25 anys de ràdio.
Bona tarda, bon dilluns i benvinguts a aquests 25 anys de ràdio.
Un programa que de dilluns a dijous recorda els millors moments
d'aquests 25 anys de història d'aquesta casa, Tarragona Ràdio.
Podem dir que el punt més àlgid va ser el dia 17 de febrer
quan vam commemorar precisament aquests 25 anys,
però aquest programa no es va acabar allà, tot el contrari.
Ens queden molts mesos per davant fins al juny
per poder recordar, commemorar i per també convidar
molts companys, excompanys, treballadors, col·laboradors
que van passar per aquests micròfons i que ara ja no estan
directe o indirectament relacionats amb el món de la ràdio.
Avui ens traslladarem a un 10 de març de 1995.
Després d'una sèrie d'anys d'obres,
el Teatre Metropol es va inaugurar
i els micròfons de Tarragona Ràdio van estar presents.
Precisament serà aquest el moment que avui recordarem
en aquests 25 anys de ràdio.
I abans que s'acabi el programa, com sempre,
passarem de la mà de Joan Maria Bertran
i ja ens ho va dir el divendres passat per l'any 1989,
perquè es veu que aquell any va ser força fructífera
en qüestió de música, i no només de música internacional
i nacional, sinó també de música catalana,
que de tant en tant fent una clucada d'ulls
per recordar bons grups que van passar
i que van tenir el seu èxit l'any 1989.
Doncs tot això comença fins al punt de les 7 de la tarda.
Nosaltres ja hem agafat lloc, ja estem asseguts gairebé
a primera fila.
I per estar més apropet de l'escenari,
prever a in situ i recordar aquesta inauguració
del Teatre Metropol.
Però abans de fer-ho, què et sembla si anem a la música?
I avui hem triat per començar la setmana
i agafar una mica de bon humor
a la Gloria Gaynor.
Never can say goodbye.
És que no podem dir-vos adeu, tot el contrari.
Us diem benvinguts.
Això són 25 anys de ràdio.
Us parla Sílvia García.
Bona tarda. Comencem.
Bona tarda. Comencem.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Bona meters!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
de ferro que cobreix aquest escenari
del teatre
metropol. Baixarem a partir d'ara
el volum de la nostra veu
perquè l'acte
començarà de seguida. Aquest és el
seu en directe.
Molt bona nit. Per un actor
o una actriu
el fet que la seva ciutat estreni
un teatre li produeix malaltia
immensa. Si a més
a més aquesta actriu i aquest actor
han estat escollits per presentar
l'acte d'inauguració d'aquest teatre
la satisfacció no pot ser
més gran. I aquest és el
nostre cas. Tant l'Anna com jo
considerem un honor haver estat els
escollits, els primers actors tarragonins
que trepitgen l'escenari d'aquest
renovat metropol.
Ara mateix sentirem parlar de l'arquitectura
del metropol, de la figura del
seu arquitecte, en Josep Maria Jujol,
de la seva simbologia marina,
de la seva història passada
i de la seva recuperació present.
però permeteu-nos que aprofitem
aquesta tribuna per expressar
un desig de futur.
Ens agradaria que des d'avui mateix
el Metropol, aquest teatre dels ciutadans
i ciutadanes de Tarragona,
fos també un teatre assequible als artistes
tarragonins. Que les manifestacions
tant de teatre com de música,
de dansa i d'altres disciplines
artístiques, trobessin al metropol
l'espai popular idònic per mostrar
el seu treball.
Estem segurs que el públic tarragoní
donarà suport a aquest desig amb la seva assistència.
Feia massa temps que la nostra ciutat
es delia per disfrutar d'un teatre propi.
Avui, 10 de març de 1995,
aquest anel ja és una realitat.
Ara sí que podem dir amb la boca ben plena
Ja era hora!
Ens hem quedat descansats.
Gràcies.
Un cop dit això,
és el moment de cedir el torn
al primer Parlament de l'acte.
Cal dir que el col·lectiu que representa
el senyor Capujerà
ha regalat a la ciutat de Tarragona
el projecte de renovació del metropol.
Donem la paraula al senyor Agustí Domènech,
president de la demarcació de Tarragona
del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya.
Ha iniciat la presentació
de l'acte protocolari oficial
de la inauguració del Teatre Metropol
l'Oriol i l'Anna,
membres del grup teatral Trono Villegas.
I ara mateix farà ús de la paraula
el primer discurs d'aquest acte.
Com dèiem, el president del Col·legi d'Arquitectes
de Catalunya a Tarragona,
el senyor Agustí Domènech.
Escoltem les seves paraules.
Per l'honor de pronunciar les primeres paraules
en aquest recinte recuperat del Teatre Metropol,
em venen present aquells dies
de la primavera de l'any 90
que van celebrar a Tarragona
diferents actes divulgatius
de la figura de l'arquitecte Josep Maria Jujol.
En l'origen del procés
de recuperació de l'obra de Jujol,
cal recordar les veus d'alarma
de diversos companys arquitectes
davant el risc que l'edifici es perdés
o que el teatre es desvirtués.
Demostrant una gran...
...paraules en aquest recinte recuperat
del Teatre Metropol,
em venen present aquells dies
de la primavera de l'any 90
que van celebrar a Tarragona
diferents actes divulgatius
de la figura de l'arquitecte Josep Maria Jujol.
En l'origen del procés
de recuperació de l'obra de Jujol,
cal recordar les veus d'alarma
de diversos companys arquitectes
davant el risc que l'edifici es perdés
o que el teatre es desvirtués.
Demostrant una gran sensibilitat
i amb actitud clarivident i decidida,
l'Ajuntament va adquirir per al municipi
l'antic teatre del patronat obrer.
L'alcalde, Joan Miquel Nadal,
m'ha retret sovint
l'embolic en què es va veure immers
a conseqüència de la nostra
sugerència d'adquisició de l'edifici.
Em deia Agustí,
m'heu ben enredat.
Crec, però, que avui estem tot d'acord
que la seva actitud valenta
mereix el nostre reconeixement.
El Col·legi d'Arquitectes
va acompanyar aquest gest
amb l'organització de conferències,
taules rodones i una exposició titulada
Josep Maria Jujol, arquitecte,
1879-1949.
Entre tots, vam impulsar, doncs,
el moviment de recuperació de les obres
d'aquest arquitecte tarragoní.
Aquestes primeres actuacions
va seguir la coordinació entre l'Ajuntament
i la demarcació de Tarragona
del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya
per assegurar l'encert de la rehabilitació,
nomenant el company Llinàs
per tal de fer-se càrrec.
En aquell moment,
l'estrena del teatre rehabilitat
es veia llunyana
i les decisions que van ser necessàries
per posar en marxa el projecte
suposaven un veritable compromís,
un compromís amb el patrimoni,
amb cultura
i, més concretament,
amb el món del teatre.
No em pertoca a mi
destacar la necessitat
que tenia la ciutat de Tarragona
de disposar a un teatre
de les característiques del metropolo.
I tampoc sóc la persona més indicada
per a sobrellar l'abast cultural
que té un equipament d'aquest tipus
en el cor mateix de la ciutat.
En canvi, sí que em correspon
congratular-me en nom del col·lectiu d'arquitectes
d'haver aconseguit l'objectiu
que ens havien proposat.
La recuperació de l'obra
que va dir-se l'arquitecte Jujol
a les nostres terres
és una de les tasques
que hem pres al col·legi
en la seva activitat
de projecció cultural
a la societat catalana.
Hem d'agrair
a l'arquitecte Josep Llinàs
que acceptés en el seu moment
el nostre encàrrec
de elaborar el projecte
i l'encàrrec de l'Ajuntament
de dirigir-ne l'execució.
Es tractava d'un treball
de gran compromís
i els seus òptims resultats
són avui sortosament
al nostre abast.
L'obra que inaugurem
ens confirma
que les il·lusions
que hi hem posat
i els esforços
que hi hem dedicat
durant cinc anys
han donat el seu fruit.
Els tres jujolians
més característics
del teatre metropol
han estat anys i anys
ocultats
sota capes de guis
i pintures
ignorats per tothom.
Ens satisfà
haver sabut assenyalar
oportunament on eren
i ens complau veure
que la ciutadania
reconeix com a propi
aquest patrimoni.
Moltes gràcies.
L'any 1908
el Patronat Obrer
de Tarragona
va encarregar
a un jove arquitecte
de 29 anys
en Josep Maria Jujol
la construcció
d'un teatre
dins la seva seu social
amb la intenció
de fer accessible
la cultura
a la classe treballadora.
Per això
ens agradaria sentir
les paraules
de l'actual representant
d'aquest patronat
el senyor Pere Fort
un fort aplaudiment
sisplau.
Aplaudiments
per el senyor Pere Fort
que serà
el segon personatge
el segon representant
d'una entitat
de la ciutat de Tarragona
vinculada
a aquesta inauguració
a aquesta reobertura
del teatre
metropol
de Tarragona.
Aquest és el seu discurs.
Solicito
el benar plàcid
de la presidència
per tal
d'intervenir
excepcionalment
en nom
i representació
d'en Lluís Maria Mesquida.
Me l'atorguen
sisplau.
Degut
al comprensible
i subtil estat anímic
en aquests moments
del nostre
benvolgut
i comú amic
Lluís Maria Mesquida
ell
ha volgut
que jo
igualment
antic alumne
del patronat
de l'obrer
us llegís
les seves
oportunes
i cordials
paraules
en ocasió
del memorable
aconteixement
cultural
que avui
celebrem
tots
els tarragonins.
agraeixo
per endavant
de tot cor
la vostra
indulgència
i us prego
si la mereix
encamineu
de dret
en Lluís Maria
la vostra
complaença.
Il·lustríssim
senyor
alcalde
excel·lentíssimes
autoritats
corporació
municipal
companys
i amics
tots
no cal que ens
presentem
per què?
Perquè som
a casa nostra
som
els supervivents
de les escoles
del patronat
de l'obrer
que per espai
de tants anys
regiren
els germans
de les escoles
cristianes.
Les edificacions
del segle passat
donaran pas
a principis
de la present
centúria
al teatre
que projectà
el nostre
gran
Jujol.
Els baixos
del carrer
Armanyà
sorgiren
les dependències
de l'escola
del treball
traslladada
després
al tramvia
de Jaume I
i les primeres
plantes
allotjaren
les aules
posteriorment
ampliades
l'any
1929
per tal
de donar
cabuda
a la munió
de nois
que
sol·licitaven
entrar-hi.
Fins
l'any
34
com
pregona
la làpida
i restaren
i les generacions
d'alumnes
s'alimentaren
d'aquelles
ensenyances
que
on rebíem
joia
que
forjaven
per
per
seguir
rectament
el camí
de la vida.
És doncs
per nosaltres
penyora d'agraïment
i benhaurança
a l'excelentíssim
ajuntament
que ha demostrat
la seva sensibilitat
perseverant
perseverant
preservant
una joia arquitectònica
que era
nostra.
el teatre
del patronat
posteriorment batejat
amb el nom
de
metropol
fou
escenari
de tantes
inquietuds
dels regidors
d'aquella
junta rectora
com de gaudi
per tants
i tants
xiquets
de Tarragona
ja sigui
en la projecció
de pel·lícules
o representacions
teatrals
sense
oblidar
els
inafables
i estimats
pastorets
que
omplia
de goig
les festes
nadalenques
per pares
i fills
fins al punt
que més
d'un
de nosaltres
no es deixava
cap representació
mentre
durava el cicle
permeteu
senyor alcalde
en nom
dels meus
companys
que us
feliciti
per l'encert
en la recuperació
del teatre
fest
que tant
us honora
i pel
testimoni
de la làpida
que perpetuarà
aquella acció
social
fomentant
l'ensenyant-se
a tants
i tants
adolescents
que al llarg
dels anys
resten
fidels
al testimoni
de Crist
i a l'amor
foll
a la nostra
Tarragona
moltes gràcies
la reconstrucció
del metropol
ha estat
sens dubte
una feina
de gran
embargadura
però no per això
una feina
menys
engrescadora
cedim la paraula
al senyor
Àngel Fernández
regidor d'urbanisme
de l'excellentíssim
ajuntament de Tarragona
a l'excellentíssim
i a l'excellentíssim
aspectes arquitectònics
de la remodelació
d'aquest teatre
metropol·la
escoltem les seves
paraules
il·lustríssim
president de la
Diputació de Tarragona
autoritats
companys de
Consistori
avui la nostra
ciutat
recupera
no tan sols
un espai
teatral
i cultural
sinó també
un espai
històric
i artístic
de considerable importància
i de valor
per Tarragona
però també
aquest projecte
aquesta recuperació
vol ser
el retrobrament
del sentiment
de tots aquells
tarragonins
que d'una forma
o d'altra
van ser espectadors
protagonistes
en uns moments
determinats
de la seva vida
des d'aquella llarga data
del mes de maig
de 1991
en què vam adquirir
el teatre
i també
els seus edificis
adjacents
i a una llarga trajectòria
centrada
sobretot
en els darrers
dos últims anys
en què hem pogut
dur a terme
i plasmar
en realitat
el projecte
del teatre
metropol
que ha consistit
bàsica
i substancialment
en la seva reforma
en la seva restauració
i en definitiva
en la seva recuperació
així doncs
l'antic teatre
del patronat obrer
de Tarragona
m'ha estat
reconvertit
en cinema
i que durant molts anys
ha restat
semirruïnós
avui
es presenta
com una realitat
malgrat que no ha estat
una tasca fàcil
ateses
les característiques
arquitectòniques
del projecte
el nostre repte
era complex
no tan sols
es tractava
de recuperar
el projecte originari
de l'arquitecte
Josep Maria Jujol
sinó que calia
a més a més
adaptar-lo
a les circumstàncies
i a les necessitats
de la Tarragona
actual
efectivament
la nostra ciutat
ha experimentat
uns canvis
importants
en la seva configuració
i per tant
calia fer
un esforç
en la realització
d'una infraestructura
cultural
estratègicament
situada
en el cor
de la ciutat
i que atesa
la seva situació
atípica
en un indret
com és un pati
interior
d'habitatges
ens pogués
permetre
compaginar
la voluntat
del respecte
a l'obra
d'en Jujol
i la implantació
de les mesures
tècniques
que avui en dia
ha de tenir
un espai
d'aquest ordre
creiem sincerament
que el resultat
ha estat satisfactori
i que com tota
obra singular
i amb una gran
personalitat
estarà subjecte
a diverses interpretacions
però aquesta pot ser
fins i tot
una sana polèmica
que ens ajudi
a tots
a comprendre millor
aquells arquitectes
vanguardistes
que a principis
de segle
van trencar
els models
tradicionals
i van configurar
amb el seu sentit
artístic
noves obres
que si bé
en el seu dia
van ser contestades
avui són dignes
de figurar
en el patrimoni
del nostre país
és per això
que el nostre respecte
i la nostra consideració
que hem tingut
per l'obra
d'en Jujol
ha quedat de manifest
en el conjunt
del teatre
i els convidem
a contemplar
de forma relaxada
tots i cadascun
dels seus racons
els seus espais
i es deixin emportar
per la inspiració
que va tenir
en Jujol
de flotar un vaixell
a través del Mediterrani
i convertir-lo
en teatre popular
tot això
tot això ha estat possible
gràcies a moltes persones
que des del primer dia
vàrem creure
en la il·lusió
d'aquest projecte
que ha encapçalat
el nostre alcalde
i en aquest ordre
cal fer un just reconeixement
el treball realitzat
per tots aquells professionals
tant de l'empresa privada
com del propi ajuntament
que han dedicat
no tan sols esforços
sinó també
una gran dosi
de sensibilitat
per fer patent
davant de la ciutat
aquesta extraordinària
obra vanguardista
menció especial
es mereix la tasca
realitzada
pel director d'aquest equip
l'arquitecte
Josep Llinàs
autor i director
del projecte
el qual ens ha demostrat
al front del mateix
un alt grau
de professionalitat
i de responsabilitat
la seva humildat
el seu tarannà
i el seu prestigi
quedarà sempre
en el record
d'aquells
que hem tingut
la sort de conèixer
i compartir
aquesta restauració
no podem oblidar
com ja s'ha dit aquí
el Col·legi d'Arquitectes
de Tarragona
per la seva
valuosa aportació
fent-se càrrec
de les despeses
que han significat
els planols
de la construcció
nosaltres
els companys
de l'equip de govern
hem correspost
amb el compromís
adquirit
amb la ciutat
de dotar-la
amb aquest equipament
amb l'assumpció
dels riscos
que comportava
amb les crítiques
que també
respectuosament
hem acceptat
però a tots
a uns
i als altres
els desitgem
que sentin
avui
el mateix
que nosaltres
sentim
l'orgull
d'haver dur a terme
una obra
que per la seva
singularitat
s'identifica
en tots
els terragonins
moltes gràcies
moltes gràcies
en tot aquest procés
de recuperació
del metropol
el consistori
de la ciutat
esdevingut
el principal
impulsor
del projecte
té la paraula
per tant
il·lustríssim
senyor
Joan Miquel Nadal
alcalde
de la ciutat
de Tarragona

no és la meva costum
i a més
us prego que em disculpeu
a llegir justament
allò que
en un dia com avui
voldria dir
el que succeïs és que
les oportunitats
d'expressar-se
davant de vostès
amb un acte
com aquest
probablement
no es repetiran
en molt de temps
és per això
que m'agradaria
exposar
amb una certa
claretat
d'idees
almenys meva
encara que la meva
forma de llegir
no sigui
de la més adequada
allò que
sento
i voldria
expressar
tanmateix
dir-vos que
entre naltros
avui
format
per la societat
societat
tarragonina
però entre naltros
hi ha una persona
que és l'honorable
conseller d'ensenyament
que justament
tal com ha explicat
el president
del col·legi
d'arquitectes
és també
coautor
de tot el que
va significar
el trobar-se
un dissabte
al dematí
aquí
entrant
en aquest humit
local
i de
de la seva idea
del que podia ser
justament això
que avui tenim
aquell dissabte
quan els tres
ens vam trobar
i
sigint ell
president
de la diputació
ens vam encisar
en aquest projecte
aquell dissabte
va néixer
la possibilitat
de retrobar
coses de Tarragona
perdonin
doncs
que recordant
aquelles coses
també recordi
o tingui
l'orgull
l'orgull
emocionat
de l'alcalde
d'aquesta ciutat
que vol compartir
amb tots vostès
aquests seus moments
la inauguració
d'una obra
suposa sempre
un sentiment
o uns sentiments
confrontats
d'una banda
és la sensació
que has acabat
una etapa
i és l'acomiadament
de tots aquells
que han treballat
amb tu
és també
el final
d'una il·lusió
perquè la il·lusió
mora
amb el moment
que queda
plasmada
a l'obra
però també
és la satisfacció
i una alegria
és l'alegria
del ja hem acabat
que et dona força
i il·lusió
per començar
de nou
per tornar
a lluitar
amb un nou projecte
perquè tens
justament
la base
de la feina feta
deia abans
que em sentia
orgullós
i content
no puc dissimular
i ho vull repetir
aquesta tarda
i aquí
i en aquest teatre
tenint davant meu
una nutrida
representació
dels meus
conciutadans
tinc que coincidir
amb ells
en l'orgull
de ser ciutadà
de Tarragona
perquè la inauguració
d'aquest teatre
no és res
al marge
de la vida
i dels sentiments
com deia abans
el president
del patronat
dels sentiments
del tarragonisme
no és la meva intenció
avui
recordar aquí
tot el que s'ha dit
del teatre
tots ho sabem prou
és cert que no es tracta
d'un teatre gran
aquest fet
es va valorar
molt
i molt
pel govern
de la ciutat
i es va creure
que no podíem
deixar
malgrat tot
de passar
l'oportunitat
de tindre
un teatre
de les característiques
del que avui tenim
amb la importància
arquitectònica
que té
al mig
del passeig
més emblemàtic
de la nostra ciutat
de la nostra Rambla
i per aquestes raons
es vàrem
decantar
a fer possible
el que avui
és realitat
ben poc queda
amics de Tarragona
de la imatge
que tenim
de l'última etapa
del Metropol
ja no hem d'entrar
per l'acés soterrani
ni tenim
aquella sensació
de foscor
i d'humitat
ja no veurem
més
aquelles butaques
i cadires
decrèpites
i aquell escenari
petit i minusc
el teatre
aquest teatre
ha retrocedit
amb el temps
i ha retrobat
tota aquella imatge
que la
generalitat
de Jujol
va voler donar
perquè Jujol
va fer un teatre
tarragoní
especialment
i diferenciadament
tarragoní
el metropol
és la ciutat
mateixa
quan el tarragoní
baixa de la Rambla
a Vall
baixa cap al mar
igual que el mateix
teatre
quan puja
cap al segon pis
va cap a la zona
més alta
de la ciutat
va cap al cel
el teatre
metropol
representa
un afermament
del tarragonisme
fort
i coherent
tarragonisme
insertit
dins
de l'universalisme
d'un dels genis
artístics
més importants
del segle
hem recuperat
no ho dubteu
un teatre
únic
com
amb els últims
anys
hem recuperat
l'orgull
de ser
tarragonins
i estic segur
que aquesta afirmació
no li claren
no necessita
més
aclaracions
però si algú
encara no
l'ha entès
no em costa
res
d'explicar-ho
el tarragonisme
radical i brillant
neix dins
la pròpia
societat
quan les entitats
les associacions
la universitat
i els ciutadans
prenen consciència
que som protagonistes
de la Tarragona
que estem construint
neix
quan cadascun
de nosaltres
som conscients
de la força
d'una ciutat
que es troba
en la gent
hem dit
moltes vegades
que una ciutat
no tan sols
són les seves pedres
o els seus ciments
les obres
són un mitjà
les obres
són un mitjà
per millorar
la qualitat
de vida
dels ciutadans
i inclús
són un mitjà
per despertar
la consciència
dels ciutadans
de tots
nosaltres
la ciutat
la fem tots
no ho dubteu
i l'Ajuntament
ha estat tan sols
el vehicle
que ha conduït
l'esforç col·lectiu
de tots
i cadascun
dels ciutadans
de Tarragona
he de dir
que com a alcalde
m'hi he trobat
tremendament
recolzats
pels tarragonins
i això
m'ha suposat
superar
els moments
difícils
el ser conscient
que
darrere
existeix
una ciutat
que l'hem de fer
caminar
amb la direcció
del futur
avui
quan la vida
democràtica
de l'estat espanyol
quan la vida
democràtica
de l'estat espanyol
de desqualificació
de crispació
i de judicialització
la ciutat
Tarragona
torna a ser
l'element essencial
de la vida
política
i afegiré
una cosa
des de la meva
més profunda
convicció
nacionalista
us dic
que serà
des de les ciutats
des d'on
es retrobarà
justament
la reflexió
la concòrdia
la serenitat
i l'amistat
seran
les properes
eleccions
les que marcaran
els pròxims anys
seran
els ciutadans
de les ciutats
els que
decidiran
probablement
el futur
de tot l'estat
però que mai
oblidi ningú
que els ciutadans
són
i estan
obligats
amb la seva ciutat
que s'hi deuen
obligatoriament
i que solament
des d'aquesta
consciència
d'obligació
envers la seva ciutat
podran fer
un país
autènticament
lliure
i democràtic
el teatre
metropol
serà des d'avui
un element
més del
tarragonisme
les seves
parets
i el seu
escenari
tornaran a tenir
vida pròpia
i al voltant
seu
s'aglutinarà
la vida
cultural
de la nostra
ciutat
en el seu
moment
en el seu
moment
vam fer
una aposta
per ell
i ha guanyat
Tarragona
quan es rescata
d'aquesta manera
pel futur
el nostre
passat
cultural
més recent
com amb el seu
dia
com amb el seu
dia
vam pensar
amb la carpa
del camp
de mar
fent una aposta
per l'avantguàrdia
al disseny
i els nous
materials
avui
podem dir
que metropòli
auditori
del camp
de mar
han de ser
dos espais
complementaris
que han de
permetre
que Tarragoni
entre
dintre del
món cultural
més avançat
acabo
vull que
les meves
últimes
paraules
siguin
d'agraïment
en quants
han fet
possible
el que
avui
estem aquí
el meu
agraviment
en primer lloc
els membres
del meu
equip de govern
i especialment
els tinents
alcaldes
d'urbanisme
i cultura
els meus
companys
de consistori
també
en segon lloc
el col·legi
d'arquitectes
de Tarragona
per la seva
col·laboració
i per haver
designat
l'arquitecte
Josep Llinàs
com a director
d'aquest obra
que avui
tots estem
qualificant
com d'excel·lent
el meu
agraïment
també
per tots
els tècnics
i treballadors
que al llarg
d'aquests mesos
han anat
deixant
la seva
penjada
en la construcció
i instal·lació
del teatre
el meu
agraïment
al conseller
d'ensenyament
i per últim
el meu
agraïment
i reconeixement
al Departament
de Cultura
de l'Ajuntament
de Tarragona
que ha fet
possible
tot el que
anirem veient
al llarg
d'aquests
mesos
però sobretot
també
i per acabar
el meu
agraïment
a tots
vostès
per la confiança
que ens han donat
i perquè
sense els
tarragonins
Tarragona
no existiria
moltes gràcies
Mentre les hostesses
us repartiran
l'onopúscle
permeteu-nos
dir una cosa
ben senzilla
La inauguració
d'un teatre
no es realitza
no es realitza
tallant una cinta
a la porta d'entrada
tampoc
fent esclatar
una ampolla
de cava
contra una columna
tot i la simbologia
nàutica
que en Jujol
va voler
donar
i més que res
perquè potser
faríem una empastifada
de tot el que és el terra
la columna
i ens cridiríem
la veritable inauguració
d'un teatre
es fa en el moment
que s'alça el taló
tot i que l'acció mecànica
d'aquest alçament
del taló
es farà des de dins
volem que tots
i cadascun de vostès
nosaltres també
inclosos
siguem partícips
d'això
per això
les hostesses
us repartiran
l'onopúscle
que no obriu
el sobre
no es pot obrir
fins que no es comenci
el taló
aleshores
fins quan ho tinguem tots
podrem començar
aquest acte simbòlic
en el moment
que s'alci el taló
en el moment
que s'estigui alçant
el taló
vosaltres deslligueu
el fil
que està lligant
l'opúscle
tal com farem nosaltres
em sembla
que ho farem nosaltres
també això
si ens en fan arribar uns
sí segurament
i pensem
que d'aquesta manera
el teatre metropol
estarà inaugurat
pels seus propietaris
que són tots els ciutadans
i ciutadanes
d'aquesta ciutat
ens esperem uns instants
que acabin de repartir
serà una inauguració
realment
original
serà una
com dèiem
una inauguració
realment una mica
especial i original
amb la participació
de les més de 500 persones
que en aquests moments
omplen de gom a gom
la platea
i els dos pisos superiors
d'aquest teatre
metropol
estem a les portes
del moment més emotiu
realment
del moment més important
comprovem
que no és una tasca fàcil
però ningú ha dit
que la inauguració
d'un teatre
sigui una tasca fàcil
l'Oriol Grau
el director
del grup de teatre
Trono Villegas
està explicant
amb una certa
ironia
la forma
d'obrir
aquest opúscle
que s'està entregant
però encara no ho obri
encara no
a tots
els assistents
a aquest acte
d'inauguració
del teatre
metropol
després dels discursos
s'han tornat
a encendre
les llums
del
senyor Josep Maria Mosté
del teatre
i ara el senyor
Josep Maria Mosté
en un acte
força improvisat
puja a l'escenari
al costat
de l'Anna
i l'Oriol
els companys
del Trono Villegas
i expliquen
com s'haurà
d'obrir
aquest opúscle
un opúscle
de color blau
del qual només es pot veure
l'escut
de la ciutat
i l'Ajuntament
de Tarragona
l'Ajuntament de Tarragona
presenta
i a partir d'aquí
és la incògnita
del que trobarem
just
al darrere
d'aquest llibret
que realment
està entretenint
com a mínim
els assistents
a aquest acte
oficial
protocolari
d'inauguració
del nou
teatre
metropol.
d'inauguració
l'Ajuntament de Tarragona
i
l'Ajuntament de Tarragona
de l'Ajuntament de Tarragona
l'Ajuntament de Tarragona
l'Ajuntament de Tarragona
d' shortage
à
That's a destiny
I was in your eyes
Thinking I belonged there
I figured it made sense
Building me a fence
Building me a home
Thinking I'd be strong there
But I was a fool
Laying by the rules
The gods made from the ice
Their minds as cold as ice
And someone way down here
Loses someone dear
The winner takes it all
The loser has to fall
It's simple and it's plain
Why should I complain
But tell me, does she kiss
Like I used to kiss you
Does it feel the same
When she calls your name
Somewhere deep inside
You must know I miss you
You must know I miss you
But what can I say
Rules must be obeyed
The judges will decide
The likes of me abide
Spectators on the shore
Always stay in love
The game is on the shore
The game is on again
The game is on again
The game is on again
A lover or a friend
A lover or a friend
A big thing or a small
A big thing or a small
A lover or a friend
A lover or a friend
A lover or a friend
A lover or a friend
A lover or a friend
A lover or a friend
I don't wanna talk
If it makes you feel sad
And I understand
You've come to shake my hand
I apologize
If it makes you feel bad
Seeing me so tense
No self-confidence
But you see
The winner takes it all
The winner takes it all
The winner takes it all
25 anys de ràdio
Ha estat una qüestió gairebé màgica, eh?
Això de poder sentir de nou
la inauguració del Teatre Metropol
Recordem que aquesta emissió
es va fer en directe
un 10 de març de 1995
Ja fa ja uns quants anys, no?
I amb la música
ara hem de viatjar
encara una miqueta més enrere
Estem a l'any 1989
de la mà de Joan Maria Bertran
La setmana passada
ho van fer
i aquesta tornem a repetir
I és que, com us dèiem
també a la presentació
es veu que aquell any
va haver-hi
va haver molta gent
que es va posar a mans
a l'obra
i va fer bona feina musical
i ens ho demostra
dia rere dia
a la nostra company
Jo Maria Bertran
25 anys de ràdio
25 anys de música
1989
A l'any 1989
D'avent segur que els coneixereu
si vau viure
la dècada dels 80
al final de la dècada dels 80
a les pistes de ball
perquè ells eren els reis
llavors
l'any 1989
Estic parlant dels
Mili Vanili
Després va resultar
ser tot un producte fictici
però llavors
triomfaven
i de quina manera
Mili Vanili
amb aquesta cançó
Baby, don't forget my number
Mili Vanili
Baby, love is stronger
than thunder
Ba-ba-ba-ba, ba-ba-ba-ba
Baby, don't forget my number
Love will see you through
I've been searching high
I've been searching low
Want to spend my life
With you
With you
Ba-ba-ba-ba-ba
Ba-ba-ba-ba-ba
Ba-ba-ba-ba
Ba-ba-ba-ba
Love will see you through
Ba-ba-ba-ba
Baby, in your eyes
I see it so clearly
Then I love it so strong
And you'll never go wrong
Baby, I got the best for you
So when you're in doubt
And needing someone
Baby, call my line
Call me anytime
I'll be there for you
I've been searching high
I've been searching low
Ba-ba-ba-ba
Ba-ba-ba-ba
Baby
Don't forget my number
Ba-ba-ba-ba
Ba-ba-ba-ba
Baby
Love is stronger than thunder
Ba-ba-ba-ba
Ba-ba-ba-ba
Baby
Don't forget my number
Love will see you through
I've been searching high
I've been searching low
Want to spend my life
With you
Ba-ba-ba-ba
Ba-ba-ba-ba
Ba-ba-ba-ba
Ba-ba-ba-ba
And I can sleep you
Ba-ba-ba-ba
Ba-ba-ba-ba
Ba-ba-ba-ba
Ba-ba-ba
Ba-ba-ba-ba
Ba-ba-ba
Let me see you through
Baby, baby
Love is stronger than thunder
Mili Vanili
Un producte fictici
Un engany
Però que l'any 1989
Va arribar a sonar
I molt a tot arreu
Com si parlem de producte estatal
Podem parlar de Els fletxazos
En el club
És una de les cançons
que va tenir més èxit
d'aquest grup
amb el que us deixem ara mateix
els propers minuts
No és el que passava al club.
Els zapatos te llevan hacia allí.
No es el actriz ni es el Wisconsin James.
Pero hay chicas y suena Georgie Faye.
Si quieres divertirte y necesitas acción.
Bailar a medianoche es la mejor solución.
Las maderas que hagan tu corazón.
Todos los búhos vivimos de noche y odiamos el sol.
Todo el día trabajas sin pensar.
Para un jefe que solo sabe hablar.
Oye, chico, esfuérzate algo más.
Otros muchos quisieran tu lugar.
Si quieres divertirte y necesitas acción.
Bailar a medianoche es la mejor solución.
Espera que las doce suenen en el reloj.
Y rompe las cadenas que atan tu corazón.
Todos los búhos vivimos de noche y odiamos el sol.
Si quieres divertirte y necesitas acción.
Bailar a medianoche es la mejor solución.
La medianoche es la mejor solución.
Espera que las doce suenen en el reloj.
Y rompe las cadenas que atan tu corazón.
Todos los búhos vivimos de noche y odiamos el sol.
El més pur estil mota ens arriben los flechazos.
Amb aquesta cançó en el club que escoltem en aquests 25 anys de ràdio.
I ja us haureu donat compte, si ja ens vau escoltar l'estatmana passada,
que aquest any 1989 estem repassant la història musical de Tarragona Ràdio
amb un tema internacional, un estatal i un nacional d'aquí català.
I ara toca el torn de venir aquí a casa nostra
i d'escoltar un grup de Vic que l'any 1989 ja treien el seu segon llarga durada,
anomenat Per la Porta de Servei.
Entenem el cel per la Porta de Servei, és el que escoltem
i amb el que acabarem de moment avui el primer repàs en aquest 1989.
Micsi.
Més mala cara, sembles cansat,
Avui la vida t'ha castigat,
però no pateixis que no el pots durar.
Jo he nascut per triomfar una llum que no et guiarà.
Jo he nascut per triomfar una llum que no et guiarà.
Jo he nascut per triomfar una llum que no et guiarà.
Ens anem al cel per la porta de cervell,
ens obriran la fama i els diners.
Rebem al cel per la porta de cervell,
i ens quedarem tranquils per sempre bé.
Rebentat a treballar,
no tens ningú com més falta et fa.
però les històries tenen un final.
Jo he nascut per ser immortals.
jo he nascut per triomfar una llum que no et guiarà.
jo he nascut per triomfar una llum que no et guiarà.
graabessis a la llum que no et guiarà.
Tramem al cel per la porta de cervell,
ens obriran la fama i els diners.
Tramem al cel per la porta de cervell,
i ens quedarem tranquils per sempre a més.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.