TARRAGONA RÀDIO
Benvinguts a El tràfic d'abstraccions,
que és un programa en què intentem compartir amb vosaltres
músiques que ens venen de gust fins allà on podem, és clar.
I com que no tenim límits ni fronteres,
doncs avui ens passejarem una mica per la perifèria
del que entenem per països catalans.
Tot plegat, molt complicat, però ho entendreu de seguida.
Començarem pel nord de tot, per la zona de Perpinyà,
que és d'on venen els blues de Picolat.
El nom del grup és un homenatge a les Boles de Picolat,
que és un plat típic de Parellà a la Catalunya Nord,
i sonen així amb els seus 29 camins.
Jo tinc 29 camins per entreveure el meu amor.
Jo tinc 29 camins per entreveure el meu amor.
Jo tinc 29 camins per entreveure el meu amor.
I com neteix encès,
em trobi encara un parell més,
dos o tres més.
i si em costa entrar, faig un forat al mur.
29 camins per entreveure el meu amor.
Per entreveure el seu amor.
Quan neteix encès,
em trobi encara un parell més,
dos o tres més.
Entri la xamaneia com el Pare Noël,
passi per la finestra,
opri el sobrecel.
Tinc plena por les vies que no us vull pas dir,
fins i tot un forat,
per entreveure el meu amor.
Per entreveure el seu amor.
quan neteix encès,
em trobi encara un parell més,
dos o tres més.
Entri la veure el seu amor.
Entri la veure el seu amor.
Uuuh!
Entri la veure el seu amor.
Entri la veure el seu amor.
Entri la veure el seu amor.
Un, dos,
fet el fort.
M'he construït un passatge,
passi per cavitats.
He excavat el terrat,
això ningú ho sap.
Tinc temblet la clau mestra
per obrir cada pan.
I una porta amagada
a la sala de pan.
29 camins
per entreveure el meu amor.
Per entreveure el seu amor.
Quan neteix encès,
em trobi encara un o dos més.
Dos o tres més.
Tinc 29 sistemes,
un forat gatoner,
un damfretx a la cuina
i un pas pel traster.
Entri de sota el porxo,
així al menjador.
un camí secret sota el seu amor.
Vindu camins
per entreveure el meu amor.
Tinc 30 veure el seu amor.
Quan neteix encès,
em trobi encara un o dos més.
Dos o tres més.
Tinc 30 veure el seu amor.
Ei!
Tinc 30 veure el seu amor.
Tinc 30 veure el seu amor.
Tinc 30 veure el seu amor.
Tinc 30 veure el seu amor.
Tinc 30 veure el seu amor.
Tinc 30 veure el seu amor.
Tinc 30 veure el seu amor.
Tinc 30 veure el seu amor.
Tinc 30 veure el seu amor.
Tinc 30 veure el seu amor.
Doncs eren blues de picolat
des de la Catalunya Nord
i també des de la zona de Perpinyà
ens arriba el senyor Gerard Jaquet
un col·laborador habitual
del Pascal Comalada, l'altre patum
per allà dalt, que l'escoltarem tot seguit
Però anem ara amb Gerard Jaquet
amb el seu cant porno, com que no estem en horari infantil
Dona'm el gas del teu cos
Dona'm la sang del teu pit
Dona'm la igua dels teus ulls
Dona'm el sex i la llet
Dona'm el foc del teu car
Dona'm el teu ventre dur
Dona'm la llengua i la llet
Dona'm els pèls i la llu
Dona'm el teu car
Dona'm el teu car
Dona'm el ple i el mal
Dona'm els teus ulls i la pell
Dona'm la llengua i el greix
Dona'm l'amor que ens esmena
Dona'm el teu car
Dona'm el teu car
Dona'm el teu car
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Escoltarem Antonia Font amb el seu tema dins aquest iglu.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins i tot el cel, són platges infinites.
Els aliments més primordials, falta i defecte brutals.
Les coses no són fàcils per ningú, dins de testigló.
Tant descongelat, tanta longitud, tan ple de finals, tan privat de tu.
És meu desert, sempre és meu desert.
Són cactus, són espines.
Un sol en blanc, picos vegetals.
Ses plantes signifiquen.
Tant amets ulls, imaginam.
Fosta i silenci total.
Ses coses no són fàcils per ningú, dins de testigló.
Tant descongelat, tanta longitud, tan ple de finals, tan privat de tu.
Ses coses no són fàcils per ningú, dins de testigló.
Tant descongelat, tanta longitud.
Tant descomunal, ple de telebruix.
Tanta llibertat, tanta magnitud.
Ses coses no són fàcils per ningú, dins de testigló.
Ses coses no són fàcils per ningú, dins de testigló.
Tant descongelat, tanta longitud.
Ses coses no són fàcils per ningú, dins de testigló.
Tant descongelat, tanta longitud.
Tant ple de finals, tan privat de tu.
És meu desert.
Sempre és meu desert.
Doncs continuem a les Balears, a l'illa veïna, a l'illa de Menorca, des d'on arribaven fa molts, molts anys ja, els ja t'ho diré, liderats pel Cris Juanico, que després ha fet molta carrera en solitari, però ells van començar amb temes com aquest, el celebradíssim Ei Joan.
Un Precis!
un malestat, flos, moscaïda, un jardí de carcs.
Ei, Joan, tu mai eres així, vas perdre pas camí.
Ei, Joan, feimada a la vall, et vas quedar a sort amb aquell cavall a xarit.
Ei, Joan, mai t'ho havia dit, però no és per aquí el rellotge de poes boges brujures sense el nord i espinaldes camí a l'amor, per molt que deigues que estigui una sort.
Ei, Joan,
Ei, Joan, darrere de la teva mirada, tens un cop amagat.
Ei, Joan, jo te'n va apuredat amb l'estat, flos, moscaïda, un jardí de carcs.
Ei, Joan, darrere de la teva mirada, tens un cop amagat.
Ei, Joan, tu mai eres així i tu vas perdre pas camí.
Ei, Joan, darrere de la teva mirada, tens un cop amagat.
Ei, Joan, mai t'ho havia dit, però no és per aquí el rellotge de poes boges brujures sense el nord i espinaldes camí a l'amor.
de la teva mirada, tens un cop amagat, tens un cop amagat.
Ei, Joan, darrere de la teva mirada, tens un cop amagat.
Ei, Joan, darrere de la teva mirada, tens un cop amagat.
Ei, Joan, darrere de la teva mirada, tens un cop amagat.
I continuem fent toms per Catalunya, tornem a la terra ferma i ara anem cap al sud, anem cap al País Valencià,
on Miquel Gil ens cantarà un tema inspirat en un poema de l'Enric Casasses, que es diu L'amor és Déu en barca.
built.
en marcat.
en llenaça.
D'acord, non s'entenem,
bens sabem estimar.
D'acord, non s'entenem,
bens sabem estimar.
La por si la profites
es torna a cerimonia.
La por si la profites.
La por si la profites.
La por si la profites.
La carta que ara ve,
ja la em puc destapar.
La carta que ara ve,
ja la em puc destapar.
L'amor és ritual i el ritual és la vida.
La vida, la vida n'artirà.
La vida n'artirà.
La vida n'artirà.
La vida n'artirà.
La vida n'artirà.
l'amor és deu embarcà.
La vida n'artirà.
l'amor és deu embarcà.
La vida, l'amor és deu embarcà.
l'amor és deu embarcà.
i la vida, l'amor és deu embarcà.
i la vida, l'amor és deu embarcà.
i la vida és un naufralle en un got de vi blanc.
l'amor és caure al toi.
i trobar i l'amor.
i trobar i l'amor.
i trobar i l'amor.
i trobar i l'amor.
i trobar i l'amor.
i trobar i l'amor és deu embarcà.
l'amor és deu embarcà.
i trobar i l'amor és deu embarcà.
i trobar i l'amor és deu embarcà.
l'amor és deu embarcà.
ens faltava un cantautor de la Franja.
i aquí en tenim un.
és l'Anton Abad, que ens diu Soc de poble.
A més a més, aquest noi era pagès en l'època en què el vam conèixer.
No sabem si ha abandonat alguna de les dues ocupacions,
però en aquest cas, doncs, ho feia molt bé, això de ser compositor i músic.
Escoltem Anton Abad, Soc de poble.
beet com i va pel·loure одну.
Hé?
Arenavaç.
Com està bel·lò?
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit