El disc rovellat amb Joan Maria Bertran.
Molt bona tarda, benvinguts en aquest dissabte 2 d'abril del 2011.
Un any de celebració per Terraona Ràdio
perquè aquest any, el febrer, justament van fer els 25 anys.
Arrel d'aquests 25 anys vam decidir de fer la nostra petita aportació
i fer aquest programa, el disc rovellat,
que cada dissabte t'acompanya des d'ara mateix,
dos quarts de dues fins a les dues de la tarda,
cada dissabte oferint-te la possibilitat d'escoltar en el seu format original,
és a dir, en discos de vinil,
la música que es feia a finals dels 80 i principis dels 90,
momenten del naixement de Tarragona Ràdio,
de Ràdio Fòrum llavors a l'any 1986.
Benvinguts, benvingudes, això és el disc rovellat.
Ho podeu escoltar també a través de la nostra pàgina web,
tarragonaradio.cat.
Allà trobareu un enllaç al disc rovellat
i trobareu tots els programes que portem fins ara.
Avui, el programa 12 més 1.
I anem ràpidament per feina
perquè tenim molt poc temps
i moltes cançons que escoltar.
Avui repassarem o recordarem un disc,
un quadruple disc de la mostra de músics tarragonins de Tarragona
del 6 d'octubre de 1990.
Escoltarem, no això,
però escoltarem concretament el tercer disc,
on hi ha els grups més ruques.
Però perquè us feu una idea,
això també estava inclòs en aquesta llarga durada.
Fan fan i Claudinet amb aquest desfassa d'amor.
O, per exemple, anem amb un altre grup
que es deia Antena Rosa
i que ens cantava la cançó Perrandero.
Això és de la mostra de músics tarragonins
Tarragona 6 d'octubre de 1990.
Aquest quadruple disc,
que avui repassem el disc rovellat,
centrats especialment en el tercer, recordem-ho,
amb cançons dels Pirats, els Penjats, els Pets,
els Mites, els Nats, Moby Dick, Peter Bills,
els Mejies, bé, el que puguem
en aquesta mitja hora que ens espera
des d'ara mateix i fins a les dues de la tarda.
Antena Rosa, amb aquest Perrandero.
També hi havia un altre grup que es deia
Cocktail Band, amb aquesta cançó Alma.
També teníem a Bernardo Ríos,
la Maria Casas, els germans Espassa,
Rosa Bruguera, el grup instrumental de Vents,
amb una cançó que es deia Partita,
Els Garelles de Molnàs,
Agencia F, després en el Quartis
també teníem El Vagabundo,
Único Destino,
Producciones Mutantes Incorregibles,
Bé, moltes i moltes cançons.
Aquesta era Odissea i també...
No, aquesta era Cocktail Band, amb Alma,
i ara sí que escoltarem una mica
l'Odissea amb aquest
Jo Quiero Ser Torero.
Recordem que aquest quadruple disc
es va gravar en directe
amb un concert que es va fer a la plaça Cursini
el 6 d'octubre de 1990.
Odissea,
Jo Quiero Ser Torero.
Déu-n'hi-do, eh?
Això ja fa uns quants anys
i la marxeta que hi havia a la plaça Cursini
aquell dia, aquell 6 d'octubre de 1990,
i els del Pati també,
amb El Meu 600,
una altra de les cançons que incluïa,
en aquest cas,
el segon llarg a durada,
la cara A d'aquesta mostra de músics tarragonins.
i els del Pati també.
El que ens centrarem avui és el tercer disc,
amb la primera cançó,
Atenció d'Els Piràs.
Després explicarem més anècdotes
d'aquest quadruple a llarg a durada,
però de moment disfruteu
i gaudiu d'aquesta manera de fer,
d'aquest so rudimentari,
realment dolentíssim,
el que es va poder gravar
en aquest concert,
però el directe estava força bé
i estàvem força animats
aquell dia 6 d'octubre.
Anem a escoltar, doncs,
ràpidament,
Els Pirats,
amb una cançó anomenada
Una ratlla més.
Rovella't amb nosaltres.
I avui recordeu,
ja us faia aquest advertiment,
avui no estarem escoltant
el que és qualitat musical
o records allò de dir
amb un cert nivell,
però sí que escoltarem
aquest nivell sentimental,
que sí que està al 100%
en aquest disc
on podíem escoltar temes
com aquest d'Els Pirats.
Us deixo ja escoltant-ho tranquil·lament.
Una ratlla més.
Una ratlla més.
Una ratlla més.
El meu cos a mana.
Una ratlla més.
I al·lucinaré.
Una ratlla més.
El meu cos a mana.
Una ratlla més.
Una ratlla més.
Una ratlla més.
Sobre el meu pac aura
i no sé de què serà.
No sé on aniré a parar,
però a casa el pel no em veuran.
I una ratlla més.
El meu cos a mana.
Una ratlla més.
I al·lucinaré.
Una ratlla més.
El meu cos a mana.
Una ratlla més.
Una ratlla més.
Vinga, tot el teu.
Una ratlla més.
Una ratlla més.
Una ratlla més.
Més, més, més, més.
S'apalancat sobre la gespa
i mirem cap al cel.
Una ratlla més.
Jo em fotré al·lucinar de saps.
Treia s'agafaré
i la lluna semblar.
Ara de paper.
Una ratlla més.
El meu cos a mana.
Una ratlla més.
I al·lucinaré.
Una ratlla més.
El meu cos a mana.
Una ratlla més.
Els Pirats, una ratlla més.
El seu pur estil, 100% Pirats,
amb aquesta cançó, una ratlla més,
amb la que obrim el disc enrobellat.
Avui recordem-ho, vull fer incidència en això.
No ens fixem en la qualitat de la música que posem
i sí en els records de grups que ja han desaparegut
però que van formar part i van ser essència
de la dècada dels 90.
Justament el 6 d'octubre de 1990
en què es va gravar aquest disc
de la mostra de músics tarragonins.
Hi havia, em sembla recordar, dos escenaris.
Llavors cada grup podia tocar dos o tres cançons
i havien de parar, tenien un temps estipulat
perquè s'havia de preparar ja l'escenari
per la propera actuació
i mentre podíem dir que tocaven a l'altre escenari
uns altres grups
i així anaven, podíem dir, rotant
i perquè no apareix la festa aquella nit
el 6 d'octubre de 1990.
Us deixo escoltant els penjats,
la nostra basca de Tarragona.
s'han donat, fer-ho,
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
A la vida diària se'ls parla en català.
Però amb el conjunt hem decidit canviar d'idioma.
Sobretot el que ells volen és confar.
Companys, aixem la lliga, parell, aixem la va.
No sé què es podries, però què es fa?
Tu de què vas?
Tu de què vas?
Tu de què vas?
Tu de què vas?
Tu de què vas?
Tu de què vas?
Tu de què vas?
Tu de què vas?
Sous-titrage ST' 501
Sous-titrage ST' 501
Sous-titrage ST' 501
Sous-titrage ST' 501
Sous-titrage ST' 501
Sous-titrage ST' 501
Sous-titrage ST' 501
Sous-titrage ST' 501
Sous-titrage ST' 501
Sous-titrage ST' 501
Sous-titrage ST' 501
Sous-titrage ST' 501
Sous-titrage ST' 501





Sous-titrage ST' 501
Sous-titrage ST' 501
Sous-titrage ST' 501

Sous-titrage ST' 501
Sous-titrage ST' 501
Sous-titrage ST' 501
També van aconseguir treure un disc i també em penso, recordo que era el seu segon llargadorada.
Van aconseguir treure dos llargadorades, els Nats.
Aquí escoltem la cançó, una cançó que basa una força d'aquella època anomenada Cansat.
Us deixo amb els Nats.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Realment van ser uns dies i unes nits molt inolvidables, aquestes que van centrar sobretot en el 6 d'octubre de 1990 en què es van registrar ja durant tot el dia fent el concert aquesta mostra de músics terraunins.
de Músics Tarraonins, recordem-ho amb l'Ajuntament de Tarragona,
la Diputació de Tarragona i el Servei Municipal de Mercats de Tarragona
perquè es feia a la plaça Cursini.
Aprofitem, fem una parada, eh?
Després de tantes emocions, hem escoltat els Pirats, els Penjats,
els Pets, els Mittels, els Nats, a la cara A d'aquest tercer disc,
d'aquesta mostra de Músics Tarraonins.
Fem un petit descans perquè us vull recordar que us podeu fer fans
o us podeu afegir al grup d'amics del disc rovellat de Tarragona Ràdio.
Així podeu fer els vostres comentaris i també les vostres peticions
perquè sé que molts de vosaltres, a finals de la década dels 80
i a principis de la dels 90, hi ha molts grups, catalans o no,
que us porten molts records, moltes bones vibracions
i que voleu compartir-ho amb tots els oients de Tarragona Ràdio.
Doncs podreu afegir-vos amb aquest grup disc rovellat Tarragona Ràdio.
Ho podeu visitar a través de la nostra pàgina web, tarragonaradio.cat
o senzillament a través del Facebook,
busqueu disc rovellat Tarragona Ràdio i us sortirà.
Fiqueu allò I like it o un m'agrada o un m'agusta, com vulgueu,
i estareu afegits i ja formareu part d'aquest col·lectiu,
d'aquest col·lectiu del disc rovellat
i podreu participar-hi activament amb les vostres peticions.
Que no ho voleu fer a través del Facebook,
ho podeu fer a través del correu electrònic discrovellat arroba tarragonaradio.cat.
tindrem en compte totes les vostres peticions.
Ara sí, les estudiarem, eh?
Perquè potser ens veniu amb algunes peticions una mica rares,
estrambòtiques o fins i tot impossibles
de tornar a trobar música d'aquells anys.
Així que, amics, amigues, feu això,
us passeu pel Facebook,
Disc enruvellat, Tarragona Ràdio,
i us ofegiu com amics.
Donem el tom al disc i anem a escoltar ara un altre grup
que, nunca más se supo, es diu Moby Dick
i la cançó Escalera Hacia el Cielo.
Aprofitarem aquesta introducció per dir-vos que, bé,
dins d'aquesta mostra de músics es van tocar tots els estils musicals.
Hi havia fins i tot colles de grellers,
els grellers de Molnàs, la Cobla Mínima, Dulcinea Folk,
també hi havia cantautors com Laura González
o el Ramon María,
grups també com Arnakis,
Producciones Mutantes, Único Destino,
Wolfgang, Incorregibles,
que els Incorregibles també van claurar un disc
i també, Déu-n'hi-do, la qualitat que es van oferir
aquell dia en la seva cançó,
aquell 6 d'octubre de 1990,
Radio Espectra, Bronze, Cronos,
Deley, Desiree, i tots els que es van quedar,
perquè hi havia molts grups que, ja us dic,
que ja es muntaven tan sols
per poder actuar en aquesta mostra de músics de Tarragona 1990.
Bé, això era el que sonava,
això es va gravar en disc,
i el tenim aquí, a Tarragona Ràdio,
potser, Baltos, sou dels escollits també,
perquè es va fer una edició limitada,
un quadruple disc que no es va posar a la venda,
es donava a tothom qui volgués,
i, evidentment, va haver una tirada limitada,
però que aquí està,
Moby Dick.
Això es va enregistrar el 6 d'octubre de 1990.
Quasi que passem a la següent,
amb el grup Peter Bills,
un grup que ens oferia una altra cançó,
anomenada,
Estàs ahí.
Estàs ahí.
que no sabes comprender,
que mi fuego ha marcado el pecho y tendrás que devolver.
No, estás ahí.
Y nunca te verás,
que la llama a la noche atendimos,
no se podrá apagar.
Podrás correr el mundo,
podrás huir de mí,
podrás gritar al viento que eres libre ya por fin,
vuela al cielo y luego vuelve aquí,
ve al infierno, recordarás quién fui,
tendrás ganas de ser una vez perdida.
3, 4, 5, 6, 7, 7, 8,
Els Peter Bills amb aquesta cançó,
Estàs ahí,
que realment van tenir una època daurada a Tarragona,
van tenir moltes actuacions a nivell local,
però ja no van seguir la seva carrera musical.
Els que sí que potser van tenir una mica més d'èxit,
també per la seva insistència i sobretot per el seu directe,
de fet ja han tingut un programa especial aquí al disc,
rovellats són Los Mejías,
que aquell dia ens oferien una versió d'una telenovela
anomenada Mi vida eres tú.
Dale, Ramón.
Perdona, es que yo caminaba por aquí
y en tu alcoba vi la luz.
Perdona, mi actitud,
quizás te vi llamar
y no presentarme así.
Perdona la ocasión,
así lo decidió
y de vuelta estoy aquí.
Creo que me equivoqué,
qué bella que te ves,
ya no puedo seguir.
Mi vida eres tú
y solamente tú.
Tratando de explicar
tu mano le tomé
y la gente te vendrá
y la gente te vendrá
y la gente no lleva ayer
y la eres tú
y la eres tú
y la solamente tú.
Abrázame y verás
que aún en nuestra ausencia
hay fuego que ha pagado
de veras eres.
Increíble.
Los Mejías,
Mi vida eres tú.
Una buigería,
una buigería en directe.
Mi vida eres tú.
I que ha quedat aquí,
plasmada,
gravada,
enregistrada.
vull fer un recordatori
que sobretot avui
busquem
podríem dir
el sentiment,
no busquem la qualitat
en les músiques,
però sí el sentiment,
aquell record
de l'any 1990
per tots els que van poder estar
en aquell concert
del 6 d'octubre.
I per acabar,
perquè ja se'ns tira
el temps a sobre,
acabarem
anant al quart disc
amb una cançó
dels incorregibles
anomenada
Aún no sé.
I així acabem,
d'aquesta manera.
Espero que us hagi portat
alguna mena de record
i si més no,
doncs la curiositat aquesta
d'escoltar
què és el que es feia
l'any 1990
a Tarragona
amb aquesta gravació
en la que tothom
coincideix
que tècnicament
va ser un desastre,
la qualitat sonora
va brillar
per la seva absència,
però que aquí
va quedar,
s'havia de donar sortida
i volien donar sortides
a l'Ajuntament de Tarragona,
a tots aquests grups
tarragonins
que sorgien,
aixecaves una pedra
i sortia un grup tarragoní
fent música
i bé,
aquí es va quedar.
Després va haver
una altra edició
l'any 1991,
però aquesta ja es va gravar
en CD,
la qualitat ja va ser millor.
Nosaltres,
com que som així de Massocas,
hem volgut recordar
la primera,
la autèntica
de l'any 1990,
aquesta primera
mostra de músics tarragonins.
Marxem,
us recordo
que us podeu afegir
al grup del disc rovellat
a Tarragona Ràdio
a través del Facebook,
ho busqueu a través del Facebook
o a través de la nostra pàgina web
tarragonaradio.cat,
busqueu disc rovellat
i allí,
a part de poder-vos vincular
a l'amistat
o afegir-vos
en aquest grup
del disc rovellat.
També podreu escoltar
tots els programes
que portem
a mesos fins ara.
Avui és el programa
número 12 més 1
i que ha estat
dedicat
en aquesta mostra
de músics
de Tarragona
del 6 d'octubre
de 1990,
amics i amigues.
Això ha estat tot per avui,
que passeu un molt bon cap de setmana.
Us ha parlat
el Joan Maria Bertran.
Adéu-siau.
El Joan Maria Bertran
del 6 d'octubre
del 6 d'octubre
del 6 d'octubre
del 6 d'octubre
del 6 d'octubre
del 6 d'octubre

Abre ya esos ojos, mírate, coge tus maletas y ábrete, ya ves, ¡qué bien!
Los recuerdos eran sólo una ilusión que despertará en tu imaginación, no es un mundo negro y desolador, sólo son las cosas tal y como son.
¡Gracias por ver!
Gracias por ver el video.
¡Gracias por ver el video!
¡Gracias por ver el video!
¡Gracias por ver el video!