25 anys de ràdio
Molt bona tarda, benvinguts a la sintonia de Tarragona Ràdio.
25 anys de ràdio ens emparen
i el dia 17 de febrer serà el nostre dia de celebració,
el dia que va començar a caminar Radio Fòrum Tarragona Ràdio.
Avui us oferirem dins d'aquest espai dos qüestions ben diferents.
A les voltes del Pallol,
i com motiu el sisè aniversari de que Tarragona fos declarada Patrimoni Mundial,
es va col·locar una maqueta de què era el Port Tàrraco,
el port a l'època romana.
I nosaltres, de la mà del nostre company Llosep Sunyer,
viatjarem dins d'aquesta maqueta.
Una entrevista que es realitzava el dia 30 de novembre del 2006.
Una miqueta més a prop a l'any 2007, un 24 d'abril,
a celebrar el cinquantè aniversari de la Universitat Laboral.
També escoltarem aquesta entrevista amb el gerent de la Universitat Laboral,
en Rafael Pérez,
i amb l'arquitecte tècnic, Josep Maria Boqueres.
Abans que s'acabi el programa,
a l'any 1987 viatjarem de la mà del nostre company Joan Maria Bertran.
Tres músiques, tres discs diferents,
tres èxits de l'any 1987.
I com avui tenim molt a oferir-vos,
ens endinsem ja directament a aquesta primera entrevista,
que recordem ens arribava el dia 30 de novembre del 2006.
Anem cap a les voltes del Pallol, ens situem...
Allà en l'osso company Josep Sunyer
conversa amb Elías Torres, de l'empresa Claremont,
sobre aquesta maqueta de la Porta Arracó,
del port de Tarragona, a l'època romana.
Saudem ja d'entrada,
Elías Torres, de l'empresa Claremont.
Elías, bon dia.
Hola, bon dia a tots.
Esteu d'enhorabona, perquè després de vuit mesos
ja toca avui la inauguració.
Sí, de fet ja l'esperàvem.
Ha sigut un treball bastant dur, però molt gratificant.
Què podem explicar del que estem veient ara aquí?
Perquè el tenim amb aquest al costat.
Qui no està aquí, no...
Per explicar-ho per la ràbia és complicat,
perquè són imatges, sobretot.
Però què els podem dir d'aquestes noves incorporacions?
Per exemple, els vaixells.
Vuit mesos d'investigació, no?
Per determinar com eren a l'època romana.
Sí, de fet, els últims anys és el primer estudi
que s'ha fet de tota la marineria romana.
Un estudi que ens ha portat a visitar museus
i edificis importants arreu de la Mediterrània
i que a partir d'aquí hem pogut fer una planimetria
bastant acurada, entre cometes, no?
I basats també en documents, mosaics i gravats.
I al final hem pogut arribar a unes conclusions
i les hem fet de realitat.
Una feina que no es fàcil, eh?
Perquè hi ha poca informació escrita d'aquella època, no?
Pràcticament és nul·la.
A part d'uns escrits clàssics,
bàsicament ens hem de basar en mosaics i gravats.
Poca cosa.
No només els vaixells, que ara explicarem les característiques
d'algun d'aquests que estem veient aquí al costat de la maqueta,
sinó també heu investigat sobre arres de pesca,
sobre també el tipus de gru que hi havia, no?
Que aquí n'hi ha unes quantes.
Sí, de fet, una mica el plantejament
ja el portem de fa uns quants anys.
L'any passat vam presentar el que seria contingent,
que seria la maqueta.
Una maqueta buida, sense vida.
A partir d'aquí tenia molt clar
que el que volíem fer no era simplement fer això,
sinó crear una maqueta VIP,
que la gent s'identifiqués i que realment pogués plasmar
el que era una vida quotidiana a Tàrraco
i a qualsevol ciutat de l'imperi romà.
En guany ens hem centrat
i hem posat una temàtica que seria la vida quotidiana
en el port de Tàrraco
i a partir d'aquí, evidentment,
ha vingut tot l'estudi, primerament,
de tota l'administració i edificis que havia al port,
els vaixells
i com a cluenda una mica la pesca.
Com era aquest port de Tàrraco?
Perquè no en queda absolutament res.
El poc que quedava es va dinamitar
no sé si el segle passat o fa un mari de segles.
En fi, no queda res.
No, de fet, queden gravats del segle XVII, XVIII,
però en poca cosa més.
No sabem com era el port.
Evidentment, seria molt arriscat apostar.
Nosaltres ja l'any passat vam fer una aposta
amb unes visions personalitzades
que, evidentment, poden haver sectors que estiguin contraris,
però ningú ho sap.
Nosaltres hem apostat més o menys
que siguin uns patrons típics
de com s'acostruïen els ports a Roma
i a tota la Romanitat
i a partir d'aquí hem fet una hipòtesi.
Probablement, si d'aquí 10 anys, 20 anys,
sabem alguna cosa més, ho farem.
Si no, ho deixarem així.
Anem cap a la maqueta, Lies.
Anem cap a la maqueta.
Ens hi acostem.
Ara veiem algun dels vaixells
que estan per aquí, al mar.
Que, per cert, el color del mar,
el format, és a dir, tot aquest brillantor
que veiem també ha canviat, no?
És una altra de les novetats.
Sí, com deia, l'any passat no tenia vida.
Era tota una cosa molt arquitectònicament pura i dura.
Enguany, han començat pel mar,
li hem donat un tractament especial.
Té 6 tons de color, depenent de profunditat,
i a partir d'aquí un to brillant
que li donem molta més vida.
Era important fer un llit maco
per poder posar tots aquests elements.
Avui, de fet, a les fotografies
d'algun dels mitjans de comunicació,
dels diaris que treuen,
que treuen en portada,
de fet es veu, eh?
I quan mires el mar a la fotografia
sembla, doncs, aquell lluantor
que apareix quan mires el mar
i hi ha el sol,
fa el pego, eh?
Sí, de fet,
per molt que parlem avui aquí,
jo convidaria la gent a vindre a veure-ho,
a dir la seva opinió, no?
Però crec que ens fa molt nostre aquest mar
i aquí s'hi veiem una mica identificats.
De què va ser que hi ha aquí davant mateix,
que deu fer dos, tres centímetres d'amplada,
per fer-lo, és a dir, el procés,
no és només posar-t'hi, fer-lo,
és a dir, agafar els materials,
primer t'has que saber com era, no?,
fer el dibuix...
Mira, aquest concret que dius tu és un actuari,
aproximadament té uns 12 metres,
té dos pals, ve la quadra,
i està documentat en dos jaciments
que s'han trobat a prop de Marsella.
Com aquest,
te'n podria parlar de 50 casos concrets,
del qual hem documentat 25,
molt arqueològicament documentats,
a partir de relictes.
Sí, si t'hi fixes,
cada vaixell té la seva pròpia personalitat,
inclús hi ha un petit accident de dos vaixells.
Hem procurat donar-li aquesta vida, aquest moviment,
que probablement, de ben segur, hi passava.
Com eren aquests vaixells romans, Elias?
Com eren?
Sí, per exemple, un d'aquests marcants, com era?
Per dins, com era?
Hi havia els camarots?
Aquí que té rems,
què hi havia?
Els esclaus del camarot?
Mira, els vaixells no eren luxuosos,
ni molt menys.
La vida de marinera era molt dura,
ha estat dura fins als últims anys,
i, evidentment, no hi havia ni camarots ni res.
Era una simple coberta
i els baixos era marcaderia.
era una vida molt dura.
Jo penso que no m'agradaria ser marinera d'aquella època.
La galera que veu-se des de rems
és una idealització d'una birrerme romana
d'uns 25 metres,
amb la qual hem mogut plasmar.
Hem procurat fugir una mica dels vaixells de guerra,
perquè en èpoques del segle II
és una època molt tranquil·la,
però hem considerat que una pinzellada petita
li podien donar i, a més, donar un cert atractiu.
A banda d'aquests vaixells,
en podrien parlar de cadascun d'ell,
com ho saia al començament,
en podrien parlar a llarg estona,
perquè, a més, l'Aliès ja en té força.
Crec que està especialitzada en arqueologia naval, no?
Sí, de fet, la meva especialitat és l'arqueologia nàutica
i han s'ajudat molt a mi i al meu equip,
que també el meu equip és molt especialitzat en tema nàutic.
Vam fer la feina, a més a més,
amb molt de coneixement i molta il·lusió.
De totes formes, no simplement són els vaixells,
vull dir, jo us convido a visitar.
S'ha revisat tot el tema portuari,
tota la façana marítima s'ha revisat,
s'hi han incorporat nous models de magatzems.
L'any passat s'envia ficat un simple,
en guany s'ha fet l'estudi,
s'han ficat sis models diferents,
s'ha plasmat un estiller, com era un estiller,
s'han plasmat una sèrie de grues,
hi ha entoldats de treball,
hi ha personatges que veus que descarreguen el moll,
tot un simpí de coses que donen aquest caire especial
que per mi penso que pot ser molt enriquidor.
Era un port amb molta vida, de veig, no?
Imagino, vaja, que jo ara l'estic mirant així en perspectiva
i m'imagino que hauria de ser un port amb moltíssima activitat, no?
Si ho poguéssim veure, això era el moviment.
Sí, de fet, hauria de ser un port important
de la mateixa importància que tenia la ciutat.
Pensem que Tàrraco era la capital de província,
de mitja Espanya, la dominava ella,
llavors, evidentment, és incoherent pensar
que no tenia el seu port o una importància.
L'administració es portava des del Fòrum Provincial,
però, de ben segur, l'administració i política portuària
també tenia que ser important.
Una curiositat, abans m'ho comentava l'Alias,
si venen a veure aquesta maqueta aquí,
allò com som nosaltres ara, a les voltes del Pallol,
aquell lloc on som precisament,
i no està la maqueta, de 3x6,
crec que si no vaig a xerrar, si no recordo balament,
de 3 metres per 6,
aquesta maqueta,
doncs en aquell lloc és on hi havia el motor econòmic
de l'Hispanya, de la Hispanya Citerió,
és a dir, aquí, en fi,
es colla amb les garrofes, no?,
de la Hispanya romana.
Sí, sí, evidentment, això era el cervell,
el cervell màxim, administrativament parlant, sí.
Fet aquest apunt, tornem a la maqueta.
A banda dels vaixells del port,
també heu incorporat, com a altra novetat,
crec que són més de 300 persones,
amb escala, òbviament,
i m'ha cridat l'atenció per allà al darrere,
a una de les entrades de la ciutat,
que hi ha un pas que sembla un pas funerari, no?
Sí, bé, d'això és una mica un avanç.
Hem anat fent algunes provatures.
De fet, l'objectiu principal d'enguany
era explicar la vida quotidiana al port.
Tenint en compte que el port és una tercera part
de la maqueta, doncs quedava més ben que explicada.
L'any que ve farem l'altra part,
que seria explicar una mica
els conreus, els camps,
com funcionaven,
les mercaderies per les vies,
els transports...
Dintre d'aquestes vies,
evidentment, les vies principals
sempre tenien zona d'enterraments.
Li hem volgut donar una miqueta
aquesta plasmació, aquest encant
que podria tindre una àrea funerària
i, en aquest cas, un enterrament.
Un dels tres o quatre
que plasmarem l'any que ve.
També posareu vida
al que serien els conreus, com comentaves,
i a l'amfiteatre,
i recreareu curses de cavalls,
també lluites de caliadors,
no, això serà de cara
ja al setènia aniversari
de l'assignació de patrimoni.
Sí, un cop que hàgim acabat
la segona fase,
que seria fer els camps,
ens dedicarem després a la ciutat
on intentarem també
donar aquesta vida.
Farem una processó,
per exemple, al fòrum
o una carrera al circ
o a l'amfiteatre,
un espectacle de dius...
Tot això ho anirem veient
sobre la marxa
a mesura que anem trobant informació
i que la puguem explicar.
Evidentment,
tot el que estem explicant aquí
simplement és un apunt
perquè tenim intenció
de treure una sèrie
de publicacions divulgatives
que vagin,
que donin peu una mica
a entendre
el per què hem posat unes coses
i quin fons documental
li hem aplicat.
L'Elies no és només
i l'empresa Clarmona,
no són només l'autor
d'aquesta maqueta gran
d'aquí de Tàrrico,
sinó també d'altres
que hi ha al darrere mateix,
que si veien aquí
a les voltes del Pallol
les podran veure.
Aquest any
se'n presenten algunes noves,
crec que és de la torre,
una, concretament de la torre,
són els Sipions, no, Elies?
Sí, en guany la novetat
és que hem incorporat
la torre dels Sipions
i ara quedaran pendent
dos edificis monumentals
i també de clars de patrimoni
que són la vida
de les Sencelles
i la vida dels munts.
La vida de Sencelles
la estem treballant,
pensem que la vida de Sencelles
actual és del segle IV
i estem treballant
en unes petites restes
documentades del segle II.
A partir d'aquí
farem una hipòtesi,
simplement per marcar el monument.
Quedarà els munts,
que encara en aquest moment
s'està excavant
i que a partir d'aquí
també farem una hipòtesi,
evidentment sempre,
sempre estem parlant
d'unes hipòtesis
documentades arqueològicament
però no deixen de ser més.
De fet,
no té gaire importància
perquè el que importa
és explicar
que també hi havia
vides suburbanes
i la seva gran importància.
Són tres quarts
d'una del migdia.
Crec que tenim temps,
si no, dieu-me-ho,
companys,
des de l'Estudio Central.
Crec que tenim temps
perquè potser
podríem mirar de fer
una recreació,
Elies,
no sé si és possible,
però imaginem-se
una recreació virtual
i imagina't
que ara estem pujant
des de la zona del Port
per el carrer Reial.
És a dir,
el carrer Reial,
Bassa dels Carros,
tirem cap amunt,
el carrer Podaca,
que és el que estem veient,
diguéssim,
d'època romana,
des de la maqueta.
A veure, pugem,
som a la Bassa dels Carros,
va, que hi ha ara?
Vinga,
en aquest moment
s'acabem de desembarcar
perquè veníem
del Port d'Hòstia
i teníem una mica de temps
i enfilem
el carrer de Pujada,
un carrer ample,
aporticat.
A l'esquerra deixem el teatre,
un teatre espectacular,
ens anem enfilant
i deixaríem també a l'esquerra
el fòrum de la colònia
en el qual veiem
el temple de Júpiter
a les seves puntes
i arribaríem a una zona
que hi ha unes termes
molt importants,
documentades
amb molt poc restes
i ens centraríem ja
a poc a poc
a la zona més rica
acostant-nos cada vegada més
el que seria avui
la Rambla Vella
i que seria
tot el trànsit
de la via principal
i davant mateix
tindríem
les voltes
del circ.
No em deixen entrar més
perquè estan tancades
no hi ha funció
i aleshores
com tenim temps
ens anem a una taverna
que conec jo
farem un parell
de cerveses calentetes
i et convido si vols.
Menjar ràpid també o no?
Sí, sí, sí
però hem d'anar a un altre lloc
aquest lloc
aquí no ho mengem massa bé.
Cervesa, no?
Calenta?
Sí, sí, sí
és típica.
Doncs vinga
imagina que hem fet la cervesa
allà i continuem cap amunt
el que estem veient
al cap damunt de tot
el cap damunt de tot
aquella mena de temple
què seria allò?
Bé, entraríem
per una portalada
que tenim oberta
al costat del circ
i entraríem
bàsicament
en una escala
que ens portaria
a la gran plaça
porticada
que seria
el fòrum provincial.
Aquest fòrum
que avui estem parlant aquí
que estem aquí
en la Maqueda
i que, bueno
és el servei administratiu
de tota la província.
Si passem
entremig
d'aquesta gran esplanada
on està plena
d'arbolat
i hi ha unes fonts monumentals
molt espectaculars
pujaríem a unes cales
i arribaríem
a l'àrea de culta
un àrea de culta
també en una gran terrassa
i bé
allí podríem trobar
un possible temple
doncs aquest seria
el temple
de l'emperador
o alguna cosa d'aquestes.
Bé,
deixem-ho així
perquè possiblement
arqueològicament
puguem apostar
que hi hagués un temple central
i que en aquest moment
no s'ha plasmat aquí
perquè hi ha poca documentació
però que pot ser
d'aquí un parell d'anys
de dir
mira,
ja ho hem pogut
atrevint-se a posar-ho.
Estàs parlant
del temple d'August
que en teoria
si la hipòtesi
es confirma
de l'equip de treball
que està refent
la restauració
i les excavacions
a la Casa dels Canonges
si es confirmés
la teoria
doncs estaria
el subsol mateix
a la catedral, no?
Sí, sí, sí
estaríem parlant
d'un temple octogonal
de grans característiques
que de fet
és una mica
l'assignatura pendent
de la ciutat.
Deixem recordar
que aquí som
que hi ha portes obertes
el cap de setmana
això és una altra història
però a la catedral
i en aquests punts
on s'han fet aquestes troballes.
Seguim per la part de dalt
on enterraven els morts
els romans?
Perquè la necròpoli
que coneixem avui en dia
la que està per allà baix
al costat de l'Eroski
allò és per allò cristià, no?
Sí, allò és per allò cristià
però el que passa
que jo també formava part
de la via Augusta
pensa que la via Augusta
entra pel que seria
la rambla vella
travessaria
la part de circ
baixaria paral·lelament
a la muralla
i continuaria
fent-se arribar al riu
per l'àrea aquesta
que ja ha evolucionat
a l'Eroskià.
Són àrees importants
en les quals s'han trobat
moltes restes arqueològiques
i que nosaltres
hem volgut plasmar
amb una gran monumentalitat.
Un d'aquests monuments
és la Torra dels Sipions.
Pensa que en totes aquestes vies
hi havia molts monuments
funeraris
de les mateixes característiques
que malauradament
no ens hi ha arribat.
Però bé, és aquí
on nosaltres
d'aquí un any
volem plasmar
aquest tipus d'enterraments
i inumacions
donar-li una miqueta
aquest encant.
Inclús fixa-t'hi
que hi ha un parell
de carros
de cavalls
que s'estan discutint
perquè es veu
que un devia anar
per la dreta
i l'altre
també hi volia anar.
Hi havia semàfors
en aquella época.
Veiem també perfectament
el pont del diable
al fons
i tot el que és
el perímetre de la muralla.
El pont del diable
el veiem al fons
del fons.
Aquest d'aquí?
Aquest que es veu aquí
no ho és?
No, aquest és un pont
que molta gent
es confond com
el pont del diable
però que és un viador
és un ecoducte
que porta l'aigua.
Aquest aigua
ve del riu Gallà.
El pont del diable
portava el riu
del riu Francolí.
Són els tres
ecoductes documentats
que arriben a la ciutat
i que reparteixen
l'aigua
per tota la seva perifèria.
Aquest que dius
del riu Gallà
que és el que veiem aquí?
És aquest d'aquí?
Sí, sí, és aquest d'aquí.
Aniria més o menys
pel Col·legi Sant Pau
o per allí.
No queda res, no?
No, no.
S'han documentat
uns basaments
en una casa particular
però res més.
A partir d'aquest basament
és quan s'ha pogut
fer una miqueta
la panimetria
d'aquest monument
i poder-lo restituir.
La muralla, per exemple,
la muralla romana
doncs veiem que també
que arriba fins al mar
a banda i banda.
Sí, suposem,
de fet,
quasi segur
que arriba de banda a banda.
Malauradament
tenim documentació
de la muralla
fins al carrer Lleida
que seria
la balsada del fòrum.
Més avall
no sabem com era.
Probablement
donés la volta
a la muntanyeta
que aniria
que seria
a propera del fòrum
i que seria
on estaria
la ciutat antiga
de la ciutat
i per l'altra banda
baixaria
fins arribar
més o menys
on seria ara
la pedrera.
En aquest cas,
abans no era una pedrera,
era una muntanyeta.
Almenys
per la documentació
gravada
que hem descobert.
Què passaria
a la muralla
on tancaria
on deixaria de tancar?
Són apostes.
Nosaltres hem apostat
per una manera
d'interpretar
i hi ha possibles
interpretacions.
Com no en tenim documentació
hem cregut
que aquesta podria ser
una més
de les apostes
i que pot ser
molt considerable.
Avui tenen la cita
a les 8 del vespre
aquí
en aquest mateix lloc
on som nosaltres
a les voltes del Pallol.
Es presentarà
aquesta maqueta
de fet
la maqueta
no,
la maqueta
es va presentar fa temps.
Es presenten
les novetats
que comentava
l'Alies
que s'han fet
a cada 6 aniversari
de la declaració
de Tàrrec
com a patrimoni
o humanitat
i és una visita
recomanable
per qui vulgui
visitar els monuments
que justament
han merescut
aquesta designació
de patrimoni
o humanitat.
Fer primer
una visita
a la maqueta
per fer-se una idea
de com són
aquests monuments
que ara estan dispersos.
Clar,
si volen visitar-los tots
hauran d'anar
a diferents poblacions
aquí t'argonada
majoritàriament
però també
a altres llocs.
Veure primer
la maqueta
a l'Alies
i després
anar a veure els monuments
i tens ja
una visió més de conjunt.
Sí,
de fet sempre
ho he tingut molt clar.
Pensa una cosa
que el moment
que vas a una ciutat
a visitar
una època determinada
en uns monuments determinats
segueixes pensant
com pensem ara
en el segle XXI.
L'objectiu
d'aquesta maqueta
d'aquest centre
d'interpretació
és transportar
una mica
el visitant
al segle
en aquest cas
al segle II.
Un cop
hauràs explicat
la ciutat
com funcionava
com es bellugaven
a la ciutat
és molt més fàcil
que la gent
pugui entendre
molt més bé
com era la ciutat
i a la ciutat
convidar-la
a visitar
els altres monuments.
Evidentment
penso que és clau això.
el camp de mar on està?
Es veu per aquí o no?
Sí, mira
el camp de mar
que estaria
tocant la muralla
el que ho surtin del circ
i quasi arribant
a l'equaducte.
Vos vull dir
perquè si ens escolten
de fora de Tarragona
podem venir
agafint com a referència
al camp de mar
som de fet
al costat mateix
del portal del Roser
és a dir
vostès entren
pel portal del Roser
i de seguida
trobaran
aquestes voltes
del Pallol
i aquí dins
a l'interior
veuran aquesta maqueta
la gran
la 3x6
però també les altres
que hi ha
a la part posterior
que també
se reprodueixen
altres monuments
que estan disgregats
hi ha l'art de Barà
hi ha altres monuments
que podran contemplar
i veure
imaginar-se
com era
en aquesta època
en època romana
tot el que estem explicant
avui aquí.
Finalment
totalment acabada
Elías
de cara
a aquest setè
aniversari
de la designació
s'ha dit l'any que ve
ho tindrem finalitzat
això?
Ho intentarem
de fet
la part difícil
ja l'han fet
que era l'estudi
del port
l'estudi del port
i l'embarcació
han sigut la part més complexa
perquè teníem poca informació
la part de Conreus
pensem que serà
molt més fàcil
de poder interpretar
tot i que
el seu espai
és bastant gran
i serà bastant complex
pensem que sí
pensem que a meitat
d'any
podem tindre
aquest tema solucionat
i després
centrar-nos ja directament
amb la ciutat
pròpiament dita
que jo penso
intentarem
no m'ho puc garantir
perquè després
me direu
que m'ho he compromett
i dit mentides
però jo penso que sí
almenys ho intentarem
Estic mirant
les persones sals
i són molt petites
4 mil·límetres
te sembla poc
i si t'hi fixes
al costat
d'aquestes figures
que estàs veient aquí davant
hi ha un cavall
que fa 3 mil·límetres i mig
i darrere
hi ha dos bous
dos bous
que porten un carro
i també s'han interpretat
ases
i rucs
sí
és una miqueta de bojos
jo ho sé
però creiem
quins elements necessaris
per poder explicar
una mica tot això
Aquestes 3 embarcacions
que hi ha aquí davant
que fan cercle
que estan pescant
no?
Sí
és un tipus
de la pesca
encerclament
de fet
tot el llarg del mar
d'aquests temps
que tenim aquí davant
i hem plasmat
quasi 8 models
de tipus de pesca
d'encerclament
d'arrossegament
i aquesta concretament
són 3 vaixells
3 barquetes
que encerclen
no sé què deu ser això
algun tipus de peix
no hi entenc de peix
i ja per acabar
les grues
que també heu reproduït aquí
les grues d'època romana
com eren?
com eren?
mira
n'havia de totes menes
n'havia les petites
les mitjanes
i les grans
les petites
eren tan petites
que tenien 2 mil·límetres
aleshores
aquestes les hem deixat a banda
però hem representat
la típica grua
en polipasta
en dos pals grans
d'uns 4 metres
de dimensió
i després
unes de grans
que n'hem ficat
un parell
que serien 2 grans rodes
on hi haurien els esclavos
donant-li voltes
i aquest mateix
impuls de la roda
faria que la corda
estivés
i pujés
i baixés
la càrrega
si vols
t'hi convido
i ho provem
jo una mica cansat
francament
era així
és dur
però era així
la imatge
que en el cap
són els ratolins
que és la gàbia
i aquella rodeta
que van rodant dintre
és això
jo em sentiria
com un ratoli
una miqueta
què vols que et digui
doncs és aquesta ampliació
és la maqueta
la que estem parlant
amb Elies Torres
ell n'és el responsable
de l'empresa Clermont
que han dut a terme
aquesta ampliació
per aquest sisè aniversari
avui estan convidats
a aquesta inauguració
Elies
les 8 del vespre
aquí
a la plaça del Pallol
concretament
aquestes voltes del Pallol
a tothom qui vingui
estarà convidat
i podrà veure
les explicacions
que fareu en aquest acte
bé
suposo que si ha hagut
una pregunta
ho dirà
sí evidentment
i si no
convido a qui vulgui
a qualsevol dia
a fer-ho
doncs no sé companys
deixem aquí la connexió
Jolanda
val la pena veure-les
home
jo saps que estava pensant
Josep
que és una maqueta
d'aquelles
que no has d'anar
una vegada a visitar-la
sinó que
quan passes per la part alta
val la pena aturar-te
perquè descobrir
fins a l'últim detall
precisa moltes hores
d'observació
i ara és el que jo pensava
encara no hem acabat
de conèixer
el que hi havia fins ara
que ja hem de començar
a abordar altres espais
i altres personatges
d'aquesta maqueta
és això
ens comentava
l'Elis
que aquestes figures
quant has dit
de mil·límetres
quant?
4
4 mil·límetres
d'anar amb una lupa
no les comptis
no les comptis
sobretot
hi porteu bones ulleres
i uns quants binocles
perquè hi ha molta cosa
que s'hi perd
sí sí
i prendrem apunts
per saber on quedem
i tornar a la propera visita
perquè és el que dèiem
s'ha de visitar
diverses vegades
val la pena
sens dubte
home en tot cas
aprofitar que
està aquí
a l'Elis Torres
i felicitar-lo
per aquesta feina
que fan
que és magnífica
gràcies
de fet no
és una feina meva
jo en aquest moment
és un treball en equip
ja ho sabem
és un treball en equip
sobretot
el treball del museu
el Lluís Pinyol
el director
que és el que ha estat
constant
apretants
cada dia
que això
hauria de tirar
més endavant
el Mercè Martorell
en caparruda
que això
hauria de ser
una cosa espectacular
penso que és una cosa
excepcional
i el meu equip
que en aquest cas
concretament
el que ha treballat
aquesta temporada
és molt especialitzat
en el camp nàutic
i m'ha facilitat
molt la feina
doncs no ens perdrem
les visites
no la visita
les visites
a aquesta maqueta
a l'Elis
moltes gràcies
a vosaltres
enhorabona
per la part que et toca
i gràcies
Josep
gràcies Joan Maria
ens retrobem d'aquí una estoneta
només una cosa
jo
deixa'm dir
que aquesta maqueta
per la seva singularitat
és única al món
és a dir
que n'hi ha d'altres
potser n'hi ha fins i tot
de més grans
a Jerusalem
concretament hi ha Roma
però aquesta
per les seves característiques
la fan única al món
Analia si vols
breument és això
és a dir
sí sí
de fet
totes les altres
no són comparables
però
si hem de comparar
amb alguna cosa
és que totes
tenen un tiratge
arquitectònic
mostren la seva singularitat
però en aquesta
fugim una mica
de l'arquitectura
de l'arqueologia
entre cometes
per fer-la més humana
amb molta més vida
o sigui
aquí el visitant
que la veu
no entén simplement
com era arquitectònicament
parlant
sinó que
s'integra amb ella
viu amb ella
i com deia
va prendre unes copes
a aquesta taverna
tan famosa
que donen tan bona
la cervesa
ara hi anem
ara hi anem
doncs ja està
dit això
a la banda
doncs vinga
aquí us ho passeu
a la taverna
a la taverna
gràcies
molt bé
doncs
quan acabi el programa
m'hi passo
vinga
i després
adeu-siau
adeu-siau
25 anys de ràdio
deixem les voltes
del Pallal
i ens anem
cap a l'altra
de les entrevistes
el 24 d'abril
del 2007
es feien els diferents
actes
per comemorar
els 50 anys
de la Universitat
Laboral
visitaven els estudis
de Tarragona Ràdio
el gerent
de la Universitat
Laboral
Rafael Pérez
i l'arquitecte
tècnic
Josep Maria
Boqueres
conversava amb ell
sobre els actes
d'aquest 50è
aniversari
Ricard Laoz
volem fer una mirada
enrere
i parlar d'una obra
que es va realitzar
ara fa 50 anys
la Universitat
Laboral
de Tarragona
ha celebrat
de fet
està celebrant
el seu 50è
aniversari
perquè
s'inaugurava
el mes de novembre
de l'any 1956
per tant
el novembre del 2006
va començar
aquesta celebració
dels 50 anys
de l'antiga
Universitat
Laboral
de Tarragona
una celebració
que tindrà
el punt culminant
aquest pròxim
cap de setmana
concretament diumenge
i que volem comentar
avui
d'una banda
amb el gerent
del complex educatiu
de Tarragona
el senyor Rafael Pérez
senyor Pérez
bon dia
hola bon dia
i també
amb un arquitecte
tècnic
que és autor
d'un llibre
que acaba d'aparèixer
que s'acaba de publicar
que es titula
precisament
la laboral
de Tarragona
fonaments i construcció
parlem
de l'arquitecte tècnic
Josep Maria Boqueres
Josep Maria
també bon dia
bon dia
comencem parlant
una mica
de la celebració
de la commemoració
ja s'han fet
algunes activitats
però senyor Pérez
aquest cap de setmana
el diumenge
evidentment
el complex educatiu
la universitat laboral
considera
que el seu principal patrimoni
són les persones
que hi han passat
i a ells
està adreçada
aquesta jornada
del dia 29
amb molt de carinyo
per part de l'organització
i pel que estem veient
també molt de carinyo
per part dels participants
és a dir
és una jornada
adreçada
a exalumnes
bàsicament
efectivament
exalumnes
i què faran?
què han previst?
doncs està previst
d'una banda
obrir les portes
del complex educatiu
de la laboral
a totes les persones
que han estat
exalumnes
vindran
estaran
totes les instal·lacions
obertes
perquè puguin recrear
una mica
aquelles malifetes
aquelles trastades
i aquells bons moments
d'estudi
també
que van fer
quan érem petits
i després
tota una sèrie
d'activitats
que mostren
una mica
què és
avui en dia
Tarragona
com per exemple
és l'actuació
de la legió
sèptima gèmina
una activitat
també
de Castells
les barandesaire
és a dir
mostrar una mica
què és Tarragona
avui en dia
per les persones
que venen de fora
i que són moltes
les que van estudiar
aquí al complex
i tot això
s'aniran fent
en diferents actes
al llarg del matí
després hi haurà
alguna part més institucional
també hi ha un dinar
crec
efectivament
a les 11
a dos quarts de 12
hi ha un acte institucional
per rememorar
aquells moments
i per parlar també
del futur
en el sentit
de què és el que ens espera
i què és el que pot oferir
encara el complex educatiu
a la Universitat Laboral
al món de l'ensenyament
a Tarragona i a Catalunya
i d'altra banda
a les dues
hi ha un dinar
de germanor
entre totes les persones
que s'hi han apuntat
quantes persones
ara que diu
de persones apuntades
quantes persones calculen
que poden aplegar-se
aquest diumenge
a la laboral
confirmades
ja feta la reserva
etcètera
hi ha 1300 persones
1300 persones
1300
i estem parlant
d'antics alumnes
molts d'ells
de les primeres promocions
persones que
a la pàgina web
del 50 aniversari
han deixat
un missatge
al llibre de visites
i amb un
que soc
de la primera promoció
d'aquells que ens rentàvem
encara més bidons
de les paletes
perquè encara no estava acabada
i un altre
que recorda
amb aquest
i li
tant recordes
com van fer
aquella sardinada
es nota
que hi havia
moltes ganes
per part de moltes persones
d'hi participar
ha estat difícil
contactar
amb tanta gent
o realment
a la laboral
sempre han tingut
durant aquests 50 anys
un gran seguiment
un gran arxiu
de contactes
dels alumnes
l'arxiu
existia
l'arxiu bàsic
de les fitxes
el que passa
és que clar
mai penses
que ha d'arribar
al 50 aniversari
i quan es va acostar
el moment
hi va haver unes persones
l'Arturo Benítez
el Ramon Palau
que van fer
un treball
molt acurat
d'agafar
totes les fitxes
que hi havia
i passar-les
a un programa informàtic
amb el qual
després hem pogut
intentar localitzar
aquestes persones
el sistema de fitxes
abarcava
unes 14.000 persones
s'ha enviat
la carta
de comunicació
a aquestes 14.000 persones
a alguns
se'ls ha arribat
a d'altres
s'han canviat
tantes vegades
d'ubicació
que ja ha estat impossible
però fins i tot
les persones
ens deixen
algun missatge
dient
però com és possible
que m'hagués trobat
si m'he canviat
5 vegades
de domicili
la veritat
és que ha sigut
una tasca difícil
però molt reconfortadora
és a dir
imagino que fa mesos
que hi ha gent
que ha hagut de treballar
buscant justament
i seguint el recorregut
de molts d'aquests alumnes
des de començaments
del 2006
Déu-n'hi-do
és a dir
fa més d'un any
aquest és el primer acte
la primera gran festa
de celebració
el 50 aniversari
s'han fet altres activitats
el dia 8 de novembre
es va fer un acte oficial
d'inauguració
vam inaugurar
una placa commemorativa
va haver també
un acte oficial
després s'han fet
unes visites
obertes
al complex educatiu
per les persones
que volguessin
conèixer-lo
per dintre
amb la col·laboració
del col·legi oficial
d'arquitectes
de Tarragona
i a més a més
hi ha hagut la publicació
d'una banda
d'un llibre
que es va editar
sobre la construcció
del complex educatiu
de la laboral
i un altre
el llibre del company
que es va presentar
l'altre dia
i que també és un honor
que hagi coincidit
amb aquestes dades
ara en parlarem del llibre
hi ha més previsions d'actes
o amb la festa de diumenge
d'alguna manera
ja culmina tot?
la previsió és que encara
es puguin fer
algunes jornades obertes
de cara a les persones
que per qualsevol raó
no hagin pogut
assistir
amb aquesta jornada
es va triar la data
del dia 29
que agafava el pont
precisament perquè
hi hagués moltes persones
que poden vivir
fora de Tarragona
que són els primers
que hi van venir
i que poguessin tenir
aquesta opció
sabem també
que moltes persones
precisament
de les nostres contrades
han agafat
aquests dies per marxar
i pensem
que no seria just
el no tenir l'oportunitat
també
que aquestes persones
puguin tenir
la seva jornada
de portes obertes
llavors una mica més endavant
per les persones
dels nostres voltants
farem una altra jornada
de portes obertes
està previst també
fer unes activitats teatrals
adreçades a la ciutat de Tarragona
la laboral
sempre ha estat molt vinculada
al desenvolupament
de la ciutat de Tarragona
i és una manera
d'agrair també
tota aquesta relació mixta
que hi ha hagut
finalment està previst
també pels treballadors
actuals
del complex educatiu
fer un altre acte
ja diguem-ne
com a agraïment també
perquè hi ha hagut moltes persones
que s'han volcat
en la celebració
d'aquest 50 aniversari
i que penso
que se'ls ha d'agraït
com dèiem
coincidint
amb aquest 50 aniversari
s'han fet
algunes publicacions
una la més recent
és la de Josep Maria Boqueres
el llibre es titula
La laboral de Tarragona
fonaments i construcció
Josep Maria
primer que res
per què?
per què impulses?
per què vols?
i fas finalment
aquest llibre?
a veure
en primer lloc
jo com molt de gent sap
jo hi he estat
professor de secundària
i dic hi he estat
perquè recentment
m'he jubilat anticipadament
llavors vaig estar 11 anys
donant classes
al centre
l'IES Pere Martell
llavors coincidint
quan va ser el 40 anys
jo estava
com a professor
ja
llavors
com al centre
que jo estava
el Pere Martell
una de les peixelles
era arts gràfiques
llavors cada any
arribant a Sant Jordi
doncs es publicava
diguéssim
jo diria
més que llibres
uns supuscles
perquè els originals
són de 25-30 folis
llavors jo
l'any
ja el 96
96
curs acadèmic
96-97
vaig publicar
ja una primera aproximació
a la laboral
però aquesta publicació
tenia un caràcter inter
és a dir
que únicament va ser
per dir-ho d'alguna manera
de consum inter
del centre
del centre
i tot el complex educatiu
i llavors
esclar
llavors
jo tenia
l'obligació moral
que aquest
aquest aperitiu
aquesta introducció
sobre una aproximació
de quan se va fer
la laboral
perquè esclar
la laboral
va començar
a fer-se
es va inaugurar
tal com ha dit
el Rafael Pérez
el 8 de novembre
del 56
va ser
quan es va aixecar
les aules
es van obrir
i es va fer
la inauguració oficial
però esclar
l'any 52-53
va ser quan
es va començar
el projecte
llavors jo creia
que era obligat
que també
tot l'entorn
del camp de Tarragona
etcètera
també conegués
una miqueta
la publicació aquesta
llavors amb l'editorial Silva
i sobretot
amb el recolzament
amb el qual agraeixo jo
vivament
al meu col·legi professional
hem editat aquest llibre
que consta
bàsicament
de quatre parts
què expliques
en el llibre?
aquest llibre
jo inclús
li dic
que és com una mica
de miscel·lània
perquè hi ha una primera part
que parla de l'obra
o sigui de la construcció
amb els seus antecedents
del projecte
i de la construcció
hem de pensar
que és un
és degut
a tres arquitectes
que són
el Manuel Sierra Nava
l'Antonio de la Vega Martínez
i el Luis Peral Buesa
que van ser arquitectes
que eren diguéssim
que el ministeri
amb el seu moment
perquè esclar
vull dir
remuntar-nos a la laboral
és tot l'esperit
estrictament franquista
i sobretot
amb el lideratge
del José Antonio
Girón de Velasco
que ja el 25 d'abril
de l'any 50
a Sevilla
va anunciar
la creació
d'aquestes universitats laborals
per apropar
a l'ensenyament
sobretot
el que abans eren
les oficialies
en maestries industrials
a tot una
a la classe obrera
era
des de l'òptica
del ministeri
que el Girón de Velasco
que era el ministre
de sindicats
i del treball
per tant
expliques
la història
una miqueta la història
com es crea
i esclar
perquè no va ser únicament
la laboral de Tarragona
tots recordem
que hi ha la de Zamora
la de Sevilla
la de Gijón
la d'Albacete
etcètera
llavors
va ser una sorpresa
relativament
per cobrir
tota l'àrea nordest
d'Espanya
doncs
ubicar-la a Tarragona
i per això
aquest subtítol
de la laboral de Tarragona
fonaments i construcció
els fonaments
també tenen
les fonaments ideològics
amb la qual
també
en aquest llibre
hi ha un apartat
escrit
per Ricard de Zafrilla
que va estar aquí
com a educador
molts anys
i ara està
a la Universitat Laboral
d'Albacete
amb la qual
ell també
amb aquesta altra
publicació
de l'any 97
també
em va
també
va aportar
i jo
vaig creure
que també
era molt
interessant
tornar-la a reproduir
tota una aproximació
històrica
perquè aquest senyor
ha fet la tesis doctoral
sobre el tema
aquest de les laborals
Universitats Laborals
un projecte educatiu
falangista
per al món obrero
1955-1978
aproximació històrica
llavors diguéssim
aquesta és una primera part
del llibre
de contingut
des del punt de vista
ideològic
i des del punt de vista
de la memòria
és a dir
reprodueixo
la memòria
dels arquitectes
quan he dit
aquests arquitectes
també hem de citar
perquè jo crec
que és obligat
citar
la direcció d'obra
del Antonio Pujol Civil
que va ser l'arquitecte
que tenien
el peu d'obra
diguéssim
pel dia a dia
i després també
van intervindre
altres companys
parelladors
que la majoria
estem parlant
de l'any 50-55
la majoria
ja han mort
després hi ha una
altra part
que jo crec
que també és molt interessant
perquè demostra
tot el que ha significat
la laboral
i que llavors
l'hem titulat
com un apartat
que li diem
taula
que és
tot un apleg
de les activitats
tant des del punt de vista
de jornades acadèmiques
com concursos
com concursos
me refereixo
entre competicions
a vegades
que hi havia
entre centres escolars
tant des del punt de vista
acadèmic
com des del punt de vista
escolar
després també
tota una sèrie
d'exposicions
que han tingut lloc
com també
jornades tècniques
i també articles
d'opinió
que no és
com un buidat
de tota l'hemeroteca
que té la laboral
hi ha gerència
des de l'any 57
fins a l'any 1993
de tota
les activitats
que han tingut lloc
en el context
de la laboral
el qual
es demostra
tota la repercussió
que ha tingut
aquest centre
acadèmic
amb el nostre
envoltant
i després
hi ha
dos apartats
diguéssim
que li hem dit
un recull d'imatges
que són fotos
de l'època
de quan s'estaven construint
fins que es veu
algun cavall
amb la seva tartana
portant els bidons
d'aigua
etcètera
i fent les reses
i estructura
sobretot la del menjador
que és l'edifici
més emblemàtic
de tot el centre educatiu
i després també
hi ha una altra part
dintre d'aquesta
de recull d'imatges antigues
que és
també
una reproducció
del llibre
de firmes
el llibre d'honor
de qualsevol institució
amb el qual
hi ha
signatures
des del Franco
com el príncipe
Juan Carlos
com va estar
com el Blas Pinyar
com el pare
de l'actual
alcalde de Tarraón
el Rafael Nadal
quan era senador
també
hi ha un
el Pep Riera
del Suc
també diu
el primer
diputado comunista
que pone los pies
en este centro
no sé què
esclar
estem parlant
de l'any 79
llavors això també
amb algunes fotos
de l'època
doncs també
és una altra part
i al final
que jo crec
que és una altra novetat
és tot un conjunt
d'imatges
de fotografies
amb color
d'en Margas
que és el que
també
hem titulat aquest apartat
com flashback actual
llavors hi ha una sèrie de fotografies
totes en color
moltes artístiques
que també complementen
diguéssim una mica
hi ha una visió de futur
del laboral
ja les imatges
del passat
dels inicis
i les actuals
hem volgut
esclar
que és la que també
reflexa la portada
de l'edifici
jo crec
més emblemàtic
des del punt de vista
arquitectònic
Josep Maria Boqueres
què representa
en aquell moment
als anys 50
la construcció
de la laboral
home a veure
aquesta laboral
a diferència d'altres
perquè esclar
quan s'ha encarregat
per part del ministeri
els tres arquitectes
cada arquitecte
feien coses diferents
un va fer tot
el tema de menjador
cuina
un altre va fer
tot els internats
i un altre va fer
tot els tallers
tant els tallers generals
com els dels gràfics
llavors
únicament va haver
un arquitecte
que era el Peral
que era el més gran
perquè tots eren
de 30 anys
i aquest tenia
ja uns 50 anys
doncs aquest únicament
que se'n va anar
a Bèlgica
al centre educatiu
de Charles Herouard
i allà va agafar
algunes idees
des del punt de vista
d'aportació
per tot el concepte
diguéssim
arquitectònic urbanístic
perquè a diferència
d'altres universitats
aquesta
i això ho diuen
els arquitectes
inclús amb la publicació
que s'ha presentat
el 8 de novembre
del Col·legi d'Arquitectes
doncs ells ho diuen
molt bé
que és una ciutat
perquè esclar
estava concebut
que els estudiants
la majoria en aquell moment
eren tots interns
tots
la majoria
també
la majoria
llavors
al matí s'aixecaven
tenien que anar al menjador
esmorzar el que sigui
després anaven una altra vegada
a buscar els estris
per anar a les classes
i llavors tenien
al matí
les classes
d'assignatures comuns
llavors menjar
llavors tornaven a sortir
i entrar
i llavors després
anaven a les tardes
als tallers
a les pràctiques
i tot això
per si ploés
o com hi ha
a l'època
de cara a la calor
doncs hi havia
tota una sèrie
de passadissos
que tot això
es conserva
per si plovia
o el que sigui
per tant
el concepte
i la gran aportació
d'aquest centre escolar
és la idea
i després
amb una arquitectura
jo crec
molt funcional
i utilitzant materials
doncs
molt de casa nostra
com és el ferro
el vidre
la fusta
i el coure
i el formigó
per descomptat
i dit
per als arquitectes
perquè el doctor
té la iglesia
que segurament
sigui
jo crec que és una joia
de l'arquitectura
escolar
catalana
i un dels edificis
més emblemàtics
que inclús tenim
la ciutat de Tarragona
o sigui
si féssim un ranqui
dels edificis de Tarragona
ja no em poso
a l'època romana
però ja me'n vaig
des del modernisme
des del 1880
jo diria que aquest edifici
per el que significa
doncs
jo crec que estaria
dintre dels 10-12 primers
i aquesta és
el gran
el gran
el futur d'això
que aquesta seria
una altra història
quin futur
li espera
la laboral
ara li podem preguntar
no sé si té resposta clara
al gerent del complex educatiu
perquè
és evident
que en els últims anys
s'ha aparegut de tant en tant
la pregunta de molts tarragonins
de dir
què fem
què passarà
amb la laboral
amb el complex educatiu
de Tarragona
el gerent actual
té resposta
una resposta definitiva
trobo que és molt difícil
de poder
de poder avançar
perquè
sempre dependrà
del que siguem capaços
de fer entre tots
i de programar
per aquest centre
en altres llocs
com és per exemple
Gijón
s'ha fet un pla director
s'ha
posat
l'antiga universitat laboral
dintre del que és
el marc urbà
i ja ha acabat
aquest dubte
i aquest constant debat
de què passarà
o què no passarà
trobo que aquí
hem de fer el mateix
s'han de reunir
o ens hem de reunir
tots els elements
que formem part
tant de la ciutat
com fonamentalment
dels serveis educatius
i a partir d'aquest moment
veure què és el que es vol fer
penso com comentava el company
que és una
una instal·lació única
a Catalunya
penso que compleix encara
una tasca social
molt important
penso que no s'hauria de perdre
i aquest és el meu punt de vista
perquè
amb el poc de temps que porto
porto des del juliol
crec que he arribat a estimar
precisament aquest complex educatiu
té moltes possibilitats
jo espero que sapiguem
donar-li un ús adequat
Quants alumnes i professors
ara mateix
al complex educatiu?
Doncs aproximadament
d'alumnes hi ha uns 2.000
i com a professors
uns 200
Creu que és desconeguda
per una part important
de la ciutadania
de Tarragona?
De Tarragona sí
però sobretot
i el que és potser més dur
és que és desconeguda
100 quilòmetres més amunt
a Barcelona
no es té una consciència clara
de totes les possibilitats
que pot oferir
el complex educatiu
L'opinió de Josep Maria Boquera
sobre el futur de la laboral
A veure, ara si l'estim a la meroteca
a veure, per exemple
quan jo estava allà donant classes
o sigui, jo vaig estar
des del 91-99 seguit
i dos anys abans
doncs
l'alcalde de Tarragona
el Joan Miquel Nadal
doncs hi havia manifestacions
conforme això es plegava
o el que sigui
però en canvi
jo crec que això ja ha passat
però clar
S'havia parlat
de tancar-la definitivament
d'un trasllat
El problema laboral
L'ubicació, no?
Bé, esclar
l'ubicació
si la miréssim des d'un helicòpter
des del cel
doncs veuríem
que està tot rodejada
del port de Tarragona
que cada vegada
està agafant terrenys
i comprant
perquè abans
la laboral
tenia accés directe
a la platja
i això ja fa temps
que està tancat
i està avallat
o el que sigui
i després ja per l'altre costat
la petroquímica
que també necessita terrenys
Bé, llavors
sí que és cert
que ara últimament
això no se'n parla
jo crec que l'última paraula
i sempre la tindrà
la ciutat de Tarragona
per la raó
que per molt
que des de la conselleria
d'ensenyament
que és de qui depèn
o el que sigui
passar per la llicència
d'obres de l'Ajuntament
però jo crec
tal com ha dit
el Rafael Pérez
jo crec que
és una instal·lació
que estan
jo crec
infrautilitzades
perquè esclar
ara mateix
a l'internat
a l'internat
que hi ha unes
250-300 persones
és una mica típic
per què dir que és atípic?
Perquè el divendres
al migdia
la gent dina
i després ja
fins al dilluns no torna
perquè esclar
també ara
la realitat
és que la majoria
estan al voltant
de 40-50-5 km de casa
llavors té
un altre ús
però després
a l'estiu
queda tancat
per les vacances
de Nadal
i Setmana Santa
queda tancat
com qualsevol centre escolar
i en canvi
per la infraestructura
que té
doncs
es podrien fer
cursos de postgrau
màsters
cursos d'estiu
etcètera
instal·lacions esportives
ara sembla
que el rugby de Tarragona
doncs
estan allà
utilitzant
aquell recinte
i com
competitiu
però després
també tenim
un altre equipament
com és el teatre
un teatre
que hi caben
1.200 persones
i que home
sí que diries
però jo recordo
jo recordo
que Puigil
dels millors teatres
que es veig a Tarragona
va haver-hi una setmana
estic parlant dels anys 74-75
que va vindre
la Núria Espera amb Germa
va vindre
la quadra de Quejío
va vindre el José María Rodero
va vindre el Marcillac
bueno va haver-hi una setmana
tot això
sempre
sota el lideratge
de l'Arturo Benítez
que és encara
el que porta
el grup de teatre
Luis Vives
allà de la laboral
doncs
llavors aquest teatre
és clar
s'hauria d'acondicionar
d'acord
amb les normatives
legals d'espectacles
actuals
el que sigui
però bueno
però tampoc no s'ha tan lluny
de Tarragona
vull dir
a part que molta gent
quan ve aquí a Tarragona
al Camp de Mar
a l'estiu
a veure teatre
el que sigui
doncs ve de les comarques
el que sigui
i allà
per temes d'aparcament
no hi ha res
no hi ha cap problema
per tant
hi ha unes instal·lacions
doncs que jo crec
que encara es poden
tindre molt durs
perquè ara sí que hi ha
aquestes 2.000 i escaig
persones
cada dia
2.500
però fa 4 dies
quan encara estava la enginyeria
doncs érem 5.000 persones
allà
visquent
entre professors
personal administratiu
personal de manteniment
que també hi ha molt
el de la cuina
el del tema
també dels internats
i així
per tant
jo crec
que jo crec
que no he de desaparèixer
ara he de buscar
els usos
i per molt que quedi
com un oasis
enmig de
del port
i de la petroquímica
perquè el futur d'un país
per on passa
per la indústria
o per l'educació
esclar
jo crec que passa
primer per l'educació
per la formació
perquè per molt que hi hagi indústria
però si no hi ha gent preparada
no serveix per res
per tant
primer hem de preparar gent
i aquest és el tema
en fi
el debat sobre el present
i el futur de la laboral
segur que serà un bon moment
per parlar-ne
i per incidir-hi
en la jornada
del proper diumenge
que com comentàvem
al principi de l'entrevista
s'entrarà
als actes
del 50 aniversari
de la universitat laboral
amb aquesta trobada
d'exalumnes
més de 1.300
més de 1.400 persones
ja confirmades
en les activitats
del proper diumenge
en fi
ho deixem aquí
senyor Rafael Pérez
en gerent del complex educatiu
moltes gràcies
i que vagi molt bé
la festa
i les activitats
de diumenge
moltes gràcies a vosaltres
i gràcies també
a Josep Maria Boqueres
arquitecte tècnic
i autor d'aquest llibre
que s'acaba de publicar
i que per tant
tot i que hagi passat Sant Jordi
aquest no és un llibre
expressament per comprar
el dia Sant Jordi
sinó que es pot comprar
sempre que es vulgui
és la laboral de Tarragona
fonaments i construcció
publicat per editorial Silva
Josep Maria també
moltes gràcies
i felicitats
per la feina
gràcies
i que vagi molt bé
bon dia
25 anys de ràdio
i després d'escoltar
dos dels bons motius
per recordar
aquests 25 anys
de ràdio
és moment
d'aturar-nos
d'anar a la música
perquè l'any 1987
també té
el seu protagonisme
en aquesta emissora
de la mà
com sempre
de Joa Maria Bertran
prepareu-vos a escoltar
tres cançons més
en aquests 25 anys
de música
dedicades a l'any 1987
tres èxits
que van sonar
en aquell any
a Ràdio Fòrum
en els inicis
de Tarragona Ràdio
els Petso Boys
triomfaven
a la dècada
dels 80
i a l'any 1987
ens portaven
a aquest èxit
It's a Sim
I've always been
the one to blame
For everything
I long to do
No matter when
or where
or who
Has one thing
in common too
It's a
It's a
It's a
It's a Sim
It's a
Everything I've ever
done
Everything I ever
do
Every place
I've ever been
Everywhere I'm going
to
It's a
Sin
At school
they taught me
how to be
So here
in thought
and word
and deed
They didn't quite succeed
For everything
I long to do
No matter when
or where
or who
Has one thing
in common too
It's a
It's a
It's a
It's a Sim
Everything I've ever
done
Everything I ever
do
Every place
I've ever been
Everywhere I'm going
to
It's a
Sin
Father
Forgive me
I tried not
to do
It
Turned over
and you
leave
There's all right
through it
Whatever you told me
I didn't believe it
Father
You called me
Cause I didn't care
And I still
understand
So I look back
upon my life
Forever
Forever with a
sense of shame
I've always been
the one
to blame
For everything
I long
to do
No matter when
or when
or who
Has one thing
in common too
It's a
It's a
It's a
It's a
It's a
Sin
It's a
Sin
Everything I've
ever done
Everything I ever
do
Every place I've
ever been
Everywhere I'm
going to
It's a
Sin
It's a
It's a
It's a
It's a
It's a
It's a
Sin
It's a
It's a
It's a
It's a
Hunger
It's a
It's a
It's a
It's a
It's a
It's a
It's a
It's a
It's a
It's a
It's a
It's a
Sin
It's a
Sents dubte, un dels èxits més sonats de PetSupBoys,
It's a Sin, el localitzàvem tot just a l'any 1987.
I si els PetSupBoys ens portaven èxits dels seus,
ja acostumats a l'any 1987, la Madonna no podia ser menys.
Una altra.
El 86 ja ens en portava uns quants,
però el 97 va treure aquesta cançó,
La Isla Bonita, que recuperem en aquests 25 anys de música.
¿Cómo puede ser un tato?
La Isla Bonita
La Isla Bonita
La Isla Bonita
La Isla Bonita
La Isla Bonita
La Isla Bonita
La Isla Bonita

La Isla Bonita
La Isla Bonita
La Isla Bonita
La Isla Bonita
La Isla Bonita
La Isla Bonita
La Isla Bonita
La Isla Bonita
La Isla Bonita
La Isla Bonita
La Isla Bonita
La Isla Bonita
La Isla Bonita
La Isla Bonita
La Isla Bonita
La Isla Bonita
La Isla Bonita
La Isla Bonita
La Isla Bonita
La Isla Bonita
La Isla Bonita
La Isla Bonita
La Isla Bonita
La Isla Bonita
La Isla Bonita
La Isla Bonita
La Isla Bonita
La Isla Bonita
Fins demà!
Fins demà!
dues setmanes recollint tots aquests èxits
que ens portava aquell any 1986.
Fem el mateix, doncs, amb aquest 87.
I avui acabem amb Tiffany.
Això també sonava l'any 1987, era tot un èxit.
Va estar unes quantes setmanes a les posicions números uns de les llistes.
I amb ella arribarem al punt horari ja de les 7 de la tarda.
We're running just as fast as we can
Holding on to one another's hand
We're trying to get away into the night
And then you put your arms around me
And we're dumbled to the ground
And then we say
I think we're alone now
There doesn't seem to be anyone around
I think we're alone now
I think we're alone now
The beating of our hearts is the only sound
Look out the way
We got out what we're doing
Look out the way
Look out the way
We got out what we're doing
Cause one won't they say
If they ever knew when so is
Running just as fast as we can
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Volem fer una mirada enrere i parlar d'una obra que es va realitzar ara fa 50 anys.
La Universitat Laboral de Tarragona ha celebrat, de fet està celebrant el seu cinquanterè aniversari
perquè s'inaugurava el mes de novembre de l'any 1956.
Per tant, el novembre del 2006 va començar aquesta celebració dels 50 anys de l'antiga Universitat Laboral de Tarragona.
Una celebració que tindrà el punt culminant aquest pròxim cap de setmana, concretament diumenge,
i que volem comentar avui d'una banda amb el gerent del complex educatiu de Tarragona, el senyor Rafael Pérez.
Senyor Pérez, bon dia.
Hola, bon dia.
I també amb un arquitecte tècnic que és autor d'un llibre que acaba d'aparèixer, que s'acaba de publicar,
que es titula precisament La Laboral de Tarragona, fonaments i construcció.
Parlem de l'arquitecte tècnic Josep Maria Boqueres.
Josep Maria, també bon dia.
Molt bon dia.
Comencem parlant una mica de la celebració, de la commemoració.
Ja s'han fet algunes activitats, però, senyor Pérez, aquest cap de setmana, el diumenge, concretament serà el dia fort, no?
Sí.
El complex educatiu, la Universitat Laboral, considera que el seu principal patrimoni són les persones que hi han passat
i a ells està adreçada aquesta jornada del dia 29 amb molt de carinyo per part de l'organització
i pel que estem veient també molt de carinyo per part dels participants.
És a dir, és una jornada adreçada a exalumnes, bàsicament.
Efectivament, exalumnes.
I què faran?
Què han previst?
Doncs està previst, d'una banda, obrir les portes del complex educatiu, de la laboral, a totes les persones que han estat exalumnes.
Vindran, estaran totes les instal·lacions obertes perquè puguin recrear una mica aquelles malifetes,
aquelles trastades i aquells bons moments d'estudi, també, que van fer quan érem petits.
i, després, tota una sèrie d'activitats que mostren una mica què és avui en dia Tarragona,
com per exemple és l'actuació de la Legio VII Gemina, una activitat també de Castells, les barren d'en Saire...
És a dir, mostrar una mica què és Tarragona avui en dia per les persones que venen de fora i que són moltes,
les que van estudiar aquí al complex.
Tot això s'aniran fent amb diferents actes al llarg del matí.
Després hi haurà alguna part més institucional, també hi ha un dinar, crec, no?
Efectivament. A les 11 a 2 quarts de 12 hi ha un acte institucional per rememorar aquells moments
i per parlar també del futur, en el sentit de què és el que ens espera i què és el que pot oferir encara
el complex educatiu a la Universitat Laboral al món de l'ensenyament a Tarragona i a Catalunya.
I, d'altra banda, a les dues hi ha un dinar de germanor entre totes les persones que s'hi han apuntat.
Quantes persones, ara que diu de persones apuntades,
quantes persones calculen que poden aplegar-se aquest diumenge a la laboral?
confirmades, ja feta la reserva, etcètera, hi ha 1.300 persones.
1.300 persones?
1.300.
I estem parlant d'antics alumnes.
Molts d'ells, de les primeres promocions,
persones que a la pàgina web del 50 aniversari han deixat un missatge al llibre de visites
i amb un cançoc de la primera promoció, d'aquells que ens rentàvem encara amb els bidons de les paletes
perquè encara no estava acabada.
I un altre que recorda amb aquest i li...
Tant recordes com van fer aquella sardinada?
Es nota que hi havia moltes ganes per part de moltes persones d'hi participar.
Ha estat difícil contactar amb tanta gent o realment a la laboral sempre han tingut
durant aquests 50 anys un gran seguiment, un gran arxiu de contactes dels alumnes?
L'arxiu existia, l'arxiu bàsic de les fitxes.
El que passa és que, clar, mai penses que ha d'arribar el 50 aniversari
i quan es va acostar el moment hi va haver unes persones,
l'Arturo Benítez, el Ramon Palau, que van fer un treball molt acurat
d'agafar totes les fitxes que hi havia i passar-les a un programa informàtic
amb el qual després hem pogut intentar localitzar aquestes persones.
El sistema de fitxes abarcava unes 14.000 persones.
S'ha enviat la carta de comunicació a aquestes 14.000 persones.
A alguns se'ls ha arribat, a d'altres s'han canviat tantes vegades d'ubicació
que ja ha estat impossible.
Però fins i tot les persones ens deixen algun missatge dient
però com és possible que m'hagués trobat si m'he canviat 5 vegades de domicili?
La veritat és que ha sigut una tasca difícil però molt reconfortadora.
És a dir, imagino que fa mesos que hi ha gent que ha hagut de treballar
buscant justament i seguint el recorregut de molts d'aquests alumnes.
Des de començaments del domicil.
Déu n'hi do. És a dir, fa més d'un any.
Aquest és el primer acte, la primera gran festa de celebració del 50 aniversari.
S'han fet altres activitats.
El dia 8 de novembre es va fer un acte oficial d'inauguració.
Vam inaugurar una placa commemorativa.
Va haver també un acte oficial.
Després s'han fet unes visites obertes al complex educatiu
per a les persones que volguessin conèixer-lo per dintre
amb la col·laboració del Col·legi Oficial d'Arquitectes de Tarragona.
I a més a més hi ha hagut la publicació d'una banda d'un llibre que es va editar
sobre la construcció del complex educatiu, de la laboral,
i un altre del llibre del company que es va presentar l'altre dia
i que també és un honor que hagi coincidit amb aquestes dades.
Ara en parlarem del llibre, hi ha més previsions d'actes
o amb la festa de diumenge d'alguna manera ja culmina tot?
La previsió és que encara es puguin fer algunes jornades obertes
de cara a les persones que per qualsevol raó no hagin pogut assistir a aquesta jornada.
Es va triar la data del dia 29 que agafava el pont precisament
perquè hi hagués moltes persones que poden vivir fora de Tarragona
que són els primers que hi van venir i que poguessin tenir aquesta opció.
Sabem també que moltes persones precisament de les nostres contrades
han agafat aquests dies per marxar i pensem que no seria just
el no tenir l'oportunitat també que aquestes persones puguin tenir
la seva jornada de portes obertes.
Llavors una mica més endavant per les persones dels nostres voltants
farem una altra jornada de portes obertes.
Està previst també fer unes activitats teatrals adreçades a la ciutat de Tarragona.
La laboral sempre ha estat molt vinculada al desenvolupament de la ciutat de Tarragona
i és una manera d'agrair també tota aquesta relació mixta que hi ha hagut.
Finalment està previst també pels treballadors actuals del complex educatiu fer un altre acte,
ja diguem-ne com a agraïment també perquè hi ha hagut moltes persones que s'han volcat
en la celebració d'aquest 50 aniversari i que penso que se'ls ha d'agrair.
Com dèiem, coincidint amb aquest 50 aniversari, s'han fet algunes publicacions.
Una, la més recent, és la de Josep Maria Boqueres.
El llibre es titula La laboral de Tarragona, fonaments i construcció.
Josep Maria, primer que res, per què? Per què impulses? Per què hi fas, finalment, aquest llibre?
A veure, en primer lloc, jo, com molt de gent sap, jo ja he estat professor de secundària,
i dic ja he estat perquè recentment m'he jubilat anticipadament,
llavors vaig estar 11 anys donant classes al centre a l'IES Pere Martell.
Llavors, coincidint, quan va ser els 40 anys jo estava com a professor allà,
llavors, com al centre que jo estava, el Pere Martell, una de les pijaras era arts gràfiques,
i llavors cada any, arribant a Sant Jordi, doncs es publicava, diguéssim, jo diria més que llibres, uns supuscles,
perquè els originals són de 25-30 folis, i llavors jo l'any, ja el 96, curs acadèmic 96-97,
vaig publicar ja una primera aproximació a la laboral, no?
Però aquesta publicació tenia un caràcter inter, és a dir, que únicament va ser, per dir-ho d'alguna manera,
de consum inter del centre i tot el complex educatiu, no?
I llavors, esclar, doncs jo tenia l'obligació moral que aquest aperitiu,
aquesta introducció sobre una aproximació de quan se va fer la laboral,
perquè esclar, la laboral va començar a fer-se, es va inaugurar, tal com ha dit el Rafael Pérez,
el 8 de novembre del 56, va ser quan es van aixecar les aules, es van obrir i es va fer la inauguració oficial.
Però esclar, des de l'any 52-53 va ser quan es va començar el projecte,
i llavors jo creia que era obligat que també tot l'entorn del camp de Tarragona, etcètera, etcètera,
doncs també conegués una miqueta la publicació aquesta i llavors amb l'editorial Silva
i sobretot amb el recolzament, amb el qual agraeixo jo vivament al meu col·legi professional,
hem editat aquest llibre, que consta bàsicament de quatre parts, no?
Què expliques en el llibre?
Aquest llibre jo inclús li dic que és com una mica de miscel·lània,
perquè hi ha una primera part que parla de l'obra, o sigui de la construcció,
amb els seus antecedents, del projecte i de la construcció.
Hem de pensar que és degut a tres arquitectes,
que són el Manuel Sierra Nava, l'Antonio de la Vega Martínez i el Luis Peral Buesa,
que van ser arquitectes que eren, diguéssim, que el ministeri amb el seu moment,
perquè, esclar, vull dir, remuntar-nos a la laboral és tot l'esperit estrictament franquista
i sobretot amb el lideratge del José Antonio Giron de Velasco,
que ja el 25 d'abril de l'any 50 a Sevilla va anunciar la creació d'aquestes universitats laborals
per apropar a l'ensenyament, sobretot el que abans eren les oficialies i maestries industrials,
a tot una classe obrera, no? Era des de l'òptica del ministeri que el Giron de Velasco,
que era el ministre de Sindicats i del Treball.
Per tant, expliques la història...
Una miqueta la història.
Com es crea...
Com es crea, i esclar, perquè no va ser únicament la laboral de Tarragona,
tots recordem que hi ha la de Zamora, la de Sevilla, la de Gijón, la d'Albacete, etcètera, no?
Llavors va ser una sorpresa relativament per cobrir tota l'àrea nord-est d'Espanya,
doncs ubicar-la a Tarragona, no?
Doncs ja...
I per això aquest subtítol de la laboral de Tarragona,
fonaments i construcció, els fonaments,
també tenen els fonaments ideològics.
Amb la qual, també en aquest llibre,
hi ha un apartat escrit per Riccardo Zafrilla,
que va estar aquí com a educador molts anys,
i ara està a l'Universitat Laboral d'Albacete,
amb la qual ell també, en aquesta altra publicació de l'any 97,
també em va...
també em va aportar,
i jo vaig creure que també era molt interessant tornar-la a reproduir,
tota una aproximació històrica,
perquè aquest senyor ha fet la tesis doctoral sobre el tema aquest de les laborals,
Universidades Laborales,
un proyecto educativo falangista para el mundo obrero,
1955-1978.
Aproximación histórica, no?
Llavors diguéssim, aquesta és una primera part del llibre, no?,
de contingut, des del punt de vista ideològic i des del punt de vista de la memòria,
és a dir, reprodueixo la memòria dels arquitectes.
quan he dit aquests arquitectes, també hem de citar,
perquè jo crec que és obligat,
citar la direcció d'obra del Antonio Pujol Civil,
que va ser l'arquitecte, doncs, que tenien a peu d'obra, diguéssim, pel dia a dia, no?
I després també van intervindre altres companys parelladors,
que la majoria, esclar, estem parlant de l'any 50-55,
i la majoria, doncs, ja han mort, no?
Després hi ha una altra part, que jo crec que també és molt interessant,
que demostra tot el que ha significat la laboral,
i que llavors l'hem titulat com un apartat,
que li diem taula,
que és tot un aplec de les activitats,
tant des del punt de vista de jornades acadèmiques,
com concursos,
com concursos,
m'en refereixo entre competicions,
a vegades, que hi havia entre centres escolars,
tant des del punt de vista acadèmic,
com des del punt de vista escolar.
Després també tota una sèrie d'exposicions que han tingut lloc,
com també jornades tècniques,
i també articles d'opinió,
que no hi hagi com un buidat de tota l'hemeroteca que té la laboral,
hi ha gerència,
des de l'any 57 fins a l'any 1993,
de totes les activitats que han tingut lloc,
en el context de la laboral,
el qual es demostra
tota la repercussió que ha tingut aquest centre acadèmic,
amb el nostre envoltant.
I després hi ha dos apartats,
diguéssim que li hem dit un,
recull d'imatges,
que són fotos de l'època,
de quan s'estaven construint,
fins que es veu un cavall amb la seva tartana,
portant els bidons d'aigua, etcètera, etcètera,
i fent les reses i estructura,
sobretot la del menjador,
que és l'edifici més emblemàtic de tot el centre educatiu.
i després també hi ha una altra part dintre d'aquesta,
de recull d'imatges antigues,
que és també una reproducció del llibre de firmes,
el llibre d'honor de qualsevol institució,
amb el qual hi ha signatures,
clar, des del Franco,
com el príncipe Juan Carlos com va estar,
com el Blas Pinyar,
com el pare de l'actual alcalde de Tarraón,
el Rafael Nadal quan era senador,
també hi ha un,
el Pep Riera del Suc,
també diu el primer diputado comunista
que pone los pies en este centro, no sé què,
clar, estem parlant de l'any 79, no?
Llavors això també,
amb algunes fotos de l'època,
doncs també és una altra part.
I al final,
que jo crec que és una altra novetat,
és tot un conjunt d'imatges,
de fotografies,
amb color,
de Marc Gas,
que és el que també hem titulat aquest apartat,
com flashback actual,
llavors hi ha una sèrie de fotografies totes amb color,
moltes artístiques,
que també complementen, diguéssim,
una mica ja una visió de futur del laboral.
Ja, les imatges del passat,
dels inicis i les actuals.
Hem volgut, esclar,
que és la que també reflecteix la portada,
doncs de l'edifici,
jo crec més emblemàtic.
Des del punt de vista arquitectònic,
Josep Maria Boqueres,
què representa en aquell moment,
als anys 50,
la construcció de la laboral?
Home, a veure,
aquesta laboral,
a diferència d'altres,
perquè esclar,
quan se va encarregar per part del Ministeri
els tres arquitectes,
cada arquitecte feien coses diferents.
Un va fer tot el tema del menjador,
cuina,
un altre va fer tot els internats,
i un altre va fer tot els tallers,
tant els tallers generals com els dels gràfics.
Llavors,
únicament va haver un arquitecte,
que era el Peral,
que era el més gran,
perquè tots eren de 30 anys,
i aquest tenia ja uns 50 anys,
no és aquest únicament,
que se'n va anar a Bèlgica,
al centre educatiu de Charles Herouard,
i allà va agafar algunes idees des del punt de vista d'aportació
per tot el concepte, diguéssim, arquitectònic urbanístic.
Perquè, a diferència d'altres universitats, aquesta,
i això ho diuen les arquitectes,
inclús amb la publicació que s'ha presentat el 8 de novembre
del Col·legi d'Arquitectes,
doncs ells ho diuen molt bé,
que és una ciutat.
Perquè, esclar,
estava concebut que els estudiants,
la majoria en aquell moment,
eren tots interns.
Tots.
La majoria també.
Llavors, al matí s'aixecaven,
tenien que anar al menjador,
esmorzar el que sigui,
després anaven una altra vegada a buscar els estris
per anar a les classes,
i llavors tenien al matí les classes d'assinatures comuns.
Llavors, menjar.
Llavors, tornaven a sortir i entrar,
i després anaven a les tardes als tallers,
a les pràctiques.
perquè, per si ploés,
o com allà a l'època de cara a la calor,
hi havia tota una sèrie de passadissos,
que tot això es conserva o que sigui,
per si plovia o el que sigui.
Per tant,
el concepte i la gran aportació d'aquest centre escolar
és la idea,
i després,
amb una arquitectura, jo crec,
molt funcional,
i utilitzant materials,
molt de casa nostra,
com és el ferro, el vidre,
la fusta i el coure,
i el formigó per descomptat.
I dit pels arquitectes,
perquè el doctor té la iglesia,
que segurament sigui,
jo crec que és una joia
de l'arquitectura escolar catalana,
i un dels edificis més emblemàtics
que inclús tenim a la ciutat de Tarragona.
O sigui, si féssim un ranqui
dels edificis de Tarragona,
ja no em poso a l'època romana,
però ja me'n vaig des del modernisme,
des del 1880,
jo diria que aquest edifici,
per el que significa,
jo crec que estaria dintre dels 10 o 12 primers.
i aquest és el gran que,
el futur d'això.
Aquesta seria una altra història, no?
Quin futur li espera la laboral?
Ara li podem preguntar,
no sé si té resposta clara,
al gerent del complex educatiu,
perquè és evident que en els últims anys
s'ha aparegut de tant en tant
la pregunta de molts terraunins,
de dir què fem,
què passarà amb la laboral,
amb el complex educatiu de Tarragona.
té una actual resposta?
Una resposta definitiva
trobo que és molt difícil de poder avançar,
perquè sempre dependrà
del que siguem capaços de fer entre tots
i de programar per aquest centre.
En altres llocs,
com és per exemple Gijón,
s'ha fet un pla director,
s'ha posat l'antiga universitat laboral
dintre del que és el marc urbà
i ha acabat aquest dubte
i aquest constant debat
de què passarà o què no passarà.
Trobo que aquí hem de fer el mateix,
s'han de reunir o ens hem de reunir
tots els elements que formem part
tant de la ciutat com fonamentalment
dels serveis educatius
i a partir d'aquest moment
veure què és el que es vol fer.
Penso, com comentava el company,
que és una instal·lació única a Catalunya,
penso que compleix encara
una tasca social molt important,
penso que no s'hauria de perdre
i aquest és el meu punt de vista
perquè amb el poc de temps que porto,
porto des del juliol,
crec que ha arribat a estimar
precisament aquest complex educatiu.
Té moltes possibilitats,
jo espero que sapiguem donar-li un ús adequat.
Quants alumnes i professors ara mateix
al complex educatiu?
Doncs aproximadament d'alumnes hi ha uns 2.000
i com a professors uns 200.
Creu que és desconeguda
per una part important de la ciutadania?
de Tarragona?
De Tarragona, sí.
Però sobretot,
i el que és potser més dur,
és que és desconeguda
100 quilòmetres més amunt a Barcelona.
No es té una consciència clara
de totes les possibilitats
que pot oferir el complex educatiu.
L'opinió de Josep Maria Boquera
sobre el futur de la laboral.
A veure,
ara si anéssim a l'hemeroteca,
a veure,
per exemple,
quan jo estava allà donant classes,
o sigui,
jo vaig estar des del 91-99 seguit
i dos anys abans,
doncs l'alcalde de Tarragona,
el Joan Miquel Nadal,
doncs hi havia manifestacions
conforme això es plegava o el que sigui, no?
Però en canvi,
jo crec que això ja ha passat.
Però clar...
S'havia parlat de tancar-la definitivament,
d'un trasllat.
Fins i tot s'havia parlat...
El problema de la laboral,
si la miréssim...
L'ubicació, no?
L'ubicació, si la miréssim des d'un helicòpter,
des del cel,
doncs veuríem que està tot rodejada
del port de Tarragona,
que cada vegada està agafant terrenys i comprant,
perquè abans la laboral tenia accés directe a la platja,
i això ja fa temps que està tancat
i està ballat o el que sigui.
I després ja per l'altre costat,
la petroquímica,
que també necessita terrenys, no?
Bé, llavors,
sí que és cert que ara últimament
això no se'n parla.
Jo crec que l'última paraula,
i sempre la tindrà la ciutat de Tarragona,
per la raó que,
molt que des de la Conselleria d'Ensenyament,
que és de qui depèn o el que sigui,
doncs decidissin alguna altra cosa,
esclar,
doncs ha d'haver un permís que ha de passar
per la llicència d'obres de l'Ajuntament.
Però jo crec,
tal com ha dit el Rafael Pérez,
jo crec que és una instal·lació
que estan, jo crec, infrautilitzades,
perquè esclar,
ara mateix,
a l'internat,
a l'internat,
que hi ha unes 250-300 persones,
és una mica típic.
Per què dic que és típic?
Perquè el divendres al migdia la gent dinà,
i després ja fins al dilluns no torna.
Perquè esclar,
també ara la realitat és que la majoria
estan al voltant de 40,
55 quilòmetres de casa, no?
Llavors té un altre ús, no?
Però després a l'estiu queda tancat,
per les vacances de Nadal i Setmana Santa
queda tancat com qualsevol centre escolar.
I en canvi,
per la infraestructura que té,
doncs es podríem fer cursos de postgrau,
màsters, cursos d'estiu, etcètera, etcètera.
Instal·lacions esportives,
ara sembla que el rugby de Tarragona,
doncs estan allà utilitzant aquell recinte
i com competitiu.
Però després també tenim un altre equipament,
com és el teatre,
un teatre que hi caben 1.200 persones,
i que, home, sí que diries...
Però jo recordo,
jo recordo que Puigil dels millors teatres
que es veig aquí a Tarragona,
va haver-hi una setmana,
estic parant dels anys 74-75,
que va vindre la Núria Espera amb Germa,
va vindre la quadra de Quejío,
va vindre el José María Rodero,
va vindre el Marcillac...
Bueno, va haver-hi una setmana, eh?
Tot això sempre sota el lideratge
de l'Arturo Benítez,
que és encara el que porta
el grup de teatre Lluís Vives allà de la laboral,
doncs llavors aquest teatre,
esclar, s'hauria d'acondicionar,
d'acord amb les normatives legals
d'espectacles,
actuals o el que sigui,
però bueno,
però tampoc no és tan lluny de Tarragona, eh?
i a part que molta gent,
quan ve aquí a Tarragona,
al Camp de Mar,
a l'estiu,
a veure teatre,
el que sigui,
doncs ve de les comarques,
el que sigui,
i allà per temes d'aparcament no hi ha res,
no hi ha cap problema, no?
Per tant,
hi ha unes instal·lacions,
doncs que jo crec que encara
poden tindre molt d'ús,
perquè ara sí que hi ha aquestes
dos mil i pico persones cada dia,
dos mil cinc-centes,
però fa quatre dies,
quan encara estava a la enginyeria,
doncs érem cinc mil persones allà, eh?
visquent, eh?
entre professors,
personal administratiu,
personal de manteniment,
que també hi ha molt,
el de la cuina,
el del tema també dels internats i així, no?
Per tant,
jo crec que no té que desaparèixer,
ara s'ha de buscar els usos,
i per molt que quedi com un oasis,
enmig del...
del port i de la petroquímica...
Perquè el futur d'un país,
per on passa?
Per la indústria o per l'educació?
Esclar, jo crec que passa,
primer, per l'educació,
per la formació,
perquè per molt que hi hagi indústria,
però si no hi ha gent preparada,
no serveix per res,
per tant, primer hem de preparar gent, eh?
I aquest és el tema, no?
Aquest és el tema.
En fi,
el debat sobre el present i el futur de la laboral,
segur que serà un bon moment per parlar-ne,
i per incidir-hi en la jornada del proper diumenge,
que com comentàvem al principi de l'entrevista,
centrarà els actes del 50 aniversari de la Universitat Laboral,
amb aquesta trobada d'exalumnes,
més de 1.300,
més de 1.400 persones
ja confirmades en les activitats del proper diumenge.
En fi, ho deixem aquí,
senyor Rafael Pérez,
en gerent del complex educatiu,
moltes gràcies,
i que vagi molt bé la festa i les activitats de diumenge.
Moltes gràcies a vosaltres.
I gràcies també a Josep Maria Boqueres,
arquitecte tècnic i autor d'aquest llibre,
que s'acaba de publicar,
i que, per tant,
tot i que hagi passat Sant Jordi,
aquest no és un llibre expressament per comprar el dia de Sant Jordi,
sinó que es pot comprar sempre que es vulgui,
és la Laboral de Tarragona,
fonaments i construcció publicat per Editorial Silva.
Josep Maria,
també moltes gràcies i felicitats per la feina.
Moltes gràcies.
Gràcies i que vagi molt bé.
Bon dia.
25 anys de ràdio.
I després d'escoltar dos dels bons motius
per recordar aquests 25 anys de ràdio,
és moment d'aturar-nos,
d'anar a la música,
perquè l'any 1987
també té el seu protagonisme en aquesta emissora.
De la mà, com sempre,
de Joan Maria Bertran.
Música
Preparar-vos a escoltar tres cançons més
en aquests 25 anys de música dedicades a l'any 1987.
3 èxits que van sonar en aquell any a Ràdio Fòrum,
en els inicis de Tarragona Ràdio.
Els petsocbois triomfaven a la dècada dels 80,
i a l'any 1987 ens portaven a aquest èxit.
It's the sim.
Música
Música


Música
Música



Música
Música
Música

Música
Música
Música
Música
Música
Música
Música
Música
Música
Música
Música
Música
Música

Música

Música
Música
Música
Música
Música
Música
Música
Música
Música
Música
Música
Música
Música
Música
Música
I d'aquest any 1987 tenim bastant de material,
així que farem com la setmana passada,
l'any 1986, en què vam fer tot just dues setmanes,
recollint tots aquests èxits que ens portava aquell any 1986.
fem el mateix, doncs, amb aquest 87.
I avui acabem amb Tiffany.
Música
Això també sonava l'any 1987, era tot un èxit.
Va estar unes quantes setmanes a les posicions números uns de les llistes.
I amb ella arribarem al punt horari ja de les set de la tarda.
Música
Música
Música
Música
Música
Música
Música
Música
Música
Música
Música
Música
Música
Música
Música