Gràcies.
Soltosament, cada vegada és menys novetat,
dic que les cobles, o almenys bona part d'elles,
són el sector més inquiet i amb ganes d'obrir nous camins
de tot el sector de la cultura catalana,
poc o molt vinculat amb la sardana.
La veritat és que ho he comentat moltes vegades,
però no tinc por de pecar de reiteratiu,
ja que els fets no fan altra cosa que demostrar
que es tracta d'un fenomen gens puntual,
viu i amb perspectives de seguir aportant sorpreses agradables.
Ja no es tracta només de les propostes més o menys esbojarrades
de la contemporània, que avui, precisament,
comença a distribuir el seu nou sard de xou anomenat Lírics,
i que tastarem després al programa,
sinó que podem parlar de les sempre diferents
i molt treballades propostes de la marinada,
com les encertades adaptacions de música de Nino Rota, per exemple.
Només comença l'any a Tarragona i la Reus...
A Tarragona, la Reus Jove i la Sant Jordi,
ens captivaven a ritme de swing.
Fa poc, la Bisbal Jove donava a conèixer un disc espaterrant,
també a ritme jazzístic.
Ara, la juvenil de Gramunt,
després d'haver experimentat amb els sons del Mar Negre l'any passat,
interpretarà música antillana amb coula.
Només són uns exemples,
els quals caldria afegir a la tasca seriosa,
constant i agosarada,
de la Sant Jordi Ciutat de Barcelona,
que no dubten interpretar músiques de Pascal Comerade,
confiar-se a prestigiosos directors convidats de prestigi,
o ajuntar-se tant amb una orquestra sinfònica
com amb un grup de rock o de jazz, si convé.
Tot plegat és possible perquè,
malgrat totes les mancances que es pateixen en aquest país
en cultura musical,
ara hi ha més i més bons músics que mai.
Gent jove i preparada,
que no tenen cap mania en treballar amb la cobla,
de la mateixa manera que els agrada experimentar
en mil i un gèneres més.
si aquest esperit i aquesta força
s'encomanessin els que hi ha baix de l'entremat.
Novament dissabte, al migdia,
a uns minutets,
i altra vegada aquí a la sintonia de Tarragona Ràdio,
un dos i seguit,
i recuperem el David, benvingut.
Molt bon dia de nou.
Bon dia, recuperem la Marta.
Bon dia, Marta.
La setmana passada vam deixar sol, eh?
Sí, solet, solet.
Ens vam posar d'acord, no, Marta?
I vam dir, vinga, va.
Ara esperant que arribi la Maria Rosa...
I ja estarem al complet.
...de Terres Britàniques.
Dava les vacances.
I ja serà...
Quina sort que té.
Parlant de vacances...
Tot arribarà, tot arribarà.
Parlant de vacances,
la Sílvia, el control de so,
allò esperant que acabem el programa
per dir adeu
i marxar de vacances.
Esperem que s'ho passi molt, molt bé
i després ens ho expliqui.
Ens faci això, ganyetes,
per allò bé que s'haurà passat.
Nosaltres ens posem a començar
la que serà l'edició 760
de l'1, 2 i seguits.
Sardanes, Esbars,
Música per a Cobla,
Aterrona Ràdio.
I anem a veure,
a fer un resum
de què us hem preparat
per aquest programa d'avui.
Música per a Cobla,
que sigui un programa que una setmana més
intenta posar-vos al dia
el que passa en el món dels sardanes,
els dos bars,
la Música per a Cobla.
I ara, doncs,
que us he de dir,
estem ja de festes majors,
això es nota a l'agenda,
estem de plecs,
com per exemple,
entre les moltes propostes
que hi ha,
doncs, aquí a Propet,
a la Palma d'Ebre,
a la Ribera Roja
i a la Torre d'en Barra.
Només avui, això.
Demà,
a l'Espluga de Francolí.
I d'aquí a pocs dies,
per als que s'ho puguin permetre,
el 24è plec internacional
de la Sardana
i mostra de grups folclòrics,
aquesta vegada,
a Gran Obla.
i dir-vos que també
que el passat 11 de juliol
es va presentar públicament
la memòria completa
del primer congrés
de l'associacionisme cultural català,
amb propostes,
dades
i també un altre estudi
que s'ha presentat aquests dies,
l'anuali 2011 de la Música,
que també parla,
evidentment,
de música
per a Cobla.
I posats a parlar
de coses que han passat,
el concurs de Seret
de la setmana passada
en presència
de colles tarragonines.
I també mirarem endavant,
perquè aquests dies
s'ha presentat el programa
de les festes de Sant Magí,
sense sorpreses,
des del punt de vista
de les sardanes
i els esbars,
però hi haurà,
hi haurà,
evidentment,
aquells actes puntuals
i que no faltin.
Tindrem el racó
de la Marta
l'altra vegada,
ja l'heu sentit,
que l'altra vegada
està aquí amb nosaltres,
tindrem el xafarderí,
amb el David,
que, com que anem a la Manei Rosa,
el fem treballar més
aquests dies
i fent la locució
del programa.
Tot això amb música,
música en la qual
també hi haurà un tas,
com deia abans,
abans ho he apuntat una miqueta,
d'aquest nou disc
de la cobla contemporània,
amb música de sarsuela
i música d'òpera,
fixeu-vos,
van des de les cançons
de l'estiu,
doncs aquesta altra
mena de música
que en el seu moment
doncs podíem dir
que van ser
no les cançons de l'estiu,
però sí les de moda
de fa més de cent anys.
Comencem-hi,
doncs fem amb una altra
mena de música,
no la contemporània encara,
sinó amb la principal
de l'abisbal.
Farem amb una sardana
dedicada,
com la immensa majoria
d'aquest tipus de composicions,
sobretot quan es tracta
d'autors força coneguts
dins els ambients sardanistes.
Aquest és el cas
de Joan Jordi Baumala,
qui, a més,
sap escriure sardanes atractives
per al públic ballador.
La que va batejar
com per molts anys
la va dedicar
a l'agrupació sardanista
i a la coral
L'ideal d'en Clavé,
organitzadora
de la primera
del Popular
a Plecta,
Roquetes a Barcelona.
Allà és on es va estrenar
l'any 1990,
ara l'escoltem
en un enregistrament,
com deia,
de la principal
de l'abisbal.
L'escalte de l'escalte
i
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!


Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
...
Fins demà!
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
I tanquem agenda amb els esbars.
Avui mateix a les 10 de la nit a la Bisbal de Falcet a la plaça de la Vila i actuarà l'Associació Cultural La Corranda de Falcet.
I per demà diumenge a la una del migdia a Capsanes a la plaça de l'Església i actuarà l'Esbar Ramon Dolzina de Vilaseca.
Fa un parell de programes vam estrenar diversos discos nous, un dels quals el volum 10 de la sèrie Sardanes a Palamós.
Entre moltes altres sardanes interessants en trobem una del prestigiós director Anton Rosmar Bà, actualment titulada la Real Filharmonia de Galícia, però que ha estat al capdavant de bona part de les més destacades orquestres del país i d'arreu del món.
Malgrat aquesta activitat internacional, ha tingut temps d'escriure diverses sardanes i obres de música per a Cobla, com aquesta que titula Homenatge als Clàssics i que a la portada de les partitures hi consten les lletres G, M, S, T, que corresponen a les inicials de quatre dels seus compositors preferits, Juli Garreta, Enric Morera, Joaquim Serra i Eduard Toldrà, encara que uns punts suspensius deixen la porta oberta a afegir-ne més.
La sardana, doncs, vol ser un homenatge a aquests grans noms de la música catalana i també de la sardana. En el disc la interpreta la Coula als Mongriens.
La sardana, doncs, vol ser un homenatge a aquests grans.
La sardana, doncs, vol ser un homenatge a aquests grans.
La sardana, doncs, vol ser un homenatge a aquests grans.
La sardana, doncs, vol ser un homenatge a aquests grans.
La sardana, doncs, vol ser un homenatge a aquests grans.
La sardana, doncs, vol ser un homenatge a aquests grans.
La sardana, doncs, vol ser un homenatge a aquests grans.
El homenatge a aquests grans.
La sardana, doncs, vol ser un homenatge a aquests grans.
La sardana, doncs, vol ser un homenatge a aquests grans.
La sardana, doncs, vol ser un homenatge a aquests grans.
La sardana, doncs, vol ser un homenatge a aquests grans.
La sardana, doncs, vol ser un homenatge a aquests grans.
La sardana, doncs, vol ser un homenatge a aquests grans.
La sardana, doncs, vol ser un homenatge a aquests grans.
La sardana, doncs, vol ser un homenatge a aquests grans.
La sardana, doncs, vol ser un homenatge a aquests grans.
I les notícies, valut dos i seguit.
Tal que us havia anunciat i hem comentat en programes anteriors,
Grenoble és la ciutat que acollirà aquests propers dies 4, 5 i 6 d'agost,
el 24è plec internacional de la sardana i mostra de grups folclòrics al Parc Pol Mistral.
El programa preveu per al dijous 4 d'agost un espectacle inaugural, una ballada de sardanes, una cantada de vaneres i ball folk.
L'endemà divendres, nova ballada de sardanes, una cercavila amb tots els grups catalans,
junt amb els grups de Grenoble, una mostra de grups folclòrics, castells, una mostra de dansa i, novament, ball folk i havaneres.
El dissabte al matí es tornaran a ballar sardanes, seguides d'una cercavila i una mostra de tots els grups catalans amb balls propis.
A la tarda, concert de corals i coble, inclosa una coral de Grenoble.
L'actuació castellera, tabalada i fanfari itinerant i espectacle de foc com a Cluenda.
Com cada any, a l'espectacle inaugural i a la Cluenda,
hi actuarà cada una de les collos sadanistes convidades,
escent aquest any sa palomera de Blanes i en sis de Manlleu.
Les cobles que viatjaran a Grenoble seran la Bisbal Jove i la principal de la Festa,
integrada a aquesta darrera per instrumentistes de diverses cobles i músics del grupet,
que és un conjunt de música folc.
Cal dir que el dissabte a la nit, abans de l'espectacle final,
es donarà a conèixer la ciutat que serà seu de la PLEC del 2012.
Aquesta propera cita serà molt especial, ja que serà la 25a edició de la PLEC.
Per aquesta raó, Antoni Vinyes, president de DIFOLC, l'entitat organitzadora,
ha assegurat que a Grenoble es verà una posada en escena espectacular com a prova per l'any vinent.
Al d'enguany se celebrarà el Parc a Pau Vistral, com hem dit abans,
creat l'any 1925 i que amb les seves 21 hectàrees és el més gran de la ciutat.
En total, a Grenoble s'hi apleguen gairebé 500 components
de diverses manifestacions tradicionals i populars catalanes
amb l'objectiu de mostrar, precisament, la cultura catalana,
des de Sardanes fins a Teatre del Carrer, Vall de Bastons, Diables,
i un llarg etcètera fins a arribar a 21 grups.
La celebració de la PLEC és possible gràcies a la col·laboració
de l'Ajuntament de Grenoble i el suport del casal català a la ciutat.
Per cert, Grenoble és coneguda com la capital dels alts francesos
i és la ciutat on van néixer l'escriptor Stendhal.
A més, convertit en un important pol d'atracció tecnològica puntera,
com ho certificen 8 organismes nacionals d'investigació,
4 internacionals i 3 centres tècnics industrials.
També cal recordar que va ser seu dels Jocs Olímpics d'hivern de l'any 1968.
Recordem que avui dissabte, a partir de les 6 de la tarda,
se celebra una festa de presentació de la PLEC Internacional
al Castell i de Montjuïc de Barcelona.
L'entrada serà lliure i la intenció és que sigui un tasc del que és
i el que es fa a la PLEC.
Entre altres grups hi seran les cobles Bisbal Jove
i la principal de la festa,
l'esbarjo Guimruira, de Blanes,
la Jota a la plaça, de les Terres de l'Ebre
i les colles sadonistes Sapolomera i Encís.
El passat 11 de juliol es va presentar públicament
la memòria completa del primer congrés
de l'Associacionisme Cultural Català
organitzat per l'Ens de Comunicació Associativa.
Amb aquest llibre es tanca una etapa i s'anicia una altra
en la qual s'han d'aplicar les conclusions i propostes
sorgides del procés congressual.
A la memòria es reflecteix una de les conclusions
més importants del congrés,
la de repensar el Centre de Cultura Popular i Tradicional Catalana.
Els participants del congrés van considerar
que cal convertir el centre en un altre organisme
que doni resposta a les necessitats actuals
de l'associ...
de l'associ...
Oh!
Associacionisme!
Això mateix de la cultura catalana.
Això t'has de llançar.
Passa que a vegades...
No, no és tan fàcil.
Bé, amb la cloanda del congrés
s'ha culminat un procés participatiu de més d'un any
en el qual s'han implicat 24 federacions
dels àmbits més diversos
de l'associacionisme cultural, ara l'hi dic.
Molt bé.
Entre ells, evidentment, hi ha les sardanes
que l'any 2010 van representar 3.000 actes,
2.052 ballades de sardanes,
267 aplecs, 240 concerts i 72 concursos.
Aquestes són unes xifres semblants a l'any anterior
i que tot a punta seran similars a la d'enguany.
L'estabilitat del sector, doncs,
és una de les característiques que, malgrat tot,
demostra un altre document.
L'anuari 2011 de la música
que elabora cada any el grup Enderroc
juntament amb l'associació professional
de representants, promotors i mànagers de Catalunya.
L'informe, però, detecta que la música en directe
de les sardanes perd terreny,
ja que en moltes ballades les agrupacions decideixen
prescindir de la cobla i optar per la música
enregistrada d'una conseqüència de la crisi econòmica
i de la disminució dels pressupostos dels ajuntaments
i ajudes públiques a les agrupacions.
Dissabte passat, al nit,
es va celebrar el concurs de colles de Saret,
una de les cites més atractives del calendari sardanista
pel que fa a l'àmbit de les colles de competició
i que serveix per cloure la primera part de la temporada,
abans de les vacances del mes d'agost.
Enguany a Saret hi van participar
les colles targonines Tarragona Dança i Mastral,
les dues pertanyents a la mateixa agrupació sardanista Tarragona Dança.
Aquesta va ser la classificació a la seva categoria de colles grans.
En primer lloc, Violetes del Bosch de Barcelona,
seguida per Maig, també de Barcelona,
tercera Tarragona Dança,
quarta Galsaran de Rubí,
cinquena Mastral de Tarragona,
sisena Saret 2011 de Barcelona,
setena Riallera de Vic,
vuitena Iris Catalunya Nord de Saret,
novena Trenc d'Alba de Caça de la Selva,
desena Laietans de Barcelona
i onzena Xiroia de Barcelona.
A mi em sona que més d'una, més d'una d'aquestes colles
són allò, agrupacions fetes així.
expressament per aquest concurs, no?
Després en parlarem els sofà deies.
Exacte.
La colla sardanista Rosa de Reus
ens comunica que ara compten amb un nou local.
És el carrer d'Orient, número 17, Baixos,
que comparteixen amb l'agrupació Excursionista Catalunya.
Aquesta setmana s'ha presentat el programa d'actes
a les festes de Sant Magí,
que no presenta cap novetat respecte al que és habitual
als últims anys pel que fa a les sardanes i els esbars.
Així, el diumenge 14 a la nit,
a la plaça de la Pagesia,
l'esbar Santa Tecla presentarà les contalles de Sant Magí,
la vida del compatro de Tarragona presentada
a través de set quadres escènics.
El dimarts, dia 16 a la nit, a la plaça de la Font,
hi haurà la tradicional actuació de dansa catalana
amb l'esbar dançària de Tarragona,
que ha preparat un recorregut per les danses
de les comarques del sud de Catalunya
amb l'acompanyament del grup Factoria Folk.
I no cal dir-ho, pel dia del Patró, el 19 d'agost,
a les 9 del vespre,
la ballada de sardanes de la Rambla Nova
davant el monument de sardana amb la cobla Reus Jove.
El que sí serà novetat és que en aquesta ballada
hi faran una exhibició les colles petites
de l'agrupació sardanista Tarragona Dança,
Xerinola i petits Tarragona Dança.
i petits Tarragona Dança.
La setmana passada, a l'Espai de la Relíquia,
vam completar el repàs que hem anat fent
a la primera època del concurs La Sardana de l'Any.
Però ja vam comentar que l'any anterior,
a la darrera edició, s'havia celebrat un altre concurs,
únic i extraordinari,
sota el nom de Super Sardana,
que havia de sorgir de les 14 sardanes
de l'any escollides fins al moment.
També es va desenvolupar
un sistema de vots amb eliminatòries,
que va culminar amb set sardanes finalistes,
que es van interpretar en directe en una final
que va tenir lloc el 16 de novembre de 1985
al cinema Cornellà, de Cornellà de Llobregat.
I van participar les cobles Mediterrània,
la principal de Llobregat,
que van interpretar una autèntica selecció de sardanes d'èxit.
El parc de la Guineu, l'Antoni i la Montserrat,
Maria Teresa, Llobregat, Ciutat Pobilla,
tota una història, sardanistes de Sant Anna
i l'Aplec de Tardor.
Aquesta darrera fa una guanyadora
i, per tant, la que va rebre el títol de Super Sardana.
Nosaltres, però, escoltarem la primera que hem esmentat,
l'Aplec de Tardor, de Pere Fontàs,
tal com la van interpretar la cobla mediterrània.
Aquest error de guionista, és a dir, meu,
no és l'Aplec de Tardor,
sinó que és el parc de la Guineu,
de Pere Fontàs, això sí.
Per cert, dedicat també a l'Aplec de Tardor,
dues sardanes i cadascú que li toca.
Escolteu-me.
Ben fet.
Aplec de Tardor
Aplec de Tardor
Aplec de Tardor
Aplec de Tardor
Aplec de Tardor
Aplec de Tardor
Aplec de Tardor
Aplec de Tardor
Aplec de Tardor
Aplec de Tardor
Aplec de Tardor
Aplec de Tardor
Aplec de Tardor
Aplec de Tardor
Aplec de Tardor
Aplec de Tardor
Aplec de Tardor
Aplec de Tardor
Aplec de Tardor
Aplec de Tardor
Aplec de Tardor
Aplec de Tardor
Aplec de Tardor
Aplec de Tardor
Aplec de Tardor
Aplec de Tardor
Aplec de Tardor
Aplec de Tardor
Aplec de Tardor
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.

Bona nit.
Bona nit.


Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
La Cobla Contemporània ja té a punt un nou disc de la seva sèrie Sardaixou,
aquesta vegada dedicat a la música lírica, òpera i sarsuela,
ben diferent, doncs, a les cançons de l'estiu dels dos últims enregistraments.
Sembla que avui, a l'aplec de les Borges Blanques, ja començaran a vendre'l,
tot i que ja fa temps que van interpretar algunes de les sardanes d'aquest disc
a les seves actuacions, que fou el cas de la vellada de clausura
que clausurava l'última edició del Moodle aquí a Tarragona.
L'album es titula Lírics i hi trobem versions dels títols més coneguts,
aquests tipus de música en forma de sardana i d'un galop,
signats pels autors que habitualment col·laboren amb la contemporània i algun de nou.
A més, hi ha inclús dues sardanes de Pep Ventura, que com era habitual en aquella època,
també recollien músiques populars del moment, és a dir, bàsicament, òperes i sarsuales.
Com és habitual, en els discos que promou aquesta cobla,
els guanys de la venda han estat destinats a l'entitat Mans Unida,
una ONG, com coneixem.
A més, igual que en l'anterior sardes xou,
el primer tall del disc és una introducció encomanada a un personatge popular,
en el cas l'actor Quim Masferrer, que hi aporta un toc més de bon humor.
Escoltem, amb la cobla contemporània,
aquesta breu intervenció i la sardana El Barbero de Sevilla, de Pep Ventura.
A veure, mireu, escolteu una cosa, això que escoltareu ara,
bueno, si heu comprat el fum, us han regalat el fet d'aquest,
són aquests de la contemporània, que resulta que han fet una cosa de lirics,
que en diuen ells, bueno, resulta que foten versions d'òperes,
ja em diràs, una cobla sardanista que foten versions d'òperes.
Merda, això és un sacrilegi.
A veure, jo me l'he escoltat, a veure, escolteu una cosa,
la cobla, hi ha la cobla de tota la vida.
Una cobla ha de tocar la Santa Espina,
ha de tocar les fulles seques que es fan sardana,
ha de tocar l'Empordà, i que des de no s'emmerdin en tocar,
això és un sacrilegi, això és una vergonya.
El que escoltareu ara és que la Generalitat ho hauria de prohibir.
La Conselleria de Cultura, en aquests de la contemporània,
els hauria de fotre una querella i els hauria de tancar la presó.
Tancar la presó.
La cobla és la cobla de tota la vida.
Cony, tocau la cobla, maca, conya, les fulles seques fan sardana de sillars al tironar.
Què conya han de...
Lírica, foten sensuales.
Home, és que foten una paròdia de versions de Carmen.
Foten, home, per l'amor de Déu.
Home, és que si anem canviant tot, arribarà un moment que n'hi ha conills tots pel carrer.
No fotem, home, cada cosa al seu costo.
Bueno, guita, jo m'ho he escoltat, no val res.
Això, de veritat, no val res.
Escolteu-s'ho i ja em direu el què.
Ara, escolteu, si teniu feina aneu per una altra cosa,
perquè perdem el temps escoltant això, la veritat és que...
Home, contemporània, mar de Déu, senyor.
Foteu versions d'òpera i lírica.
Va, creus a cas, cony.
Va.
Va, creus a cas, cony.
Va, creus a cas, cony.
Farris, la pem.
Hola.
Va, creus a cas, cony.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
i bona representació
perquè hi van poder anar dues colles
dues colles completes
de la mateixa agrupació
de la mateixa categoria
que això ja costa
és cert que va haver
quatre persones externes
que van venir a ajudar
perquè a última hora van haver
un parell de baixes
però era com un petit repte
que s'havien marcat
a dir, ostres, a veure si podem anar a Sareta
i sortir dues colles
i bueno, hem vist que el resultat
va ser més que satisfactori
un tercer i un cinquè respectivament
Ternodansa i Mastral
i que bé, s'ho van passar molt bé
i doncs que hi tornaran
perquè ja s'està convertint
en una cita obligada
no només per les colles de Tarragona
sinó per altres colles d'arreu del territori
Home, els que hem estat
és un concurs que no hi ha la pressió
d'un campionat perquè és un concurs lliure
i això vol dir que d'aquesta manera
també disfrutes més
perquè no tens aquests nervis
i aquesta competitivitat
aprofites per passar un cap de setmana diferent
i aquí vas, doncs t'hi quedes
i bé, hi va estar força bé
de totes maneres
si em permets
és una constatació
que els costums canvien
aquest concurs abans es feia en ple mes d'agost
i van haver d'anar
avançant el calendari
i ara queda bé
perquè és això
la gent no
la majoria
doncs encara
no està plement de vacances
exacte
i també
pel temps també és d'agrair
perquè segons quin dia enganxis d'agost
és molt dur
Déu-n'hi-do
perquè jo recordo
anys que ja hem anat amb l'essència
i a ballar
i feia una calor
tot i sent a les 10 de la nit
feia una calor insuportable
doncs imagina't això
el mes de bosc
unes camises allò xopes
però rebejant, rebejant
doncs sí, sí
doncs ja van vindre super engrescats
i que l'any que ve hi volen tornar
que tornaran amb 3 colles
això ja
falta veure-ho
però estan imparables
tenen un munt de gent
la colleta reonadança
i és la veritat que fa un goig
gent jove i amb ganes
gent jove, exacte
que duri, que duri
que duri, sí, sí
home, de fet
bona cantera en tenen
perquè al darrere
les colles infantils
i a la vins
també hi ha un ramat de canalla
per tant
sembla que
continuarem amb la continuïtat
i tu que tens prou experiència
com el responsable d'aquestes colles
sí
que un dels responsables
sí, sí, sí
no se me'n fa dir ningú
ai Maria
que saps que
en aquestes colles petites
vaja
és que creixen enseguida
i aviat pam
aviat ja han de saltar
a la colla superior
sí, sí
van creixent
i a més
els hi és
una motivació
tindre la colla
en categoria superior
com a referent
perquè
doncs clar
el seu objectiu
doncs és ballar
com
com la terrona dansa
Marta, t'hi veus?
t'hi veus ballant
a la terrona dansa
algun dia?
un any?
sí
sí
ah, no diguis que no
perquè és una gran balladora
encara falta
sí, falta
falta
però bé
la Marta és de les
veteranes
podem dir que
vaja
seranes
és de ben petiteta
quina edat?
si féssim cas només
de l'edat
quina seria?
estrictament de l'edat
haurien de passar
els 17 anys
però
clar, sempre depèn
de si tenim
la colla pont
si entre els infantils
i els grans
tenim la colla juvenil
doncs
llavors sí que
es respecta més l'edat
molt bé
però i si no
doncs
acaben pujant
jovenets
i per això
doncs tenim aquest planter
a la colla gran
tan, tan, tan jove
el que passa
és que has d'estar sempre
sí, sí
cuidant-lo, no?
exacte, exacte
cuidant des dels petitets
fins que arriben allà
molt bé
per això
abans sempre m'he crut
en què t'ho comentàvem
que a Saret
hi ha alguna colla
no hi vam ser nosaltres
però s'endevina
que és alguna colla
que
uns quants
com
com una essència
com una essència
perquè ens entenguem
gent cavallat
que s'ajunten
només per anar
aquell concurs
exacte
i també és mago
perquè també
suposo que una miqueta
la filosofia
d'ajuntar-se
quatre amics
de diferents colles
fins i tot
i sortir un dia
i estaria bé
que això
s'escampés més
perquè a veure
que algú
va donar una colla
per raons personals
jo entenc
però
que no es desvinculin
del tot
i és el que dèiem abans
és un concurs
que t'ho vas a passar bé
no hi ha aquest
nervi
de
de la pressió
d'un bàsic
i disfrutes més
ballant
això està clar
disfrutes de tota manera
però és cert
que sense aquesta pressió
estàs com a més relaxat
i et deixes anar més
més cosetes
més cosetes
has parlat de Sant Magí
i Sant Magí
doncs està aquí
al tombar
del xanfrà
i doncs
sempre
mirem amb lupa
el programa d'actes
perquè recordem que
fa un parell d'anys enrere
doncs
va haver tot un seguit
d'actes
que sempre s'equivocaven
o bé amb el dia
amb l'hora
amb l'ubicació
i doncs
per segon any consecutiu
si més no
en el programa
de Sant Magí
les dades
són les correctes
la ballada serà
el dia del patró
el dia 19 d'agost
a les 9 de la nit
com totes divendres
es va fent
i doncs
aquest any
com a novetat
doncs
hi haurà
una exhibició
per part de les colles petites
perquè ara
l'agrupació
doncs
estem en un punt
que
hi ha molta canalla
molt motivada
i val la pena
doncs
que ensenyin
que s'exhibeixi
que ensenyin
el que estan aprenent
i el que bé
que s'ho estan passant
molt bé
i llavors
també parlant de
com que hem dit ara
les audicions
m'has fet pensar
perquè ens vam adonar
la setmana passada
a les audicions
perquè
a les audicions d'estiu
no hi feiem mai
no?
sempre estem allí
procurem
com un clau
i molta gent
també ve
a treure el cap
i això també s'ha notat
que hi ha força gent
per a Tarragona
doncs això
que m'enrotllo
que
una de les coses
que sempre es queixaven
els de la cobla pobra
quan venien
és que sempre posaven
justament l'enterimat
l'empostissat
o el tablau
que ja no me'n recordo
què vam dir
quina era la paraula
correcta de les tres
enterimat
doncs sempre
la ubicaven
entre farola i farola
i pobres músics
doncs clar
tenien uns problemes
considerables
per llegir
les partitures
d'aquelles sadanes
que no les tenen prou
dominades
com per
llegir-les
i tocar-les de memòria
i aquest any
hem detectat
que l'empostissat
l'hem posat
justament
sota una farola
i d'aquesta manera
doncs
sembla que
el bo
és que
estava al mateix lloc
de sempre
i es va aconseguir
que es mogués
tot podria ser
eh
ai
perquè no és el tema
del programa
però te n'explicaria
alguna d'aquests
que ha passat
a Tarradona
el cas és que
tot va bé
si acaba bé
digues
digues
a la xafarderia
no
que ara ja
és que ho he tallat
que això acaba bé
que acaba bé
doncs que al final
s'ha aconseguit
que l'entrimat
estigui
estigui al seu lloc
i això els músics
ho agraeixen
faltaria més
hauríem d'anar acabant
sí
fem música
som-hi
mira tal com vam comentar
en l'anterior programa
el passat dijous
14 juliol
la família del compositor
Enric Casals
germà del mestre Pau Casals
va cedir en dipòsit
a l'Arxiu Nacional de Catalunya
per mitjà de la Fundació Pau Casals
183 documents del músic
entre els que es troben
les partitures originals
de 26 sardanes
com ara Festa Heroica
i moltes altres
així com la transcripció
de la sardana
del seu germà
Sant Martí del Canigó
l'objectiu d'aquesta sessió
és que ajudi a la divulgació
i promoció
de la seva música
a més
el net del compositor
en Pau Casals Sánchez
ha fet saber
que el que es vol
és que el fons
es quedi a Catalunya
que no es perdi
i es doni a conèixer
ara els documents
seguiran un procés
de conservació
i digitalització
Escoltem una sardana
ja per acabar
d'Enric Casals
els tres amors
datada l'any 1949
i enregistrada
ara fa 10 anys
per la cobla
de Cambra
de Catalunya
dirigida
per Marcel Sabaté
d'Enric Casals
d'Enric Casals
d'Enric Casals
d'Enric Casals
d'Enric Casals
d'Enric Casals
d'Enric Casals
d'Enric Casals
d'Enric Casals
d'Enric Casals
d'Enric Casals
d'Enric Casals
d'Enric Casals
d'Enric Casals
d'Enric Casals
d'Enric Casals
Bona música per acabar el programa.
Aquesta sardana d'Enric Casals, germà del Pau Casals.
Doncs sí, un dissabte més,
l'endossi seguit, arriba el seu fi.
Oh, que dramàtic m'ha quedat això.
Això és per culpa de la Sílvia.
Per dolenta, per anar-se'n de vacances.
Ah, que sí, anar-se'n de vacances,
ja ens deixa aquí, ens abandona.
Nosaltres hi serem, eh, la setmana que ve,
a les 12 en punt, en aquesta sintonia.
Perdona, diu la Sílvia que tornarà, faltaria més.
Després tornarà.
Em sembla que amb la Núria, no?, de control,
estarem amb bones mans, també.
Que passeu molt bona setmana,
que en veieu moltes,
i ens tornarem a retrobar dissabte vinent.
Adeu.
M 그러a.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!