25 anys de ràdio.
Bona tarda i benvinguts a la cindoria de Tarragona Ràdio al 96.7 FM.
També a través de la TDT ja ho saps i per internet a tarragonaradio.cat.
Això per si t'acabes d'incorporar ara mateix i no ens havies escoltat encara.
Anem a veure què és el que us oferirem a partir d'ara en aquests 25 anys de ràdio.
Dir-vos, ja per començar, que al final, com sempre, Joan Maria Bertran
ens recordarà l'any 1980, entrarà un musicalment parlant
i que avui ja saps que tancarem.
No amb aquest any, però sí la setmana, a veure què passarà dilluns.
Avui us hem preparat un programa especial per commemorar el que va passar l'any 1999.
Llavors, a principis del mes d'abril, es celebrava els 20 anys de les primeres eleccions
als ajuntaments de l'etapa democràtica.
Precisament amb aquesta excusa, la nostra emissora va realitzar diversos programes
amb diferents protagonistes de l'època.
Per comentar com s'han viscut aquests 20 anys d'ajuntaments democràtics,
així com també la seva experiència política i personal.
Avui escoltarem el primer dels dos programes,
en els quals seran protagonistes els sis caps de llista que hi eren presents
en aquelles primeres eleccions democràtiques.
I la setmana vinent, dilluns, recordarem a dos dels polítics
que vam sortir escollits els 79 com regidors
i que 20 anys més tard, l'any 1999, quan es feia aquest programa,
continuaven en actiu dins de l'Ajuntament de Tarragona.
Però així ja serà dilluns.
Avui ens centrem en aquests sis caps de llista
que van ser presents a principis del mes d'abril del 99
dins del matí de Tarragona Ràdio.
Dirigia el programa i ja escoltem i entrem directament
amb aquests primers protagonistes, Ricard Laoz.
El matí de Tarragona Ràdio, la ràdio del matí que es fa a Tarragona.
El proper dissabte 3 d'abril farà justament 20 anys
de les primeres eleccions als ajuntaments de l'etapa democràtica.
Per celebrar aquesta data, avui, Tarragona Ràdio,
el matí de Tarragona Ràdio, reuneix en aquest estudi
a les persones que l'any 79 van encapçalar les llistes electorals
que van obtenir representació a l'Ajuntament de Tarragona.
Amb aquestes persones, amb ells, volem recordar justament avui,
a punt de complir-se el 20è aniversari,
volem recordar aquella etapa política de la transició,
el significat històric també de les primeres eleccions municipals
a la nostra ciutat i també els records personals
i les anècdotes d'aquella primavera del 1979.
Avui, en directe, al matí de Tarragona Ràdio,
els sis caps de llista, els protagonistes
d'aquelles primeres eleccions democràtiques a la ciutat de Tarragona.
Saludem els convidats avui en directe en aquest programa,
el senyor Josep Maria Recasens i Comas,
cap de llista del Partit dels Socialistes de Catalunya,
elegit el dia 19 d'abril del 1979,
primer alcalde de Tarragona de l'etapa democràtica.
És historiador i té 80 anys.
Senyor Recasens, bon dia.
81.
81 anys.
Doncs comencem amb una rectificació, 81 anys ja.
També saludem el senyor Josep Sendra Navarro,
cap de llista de Convergència i Unió en aquelles eleccions del 79.
És jubilat i té 67 anys.
Senyor Sendra, bon dia.
Bon dia, bona hora.
També tenim entre nosaltres el senyor Àngel Ballver Morera,
cap de llista de Centristes de Catalunya, UCD.
Té 80 anys, està jubilat,
i el tenim a través de la línia telefònica.
Senyor Ballver, bon dia.
El senyor Ballver havia confirmat la seva presència aquí aquest matí en directe,
però per motius de salut no s'ha pogut traslladar,
així que compartirà el programa amb nosaltres a través del telèfon.
També saludem el senyor Francesc Chamar,
cap de llista de la candidatura independent
per la participació dels veïns a l'Ajuntament.
Té 65 anys i forma part de diverses organitzacions no governamentals
dedicades a la solidaritat amb el Tercer Mont.
Senyor Chamar, també bon dia.
Bon dia.
Saludem amb un altre convidat, el senyor Sebastià Barrofet,
cap de llista d'Esquerra Republicana de Catalunya,
Front Nacional de Catalunya l'any 1979.
Actualment és editor de la revista Turismo y Ocio i té 61 anys.
Senyor Barrofet, bon dia.
Bon dia.
L'últim convidat que queda per arribar
i esperem que arribi en els propers minuts
és el senyor Josep Anton Baixera Sastre,
cap de llista l'any 79 del Partit Socialista Unificat de Catalunya.
L'històric Passuc és advocat i en l'actualitat té 81 anys.
Ells són els protagonistes avui d'aquest programa especial a Tarragona Ràdio.
Comencem doncs aquest programa saludant com hem fet amb tots els contartulis
i d'alguna manera demanant-los un primer comentari, un primer record,
una primera imatge d'aquell 3 d'abril del 1979,
d'aquella primera data, d'aquelles primeres eleccions municipals a la ciutat de Tarragona
on recordem el Partit dels Socialistes de Catalunya obtenia 8 regidors,
el Partit Socialista Unificat de Catalunya 6 regidors,
Centristes de Catalunya UCD 6 regidors també,
Convergència i Unió 4 regidors,
la candidatura independent per la participació dels veïns a l'Ajuntament 2 regidors
i Esquerra Republicana Front Nacional de Catalunya obtenia 1 regidor.
Era la composició resultant d'aquelles primeres eleccions municipals
en període democràtic a la ciutat de Tarragona.
Senyors, una primera impressió.
Què recorden d'aquell 3 d'abril del 1979?
Senyor Racacens.
Bé, jo crec que abans de parlar de records,
el que potser hauríem de parlar és de l'ambient polític i social
que hi havia en aquella època.
Si no es té en compte això, tot el que es pugui dir o comentar
no tindria gaire sentit, perquè moltes de les coses que en aquell moment es feien i es deien
era per això, perquè hi havia aquell ambient de transició encara polític,
a vegades una mica exaltat i altres una mica, diria, veament entre les persones
i esclar, que justifiquen, que poden justificar moltes coses
que avui ens semblen que no tindrien sentit
i sobretot que per ser no tindrien, no tenen avui sentit
o no tenen sentit, suposo, algunes de les coses que s'estaven fent
per la joventut d'avui, si no ho estan, doncs això,
si no coneixen prou bé l'àmbit, com he dit, polític i social
que s'estaven desenvolupant en aquella època de la transició.
Senyor Vallbé, a través del telefon suposo que també voldrà saludar
els contartulis que estan aquí a l'estudi.
Quin record, de totes maneres, li queda d'aquell abril del 79?
Sí, bé, jo al primer carrer tinc de demanar perdó
per no poder estar present físicament d'aquí amb vostès,
però per culpa d'una ditjosa grip que arrastro ja tot el mes,
doncs més impossible sortir de casa.
De totes maneres, encara que sigui per telèfon,
jo vull donar una molt forta abraçada a tots els companys
que en aquell moment ens van presentar a les eleccions.
Com deia molt bé l'amic Requesens,
eren uns altres temps, eren unes altres circumstàncies,
i tots nosaltres, el que en aquell moment ens van presentar,
tant de número 1 com amb tot el rest de les candidatures de tots plegats,
érem per sobre de tots uns bona fes.
No anàvem com ara a fer política,
perquè de política en aquell moment no n'havíem,
tot el que poc que s'havíem, ja ho havíem perdut,
i era una època i un temps i unes idees totalment diferents,
que avui en dia ja és molt difícil que es tornin a adonar.
Senyor Josep Centre, un primer comentari,
un primer record d'aquella primavera del 79?
Bé, ja recordo dues menes, el de la gent i el d'un mateix,
és a dir, el de la gent, Requesens ho he explicat bé,
hi havia molt d'interès per tots els ciutadans,
perquè es tractava de les primeres eleccions municipals
durant 40 o 45 anys, i això és important.
Els candidats eren coneguts,
mentre que quan són eleccions generals no ho són tant,
perquè són més de fora.
Però, per altra banda, a nivell personal,
és a dir, la gran il·lusió que teníem tots
en poder entrar a l'Ajuntament,
perquè no només és la casa de tots els ciutadans,
sinó que ens donava l'oportunitat
de poder fer quelcom directament
per la nostra ciutat,
que havia viscut, doncs,
un parèntesis d'inactivitat,
diem-ne, durant molts anys,
degut a les circumstàncies polítiques,
més o menys, si es feia alguna cosa,
generalment, era sense l'equiescència
o la voluntat dels propis ciutadans.
És a dir, la il·lusió personal
que teníem cadascun de nosaltres.
I permeti'm que saludi el senyor Ballver,
al mateix temps que li dono el pes
per la mort del seu germà,
doncs, desitjo que ell
es posi ben bo aviat.
Senyor Ballver.
Moltes gràcies, senyor Sendra.
Una abraçada molt forta.
Es poden parlar entre vostès
perquè a través del telèfon
ho fem possible.
Senyor Francesc Xamart,
era el cap de llista, com dèiem,
d'una candidatura independent dels veïns.
Quins records o quines imatges
li queden d'aquella etapa del 79?
Bé, jo voldria ratificar plenament
el que els meus companys han dit, de veritat.
Per tant, jo, si afegeixo a alguna cosa,
serà gairebé el mateix
amb altres paraules diferents.
i certament voldria subratllar
una expressió que ha dit
el senyor Àngel Ballver,
veritat, que érem uns bona fes.
I certament tots els que en aquell moment
vam entrar a l'Ajuntament
érem bona fe
i ojalà, doncs, tots els que
es vagin presentant,
tant a les municipals
com a les autonòmiques
i a les estatals,
tinguin, no sé si l'encert,
però almenys la bona voluntat
i la honestitat i la bona fe
que teníem nosaltres en aquell moment.
Per tant, en aquest sentit,
subratllo plenament aquestes paraules
d'Àngel Ballver.
I, bé, també el que ha dit
el senyor Sendra,
que anàvem a les municipals
amb molta il·lusió
i sense tenir cap experiència
de la política,
almenys per part meva,
però amb les ganes
de fer, de treballar,
de construir, potser diríem,
una societat una mica més justa
i, per tant, una ciutat
tarragonina més equilibrada,
de veritat.
Però jo acabo
aquesta primera intervenció
per enllorgar-me més
amb aquestes dues impressions,
veïtats aquells records.
La bona fe que teníem
i l'optimisme i la il·lusió
que teníem
quan vam entrar a Consistòria.
I la primera impressió
del senyor Sebastià Barrofet?
Aleshores, cap de llista
d'Esquerra Republicana
front nacional de Catalunya?
Bé, coincideix plenament
amb el que diuen
els meus companys.
eren unes eleccions
molt importants
perquè recordem
que el 15 de juny del 77
s'havien celebrat
les primeres generals
després de 40 anys.
Després hi havia hagut
unes generals
a l'1 de març
del 79,
que, per cert,
jo també hi vaig participar,
però no pas
amb l'alegria
i amb l'entusiasme
que el 3 d'abril
a les municipals.
però és que no
no solament per part nostra,
la gent,
els ciutadans,
en aquest cas de Tarragona,
ens ho van agrair molt.
No sé per què,
perquè és que
et trobaves pel carrer
i és com
els que vam sortir elegits
en aquell 3 d'abril
és com si haguéssim fet
alguna cosa important,
com si haguéssim guanyat la guerra
o una cosa important.
Això, aquest era
el tarannà
que hi havia al carrer.
La gent estava molt contenta
de tenir,
altra vegada,
uns ajuntaments democràtics.
El 3 d'abril del 1979,
no sé si se'n recorden,
però era un dimarts,
era un dia feiner,
aleshores en aquella etapa
de la transició
es votaven dies feiners
i no en diumenge
com ara mateix.
I en aquelles èpoques,
en aquella data concretament,
segons recull la premsa
de l'època,
van votar el 57,4%
dels electors
de la ciutat de Tarragona.
La campanya aleshores
durava tres setmanes,
la campanya electoral.
Vostès,
com recordant
aquella campanya electoral?
Hi havia realment
una gran efervescència política?
Com eren els mítings,
els missatges,
els actes que feien al carrer?
Quins comentaris farien
sobre aquella etapa política
de vostès,
dels militants,
dels partits
i dels ciutadans en general?
A mi em sembla que,
a veure,
abans d'entrar en això,
ja voldria en tot cas
rematar un amic
el que s'ha dit abans.
I en el sentit
que en aquell moment,
com han dit aquí
els meus amics
que estan aquí,
hi havia,
diria,
entre tothom,
em penso que tothom,
una certa,
no una certa,
diria una total
honestetat política,
o diria,
i una honestetat,
doncs,
de tota bena,
i la que no és política,
cromatística,
per dir-ho d'una manera així.
Aquesta honestetat
era total,
era total
que es podia
reflectir,
a vegades,
amb un apassionament
en la defensa,
oi?
En aquests discursos,
la defensa
en la nostra posició,
perquè creiem tots
que teníem,
doncs,
home,
que era la millor,
evidentment,
perquè aquesta mateixa
honestetat
ens ho feia creure,
a vegades,
exageradament,
o a vegades,
diria,
doncs,
potser no massa roda,
però això era així.
I la prova,
i a més,
et voldria també destacar
que de tots aquells
que hi havia aquí
a l'Ajuntament,
que van sortir llavors,
i tal,
i que hi ha altres ajuntaments
que eren,
podíem dir,
doncs,
una mena d'aficionats
o d'afeccionats
a la política,
perquè després,
la gran majoria,
tots van plegar,
ningú no ha estat
un professional
de la política,
que jo sàpiga,
oi?
Sinó que,
simplement,
allò es va acabar,
es va acabar aquella edapa,
i han deixat pas
a uns altres
que tenen una altra,
em penso jo,
que tenen una altra visió
de la política,
que ja no és allò
que nosaltres fèiem
i creiem en aquell moment.
Dit això,
ara passem als records.
Els records,
jo diria que són,
bé,
en primer lloc,
tots teníem un interès,
almenys,
en els del meu partit
i en els altres també,
perquè sortien,
a presentar un programa.
Aquest programa
podia ser,
doncs,
més o menys,
realista,
perquè anàvem a entrar
en un lloc
on sabíem grans coses,
no,
però,
tot i que siguin
idealistes,
moltes vegades
era un programa.
En segon lloc,
a veure,
hi havia,
hem de tenir en compte
que tot aquest programa
o qualsevol de les coses
que en aquell moment
es feien abans d'entrar
a l'Ajuntament
estaven supeditats
a un gran problema
que era el problema
de l'aigua
i que avui ja no se'n recorda ningú.
L'aigua dominava
per tot arreu,
no?
I a part,
doncs,
i sobretot,
també,
hi havia un altre aspecte
que no es tocava,
era la qüestió
de tipus social
dins de l'Ajuntament.
És a dir,
que l'Ajuntament
intervingués
amb serveis socials
que llavors,
doncs,
escolta,
això era inèdit,
oi,
totalment.
Bé,
i després hi havia
tota una sèrie
de problemes
d'urbanisme
i tal,
però com a anècdota
et diré jo
i perquè vegis
on podia arribar
l'apassionament
et diré jo
un dels casos
que em va passar
i és que
els del meu partit
van anunciar
un mítin
a bona vista,
un mítin
a bona vista
i que aquest mítin
no es va poder fer
perquè va ser bloquejat
totalment
pels del PSO,
que ens el van
boicosejar
i no van ni deixar
entrar dintre el local
ni la gent
ni els que
havíem de parlar
en aquell mítin,
oi?
Però això,
doncs,
d'aquestes
te'n podria explicar
d'altres,
t'explico aquesta
perquè aquesta
va ser molt dura,
però per l'estil
d'altres i tal.
Ara,
això,
a veure,
és una anècdota,
no és una realitat,
avui això potser
encara pot passar
amb el qualsevol altre lloc,
oi?
De seguida entrarem
en altres detalls.
A veure el senyor Ballbé
què ens explica
d'aquella campanya electoral,
d'aquells records
i d'aquesta política
d'aficionats
que comentava
el senyor Requesens.
Senyor Ballbé.
Bé, jo crec
i s'està demostrant
que continuem
sent tots plegats
encara
uns bons amics
per sobre de tot.
A part de les idees polítiques
que cadascú tenia,
a l'Ajuntament
vàrem ser tots,
quan hi vàrem entrar,
uns grans,
grans,
grans amics.
Esclar que ara
tampoc no passa.
I en quant
als actes
de propaganda
i de publicitat
i de tot
aquest
parafernali
que es fa actualment
a les eleccions
de tot això,
res de res.
Llavors,
a Màxim
es feia un acte
que hi existien
tres dotzenes
de persones
i pare de comptar.
Tots érem aficionats,
però no érem aficionats
tan sols
als que ens presentàvem,
sinó que inclús
els partits
no tenien
ni l'embargadura,
ni els diners,
ni l'experiència
que tenen ara.
Ara,
aquests grans actes
multitudinaris
abans d'una elecció,
llavors això
no solament
no es veia
aquí a Tarragona,
sinó que no es veia
en cap lloc
de tot Espanya.
Senyor Sandra.
Bé,
jo crec que s'hauria
de distingir
dos temps.
Primer,
els dies abans
de les eleccions
i a partir
del dia després.
És a dir,
sí que abans
hi havia una certa
rivalitat
entre els partits,
però no vol
fins que fossin,
degut a que,
és clar,
es ventilava
l'atenció
d'un cert
nombre de vots
que es poguessin
deixar governar
i es produïen
aquestes anècdotes
que ha fet
referència
als recasents
que tots
les hem viscudes.
Hi havent manifestacions
a la premsa
o a la ràdio
o bé personalment.
Però sí que he de dir
que els que es presentàvem
tots érem
tarragonins,
és a dir,
no érem polítics,
érem polítics
que pertanyien
a un partit determinat
però ens movia
el tarragonisme,
el ser fills
de Tarragona,
el sentir Tarragoni
i el voler canviar
a Tarragoni.
Això és un aspecte
que s'ha de valorar molt
i a partir
de l'endemà
de les eleccions
doncs
es van retocar
programes,
es van afinar
una mica
i es va crear,
es va fer el pacte
de pogrés
que en diem
que el van formar.
Ja estava fet abans.
Sí,
estava parlat
però m'refreixo
abans de les eleccions
no deixàvem tenir
les nostres controvèrsies,
les nostres
baralles públiques,
diem-ne,
baralles que no
són ni comparables
amb els que hi ha avui.
Avui hi ha gavinetades,
hi ha esgarrinxades
entre persones,
cosa que aleshores
no va existir.
Nosaltres ens podíem discutir,
un problema determinat,
amb força,
amb ímpetu,
però acabada la discussió
continuàvem sent enemics
o abans.
Ara sembla que hi ha
rehabilitats,
més aviat de tipus personal,
que no per defensar
el bé
o de la ciutat
en certs aspectes.
Després parlem
del pacte de progrés
perquè d'alguna manera
va ser una mena
de govern d'unitat
o de majoritari
de les forces polítiques
amb representació
a l'Ajuntament de Tarragona.
Senyor Xamart,
aquella campanya,
vostè incapçalava
una candidatura independent
que en aquella època
era gairebé majoria
en molts municipis
de les comarques de Tarragona.
Perdó,
perdó,
una candidatura...
El recorçament vol dir
alguna cosa,
em sembla,
no,
vull recordar
totes aquelles cartelles
que posàvem
de part a part de carrer.
Ah, sí.
Però saps què passa?
També com a anècdota
que sents que
resulta que allà a Torrefort
la vigília,
la vigília
de les votacions
que estàvem també penjadets allà,
puig també van desaparèixer un dia
perquè un partit polític
també els va fer desaparèixer.
Però bé,
ens vam empipar en aquell moment,
ara ja no ens en recordem
i ho dic com a anècdota
i s'ha acabat.
Però allò que et va passar a tu
en relació amb aquell partit
que la ciutat ha vant a vista
on a t'est va passar
no en un mítin
sinó en uns cartells
que teníem
i el dia anterior
van desaparèixer.
Perquè es teníem penjats
amb cordills
perquè no teníem mitjans
d'utilitzar.
Bé,
i una...
Cendre a nivell d'anècdota
de mi
és que no sóc fill de Tarragona,
jo, eh?
Sí,
però qui sents,
també,
el que et connectes
va molt bé a Tarragona.
I eres col·laborant
en coses de Tarragona.
Sí, sempre això també.
Jo sóc fill de Barcelona
perquè quan vaig a presentar-me aquí
a l'Ajuntament
volia defensar,
diguem-li,
la ciutat de Tarragona
i precisament nosaltres,
el grup,
i suposa que vosaltres
els que formeu
també part dels altres partits
teniu el mateix objectiu
i els requesents
ara d'alguna forma
ja ho suggerim, no?
Jo quan vaig venir a Tarragona
i ja vaig venir
major d'edat ja,
doncs vaig conèixer
la Tarragona
que vaig conèixer
simplificant una mica
hi havia dos Tarragones, no?
La Tarragona del centre
i la Tarragona de la perifèria.
Per tant,
amb desigualtats
en molts nivells
de transport,
de serveis social,
de tot tipus,
d'educació, etcè,
etcètera.
Per tant,
la preocupació
em sembla generalitzada
de tot el Consistòria
era fer una Tarragona
no dividida
sinó unitària
i una dels primers,
recordo,
preocupacions del Consistòria
és anar unit els barris
a través de carrers,
és veritat,
i a través d'altres mitjans
perquè vèiem
que era una desigualtat
que responia
a una situació d'injustícia
de tot un període anterior
de la dictadura, no?
Per tant,
em sembla que vam entrar
en aquest desig
de treballar per Tarragona
i unificar,
diguem-li,
que tots els tarragonins
es trobessin
amb les mateixes circumstàncies
i amb els mateixos mitjans
per desenvolupar-se
com a persones, no?
Solsament uns
que tinguessin
un cert privilegi
per viure on vivien
i els altres
que perquè vivien on vivien
tinguessin
una situació
de segona fila.
senyor Barrofet.
Sí, abans de parlar
d'aquest tema
permets-me
que abans
me n'he descuidat
Àngel Ballver
sóc en Barrofet
i t'envio
una forta abraçada.
Hola Barrofet
perquè em penso
que no
abans
no se m'ha passat
perquè
el tema
és evident
Espera un moment
diga senyor Ballver
Barrofet
Hola, una abraçada
molt forta
i sento precisament
més que per ningú
per tu
el no haver pogut
assistir
Sí, perquè no estic a Tarragona
esclar
perquè precisament
i no ens hem tornat a veure
i moltes vegades
he preguntat per tu
però poques notícies
m'han pogut donar
a veure si un dia
ens veiem
i ens donem
una gran abraçada
de tots aquests anys
que no ho hem fet
A molt de gust
Àngel
A molt de gust
Gràcies
Ja saps on tens casa teva
Moltes gràcies
Doncs efectivament
tot el que han dit
hi estic d'acord
el que ens volia
era
la bona fe
la bona fe
que abans esmentava
ens movia també
el patriotisme
jo tampoc soc de Tarragona
però soc de la Canotja
i aleshores
ja bé
la Canotja
té aquesta circumstància
que sense ser
Tarragona
no deixa de ser-ho
ara per ara
jo crec que hi ha
per sempre més
i el que
el que deia abans
els requesents
és veritat
hi va haver
verdaderes
trifulques
hi va haver
molt de
molt de
merder
aquesta és la veritat
i en record d'alguna
en concret
no no no
en general
en general
però
però també estic d'acord
amb en Cendre
que no es pot
ni comparar
no es pot comparar
és a dir
el que passa avui
el que passa avui
és molt més
maquiavèlic
molt més
aleshores
actuàvem tots
amb molt
amb molt bona fe
hi havia aquelles
trifulques
aquelles baralles
però entre alguns
partits en concret
o entre tots
tots contra tots
no
perquè tenen en compte
que el municipi
és aviat persones
més que partits
és a dir
són persones
i a vegades
jo ho he dit
a vegades
m'estranya
que en una determinada
població
un partit
no s'entengui
i en un altre
quan a Tarragona
ens hem entès
perfectament
què vol dir això
vol dir que
això segons el tarannà
de cada persona
i et podies barallar
amb un del teu propi grup
o amb un del grup contrari
però ja et dic
això és
la reacció personal
de cadascú
però
no hi va haver
res de sang i feix
en aquella època
perquè al mateix temps
tots teníem un fonament
a més del tarragonisme
aquí abans
teníem un fonament
de democràcia
que és una cosa
molt important avui en dia
la comprensió
envers el que pensen
i fan
i diuen els altres
Els temes estrelles
d'aquella època
d'aquella campanya electoral
eren temes propis
realment de la ciutat
vostès ja n'han apuntat
d'alguns serveis socials
el problema de l'aigua
o la campanya
de les municipals
també estava molt
mediatitzada
per la situació
política general
del país
i del conjunt
de l'estat espanyol
recordant que un mes abans
s'havien fet
les segones eleccions generals
les de l'1 de març
del 79
feia poc temps
les primeres
estàvem en plena transició
tot això
tenia molt a veure
en aquella campanya
o realment vostès
quan anaven als actes
als mítings
i feien els seus missatges
parlaven de l'aigua
dels serveis socials
dels problemes
dels barris
a la perifèria
efectivament
està clar
que influï
la situació
general política
del país
sobretot
entre el votant
oi?
la gent
doncs
estava
bé
escoltaven
i sentien
i votaven
una mica
d'acord
amb la seva manera
de pensar
o com veia
en aquell moment
de la transició
com anaven les coses
tot això
però que sí
que és cert
això influïa
però també és cert
que tota la campanya
aquella
va estar
i això és important
també de dir-ho
va estar basada
en temes
exclusivament locals
el tema de l'aigua
jo recordo
el companys
se'n recordarà
per exemple
allà d'aquelles escoles
de
de
de
de
darrere
el Camp de Mars
que van fer un
eh
van fer un acte
de Sant Pau
van fer un acte
sobre l'aigua
van fer allí
la van fer
qualsevol barri
i el van fer
tot arreu
no?
acte sobre l'aigua
abans ja
de
abans de les eleccions
no?
com a campanya electoral
i és que era un problema
molt greu
l'altre
que ha dit aquí
l'amic Jomar
és també és cert
el problema
de les barriades
no?
en aquell moment
aquest és un
de les altres
junt amb la qüestió
de tipus social
i sobretot
no ens en descuidem
d'un
que era importantíssim
que era l'atur
estàvem en època
de crisi
encara pagant la crisi
de l'encariment
del petroli
d'allò
escolta
i era una època
de crisi
d'una època
d'atur
i una època
que no hi havia calés
en cap lloc
escolta
és una mica així
oi?
i aquesta era
l'altra realitat
que hi havia darrere
i que condicionava
també doncs
moltes de les coses
que estàvem dient
en aquell moment
o que estàvem defensant
a part de les qüestions
d'ensenyament
no?
en fi
tot el que hi havia
però sí que
tots
coincidíem
en tot cas
denunciar situacions
locals
i donant-hi
solucions
més o menys
diria
factibles
però
ens creem
que podia ser
una solució
encara que
bé
moltes d'elles
eren
un aspecte
idealista
i allò
que en diuen
també
una mica
electoralista
per què no?
per què no
que passa res
electoralista
doncs
sembla que sí
que sigui un pecat
sembla que sigui un pecat
perquè vol dir
que fer electoralisme
prometre coses
que no pots dir
o que no pots fer
però
a vegades
prometies coses
que més que
la promesa aquella
era una denúncia
d'una manca
d'una cosa i tal
i que tenies ganes
de solucionar-la
encara que
hi havia
doncs darrere
una sèrie de qüestions
que feien
diria
impossible
de moment
com el cas
del problema
de l'aigua
no?
tots volíem
solucionar
el problema
de l'aigua
però en realitat
el problema
de l'aigua
no era solucionable
de cap de les maneres
si no s'hagués
vingut
l'aigua de l'èbre
senyor
Vallver?
sí
bueno
jo confirmo
tot el que s'ha dit
fins ara
amb aquest aspecte
es pot apropar
una miqueta més
al tele
funciona bé
ara?
que el sentíem
una miqueta lluny
escolta
jo soc regazens
que sóc una mica
sort
saps?
sí
ara sí
t'esparria
si parles
una mica més sol
porto l'aparàtum
digues
digues
d'acord
amb el que has explicat
els regazens
però potser
s'ha deixat
també un tema
que era
l'aspecte econòmic
era l'aigua de l'últim moment
el de l'atur
no?
no
econòmic municipal
també
amb tots els aspectes
l'isenda municipal
ah exacte
l'isenda municipal
aquests disbarats
dels que parlen ara
de mils i milions
llavors comptaven
per rals encara
i moltes de les coses
que s'haurien tingut
de fer en aquell moment
i que no es van poder
arribar a aconseguir
fer-les
també tenia
molta influència
en la part econòmica
jo me'n recordo
de les vegades
els crèdits aquests
ara
que fan un crèdit
doncs no ho sé
per arreglar
les boleres de la Rambla
i posen una sèrie
de milions
val de Déu
si llavors no els van veure
amb els quatre anys
no els van veure
tots aquests milions
per fer una obra d'aquestes
i això
esclar
això també repercutia
i va repercutir molt
amb tot
amb totes les coses
que no es van poder arribar a fer
jo recordo
per exemple
una de les coses
més importants
que va fer en aquell moment
va ser
el canvi
de la Rambla
el començament
del canvi
de la Rambla
i ara no recordo
les xifres
però tot plegat
va costar 10 rals
això
els recasents
ens ho podria dir millor
no sé si se'n recordarà
aquestes xifres
potser sí
de les xifres no
però d'això
que dius
de la manca
de diners
i que el banc
de crèdol local
en aquell moment
doncs
havia pagat
havia pagat
els ajuntaments
nous
que havien arribat
d'aquell fons
de comú
deutes
que havien quedat pendents
i tal
i tot això
d'aquests ajuntaments
el cas és
que quan no vas
buscar en crèdit
el banc de crèdit
el banc de crèdit
el banc de la deia
que ja havien esgotat
els diners
i això va durar
fins al l'any 80
senyor
Xamar
jo el que vol dir
és que el consistori
que va sortir
aquest primer
consistori democràtic
era un reflex
diguem-li
de la societat
dels ciutadans
de Tarragona
vull dir
si els que vam entrar
a l'ajuntament
vam entrar
amb il·lusió
i amb ganes de fer coses
perquè també
els ciutadans
de Tarragona
estaven satisfets
i estaven contents
i amb una gran esperança
que nosaltres
podíem potser
millorar
creiem ells
que millorarien
molt ràpidament
i després
les dificultats
també fan rebaixar
els plantejaments
però jo voldria també
subratllar
aquest aspecte
d'optimisme
i d'il·lusió
a qui va haver
els ciutadans
de Tarragona
en aquestes primeres
eleccions municipals
democràtiques
en contraposició
a la situació
que també s'ha dit
indirectament
que avui dia
la política
és bastant diferent
de la que nosaltres
vam conèixer
i vivíem
i que també la gent
capta aixins
i per tant
hi ha un cert desencís
dintre de la societat nostra
en relació
a tot el joc polític
actual
que estem vivint
en aquest sentit
no tinc res més
a afegir
era una societat
també més plural
com ho reflexen
que es presentessin
molts partits
que hi havia representades
moltes candidatures
hi havia més tendències
aquí n'hi ha sis representades
avui tot i la falta
del senyor
Baixeres del Suc
van obtenir sis formacions
i sembla ser
que les pròximes municipals
encara hi haurà
menys llistes
sí
hi havia
era un reflexe
de la pluralitat
de la societat
exactament
i sobretot
del període
de transició
cap a la vida
democràtica
que vivíem
però bé
estic d'acord
amb tot el que
diuen els meus companys
això que parlaven
de la pluralitat
no
bueno
jo aniré
al tema anterior
que era el
del dèficit
pressupostari
jo recordo
les grans
deficiències
que hi havia
de manca
de diners
per fer coses
i em referiria
només a la parcel·la
que a mi se'm va
donar
per governar
l'Ajuntament
que era la sanitat
i el medi ambient
a més de l'aigua
Requeser
ens recorda
que també
abans
la població
estava molt
conscienciada
de la contaminació
que hi havia
a Tarragona
de les fàbriques
dels fums
que no hi havia control
esclar
vam entrar nosaltres
i jo vaig veure
que el laboratori
municipal
que era
l'ens
que havia de controlar
totes les coses
pràcticament
no hi havia res
només hi havia persones
però no hi havia material
recordo que
l'acord
entre tots plegats
vam lograr
invertir
uns quants milions
no gaires
dotar
el laboratori
municipal
de les eines
necessàries
els aparatos
moderns
per fer
aquest control
vam crear
inclús una comissió
de medi ambient
i es va començar
a controlar
les fàbriques
que són tan difícils
de controlar
pel seu poder
econòmic
dintre
no només
de la ciutat
sinó
de tot nivell
de l'estat
és a dir
era
lluitar
contra un monstre
però nosaltres
vam iniciar
aquesta tasca
i crec que
vam sortir
bastant bé
d'haver
ja a dir
que l'acord
entre tots els partits
que governaven
l'Ajuntament
senyor Chamar
jo voldria
sobrallar
el que s'ha dit
realment
des del punt de vista
econòmic
no teníem
mitjans econòmics
però no solament
no teníem
mitjans econòmics
sinó que les necessitats
eren urgentíssimes
perquè esclar
es podia partir
de dir
hi ha les necessitats
estan cobertes
i llavors hi ha pocs diners
però les necessitats
estan cobertes
aquí és que no hi havia diners
i les necessitats
no estaven cobertes
hi havia un dèficit
diguem-li
de serveis
socials
de transports
i de carrers asfaltats
i de clavegaram
que llavors
és clar
la manca de diners
encara es feia més
més dura
no tenir diners
per no resoldre
aquells problemes
que no eren
problemes superficials
sinó
problemes de primera necessitat
senyor Requesens
sí
jo en primer lloc
home
voldria remarcar
una mica
el que
el que ha dit
aquí chamar
a veure
sobre el desencís
sempre
quan
com en aquest cas
hi havia un ajuntament
nou democràtic
la gent se creu
que aquell nou ajuntament
en aquest cas
ho solucionarà tot
i això passa
doncs
molt bé
jo recordo
que quan era jove
ho havia de solucionar tot
després del 14 d'abril
de l'any 31
la progolació de la república
ho havia de solucionar tot
els ajuntaments democràtics
ho havien de solucionar tot
suposo que després
de la revolució francesa
també s'havia de solucionar tot
i els revolucionaris
ho havien de solucionar
clar
després ve el desencís
home
ara no ho solucionen tot
ja l'hem fet
ja l'hem fet a bona
ja l'hem fotut
què passa tot
llavors ve aquest desencís
aquesta reacció
que a vegades
bé
això és així
vull dir que ara no vull
en aquest moment
ni culpar
ni deus a ningú
però és un fet
és un fet sempre
històric a tot arreu
oi
i que per tant
doncs que la gent
tinguessin aquest desencís
que no feia el que volien
que el seu problema
del seu barri
o del seu carrer
no estava solucionat
bé
escolta
sobretot el problema
de l'aigua tampoc
això anava una mica així
en quant a la qüestió
sí que estic plenament d'acord
amb el que ha dit
sobre la manca de diners
el que ha dit
ja Marta
l'Ajuntament
no devia grans quantitats
però que sí que hi havia
un dèficit de serveis
tremendo
oi
i que s'havien d'omplir
i que havies dit
bueno
ara quins són els prioritaris
però sigui com sigui
tots havien de ser prioritaris
a la vegada
i això era un altre problema
però no hi havia calés
per pagar-ho
per exemple
en aquell moment
si mal no recordo
el pressupost municipal
era de 300 milions de pessetes
si mal no me'n recordo
era de 300 milions
i després nosaltres
vam passar 600
o 700
però érem 300 milions de pessetes
en una ciutat de 100.000 habitants
home ja m'explicaràs
abans ja l'apuntaven
allò del pacte de progrés
el govern de la ciutat
sorgit de les urnes
aquell 3 d'abril del 79
el vam formar
el partit dels socialistes de Catalunya
el partit socialista unificat de Catalunya
Convergència i Unió
la candidatura veïnal
i Esquerra Republicana de Catalunya
va ser fàcil
aquell pacte de progrés
era un govern gairebé d'unitat
a veure
no coses que després sigui fàcil
aquí hi ha dues fases
primera
el per què es va fer això
i segona
bé els resultats que va donar
el per què es va fer això
era molt
és molt simple
es tractava de
barrar el pas
a OCD
el partit governamental
que se suposava
no se suposava
bé a més
era el continuisme
del franquisme
passava per aquest partit
i per plantar-li cara
doncs per tancar-li el pas
als ajuntaments
es va fer aquesta
d'allò
oi?
aquesta coalició
diria
avant maig
avant maig
ara deixi'm preguntar-li al senyor Ballbé
que estava a l'altra banda
senyor Ballbé
vostè com va rebre aquell pacte de progrés?
molt malament
home no m'estranya
de totes maneres
jo tinc que dir
que
amb els primers
que em va res barallar llavors
et sents molt lluny
eh?
ara va bé això
sí
doncs
ho vaig rebre molt malament
perquè vaig creure
que era una cosa
quasi personal
contra mi
home home
això era general
contra tot un partit
i que encara tu no eres aquell partit
bueno
aquí precisament està el cas
que amb els primers
que em vaig barallar jo
van sempre
els del
del propi partit
no?
i recordo
que
hi va haver
una
una situació
en què
el recasens
em va posar
a totes les comissions
sí
i estava jo sol
representant
a totes
els que no érem
del pacte de progrés
a totes les comissions
de l'ajuntament
que no sabia com fer-m'ho
perquè hi havia comissions
que tenia que sortir de l'una
per anar a l'altra
un rato
i tornar a la primera
Àngel
jo també eh
jo també estava a totes
tu també estaves a totes
sí
perquè el senyor Barrofert
recordem que era l'únic regidor
d'Esquerra Republicana
Front Nacional de Catalunya
doncs ja saps
el bé que ens ho passava
a la més
sense cobrar dietes
en qualsevol cas
les altres
les altres formacions
que van formar part
del pacte de progrés
també
per què van
van optar
per aquesta opció política
progressista
d'Esquerres
en aquell moment
jo t'ho he dit
en primer lloc
perquè
en un ajuntament
tan
on formen part
regidors
de tants diferents partits
si no es fa un bloc
que governi
no hi ha res a fer
és a dir
hagués sigut una
contínua baralla
entre uns i altres
avui fas una cosa
l'endemà blanc
l'endemà negre
és a dir
va ser aquesta col·lisió
podia
hagués estat
inclús una mica
més reduïda
però
és que
els propis partits
els representants
de cada partit
de la ciutat
ja es van reunir
ja van
programar
a veure Sandra
estem parlant
de
com t'he dit
d'un pacte
fet abans
preelectoral
i que tenia
els partits
doncs
home van considerar
el que he dit
després
tampoc és ben bé
com tu dius
perquè a veure
l'ajuntament
sí que hi havia
un ventall de forces
però evidentment
com després
de fet va passar
el dia que ens vam
posar d'acord
entre el PSU
i els socialistes
i es va acabar
tot allò
tot
vull dir
que ja
no necessitava més
no obstant això
Convergència
continuava
tant enlloc
de tenir
responsabilitats
a dintre
de l'ajuntament
però vull dir
que
a veure
el dia que
ens vam posar
d'acord
amb el PSU
ja es va acabar
aquell ajuntament
que semblava
que era ingobernable
va costar 6 mesos
això de la ingobernabilitat
8 mesos
va costar
t'ho dic
com exemple
perquè en política
en política
es veuen coses
molt estranyes
és a dir
no es va haver
l'ajuntament
però a vegades
s'ha vist
a nivell
d'estat espanyol
veus com per exemple
el que són
els comunistes
d'avui en dia
fan una tanalla
i hi ha un nom
del PP
per afegar un partit
que és el PSOE
i això
és dolent
i la ciutat
no es va veure
perquè va fer aquest pacte
de progrés
i va haver
un cert nombre
de regidors
que tenien majoria
i no podia produir
aquesta tanalla
que hauria sigut
nefasta
inclús pel prestigi
nostre
de ser els primers
regidors
elegits democràticament
que era anar
molt malament
que el poble
hauria vist
que tot eren baralles
i baralles
i baralles
i baralles
i una altra anècdota
sobre el que tu dius
ara el que m'has dit
que a vegades
veuen coses surrealistes
en la política
jo et recordaré
que quan es va votar
si el pàrquing de Sabera
havia de ser municipal
o havia de ser privat
doncs els d'OCD
doncs els d'OCD
el senyor
que era al davant
van votar
a favor
de la municipalització
del pàrquing
que havia de ser privat
i els del PSUC
que els hi ha
van votar
a favor
de la privatització
de l'aparcament
això és històric
l'any 80
jo confirmo
i tornaria a fer igual
avui
senyor Chamar
però vull dir que
home
prescindent
de la teva posició personal
o de la meva
o d'una altra
vull dir que
com a conjunt
i com a partit
home
no ha de ser
una mica
doncs
tot el que he dit
una mica
de contradicció
sobre el tapet
almenys
senyor Chamar
vostès perquè van formar part
del govern
al principi
em sembla que era una cosa
molt clara
hi havia com una voluntat
d'explicitar
que el nou consistori
que sortia
d'unes votacions democràtiques
doncs
no tenia res a veure
amb el consistori anterior
per tant
ens volia significar
aquesta ruptura
i potser
això va facilitar
després
va haver problemes
però la voluntat
inicial
és de voler dir
nosaltres
comencem
a muntarenar
o a fer pitjor
o millor
ja
volíem començar
a muntarenar
marcadament diferenciat
del que havia sigut
l'Ajuntament de Tarragona
i possiblement
altres ajuntaments
a més no va ser
només a Tarragona
això
exacte
hi havia una voluntat
generalitzada
de marcar
diguem-li
una línia divisòria
entre el que havia sigut abans
i el que es començava
senyor Parrofet
sí, sí, exactament això
va ser una cosa general
es va produir a tot Catalunya
pràcticament
i és evident
que tots els que van formar
el pacte
aquest democràtic
doncs teníem
una voluntat
diferent
no dic pas del Ballver
però diferent
del partit
del Ballver
o dels centristes
del UCD
aquells
el que ha dit
els recasents
aquells d'alguna manera
significaven
una continuïtat
de l'anterior
i nosaltres
érem la ruptura
senyor Ballver
com veu això
que diuen
els seus contartulis
bé
jo diria
que el pacte de progrés
en definitiva
va ser un fracàs
perquè
tal com deia
el requerents
de poc va servir
i solament
va mig continuar
a l'Ajuntament
perquè
a l'altra banda
d'edifici
a la Diputació
no va existir mai
el pacte de progrés
allà
cada partit
anava pel seu compte
tots anaven
més d'acord
que en l'Ajuntament
però
home
escolta
no és ben bé
així tampoc
perquè
l'acció
del senyor Gomis
ja m'explicaràs
com va anar
t'acord
hi havia els socialistes
allà
hi havia les xeres
també
exacte
i que van votar
a favor del senyor Gomis
els socialistes
i ningú va fer res
ningú
no va votar a favor
del senyor Gomis
eh
els socialistes
almenys van votar
a favor del senyor Gomis
doncs avui no toca discutir
com va fer
ja ho crec
que el van votar
a favor
a favor
a favor d'un convergent
home
doncs ja està
pacte de progrés
home
no van votar
en el Gomis
ah no
no
van votar
el de Reus
no
però ja parlo
quan hi va haver el canvi
bueno
però
el primer va començar
pel primer
primer van votar
el de Reus
perquè era convergent
no perquè era de Reus
no
de totes maneres
al fil del que estava dient
senyor Vallvert
vostè considera que aquell primer govern
d'unitat del pacte de progrés
va ser negatiu
jo crec que sí
no va servir per res
tot això és un cuintus
després cadascú anava pel seu compte
i com deia els requesents
inclús llavors
uns votaven en contra
per una tonteria
i els altres votaven a favor
i cadascú anava fent
la seva guerra
molt bé
doncs el fil del que diu el senyor Vallvert
quina és la valoració
de les altres formacions polítiques
senyor Cendra
vostè com a convergent i unió
creu que va ser positiu
el pacte de progrés?
sí
jo crec que sí
perquè
diem que
si
seguint la pauta
que dona el senyor Vallvert
va ser un fracàs
posem que va ser
un 80% d'èxit
i un 20% de fracàs
però m'hi refereixo
si no es hagués fet
haguera sigut a l'inrevés
un 20% d'èxit
i un 80% de fracàs
aquest és el que jo crec
que haguera estat
que després ja no es va ser
el pacte de progrés
perquè no hi va haver necessitat
a l'hora de haver noves eleccions
més o aleshores
ja no hi era tampoc
hi va haver unes majories diferents
es van eliminar
representativitats
de certs partits
que no van treure prou vots
i m'hi refereixo
crec que s'havia d'haver fet
i no me n'errepenteixo
de cap manera
senyor Chamar
vostè s'empanadeix
d'haver format part
d'aquell pacte de progrés
com a candidatura veïnal
independent?
jo crec que inicialment
era obligat
formar part d'un pacte
inicialment
després abans sorgia dificultats
però em sembla que era
com de
sensos
un senso polític
comú
diguem-li
que per marcar
el que tots tenien molt clar
la diferència
de l'època anterior
em sembla que
era lògic
que es fes
bueno
pot valorar
si va ser tot negatiu
o no
en veritat
això podria ser
una valoració
que es podria matitzar
però jo em quedo
i em refirmo
que em sembla que era una sortida
va ser una sortida
prou vàlida
i prou positiva
senyor Barrofet
i la veritat
la veritat és que
on hi va haver més pugnes
va ser dins de l'esquerra
pròpia
no l'esquerra republicana
sinó l'esquerra
és a dir
el PSC
i el PSUC
aquests dos són els que més
més es van discutir
com més aviat
o sigui que més van tardar
a posar-se d'acord
i després encara hi va haver problema
però bé
com diuen ells
si no
no hagués sigut
el pacte de progès
hauria sigut molt pitjor
això és evident
senyor Requesens
però jo diria que sí
que van haver problemes
cert
però que era
sovint
aquests problemes
eren dintre la personal
era Fulano
contra Sotano
i aquest perquè era això
i l'altre perquè tenia
doncs
no li era simpàtic
i l'altre perquè
li era més simpàtic
i això
si se'n recordeu bé
va quedar molt marcat
les diferències
que hi havia entre el PSUC
i nosaltres
eren per qüestions
de típic personal
que no vol que digui
els noms que ja són
us en recordareu de seguida
quan això es va acabar
bueno
quan aquestes persones
doncs
aquests
després
l'UGT
aquests regidors
doncs
van deixar
van deixar l'Ajuntament
o van deixar
córrer
escolta
les coses
s'han arreglar
seguida
però no
home
estem ja en la recta final
d'aquesta trobada
a veure
acabo de dir
que potser jo
també era un problema
però ho heig a marxar
les coses mutus
no ho nego
no ho nego
que potser també era un problema
però en fi
alguna cosa altra
havia de fer
no?
estem ja en la recta final
si vas fer
el que tenies que fer
amb consciència
ja és vàlid
eh?
amb consciència
jo
sempre he dit abans
que per mi
ja
l'honestedat
és de tots tipus
l'honestedat
moral
en nosaltres mateixos
i amb això
no em dubtis
que sempre faig
el que em sembla
que haig de fer
no per
diria
per treure un profit
sinó per convicció
aquesta és una
i l'altra
no cal dir-ho
tots plegats
tots ho fèiem així
en aquell temps
eh?
i això sí que suposo
que ja ho a veure
si de vegades
podia
doncs
no ho sé
tu
ja dic
podia ser un problema
personal també
no?
amb tu mateix
no ens enganyem
no?
vull dir que avui
ja fa molts anys
està molt fred
tot ben allò
però bé
tant tu
com jo
home doncs
no ho sé
fèiem les coses
perquè ens semblava
que havien de ser
d'aquella manera
no?
i perquè
defensaves
defensaves
aquell criteri
que era el teu
i era el del teu grup
i eren tots plegats
i a mi em passava el mateix
per tant
doncs
escolta
eren altres temps
eren altres temps
està clar
jo per acabar ja
perquè estem a la recta final
del programa
sí que m'agradaria
preguntar-los
i a nivell personal
des de la perspectiva
que donen aquests 20 anys
ha passat molt de temps
vostès estan desvinculats
a la política activa
tot i que alguns
continuen militant
en els seus respectius partits
ara continuarien fent política
o la política d'ara
és tan diferent
a la de fa 20 anys
que potser no la farien
senyor Chamar
bueno
jo certament
estic totalment fora de la política
i vaig presentar
per una circumstància
molt concretes
de moment històric
diguem-li social
i per tant
la meva vocació d'entrada
ja era clara
que no tenia que seguir
en la política
sinó que vaig seguir
no és perquè
en què s'ha anat bé
o en què s'ha anat malament
a l'ajuntament
era una experiència
de 4 anys
i una circumstància
i ara la veu molt diferent
la política
veig que la fan molt diferent
i estic molt
molt disgustat
de com es fa
això naturalment
potser seré una mica
excessivament rigorista
o pessimista
però vull dir
no m'agrada
com es fa la política
jo crec que
es podria fer molt millor
perquè manquen coses
que
que nosaltres
modestament
positaríem
aquesta honestitat
aquesta il·lusió
veritat
i no em refereixo
que nosaltres tècnicament
en sapiguessin més
al contrari
en sapiguem menys
que ara
però el problema
polític
una gran part
és de la tècnica
no hi havia
trànsfogues
en aquell temps
perquè era el que
l'hom defensava
de la seva
postura
era aquella
sí
en aquest sentit
s'ha professionalitzat
massa
i s'ha allunyat
del poble
a la política actual
això seria una
de les crítiques
que ara ja no hi ha
temps
però que el poble
està apartat
de la política
i els polítics
potser també
conseqüentament
estan apartats
senyor Sandra
bé
la pregunta
penso que ha estat
si jo seguiria
si seguiria
amb la perspectiva
que dóna el temps
ara
22 anys
d'estar en política activa
són molts anys
són masses anys
jo hi vaig estar
14 o 15
perquè a l'ajuntament
només hi vaig estar
dos anys
escassos
perquè vaig passar
delegat de governació
de la Generalitat
i aquestes baralles
que explicava Requesens
tan fortes
posteriors
ja no les vaig viure
sortosament
no sé quin paper
que era
ara bé
no sé
les vas viure
perquè eren
l'any 80
va canviar
la manera
de fer política
i completament
d'acord
amb el que diu Xamà
m'agrada
la manera
que es fa política
a tots nivells
començant
de municipis
per amunt
fins a nivell d'estat
però per altra banda
també he de comprendre
que jo també
he canviat
jo no serviria
no serviria
per fer política
i per això
amb molta satisfacció
n'estic jubilat
de la política activa
des de fa anys
senyor Barrofet
estic d'acord
la política d'avui
no m'agrada
aquí faran un altre pacte
ara d'unitat
opinant el mateix
però jo estic
estic desvinculat
però m'agrada
com a espectador
m'agrada molt la política
i m'agrada escriure
de política
i aleshores
doncs trobo
trobo que vull dir
això ha canviat
ha canviat
però ha canviat
a pitjor
ha canviat
a dolent
no em faria
de política
directiva
senyor Ballbé
i vostè
seguim estant d'acord
amb tot
no no
jo amb 4 anys
em vaig tenir prou
i de sobres
i ja no vaig continuar
si em permet la broma
clar
el van deixar l'oposició
i no va tenir ganes
de continuar
al final ja no
al final ja
tots anàvem junts
però no
estic d'acord
en que la política
actual
és una altra forma
de política
és diferent
del que fèiem
aleshores
és molt diferent
i no
no val la pena
tinc altres coses
més importants
avui en dia
que fer
que dedicar-me
a la política
jo em dedico
a la gent gran
senyor Requesens
molt bé
jo m'adhereixo
del que s'ha dit
aquí
formaríem
part d'aquest front
que faríem aquí
també
aquest front comú
evidentment
que és molt diferent
totalment diferent
i
com han dit
els meus companys
per
més aviat
per mal
que no pas per bé
encara que jo
com que
en el fons
soc un optimista
espero que
això també
es rectificarà
i que
home
i que encara
tindrà temps
tot i l'edat
que tinc de veure
que els polítics
doncs
home
tenen altra
els propers polítics
la pròxima generació
de polítics
serà
completament diferent
de la d'ara
tindrà
unes nocions
més
diria
més efectives
no
del que ha de ser
aquest compromís
que un adquireix
en el moment
que va amb una candidatura
o que ingressa
en un partit
doncs senyors
així acabem
aquesta trobada
ha estat una
tertulia
una trobada
aquest matí
en directe
als estudis
de Tarragona Ràdio
per recordar
aquesta data
la del 3 d'abril
del 1979
ben aviat farà
justament 20 anys
d'aquelles primeres eleccions
als ajuntaments
a l'etapa democràtica
suposo que hi havia
alguns de vostès
que feia temps
que no es vèiem
per tant suposo
que ha estat
una trobada cordial
avui gràcies
per estar en directe
al senyor
Josep Maria
Enrique Sens
i Comas
el senyor
Àngel Ballver Morera
el senyor
Josep Cendra Navarro
el senyor
també francès
Eixamar
i el senyor
Sebastià Barrofet
ells van ser
5 dels 6 caps de llista
que van encapçalar
aquelles formacions polítiques
malauradament
ha faltat
aquesta cita
el senyor
Josep Anton Baixeres
cap de llista
l'any 79
del Partit Socialista
Unificat
de Catalunya
senyors
moltes gràcies
senyor Ballver
per telèfon
moltes gràcies
per estar en directe
en aquest programa
i que es recuperi
moltes gràcies
senyor Ricard
molt bé
perfecte
i el felicito
i una abraçada
molt forta
l'abraçada
de tots els contartulis
d'aquí
senyor Chamar
gràcies
fins la propera
bon dia
senyor perfectament
gràcies per venir
vostè ha vingut
des de Barcelona
gràcies també
bon dia
bon dia
senyor Cendra
fins la propera
adeu-sia
bon dia
senyor Requesens
gràcies
fins la propera
bon dia
molt bé
25 anys de ràdio
i ràpidament
ràpid ràpid ràpid
que avui anem
amb el temps
més que ha comptat
25 anys
ràdio
25 anys
de música
1989
Joan Maria Bertran
i per acabar
aquesta segona setmana
en la que estem recordant
el 1989
els fan
John Cannibals
amb aquesta cançó
6 drive
my crazy
un gent
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Anem per un grup estatal, en aquest cas un grup que es deien Los Herméticos i que ens portaven aquesta cançó, Haz que me divierta!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!




Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!

Fins demà!


Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!
per arribar!
Fins demà!
,
!
Fins demà!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!