Gràcies.
Ja és història la 24a edició
de la pleca internacional de la Sardana
en mostra de grups folclòrics
que aquesta vegada s'ha celebrat a Grenoble.
Una iniciativa que va començar bàsicament
com una pleca sardanista itinerant
però que amb el temps ha acabat sent una mostra
de gairebé totes les variants de les manifestacions festives
tradicionals catalanes.
Així que d'any, a primers d'agost,
més de 500 persones viatgen a alguna ciutat europea
per ballar sardanes, portar gegants, aixecar castells, etc.
La voluntat de quedar bé amb tothom
ha fet que resulti un nom llarguíssim i poc pràctic.
Això de pleca internacional de la Sardana
en mostra grups folclòrics
perquè calia expressar que s'hi fa de tot
però també reconèixer que l'origen de l'activitat
i el gruix dels que hi van per lliure,
no pas perquè els han contractat, són sardanistes.
Al marge d'aquests detalls,
la idea i el desenvolupament de tot plegat
és prou vàlid,
ensenyar a altres països
la riquesa del nostre patrimoni festiu,
sobretot perquè no es tracta d'anar allà
quan un lloc més o menys adient i fer turisme,
sinó que els aplecs es fan
en connivència amb les autoritats locals,
generalment compartint escenari
amb grups autòctons
i sempre que és possible
amb la col·laboració de centres catalans,
que com és prou sabut,
n'hi ha arreu del món gairebé.
Només una objecció d'un que no hi ha pogut anar,
Gran Obla, però que ha vist algun vídeo per YouTube.
potser caldria tenir cura
del nivell d'algun dels grups.
Si es tracta de fer una mena de parador,
no queda gaire bé
que algú desafini de manera fort sostenible.
Molt bon dia a tothom.
Molt bon dia a tothom.
Molt bon dia a tothom.
Bon dia.
Avui tots, eh?
Avui ja ho he.
Avui pleno, per fi.
Ja feia dies que no ens trobàvem.
I mesos i tot.
I mesos.
Som com una gran família avui.
Això.
I el pare, la mare.
La filla.
La filla i el tiet.
És fins i tot com...
Falta que estiguem ben avinguts, però...
Sí, això sempre...
Sí.
D'aquesta manera falsa.
Ai, ai, ai, ai.
Ara que jo els deixo, eh?
No.
I la setmana que ve no hi soc?
Un altre cop?
És allò de les vacances, l'estiu.
Jo soc, sí.
Enguany no ho estic portant malament.
Escolta'm.
Però nosaltres aquí serem, eh?
El programa, quan dic nosaltres així en genèric, en plural...
Siguem quatre, tres, dos.
De demà.
O un.
O un.
La Núria, el control de so.
Hola, Núria.
I aquí, davant del micro, dels micros, a veure si ens deixem algú.
Maria Rosa, David.
Bon dia.
Marta.
I un servidor, l'Àngel.
Doncs disposats a fer-vos cinc cèntims del que passa dins el món de la sardana, els esbars i la música bracobla.
Avui, edició 762 de l'1, 2 i seguit.
I com sempre, comencem fent allò, un resum, un sumari de continguts del programa.
Avui podreu comprovar allò que ja pensàvem la setmana passada,
però aquesta vegada es fa més evident com va evolucionant l'agenda d'activitats.
Els aplecs, doncs, menys, en aquesta part central del mes d'agost,
però moltes, moltes ballades, moltes festes majors, també aquells cicles d'estiu i altres activitats que hi ha,
però el gruix, el gruix són les festes majors.
I, esclar, què us he de dir?
Festa major de Sant Magí, aquí a Tarragona, la ballada de sardanes del Dia del Patró,
però també les contalles de Sant Magí o l'actuació de les barres d'ençà de Tarragona.
Això només pel que fa al centre d'interès del nostre programa, de l'1, 2 i seguit.
A l'agenda, de plecs també n'hi haurà, com, per exemple, el de demà, el 35è plec de Curnodilla de Montsant.
I a les notícies, coses interessants, ja veu que encara que sigui temps de vacances,
sempre hi ha aquelles coses que, com diria que et fan bullir l'olla.
La coble reu jove, que no només actua força aquest estiu, com gairebé totes les cobles,
sinó que, a més a més, té temps d'anar pensant, maquinant coses noves.
Fa poc parlàvem d'un concert, d'una proposta de concert,
doncs ara en fan una altra, que ja ho veurà, perquè promet ser molt interessant.
I una curiositat, una sardanista que fa de pregonera d'una de les moltes festes majors
que s'estan celebrant aquests dies arreu del país.
No sé si ho havia dit encara, això de les festes majors, doncs sí.
No, no, la veritat és que no.
Però n'hi ha una, n'hi ha una que a més és una sardanista destacada,
que va fer de pregonera, i en parlarem, esclar, de les notícies.
Després, a part de les músiques que sempre tenim al programa,
el racó de la Marta, les xafarderies,
i atenció que allò de la relíquia, dedicada especialment al David.
Mare meva, mare meva.
Com el David ve dos dies i ja li dediquem una relíquia.
Ja ho veuràs, Maria Rosa, ja ho veuràs, perquè això té...
M'ha vist explicació.
És allò que diuen, Maria Rosa, que més val caure en gràcia que graciosa.
Que sigui graciosa.
Ja ho veuràs, ja ho veuràs.
Escolta, en que a mi també me n'han dedicat, eh?
Ah, que va, ara molt.
No sap de què va, no sap de què va.
No, no, no.
Fa com que no hi és.
Anem a començar.
Fem-ho amb una sardana d'un autor dels que podem anomenar com a emergent.
Aquestes paraules i altres expressions que ara estan de moda,
ja que es tracta d'un jove músic que a poc a poc comença a fer-se notar
amb les seves sardanes a la Catalunya Nord, de moment.
Ell és el Galdric Vicenç, l'actual primer tenora de la cobla mil·lenària de Perpinyà.
De moment n'ha escrit poques, de sardanes,
i aquí al Principat encara costa trobar-les a les programacions,
però no seria estrany que ben aviat apareguessin al costat d'altres compositors
de les darreres fornades, com Pitu, Chamorro, Martimón i d'altres.
La sardana que podrem escoltar la va donar a conèixer ara fa dos anys
amb motiu de l'aniversari de la seva cobla
i senzillament la va batejar com mil·lenària 20 anys.
La sardana que podrem escoltar la va donar a conèixer ara fa dos anys.
La sardana que podrem escoltar la va donar a conèixer ara fa dos anys.
La sardana que podrem escoltar la va donar a conèixer ara fa dos anys.
La sardana que podrem escoltar la va donar a conèixer ara fa dos anys.
La sardana que podrem escoltar la va donar a conèixer ara fa dos anys.
La sardana que podrem escoltar la va donar a conèixer ara fa dos anys.
La sardana que podrem escoltar la va donar a conèixer ara fa dos anys.
La sardana que podrem escoltar la va donar a conèixer ara fa dos anys.
La sardana que podrem escoltar la va donar a conèixer ara fa dos anys.
La sardana que podrem escoltar la va donar a conèixer ara fa dos anys.
La sardana que podrem escoltar la va donar a conèixer ara fa dos anys.
La sardana que podrem escoltar la va donar a conèixer ara fa dos anys.
La sardana que podrem escoltar la va donar a conèixer ara fa dos anys.
La sardana que podrem escoltar la va donar a conèixer ara fa dos anys.
La sardana que podrem escoltar la va donar a conèixer ara fa dos anys.
La sardana que podrem escoltar la va donar a conèixer ara fa dos anys.
La sardana que podrem escoltar la fa dos anys.
La sardana que podrem escoltar la va donar a conèixer ara fa dos anys.
La sardana que podrem escoltar la va donar a conèixer ara fa dos anys.
La sardana que podrem escoltar la va donar a conèixer ara fa dos anys.
La sardana que podrem escoltar la va donar a conèixer ara fa dos anys.
La sardana que podrem escoltar la va donar a conèixer ara fa dos anys.
La sardana que podrem escoltar la va donar a conèixer ara fa dos anys.
La sardana que podrem escoltar la va donar a conèixer ara fa dos anys.
La sardana que podrem escoltar la va donar a conèixer ara fa dos anys.
La sardana que podrem escoltar la va donar a conèixer ara fa dos anys.
La sardana que podrem escoltar la va donar a conèixer ara fa dos anys.
La sardana que podrem escoltar la va donar a conèixer ara fa dos anys.
La sardana que podrem escoltar la va donar a conèixer ara fa dos anys.
La sardana que podrem escoltar la va donar a conèixer ara fa dos anys.
Ja tenim a punt la nostra agenda, agenda d'activitats, aplecs, ballades, sardanes, algun concert també.
Torna a haver-hi concursos de colles i actuacions d'esvars.
Comencem pels aplecs per demà diumenge, el 18è aplec d'Ocejà, matí i tarda, a la plaça de l'Església,
amb les cobles la principal de Llobregat i Milenària.
El 41è plec de Portbou, matí-tard de la Rambla,
amb les cobles Genisenca, Ciutat de Girona i Foment del Montgrí.
I el 35è plec de Cornudella de Montsant,
a dos quarts de set de la tarda i a les deu de la nit,
a la plaça del Portal Nou,
amb les cobles la principal de Tarragona i Cossetània.
Hi haurà un sopar de Germanó.
Passem el proper cap de setmana, el dissabte dia 20,
tercer plec de Comaruga, a partir de les vuit del vespre,
a la plaça dels Germans Trilles,
amb les cobles la principal de Llobregat i Sant Jordi, Ciutat de Barcelona.
Amb concurs de colles improvisades en cas de mal temps es faria el pavelló.
I l'endemà, el diumenge, dia 21, el 24è plec de Sant Hilari i Fontvella,
matí-tard de la plaça Gravelosa,
amb les cobles Ciutat de Girona, Sant Jordi, Ciutat de Barcelona i la Flama de Farners.
I ara toca el torn de les ballades de Saldanes,
per avui dissabte dia 13 a les 7 de la tarda a Conit,
a la plaça de Catalunya, amb la coble Rassò,
a l'acabar hi haurà coca i cava per tothom.
Va la pena dir-ho, a mi, eh, si algú s'anima per acabar...
Ja saps que...
Anem-hi? Anem-hi.
A un quart de nou, a Flix, a la plaça de l'Església,
amb la coble Miranfón.
Demà diumenge, a les 12 del migdia, a Pinell d'Ebrà
i a la plaça de l'Església, amb la coble Tal Com Sona.
I a les 7 de la tarda, a Vespella de Gallà,
a la plaça del Casal, amb la coble Reus Jove.
També a les 7 de Vallveig, a la plaça Catalunya,
amb la coble Rosaleda.
A dos quarts de vuit, al Vendrell, a la Rambla,
amb la coble Maricel.
I a les 8 de Flix, a la plaça de l'Església,
amb la coble Riella.
Passem ara el dilluns, dia de la Mare Déu d'agost,
un dia amb moltes ballades sadanes també.
Diuen que és el dia amb més festes majors de tot l'any.
Al migdia, a Vallfogona, amb la coble Cossetània.
A la una del migdia, a Vallmoll,
a la plaça de l'Església, amb la coble Reus.
També a la una, al Pla de Santa Maria,
a la plaça Rèria, amb la coble Rosaleda.
També a la una, a la canonja, al carrer Raval,
amb la principal de Tarragona.
A la tarda, a Covelles, amb la coble Esmongrins.
I a les 7 de la tarda, a Torre d'en Barra,
al passeig Marítim, amb la coble Ciutat de Reus.
És la festa de la mar,
amb tot un conjunt d'actes.
A les 7 també, a la Bisbal del Penedès,
a l'embalat, amb la coble Reus Jove.
També a les 7, a l'Hospitalet de l'Infant,
a la plaça del Coll de Balaguer,
amb la coble Sant Jordi, Ciutat de Barcelona.
I a les 8, a la Bisbal del Penedès,
a l'embalat, amb la coble Reus Jove.
A les 9, a la zona del Mercat,
amb la principal Rapitenca.
I a les 11 del vespre, al Pla de Santa Maria,
a la Rèria, amb la coble Rosaleda.
I per divendres, dia 19, dia de Sant Magí,
a dos quarts de Dugas, a l'Argentera,
amb la coble Miranfon.
A la tarda, sense concretar,
això de les festes majors va una mica així,
a Cabra del Camp, amb la coble Osmongrins.
I a les 9 del vespre, aquí a Tarragona,
a la Rambla Nova, amb la coble Reus Jove,
amb exhibició per recolles de l'agrupació sardanista Tarragona Dansa.
El programa d'actes és el següent,
a l'abisbal, a plec d'Argent, de Francesc Assum,
Amics del Refugi, de Jordi Paulí,
Maria Mercè, de Juret Maria Boix,
Camí de Sant Pons, de Jordi Molina.
Petita Rosa, de Manel Cedera Puigferrer.
Mira, Petita Rosa.
No volies que te diguéssim una sardana.
Perdó, perdó.
Petita, petita.
Petita, va, segueix.
La sisena serà Galanteig, de Conrat Saló,
la plaça d'Anna Breva, de Josep Cassú,
a plec a l'ermita, de Jamo Miralles,
i el millor tresor, de Joan Nazaró.
Aquesta d'aquí la dediquem.
Bé, és igual, deixem-ho.
El millor tresor, també, a mi, va, avui.
Les ballades de festa major, dissabte dia 20,
a l'1 al migdia, al Vinyana,
a la societat, amb la cobla Cossetània.
Percera estrena de la sardana del Milenari del Poble,
escrita per Josep Maria Guitart.
A desquarts de dues, a Barberà de la Conca,
a la plaça de l'Hospital, amb la cobla Blanes.
I a les 8 a Solou, al passeig Jaume I, amb la cobla Reus Jove.
Acabem pel que fa a ballades, el diumenge, dia 21,
a les 12 al migdia, a Prades, amb la cobla Sitgetana.
També a les 12, a Vallclara, amb la cobla Reus.
I a dos quarts de 8, al Vendrell, a la Rambla, amb la cobla Reus Jove.
A les 8, a Santa Coloma de Carol, a la plaça Major, amb la cobla Tàrrega.
I parlem ara de concerts.
Pel dilluns, dia 15, a les 12 del migdia,
cap a Fons, amb la cobla Reus Jove,
hi haurà un concert vermut.
I ara toca parlar de concursos de colles,
que n'hi ha ben pocs, però val la pena anomenar-los.
Per dissabte, que ve dia 20, a les 6 de la tarda,
a llançar a la plaça Major,
colles lliures, amb la cobla Ciutat de Girona.
I l'altre, el mateix dia, a les 10 de la nit,
a Roses, a la plaça Catalunya,
territorial comarques gironines i colles lliures,
amb la cobla La Flama Farnes.
És uns concursos que obren altra vegada
el ritme de concursos,
que després vindrà bastant intens, eh?
Després d'aquestos.
I acabem la nostra agenda
parlant-vos dels bars.
Per demà, diumenge, a les 10 de la vespre,
a Coma Ruga, a la plaça Major,
l'Esbar Vila del Vendrell,
amb la participació a la mostra folklòrica.
I per demà, diumenge, a dos quarts d'onze,
a Tarragona, a la plaça de la Pagesia,
a Esbar Santa Tecla,
amb les contalles de Sant Magí,
que no s'ho podeu perdre.
No, per favor.
És perquè és cosa tarragonina.
I perquè hi surts, oi?
Els haurien de dir cosa meva, també.
És que, clar, digue-ho, digue-ho.
No.
Això, vaja, havia pensat dir-ho a les xifrederies,
però...
És que m'agrada no dir-ho.
Doncs va.
De què fas, de què fas?
Ja ho farem a les xifrederies.
Sí, sí, va, sí.
Home, només ens en queda un i una mica de música, va.
Vinga, el dimarts, dia 16, a les 10 de la nit,
aquí a Tarragona, també dins el programa
de les festes de Sant Magí,
a la plaça de la Font,
l'Esbar d'Ensaia de Tarragona
i el grup Factoria Folk
oferiran un recorregut per les danses
de les comarques del sud de Catalunya.
Això és el que anuncia el programa.
I que tampoc us ho podeu perdre.
Per favor, tampoc.
I tornem a la música.
Abans escoltàvem una sardana
d'un jove valor, el Galdric Vicenç,
i ara anem a tot un clàssic popular
com ho és Ricard Viladassau.
Aquest, sens dubte,
el més gran dels intèrprets de tenora
de tots els temps,
va saber retirar-se a temps
quan es trobava en plenes facultats
i com a primer tenora de la principal de l'Ebisbal.
Això passava l'any 1970,
quan ja havia escrit moltíssimes sardanes
que sempre captivaven els balladors.
Aquella jubilació, però,
li va servir per incrementar la seva producció,
en la qual destaquem les sardanes
obligades de llument
per a un o més instruments.
El 1973, per exemple,
va estrenar Jordi Judit,
que va sonar força durant uns anys
i que darrerament
algunes cobles han tornat a incloure
en el seu repertori.
Com en alguna altra sardana de Viladassau,
la trobem en dues versions,
una obligada per a dues tenores
i una altra per a tenora actible.
Aquesta darrera és la que ens ofereix
la cobla Sant Jordi, ciutat de Barcelona,
que en el moment d'enregistrar el disc,
l'any 2004,
tenia com a solistes respectius
el Josep Antoni Sánchez
i l'Hermán Franco.
i l'Hermán Franco.
i l'Hermán Franco.
i l'Hermán Franco.
i l'Hermán Franco.
i l'Hermán Franco.
i l'Hermán Franco.
i l'Hermán Franco.
i l'Hermán Franco.
i l'Hermán Franco.
i l'Hermán Franco.
un interessant concert amb l'Hermán Franco.
Sant Jordi,
i l'Hermán Franco.
els dies 4,
i l'Hermán Franco.
i l'Hermán Franco.
Malauradament,
estava previst,
i l'Hermán Franco.
una forta tempesta,
l'Hermán Franco.
i l'Hermán Franco.
i l'Hermán Franco.
l'Hermán Franco.
i l'Hermán Franco.
l'Hermán Franco.
l'Hermán Franco.
l'Hermán Franco.
l'Hermán Franco.
l'Hermán Franco.
l'Hermán Franco.
l'Hermán Franco.
l'Hermán Franco.
l'Hermán Franco.
que anuncia la Cobla Reus Jove,
que sembla que no es vol quedar enrere
en la dinàmica de noves iniciatives
que moltes cobles estan proposant darrerament.
I moltes d'aquestes experiències diferents
estan vinculades al jazz,
un gènere que sembla que agrada
als músics més joves de les cobles.
Si no fa gaire, la mateixa Reus Jove
participava en el concert de Nadal al Metropol
sota el títol de Cobla en Swing,
al costat de la Sant Jordi Ciutat de Barcelona,
ara anuncien un concert de clàssics del jazz,
amb la intenció que vagi més enllà d'un concert puntual.
De moment es podrà escoltar el dijous 8 de setembre
a l'Orden d'Asca, a les Borges del Camp.
Ells ho anuncien com un repàs des de diferents òptiques,
al món del jazz, al blues, al swing i al bolero,
amb una dosi d'energia fruit de la creativitat
dels músics convidats,
tots ells professionals del món del jazz
i la força del conjunt autòcton del nostre país,
la Cobla, que es convertirà en una big band a la catalana,
on conviuran tibles, tenores i flaviol
amb la secció rítmica i la secció de metalls.
Per fer-ho possible, la gent de la Reus Jove
compta amb diversos músics convidats.
El seu director titular, Francesc Gregori,
que també interpretarà el saxo,
Pau Tarol, al piano, Joan Tarol, a la bateria
i Xavi de la Salut, habitual col·laborador
de la Reus Jove, com a percussionista,
que ara actuarà com a trompeta.
Oferiran obres de Cole Porter, Dimitri Kostakovich,
Esteve Molero, Glenn Miller,
Álvaro Carrillo, Dolores Vicky Silvers,
Duke Ellington, George Sherring,
Maria Greber i Josep Chamorro.
La cita, com dèiem, el 8 de setembre,
a les 8 del vespre, a l'Hort d'Andasca,
de les Borges del Camp.
I acabem aquest apartat del programa
fent-nos ressò de la bona notícia
que ahir al vespre el pregó de la festa major
de l'Hospitalet de l'Infant
va a càrrec d'una ferma sardanista,
la Marc de Peric.
Cal recordar que el passat diumenge 1 de maig,
dins els actes de proclamació d'Organyà
com a ciutat Pobilla,
es van donar a conèixer els Premis Sardana 2010,
una part dels quals s'atorguen a diverses persones
per la seva dedicació a la sardana.
Una d'elles és la Marc de Peric,
per la seva feina com a promotora
de la coordinadora de plecs de les comarques meridionals
i pels 25 anys com a conductora
de la plec de l'Hospitalet de l'Infant.
Ara doncs, amb la designació com a pregonera,
també li ha arribat el reconeixement
per part del seu poble.
I arriba...
Quina por, quina por que em fas, Àngel.
La relíquia.
Que jo m'entengui, explica-m'ho bé.
Cal explicar que la setmana passada
vam posar una relíquia, a veure,
d'una cançó, una sardana cantada,
d'un enregistrament dels anys 50, crec que era.
Compta tu.
I, a veure, cal situar-se l'època.
Cal situar-se l'època, el temps passa,
és un estil que avui en dia
no es porta a veure a la gent de l'època,
doncs encara li deu seguir agradant.
No, i és el que dèiem,
que segur que hi ha molta gent que li agrada
de ser d'anar cantada,
tot i que jo sempre, no?,
m'he mullat dient que a mi no m'agraden,
però vaja.
És que a partir d'aquí vam fer broma.
I li vaig dir, doncs la setmana que ve
te'n portarà una,
que encara serà més antiga,
més relíquia encara.
Per això.
I efectivament,
perquè fixeu-vos,
ens situem a l'any 1931.
Ai, va.
I bé, de fet,
és un interpret que sembla
que a l'època tenia,
de gent,
era un dels cantants,
doncs mira,
de l'època que sonava,
es deia Mercè Cerós,
i sobretot va ser molt popular,
a part de les cançons que oferia,
perquè en aquella època
ja tenien força impacte els anuncis,
a la ràdio,
que no hi havia a la televisió,
doncs a la ràdio,
i feia un anunci que diuen,
expliquen les cròniques,
doncs que eren dels que sonaven més a l'època,
i ella cantava la cançoneta de l'anunci
d'uns grans magatzems
que tenien el nom del propietari,
entre el Piu i el Rupert Laporta,
estava a la ronda Sant Antoni,
66 de Barcelona,
i Ruta Quela,
Mercè Cerós,
era la dona de l'amo,
i clar,
suposo que mira,
doncs sempre tens més facilitat
d'enregistrar,
de cantar i tot això.
Està clar.
I una de les coses,
una de les moltes cançons,
la música de l'època,
que cantava,
doncs era una sardana,
com aquesta,
que és la sala berri,
a la primera saltiera de la Cardina,
d'en Vicenç Bou,
i bé...
La que has dit.
És tal com es cantava en aquella època.
Escolta'm.
Salabèrrima.
Salabèrrima.
Salabèrima.
Salabèrima.
Salabèrima.
Salabèrima.
Salabèrima.
Salabèrima.
Salabèrima.
Salabèrima.
Salabèrima.
Salabèrima.
Salabèrima.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fa unes setmanes us vaig parlar del llibre ballar amb sardanes, quan el vaig llegir i vaig veure a quasi totes les pàgines del conte surten una o dues poesies sobre la sardana, i m'ha fet molta gràcia, i com que alguna gent no pot comprar llibre us diré unes contes.
Ah, bé, m'hi ha agradat les poesies i sembla que avui vol fer dos ropsoda.
Escolta'm i pel proper dia em pots fer una teva?
Jo me l'he d'inventar.
Oh, aviam.
Ei, no seria la primera vegada que em fa algú, però un dia t'has d'inspirar amb la sardana.
Va, vinga, a veure gent-nos aquestes.
Quines no has portat? A veure.
N'hi ha un grapat, eh, perquè el llibre combina bé uns dibuixos ben ferms amb el conte, però sempre a cada pàgina hi ha un reconegut per un poema.
Hi ha l'inevitable, el típic sardana de Maragall, que li he dit, Marta, tu, perquè ets joveneta, però els altres ja l'hem sentit tantes vegades, que de moment, mira, que potser deixem-la per un altre llit.
Vinga.
Dansa de tothom, dansa alliberada, mai has refusat te joia a ningú.
Saltes amb el cor més cada vegada, obeint el nombre que el nou sal et diu.
Dansa numerada, la teva mesura és franca penyora de cordialitat.
Ens acolls a tots, però restes pura, perquè saps que el límit de la llibertat.
Verdaguer.
Ah, és el d'en Verdaguer, el gran clàssic de la poesia catalana.
I ara una altra, em sembla que és molt més nova.
Té una història, qui me l'explicava, la merda que no estava preparant ella, estava allà remenant les seves coses,
consti que s'ho ha redactat ella i tot, eh, ho ha buscat ella.
Nia, ha tingut com una sorpresa, perquè què passa amb aquesta que ve ara?
Bé, que al col·legi, doncs, la nostra professora de música ens l'ha va ensenyat.
Com una cançó.
Sí, com una cançó.
I ara què ens faràs? La recitaràs o la cantaràs?
I la recita i després la canta.
No, no la cantaré.
Després de l'experiència de sentit jòdic qualsevol canta aquí.
Vinga, vinga, digues, digues, digues, a veure com fa aquesta cançó.
Atenció, xics i grans, agafeu-vos les mans. Un moment de descans va molt bé per als més grans. Ja està feta la gran rotllana i comença el flaviol. És la dansa que ens agermana i pot ballar-la tothom qui vol. Les tenores canten, sona el tamborí. La, la, la, la, la.
S'ha de donar la cançó.
El trombó fa la, la, i el piscolm, pim-pom. Atenció, un, dos i després un, tres, la. Hi ha trompetes sense bufera, per això fan compàs d'espera. Tararí, tararà. I el contrabaix va marcant el compàs. La, la, la, la, la, la, la, la, la.
I aquí és, aquí és aquesta cançó. En Toni, mira, mira el peix. Escolt, encara que sigui només una miqueta el començament, te'n recordes com fa la cançó? Només el començament.
Sí, que sí que em fa la cançó. A veure, igual podem acompanyar. Clar, si la coneixem podem cantar tots. A veure. Una miqueta, una tonada. No.
No, no, tampoc hem d'obligar ningú res. No, no, no. Vinga. N'hi ha algun altre que així t'hagi agradat dels poemes que hi ha al llibre? Vinga, una altra i prou. Vinga.
M'agrada sentir la sardana de lluny. Veure-la de lluny des de la sorra. Així res, xisclen i retruny. Així tot s'esborra i es fon i s'encanta i s'esmuny.
Des de la platja m'arriba aquest so, agrador als que sospira i s'esclata. Un so que fa que jo em senti més jo.
Que em posa una punta de febre a la galta i em posa a la nina una punta de plor. Josep Maria de Sagarra.
Molt bé, mira. Això està bé que la gent jo vols dir cridi l'atenció, perquè ha estat ell, eh?
I ho ha suggerit. Consti, eh? Consti. Una vegada l'ajuda una miqueta, però avui ha estat iniciativa totalment pròpia.
Gràcies, Marta.
De res.
Tornaràs la setmana que ve?
Sí?
Oh, i tant.
Ah, em sembla que volia dir alguna cosa. Ara ja la volia enllestir aviat.
Si voleu saber el que passa a la història, això és un secret meu, de la fina, de la Teresa, de l'Àngel i de la gent que s'ha comprat el llibre.
Si la voleu saber, estalveu i la llegireu.
El conte, es refereix al conte.
Sí, sí, sí, molt bé, molt bé.
Molt bé, xica.
Què, tornem a la música?
Sí? Sí? Tornem a la música?
Sí, amb la següent peça musical que escoltarem, deixem de moment la forma sardana per tastar una altra mena de música interpretada per una cobla.
L'any 1990, el compositor Jerem Maria Bernat va adaptar dues cançons ben diferents per a cobla i violoncel, una ave maria i un tema anomenat Andreses.
Us oferim aquesta segona, que originalment s'anomenava Benvingut el de Raindrops, obra d'un amic holandès d'en Bernat anomenat Barflin.
L'enregistrament que sonarà tot seguit li interpreten el violoncelista Navica Bastany i la cobla mediterrània dirigits per Jesús Ventura.
L'enregistrament que sonarà totes cançons ben diferents per a cobla i violoncelista Navica Bastany.
L'enregistrament que sonarà totes cançons ben diferents per a cobla i violoncelista Navica Bastany.
L'enregistrament que sonarà totes cançons ben diferents per a cobla i violoncelista Navica Bastany.
L'enregistrament que sonarà totes cançons ben diferents per a cobla i violoncelista Navica Bastany.
L'enregistrament que sonarà totes cançons ben diferents per a cobla i violoncelista Navica Bastany.
L'enregistrament que sonarà totes cançons ben diferents per a cobla i violoncelista Navica Bastany.
L'enregistrament que sonarà totes cançons ben diferents per a cobla i violoncelista Navica Bastany.
L'enregistrament que sonarà totes cançons ben diferents per a cobla i violoncelista Navica Bastany.
L'enregistrament que sonarà totes cançons ben diferents per a cobla i violoncelista Navica Bastany.
L'enregistrament que sonarà totes cançons ben diferents per a cobla i violoncelista Navica Bastany.
L'enregistrament que sonarà totes cançons ben diferents per a cobla i violoncelista Navicaast sits on buchiolac.
coff去 buchiolac la pelzart i violoncelista Navica Bastany.
L'enregistrament que sonarà totes cançons ben diferents perus nanca.
L'enregistrament que sonarà totes cançons ben diferents per a cobla i violoncelista Nazca.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
que cau entre el portal de Sant Antoni
i que va cap a l'Estonac.
Davant de l'església Sant Llorenç.
Allí, diumenge.
La cita, allà, i espera que faci bon temps.
Esperem que no plogui ni faci una bantolera
de limonis.
No, no, no.
Que s'ha de fer, s'ha de fer.
Més cosetes. També tenim una altra entitat
que ha fet una...
ha apostat per una nova incorporació
a les edicions o a les ballades
que organitza ell. Estem parlant del Casal Tarragorí.
ja és una entitat
prou vinculada i coneguda
aquí a Tarragona i al nostre programa.
Doncs, a les audicions
que ell organitza, ha fet
una pancarta
per, més que
promoure, no, per...
Reivindicar. Reivindicar que la Sardana
sigui dansa, o sigui...
sigui dansa nacional de Catalunya.
Que sigui, com es diu això, reconeguda
com a dansa... Oficialment.
Com a dansa nacional de Catalunya.
I recordem que les ballades que
organitza el casal i on podrem
veure aquesta pancarta
penjada de l'empostissat,
de la cobla o del...
o com es diu, Maria Rosa?
No, no.
O enterimat.
De l'enterimat o del tablau.
No.
És aquí, ja ho hem discutit, això.
Però això és que...
La veritat és un enterimat.
És que com m'has mirat d'aquella manera...
Nosaltres diem empostissat.
Ah, d'acord.
Doncs recordem, són les de l'11 de setembre,
el dia de la diada,
el concurs de Tarragona
per la festa de Santa Tecla,
que es farà aquest any el diumenge,
dia 18 de setembre.
Doncs també veurem aquesta reivindicació
en forma de pancarta.
Per cert, que encara està en obres.
Està tota aixecada.
La pancarta.
El lloc on va fer el concurs l'any passat.
Ah, sí, i tant.
Ah, hi vaig passar.
Hi vaig pensar.
Ah, hi va.
Para meva.
Però, però...
I què voleu dir?
Que tornarem a la Rambla?
No ho sé.
Oll i al costat.
Jo vaig pensar allà al costat, saps?
De temps n'hi ha.
Davant mateix del Tengladu.
No ho sé.
Bueno, al mes d'agost
hi ha molta gent que treballem encara,
vull dir que...
Ai, pobret.
Sí.
Ara va, va, segueix.
Pot ser.
Ara ens vol fer pena.
Oh, mira, mira.
Em callo, eh?
Escolta'm, més cosetes.
Doncs l'altre dia,
espera que miri la xuleta,
el dia 8,
el passat dia 8 d'aquest mes,
avui estem a 13, no?
Sí.
Bueno, doncs el 8,
que ja no recordo quin dia era.
Nos va sortir una notícia
al diari Més Tarragona,
doncs així que ens ha cridat
una miqueta l'atenció, no?
Posa, amb titular,
la colla sadenista Rosa
participarà al 45è plec
del Baix Camp.
Mira, tens una colla.
Sí.
No, seria Maria Rosa.
No, seria Maria Rosa,
no Rosa Sol.
I clar,
diguéssim que crida l'atenció
perquè, evidentment,
la colla sadenista Rosa de Reus
és precisament
la que organitza
aquesta plec.
Vull dir que tampoc no sé...
Està relacionat d'una manera...
Sí, perquè fica,
tot i que encara falta més d'un mes,
la colla sadenista Rosa de Reus
ja ha anunciat
en què consistirà la seva participació
al 45è plec del Baix Camp.
Bé.
És com si ara domenys
et jugués al Nàstic
i diguéssim això...
Explica'n què consistirà
la seva participació el plec.
Home,
irà a jugar, no?
És obvi, bé.
Però suposo que ha sigut una errada
que qui ha redactat
o qui ha fet aquesta notícia...
Les presses...
Tampoc no sabia.
Escolta'm,
i abans d'acabar,
jo vull reivindicar...
Ai, ai.
Sí, escolta'm,
cada any allò.
Premi Sardana 2010,
2011,
2009,
i venga gent,
i venga institucions,
Barcelona,
Girona,
Barcelona,
Lleida,
Barcelona,
i la gent de Tarragona,
que no som
de Xemón,
que no som de Xemón,
que no ens han de...
Algú n'hi ha hagut alguna vegada.
Pocs,
pocs,
pocs.
I la disbauxa,
que es promés un test?
He promès marro,
marro d'aquestes coses.
Oh, no.
No, no,
marro és una cosa,
i disbauxa n'és una altra.
Disbauxa és quan...
Ens hem posat
en la Federació Sardinista.
A micro tancat,
disbauxarem.
Ens hem posat en la Federació Sardinista,
fixa't.
Clar que sí.
Hem criticat...
Però no pot prometre una cosa
i després no.
Home.
Això ha sigut marro.
Però tu què vols?
No, jo no res.
El que tu has dit...
Tu vols una miqueta de salsa rosa, eh?
Que el cap de colla,
de tal colla,
s'ha liat...
Tu vols això?
Tu vols això?
No ho sé,
si mira...
Les banyes que hi ha...
Que el Flavio Laira,
el Flavio Laira
de la principal de l'Ebisbal,
s'ha liat amb la contrabaixista del...
No ho sé,
és que jo no en sé de tot això,
però...
Això vols?
Jo no vull res en especial,
tu has dit disbauxa.
Caram,
jo estic aquí reivindicativa.
Un dia que ve...
Sempre hi ha més.
Que es podria fer.
Sí, però...
És que potser llavors
no podríem sortir pel carrer, eh?
Si comencem a treure
tot l'entrallat
del món sardanista...
Ai, però així és molt avorrit.
Ah, sí?
I tant.
I tant.
Ai, que poc saps.
Si no teniu més d'allò,
anem a la música,
altra vegada.
Una sardana,
bé que una sardana
del Pere Fontàs,
que va dedicar
a una ballada,
a un aplec d'aquells d'ermita,
d'aquells que no són grans aplecs,
amb moltes cobles,
però cada vegada
són unes festes realment
molt fermes,
i la va enregistrar
com la salvatana.
No s'esdergent,
a l'ombra.
i la va enregistrar
a l'ombra.
i la va enregistrar
a l'ombra.
i la va enregistrar
a l'ombra.
i la va enregistrar
a l'ombra.
i la va enregistrar
a l'ombra.
i la va enregistrar
a l'ombra.
i la va enregistrar
a l'ombra.
i la va enregistrar
a l'ombra.
a l'ombra.
a l'ombra.
a l'ombra.
a l'ombra.
a l'ombra.
a l'ombra.
a l'ombra.
a l'ombra.
a l'ombra.
a l'ombra.
a l'ombra.
a l'ombra.
a l'ombra.
a l'ombra.
I l'hora d'acabar.
Escolta, així, badant-badant,
nosaltres aquí m'intocionàvem la música,
amb les nostres coses, s'acaben.
S'acaben de dir adeu, eh?
Avui, mira, doncs ara ho diré, eh?
Mentre sonava la música, el David,
dius, va, això total, però total.
Ell ho ha dit, a mi t'ho ha tancat,
i així ho ha fet.
Aquella sèfra diria que no ho vols a dir en públic.
Doncs a mi t'ho diria, home,
és que s'ha de ser una mica pudorós.
A veure cua per venir.
Sí, a l'estudi.
A vegades ho diem, si algú vol venir,
doncs mira, nosaltres hem tingut.
Anem acabant.
Fem-ho amb una sardana d'un autovendrellent.
Que raro, no?
Algun dia ens has de sorprendre.
Un vals o un xa-xa-xà, no?
També n'hi ha per cobla.
Sí, doncs vinga.
O escolta, i la sintonia de la reliquia, què?
Això és veritat.
Avui marxem amb una sardana que es diu La Joia.
Mira, escolta, no sé si es referia a l'alegria
o a una joia, un objecte, però vaja.
Aquí queda, és la cobla mediterrània,
una sardana d'en Joan Sumoi, un vendrellent,
que va escriure poques sardanes,
però aquesta ens ha quedat així constància enregistrada.
Amb ella, amb aquesta sardana arribarem a l'una.
Amb aquesta joia, arribarem a l'una...
Que passeu molt bona festa major, eh?
Aixem-hi, sí, sí.
Les contalles, les bars, les sardanes, això no us ho heu de perdre.
El Cercavila, la Cindriada, tot, tot, tot.
Nosaltres hi tornarem dissabte vinent, a les 12 al migdia.
Comenceu molt bé.
Adéu.
Bona setmana.
Bona setmana.
Bona setmana.
Bona setmana.
Bona setmana.
Bona setmana.
Bona setmana.
Bona setmana.
Bona setmana.
Bona setmana.
Bona setmana.
Bona setmana.
Bona setmana.
Bona setmana.
Bona setmana.
Bona setmana.
Bona setmana.
Bona setmana.
Bona setmana.
Bona setmana.
Bona setmana.
Bona setmana.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!