25 anys de ràdio.
Molt bona tarda, sigueu tots benvinguts a la sintonia de Tarragona Ràdio
en aquest programa que s'enceta ara i fins al punt de les 7 de la tarda
i que es diu 25 anys de ràdio.
Avui el nostre temps de ràdio el dedicarem al mercat.
En el primer tram escoltarem un reportatge que el nostre company Jordi Sorinyac
va realitzar l'any 2007, concretament un 20 de febrer del 2007,
quan diferents paradistes del mercat central i també de l'empresa Espinça de Tarragona
van visitar altres mercats barcelonins per poder captar el funcionament
després de les obres de remodelació d'aquests diferents mercats.
Va veure com anava el funcionament tot just després de les obres.
I també escoltarem, del mateix any 2007, però mesos més endavant,
l'entrevista que es realitzava un 25 d'octubre a Carles Arola.
Ell va ser el responsable dels dibuixos que podem veure ara per ara
a la carpa del mercat central.
Aquests seran els nostres temes a tractar el dia d'avui.
Conjuntament, al final del programa,
Jo Maria Bertran ens porta avui
i durant tota la setmana, l'any 1988.
Així doncs, què?
Ens acompanyeu?
Doneu amb nosaltres un tomet
pels diferents mercats,
ja sigui al mercat central de Tarragona,
veient la carpa
com aquests altres mercats barcelonins,
per poder captar com anava el funcionament
després de les obres de remodelació?
Sí?
Doncs encetem el nostre programa primer,
passant, com sempre, per la música
i a la tornava entrem en continguts.
Sous-titrage Société Radio-Canada
Sous-titrage ST' 501
Sous-titrage ST' 501
Sous-titrage ST' 501
Sous-titrage ST' 501

Sous-titrage ST' 501

Sous-titrage ST' 501
Sous-titrage ST' 501
Sous-titrage ST' 501
Sous-titrage ST' 501
Sous-titrage ST' 501
Sous-titrage ST' 501
Sous-titrage ST' 501
Sous-titrage ST' 501
Sous-titrage ST' 501
Sous-titrage ST' 501
Sous-titrage ST' 501
Sous-titrage ST' 501
Sous-titrage ST' 501
Sous-titrage ST' 501
Sous-titrage ST' 501
Sous-titrage ST' 501
Sous-titrage ST' 501
Sous-titrage ST' 501
Sous-titrage ST' 501
Sous-titrage ST' 501
Sous-titrage ST' 501
per conèixer de ben a prop les reformes de dos mercats ben concrets.
Un el de la Barceloneta, a la part baixa de la ciutat de Barcelona,
i l'altre el Mercat de la Llibertat, al barri de Gràcia,
al costat de la plaça Gala Plasidia,
amb dos mercats que, en certa manera, a més a més,
s'ajusten a les característiques del mercat tarragoní.
El mercat de Gràcia és un edifici singular
que la reforma no es pot tocar a l'edifici,
no és allò que tires a l'edifici terra i tot, no.
És un edifici singular.
Estructuralment és similar al de Tarragona.
Aquest, el de Gràcia, és de caràcter modernista,
el de Tarragona és força més tard, és de 1915,
però, vaja, tenen diferents elements en comú.
Si et sembla, anem explicant tot plegat.
Tenim veus de diferents protagonistes.
El primer d'ells, el que volem presentar-los,
és el senyor Cristóbal Roldán.
Ell és un paradista i la seva impressió demostra molt clar
per què els paradistes, els venedors, s'han adonat
que és necessari fer aquesta reforma del mercat central de Tarragona.
L'edifici és un edifici vell, de l'any 1915,
i està despassat.
Vull dir, no tenir la infraestructura que s'ha de tenir avui dia
per desenvolupar el comerç.
Sí, el mercat de futur ha de ser un mercat modern
en quant a lo que és infraestructura,
però sin perder l'espírit de mercat tradicional.
Aquesta segurament és la fórmula de l'èxit,
la fórmula de la Coca-Cola, no?
Intentar trobar, doncs, compaginat...
Intentar-se les necessitats del comprador d'avui en dia,
que és molt diferent.
Quines són aquestes necessitats i com es poden aconseguir?
Ahir, el nostre Cicerone a Barcelona va ser el senyor Pere Sirvent.
Ell és el cap de projectes, a veure si ho diuen bé,
de l'Institut Municipal de Mercats de Barcelona.
Ell és un home que des de fa una dezena d'anys
s'ha encarregat de la reforma d'una vintena de mercats,
de gairebé res en diferents mercats dels barris de Barcelona
i de poblacions de l'àrea metropolitana.
Pensem que només Barcelona, la ciutat, té més de 40 mercats.
Clar, que tots els barris tenen mercats,
a més, força grans, característiques força remarcables.
Doncs bé, ell coneix, gràcies a la seva experiència,
o com a mínim ha trobat la que crec que és la fórmula exitosa.
Ara l'anirem desgranant,
però un abans, un titular, podria ser el següent.
El Nadal som els líders, el dissabte som els líders,
però no n'hi ha prou.
Hem de tornar a ser rutina de la gent.
I la forma de ser rutina de la gent no només és la pedra,
que és l'activitat física de renovació que farem,
sinó una sèrie de canvis en la gestió comercial.
Un, amb canvis d'horaris.
Dos, amb canvis en implantació de serveis,
aparcaments, serveis a domicilitat.
I tres, puguem donar una oferta completa,
el que els anglo-saxons en diuen one-stop shopping,
que vol dir compren un sol acte.
De manera que la implantació de noves activitats comercials
permetin que el client vegi el mercat com el seu lloc de referència,
tant el dia que vol quelcom dels especialistes,
com el dia que vol quelcom dels nous operadors comercials.
Aspectes que remarcava en Pere Sirvent.
D'una banda, l'ampliació d'horaris.
L'altra, l'incorporació d'altres activitats comercials.
Aquesta mitjana superfície, un supermercat, etc.
Vam preguntar-li específicament sobre aquestes qüestions,
perquè són qüestions que moltes d'elles ja estan incorporades
en el projecte de reforma del mercat de Tarragona
i que van suscitar molt debat,
perquè algú va dir,
a veure, si fiquem un supermercat al nou mercat de Tarragona,
no ens estem tirant pedres sobre la nostra pròpia taulada,
no ens estem portant...
A més hi ha supermercats al voltant, també.
No ens estem portant la competència a casa.
En Pere Sirvent, ell creu i assegura
que gairebé no hi ha debat.
Escoltem-lo i ara continuem amb l'explicació.
El 31% de la gent que compra a mercats
hi compra un cop a la setmana
i el segon grup més important, el 18%,
hi està comprant un cop cada 15 dies.
Compra la gent, tampoc, a mercats?
O és que resulta que compra en altres formats alternatius?
Evidentment està comprant en altres formats alternatius
perquè els mercats no ofereixen tots els productes
i, dos, perquè el conjunt d'horaris i de serveis
i de proximitat dels altres formats és molt gran.
Per tant, la fórmula per canviar això
és aplicar allò que la competència pugui fer
a llintre del meu propi edifici.
Un supermercat, per tant, segons ell,
segons l'experiència aplicada a Barcelona
i a l'Àrea Metropolitana,
és positiva per diferents motius.
Bàsicament perquè és capaç,
capta molta clientela que ve al supermercat
i després aprofita per fer les altres compres
al mercat tradicional.
Per tant, el supermercat pot actuar com a pol d'atracció,
podríem dir-ho, per la gran quantitat de compres.
Allò que dèiem, pot ser problemàtic
portar la competència a sobre?
Diu, escolta'm, si en un mercat tradicional
hi ha 15 carnisseries,
n'han tancat 15, ara n'hi ha 5,
doncs si hi ha al nou mercat,
en lloc d'haver ni 5, n'hi ha 6,
abans vostè competia amb d'altres 10 carnisseries
i ara només en tindria una més.
Coses que s'han de tenir en compte,
coses que es van remarcar.
El supermercat, no sé per allò com més gran millor,
però sí que ha de tenir unes dimensions considerables.
Ells calculen que per uns 1.000 metres quadrats
és una superfície que funciona força bé.
i sobretot remarcar que no passa res
si es venen a l'interior d'aquest supermercat
productes que es poden veure en el mercat.
Ara això sí, calculant molt bé l'oferta,
si per exemple es ven carn,
que es busqui un supermercat,
una empresa que ofereixi carn de manera retractilada.
Que sigui diferent d'aquella que ens venen els paradistes.
Clar, això mateix, carn tipus guisona,
per dir-ho d'alguna manera,
que després qui vulgui una atenció més concreta
li pugui demanar al seu carnisser de tota la vida
que vulgui tres costelles més concretes.
Que el supermercat trobarà el pack de 8,
però si en vol 3 o 25,
que també les pugui trobar.
Per exemple, tancant aquest punt,
el supermercat, important, pol d'atracció,
i a Barcelona l'han col·locat a gairebé tot arreu
on han pogut.
Així de clar.
Un altre punt que comentàvem abans,
l'obertura a les tardes.
Pere Cervent també explica
per què és gairebé indispensable
ampliar l'horari comercial.
La gent està comprant
quan finalitza el seu horari laboral
o quan els seus fills han sortit d'escola
a partir de les 5 i mitja.
I per tant,
és absolutament imprescindible
en el tram central de la setmana,
bàsicament de dimarts a divendres inclòs,
que nosaltres donem aquest servei al client,
sinó com ens podem seguir
anomenant a nosaltres mateixos sector
de servei públic.
Els que comprem al mercat central,
ja fa anys que ho diem això,
i quan parles amb altres compradors
i compradors sempre diuen
llàstima que no hi hagi un horari diferent.
No ampliar l'horari,
però sí reajustar-lo a les necessitats.
Probablement no és necessari
tenir la paradeta oberta a les 7 del matí,
però sí a les 6 de la tarda.
S'ha de donar millor distribució als paradisses
que ahir estaven en aquesta visita,
doncs ho teníem força clar,
no van amagar que n'hi ha d'altres
que no ho veuen gens.
Clar,
el reglament sembla que ha de tendir
en això una obertura,
una permissivitat perquè tothom pugui fer
el que vulgui,
però sembla que la tendència,
tenint en compte l'experiència personal,
és que en augmenten que les parades
més potents obren a les tardes,
doncs la competència veu que
obrir a les tardes funciona,
i que si realment vols tenir clientela,
al final també acabes obrint per la tarda.
Sí, en una societat que cada cop
tendeix més a la jornada intensiva,
on realment les tardes
es dediquen en bona part
a fer les tasques que tenen a veure
amb la vida domèstica, no?
No, no, és òbvi,
ara hi ha molts supermercats
que obren dissabtes a la tarda també,
gairebé ara molts supermercats
obren també als migdies,
els nostres horaris laborals
són força complicats,
els dels oients suposo que també,
i ho hem d'intentar encompaginar
de la millor manera possible.
Un altre aspecte que van remarcar força
i al Mercat Central de Tarragona,
mai ho comentàvem,
ara també ho repassarem,
començaran les obres
i les parades s'instal·laran
en una carpa provisional
a la plaça Cursini, d'acord?
Es va remarcar sobretot
que aquesta carpa provisional,
de provisional només en té nom
i poca cosa més.
Ha de ser una carpa,
l'experiència a Barcelona
és que més que una carpa
gairebé instal·lar en una mena
de tinglado del moll de costa,
per entendre'ns.
No s'assembla gaire
a la concepta de carpa
que podem veure
a les paradetes
de la Rambla Nova.
Ha de ser una carpa còmoda
per treballar,
pels compradors,
amb tots els serveis possibles,
i per exemple,
una dada,
si la reforma del Mercat de Gràcia
de la plaça Llibertat
costa uns 6 milions d'euros,
la instal·lació de la carpa
costa 2 milions d'euros.
Només la carpa.
Només la carpa.
D'acord?
Clar, tenint en compte
que si la reforma
del Mercat de Tarragona
es calcula que durarà
un mínim de dos anys...
Mínim de dos anys.
Un mínim de dos anys,
24 mesos,
aquella carpa entre...
Molt provisional no és.
Clar, fet i fotut,
parlant amb plata,
s'estaran els venedors
3 anys,
i entre que comença,
no va,
o sigui que estem parlant
d'una carpa,
doncs això
que ha de proveir
tots els serveis.
I fins i tot
ens remarcava el Piro Sirvent
que aquesta carpa
és importantíssima
perquè en moltes ocasions
la carpa és millor
que l'antic mercat
i això ja comença
a fer servir...
Comença a crear hàbit
al comprador, no?
Comença a crear hàbit
al comprador, no?
Escoltem-ho.
De fet,
la carpa d'aquí,
de la Llibertat
on estem ara,
pràcticament val un 25%
o una mica més,
inclús fins a un 30%
del que valdrà
el mercat definitiu.
Però,
com que no es pot fer
el mercat sense anar a un lloc,
anem-hi com Déu mana
i fem-ho bé.
És a dir,
no pots vendre alimentació
en qualsevol condició.
I això requereix
uns estàndards de sanitat
i ja noti la carpa
com una recuperació
de la imatge
que fa 100 anys
tenia el mercat.
No aquesta imatge
que tenim ara
d'un munt de parades tancades,
d'un cert degradació
i que, per tant,
la carpa ja sigui
un lloc d'orgull
pels compradors del barri.
Doncs es remarca això,
que la carpa pot funcionar
com un primer revulsiu
de les vendes.
És un nou mercat,
podríem dir,
després ja tindrem el definitiu.
Això sí,
això sí,
es calcula que l'èxit
dura un màxim de dos anys.
A partir dels dos anys
d'aquesta carpa provisional
ja el fenomen s'estanca,
podríem dir-ho,
la novetat deixa de ser novetat
i llavors les vendes
comencen a normalitzar-se.
Per tant,
a la mesura del possible
s'ha d'evitar
que aquesta carpa
sigui el més provisional possible,
tot i les dificultats.
Els venedors tarragonins
van sortir força satisfets
d'aquesta visita,
ja que es van reafirmar
en alguns punts
que ja contempla
el projecte tarragoní.
L'Albert Ribot,
el president de l'Associació
de Venedors
del Mercat Central de Tarragona,
va recordar però
que una reforma d'aquest tipus
tan ambiciosa
és necessària
però que obliga,
lògicament,
a una sèrie de compromisos
importants i d'esforços
per part de tots els paradistes.
S'ha reafirmat
el que nosaltres
sempre teníem clar
que era
que té a veure
una superfície,
una mitjana superfície
al nostre voltant,
que el nostre producte
pot donar-li força
més producte d'alimentació,
no tan fresca
com si seca,
la complementària
que avui dia no tenim,
i ens ha fet
veure
que tots els procediments,
totes les pors
i tots els patis
que tenen els venedors actuals
per la situació
que ara tenen,
per els metres que tenen,
tot això,
a posterior,
doncs,
queden dissoltes
perquè
és un canvi radical.
Doncs aquesta és l'opinió
del senyor Ribot.
Val la pena remarcar
que no hi van ser presents.
Ens van explicar
que van ser convidats
però que van declinant
la invitació
als representants
de l'associació
de paradistes
i concessionaris
del mercat,
que és associació crítica
amb la reforma actual
del projecte.
Amb els costos,
fonamentalment.
Sobretot amb les despeses,
perquè creuen
que és una inversió
força faraònica
i sobretot critiquen
que hagin de ser
els venedors,
els que hagin de fer
un esforç econòmic
tan important
per poder adaptar-se
i per poder entrar
en aquest nou mercat.
No entrarem en la polèmica,
avui també n'és notícia
en l'actualitat
però valia la pena remarcar-ho.
Un altre sector
que també s'ha molt interessat
en que aquesta reforma
del mercat es dugui bon terme
són els venedors
del mercadet
amb volant de dimarts i dijous.
Aquí tenim un problema.
Si el mercat central
s'instal·la a la plaça Cursini,
què en fem del mercadet?
Hi ha dues alternatives.
Ara pararà.
Una,
la que es proposa
des de la comissió del govern,
les dues que es proposen
és una,
la coca central
de la Rambla Nova.
Que ja va estar una vegada
a la Rambla.
Que ja hi va ser una vegada.
Quan es va fer el pàrquing.
El pàrquing de mitjans
des dels anys 90.
I l'altra,
amb la qual s'especulava,
era instal·lar-los
de manera més o menys
estrambòtica,
si ens prenen l'expressió,
a la zona de la plaça Ponent,
Prat de la Riba,
Carrer Colom.
El que passa és que sembla
que l'opció de la Rambla Nova
va guanyant pes.
Primer,
perquè l'experiència
va ser positiva.
Segon,
perquè els marxants
hi tenen ganes.
I tercer,
perquè el senyor Raúl Ofon,
com a responsable
de la ponència de trànsit,
ens explicava
que a mig tallar el trànsit
uns carrils
de manera provisional,
només uns dies
de la setmana
al carrer per la Riba...
No, no,
i és una de les artèries,
pràcticament,
de la ciutat
en quant a trànsit.
Això mateix.
Per tant,
sembla,
la decisió
es farà definitiva
de 15 dies,
però sembla que finalment
la Rambla Nova
serà la ubicació
definitiva
del mercadet
dels dimarts i dijous.
el Marc Oliver
és el secretari
de l'Associació
de Venedors Ambulants
de Tarragona
i remarcava
que ells també
esperen que es faci
aquest nou mercat
perquè després,
d'aquí dos,
tres,
quatre anys,
quan sigui,
ells també hi sortiran guanyant.
Si hi ha més parking,
si hi ha...
si hi ha un àrea comercial
millor,
a nosaltres es beneficia.
O sigui,
beneficia d'othom,
allò és un benefici
per tots
i a nosaltres també
ho hem de treure.
A nosaltres també
hi hem d'entrar
en aquest joc.
Hi entrem ara
i hi entrarem després.
Més gent
que ahir va ser a Barcelona
Són els comerciants.
Diuen que si
el mercat
quan es faci la reforma
queda tan bé
com s'ha explicat això,
serà un element dinamitzador
per tot el comerç
de la zona.
Això sí,
tenen dues pors.
Vem per la primera
senyor José María Juan.
Ell és el president
dels venedors
de la zona centre,
de la zona
de botigues
de la plaça Corsini
i ell ens va recordar,
ens va fer memòria
que a mitjans dels anys 90
en la construcció
precisament
del pàrquing subterrani
de Corsini
es van produir
una sèrie
de robatoris,
una llauda de robatoris,
un capítol
d'inseguretat ciutadana
i demana
que es faci el possible
per evitar que es repeteixi.
El que ens fa més por
és el tema
de les obres
i una miqueta
de la inseguretat ciutadana.
Aquí m'ha quedat sorprès
el Pere
que ha dit
que no hi havia hagut
cap problema
d'inseguretat.
Bé, nosaltres
l'altra vegada
vam tindre
alguns problemes
i bastant serios
de robaments
però amb massa,
vull dir,
bastantes vegades.
Pensa que hi havia
allà,
hi entraven els camions,
hi havia unes valles
i els costats,
vulguis que no,
no hi havia
potser la suficient llum.
Ara sí que hem reclamat
que hi hagi llum
suficient
perquè
durant la nit
no es pugui
produir
els robatoris.
L'experiència
és un grau,
ho diuen,
i tenint en compte
aquesta mala experiència
que es va produir
a mitjans dels anys 90,
s'intentarà
fer el possible
per repetir
aquest mal tràngol.
el nou president
de la Federació
de Botigues de Tarragona,
Jordi Figuera,
també va estar
allà a Barcelona
i va anunciar
que demanarien
o com a mínim
intentarien averiguar
si és possible
obtenir algun tipus
de bonificacions fiscals
per als comerciants
perquè, clar,
després de la reforma
pot ser que sigui molt bé
però pot haver-hi
dos, tres anys
amb carrers sellats,
camions,
problemes de pols...
És que és el que
se'ls va oferir,
se'ls va donar
als comerciants
de l'Avinguda Catalunya
mentre feien
la construcció del parque
i que també
es va allargar
en un temps considerable.
Sí,
els que érem veïns
de la zona
ho vam patir
en primera persona.
Expliquem, Jordi Figuera.
Jo no sé
dintre de l'administració
si això està previst
però
de la mateixa manera
que abans
l'administració
rebaixava l'IAE
o coses d'aquestes
actualment
jo no sé
quin tipus
de subvenció
pot haver
però
d'alguna manera
l'administració
haurà d'intentar ajudar
o agilitzar
tots els tràmits.
Com serà
el nou mercat
de Tarragona?
El projecte
es va presentar
fixa't si fa temps
el 25 d'octubre
de l'any 2005
ja ha plogut
fa un anyet i mig
quan començaran
les obres?
A l'estiu?
Al març
segurament
s'insalarà
la carpa provisional
i a l'estiu
començaran
començarien
les obres
del mercat
pròpiament.
Escoltem el president
d'Espim Serra al Font
i després comentem
més detalls
d'aquest projecte.
Nosaltres estem treballant
amb la hipòtesi
que aproximadament
a mitjans de març
puguem ja començar
la construcció
d'aquesta carpa
provisional
que com veieu
es tracta
d'un tipus de carpes
que tenen
les mateixes
condicions
o millors
que els mercats
clàssics
perquè les parades
són més amples
i calculem
i desitgem
que en un termini
de 3 mesos
poguéssim
3-4 mesos
poguéssim
començar ja
les obres
del mercat definitiu.
El timing seria aquest
març, carpa
juliol
inici de les obres
i d'aquí
dos anyets
d'acord
seríem parlant
del 2009
molt bé
el magès Raül Font
però ja advertia
ahir
de l'aparició
d'un possible problema
restes arqueològiques
ja s'han fet
algunes primeres
anàlisis
de fet ja s'han contactat
amb la direcció general
de patrimoni
de la Generalitat
i els primers
efectes del radar
doncs detecten
que podria haver-se
localitzat
un mur
no se sap
si és romà
si és medieval
o de fet
és una falla
del terreny
en una zona
molt concreta
del mercat
escoltem Raül Font
des de fa temps
fa un any i mig
ja vam fer
un georadar
amb ones
electromagnètiques
que detecten
els canvis
de tipus
de textura
de les roques
o del
del tipus
de substracte
que hi ha
a la zona
del mercat
i sembla
tot va indicar
que
en un dels extrems
en un dels marges
que toca
el cantonada
de carrer Colón
amb carrer Reding
perquè ens entenguem
la zona de davant
de la carn
a cavall
per allà
sembla que hi passa
algun mur
no sabem si és romà
no sabem si és mitjaval
el dia 1 de març
hi ha prevista
una reunió
de tècnics
per avaluar
acabar de comprovar
aquesta equació
i en cas del cas
de Raül Font
insistia ahir
que si es confirma
que hi ha aquestes arrestes
es demanaria igualment
a la Generalitat
permís
per començar
les obres
en d'altres zones
del mercat
per avançar feina
i que després
mentre s'enja
es farien els tràmits
necessaris
per dur a terme
les actuacions necessàries
en aquestes arrestes
arqueològiques
si és que finalment
es confirma
que hi ha aquestes arrestes
ara bé
tenint en compte
aquest timing
es parla d'uns 24 mesos
però pot ser
que apareixin arrestes
i és la cançó
que ja sabem
a Tarragona
de moltíssimes vegades
del que no hi ha dubte
és que és una obra
de moltíssima complexitat
i que precisarà
entre altres coses
de grans dosis
de paciència
per part dels venedors
lògicament dels compradors
i de la ciutat en general
perquè tota ella
es veurà afectada
la façana exterior
no es toca
perquè és edifici protegit
però es remodela
completament a l'interior
es passa de 130 parades
a 80
es construeix
una zona de càrrega
i descàrrega
dues plantes de pàrquing
420 places
i una planta subterrània
que és on aniria
aquest supermercat
que és a mitjana
superfície comercial
una obra
faraònica
doncs faraònica
i no romana
tant de bo
que no trobem
moltes obres
antigues romanes
quan comencin les obres
Jordi Sorinyac
moltíssimes gràcies
t'acabes de guanyar
el títol d'especialista
en mercats
ja saps
el que et tocarà
a partir d'ara
perquè déu n'hi do
gràcies
com que abans també
hi haurà molts capítols
estarem ben atents
i imagino que sí
que caldrà fer un seguiment
moltíssimes gràcies Jordi
moltíssimes gràcies
a tots vostès

gràcies a t'acabes de guanyar


gràcies a t'acabes de guanyar
gràcies a t'acabes de guanyar
gràcies a t'acabes de guanyar
gràcies a t'acabes de guanyar
gràcies a t'acabes de guanyar
gràcies a t'acabes de guanyar
gràcies a t'acabes de guanyar
gràcies a t 8
gràcies a t'acabes de guanyar
gràcies a t'acabes de guanyar
gràcies a t'acabes de guanyar
gràcies a t'acabes de guanyar
gràcies a t'acabes de guanyar
gràcies a t'acabes de guanyar
gràcies a t'acabes
gràcies a t'acabes de guanyar
gràcies a t'acabes de guanyar
gràcies a t'acabes de guanyar
de guanyar
gràcies a t'acabes de guany jeśli à guanyar
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Hola, molt bon dia.
El Carles, artista, pintor, muralista, com vostès saben, ja ho explicaven, fa un perill de dies a l'informatiu serà l'encarregat de dissenyar les façanes del nou mercat de la carpa de la plaça Corsini.
I en principi ho farà amb elements de la cultura popular i tradicional de Tarragona.
Ho sabrem de seguida.
Ara estàvem mirant a través de la web aquesta plaça dels Sedas.
Sostè hi ha altra obra, lògicament, el Carles, però és que aquí, escolta, li tenim un carinyo a aquesta façana?
Bé, jo he fet molta pintura mural, però, esclar, normalment els murals són a l'interior, a l'interior d'una església, una cosa que està més tancada.
En canvi, quan la plaça dels Sedas, l'està permanentment exposada al públic, és el que es coneix més.
Vaja, jo no hi entenc gaire, però aquest tipus de murals tan ben elaborats, tan ben fets, a altres llocs, que no sigui, aquí es veu molt a les grans fàbriques, a les grans indústries.
En el cas cantí, que la part vella d'una ciutat no és habitual, que siguin exteriors, però jo t'ho dic que és molt singular.
Aquí, a casa nostra, no és massa habitual. De fet, per tota Europa, n'hi ha molts exemples.
Hi ha una web que hi ha 4.500 fotografies de murals d'aquest tipus a tota Europa.
Aquí, potser encara no s'ha posat prou de moda, però penso que a mica a mica n'hi ha imposat.
És una bona solució urbanística, arquitectònica, per salvar una plaça que d'altra manera no tindria cap interès, doncs així, dones una vida que està bé.
Clar, perquè la nostra cultura relaciona molt allò, el mural, doncs allò que està una mica lletjat, anem a cobrir-ho, no?
D'aquí que moltes zones industrials optin per aquest tipus de solucions, però vaja, que com que tenim a vegades uns criteris
que no acabem de veure clar, el que és l'entorn de les parts velles de la ciutat, el tema urbanístic no l'acabem de tenir clar,
la prova és com tenim les ciutats, no? Dius, calla, que això és el que tu dius, una bona solució.
És una bona solució, diguéssim, és una solució contemporània, però jo vull reivindicar una mica la Tarragona Antiga,
totes les façanes eren decorades. Si passegem per la part alta, les que encara no s'han fet molt bé,
si us hi fixeu, hi ha balcons, hi ha figures, sota els balcons normalment es conserven aquestes pintures.
I podríem imaginar una Tarragona de finals del XVIII, XIX, tota ella decorada,
que si la recuperéssim seria un fet diferencial, un punt de personalitat de la ciutat que seria molt interessant.
Algún balcó així jo vaig veure, no sabria dir-te quan, perquè han restaurat moltes cases de la plaça del Fòrum.
De la plaça del Fòrum, jo vaig restaurar fa anys la de la casa del Transium, que en diem, les peixateries velles.
Sí, exacte, les peixateries velles, també.
Doncs imaginem-nos que tota la ciutat era pintada així, encara en queden moltes restes que pràcticament no es veuen,
però si les busques, les veus.
Perquè hem de mirar la ciutat amb ulls de turista.
Has de mirar, sí, els turistes s'hi fixen.
Nosaltres que anem mirant a terra per no ensopegar i no trepitjar res inconvenient, però clar, és així.
Els turistes s'ho miren més i ho aprecien més, eh, val a dir.
Parlarem immediatament de la façana, però no puc resistir la temptació,
tu que has fet tantes obres de restauració interiors, exteriors.
L'altre dia vaig anar a passejar pel riu i hi havia, en tot un seguit de parets, uns grafitis.
Uns grafitis, Carles, que jo deia dir que això és una llàstima que estigui aquí amagat.
El grafiti és una expressió, diguéssim, contemporània, una expressió popular que entronca...
Hi ha una qualitat en molts casos, en altres són, però hi ha una qualitat increïble.
Entronca amb la tradició clàssica, primer, del horror vacui, diguéssim,
del no gust per el que no és, per el que és buit, diguéssim, en primer lloc.
I segona, diguéssim, pensem, per exemple, que el Partenó, fins al segle XVIII, diguéssim,
durant els anys que els catalans vam ser i ara el vam restaurar,
però, diguéssim, fins al segle XVIII estava policromat, uns colors blaus, liles, ara és impensable.
Però podríem dir que l'arquitectura, quan està en plenitud, és polícroma, diguéssim,
el modernisme no s'entén si no és polícrom.
I ara sembla ser que una miqueta hi tornem, diguéssim,
el projecte del Camp del Barça o la Torre H,
tornem a recuperar aquest gust per la policromia que durant anys havia estat una mica menyspreat,
una mica abandonat.
Però fixa't que ara això es projecta com a tendència, que es diu ara,
que està tan de moda aquesta paraula i mai millor dit,
quan realment ja des de la cultura clàssica ja hi havia aquest gust pel policromisme.
Clar, perquè és una riquesa més, diguéssim,
les arts aplicades, podríem dir, és el que dona entitat al modernisme.
També a l'estructura, però en bona part, les arts aplicades,
és el que ens fa ser Catalunya capdaventera amb els moviments,
inclús el romànic català, diguéssim,
que fora el romànic català sense la pintura romànica,
la pintura moral romànica és el que ens fa ser capdaventers...
La diferència de l'altre romànic que podem trobar els nostres.
Sí, dona una categoria afegida molt important.
No fa gaire, potser fa dos anys, va haver-hi una iniciativa que encara es conserva,
que és, per simplificar-ho, penjar quadres a la ciutat.
Vas al carrer gasòmetre i no fa gaire hi havia un quadre,
allò convencionalment penjat, com un durs dolços,
vas a un altre punt de la ciutat.
Ens falta una miqueta de decoració, en el bon sentit de la paraula,
les ciutats, no, Carles?
Falta perdre aquest punt de vergonya, de timidesa, del vesca d'Iran,
diàsem i ser més desenfadats, viure amb més plenitud, amb més alegria.
Viure menys en blanc i negre, vaja.
Exacte.
Segurament, no?
Potser jo ho atribuïa als anys passats,
diàsem a la història obscura d'aquest país, a vegades,
que hi ha aquesta cosa una mica bruta, lletja i trista, no?
Hem de recuperar el goig de viure i la policromia, en definitiva.
Per què no es fa?
Suposo que segurament sigui una qüestió de temps,
és el que dèiem, a l'estranger ja ho fan, fa molts anys que ho fan,
i aquí potser a vegades encara anem un pèl enrederits en aquest sentit.
Són conservadors, són comodons, no tenim ni idea i com que no ho sabem, no ho fem.
Jo diria com poc agosarats, a vegades.
Sempre estem en aquella por del que diran,
quan es posi de moda, poder niurar en masses.
Però fins que no arribem a aquest punt, la gent no gosa.
El que dèiem, a la part alta s'estan fent façanes en monocapa,
quan si miréssim el patrimoni que tenim,
la gent hauria d'estar orgullosa de tindre una façana vella,
antiga, que estigui feta una porqueria, però que té unes pintures.
És un valor...
La gent ha de prendre consciència que és una cosa antiga,
que és una cosa que té un preu, diguéssim.
I permet la restauració.
I permet la restauració.
No vol dir que ho deixis malament.
I si no permet la restauració, permet treure prou informació per refer-ho.
O sigui, per tornar-ho a fer, igual que era.
I aquella casa que entres que té aquella rajola blanca negra,
treballadíssima, estupenda, i dius,
no, no, aquí me pone grés, que ve a ser el mateix.
Això moltes vegades és el mal gust, és la incultura, diguéssim.
Moltes vegades sobte, hi ha restauracions,
que sobte per canviar el paviment,
perquè és una cosa que no veu ningú, que no és compromesa,
en canvi, hi ha coses que no s'atreveixen a restaurar
per el que diran,
per no recuperar aquella fisionomia original,
es canvia el paviment, que és una cosa més neus,
però que és tan important el paviment com el campanar.
Si vas a Sant Mar de Venècia, està clar que fa bonj,
però, bueno, és el paviment del segle XII.
Això a vegades aquí no es té prou apressi, en aquest sentit.
Déu-n'hi-do, t'adaptes molt a les exigències de l'obra
i de qui et contracta per parlar plenament,
és a dir, ara deies, són poc agosarats.
Saps adaptar-te o batalles fins al final
perquè et deixin fer allò que tu creus,
no allò que a tu t'agrada,
sinó allò que tu creus que va bé per aquest lloc?
La pintura mural, en bona part, podríem dir que té aquesta gràcia.
Clar, diguéssim, sembla que l'artista, el pintor,
diguéssim, és aquell bohèmic que pinta el que vol amb una tela.
Clar, potser amb una tela, amb un paper, això, sí, pots fer-ho,
però, esclar, jo necessito les parets, diguéssim,
necessito que, diguéssim, que algú ofereixi o m'encarregui,
però que tingui aquells murs.
Per tant, hi ha d'haver un cert pacte, diguéssim,
entre el client o el mecenes o el que fa l'encàrrec, diguéssim,
i el que jo vull fer.
Acostumo a sortir-me amb la meva i acabo fent el que jo vull.
Jo diria que sí, eh?
Però amb una certa, diguéssim, has de tenir una certa mà esquerra,
una certa diplomàcia per anar portant la cosa cap on tu vols.
No és allò que fas el que vols i després, si volen, ja ho compraran, no?
Aquí és al revés, sí, sí.
Han de fer confiança en tu, t'han d'oferir l'espai
i has d'acabar fent el que,
artísticament, tu penses que està bé.
Aquí a la Carpal, que faràs en definitiva,
i Déu-n'hi-do, és reproduir el mercat
que ara estan rehabilitant en el fons
i a sobre, doncs, avillar-ho
amb les figures d'elements del seguici popular.
Sí, diguéssim, bàsicament...
Vèiem el rellotge, vèiem unes paradetes,
explica'ns una miqueta el...
Hi ha una miqueta, diguéssim, el record aquest
del mercat central tal com és ara,
en quant al rellotge, en quant a aquest finestral central,
però, bàsicament, el que vols ser
és un retrat, podríem dir, col·lectiu
de la Tarragona.
I, és clar, el mercat és on hi ha el pols vital,
és on s'hi desenvolupa molta vida
i on conflueixen diversos sectors socials,
i, per tant, et permet un retrat col·lectiu així,
doncs, plasmar una mica el pols vital de la ciutat.
Això afegint-hi, doncs,
també una miqueta la recuperació de la idea ancestral de mercats,
o sigui, no estarà tant en el mercat actual,
sinó el record que un té acumulat del mercat
des que era petit, si podem dir, els últims 40 anys,
una mica retro en aquest sentit.
I després afegir-hi els elements del seguici,
com a aliment festiu,
també per donar a conèixer
el passavolant, el turista,
els elements del patrimoni i cultura popular,
que, d'altra manera,
si no venen per Santa Tegla,
podríem dir que no els veuen.
I hi ha molta gent,
jo, per l'experiència a Plaça d'Estat,
és clar, descobreixen que tenim
tota aquesta imagineria
a partir de veure'ls allà pintats,
i, d'altra manera, no coincidirien.
Això és interessant, això que dius,
perquè, lògicament,
aquesta carpa provisional
s'ha preparat tant des del punt de vista
perquè la gent pugui treballar en condicions
tot modern, tot estupendo i fantàstic,
i el Carles que fa per fer aquests murals
reproduir una miqueta
el que eren aquelles parades d'abans,
el peix amb les seves paneres de peix,
els pernils penjats,
els formatges d'aquells mercats antics,
i així com passejant entre mig
a banda de clients,
doncs aquests elements,
negrito, negrita, gegants...
És el drac?
El drac.
La víbria no la posaràs?
Intentarem posar-los-hi tots.
Ah, posa-la a la víbria.
El que passa és que són molts,
perquè el seguici popular de Tarragona
és tan extens que no és...
I la Liga.
També, també, també hi serà.
Aquí sí que tindràs problemes, Carles.
Perquè per què no ha posat aquest
i ha posat l'altre?
Bé, encara...
Prepara't, eh?
Encara faltan les bors de l'altra façana.
Ah, ah.
Però...
Els hauràs d'empotir tots allà com puguis.
Suposo que acabaran sentit tots.
Sí que, ja et dic, són molts,
la primera intenció és posar-los a tots més evidents,
però, esclar, es convertia
amb el casal de festa més jove una mica.
Sí, també, és un mercat.
I llavors, ja si m'ha hagut de buscar
un cert equilibri,
però els que no es vegin des de fora
és que deuen estar per dins.
Ja, ja, deuen estar comprant.
Deuen estar comprant.
2.000 metres quadrats.
Aproximadament.
I tot això...
És que, clar, jo només he de pensar
que he de fer un dibuix per una criatura
i ja se'n fa un món 2.000 metres quadrats.
D'acord que ets un professional,
però són molts metres.
Sí, bé, costa més...
I no es pinta amb el rodillo, eh?
La paret de casa.
Costa més, sí, en pensar-ho,
preparar-ho i començar,
que després un cop hi estàs
ja ho tens per mà i vas fent.
Una de les coses que costa,
com és el mural,
moltes vegades els pintors parlem
del que costa començar una tela en blanc.
Enfrontar-te amb la tela en blanc
és un moment crucial per l'obra.
I encoixant, no?
I encoixant, és molt encoixant.
Però, és clar, si multiplicam per 2.000,
doncs encara ho és més.
I si costa aquest pas de dir,
bueno, vaig a fer la primera línia
que d'alguna manera defineix ja tota l'obra.
Marques força el que ha de venir després.
Aquest moment costa una mica començar,
però en pic comença,
doncs ja vas,
ja sé que cada vegada tens més per mà.
Per tant, no farem la proporció.
No seran 2.000 hores d'angoixa?
No, no.
Si no serà de gaudir, eh?
Més aviat.
Per entendre's, començar un brotà,
i això no és el que costa.
Un cop ho tens tacat, ja llavors...
I tu què fas des de quan treballes així?
Te'n vas allà,
instal·les la teva vestida,
vas fent,
marques un horari, com...
Ara aquests dies,
aquesta setmana,
per entendre's,
dient, volo parlar,
dissimuladament.
em vaig ambientant
i vaig observant,
i suposo que la setmana que ve
ja començaré a guixar,
per entendre's.
Ens deixaràs que vingue'm un dia
a parlar amb tu mentre pintes,
sí?
Sí.
Fem una estona de companyia?
Sí, sí.
A més a més,
la cosa que té gràcia
pintar el carrer
és també la...
tota la interrelació
que tens amb els veïns,
en aquest cas sent el mercat,
encara més,
perquè hi haurà més públics.
És una cosa bastant divertida,
les anècdotes que...
es van succeint.
Perquè, escolta, a veure,
hi ha un col·lectiu
i ho diem amb tot el carinyo
i tot el respecte del món.
Persones que per diferents circumstàncies
no tenen res a fer,
surtant de casa a les vuit,
fan una mica l'horari laboral,
però al carrer
van a mirar obres,
tot aquest tipus de coses, no?
Són gent que controla molt
el que és el batec de la ciutat.
D'aquests,
en deus tenir uns quants
que es planten
quan estàs fent alguna obra exterior, no?
Bé,
passen per allà,
donen la conversa,
fan el comentari,
a vegades molt graciós,
a vegades sorprenent.
Suggeriments, segurament, també, no?
Suggeriments, també.
És el més esbojarrat
que t'han suggerit.
Tants,
que ara mateix
no et sabria dir què.
Però, diguéssim,
per entendre'ns,
els que m'hagin vist treballar
per allà a la plaça dels Sadasos
ja sabran dir.
Ja saben, exactament.
Ai, per què no pintes?
Avui encara m'he trobat un senyor
que em demanava
que pintés un poltre
amb el cavall
de la plaça dels Sadasos,
que estaria molt bé
pintar-hi un poltre a sota, també.
Però jo m'imagino
que la plaça dels Sadasos
no es toca res, ja.
No, ja està consolidat.
Però, diguéssim,
que les peticions són constants
perquè ell pinti
allò que cadascú
li faria il·lusió.
Déu-n'hi-do.
El que sí que és cert
és que una obra
com la que estàs a punt
de començar,
diguem-ne,
ja en l'espai físic,
que ja fa temps
que hi treballes,
jo m'imagino
que com a artista
doncs també
et deu d'omplir d'orgull
i de satisfacció
perquè és una obra
que contempla tothom
i que forma part
de la vida de les persones
en definitiva, no?
Això és bona part
de la gràcia
de la pintura moral,
diguem-ne,
que no és allò
que compra un mecenes
o un inversor
o un col·leccionista,
sinó que és una cosa
que és ben bé, diguem-ne.
És un gaudi col·lectiu
per a tothom.
Sí, exacte.
I això a mi m'agrada.
I encara més
quan això és a l'exterior,
perquè ja dic normalment
moltes de les murals
que he fet
doncs són interiors,
ja sigui edificis civils
o sigui esglésies,
però és una cosa
que està tancada
que és per un públic concret.
En canvi,
en aquest cas
doncs clar,
és un mural
diguem-ne exterior
que podrà contemplar tothom
24 hores al dia.
Això et dona...
Primer també et fa
molt més proper a la gent
i si no tothom ho coneix,
doncs dius
Carles Arola.
Ah, el de la plaça Alcadaso.
Ah, el de la plaça Alcadaso.
Es clara, seràs també
el del mercat.
La climatologia,
el temps és una dificultat
per tu a l'hora de treballar
o no suposa...
A veure,
tens la pega,
esclar,
que pots arreplegar
una setmana
o 15 dies
de mal temps i tal,
però al mateix temps
treballar l'aire lliure
també és bonic.
Ja dic que a vegades
que m'he passat un any
tancat,
deixem de quedar a la paret
amb una església...
Castigat allà.
per tant,
quan treballes a l'exterior
tot i tenint els inconvenients
lògics de la intempèria,
però també és divertit
i això,
el contacte amb la gent,
té pros i contres,
però en principi...
No,
la que es fa molt aviat
i aquest cap de setmana,
si no m'equivoco,
és com que anviem l'hora,
per tant,
es fa fosc,
de seguida això
deu limitar una miqueta
també la feina,
és clar.
Sí, clar,
però també així
t'obliga a descansar,
sinó a vegades
no saps quan plegar.
Per quina durada
li calcules?
o això no t'atreveixes
mai a fer un pronòstic?
Sí,
la intenció és acabar-ho,
més o menys,
la intenció,
és acabar una façana
per Nadal,
podríem dir,
i la resta
cap allà al març,
març, abril...
Per la primavera,
quan els dies s'allarguen.
Sí,
l'intenció és aquesta.
Molt bé, Carles,
com que ens hem autoconvidat
directament a acompanyar-te
quan comencis aquesta obra,
continuarem aquesta conversa,
ens encanta parlar amb tu
i conèixer la teva visió
que tens d'aquesta manera
de decorar,
en el bon sentit de la paraula,
les ciutats.
Casa teva tens les parets pintades?
No,
no com la meva,
que deuen estar pintades de blanca
o del que sigui,
allò amb dibuixos i...
Sí,
una mica serveix
de banc de proves,
diguéssim,
i sí,
hi ha diversos murals,
més abstractes,
més figuratius,
i hi ha alguns...
I de petit deixaves les parets
fetes un fàstic a casa teva?
No,
curiosament això mai.
No, eres un nen educadet.
Ara el nen,
el meu fill,
si ho fa,
i clar,
no m'atreveixo a acabar-lo d'arranyar.
Li explico que...
Si la teva família no s'hi dedicava,
t'havien de renyar si ho feies,
però tu no pots...
No tens autoritat moral,
perdona.
Si el nen pinta la paret,
que pinti,
tenim un altre artista a casa.
Tot i penso que s'ha d'educar,
diguéssim,
el que es pot fer,
el que no es pot fer,
però clar,
és més costós,
no?
No,
en el teu cas és quan jo li dic
als meus que callen,
si estàs tot el dia xerrant,
impossible.
Carles Arola,
un plaer de veritat
que ens hagis acompanyat,
anirem a veure,
seguirem atentament
l'evolució
d'aquests murals
que envoltaran
el nou mercat provisional
de la ciutat de Tarragona.
Molta sort
i fins la propera ocasió.
Molt bon dia.
Molt bé,
moltes gràcies.
Adéu-siau.
I ja ho sabeu,
diem gairebé cada dia
que dins d'aquests 25 anys de ràdio
també van haver-hi 25 anys de música
i això és el que ens porta
Joan Maria Beltran.
Avui estrenem any.
Estrenem l'any 1988.
Aquests són els 25 anys de música.
Aquesta setmana repassarem
l'any 1988
i una cançó destaca sobre les altres.
És aquesta de Bobby McFerrin.
Don't worry, be happy.
There's a little song I wrote
You might want to sing it
note for note
Don't worry
Be happy
In every life we have some trouble
But when you worry
you make it double
Don't worry
Be happy
Don't worry, be happy now
Ain't got no place
to lay your head
Somebody came and took your bed
Don't worry, be happy
Don't worry, be happy
The landlord say your rent is late
He may have to litigate
Don't worry, be happy
Look at me, I'm happy
Don't worry, be happy
Don't worry...
Don't worry, be happy
Don't worry, be happy
Don't worry, be happy
Don't worry, be happy
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit