Fins demà!
Bon vespre, benvinguts a una sessió més, una vegada més,
al Númig i Semistòries, el programa de divulgació històrica
que des del 96.7 de la FM, és a dir, des de Tarragona Ràdio,
setmana darrera setmana, t'apropa a diferents temes relacionats
amb la història, amb el nostre passat i també amb una perspectiva de futur.
Manuel Magí, bones?
M'encanta com t'enrotlles, sempre t'ho diré.
És igual.
Avui, bueno, has dit bona nit a tothom.
Sí, t'he dit bones.
Molt bones, no ho sé.
M'encanta com t'enrotlles.
Tinc la gola una mica xunga, no sé com sortiràs.
Que estrany.
Ei, que portava la temporada molt bona.
Sí?
Sí.
Molt bé, molt bé.
Però ara ha caigut de quatre potes.
De quatre potes.
I se'n fa un aclariment?
Un aclariment.
Si alguna persona que m'ho va escoltar la setmana passada
a la millor es va quedar en aquell dubte, te'n recordes?
Vam riure.
Vam riure i al final vam parlar d'unes emocions estranyes que hi havia.
dient, aclarim que el programa és indiferit.
Ja ho has dit tu, mira.
El programa es grava en dimarts.
Crec que tothom ho sabia.
I que la setmana passada coincidia en un partit de Champions del Barça.
Sí, sí.
En aquest moment és dimarts, però quan tots els nostres sovients
ens estiguin escoltant serà divendres.
Quina casualitat.
Sí, no?
Què diria Einstein, això?
La relativitat del temps i els agujeros de gussano i tot això.
Doncs bé, deixem-nos de cubs i anem per feina.
Comencem.
No en vinguis amb històries.
Aquesta setmana...
Ah, i no ho havia dit.
I pilotant aquesta fantàstica nau, la Sílvia García.
Aquesta setmana...
Que avui, per cert, també està una mica tocada la bola.
També està tocada, eh?
Sóc l'únic...
És l'únic sano, eh?
Sano.
Molt bé, aquesta setmana comencem amb una efemèride,
amb la mort d'un sart d'Ivan Cuart, més conegut com Ivan el Terrible.
Seguim també amb...
Bueno, és que m'ho acabes de dir, no me'n recordo.
Amb la tomba d'Alexandre Magna.
La mort, la mort.
Ah, la mort d'Alexandre Magna.
Avui, capítol primer.
Val, capítol primer de la mort d'Alexandre Magna.
De la mort i la tomba.
Parlarem de la mort i de la tomba que no s'ha trobat mai.
Avui, abans de venir sense veus, has vingut carregat de morts, eh?
D'Ivan, d'Alexandre, etcètera, etcètera.
És una mica necrològic, el programes.
Molt bé, molt bé, continuarem amb curiositats.
En aquest cas, degut a que fa uns quants dies va ser el dia 14 de març,
i que els anglesos, no sé si saps que ho fan al revés,
fiquen primer el mes i després el dia, és a dir, 314.
Quin número et sona? 314?
314 és una loto de la Generalitat.
No, home, no, bueno, sí, també.
O potser sí, no ho sé.
Bueno, és el número pi.
Avui sabrem quin és l'origen del número pi,
que a més a més dona nom o dona lloc al dia de les matemàtiques,
que és el 3, no, és el 14 de març.
O que va ser el 14 de març.
Però que no és ben bé 314, que és, m'assembla...
No, 3,14, 15, 92, no sé, hi ha molts números darrere del 314.
El número pi.
Sí, sí, i pi, molt bé.
Avui fa 100 anys a Tarragona,
de què deia el diari de Tarragona,
d'avui, tal dia com avui, de fa 100 anys.
Sí, sí, també va de notícies luctuoses.
Sort...
Que un programa m'ho sortirà més gris.
Sort que no pots parlar, eh,
perquè mai m'havies interromput tant, eh.
Interessant.
Iguals després, quan m'agafaré a tots.
Ja veig aquí dos gots d'aigua.
I bé, 30 minuts passant volant, com que comencem.
Tal dia com avui, un 18 de març de 1584.
Passava a millor vida el sar Ivan IV,
més conegut com Ivan el Terrible,
considerat com un dels creadors de l'estat rus,
es va casar set vegades,
però el matrimoni més important va ser l'any 1547,
amb Anastàcia Romanov va s'agirina.
Gerina, el mateix any que va ser, a més a més, coronatsar.
Va, entre les seves fites més importants,
va incorporar la regió de Sibèria a Rússia,
també va crear un nou codi legal,
va propulsar la centralització del poder a la capital,
va crear diferents institucions
de caràcter i en participació popular.
Sí, sí, això era el Terrible.
I també va conquerir diferents territoris a Tàrters i...
Bé, diferents territoris Tàrters.
Home, perdona, Jordi, això és la primera...
Una altra vegada, digues-me.
És que això és la primera part.
Sí, és que...
Això és quan era el doctor Jekyll.
Molt bé.
Després se va transformar en...
En Mr. Hyde.
Doncs bé, fins aquí més o menys tot anava bé,
fins que hi va haver un canvi en la seva conducta,
amb el seu caràcter.
Una primera etapa que va durar fins l'any 1560,
on Ivan apareix com un bon governant,
i una segona etapa, que és del 60 fins a la seva mort,
és a dir, el 1584, un període de 24 anys,
en què el seu comportament va ser veritablement com un psicòpata.
Aquest canvi va coincidir amb la mort de la seva dona, Anastàcia,
aquell mateix any, el 1560.
Dins d'aquesta bogeria, el 16 de novembre de 1580,
va ferir mortalment el seu propi fill major amb un cop de bastó.
Era el fill gran, era l'hereu, era el preferit,
i aquella acció el va carregar de remordiments.
Inclús, en una ocasió, va dir el següent.
Des del temps d'Adam, fins a aquest dia,
he sobrepassat a tots els pecadors.
Bestial i corromput, he embrutat la meva ànima.
Doncs d'Ivan el Bonjan a Ivan el Terrible,
un cert que va governar Rússia entre 1547 i tal dia com avui,
el 1584, data en què celebrem l'Efeméride de la seva mort.
Jordi, què donaries tu per trobar la tomba d'Alexandre el Gran?
Jo...
Un dit?
No, un ronyó teu.
Un ronyó meu?
Sí.
Un ronyó meu.
Molt bé, potser sí que et donaria un ronyó.
Jo no.
Déu-n'hi-do.
I és que una de les grans incògnites de l'arqueologia,
un dels sangrials de l'arqueologia...
Sí, un dels molts.
Un dels molts.
Però, Déu-n'hi-do,
és la localització exacta de la tomba del senyor Alexandre el Gran.
És un tema...
que em van parlar la setmana passada.
Per això he fet aquest monogràfic.
Ah, val.
Tu vas parlar d'un llibre.
En relació amb una notícia,
bueno, un llibre acabat de publicar...
La tomba d'Alexandre,
del senyor Manfredo...
Basavi.
Sí.
Sí, crec que sí.
Un escritor italià,
que també aporta nous punts de vista,
tot i que, evidentment,
aquesta senyora tampoc ha trobat la tomba.
No.
Anem per pams.
Avui parlarem...
Aquest monogràfic l'hem partit en dues parts.
Avui farem una primera part
parlant de la mort d'Alexandre.
I la setmana que ve veurem...
o parlarem de la seva...
o, millor dit,
de les seves tombes,
perquè hem d'aclarir que,
entre altres coses,
el senyor Alexandre va tenir més d'una tomba.
Ho anirem veient.
Però ara, per començar,
situem-nos a Babilònia,
a Mesopotàmia,
l'actual Irak,
l'any 323.
Aquest senyor
tenia 33 anys
i havia fet molt més
del que farem tu i jo,
junts,
en tota la vida,
o en deu bit.
Això no ho saps.
No.
Això no ho saps.
Ja t'ho dic jo que sí.
Ja et dic jo que no.
Has conquistat tu mai mig món?
Virtualment, sí.
Virtualment.
Home, s'ha de dir
que el disc que traureu el teu grup
no està gens malament.
un dia en parlarem.
I que l'Alexandre
no tocava la bateria.
No tocava la bateria.
És veritat.
Potser ho hagués fet bé.
Vinga, va,
anem per feina.
Anem per feina, sí.
Alexandre Gran,
Alexandre III de Macedònia,
per ser més concrets,
acabava de conquerir
en només 10 anys,
recordem,
estem a Babilònia
a començaments de la primavera
de l'any 323 abans de Cris.
Aquest senyor
acabava de conquerir
tot l'imperi persa.
Per fer-vos una idea,
és com si
Catalunya
Espanya i França
i Suïssa
a la vegada.
No sé si tu pots imaginar.
Doncs bé,
este senyor
governava ara
una extensíssima regió
que anava
des del riu de Nubi,
a Europa,
fins als pics de l'Himèlaia,
passant per Grècia,
Egipte,
Mesopotàmia
o les ribes del riu
Indus.
Durant l'estança
a Babilònia,
a mitjans de maig,
sembla ser que va dirigir,
era una persona
que no devia
poder parar mai,
potser era hiperactiu,
seria una hipòtesi també.
Després de conquerir el món,
algú podria dir,
bueno,
doncs este senyor
va a descansar i tal,
doncs no.
Personalment,
va dirigir una flota
a través dels pantans
que hi havia
a l'oest de la ciutat,
de Babilònia,
amb l'objectiu
de millorar
els sistemes de canals
que portaven
o que bastien d'aigua
a les ciutats.
El calor era insuportable
i l'expedició
va haver de suportar
l'atac d'un exèrcit,
no d'humans,
sinó de mosquits afamats.
és una dada
que després
tindrà que veure
en la seva mort,
ja ho enllaçarem.
Alguna vegada
hem parlat aquí
dels mosquits,
però en aquest cas
el carib,
de la importància
dels mosquits
com a gran enemic,
primer,
dels espanyols
o dels castellans
que van arribar
i després
de totes aquelles nacions,
principalment anglesos
i francesos,
que van intentar
conquerir
o prendre possessió
de territoris
al carib
i que no podien,
no per la resistència espanyola,
sinó perquè arribar
a donar els mosquits.
Doncs bé,
podria ser que hagués sigut
un mosquit
que hagués matat
Alexander el Magne,
el home que havia derrotat
a tots els imperis
a Víctor i Poraver.
Sí,
el mosquit Magne.
El mosquit Magne,
sí,
segurament no ha passat
a la història.
El senyor va tornar
a Babilònia
després d'aquella expedició
pels pantans
i en la darrera setmana
de maig
va estar preparant,
com dic,
era un senyor
que no parava mai,
una gran expedició naval
amb un miler de vaixells
amb l'objectiu
de rodejar
a la península aràbica.
L'últim dia de maig,
en el transcurs
d'una festa nocturna,
una de les farres
que es muntaven
molt sovint,
va caure desmaiat
al sentir dolors
molt forts
a la columna
i a les articulacions.
Durant la setmana següent
van alternant
atacs de febre molt altes,
sobretot per les nits,
però que desapareixien
durant el dia.
Això li va permetre
continuar amb els preparatius
d'aquesta expedició marítima,
però a poc a poc
aquells episodis de febre
van ser més
i més continuats.
El 7 de juny,
l'estat del capdell
Macedoni es va greujar
d'una manera
ja alarmant
i per primer cop
es va veure
que la seva vida
corria realment
en un perill seriós.
Dos dies després,
circulava
i hi ha rumors
de la mort d'Alexandre.
El rei,
però encara no havia mort
i en el seu estat
era ja molt greu,
postrat al llit
i ja gairebé
no podia ni parlar,
només un lleu
xiu-xiu-eig
i sembla ser que
xiu-xiu-eigant,
que és una paraula
que m'agrada molt,
va indicar que volia
que el seu cos
fos traslladat
fins al Déu Amon,
o sigui,
a Egipte.
Egipte,
l'Exandria.
De qual cosa,
Déu-n'hi-do,
de Babilònia i Egipte
en uns quants quilòmetres.
Hi havia,
però,
un problema major encara,
qui seria el seu successor.
Havia forjat
un imperi immens,
com no havia hagut mai
cap de tan gran
pràcticament
en tots els temps,
però ara
se quedava aquell imperi
sense cap.
Postrat al llit,
Alexandre
va donar
el seu anell
de regent
al seu comandant
de cavalleria
a pèrdiques
i guardaespatlles
personal.
Això solucionava
a priori
i de moment
el problema
successori,
ja que deixava
un regent,
però no dia
qui seria
el successor
definitiu.
Li van preguntar
als generals
i amics
què hi havia
de succeir-lo,
però la dèvil veu
d'Alexandria
només va arribar
a respondre
el més fort.
Això és una putada.
Sí, sí, sí.
Això ho va dir
Mateus.
Tu ho has sent
molt clar, sí.
Mateus entre batros
i ja veurem
el que passa.
I va afegir
que,
si ho sigueixen
això sempre,
que ja preveia
uns festuosos
jocs funeraris
en honor seu.
Al preguntar-li
quan volia
que celebressin
aquests jocs,
ell va respondre
quan sigueu feliços.
Van ser les seues
darreres paraules.
El 10 de juny
va ser anunciada oficialment
la mort d'Alexandre.
Tot i això
es va produir
un fet sorprenent.
Feia molta calor,
estem a Babilònia,
molta humitat,
però durant uns quants dies
el cos
es va mantenir
incorrupte
i fresc,
com si estàs viu.
Realment
estava viu.
Se suposa
que
això indica
que va tindre
un coma terminal,
un profund coma,
o sigui,
va caure en coma
i va tardar
dies a morir realment.
Estos símptomes
atacs de febre
que venen,
que van durant un temps,
que es van agreujant
i finalment
un coma terminal,
coincideixen
de manera sorprenent
amb els de la malària.
Per això,
el rei va poder
contraure
aquesta infermitat
durant l'expedició
que et diuen
als pantans.
Per això et diuen
que possiblement
va ser un mosquit
si es confirmés
que va ser la malària
qui hauria acabat
en la vida
del rei.
Clar,
potser trobant
el seu cos
es podria arribar
a sapiguer,
però com que
vam dir la setmana passada
que el seu cos...
Després hi ha
hipòtesis interessants.
No et xafo
el monogràfic.
No,
la setmana que ve
parlarem d'això.
Ojalá
es puguis trobar
el seu cos,
m'encantaria
trobar-lo,
donaria un ronyó
i mig.
Mira què et dic.
La teoria
de l'enverinament
que va sorgir
més tard
no és massa consistent
si tenim en compte
estos símptomes
que hem descrit.
Les disputes
dintre l'exèrcit
van començar
la mateixa nit
en què es va anunciar
la mort del rei
amb una disputa
entre contingents
de cavalleria,
els plebellos,
diguéssim,
d'infanteria
que eren
els més pijos.
Fins i tot
van haver-hi peleies
dins del palau.
Els membres de la cavalleria
però comandats
per pèrdigues
van acabar imposant
les seves condicions
als d'infanteria
comandats
per Meleagre.
Saps què els van fer
als que s'havien revoltat
d'infanteria?
Com a càstig
van fer un desfile
d'elefants
i en ells
es van posar al terra.
Ah, sí.
Sí,
van fer allò
com pitxar ferraïm,
no?
Doncs van...
Déu-n'hi-do.
En altres temps.
Sí,
però no és una excusa.
Bé,
aquestes condicions
implicaven
l'acceptació
del germanastre
en retard mental
d'Alexandre,
anomenat
Filipe Rideu,
que era el candidat
de la infanteria
per ser nou rei,
però amb la condició
que el fill,
que encara no havia nascut
de la dona d'Alexandre,
de Roxana,
governaria ajuntament
a Marri Déu
ja des de petit.
Pèrdiques,
com ja hem dit,
va ser nomenat regent.
En una assemblea,
l'exercit Macedoni
va rebutjar
continuar amb els futurs
projectes de conquista
d'Alexandre.
Estaven fars
de conquerir món.
Així com
els seus cars projectes
també de construcció
de temples.
També es va decidir
respectar la voluntat
del rei
de ser sepultat
a Egipte
en un primer moment.
En els mesos següents,
però,
Pèrdiques
va reafirmar
el seu poder
i l'únic rival
que li podia fer ombra
era un altre
dels generals
d'Alexandre,
Ptolomeu,
que es va retirar
a Egipte
per controlar
aquella part
de l'imperi.
Però Pèrdiques
no estava massa entusiasmat
que el cos d'Alexandre,
una autèntica relíquia
donat el que havia suposat
la figura d'Alexandre,
fos a parar en territori
d'un rival successori
com Tòleg.
Era una icona.
Una icona
i qui tingués
el cos d'Alexandre...
A més,
un vident havia dit
que el país
que tingués
o que es quedés
en el cos d'Alexandre
no seria conquérit mai.
Per tant,
veiem el valor
que tenia
les relíquies
d'Alexandre.
Per tant,
aquí va començar
a haver-hi
una disputa
a veure qui es quedava
el cos.
De moment,
el cos
havia quedat
a Babilònia
i les ordres
que va donar
últimes pèrdiques
va ser
que el traslladeixen
finalment
a Macedònia,
a la terra natal
d'Alexandre.
Segurament,
pèrdiques
estava en contacte
amb la mare
d'Alexandre,
Olimpia.
La dona,
segurament,
estava també
totalment en contra
del pla
d'enterrar
el seu fill
a Egipte
i això
va fer que
l'assemblea
macedònica
acordés
finalment
canviar de plans
i en vez
d'enviar
el cadàver
a Egipte
que el cadàver
fos enviat
a Olimpia,
la mare d'Alexandre
perquè l'enterrés
a Egas,
a la necròpolis
dels reis macedones.
En esta situació,
pèrdiques
va marxar
amb el seu exèrcit
cap a Àsia Menor
a fer-hi una campanya
militar
i mentrestant
va deixar encarregat
un oficial
anomenat Arrideu,
un oficial macedoni,
de la construcció
d'un extraordinari
catafalc
o carruatge funerari
per transportar
el cos del rei.
Ese carruatge funerari
devia ser realment
una passada
ja que van tardar
més d'un any
en enllestir-lo.
En alguna data
desconeguda
de la segona meitat
de l'any 322
el cos d'Alexandre
dins d'aquell
carruatge majestuós
van partir de Babilònia.
Devia ser una comitiva
molt lenta, suposem.
Sí, sí.
Però...
I en direcció...
En direcció, suposadament,
cap a Macedònia.
Val.
Cap a Macedònia
per enterrar-lo.
però quan van arribar
a Síria
a Rideu
va arribar
a un acord
amb Tolomeu
i ja quan s'estava aproximant
a Demà
se va desviar ràpidament
cap al sur.
Molt ràpidament
no devia poder anar
en aquell carruatge enorme
i el senyor Pèrdica
i el senyor Pèrdica
es va tardar una setmana
en assabentar-se'l.
Immediatament
quan ho va saber
va dir que en foten
la relíquia
va enviar
tot un contingent
de cavalleria
per fer tornar
el carruatge.
Però el senyor
Tolomeu
que tampoc era tonto
va pujar cap al nord
des d'Egit
amb el seu exèrcit
i va arribar a temps
per protegir
el carruatge
i el cos d'Alexandre
i la cavalleria
que havia enviat
Pèrdica
va ser rebutjada.
Molt emprenyat
el senyor Pèrdica
va atacar directament
amb tot el seu exèrcit
a Egipte
durant la primavera
de l'any 321.
Però
com que no hi havia
ponts al Nil
el Nil era un riu
molt ample
molt profund
molt ple de cocodrils
va intentar dos vegades
creuar
però se li van ofegar
un munt d'homes
intentant
creuar.
El Bideñó
ho havia dit
que on estigués
Alexandre
doncs ningú
conqueriria
aquest territori.
Al final
els mateixos soldats
van acabar assassinant
a Pèrdica
i li van oferir
la regència
a Ptolomeu
Ptolomeu va dir
que no volia saber res
ell se va quedar
en el seu tros
de l'imperi
que era Egipte
i una part
de les illes
de l'Egeu
segurament
continuava sent
un gran territori
per l'agricultura
també
i a més a més
tenia
el cos
del seu estimat
rei
Alexandre
o sigui
que reforçava
encara més
el seu poder
Ptolomeu
va rebutjar
amablement
l'oferta
i bé
amb el cos
d'Alexandre el Gran
s'havia de fer alguna cosa
havia de donar-li
una sepultura
digna
digna
a un emperador
a un rei
o a un emperador
de la magnitud
que havia estat
Alexandre
però això
és una altra història
que acabarem
d'explicar
la setmana que ve
no en vinguis
amb històries
curiositats
com comentàvem
a l'inici del programa
el dia 14
del mes de març
és a dir
el 3
barra 14
de cada any
segons els anglosaxons
no ho sé
jo tampoc
doncs
és el dia mundial
de les matemàtiques
i és el dia mundial
a la vegada
del número pi
i ens hem preguntat
d'on
o quan
o quines són
les característiques
d'aquest número pi
el número pi
és a dir
3,14
15
92
i un número infinit
de xifres decimals
que en espanyol
o català
s'escriu
és el símbol
del quotient
entre la circunferència
i el seu diàmetre
i representa
en conseqüència
una de les formes
geomètriques
més perfectes
aquest símbol
que tothom
suposo que té
al cap
es va utilitzar
per primer cop
per representar
aquesta raó
l'any 1706
pel matemàtic
William Jones
però va ser
un suïs
anomenat
Leonard Euler
el que va popularitzar
el seu ús
a partir de l'any
1737
es tracta
d'un número
irracional
amb un número infinit
de xifres decimals
de les que s'ha calculat
hi ha diversos milions
d'aquestes xifres
utilitzant avui en dia
superordinadors
el nombre pi
està present
en esferes
cons
cilindres
elipses
etc
i també
en la natura
després aquí hi ha una part
que no sé si creurà
en mala massa
o és part d'aquesta
història ficció
o com li vulguin dir
he trobat la informació
que diu el següent
deien que també
està present
en la natura
es veu que un geòleg
de la Universitat
de Cambridge
un senyor
anomenat
Hans-Henrik Stollum
va calcular
la relació
entre la longitud
real dels rius
des del naixement
fins a la desembocadura
i la seva longitud
mesurada
en línia recta
i va descobrir
que la relació
és aproximadament
3,14
no sé
la informació
que tenim aquí
no sé si
no parla
de cap riu
en concret
o si va fer
els rius
més importants
del planeta
o d'Europa
a saber
un dia
si vols
podem medir
el francolí
jo tinc un metro
a casa
anem medint
i a veure
si ens surt
una relació
que tingui a veure
també
ja que abans
parlaves d'elefants
també sabem
que si multipliquem
el diàmetre
del peu
de l'elefant
per dos
vegades pi
el resultat
obtingut
és l'alçada
d'aquest animal
tens un elefant
a casa
se va morir
no es va morir
llàstima
i després també
una altra dada curiosa
és que l'alçada
de la piràmide
de Keops
dividida per la seva base
dona com a resultat
aquest número
irracional
és a dir
el 3,14
15,92
i un nombre
infinit
de xifres
vol dir dues coses
que els egipcis
coneixen el número pi
i que els elefants
també
sí, sí
home
sí, bueno
coneixen el número pi
però bueno
una piràmide
la base
és un quadrat
un quadrat
es circumscriu
dins d'una circunferència
no?
sí
que tampoc
no és tan estrany
trobo jo
és que jo
les matemàtiques
la veritat
és que m'hi perden una mica
sí?
sí
doncs bé
quina pena
doncs bé
ja sabem quatre coses més
quatre dades
més quatre curiositats
sobre el número pi
avui fa cent anys
a Tarragona
avui Jordi
te toca
perquè la meva gola
està per arrastre
sí
ja ho noto
doble feina
avui
avui
que he fet
així de més
l'efemèride
jo penso
avui seria un dia tranquil
però bé
no m'importa treballar el doble
perquè no hi ha fútbol
vinga
i també
què deia el diario de Tarragona
diario de Tarragona
tal dia com avui
és a dir
un 18 de març de l'any
1911
recordem que havia n'hagut
unes grans
un gran temporal
que havia fet
una vuitantena de morts
el 31 de gener
sí
de l'any 1911
a les costes
entre els pescadors
de les costes catalanes
i valencianes
i això és un
bueno
és una notícia relacionada
amb una missa que es fa
ah
val
val
bueno
la notícia que Manel
ens ha escollit
part del dia com avui
el jueves
se celebraron
en Ampolla
funerales
en sufragio
de las víctimas
del último temporal
que han resultado
solemnísimos
la iniciativa
de tan piadosos
sufragos
fue debida
al celo
del coadjuntor
de Ampolla
pero propuesta
idea del señor
ayudante de Marina
señor Maraboto
se habla japonés
encontró dulce
acogida en su cristiano
corazón
y a él
se debe
que el acto
luctuoso
haya revestido
grandiosa solemnidad
como prueba inequívoca
del interés
que por sus subordinados
los marinos
se toma tan digna autoridad
presidida
no presidía el acto
el párroco del perelló
don Lorenzo Cot
en representación
del señor obispo
cuyo oficio
se leyó
ante la concurrencia
a la que concedía
indulgencias
a aquel amadísimo prelado
formaban
además
la presidencia
nuestro distinguido amigo
ilustre señor
don Cayetano Maraboto
ayudante y juez
instructor de Marina
del distrito de Tortosa
el secretario de este
el contramaestre
guarda pesca
de Amedia
el cabo
y guardias de mar
de las golas
del Ebro
el alcalde
pedaneo
pedaneo
el maestro
y el cabo
de carabineros
y el cabo
de carabineros
dos números
de estos
han formado
guardia de honor
durante la misa
el templo
estaba lleno
de bote en bote
curiosa expresión
de bote en bote
habiendo asistido
todos los marinos
del barrio
vestidos de riguroso luto
y cuyo
desprendimiento
es muy plausible
pues no han querido
salir al mar
ninguno de ellos
hasta después
de los funerales
han asistido
también las familias
de todos ellos
dando un contingente
tan numeroso
de religioso público
que el acto
ha resultado
en la mayor
solemnidad religiosa
por la concurrencia
con postura
de los asistentes
de cuanto se han celebrado
en aquel barrio marítimo
en la mesa
petitoria
estaban las señoritas
Carmen Hierro
y Cinta Mauri
habiéndose
recaudado
una regular
cantidad
es decir
regular
potser
hi havia crisis
y la gente
tampoco
no
no
no
deixaba
a propósit
d'esta
noticia
y de esta
temporal
que va fet
en el demors
ya
deixe'm comentar
una noticia
porque con que
les noticias
no sé si
arribarem
et deixo
i és una exposició
que hi ha
a la torre
del port
de Cambrils
que podeu visitar
hasta el 24 d'abril
se diu
1911
sobreviure
a la tempesta
i aquí
trobareu
des de plafons
informatius
vídeos
fotografies
de l'època
d'esta immensa
temporal
que va causar
85 morts
a Catalunya
i 56
al país
valencià
perdent-se
desenes
i desenes
d'embarcacions
o sigui que
una
exposició
que si
us apropeu
a Cambrils
val la pena
anar a veure
recordeu
ara
torre del port
i Cambrils
fins al 24 d'abril
és a dir
entre setmana
ara dieu
no tenim temps
no tenim temps
és a dir
just després
de Setmana Santa
tothom té temps
a Setmana Santa
m'estan fent
unes senyals
estranyes
que queden
3 minuts
si la Sílvia
fa 3 minuts
és que la Sílvia
vol sentir les notícies
no la Sílvia
el que passa
és que vol parlar
o la Sílvia
Hola, bona nit
Ah, claro
que tenim un patrocinador
Però mira
avui anirem
molt ràpid
Estomalix
és la marca
de fàbrica
de l'elixir
estomacal
de Saiz de Carlos
el mejor tònico digestivo
Estomalix
patrocinant el día
d'avui
el Dominguez
Sabistòries
Bravo
Què tal?
Molt bé
De malas notícies?
I tu tenies la gola
malament?
Sí
No ho notas
Fantàstic
Ja està
Notícies, notícies
Som-hi
Notícies
Jordi
Què?
Estic aquí
Hauries de dir
audiència
Estimada audiència
Lo fris del Partenor
te sona
Sí
Sí
Que en tenen
bastantes peces
El British Museum
El British Museum
No, a Alemanya
l'hi ha també
No, crec que
Bé, el propi
Partenor
i tal
Doncs bé
Ara resulta que
n'han trobat
5 parts
d'estafris
encastades
a la muralla
de l'acròpolis
Ah
I és que
estaven
estaven fent
un treball
en un globo meteorològic
en una càmera
anaven fent fotos
de prop de la muralla
per veure si hi havia grietes
i el que
a l'examinar
les 2.250 fotos
s'han donat compte
que hi havia
5 blocs
de marbre
que són
sembla ser
5 peces
del Fris
del Partenor
Sembla ser
que quan va haver-hi
l'explosió
el 1687
una explosió
que va haver-hi
durant la guerra
entre Turs i Venecians
aquestes peces
haurien caigut
i les van reaprofitar
per refer a la muralla
La muralla
Sembla ser
que ara les trauran
les netejaran
i que es traslladaran
al nou museu
de l'acròpolis
una treballa curiosa
Sí, sí
i tot gràcies
a un globus
fotogràfic
d'aquests
Molt bé, molt bé
Arribem al punt i final
alguna cosa més?
No?
No, recuperet de la veu
Sí
La setmana que ve
volem saber més coses
sobre la mort
d'Alexandre Magna
I la tomba
I les volem
sense interferències
de Turs
Una setmana més
No en vinguis amb històries
Sílvia García
el control tècnic
Manuel Magí
acompanyant
amb la fantàstica Turs
setmana per la setmana
i un servidor
Au xiao, no?
Au xiao
No en vinguis amb la fantàstica Turs