendra té molt bon caràcter,
és una excel·lent persona
i té un caràcter bo.
I els recasens també té bon caràcter,
l'únic que passa
és que has de deixar passar
el primer cop.
És a dir,
t'has d'apartar.
No es podria anar al dematí
a primera hora,
no,
és una persona
que no té
uns dematins exactament.
L'altre dia,
a més,
el va obtenir aquí,
no?
I a mitja hora,
bueno,
a mitja hora,
a cinc minuts,
va fer també ja
l'amo de la situació,
una mica de dir,
escolti,
amb qui mana aquí,
no?
Algú té què dirigir.
Per tant...
Però era qüestió,
amb el Josep Maria Carrés,
era qüestió
d'apartar-te'ls el primer cop.
I a més,
era inevitable.
Les eleccions,
com deia,
de tres setmanes,
tres setmanes de campanya.
Ara en fem dues,
dues setmanes de campanya,
potser n'hi ha molta
precampanya electoral,
però aleshores es feien
tres setmanes de campanya.
És que si fem
tres setmanes de campanya
ens arruïnem,
perquè amb el que cobren
els mitjans de comunicació
per fer un espat publicitari...
Ara estem sempre
en precampanya
i fem 15 dies de campanya.
En qualsevol cas,
el nou consistori
es va elegir,
es va constituir
ja formalment
pocs dies després,
era concretament
el dia 19 d'abril,
van elegir com a alcalde
Josep Maria Recasens
amb 19 vots.
tots, menys centristes
de Catalunya,
un CD,
van formar part
d'aquell pacte de progrés
i van donar suport
al candidat
de Josep Maria Recasens.
25?
27, 27.
Igual que ara.
No, 19 i 26.
19,
hi havia els dos,
igual es van estenir
els de la plataforma.
Hi havia un regidor absent
i un vot nul,
va haver-hi,
segons diu
les actes d'aquella jornada.
Un vot nul
i un regidor absent,
concretament
Ángel Martínez Lanzas
del PSUG,
del PSUG.
No, no,
era socialista
que no va arribar
a prendre posició.
Es va enfadar,
sí,
es va enfadar
abans d'entrar aquest.
L'Àngel Martínez Lanzas
anava amb el grup
de socialistes.
Amb el PSC
i no va arribar
a prendre posició.
Es va disgustar abans.
Un,
i l'altre,
i un vot nul
que desconeixem ara
aquesta informació.
Però en qualsevol cas
Josep Maria Recasens
el van escollir
com a alcalde
amb 19 vots
i només
6 en contra
dels
centristes
de Catalunya.
No crec que votessin
en contra els centristes.
Vols dir que van votar
en contra?
O van votar
la candidatura
d'Àngel Ballver?
Ah, sí, sí.
No sé, no,
jo tampoc recordo
si van votar
la seva.
Devien votar
el seu candidat.
Sí, no van votar
en contra,
van votar el seu candidat.
L'Àngel Ballver
era germà,
era oncle dels Ballver
i era un senyor
que treballava
a la Crols de Reus
de la Línia Blanca.
A partir d'aquest govern
hi ha una cosa
que no perdis de vista
que era que
els caps de llista
eren
el Baixeres,
el Cendre
i el Recasens
principalment, no?
Sí, aquests tres junts
del govern, no?
Aquests tres junts
Déu-n'hi-do també
el que són capaços
de...
el que eren capaços
de fer
i la Bili
és que eren capaços
també de...
Aquí es passa...
D'anècdotes
podries comptar
un munt...
Aquí es parla de nosaltres
però nosaltres
que vèiem el que feien...
Clar, el que passa
és que el que feien ells
no reflexava tant
els mitjans de comunicació
perquè ara és terrible
perquè segons quins gests
fas amb un adversari
polític o amb un company
ja te poden fer
30 interpretacions
i llavors
el que es deien entre
és amb Baixeres i...
Estan governant junts
I el centre
Estan governant...
No podeu imaginar...
El que passa
que van vindre l'altre dia
i aquí van dir
que anàvem bé
però si us expliquéssim
el que dèiem
Van dir que anàvem bé
però d'on i do
també van deixar caure alguna...
Home, el Requesens
no sé si ho va explicar
però va tenir una discussió
en un moment
que va haver-hi
amb una crisi molt forta
amb la UR
i algú dels socis
del govern
li va dir
escolta'm
ara sí que ja s'ha acabat
i ja te quedan
pocs dies
per ser alcalde
era un soci del govern
El Baixeres
Bueno, el nom
l'has dit tu
El Baixeres
Imagina quina coalició...
Com anaven les coses
O sigui, anaven bé
en el treball
però des d'un punt de vista polític
Jo no saps
el que va passar un dia
El Josep Maria Requesens
és nomenat alcalde
i el Josep Anton Baixeres
va ser primer a tindre alcalde
Sí, primer a tindre alcalde
I aleshores
el Josep Anton Baixeres
el Josep Maria Requesens
va marxar de viatge
i ell va quedar d'alcalde
i aleshores
amb revanxa
amb el tema de la Guàrdia Urbana
d'abans de les eleccions
es va fer formar
tota la Guàrdia Urbana
davant de l'Ajuntament
I va passar revista
com si fos un militar
I va passar revista
a la Guàrdia Urbana
I es va muntar un siri
perquè llavors hi va dir
però escolta'm
què és això?
No, no...
Nosaltres vam tenir
dos o tres lios
el primer que vam tenir
crec que a l'entrar
va ser una vaga
de recollida d'escombraries
Te'n recordes?
Que dels primers temes
que vam arribar allí
vam dir
escolta'm
tenim una vaga
primer l'aigua
i després les escombraries
i vam tenir un lío
molt fort
amb la Guàrdia Urbana
amb la Guàrdia Urbana
no, amb alguns dirigents
de la Guàrdia Urbana
que en aquell moment
eren personatges
algun d'ells
inclús relacionat
amb l'extrema dreta
que era el que encarcelava
tot aquest moviment
que després van marxar
de Tarragona
però clar
eren moments difícils
en què
tots aquests petits líders
que...
petits líders
que eren petits
d'estatura
de més
però bueno
que era gent
que estava relacionada
amb l'extrema dreta
que causava problemes
i que no acabaven
d'acceptar
que això de la democràcia
a veure
acceptaven que
hi havia hagut
unes eleccions
el que estaven convençuts
que això no duraria molt
i jo crec que
aquests sectors
hi havia algú
que estaven atrinxerats
amb espera
amb bastant baix
allò de dir
esperem a veure què passarà
concretament
hi va haver
dos o tres
circumstàncies
dintre de l'Ajuntament
i fora
però
home
això que en aquells moments
va ser crisis importants
com que no estaven
vostès als mitjans
de comunicació
no se'n va entrar ningú
si ara estigués
si ara passés això
una crisi d'aquestes
com les que va passar
seria
home
no teníem
no teníem
els periodistes diaris
que tenim per l'Ajuntament
no sé
en aquell moment
era una altra
la dinàmica
tema de la guàrdia urbana
avui
s'entereu de tot
perquè esteu tot el dia
pels passadissos
i pels despatxos
van ser molt més fortes
les crisis
però hi havia batuses
molt fortes
home
i el Josep Maria Racadens
que li va allargar
un cendrer
amb un de la
el que no va ser així
que va ser al revés
va ser el bomber
no el bomber
va ser un bomber
que no
que va ser un que treballava
allà baix a l'escorxador
va ser un bomber
que al final
es va posar molt neguitós
es va posar molt nerviós
i no li va llençar el cendrer
el que va ser
molt nerviós
i el va llençar
contra la taula
imagina't quina negociació
col·lectiva
la que un bomber
es posa nerviós
i agafa un cendrer
i el llença
contra la taula
i es va trencar
fixa't
això que explica
el Josep Anton Burgassé
això
va tindre
mínim reflexe
el dia que jo vaig treure
a la gent
d'UGT
que volia ocupar
l'alcaldia
fixa't el reflexe
que va tindre
i són dues coses
que més o menys
tenen el mateix valor
és a dir
el Josep Maria Regassés
quan va passar això
del bomber
del bomber
era un bomber
es va treure
com tenia que fer
perquè fins aquí
es pot arribar
i bueno
va passar així
perquè clar
no donava per més
la notícia
o es creia
que no donava per més
En Cossol
que has parlat
d'aquest pacte
de progrés
d'aquest govern d'unitat
vostès creuen
que era necessari
en aquell moment
que era pràcticament
imprescindible
que pràcticament
totes les forces polítiques
de la ciutat
fessin una mena
de govern d'unitat
perquè se sortia
d'una situació
evidentment
molt diferent
i que l'objectiu
era d'alguna manera
raconar els hereus
els que alguns
consideraven hereus
del franquisme
com era
l'OCD
a veure
si en la primera part
no tant
en la segona
en el grup
de l'OCD
havia de tot
a l'OCD
a Catalunya
hi havia de tot
a l'OCD
a Espanya
no
estem parlant
de dos païs
i per això
que la gent
que hi havia
de l'OCD
a l'Ajuntament
de Tarragona
jo la recordo
entranyablement
hi havia
el Josep Maria Forner
de Benso
que va morir
hi havia
l'Àngel Ballver
hi havia
el Ramon Grau
hi havia
Ferreira
després se'n va anar a Mèxic
el Grau
el Grau
l'empresari
de la Renault
però
me refereixo
que aquestes persones
aquí
eren unes persones
entranyables
i cap problema
el que
el que passa
és que la resta
d'Espanya
sí que l'OCD
representava
un residu
home
jo crec que va ser
molt important
perquè es demostrava
una certa coherència
de poble
al voltant
de la transició
ara també
la segona part
va ser un
això va afavorir
brutalment
el Partit Socialista
és a dir
si no s'hagués format
aquest pacte de progrés
el Partit Socialista
no hauria tingut
a les següents eleccions
82
tantes alcaldies
com va tindre
perquè efectivament
va donar
als alcaldes socialistes
una estabilitat
important
te'n recordes
el que passa
que tot venia
d'un moviment
recordem
per exemple
tot el tema
de les manifestacions
reivindicatives
de llibertat
d'autonomia
llibertat d'amnistia
i estat d'autonomia
penseu que a més
després va haver
alguns partits
el PSUC
i nosaltres
que inclús
vam portar
senadors conjunts
en l'entesa
dels catalans
el moment
era un moment
de recuperació
de llibertats
nacionals
i per tant
passava també
per aquestes llibertats
nacionals
recuperar-les
pels ajuntaments
i jo crec
que bé
hi havia un sector
que representava
l'espanyolisme
independient de les persones
l'espanyolisme
més
recalcitrant
més
anti-país
i anti-nació
i per tant
com estaven
molt més polititzats
vam creure
per tu
que calia
defensar
les llibertats
aquells eslògams
que abans
estàvem defensant
i que
aquelles reivindicacions
les volien portar
a la pràctica
i els ajuntaments
va ser una de les primeres
proves
després el temps
va anar canviant
per exemple
nosaltres vam augmentar molt
i vam anar
va entrar en crisi
jo crec
tot el sector aquest
del PSUC
el moviment comunista
per entendre'ns
va anar a transformar-se
també
la societat
va veure això dels comunistes
des d'una altra perspectiva
i això ens va anar
molt bé a nosaltres
els socialistes
ells els socialistes
van donar
un cop de mort
el partit socialista
unificat de Catalunya
és a dir
els van donar
un cop de mort
electoral
no un cop democràtic
és a dir
els van arraconar
i els van deixar
justament al lloc
on han quedat després
i han anat perdent
després
nosaltres
des de Convergència i Unió
vam donar un toc
no de mort
però un toc important
a l'OCD
nosaltres vam passar
de 4 a 6
i l'OCD
va baixar
a 2 o 3
o 4
també va rebre
un cop de mort
a Esquerra Republicana
perquè
li van donar
els socialistes
i també els socialistes
van donar
un cop de mort
al Xemà
al Xemà
li van donar
un cop de mort
important
i va quedar
les coses
van anar reajustant
com va passar
a Tarragona
es va passar
a tot l'Estat
ah no
a tot arreu
es va clarificar
el panorama
es va deixar
el mapa electoral
a la seva situació
recordem
les primeres campanyes
electorals
jo el que no recordo
a Tarragona
per exemple
quantes candidatures
hi havia
a les primeres municipals
hi havia
moltíssimes
no sé si hi havia
les nostres
només o hi havia
més
però sí que recordo
és que en totes les campanyes
hi havia una quantitat
de partits
i partits
petits
i partits
mitjans
o ERT
partit dels treballadors
d'Espanya
el moviment comunista
los libertarios
després hi havia
dos falangistes
dos falangistes
i no
n'hi havia
n'hi havia
clar
tot aquest mapa
es va anar estructurant
a partir del que és
un país
en aquell moment
un país
que se volia
semblar Europa
dos grans forces
o dues línies
amb els nacionalistes
pel mig
que és un mapa
tradicional
pels problemes
que tenia
però la ciutat
i vostès que entraven
de nou a l'Ajuntament
amb una incenda municipal
m'imagino que complicada
amb els problemes
com el de l'aigua
l'estructuració de la ciutat
era bo
considerant que va ser positiu
fer aquella mena
de govern d'unitat
eren fins i tot necessari
més que...
Home, un pot dir
des de la perspectiva
de Convergència i Unió
que allò va significar
un final
ajudar els socialistes
és a dir
i va ser veritat
però això
no treu
que no sigui responsable
de fer el que se va fer
vaja
jo crec que
aquest és
la meva creència
jo crec que vam donar
una lliçó
del que calia fer
en un moment
que les circumstàncies
no s'obligaven a fer
aquesta mà
el gran drama
de la política catalana
és que dintre d'uns anys
els polítics
no es coneixeran
tant com ens coneixem ara
i aleshores
serà molta més
la dificultat a Catalunya
és a dir
els polítics a Catalunya
es coneixen
de tota la vida
és a dir
el Reventós
el Pujol
l'Uviols
el Maragall
etcètera
tota aquesta gent
escollint el Gutiérrez
jo coneixo el Josep Burgessé
de tota la vida
bé, tota la vida
Déu-n'hi-do
i aleshores
el gran drama
de la política catalana
serà
quan nosaltres marxem
i ens substituiran
però els que entren
no hauran tingut
tanta relació
i aleshores
seran un pèl
més difícils les coses
és a dir
quan surtin els grans
un dia o altre
doncs el Maragall plegarà
el Reventós plegarà
el Pujol plegarà
el Nadal plegarà
perdó
els que vindran
després
no tindran
el mateix grau
de coneixença
que permeti
en un moment donat
solucionar
determinades qüestions
en aquell primer
govern
del que parlàvem
primer govern democràtic
de la ciutat
el senyor Joan Miquel Nadal
va ser conseller delegat
de serveis municipals
i manteniment
aquí els vaig fotre tots
i el senyor Josep Antoni Burgessé
va ser tinent d'alcalde
de joventut
no podia ser d'una altra manera
i esports
fixi's vostè
de joventut i esports
jo
aquí es va començar
a repartir el tema
i aleshores
van començar tot
no jo vull ser de governació
i aigües
i jo aleshores
vaig dir
vaig anar per l'Ajuntament
mirant-me
i vaig veure
que la brigada municipal
li van donar escollir?
no, no vaig dir res
jo vaig callar
i aleshores
no havia volgut ningú
no, no
tots volien ser generals
tots volien ser generals
jo me'n vaig donar compte
que la brigada municipal
en aquell moment
tenia 180 persones
180
i aleshores jo no deia res
i tots
un volia ser
l'urbanisme
i un altre fixe's
centre salut pública
imagina't en aquell moment
salut pública
el que va anar a triar
el Josep
i tal
i el Josep
aquest joventut
perquè era jove
jo me'n vaig anar
a això de la brigada municipal
i me'n va donar
molta publicitat
perquè anava arreglant cosetes
jo saps
allò que faig sempre
seria una mica
el que fa ara
el senyor Manel de l'Amo
sí però
jo segueixo fent el mateix
jo m'apuntava a les cosetes
no m'hi he pogut evitar
jo segueixo seguint
conseller de la brigada
i tenien despatxos
se'n recorden
en aquella època
quan van entrar a l'Ajuntament
aquells primers dies
a l'Ajuntament
amb càrrecs de responsabilitat
ell sí que devia tenir despatx
però a la brigada
jo no
el Llelmet
nosaltres teníem el que podíem
en una sala
en una sala podíem estar
dos o tres regidors
però teníem el que podíem
home
no estava preparat
l'Ajuntament
per tot això
jo tenia un despatx
igual que nosaltres
devia estar en una cadira
i dos
allà baix a la brigada
el trenvia
el jove primer
i diners n'hi havia o no?
o l'Ajuntament estava pràcticament
en bancarrotes
podria dir?
no
jo crec que
el que hi havia
és capacitat financera
a veure
l'esquema era un altre
les comptes
veníem d'uns ajuntaments
que estaven molt tutelats
per l'administració central
i l'àmbit
era absolutament diferent
teníem la Generalitat
que va marcar
noves directrius
va sortir després
les noves lleis
de règim local
o sigui
va ser tot absolutament diferent
a veure
parlar de si hi havia diners
abans o no
els ajuntaments democràtics
va ser l'inici
d'una nova etapa
amb noves fons
de finançació
escasses o no
però bueno
noves fons
una nova filosofia
i això que dius
del regidor
de Joventut i Esfor
mira com estaven les coses
i tirant d'alcalde
que en una primera
constitució
del Consell Municipal
de la Joventut
va haver-hi
una polèmica
partidista
perquè encara hi havia
de regidor
el senyor
Josep Estrada
o sigui
se'n recordeu
el famós
el de sempre
que devia ser
estava amb el Passuc
potser va ser el Nul
és el que et dic
no ho sé
i en un moment
recordo encara
com si fos
en aquell moment
una enganxada
discutint sobre la falange
sobre la OGE
l'organització joven i l'espanyol
entre ell
i un personatge
que jo me l'estimo molt
que és una molt bona persona
però que en aquell moment
que era l'Antoni Noguera Casas
o sigui
que l'estrada va començar
a parlar de la falange
i a despoticar
contra el franquisme
contra la falange
i tal
que el Noguera no va poder més
vas tenir que aixecar
i va dir
escolti
ja està bé
si venim aquí
perquè ens insultin
marxem
o sigui
donar-se'n compte
el que ha canviat el temps
Déu-n'hi-do
els caps de llista
d'aquelles eleccions municipals
del 79
que van estar convidats
la setmana passada
a aquest programa
han deixat fa temps
la política activa
i deien justament
en aquell programa
que hi havia hagut
que les situacions
eren molt diferents
que la política
d'aleshores
era molt diferent
a l'actual
venien a dir
que aleshores
vostès eren polítics
aficionats
i que ara són polítics
professionals
tant consideren
que han canviat les coses
aquell moment polític
del 79
al moment polític
del 99
i que la política
era molt millor
a les hores
que no pas ara
això des de la seva perspectiva
la d'ells
la que estan ara
tothom
és evidentment
el Josep Maria Requesens
l'alcalde Requesens
el Josep Cendra
i tots aquells
sempre per ells
aquella època
és millor que l'aquí
i tal
i per vostès
i quan marxem
direm que el nostre
és el millor
suposo que farem el mateix
i per vostès
és ara millor
la política d'ara
que la que es feia
aleshores?
però és diferent
del que deia abans
o sigui
a veure
l'alcalde Requesens
el Cendra
tots aquests
per exemple
des del punt de vista
de la comunicació
no existia
la situació actual
en la que tu
constantment
tens que
respondre a preguntes
allò que feia
el Josep Maria Requesens
que era una persona
que sortia molt al carrer
però allò d'estar
tancat al despatx
durant les hores de visites
i tal
i la premsa no venia
si tu convocaves
una ordre de premsa
doncs volies dir alguna cosa
la gent venia
però si no no
vull dir que
la transmissió
de la informació
és molt diferent
però
la crispació
que hi ha ara
que es reflecteix
molt més
als mitjans de comunicació
més en la crispació
les polèmiques
que hi ha ara
en el que hi eren
amb el mateix nivell
el que passa
que hi havia
una generació
també
que era
el Franqués
el Requesens
que tenien
una edat
que en algun moment
jo he vist discutir
el senyor Franqués
i el senyor Requesens
en un to de veu
i en una
que mai
l'he vist més
a l'Ajuntament
però al final
acabaven dient
bueno
esperem un cafè
però escolta
uns crits
uns crits
i dient
escolta
que t'has cregut
dient coses
que no es poden repetir
i després
anaven el diumenge
buscant pous
amb un
el Josep Maria Requesens
i l'alcalde
i el Franqués
anaven amb un
buscant aigua
com se diu
aquells que busquen
un zaurí
en català
si ve així
en català
no sé com se diu
però sí
anaven buscant aigua
perquè llavors
hi havia l'adèria
de buscar pous
i perquè no hi havia
l'aigua del concert
que les discussions
i les polèmiques
que hi havia en aquell moment
també eren conèixudes
ara estan molt més
publicitades
hi va haver un moment
en un plenari
que
hi va haver un moment
en un plenari
que en Chamar
que era molt dur
Chamar
era molt dur
era una persona
molt dura
molt dura
i a més
en una situació
clar
era
SJ
servei de Jesús
jesuïta
i era molt dur
molt dur
molt dur
molt dur
amb els demés
molt dur
i una vegada
me'n recordo
que va ser molt dur
amb el Josep Sendra
no sé per què
i l'altre li va dir
vostè sí que és
d'una multinacional
el Josep Sendra
que és de missa
li va dir vostè
que ens acusava
que nosaltres
estàvem al cercle
de les multinacionals
i li va dir
escoltim
senyor Chamar
vostè que forma part
d'una multinacional
de consciència
d'això no pot parlar
però
i clar
el Josep Sendra
que és un home
religiós
és a dir
que practicant
aleshores
el que li va arribar a dir
amb un capellà
va ser horrorós
però
però
però
li va dir
molt dur
molt dur
molt dur
la duresa dels debats
de un i do
en aquell moment
també
han passat 20 anys
com deien
segurament que hi ha molta gent
de la cança
escolta que es deu preguntar
i que els preguntaria
com han aguantat
aquests 20 anys
o per què han aguantat 20 anys
o per què mantenen
durant 20 anys
aquesta activitat política
a l'Ajuntament de Tardona
realment per servei a la ciutat
per devoció
perquè els agrada molt la política
perquè ens hem divertit molt
home
és que ens agrada
el que no podríem ser
si poc
i te dir
escolti
hem patit tant
que tenim que anar al cel
i ens hem de posar una medalla
perquè
amb una medalla
sí que se la tenim que posar
però no per patir
això
ens hem de posar una medalla
ara pels 20 anys
però a veure
jo almenys
si suposo que amb això
coincidirem
l'alcalde
jo me l'he passat molt bé
i d'això també
la vida
és
és un
és un
un dret
a veure
i d'això
bé no
aleshores
el que compta és
tu has de fer la suma
i la resta
i aleshores
és més positiu
que no pas negatiu
i per tant
jo reconeixo
que m'he passat bé
que hi ha hagut moments dolents
sí
que hi ha hagut moments esplèndids
també
però que en definitiva
ell i jo
jo paja
crec que
és el sentit dels dos
estem en la política
perquè ens agrada
i si ara diem aquí
que hem patit
i que no sé
que estem
bueno
també té veritat
però seríem hipòcrates
si diguéssim
el contrari
no ens tenen
que fer un reconeixement
per haver patit
perquè no
i a més això és voluntari
o sigui
si pateixes molt
el que tens que més marxar
ara una medalla
sí que ens la posarem
però quan es retiri
en Puixa
no
no perquè et retires
i potser
venen els altres
i no te la posen
tu
és la resta
d'alguns història
que hauria de fer un reconeixement
els que porten 20 anys
exacte
ja els hi farem fer
la proposta queda aquí
com a mínim
no home
perquè si te'n vas
i després no se'n recorden
tens que vindre allà
escolti'm
no que no se'n recorda
ara els hi farem
aprovar una cosa
al plenari
perquè ens posin
una medalla de 20 anys
en Guassol
que si recuperen
unes paraules
abans del senyor Nadal
que deia
la importància
de conèixer-se en política
de portar molts anys
que es coneguin
vostès fa molts anys
que es coneixen
com a mínim 20 anys
des de les primeres
eleccions democràtiques
jo els anava a preguntar
justament per la seva relació
no l'aguanto
com és la seva relació
perquè vostès han passat
de ser adversaris polítics
molt durs
a col·laborar
en tasques de govern
en etapes ben diferents
en aquests 20 anys
no vol dir res
del pacte de progrés
a la situació actual
però sempre
a pesar de les bronques
el moment és més difícil
sempre ens hem mantingut
la paraula
sempre ens hem parlat
més o menys
perquè les relacions
quan són molt dures
doncs
la relació personal
els afecta
però bueno
jo vull dir
que hem sapigut
estar a l'alçada
de les circumstàncies
20 anys
dues persones
coneixent-se
a veure
poden passar moments
millors
o millors
que no es passen
a la família
que no es passen
entre amics
de tota la vida
els millors
moments
i pitjors
la gent pensa
que som diferents
i això és igual
vull dir
una amistat
té pujades i baixades
una relació política
té pujades i baixades
ara
ningú negarà
bromes a banda
del que he dit abans
ningú negarà
a Tarragona
no pot negar ningú
que tant el Josep Burgessé
com jo
hem tingut responsabilitat
política
i complexa
de ser ciutadans
que hem dirigit
d'una ciutat
i que jo crec
que hem estat
al nivell
de l'entesa
quan ha convingut
i del desacord
quan ha convingut
però m'ha donat la sensació
que responsabilitat
n'hem tingut sempre
això a nivell personal
i a nivell de ciutat
aquests 20 anys
com ha canviat?
en millor període
ha sigut
el de Convergència Unió
s'imagina
ja s'ho dirà
l'altre
sobre les bases
que van posar
els socialistes
en els últims anys
jo crec que els socialistes
han tingut que tornar
amb el Govern
de Convergència Unió
per tornar
a recuperar-se
una mica
jo crec que els tarragonins
no
a veure
són els millors
el millor exponent
són els tarragonins
veient que la ciutat
s'ha transformat
d'una manera tremenda
era obligatòria
però
ara
no ho dic
per treure mèrits
a l'Ajuntament de Tarragona
ni a l'Ajuntament
és que Espanya
Catalunya
totes les ciutats espanyoles
han canviat
d'una manera tremenda
jo crec que aquests 20 anys
no es tracta
de reconèixer
la feina
de determinat alcalde
determinat equip de govern
sinó
de la tasca que han fet
els ajuntaments
els col·lectius municipals
que han passat
des del 79
i que ha passat moltíssima gent
molt pocs
som els que seguim
ha passat moltíssima gent
i continua
ha passat molta gent
però en aquests últims 20 anys
s'ha transformat
el mapa
municipal espanyol
d'una manera tremenda
i aquesta tasca
crec que ha sigut
fruit d'un esforç personal
de divertir-se també
però això és el que
la gent
ha d'entendre
la tasca que van fer
des d'un punt de vista polític
no només administratiu
aquells que han tingut
aquesta responsabilitat
la qüestió
o sigui
l'anàlisi
per mi
pel meu gust
és entre
les ciutats
que no han canviat
i les que han canviat
és a dir
no tant
qui dirigia les ciutats
perquè hi ha hagut ciutats
dirigides
pels socialistes
que han fet un canvi
important
ciutats dirigides
per Convergència i Unió
que han fet un canvi
per mi
ara les ciutats
estan dividides
entre les que
aquells 20 anys
han aprofitat
per donar un salt quantitatiu
com deia Josep Burgas
i aquelles altres
i aquelles altres
que malgrat tindre
alcaldes socialistes
o alcaldes de Convergència i Unió
han sigut incapaces
de donar el salt quantitatiu
jo més m'inclino
de poques
de poques
Déu-n'hi-do
sí
bé
en general
jo crec que els ajuntaments
han fet un gran esforç
segur que ja
han fet esforç
l'únic que passa
que algú
tot en la vida
tot no té el mateix nivell
d'exigència
ni a tothom li llueix
el mateix
però bueno
que els ajuntaments
del poble
han espetit
a la ciutat més gran
s'ha fet una transformació
important
perquè la gent
ho requeria
a més
no només perquè nosaltres
fóssim allò
tingués una navareta màgica
sinó que
és que la gent
estava reclamant
i per això
ens elegien
i per això
hi havia aquell fervor
el que jo no recordo
en aquell moment
és el nivell
de participació
en les eleccions municipals
a nivell d'Espanya
si el nivell
de participació
és molt alt
o és menor
que les anteriors
a Tarragona
aquelles eleccions
va votar el 57,4
és a dir
i després s'ha de votar
a mantenir igual
més o menys
més o menys
fem el 67
ara me sembla
65
no
ha pujat
també
hi ha més especialitats
ara per votar
en qualsevol cas
ja estem a punt
d'acabar
la pregunta és
fins quan
fins quan en política municipal
fins que els electors
diguin
que és la resposta
evident
que fa a qualsevol polític
o per ganes
no els hi falta
han de continuar
no home no
tot té un límit
és a dir
l'únic que passa
que jo sempre deia
que els iogurts
tenien caducitat
i ara he descobert
que hi ha uns iogurts
que els hi posen
una cosa dintre
que aguanten més
jo crec que
qualsevol polític
és a dir
nosaltres podem tindre interès
en continuar
però aquí
hi ha que dir una cosa
i aquesta és una cosa
que ha d'anar a missa
per entendre's
a missa
o si volen vostès
a un camp de futbol
és a dir
aquí la paraula
la té la ciutat
i la ciutat
té una incapacitat
d'intel·ligència
per dir
tu sí
i tu no
que es perver a la terra
jo me'n recordo
que en aquella època
deien
no és que la gent
vota una mica
així dormida
no no
la gent
vota una cosa
vota una altra
s'ho penso
ho medita
i endivina
fins quan
senyor Borgeser?
fins quan?
fins quan vostè
en política
fins al dia
13 de juny
fins al dia
13 de juny
nosaltres sempre
tenim els contractes
per 4 anys
després ja en parlem
però de totes maneres
no som eterns
per tant
estarem
a veure
que estigui o no estigui
un altre mandat
un any
dos anys
o tres
és igual
no som eterns
o altres vindran
que ho faran
igual o millor
que nosaltres
i una última pregunta personal
ara que es coneixen tant
després de tant de temps
ara és el millor moment
de la seva relació personal
a banda de la política?
sí
tenim una
la nostra relació personal
està molt lligada
amb la política
per entendre's
i després cadascú
té la seva vida
particular
nosaltres tenim
de vegades
de vegades
ens enfadem
de vegades
ara també
l'altre dia
sí sí
l'altre dia
parlant per telèfon
me deia
l'alcalde
escolta
és que a vegades
no t'entenc el que dius
no interpreto
dic escolta
de vegades
a mi em passa el mateix
amb tu
i amb mi
inclús
el tema de la sofrera
el vaig trucar
el tema de la sofrera
el vaig trucar
i li dic
Josep
no t'interpreto
aquesta vegada
però t'ho vaig explicar
i ens vam interpretar
perfectament
és el millor moment
de la relació personal?
potser serà demà
millor tu
no se sap
però vaja
hi ha hagut una bona relació
però és que
escolteu
la relació personal
és obligat que sigui bona
amb tot
amb això
amb la vida
amb els clubs
però
el que és obligat
que sigui bon
entre el senyor Burgessé
i el senyor Nadal
és la responsabilitat
que tenen
com a dirigents
d'una ciutat
doncs així
ja acabem
un repàs
a la història política
de fa 20 anys
Joan Miquel Nadal
Josep Anton Burgessé
sense dubte
tots els protagonistes
d'aquell moment polític
i d'aquests 20 anys
a la ciutat de Tarragona
moltes gràcies als dos
per compartir aquest programa especial
a Tarragona Ràdio
i fins la propera oportunitat
adeu-siau
bon dia
adeu-gràcies
25 anys de ràdio
doncs hem pogut sentir
el segon programa especial
dedicat als 20 anys
dels ajuntaments democràtics
que celebrava Tarragona Ràdio
que feien
des d'aquests micròfons
a l'any 1999
ens ajuden musicalment parlant
al 89
10 anys encara
enrere
d'aquest programa especial
que avui hem escoltat
amb jo Maria Bertran
i 3 temes musicals
més
d'aquell any
25 anys de ràdio
25 anys
de música
avui comencem
són els 25 anys
25 anys de música
25 anys de ràdio
amb una cançó
que ens porta
des de l'any 1989
el Bobby Brown
aquest
On or Own
s'insultat
s'insultat
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
I continuarem aquesta setmana durant l'any 1989
escoltant tots aquests èxits que sonaven a Tarragona Ràdio,
llavors en Radio Fòrum, en els seus inicis, l'any 1989.
A nivell nacional tenim un grup que s'anomenava
Les Aventures de Kirlian.
I tenien una cançó que sonava així, d'aquesta manera.
Es deia Un dia gris.
Son tres días más pensando en volver
detrás del reloj con esta y esto en una ciudad
con el mar allí pensando en volver
Otro día, otro día
en un día gris, paparapá
Yo prefiero una casa en un día gris, paparapá
Un mantel a cuadros blancos
Detrás del reloj pensando en volver
Pensando en volver
Pensando en volver
Otro día en un día gris, paparapá
Un mantel a cuadros blancos
En un día gris, pa-pa-da-pa, mantén a cuadros blancos.
Ayer me encontré con un gran actor detrás del reloj.
Supo sonreír detrás del reloj, pensando en volver detrás del reloj, pensando en volver.
En un día gris, pa-pa-da-pa, yo prefiero una casa.
En un día gris, pa-pa-da-pa, un mantel a cuadros blancos.
En un día gris, pa-pa-da-pa, yo prefiero una casa.
En un día gris, pa-pa-da-pa, un mantel a cuadros blancos.
Les aventures de Kirlian, un grup recuperat de la memòria en aquest repàs a l'any 1989,
que estem realitzant aquesta setmana dins dels 25 anys de música.
Ara és el torn d'acabar amb Sopa de Cabra.
Aquesta és la cançó escollida també de l'any 1989 i del seu llargador d'anomenat, com ells mateixos, Sopa de Cabra.
La cançó, No hi ha camí.
El bar, la tele, encesa, cap al curro al matí.
No hi ha camí.
No hi ha endrecerades.
Quan ja no sembla que els teus peus toquin el terra.
Quan em superes, amb les teves penes, no hi ha camí.
No és perquè estigui ti, no és per canviar de terra, no és que em faci por perdre.
Però aquí no hi ha res per mi, no hi ha camí, no hi ha endreceres.
El temps no s'espera, si ets un fill de la nit.
Quantes vegades has tingut aquesta idea.
Quantes promeses i borratgeres.
No hi ha camí.
Vull filar el meu destí, vull recórrer la terra, vull ignorar els profetes que em volen fer feliç.
I si no hi ha camí, si no hi ha endreceres, nena, si el temps no s'espera.
Si ets fillar de la nit, deixa que em perdi, pels raconets del teu sexe.
Ginebra, saliva, saliva, la teva esplexa serà el camí.
I si no hi ha camí, si no hi ha camí.
I si no hi ha camí, si no hi ha camí.
I si no hi ha camí.
I si no hi ha camí.