Una setmana més amb vosaltres
des de Tarragona a Ràdio
per fer-vos avui
el número 369
d'Havaneras des del Balcó
que ella me habló en la baile
Maripositas
de primavera
de primavera
prima con alas
de grande vas
por los jardines
de mi quimera
por los jardines
de mi quimera
como un suspiro
de amor
por los jardines
cuando te alejes
a otras
a otras regiones
que vale
que vale
de adoración
de adoración
de adoración
de adoración
de adoración
de adoración
de adoración
de adoración
de adoración
Percepciones que aún llevo dentro del corazón.
Yo quiero verlo para besarle
con esos besos que tú a la flor
das cuando quieres la miel robarle
das cuando quieres la miel robarle
para enriagarte cual yo de amor.
Mariposita de primavera
Dile a mi amado
si es que lo ves
dile que torne mi compañero
a los jardines de mi quimera
no tú no vuelvas jamás
tal vez
Comenzad la versión cantada por Omara Portuando
de la habanera de Miguel Matamoros
Pues ahora me he despistado yo
Mariposita de primavera, está claro
Muy bien
Y ahora será el grumo Raya
de Tito Corona
Cantan, interpretan
Ánima marinera
Sempre he tingut
Ànima marinera
Sempre he tingut
Ànima marinera
Sempre he tingut
Ànima marinera
Sempre he tingut
An BRIAN DEL DENISO
Quan veig lesokares
Sempre he tingut
com hi voldria anar.
I les gavines, les barques acompanyen,
perquè no es perdin i puguin retornar.
Fins a la platja que varen deixar enrere
quan a trenc d'alga van sortir a la mar.
Home de mare era l'avi,
car el meu pare també.
Jo espero ser-ho algun dia
quan la barca acabaré.
Usaré el nom de la Aymar,
escrit a cada costat.
i pensaré sempre en ella
quan jo sigui a la mar.
per a la mar.
Els mariners d'aquesta terra nostra,
a la mar.
Home escoltins per la mar i el treball,
que dia a dia,
lluitant entre les ones,
el mar es queda
a la mar.
A mitja tarda
van retornant les barques
per la planada
i uns homes molt cansats.
Tots ells esperen
arribar a casa cera
i refer forces
i refer forces
prenent-se un rom cremat.
Home de mare era l'avi,
per a la mar.
Ara el meu pare també.
Jo espero ser-ho algun dia
quan la barca acabaré.
per a la mar.
Usaré el nom de la Aymar,
escrit a cada costat.
I pensaré sempre en ella
quan jo sigui a la mar.
A la mar.
A la mar.
Aquest any 2010 es celebra el centenari d'un nèixement del gran poeta,
el gran poeta Miguel Hernández.
Un dels grans poemes d'aquest Miguel Hernández
és aquest que va dedicar al seu fill
després de rebre una carta de la seva dona
en la que le deia
que el nen no menjava més que pa i ceba.
Està musicat aquest poema
per al cantar el gentí Alberto Cortés
i el juntament el Joan Manuel Serrat
es oferentia
nana de las cebollas.
La cebolla es escarcha, cerrada y pobre, escarcha de tus días y de mis noches.
y de mis noches, hambre y cebolla, hielo negro y escarcha, grande y redonda.
En la cuna del hambre mi niño estaba, con sangre de cebolla se amamantaba,
se amamantaba, pero tu sangre escarchada de azúcar, cebolla y hambre.
Una mujer morena, resuelta en luna,
se derrama hilo a hilo sobre la cuna,
se derrama hilo a hilo sobre la cuna,
ríete niño, que te traigo la luna, cuando es preciso.
Alondra de mi casa, ríete mucho, que es la risa en tus ojos, la luz del mundo.
ríete tanto, que mi alma al oír te bata el espacio.
Tu risa me hace libre, me pone alas, soledades me quita, cárcel me arranca,
boca, boca que vuela, corazón que en tus ojos, relampaguea.
Es tu risa la espada más victoriosa, vencedor de las flores y las alondras,
un rival del sol, por venir de mis huesos y de mi amor.
Desperté de ser niño, nunca despiertes, triste llevo la boca,
ríete siempre, siempre en la cuna,
siempre en la cuna, defendiendo la risa, pluma por pluma.
Ser de vuelo tan alto, tan extendido,
Ser de vuelo tan alto, tan extendido,
que tu carne es el cielo recién nacido.
Como si no pudiera, remontarme al origen de tu carrera.
Al octavo mes ríes con cinco azares, con cinco diminutas ferocidades,
con cinco dientes, como cinco jazmines adolescentes.
Frontera de los besos, serán mañana,
cuando en la dentadura, sientas un arema,
sientas un fuego, correr dientes abajo, buscando el centro.
Vuela, niño, en la doble luna del pecho,
el triste de cebolla, tu satisfecho.
No te derrumbes, no sepas lo que pasa,
ni lo que ocurre.
Desde Vilafranca, del Penedés, de Ramón Carreras,
el Grupo Chateau, el Llop de Mar.
Amb sa tonta anjo a l'esquena,
la pipa sempre flor de llavi,
contemplant la nit serena,
vora la mar s'hi passeja un avi,
a l'esquena.
Tota la vida gronxat per la zona,
en son bastó caminant a les alts,
contemplant la nit serena,
es passeja un llop de mar.
quan el temporal i la tramuntana
inflava les veles d'un vell vergantí,
jo ben aferrat al pal de Messana,
cridava ben fort,
el mar és per mi.
I ara que ja és vell,
el vespre no marxa,
ja no va a la pesca,
ja no té companys.
a l'esquena,
només fa passeig i enyora la xarxa,
camina feixut,
pel pes de tants anys.
amb setanta anys a l'esquena,
la pipa sempre flor de llavi,
contemplant la nit serena,
vora la mar s'hi passeja un avi.
Nota la vida gronxat per les ones,
amb son bastó caminant a l'atzat,
contemplant la nit serena,
es passeja un llop de mar.
Quan el temporal i la tramuntana
inflava les veles d'un vell vergantí,
jo ben aferrat al pal de Messana,
cridava ben fort,
el mar és per mi.
I ara que ja és vell,
el vespre no marxa,
ja no va a la pesca,
ja no té companys.
Només fa passeig i enyora la xarxa,
camina feixut,
pel pes de tants anys.
d'acord amb mi!
Al mar és per mi!
…
El mar és per mi, i ara que ja és bé i el vespre no marxa,
ja no me la pesca, ja no té companys,
només m'ha passeig i enyora la xarxa, camina feixut,
el pes de tants anys.
Nolwen Leroy, i d'una gravació directa dins del seu treball,
Symphonic Show, de 2005, interpreta l'habanera de l'òpera Carmen,
la Mugues en Guazó Guevèl.
L'amour est un oiseau rebelle que nul ne peut apprivoiser,
Et c'est bien en vain qu'on l'appelle, c'est lui qu'on vient de refuser.
Et rien n'y fait, menace aux prières, l'un parle bien,
L'autre se tait, c'est l'autre que je préfère,
Il n'a rien dit, mais il me plaît.
L'amour, l'amour, l'amour, l'amour, c'est lui qu'on vient de refuser.
L'amour, l'amour, l'amour, est enfant de bohème,
Il n'a jamais, jamais connu de loi.
Si tu ne m'aimes pas, je t'aime.
Si je t'aime, prends garde à toi.
Prends garde à toi.
Si tu ne m'aimes pas, si tu ne m'aimes pas, je t'aime.
Prends garde à toi.
Et si je t'aime, si je t'aime,
Prends garde à toi.
L'amour, l'amour, l'amour, l'amour, l'amour, c'est lui qu'on vient de refuser.
Si je t'aime, prends garde à toi.
L'oiseau que tu croyais surprendre,
Bâtis de l'aile et s'envola.
L'amour est loin, tu peux l'attendre,
Tu ne l'attends plus, il est là, tout autour de toi.
Vite, vite, il va s'envient, puis il revient.
Tu crois le tenir, il t'évite, tu crois l'évite, il te tient.
L'amour, l'amour, l'amour, l'amour, l'amour, l'amour, l'amour est enfant de bohème.
Il n'a jamais, jamais connu de loi.
Si tu ne m'aimes pas, je t'aime.
Si je t'aime, prends garde à toi.
Si tu ne m'aimes pas, si tu ne m'aimes pas, je t'aime.
Mais si je t'aime, si je t'aime, prends garde à toi.
Si tu ne m'aimes pas, je t'aime, prends garde à toi.
Tu ne m'aimes pas, je t'aime, prends garde à toi.
Tu ne m'aimes pas, je t'aime, prends garde à toi.
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit