.
25 anys de ràdio.
Bona tarda i bon dijous.
Benvinguts a la sintonia de Tarragona Ràdio.
Ja tenia ganes de dir-ho, ahir em vaig quedar a les portes,
però clar, al final l'actualitat vam anar
i la història la continuem escrivint dia rere dia.
Ahir estàvem pendents de veure si Tarragona seria la seu
per fer els Jocs Mediterrani 2013.
I clar, com us deia, amb l'actualitat m'anava,
vam estar en directe amb la unitat mòbil de Tarragona Ràdio,
es van moure tots els companys d'informatius
per tenir la notícia al dia.
I al nostre programa va quedar-se en un raconet,
allò petitet, petitet allà paradet,
però vam dir, ei, ei, ei, primer és el primer.
I al final, xof, no va poder ser.
Però bé, no ens desencantem, tot el contrari.
El que hem de fer a partir d'ara, jo crec que no només nosaltres,
sinó tota la gent que lluita perquè el 2017
es puguin fer els Jocs del Mediterrani aquí a Tarragona,
doncs això, agafar en branzida,
és tirar un pas enrere, però per agafar carrerilla, eh?
Però bé, anem a lo nostre, no?,
que és parlar-vos d'aquest programa que es diu 25 anys de ràdio.
Un programa que, com te vam anunciar el dimarts,
continuaríem en aquell programa especial
que es va fer un 5 de març de 2007
dins dels actes dels 25 anys de les escoles Brassol Municipal.
El passat dimarts
ens trobàvem directament amb la directora
de l'escola Brassol, el Ninot.
Ella ens comentava, ens parlava de com anava a l'escola,
com funcionava, quanta gent hi havia treballant.
I en el dia d'avui escoltarem
doncs com la nostra companya Iolanda Garcia
entrava a les diferents aules,
conversava amb els nens
i fins i tot alguna que una altra cançó també hi caurà.
Estarem a l'Aula dels Lleons
en aquell especial que es feia l'any 2007
en comemoració dels 25 anys de les escoles Brassol Municipal.
Però abans hem d'escoltar aquell especial
el que fem és anar a la música,
perquè al cap i a la fi els més petits
doncs són això, petits angelets, no?
Què et sembla?
Escoltem a Eurítmics i aquí
There must be an angel
playing with my heart
i algun àngel jugant amb el nostre car.
Són els més petits.
No one on earth could feel like this
I'm thrown and overblown with gliss
There must be an angel
playing with my heart, yeah
I walk into an empty room
Suddenly my heart goes boom
Ooh, it's an orchestra of angels
In the playing with my heart, yeah
Must be talking to an angel
Must be talking to an angel
Must be talking to an angel
Must be talking to an angel
Must be talking to an angel
Must be talking to an angel
Must be talking to an angel
Must be talking to an angel
Must be talking to an angel
Must be talking to an angel
Must be talking to an angel
Must be talking to an angel
Must be talking to an angel
Must be talking to an angel
Must be talking to an angel
No one on earth could feel like this
I'm thrown and overblown with fleas
There must be an angel
Playing with my heart, yeah
And when I think that I'm alone
It seems there's more of us than hope
It's a multitude of angels
And I'm playing with my heart, yeah
Must be a talking to an angel
Must be a talking to an angel
Must be a talking to an angel
Must be a talking to an angel
Must be a talking to an angel
Must be a talking to an angel
Must be a talking to an angel
Must be a talking to an angel
Fins demà!
This must be a strange deception
By celestial intervention
Leaving me the recollection
Of your heavenly collection
I walk into an empty room
I walk into an empty room
Suddenly my heart goes blue
It's an orchestra of angels
Or playing with my heart
Yeah
Na, na, na, na
Na, na
Na, na
Na, na, na
Na, na, na, na
Doncs, com us dèiem, ens agendem a Camp Clar
El 5 de març de 2007
Per continuar esbrinant el funcionament del Ninot
Aquesta escola brassal que conjuntament amb les altres
Farien els 25 anys
Ens guiava dintre de les instal·lacions la nostra companya Iolanda Garcia
Aquí seguim en directe des de la llar d'infants del Ninot
Acabem d'entrar a l'aula dels Lleons
El primer que ens trobem és un castell magnífic fet de cartró
Aquí un jardinet perquè han plantat tota una sèrie de llavors
Dibuixos penjats per les parets, joguines
Un lavabo, o un parell de lavabos, millor dit, que hauran de servir
Per rentar-se les mans perquè estan a punt de posar-se a dinar
De fet hem vist la Manuela repartint els pitets aquí entre tots els seus companys i companyes
Déu-n'hi-do, és molt guapa, a veure si ens vol dir alguna cosa
Perquè ella estava repartint els pitets
Hola Manuela, què tal?
Bien
Estàs bé? Què estaves fent? Repartint els pitets als companys?
Sí
Ara aneu a dinar, què és el que més t'agrada a tu de menjar?
M'agrada menjar sopa
La sopa t'agrada, totes les sopes
I avui hi ha sopa per menjar o no ho saps?
Sí
Sí que hi ha sopa, Josepa, hola
Hola, bon dia
La Josepa és l'educadora de la classe dels Lleons, li agrada la sopa a la Manuela, eh?
Sí, la Manuela és molt menjadora, s'ho menja tot
A més jo l'he vist, escolta, amb una capacitat de posar ordre aquí
i de repartir, i fins i tot no només els repartia
sinó que he vist que un dels seus companys l'intentava posar pel cap
costava una miqueta però al final ho ha aconseguit
Que guapa que és la Manuela, eh?
La Manuela és molt disposada i sempre està a punt d'ajudar-te
i li agrada molt col·laborar
i només li dius
Emanuela, que reparteixes ella en seguida treballa, que sí?
I tu com et dius? A veure
Gerai
No ho he acabat jo d'entendre, més fortet, com et dius?
Gerai
Gerai, molt bé, i tu també t'agrada repartir els pitets?
I també t'agrada la sopa? I què més t'agrada de menjar?
Espaguetis
Ah, los espaguetis, amb tomàquet, oi?
Los espaguetis, mira que són bons
Escolteu una cosa, que us agrada venir aquí al col·le, a la llar, sí?
I què us agrada fer aquí a la llar?
Abans xerrava molt com es diu aquest noi tan guapo
Tu com et dius?
Fortet, que si no no et sentirem, com et dius?
Si abans m'estaves ensenyant unes plantetes o era el teu company qui m'ensenyava unes plantetes?
Em penso que era el teu company. Hola, com et dius?
Iker
Abans m'estaves ensenyant una torreta que has plantat tu, no?
Sí
Per què? Perquè estem en quina època de l'any estem, de les flors?
Com es diu la primavera?
La primavera
Qui em diu la primavera? Eh? És la primavera, hi ha flors, no?
Sí
Algú em pot dir què heu plantat en aquestes torretes? Algú ho sap?
Què hem plantat aquí? Perquè tenia unes torretes, la mar de xules, eh?
A veure què hi ha plantat aquí, Josepa, la Josepa ens ho dirà
Que te'n recordes què van posar aquí dintre? Qui se'n recorda què van posar aquí? Què era?
El què?
Terra
Terra, vam posar terra, i després què hi vam posar més, Gerai?
Llenties
Llenties
I després hi vam tornar a posar?
Terra
Terra
I després hi vam posar una miqueta de?
Les llenties
Les llenties, però les vam regar
Que les vam regar, els hi vam posar aigua
I ja comencen a sortir, que comencen a sortir?
I tindrem una planteta que cadascú es prendrà a casa seva
Una planteta que ell ha fet
Sí o no?
Ui, no estan mai tan callats
No, perquè estan, clar, veuen aquí que jo semblo una marciana
Amb això de les antenes posat i ho han dit que és aquesta dona, un extraterrestre
Quan vulgui una mica de silenci ens faré vindre
Vindré jo a posar ordre aquí
L'Andreu t'està preguntant com...
A veure, Andreu, què em preguntes? Rei, digues
Què em volies preguntar?
Com em dic? Em dic Yolanda
I tu et dius Andreu, oi?
Què tens gana Andreu?
Què t'agrada menjar a tu?
Sopa
La sopa també, com a la Manuela
Entre la sopa i els espaguetis us agrada la pasta
Ja us heu rentat les mans?
Sí
Ara us deixarem que dineu tranquils
De totes maneres, Josep, ens pots explicar una miqueta com és el dia a dia
Quan arriben aquí, el primer que feu
Mira, quan arriben tenim aquí un racó
Que és el racó de bon dia
Treballem a l'hàbit de salutació, tenim les fotos
I a mesura que van arribar agafen el seu coixí, se senten a terra
I esperem a la resta de companys
Quan els tenim aquí, tenim una mascota, que és el lleó
El despertem i li diem bon dia
Llavors el lleó ens dona la fotografia de cada nen
Que ha vingut, que no ha vingut, passem llistes
És una manera de passar llistes i de treballar el que es coneixin
Em penso que t'estem esvalutant la classe i els tens a punt de dinar
Vinga, si a la Josepa li sembla bé mentre repartiu els gots, canteu la cançó dels lleons
I us deixem dinar tranquil·lets, d'acord?
Perquè aquesta és la classe dels lleons, no?
On va aquesta noieta tan guapa que ha de dinar?
Ella marxa
Ah, molt bé, i després torna
Molt bé, adeu
Diem adeu als companys que marxen a dinar a casa
Vinga tots, adeu
Ui, aquesta que té molta son
Com es diu aquesta nena tan guapa que té tanta son?
Hola, com et dius?
Irene
Irene
Irene
Que tens soneta Irene?
Que veig que obres la boca així
Aaaaah
Així? Que t'agrada cantar?
Vols que cantem la cançó dels lleons?
Sí?
Josepa, que ens cantaran la cançó dels lleons per tots els oients de Tarragona Ràdio?
A la de tres
Vinga
Una, dos i tres
Aja, o, no, fa poc
Pa, pi, pi, pa, pi, pa, pi, pa, pi, pa
Aja, o, no, fa poc
Un cà, o, fa poc
Poc
Ni t'agrad
Luck
Barā
Ba
Ba
Enterprise
Me
Tri
I
Nate
Va
En un plat l'he trobat, pa-mi-pi-pa, pa-mi-pi-pa.
En un plat l'he trobat i al jaó vam mossegar.
Ui, ui, ui, marxarem perquè la pobra Josep està distribuint els gots perquè ja van a dinar.
Déu-n'hi-do al que deia Estari dels hàbits.
Dona gust veure aquesta ganalla, tota assegudeta, tota ben col·locada,
amb els seus pitets, aquí amb les estovalles.
I els deixarem que...
Tot això és un procés, ho tenim per escrit i tot.
Ara no se dona aigua perquè sí, si no es dona aigua perquè han vingut del pati,
perquè tenen les magnetes, beuen aigua una miqueta abans de dinar,
perquè el dinar entra una miqueta millor.
És tot pensat, discutit, no se fa perquè toca.
I fins i tot la quantitat d'aigua perquè se l'acabin, no deixin el got.
Fins i tot això, controlant que no sigui molt,
que vulgui més que demani, sisplau, vull una miqueta més.
Josep, el tema de...
Clar, aquests ja mengen sòlid,
però jo m'imagino que tu, com altres educadores, has passat pel procés, no?
Sí, sí, vull dir, hem passat pel procés de menjar les farinetes, els purers,
a menjar, doncs, sencer.
És un procés que els costa una mica, si no es fa junt amb les famílies,
però si es fa junt amb els pares, doncs, bueno, s'aporta...
Allò d'anar parlant els diferents moments dels nens.
El tema del bolquer, aquests en porten bolquer encara, on n'hi ha de tot, no?
Sí, encara no. En aquesta classe hi ha molt pocs bolquers.
la majoria de nens controlen i deuen haver 5 o 6 bolquers, hi ha molt poc.
És aquell punt en què cadascú fa el seu ritme, no?
I hi ha uns que...
Jo no, que no, m'ha...
Doncs ara matarem el gos.
Molt bé.
Josep, deixem treballar.
Bueno, la Manuela veig que és l'animadora sociocultural de la classe.
Ara està... Mira, mira, ojo, que t'estan fent una torre amb els gos.
Estan fetes unes medaveristes.
Molt bé.
Tu què ets?
Manuela.
La Manuela, però què m'has dit avui a la sala? Jo sóc què?
Una?
Rei?
De què anaves disfressada?
De què anaves disfressada?
Jo, una reina.
Tu ets una reina com?
Guapa i preciosa.
Sí.
Ah que sí?
Ets una reina com?
Sí.
Com ets tu?
Com està la Manuela?
Guapa.
Muy guapa està la Manuela, clar que sí.
Quines són amigüets, els nens i nenes de la taula.
Tu ets la seva amiga?
I tu com et dius?
Francisco.
Francisco ets el seu amic, no? Amic de la Manuela.
Molt bé. I tu com et dius?
Es diu tos.
Ai.
Aquest aigua que se'ns ha anat per un altre foradet.
Seu bé.
Amina, em penso que has de seure bé, t'ho diu la Txari, perquè si no no dinaràs.
Molt bé. I la Amina, creu i seu bé. Perfecte.
Josep, ara sí que et deixem treballar, que em sap greu amb la feinada que tens.
Sortim d'aquesta aula, l'aula dels lleons.
Ja tenen la mona preparada, també.
Aquesta mona és de...
de poliespant, veus que xula.
Ara ho expliquen tot, eh?
Ho expliquen tot, però la nostra mona serà una sorpresa, la que faran els crios.
Aquesta és una altra, les festes tradicionals.
Mira, avui hi ha arròs, un arròs que et fa molt bona cara, aquest arròs.
Avui els de la sopa i espaguetis no han tingut sort.
Trem...
Molt l'am.
Bon dia i bon profit.
Bon profit a tot i a totes.
No ha vingut el Oscar.
Oh, no ha vingut estar malalt.
El Oscar no ha vingut, pensava que havia vingut.
Ai, ai, ai, què era això que havia aquí?
Que m'he posat el cabell.
Anem a parlar amb l'educadora d'aquesta classe.
Bon dia.
Ja sé que no tens moltes ganes de parlar, però com a mi, bon dia.
Bon dia.
L'educadora és jove, és la substitució a l'educadora.
Ah, molt bé.
A l'Elba.
A l'Elba, i molt bé, molt bé.
És nova, però molt bé, molt bé.
Escolta, què és això que teniu penjat aquí?
Jo m'imagino que ho heu fet aquest matí, perquè la xarri s'ha d'anar amb el cap,
són com unes boles d'aspecte per fora de paper de diari,
les teniu penjades aquí d'una corda, què és exactament?
És per fer un ou de Pasqua.
Ja he vist que aquí a la classe del costat també estava feta la mona de poliespà.
Sí, després la pintarem amb pintura i els nens ho decoraran.
És magnífic, observem com dinen els nens, són absolutament autònoms,
mengen correctíssimament bé, és una passada, no?
Sí, sí, mengen sols.
Llàstima que quan es fan grans ho perd.
Sí, sí, no, però molt bé.
Molt bé, és...
Escolta, l'ordre, magnífic, potser hi ha gent que té una idea molt equivocada
del que és una llar d'infants.
Des que hem entrat aquí hem vist un ordre, un silenci, una tranquil·litat.
Aquests nens, clar, si viuen en aquest espai de relaxament,
aprofiten molt més la seva estada aquí, no?
Sí.
A més, us hi anem ensenyant que es té que agafar bé els coberts
i dinar amb tranquil·litat i així.
Escolteu, no us molestarem gaire, que voleu que dineu tranquil·lets,
però venim de la classe dels lleons.
Aquesta classe, de què és? De quin animalet és?
Algú m'ho pot dir?
De quin animalet és aquesta classe?
Té la boca plena, ara no pot parlar.
Què és bo l'arròs que mengeu?
Que t'agrada l'arròs?
Sí.
I tu com et dius?
Franchico.
Franchico.
Escolta, hi ha els pèsols que t'agraden, que veig que té pesolets també.
Sí?
A algú no li agrada l'arròs?
No, penso que us agrada a tots perquè us ho estem menjant molt bé i molt a gust.
aquesta classe de què és?
Ningú em vol dir de què és aquesta classe, que em perdré, eh?
Qui és l'Alba?
A veure, l'Alba potser m'ho diu, jo m'acosto a l'Alba.
Alba, de quina classe és?
L'Alba no té ganes d'explicar-me.
A veure, no sabré jo de què és aquesta classe.
Fàtima, digue-m'ho tu.
A veure, Maria, perdona.
No m'ho volen dir.
No els inspiro gens de confiança.
Com?
Xari, digue-m'ho tu.
Els ossos.
Els ossos, bé.
I per què no voleu parlar?
Vinga, a veure.
Espera, que se m'ha enganxat el...
Qui és, el Dani?
El Daniel.
Tu ets el Daniel?
Sí, el Daniel.
Ui, perdona que et molesti que veig que estàs dinant molt a gust.
A veure, Daniel, aquesta és la classe dels ossos, no?
Sí, però parla...
Tu ets el Dani.
Ja m'has dit que t'agradava molt l'arròs i els pèsols.
M'ha explicat la senyoreta que esteu preparant la mona de Pasqua.
Sí.
A tu t'agrada la xocolata?
Sí.
I els ninos de xocolata de la mona de Pasqua també?
Sí.
Com t'agraden els ninos de xocolata?
Quin nino t'agrada?
A veure, jo què sé...
És que no em facis ser antiga, que et diré el pato Donald.
Digue'm una cosa així com a mes d'ara.
Què et sembla?
Em penso que el que té és molta gana i vol que el deixem dinar.
Doncs us deixarem que dineu tranquil·lament.
i després, en tot cas, ens veurem una estoneta.
Després de dinar, Txari, què és el que fan exactament?
Un cop han dinat.
Després de dinar, avis de neteja, renta cara, renta mans,
mira, a veure, fan pipi per anar a dormir.
I fem filera.
Què fem filera per anar a dormir?
I quina cançó cantem per fer la filera?
L'assagem, la cantem ara una miqueta?
O què?
Vinga, el Francisco té ganes de cantar-la.
Li posem el micro davant i no la vol cantar.
Canta-la, eh?
Posem el micro perquè t'escolti tothom.
Sí.
Vinga, vinga.
Sí.
Si, dale.
Cro-resp chỉ deixar-la-la Once,
pin', putting-la-la-la-la-la-la,
leta-la-la-la-la-la.
Molt bé, molt bé, molt bé, molt bé, gràcies a tots i a totes,
que dineu de gust, després ja ens veurem, d'acord? Adeu!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!



Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Qui seguim en directe des del matí de Tarragona Ràdio
en directe des de l'allar d'infants al Ninot.
Ara tornem a entrar en aquesta zona on estan els nens i nenes.
Aquella primera aula dels lleons ja han acabat de dinar
i estan aquí amb els seus coixins, jugant amb les nines,
amb els ninos, amb els peluts.
Sí, aquests marxen, xaricla,
i esperen que el vinguin els pares i les mares a buscar-los.
Ara estem recollint perquè d'aquí a 5 minuts s'obrirà la porta,
però mentre han estat amb una educadora,
intentant que tinguin el material adequat perquè vayan a experimentar, a jugar...
Ara movem unes tanquetes de fusta molt mones que hi ha aquí
perquè no se'n vagin o no n'han d'anar,
perquè lògicament el control i la seguretat és absolut.
Hola, bon dia!
Aquí és que està... Hola, bon dia!
Aquests són els petits donanyets.
Petits donanyets que estan dinant.
Sí.
Hola!
Ai, s'han quedat emparats.
Aquests no, no, no, no dirà gaire cosa.
António, que no dius bon dia?
Eh?
I l'abril, l'abril, no dius bon dia?
Bon dia, bon dia!
Aquests són molt petitets, són molt petitets, molt petitets.
Sí, sí, sí.
Ara ja estan...
Hi ha un que segurament ja ha dinat perquè el vam allà agitar?
El Carlos, el Carlos, que està cansadet.
Però el Carlos no sé... Ah, vale, vale, vale.
Sí.
Sí, sí.
Cada dia jo m'imagino que si alguna cosa extraordinària, els pares parlen amb l'educadora...
Escolta, que o va caure i li fa una miqueta mal això amb la bici, mil coses, no?
La comunicació diària és important.
I això de la mala nit, no?, que dient, és important.
Perquè si no, dius, què li passa a aquest nen?
Un nen que està...
que sempre està jugant, que està content, no?
I pots entendre que si ha passat mal la nit, doncs mira.
El que passa és que el marxa a les tres, no?
Avui fins a les cinc, nostres.
Sí.
I a les circumstàncies...
Clar.
Doncs clar, necessiten.
Ho van adaptant una mica, no?
Ho van adaptant una mica.
Però bé, és una mare que cada vegada que pot el ve a buscar a les tres, eh?
Ja veig que té cara de soneta, sí que és veritat, que està aquí...
Sí, està sorprès.
Clar, mira, ja hi estan parlant de mi, no?
De totes maneres, aquesta comunicació a la inversa també és imprescindible i necessària.
Si vosaltres veieu que el nen o la nena aquell dia ha estat o massa nerviós o massa passiu,
també ho comenteu amb els pares, clar.
Sí, molt, tot.
És que hi ha de bon dematí i ells ho volen i nosaltres també, a veure, ho necessitem, no?
Fa molts anys que estàs aquí a la llar del ninot?
Farà set.
Farà set.
Bé, però et dona la sensació que estàs tota la vida, no?
A mi, és que sí, no?
I més si treballes a gust.
Hi ha molt bon companyerisme, la gent ens ajuda molt bé, vull dir, bé.
Hi ha molta harmonia i pel que hem vist hi ha un coneixement no només dels nens que tens a la teva aula,
sinó dels nens de tota la llar.
Sí, sí, ens coneixem tots.
I mulles que ens donen, eh?
Però sí, tots, tots.
Molt bé, ja van pel segon plat, estem menjant la carn.
Déu-n'hi-do, és una edat que els hi costa, mica en mica, però no, no, això ho hem observat.
Sí, ara perquè estan una mica refredats i, bueno, aquest canvi de temps també els ha influït,
però normalment...
Amb el nasset tapat costa més, no?, de respirar.
Però normalment som molt bons menjadors, tenim una que és molt petita.
Aquesta nena és molt petiteta, és veritat.
Hola, Antonio.
Hola, Antonio, a veure com menja l'Antonio.
Vinga, Antonio, que és molt bona la carn.
Ui, l'Antonio es posa timida, no volem crear cap problema per dinar.
Adéu a tots, que dineu de gust.
Adéu.
Els plats són de plàstic.
La canelleta de dos a tres, dels altres, de dos a tres,
ho utilitzen tot en vidre i no es trenca, eh?
Res, i aquests petitets, doncs, de plàstic i el cobert és més petit,
perquè ho puguin agafar bé.
Ja veig que la mestra, com que en sap molt, diu, calla,
quan es tinguin la carn més avançada els hi posaré les patates.
Ah, això mateix.
Perquè si no, les patates volen i la carn es queda el plat.
I la carn es queda el plat.
Ai, el que no sàpiguen, aquestes educadores del ninot.
Davant de cadascuna de les aules hi ha les safates amb tot el menjar
que està amb unes carmanyoles tèrmiques, arriba calent a la taula.
Ara entrem en una altra aula.
Aquí també hi ha plats de plàstic i forquilles petitetes.
Per tant, i per l'aspecte de la canelleta, són petitets, tenen un any.
Dues educadores estan aquí.
El teu nom, sisplau?
Anna.
Abans ja hem parlat, però sou de tantes persones aquí que, per recordar-se del nom,
ja van per les postes, ja estan per la poma.
Ja estem acabant.
Heu dinat bé?
Heu dinat bé?
Hi ha alguns?
No, eh?
Aquest és el que deia que la seva mare ha vingut aquí a la llar.
Ah, la seva mare ja va venir de petita aquí.
Al començament de tot.
Mira com riu.
Se'n recorda, la mare m'ho explica.
Que anireu a dormir ara.
Com anem?
A nit ara anem a rentar les mans.
Estem esperant que acabin.
Tots anirem a rentar les mans i a dormir.
Molt bé.
Aquesta classe de quin nom té?
Aquesta classe és la classe dels ànics.
Que sabeu alguna cançó?
Saps cançons, Ariadna?
Que voleu cantar?
Em penso que tenen massa son.
Sí.
I estan una mica estranyats.
I una mica de vergonya.
Eh?
Alfonso, vols cantar una cançó?
Alfonso, vols cantar?
Quina cançó vols cantar?
Quina cançó?
L'Alfonso.
Alfonso, vols cantar?
Quina cançó vols cantar?
És que es diu Alfonso.
No vol cantar Alfonso.
Alfonso es presenta i ja n'hi ha prou.
Hi ha una mica de trampa que m'ha ensenyat.
I hem dit, si et pregunten com te dius,
i ara el pobre diu, Alfonso, Alfonso.
Jo, per si de cas dic Alfonso,
i així he cobert l'expedient.
Si no una senyora pregunta com te dius,
i li he dit, Alfonso.
I ara quan he vist el micrófono, hi ha Alfonso.
Molt bé.
Ja veig que els plats estan buits,
que la fruta us agrada molt.
El que costa és esperar-se una mica,
però hem d'esperar que acabin tots.
Quina mala passada aquest temps amb els encostipats,
i més a l'any que s'ho passen uns als altres, lògicament.
És a l'any que...
El primer trimestre és el mes.
Ara ja, però el primer trimestre sí,
depèn de cada crio, però ja...
Això ja ho diuen que el primer any ho han de passar,
si no ho passen aquí, ho passaran després a l'escola,
per tant, hi ha un cop ho passa...
Després ja ens immunitzem tots i ja...
Però el primer trimestre és d'Orillos, sí.
Molt bé, doncs us deixem que treballeu,
que acabeu de dinar i que aneu a rentar les mans.
Parlàvem de la informació que hi ha,
clar, la comunicació que hi ha entre els pares,
les mares i els nens i les nenes, els educadors,
i també hi ha aquella comunicació no verbal del paperet
que veiem a cadascuna de les pinces amb el nom,
que es posen les incidències.
Hi ha diferents apartats, el nom, la data, el dinar,
en el sentit que si...
Si han dinat bé, si potser si menjan bé el primer i el segon no,
una miqueta...
En això són molt sinceres, eh?
Vull dir, si s'han dinat bé tot, bé tot.
Si no, intenten...
Hi ha molts de crios de segons plats, com dic jo.
De molta car i el primer de cullereta,
doncs encara hi costa, eh?
Però bé, el venenat també, si han fet pipi, caca,
el de les caques és molt important, aquesta seda,
sembla que no, però bé, dona molta importància
si han dormit bé, algunes observacions,
si hem vist el criu que aquell dia estava,
doncs com ara hem vist el car, no?
Com una miqueta apagadet, doncs...
Encara que ho comentis, però està bé posar-lo.
I què han de portar?
Doncs si falten les tovalloletes, bolquers...
Clar, perquè en principi ells han de tenir aquí
les seves tovalloletes que porten les famílies,
els bolquers, un recanvi de roba...
això, han de portar una caixa de casa,
tenen com un armariet per els solets,
que està al quart de bany,
en aquesta caixa d'anar tot, muda, bolquers,
han de portar el seu got, el xomet o l'ocí,
ara hi ha molts que passen amb tots els animalots
per anar a dormir, perquè...
El poden portar de casa.
El poden portar de casa tot.
Ara tenim l'entrada de les famílies,
dels nens que marxen a casa,
ara a les 12 i quart,
dos i mitja, obrint la porta,
i com veieu, encara que...
Ja se'n van desfilant.
Sí, però que encara que estem dinant,
no tenim cap problema en que les famílies
s'entrin cap a dins.
i a més, millor, perquè ja agafen la seva motxilla.
Ara venen xajos, molts xajos.
Jo no em puc resistir, Xari,
a saludar una amiga i companya,
que és la Sílvia García.
Hola, Sílvia.
Hola, guapa.
La Sílvia i el seu fill,
és l'Isidre, és el Marc.
Ah, no, clac, clac, l'Isidre és més gran.
És el Marc, que ve aquí al ninot,
i la veritat ens ha fet molta il·lusió
de trobar-nos la Sílvia en l'altre paper.
Hola, Marc, ja vas cap a casa?
Sí, ara no s'em ben.
El Marc no té ganes de...
i no té ganes de dir,
està menjant, té la boca plena
i a la llar ja li diuen
que amb la boca plena no ha de parlar.
Mira, sembla que l'hagi menjat en segle.
Ja veus, no, no, és de vida, eh, el nen.
Déu-n'hi-do.
Sí, el fillet més, el fillet més.
L'Isidre també va venir aquí, Sílvia?
No, no per horari, present no va poder ser.
Però el Marc sí, no?
El Marc sí, molt contenta.
Que és el segon any que està.
No, el primer.
El primer.
El primer.
És dels petits.
Clar, però és que és un nen molt gran.
Jo per això li deia,
i és molt gran, és veritat,
és un nen molt gran.
A mi se'm fa molt estrany
parlar amb tu en aquest context.
Per tant, adéu, Sílvia, gràcies, guapa.
Ja ens veurem.
Són pares i mares, Txari,
però també són avis i àvies.
Ara molts avis tenim a aquesta hora.
A aquesta hora, les àvies i els avis,
que Déu-n'hi-do, si els fan treballar també.
Pues sí, tenemos que trabajar
por la mañana aguantándote
y por la tarde irá el trabajo,
que yo tengo que ir al trabajo también.
Como si no hubiesen criado lo suyo.
Bueno, pero mira, si podemos echar...
No, per ara l'avi sí que cuida dels teus.
Ara sí, ara és l'hora.
Ara estem jubilats, ara podem...
I som més tos amb els nets
que érem amb els fills, no?
Perquè els altres no es podíem tindre,
perquè ara teníem d'anar a treballar,
fer hores d'estres i vinga...
I toca canviar bolquers, no?
T'ha canviat, a veure...
Jo ja havia de dir a vostè fa 40 anys
que canviaria bolquers, no?
Vinga.
Perquè hem vingut a buscar la seva neta.
Com has dit la seva neta?
Júlia.
Hola, Júlia, que ha vingut a buscar-te l'avi?
Sí, home, però això del micròfon
impresora una mica.
Molt bé, moltes gràcies i molt amable.
Adéu-siau, bon dia.
Doncs sí que és veritat,
els avis i les àvies al migdia...
Aquest normalment...
Mira, perquè, a veure,
poden deixar el dinar,
però aquí tenim el problema, no?
De que molts avis no volen que es quedi dinar ni dinar.
Volen cuidar una miqueta, eh?
Trobent de tot, eh?
Aquella àvia, per exemple,
que treballava, diu, sí, sí, al matí,
i jo vaig a treballar, però me l'emporto a dinar a casa.
Sí, sí, i normalment és de l'edat,
la primera, d'un a dos anys, no?
Això de...
Ai, vull quedar-me un ratet,
perquè si no el portes a la llar ja no ve que el nen...
I aquesta història.
Aquí tenim una nena, una mamá, la de Lugo,
mamá de Lugo, que té pillado...
I podrem parlar amb ella?
Tu creus que es deixarà?
Hola, bon dia.
Hola, bon dia.
El teu fill és Lugo.
Sí.
Quina edat té?
Dos anys.
Dos anyets.
És ell, no?
Sí.
Que abans ens deia, cada dia a la mateixa hora va fer caca, no?
Sí.
Ara m'ho deia, que l'hem vist per aquí,
i la Txari que ens ha deixat un moment en dius que anava a canviar a Lugo.
És el primer any que ve?
Sí, és el primer.
I és l'únic nen que tens?
Tens més fills?
No, l'únic.
I què tal?
El veus diferent des que ve a la guarderia?
Com a més estimulat, més content?
Molt bé, millor.
Molt bé.
Sí.
Doncs m'imagino que són unes hores complicades per arribar a casa
i donar-li el dinar.
Ja.
I també treballes?
Sí, ha anat de nit, eh, ara.
És a dir, que has sortit de treballar,
t'ha donat temps de dormir una mica o encara no?
Una hora, una hora només.
I ara estàs amb ell, dinar a casa, torna a venir a la tarda?
Segons.
Segons.
I tu quan dormiràs?
Aquesta nit.
Perquè aquesta nit no vas de nit.
No, aquesta nit ja no.
Doncs a veure si pots descansar una miqueta, gràcies.
A veure si em deixa.
Adéu, Hugo, que vagi molt bé.
Adéu.
Dígale'hi, adéu.
Dígale'hi, adéu.
Adéu.
Adéu, et té la boca plena.
Jo voldria dir que a vegades que diuen ampliar horari, no la llar, això insisteixen menys els polítics que no per la família.
Perquè realment quan una família ha tingut un nen o una nena desitjat, ja s'ho munta.
Jo tinc moltes famílies que hi treballen, com aquesta mare, no?
Però que encara, i a veure, el servei s'ho munten de tal manera, presta el millor temps possible amb el seu fill, filla.
Això és important, eh?
Això que dius Xeri és molt important perquè saps què passa?
Que a vegades ens deixem emportar molt pels tòpics.
No, no, deixen els nens i els col·loquen.
Aquí ningú col·loca ningú.
Hi ha pares i mares que realment, si poden venir-lo a buscar a les tres, no venen a les quatre.
Això mateix, i és veritat.
Sempre hi ha excepcions, però la majoria el que estan desitjant és...
Mira, ara surten agafadets, en fila, cantant el tren petitó, que se'n van a dormir, Xeri.
Ja.
Hi ha excepcions, però la majoria el que estan desitjant és...
Hi ha excepcions, però la majoria el que estan desitjant és...
Hi ha excepcions, però la majoria el que estan desitjant és...
Hi ha excepcions, però la majoria el que estan desitjant és...
Hi ha excepcions, però la majoria el que estan desitjant és...
Hi ha excepcions, però la majoria el que estan desitjant és...
Hi ha excepcions, però la majoria el que estan desitjant és...
a la majoria el que chercherà a la minoria el que estan...
That your love for me is real
What would you say
If I took those words out of line
Then you couldn't make things new
Just by saying I love you
La de da
More than once
La de da
Now that I've tried to talk to you
And make you understand
All you have to do is close your eyes
And just reach out your hands
And touch me
Hold me close, don't ever let me go
More than words
Is all I ever needed you to show
Then you wouldn't have to say
That you love me
Cause I'd already know
What would you do
If my heart was torn in two
More than words to show you feel
That your love for me is real
What would you say
If I took those words away
Then you couldn't make things new
Just by saying I love you
More than words
More than words
More than words
La-da-da-da-da-da
La-da-da-da-da
La-da-da-da-da
La-da-da-da-da
Fins demà!
Fins demà!
No el fem ja patir més
i escoltem la primera de les 3 cançons
que ens ofereix de l'any 1988.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!


!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
Un dels grups que despuntava!
Un dels grups que despuntava!
Llavors aquell any, el 1988, era el Stamton Go!
davant una de les seves cançons!
Manuel Raquel!
Anem per un altre grup no tan conegut però que també sonava!
S'anomenava La búsqueda i la cançó Ai Ai Ai!
!
!
!
!
!
!
!
la cançó Ai Ai Ai Ai!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
que s'apenen i glòria però que sonava aquell any 1988 a Tarragona Ràdio!
Ara potser una que us sonarà i que mantindreu més en el record!
Aquesta de New Order, Blue Monday!
amb aquesta cançó que fem el repàs per avui d'aquest any 1988, demà més!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!