Fins demà!
Bona nit i benvinguts, com cada divendres, bona nit, bona nit.
I suposo que ja podem dir nit, tot i que estem ja a l'època del llum,
l'època en què el dia s'allarga eternament,
i en aquestes hores, a vegades, encara hi ha una miqueta de claror del dia que acaba de marxar.
I que, en fi, res millor que una petita ració d'història per començar el cap de setmana,
o per als afortunats que comencen les vacances de Setmana Santa,
doncs bé, això una setmana sencera.
Per als afortunats, doncs, en fi, que s'ho passen molt bé.
Avui amb la Sílvia García, com sempre, l'alvidre de la sala de control, servidor Manel Magí,
i amb una baixa, i és que avui el senyor Jordi no ha pogut vindre,
no és res greu, tenia un altre compromís més important,
i en fi, ens ha deixat al mando de pilotar la nau, com ell acostuma a dir.
Així que anem per feina, perquè tenim realment molt de fato.
Avui no està el Jordi per dir-me, sempre dius fato, doncs no, doncs ho diré.
Tenim molt de fato per soldar, per explicar-vos moltes coses, així que som-hi!
Per començar, parlarem d'una efemèride que ens portarà a un camp de concentració alemanya,
Bergen-Belsen.
Després parlarem d'una data que potser hi ha gent que li fica, o si li il·lumina la cara quan la sent,
i hi ha altres que no en fa massa gràcia.
És el 18 de juliol, el 18 de juliol de l'any 36, parlarem d'aquell malaurat cop d'estat
que va donar lloc a una encara més malaurada guerra civil.
També intentarem donar una explicació a per què tants i tants personatges romans,
romans notables, emperadors, donaven aquells símptomes de bogeria i de depravació.
És una teoria científica molt curiosa, ja ho veureu.
I com sempre, l'avui fa 100 anys, on repassarem la premsa,
curiosament d'avui fa 100 anys, aquí a Tarragona,
notícies i, en fi, cap a casa, perquè mitja hora us pot semblar molt,
però ja us dic jo que només és un flash.
15 d'abril de l'any 1945, si no em fallen els càlculs, això són 66 anys.
Les tropes angleses alliberaven el camp de concentració nazi de Bergen-Belsen.
Segur que us sonen les imatges documentals de milers i milers de cadàvers ossuts
s'han enterrats en grans fosses pels seus propis botxins de l'SSS.
Les imatges van ser filmades en aquest camp de Bergen-Belsen,
on poques setmanes abans hi havia mort l'Anna Frank,
la famosa autora del diari d'Anna Frank.
Per poques setmanes no va arribar a veure la llibertat.
Aquell 15 d'abril, la 11a Divisió Blindada Britànica,
recordem que faltaven en prou feines tres setmanes perquè acabés la guerra,
doncs com dic, la 11a Divisió Blindada Britànica alliberava el camp
que havia estat construït 9 anys abans, l'any 36,
amb unes finalitats ben diferents,
que eren els d'albergar uns 3.000 treballadors
que havien d'edificar els quarters de Bergen,
dedicats a la formació de forces mutualitzades cuirassades.
O sigui, en un principi, allò era una espècie de barri residencial
destinat a obres de la construcció.
L'any 39, però, començada ja la Segona Guerra Mundial,
la Wehrmacht va convertir el lloc en un camp de presoners.
Primer van ser soldats belgues i francesos,
i després, a partir de l'any 41,
en què Alemanya entra en guerra amb l'URSS,
va ser ampliat considerablement
per fer front a l'allau de presoners russos.
Les SS es van fer càrrec del camp a partir de l'any 1943
i el van convertir en un camp de concentració per a jueus.
Les males condicions de vida dels presoners,
la fam i, en les darreres setmanes de vida del camp,
una epidèmia terrible de tifus,
van disparar la mortalitat.
S'estimen més de 50.000 persones mortes.
Com a curiositat,
dir que bona part de l'estaf o del personal de les SS
que s'ocupava del camp,
va ser fet presoner pels britànics aquell mateix dia
i, entre elles, les guardianes femenines de l'SSS.
Després de la guerra,
de fet, d'estes guardianes encara n'hi ha algunes que són vives,
després de la guerra van ser jutjats
en l'anomenat judici de Bergen-Belsen
i molts i moltes van ser acusats a morir a la forca.
Els condenats a mort van ser executats
a la localitat de Hamelin
el 13 de desembre d'aquell mateix any 45.
Encara hi ha, com dic,
guardians i guardianes
que sobreviuen en més de 90 anys.
Recordem, tal dia com avui,
15 d'abril de l'any 1945,
els britànics alliberaven el camp de concentració nazi
de Bergen-Belsen.
No en vinguis amb històries,
el monogràfic.
I no ens movem del mateix període històric.
Estàvem en l'any 45
i fem un salt
d'una dècada més atràs.
Mitjans dels anys 30.
Hi ha algunes expressions,
com per exemple
se oye ruido de sables,
que vol dir que els militars
estan preparant alguna consorxa,
que ens parlen d'aquesta història espanyola
dels darrers 200 anys,
plena d'allò que s'ha anomenat
com a pronunciamientos,
o sigui, cops d'estat, directament.
I és que els militars han tingut,
durant este llarg període,
la llei de costum
d'inviscuir-se en la vida política del país
cada vegada que els béns
no els eren del tot favorables
o cada vegada que no els agradava allò que veien.
Avui parlarem
del darrer pronunciamiento
que va triomfar,
o millor dit, que va fracassar,
o inclús podríem dir que va triomfar mitges
per després convertir-se
en una trista guerra civil
que sí que acabarien guanyant
aquells colpistes.
Parlarem del cop d'estat militar
del 18 de juliol de l'any 36,
el tret de sortida
de la guerra civil espanyola.
Des de l'arribada
de la Segona República,
retrocedim en el temps 5 anys,
i especialment des de l'arribada
de la CEDA,
que va ser l'any 33,
o sigui, a la dreta
va arribar al poder de la República,
el clima de violència
i extremisme polític
va anar increscendo.
En aquest sentit,
trobem, per exemple,
la revolució de l'any 34
i la duríssima repressió
que la va seguir.
Ja l'any 36,
el 16 de febrer d'aquell any,
i contra tots els pronòstics,
el Front Popular,
que era un agrupament
de les principals forces d'esquerres,
va guanyar les eleccions,
consolidant-se
la polarització extrema
de la vida política.
Aviat van entrar en acció
grups paramilitars
revolucionaris
o bé contrarrevolucionaris,
amb tirotejos i atemptats,
moltes vegades indiscriminats,
creant una imparable espiral
d'acció-reacció.
Tu em mates una a mi,
jo te'n mato una a tu.
I així.
Cada vegada a més.
Els grups polítics més en auge
eren justament els més radicals
de cada bàndol.
Per exemple,
tenim a Falange Espanyola,
a la dreta,
o als seguidors
de Largo Cavallero
dins del PSOE
a l'esquerra.
Un PSOE
molt diferent
al que tenim avui en dia.
En aquell ambient,
les classes mitges
i altes
temien que un tsunami,
i utilitzem
aquesta paraula
desgraciadament
tan de moda avui en dia,
desconeguda l'any 36,
perquè ho pot il·lustrar molt bé,
temien, com dic,
un tsunami revolucionari
i ateu
que escombrés
la societat existent
on aquestes classes
tenien amplíssims
privilegis
i també l'església.
Aquesta creença
hi va ajudar
i van ajudar
els incendiaris
discursos de polítics
com
Largo Cavallero,
José Calvo Sotero
o José María Gil Robles,
els polítics més radicals,
i també a les proclames
de la premsa
de cada bàndol.
O sigui,
com sempre,
els polítics
van ser incapaços
de solucionar les coses
per la via política,
o sigui,
per la via
de la paraula.
Ens, al contrari,
van anar fotent
cada vegada
més llenya
al foc
amb els resultats
que tots coneixem.
I, com sempre,
la solució
acabaria sent
un d'aquells
clàssics pronunciaments.
De fet,
ja des del mateix moment
de la victòria electoral
del Front Popular,
el 16 de febrer,
com hem dit,
oficials reaccionaris
i monàrquics
van començar
a preparar
una sublevació militar.
El cap pensant
d'aquell cop,
d'aquell cop d'estat,
va ser el general
Emilio Mola,
en clau
anomenat el director.
El cop estava preparat
per a la segona meitat
de juliol
i comptava
amb el recolzament
de falange espanyola
i els moviments
conservadors
i catòlics.
Amb els preparatius
del cop
gairebé enllestits,
trobem dos fets
que, podríem dir
que van ser
la guspira
que van fer
esclatar
aquesta insurrecció.
El 12 de juliol,
uns pistolers
d'extrema dreta,
hi ha historiadors
que diuen
que eren carlins,
altres diuen
que eren farangistes,
la veritat és que
no s'ha acabat
d'esbrinar mai,
doncs, com dic,
aquests pistolers
van assassinar
el tinent
de la guàrdia
de salt,
José Castillo,
un senyor conegut
pel seu activisme
d'esquerres
i per haver-se negat
a intervenir
contra els manifestants
durant la revolució
del 34.
La resposta
dels seus companys
va ser
immediata.
El dia següent
30 de juliol,
un grup de guàrdies
de salt
va assassinar
a José Calvo Sotelo,
membre del Parlament
i líder
de la formació
política
Renovación Española.
Tot i la ràpida
condemna
per part del govern
i la detenció
de 15 oficials
de la guàrdia de salt,
allò no va servir
per evitar
les crítiques
de la dreta,
acusant el govern
d'estar detrás
d'aquell assassinat,
de l'assassinat
de Calvo Sotelo.
Com dic,
aquells assassinats
van ser
detonants
i sembla ser
que van precipitar
els esdeveniments.
Els preparatius
del cop
estaven ja molt avançats
i aquell assassinat,
l'assassinat de Calvo Sotelo,
doncs,
va fer decidir
també a molts militars
que fins a aquell moment
se mostraven indecisos,
com el propi general Franco.
Finalment,
el cop d'estat
o pronunciamiento
va ser fixat
per el 18 de juliol
pel matí.
El general Mola,
el director,
este cap
d'este moviment
insurrecte,
conscient de que
molts companys d'armes
sentien més aviat
poques simpaties
pel moviment
insurrecte,
advertir el següent
en una
de les seves instruccions.
Ha de advertir-se
a los tímidos
i vacilantes
que el que no esté
con nosotros
está contra nosotros
i que como enemigo
será tratado.
Para los compañeros
que no son compañeros,
el movimiento triunfante
será inexorable.
Estes amenaces
se van acabar
cumplint,
malauradament,
al peu de la lletra
i quan va esclatar
la insurrecció,
la repressió
contra tothom
que no fos partidari
del cop
va ser sistemàtica
i brutal,
incluent,
tal com indicava Mola,
els militars
que es van mantenir
lleials a la república
o fins i tot
els que es van mostrar
dubitatius.
I es va donar
la tràgica
i cínica paradoxa
que estos oficials
que es van mantenir
lleials
a la legitimitat
institucional
republicana
es van enfrontar
a consells de guerra
on els seus companys
colpistes
els jutjaven,
condemnaven
i executaven
pel delicte
de rebel·lió.
És curiós.
Tot i la discoordinació
dels colpistes
en tots els llocs
on l'aixecament
va trigonfar,
la pauta d'actuació
va ser molt similar.
Insurrecció,
detenció
i afusellament
d'altres militars
lleials a la república,
adhesió
de milicis
carlines
o falangistes
allí no existien,
control de carrers
i punts estratègics,
incursió
de càstig
als barris obrers
i assassinat
d'alcaldes,
governadors civils,
autoritats
republicanes
i líders
obrers
i polítics
d'esquerres.
O sigui,
s'havia d'eliminar
a tothom
que no pensés
com ells.
En aquest aspecte,
les directrius
llançades
per Mola
eren
molt i molt
clares
i concises
en la seva
instrucció
reservada
número 1,
firmada
pel mateix Mola
a Madrid
el 25 de maig
de 1936,
deia el següent.
Se tendrá
en cuenta
que la acción
ha de ser
en extrema
o violenta
para reducir
lo antes posible
al enemigo,
que es fuerte
y bien organizado.
Desde luego,
serán encarcelados
todos los directivos
de los partidos políticos,
sociedades
o sindicatos
no afectos
al movimiento,
aplicándoles
castigos ejemplares
a dichos individuos
para estrangular
los movimientos
de rebeldía
o huelgas.
i el mateix
dia que Mola
es va aixecar
en armes contra
la república,
el 19 de juliol,
va fer
el següent
proclama.
Hay que sembrar
el terror,
hay que dejar
la sensación
de dominio
eliminado
sin escrúpulos
ni vacilación
a todos los que no
piensan
como nosotros.
Més clar,
l'aigua.
I este señor
encara té algún
poble dedicat
i algún monument
dedicat
per a aquellas castellas.
Déu-n'hi-do.
Finalment,
l'alçament
es va iniciar
un día
abans del
dia fixat.
Va ser
el 17 de juliol,
a les 5 de la matinada,
quan elements
de la falange,
amb el suport
de la legió,
van iniciar
la insurrecció
a Melilla.
Recordem
que en aquells
moments
tot l'honor
de l'actual
Marroc
era un protectorat
espanyol.
A les 8 del matí,
la ràdio
d'aquell dia,
la ràdio
difundia
un missatge
clar
del govern.
El govern
declara
que el movimiento
está exclusivamente
circunscrito
a determinadas
ciudades
del protectorado
y que nadie,
absolutamente nadie,
se ha sumado
en la península
a este empeño
absurdo.
En aquells
primeríssims
moments,
això que dià
el govern
era cert,
però el govern
va ser molt ingenuo
i molt tou.
Poques hores
més tard,
l'aixecament militar
s'extenia ja
per tota la península.
A meix matí
del dia 18,
el general
Queipo de Llano
destituís
el general
de divisió
de Sevilla,
Fernández Villa
Abrilla
i declara
l'estat de guerra.
Animat
per aquesta acció,
el general
López Pinto
subleva
a Cádiz
i pren
ràpidament
Sant Fernando,
el puerto
de Santa Maria
i Xerez.
Queda
d'aquesta manera
preparada
la plataforma
peninsular
per rebre
les tropes
sublevades
al protectorat
espanyol
del Marroc.
En les hores
següents,
a l'aixecament,
es produeixen
també insurreccions
a Aragó,
a Castellà
i Lleó,
a Logroño,
en fi,
a Mallorca
també el general
Godet
s'apodera
de l'illa
i el general
Peixot
declara
l'estat de guerra
a Màlaga.
A Canàries
el general Franco
també sublevarà
les illes.
O sigui,
com veiem,
s'escampa
com una taca d'oli
aquella sublevació
per tot el territori
peninsular
i insular.
Des d'un primer moment,
les accions
dels militars
sublevats
són decidides
i molt determinades,
en contraposició
amb els titubejos
i les vacilacions
del govern
i de les autoritats
civils i militars,
que en els escalafons
superiors
van permaneixer
d'una manera
majoritària
fidels a la república.
Mentrestant,
les organitzacions
obreres
reclamaven
armes
per fer front
a la sublevació.
Possiblement,
si el govern
hagués actuat
aquells primeríssims
dies
d'una manera
més decidida,
s'hagués
pogut evitar
que la insurrecció
s'hagués
escampat
d'una manera
tan àmplia
com ho va fer.
En la nit
del 18
al 19
de juliol
el fugaz
president del govern
ho va ser
durant unes hores
Diego Martínez Barrio
va trucar
en un darrer intent
desesperat
d'aturar
aquella bogeria
que s'estava iniciant
va trucar
com dic
via telefònica
al general Mola
i li va demanar
que es mantingués
en la més estricta disciplina
sota les ordres
del govern
per evitar
els horrors
d'una guerra
que ja s'entreveia.
Fins i tot
li va oferir
el Ministeri de Guerra
en un govern
de concentració militar
però Mola
no hi va accedir
argumentant
que ja era massa tard
i no podia
fer-se enrere.
La guerra
estava en marxa
Es pot afirmar
però que
quan se va acabar
realment
l'aixecament
i quan comença
pròpiament dita
la guerra
tot i que no hi ha
una unanimitat
total
entre els historiadors
molts d'ells
coincideixen
a assenyalar
la data
del 20
de juliol
com la de l'inici
de la guerra
pròpiament dita
en aquells moments
el 20 de juliol
els sublevats
controlaven
un terç
del territori
la totalitat
de Galícia
de Castelletlleó
les províncies
d'Àlava
Navarra
la meitat occidental
d'Aragó
inclouent-hi
les tres capitals
de província
el nord de Càceres
també inclouent-hi
la capital
Càceres
Canàries
exceptuant
l'illa de la Palma
Balears
exceptuant Menorca
Ceuta i Melilla
i tots els territoris
colonials espanyols
excepció
de la Guinea
espanyola
també controlaven
ciutats aïllades
com Oviedo
Granada
Còrdoba
Càdiz
i Sevilla
així com un petit
corredor
entre
aquestes dues últimes
ciutats
entre Càdiz
i Sevilla
els rebels
controlaven
grans zones
serialístiques
però no la indústria
tan pesada
com lleugera
el cop d'estat
va fracassar
en les grans ciutats
per tant
el 20 de juliol
la república
encara controlava
Madrid
Barcelona
València
Bilbao
les grans ciutats
els grans nuclis industrials
s'acabava el cop d'estat
i començava
una guerra civil
que acabaria provocant
més de 600.000 morts
i 500.000 exiliats
a l'estranger
però tot allò
ja va acabar sent
una altra història
no en vinguis amb històries
curiositats
us heu preguntat mai
per què
tants emperadors romans
han passat a la història
com uns sonats
com uns assassins
uns depravats
penseu en Calígula
Neró
per exemple
Domicià
en fi
hi ha una teoria
jo la trobo prou engrescadora
que ens porta a parlar
de l'anomenat
Saturnisme
o la infermetat
causada per
enverinament de plom
una infermetat
que causa
nombrosos
trastorns mentals
molta violència
genera comportaments
molt violents
inclús pot provocar
la mort
a l'enfermetat
anomenada
Saturnisme
perquè en l'antiguitat
el plom
se l'anomenava
Saturn
o bé també
perquè este deu
era representat
com un dement
però bueno
quina relació té
les obredoses de plom
i els romans
doncs bé
per una part
sembla ser que
les ànfores
on guardaven el vi
estaven forrades
de plom
per fer-les estanques
perquè per la ceràmica
pels poros de la ceràmica
no s'escapés
el vi
i el vi
s'acabava contaminant
del plom
i el consum de vi
sembla ser que era
molt elevat
es calcula
que entre 1 i 5 litres
per persona
només vos diré
que en el banquet
triomfal
del general
Lupul
l'any 90
abans de Cris
es van consumir
a la ciutat de Roma
4 milions de litres
de vi
d'unidor
i també
perquè les conduccions
d'aigua
i també vull dir
també
aquesta contaminació
de plom
també podria ser
deguda
a que les conduccions
d'aigua
estaven fetes
d'aquest material
eren tubs de plom
per tant
l'aigua que bevien
també devia estar
contaminada
els comportaments
d'emperadors
ja els ha nomenat abans
com Calígola
Claudi
o el mateix Neró
podrien estar relacionats
o originats
per aquesta infermitat
relacionada amb el plom
avui fa 100 anys
a Tarragona
Déu-n'hi-do
portem
portem un grapat
de notícies
d'avui fa 100 anys
recordem
que són notícies
extretes
del diari
de Tarragona
de tal dia
com avui fa 100 anys
o sigui
del 15 d'abril
de l'any 1911
ja ha plogut
Déu-n'hi-do
100 anys
són molts anys
com sempre
és una societat
que s'ho he dit
més vegades
molt militaritzada
i encara
molt i molt religiosa
i això es nota
en les notícies
perquè contínuament
hi ha notícies
de soldats
de militars
de maniobres
etcètera
de fet
aquí a Tarragona
hasta fa
una quinzena d'anys
o així
o potser no tant
teníem un quartel
molt important
bé
anem per feina
mireu què uns diu
esta notícia
hi havia bona gent
també
el soldado
del regimiento
de Almança
Francisco
Mateu
Blanc
encontró el jueves
frente al cuartel
del carro
una pulsera
d'oro
la que se entregarà
a la persona
que acredita
ser su dueño
en el despatxo
del senyor coronel
això també
del senyor coronel
no sé per què
me recorda
un xiste Eugenio
en fi
i una altra notícia
també
que molt breu
i que també ens parla
d'esta militarització
de la societat
diu
si allà en esta capital
el general de brigada
don Trinidad Soriano Clemente
punt
ja està
una notícia
este senyor
el senyor Trinidad Soriano
capital de brigada
ja el tenim aquí a Tarragona
i més notícies
esta també molt curiosa
diu
un individu
mató
d'una pedrada
una perdiz
de la qual
mató
d'una pedrada
d'una pedrada
d'una perdiu
temeanite
de la qual
se incautó
el guarda jurado
por estar
en tiempo de veda
i la entregó
al encargado
de la finca
del senyor Puchiballs
donde tuvo lugar
la aprehensió
el senyor Tusset
creu millor
vender la perdiz
i entregarnos
su producte
2,50 pesetas
con destino
a una familia
necesitada
de la calle
de Talavera
diré
que bona gènere
en fa 100 anys
bueno
devia haver de tot
com ara
o potser també
era una mica
de fachada
no ho sé
més notícies
estes ja una miqueta
més lúdiques
per a mañana
festivitat
de Pasqua
tendrà lugar
en el Ateneo
Tarracolense
a les 10 de la noche
un lucido baile
de reunión
amenizado
por una nutrida
orquesta
o sigui
que fa 100 anys
la Semana Santa
també caia
bastant tard
com a enguany
no tant
i més notícies

protectores
protectores
i a les autoridades
i bé
com sempre
també tenim
un protector
què tal
Sílvia
bona nit
què tal
jo estava
mirada
per aquest
apardiu
pobra
que va rebre
aquest cop de pedra
i mira
però encara
rai
que mira
que l'home
jo crec que
potser va ser
la intenció
i diria
home
si dono
els diners
potser
no li hauré
de pagar una multa
perquè veuen
la bona intenció
que tinc
potser sí
no?
hi havia
algo d'això
segur que
si l'enganxen
amb la apardiu
a la mà
o posant-la al foc
o el que sigui
i li enganxen
la multa
li cau segur
i més estan en veda
la finca
que diu
del senyor Puig
si no m'equivoco
és l'actual
pont del diable
ara m'enganxes
però no ho sé
hauríem de mirar
hauríem de mirar
sobre plànol
a veure on queda
on queda
on quedaria
possiblement avui en dia
hi ha cases
o blocs de pisos
i de perdius
tampoc no és que n'hi haguin
tant
jo estic molt amuïdada
amb el que m'has donat avui
sí
perquè a més a més
comença així
en les garres de l'anèmia
que ja
em perdó
acolloneix
i després com segueix
avui el patrocinador
jo no sé si l'agafaria
com a patrocinador
perquè a més a banda
també és molt masclista
perquè tot això
va dirigit
només a la dona
i els homes
també patiu
anèmies
i mals de cap
i mals d'esquena
però com estaven més morenos
no es notava tant
que estaven periduxos
no ho sé
no i a més a més
potser com
allò que dius
la dona sempre
potser més
la que més
és queixa
entre cometes
el mal de cap
sí
això
no volia dir-ho
però bé
sempre que hi ha per aquí
no?
però tu
jo ho llegeixis
jo ho vaig fer
i ja està
no m'ho prenc
en sèrio
les lletres minúscules
no cal que les lligues
és que d'unidor
avui
hi ha un cas
de curació
perquè això són
unes píldores
si no m'equivoco
sí, sí
i el cas de curació
són
els píldores pink
ei
que apareixien
a tots els diaris
no, no, m'ho imagino ja
i són miraculoses
i són fantàstiques
que jo les vull ara
si hi estiguessin
que ningú sabia a l'època
suposo que en inglès
volia dir píldores rosa
ah
i després apareixeria
la pantera pink
la pantera rosa
per cert, una de les coses
que també m'agrada
d'aquest anuncie en si
és que hi ha paraules
d'aquelles
que ara no s'estilen
que són de les d'abans
ja han passat cent anys
doncs vinga
anem cap amb elles
vinga, més per feina
en les garras de l'anèmia
millares de mujeres
casades
millares de jovenes
solteres
descaecen
descaecen
carecientes de fuerzas
privadas de alegría
poco a poco
la palidez mortal
va decolorando
sus mejillas
velànseles
los ojos
perquè a més a més
que aquesta paraula
té l'accent
a la primera e
velànseles
sí, però és velànseles
però que de veritat
no pot ser estrujula
mai de les vidres
però bueno
perquè li falta
té una sílaba de més
per entendre'ns
velànseles
clar



a veure què
quina concentració de sang
portaven aquests
píldores
ping
doncs les píldores ping
que arreglen tot això
i molt més
que no se sap
patrocina el dia d'avui
a no vinguis amb històries
notícies
els problemes
bueno, perdó
anem per notícies
és que m'han dit
que queden dos minuts
i ja vaig per feina
els problemes
de les excavacions
il·legals
i dels furtius
són tremendos
aquí a tot arreu
s'espolia contínuament
però el que ha passat
realment
a Bulgària
és extraordinari
és que la policia
ha recuperat
entre moltes altres
esplèndides obres
un magnífic
sarcòfag romà
esculpí
de marbre
que es considera
com un dels millors
que s'ha trobat mai
a Bulgària
per sort
aquestes peces
ja estan al Museu Nacional
d'Història
però bé
sembla-se que es tracta
d'un jaciment
on hi havia
ubicat una ciutat romana
anomenada
Ratiaria
en la colònia
Ulpia Trajana
Ratiaria
que actualment
està a prop
d'un poble
anomenat Arxar
al noroest de Bulgària
doncs bé
sembla-se que el lloc
on està aquesta ciutat
sembla un camp llonar
està ple de
de forats
de la gent
que es dedica
a excavar
aquí i allà
a saco
i saquejar
i robar
tot el que troben
columnes
estàtues
en fi
tot el que ha aparegut aquí
això ho han trobat a un home
que estava a prop de la ciutat
ho tenia a casa
però
tot el que ha digut
marxar a l'estranger
al mercat negre
us ho podeu imaginar
en fi
desastres
desastres pel patrimoni
mundial
i a Centó
el sorollet de fondo
la Sílvia que em diu
vés a anar a casa a sopar
que tenim gana
i tenim gana
d'anar a sopar
i res més
tornarem després de Setmana Santa
que la setmana que ve
és divendres Sant
seria una mica irreverent
fer programa
així que mos veiem
el dia 20 i molts d'abril
la final ja de mes
espero
29 d'abril
i espero que poguéssim comptar
en la companyia
del senyor Jordi
així que
passeu-vos-ho bé
i adeu-siau